La ciència és el més gran laboratori de la conquesta humana,
però és també el major escenari dels fracassos.
Rafael Navas
Benvinguts a 9 com a 8, el programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
Bona nit, Anna.
Bona nit.
Bona nit, Xavi.
Bona nit.
Què tal, com estem?
Mira, molt bé.
Molt bé?
Sí.
Això és molt bo.
Amb ganes de començar.
Molt bé, molt bé.
Doncs, si us sembla, avui crec que començarem directament parlant de notícies.
Avui entrem directament al meu allò de la qüestió de dir què ha passat aquesta setmana.
Oi que sí?
Sí.
Us sembla bé?
I tant.
Som-hi.
Parlem.
Doncs som-hi a parlar d'alguna notícia, coses que héssim passat aquesta setmana.
Anna, et veig molt predisposada a parlar.
Sí, avui les meves notícies van de dones, totes.
Ah, d'acord, doncs vinga.
La secció femenina del programa reivindica la seva situació.
A veure, l'Agència Especial Europea, és a dir, ESA, està buscant desesperadament dones no franceses per estar dos mesos estirades.
Un gran titular.
Dos mesos estirades.
Dos mesos estirades.
Ara, explico per què.
Sí, sí.
Han de fer alguna cosa.
Les voluntàries es busquen per participar en un experiment sobre els efectes de la falta de gravetat en el cos humà.
En aquest cas, en el cos humà femení.
A l'agost es va fer la primera crida i l'operació està previst que sigui el 22 de febrer del 2005, és a dir, d'aquí poquet ja.
Però és que, a veure, jo no soc dona i per tant ja sé que no entro dins aquest grup de les persones, però dos mesos estirats.
Dos mesos estirades.
Saps el que és això?
Sí, i tant, però es veu que s'han ofert ja 700 dones, eh?
Hi ha 700 dones que tenen ganes de passar-se dos mesos estirades.
Sense fer res.
Sense fer res. Bueno, estaran sotmeses a un conjunt d'exàmens durant 60 dies.
Ah, bueno.
I tot això servirà...
Un gran consol, la veritat, per als que estem estudiant.
Sí, però és que... No, però a més han de tenir una sèrie de requisits.
A veure, han de ser dones entre 25 i 40 anys.
Han de fer exercici regularment.
Clar, després durant dos mesos no en faran, però bueno, no passa res.
No ser addictes al tabac ni a l'alcohol, parlar francès o anglès,
i han de provenir d'algun país de la Unió Europea o de Suïssa.
I si són dels Estats Units però fa temps que viuen a Europa, també ho poden fer.
Val, i has dit que han de parlar francès o anglès, però en canvi no poden ser franceses?
M'ha semblat entendre al principi.
No poden ser franceses. Per què?
Perquè l'estudi el realitza de l'Institut Francesc de Medicina i Fisiologia Especial que està a Toulouse.
I el que resulta? Doncs que totes les dones que es presentaven eren franceses,
i volen tenir com un ampli ventall de dones.
Ah, val. O sigui, no és per allò de... No facis experiments amb tu mateix?
No.
No és per això. És per distribuir-ho millor, l'ambient.
Cal dir que això ja es va realitzar amb els homes,
però ara volen saber com funciona en l'organisme femení la falta de gravetat.
O sigui que és algo més que estar dos mesos estirades.
Sí, bueno, sí, sí. Els resultats seran algo més que això.
Ara, en fi, la feina, dos mesos estirades.
Jo m'apunto, eh?
Sí, sí.
Bueno, no hi vols dir 5 encara.
Ah, vale.
Però bé, de fet, jo tampoc m'hi podria apuntar ara, Cotius.
No.
Coses que passen.
Però per l'edat, no, precisament?
Exactament, no, per l'edat sí, tampoc m'hi podria apuntar.
Ja tinc dos factors que m'impedeixen.
Llàstima, dos mesos sense fer res.
Estaria bé, estaria bé.
Sí, la veritat és que sí.
Doncs bé, una notícia que portem també és que els éssers humans tenim menys gens que una planta.
Això que en un principi, diguéssim, podria ser una mica preocupant, veurem que no és tant, però bé, per si acaso, definirem que és un gen.
Jo, planta, tampoc m'hi sento massa.
O sigui, que sigui diferent se'ls ha una planta ja no em sorprèn tant.
Ara que siguin menys, a primera vista em xoco una mica.
Sí, sembla un insult.
Al principi sembla un insult.
I tens més gens que una planta.
Doncs sí, sí, sí.
Realment no és amb totes les plantes.
Per cert, aquí li deies això.
És veritat, o sigui, que us ho puc dir qualsevol dels dos.
Que quedi clar.
És veritat.
Ara ens ho demostrarà el Javi.
Sí, bé, doncs bé, primer direm que és un gen.
Un gen ve del latí, de genus, que és una seqüència de l'ADN que constitueix la unitat funcional per a la transmissió dels caràcters hereditaris.
Molt bé, i tu?
Claríssim, no?
Sí, sí, perfecte.
Endavant.
Doncs bé, resulta que segons un estudi que ha publicat a la revista vercànica Nature, o sigui, el nombre de gens que tenim,
està entre 20 i 25.000, sobre els 30.000 i 40.000 que es van anunciar amb el borrador de l'estudi del que eren, quants teníem l'any 2001.
Llavors, diguéssim, n'han baixat uns quants.
Llavors, els científics, diguéssim, tenen una planta que normalment l'estudien, que té bastantes més.
O sigui, aquesta planta, concretament, és una planta de la família de la mostassa, la rabidopsi estaliana, que en té 27.000.
Que tota la vida n'hem sentit a parlar d'ella.
Clar, és clar.
Però pot ser que només sigui aquesta planta la que tingui 27.000, potser les altres plantes...
Però de moment ja n'hi ha una que ens guanya.
Sí.
Tinguem un compte.
Però em fa gràcia que és una planta que tenen l'estudi.
Sí.
Sí, perquè clar, no poden estudiar-les totes i llavors...
Clar, això també.
Van a poquet a poquet.
Clar, una que tenen coneguda, doncs, és aquesta.
Molt bé.
Llavors, bé, llavors, un gran consol és que superem per poc un cuc de terra, que es diu Carneo Elegans, que usen també els científics per estudiar.
O sigui, també el tenen bastant conegut i bé, el guanyem per uns centenars de gens, però el guanyem.
Mira, llavors l'insult ja és, si tu i jo te'n dic, tens menys gens que una planta, tu pots dir sí, però en tinc més que un cuc.
Ja tenim manera de respondre't.
Que és un gran consol.
La veritat és que formeu un gran equip, eh, Xavi i Ana? No sé què faríem sense vosaltres.
Bueno, una mica parlant d'allà de la notícia, una mica ens encerro, és que la seqüència de l'ADN, el genoma MAD del 2001, que vam presentar, li faltava un 30% del nostre genoma.
O sigui, ara han descobert bastantes errades que hi havia i bé, tot i això, encara els hi falta una mica per acabar de trobar, diguéssim, correctament.
Bueno, a poc a poc i se n'hi sembla que se n'anirà descobrint, no?
Sí.
Poquet a poquet.
Doncs mira, tu has parlat de dones, xers humans, ella ha parlat de plantes i cucs, jo parlaré de gats, si us sembla.
Mira, està bé.
S'acaba de realitzar un estudi que ens dius que els gats pateixen estrès.
Uf.
Seriós. Més que res, perquè jo penso en el meu gat de casa, i es passa el dia dormint.
Com la majoria de gats.
Exactament. O sigui, dormen 18 hores al dia. Com pot patir algú estrès dormint 18 hores al dia?
Bueno, si podem preguntar aquestes dones que faran això, no?
Potser s'estressen també.
Potser també s'estressen. No ho sé. Doncs sí, els gats pateixen estrès.
I, de fet, és un estrès que els provoca realment problemes seriosos, especialment a les parts de la vagina.
O sigui, a les gates.
Sí, a les gates. I també als gats, a la part urinària, també.
O sigui, pobrets, ho passen fatal, es veu.
Què els pot provocar estrès? Doncs una cosa tan simple com que hi hagi un nou membre de la família a casa.
Ai, són molt delicats, trobo els gats, eh? Ja ho sabia, però és que...
Una miqueta, eh? O sigui, ens passem una mica. També hem fet entendre moltes coses del meu gat, últimament.
Sí.
Però, bueno, no entenem més amb el detall. Pobre pelut, ja està bé. Ja n'hem parlat, però...
Volen que estiguin per ells.
Sí, sí. És exagerat, no?
També els hi provoquen estrès, doncs, el fet que els canviïn de casa.
Clar, això ja es comprèn més, no? El tràngol de viatjar amb el cotxe i tot això és més comprensible.
Però, vamos, bàsicament, que per qualsevol cosa s'estressen els pobres vestis.
Qualsevol novetat s'estressen.
Sí, sí, sí, s'estressen, però, bueno, però, en fi, se'ls ha de cuidar, tu.
No sé qui que va cuidant aquí. Ells, a nosaltres, em fa que no, perquè és que són més delicats.
Sí, sempre havia sentit que els molestaven els canvis, però fins al punt d'estressar-los...
Sí, sí, sí.
Això es passa a una persona...
S'estressen i tenen problemes fisiològics, després, importants, es veu.
I fins ara els científics estaven desconcertats, no sabien de què els hi venia tot això,
especialment els veterinaris i els seus famos, no?
Doncs bé, és estrès.
Molt bé.
Important.
Important.
Sobretot per tots els que tinguem un gat.
Ara que ja ho saben, doncs suposo que faran balnearis i coses així.
I ara ja saben tiris per gats, balnearis per gats i...
Ja quasi està.
Sí, sí, no, i escolta, ens gastarem més en les vacances del gat que en les nostres, aquest pas.
I tant.
A veure, us porto ja una notícia més per mi?
Em sembla molt bé.
Bé, amb aquesta també s'inclouen les dones, perquè, a veure, primer, els mestres, els jutges i periodistes
són els més propensos a patir problemes de mandíbula.
D'acord?
Quins problemes de mandíbula?
Doncs és un síndrome que s'anomena d'articulació temporomandibular.
D'acord?
Això és una disfunció que afecta l'articulació que uneix la mandíbula amb el crani
i el que fa és que impedeix que la boca s'acabi d'obrir.
No pots acabar d'obrir la boca.
És a dir, és periodista...
I per menjar ho tens una mica foton.
Ho tens una mica foton.
Fas un foradet i mira la palleta...
Pots fer règim també.
Això seria bo per fer règim.
Papilla, sucs.
Mira.
Els factors de risc, aquí és on entren les dones, el factor de risc per patir aquest síndrome és
ser dona, o sigui, les dones tenen més risc de patir i de no poder obrir tant la boca,
a més ser dona d'entre 18 i 35 anys.
Estar estressat, mossegar el bolígraf molt sovint, les ungles i abusar dels xiclets i de les pipes.
És a dir, coses que fem normalment tots poden provocar que al final de la nostra vida no puguem acabar d'obrir la boca.
Realment és...
Llavors, les professions aquestes, la de mestra, la de jutge i la de periodista, són les principals afectades.
Per què?
Perquè són les que provoquen més estrès.
S'han més estressats...
Mengen més bolígraf.
I tant.
I més ungles i...
Així ens acaben.
I aviat veurem els gats, eh?
Els gats, i tant.
Els gats, o sigui, aviat patiren això, eh?
Els gats no podran obrir la boca.
Sí, sí, o sigui, quan veiem que un gat no obre la boca, aquell gat ha estat molt estressat, eh?
Pobre, ho ha passat molt malament.
Llavors, el principal símptoma que avisa que es pateix aquesta disfunció és quan peten una mica les mandíbules.
Que això és preocupat perquè molta gent li peten les mandíbules.
Però diu que no es pot considerar patològic fins que no s'acompanyi d'un dolor i d'una limitació de l'obertut de la boca, com és lògic.
Si la malaltia provoca això...
Et queda la boca que jo si pots posar el bolígraf per arrossegar-lo.
Sí, bueno, suposo que hi deu haver diferents nivells, però...
Però bueno...
El que s'extrem, sí, espero que sí, perquè si no, estrès total.
Ara ens fixarem en la boca de tots els periodistes, jutges i mestres.
A veure com estan.
Doncs sí, mira, ho tindrem en compte, sabrem si van estressats o no.
Avui miraré les notícies, a veure què passa.
Molt bé, ho farem, ho farem. Un experiment deures per casa, avui.
I bé, seguint la línia que en caracteritza, de portar allò bones notícies,
segons un estudi de l'administració meteorològica dels Estats Units, mitjançant models informàtics,
durant els pròxims 80 anys els huracans seran més intensos i violents
diguts al calentament global del planeta per l'efecte hivernacle,
que ja ho enllacem una mica amb els anteriors programes.
Llavors, clar, si ara els huracans ja se'ns emportaven pels aires, segons quines zones,
doncs ara ja se'n portaran, diguéssim, al poble sencer.
Bueno, ja els hi va passar amb una illa que va desapareixer el mapa.
Recordem-ho.
A mi em fa molta gràcia perquè haurem de fer una secció Afecte Invernacle.
Doncs jo crec que sí, que té futur, realment, perquè, Xavi, ja et veig molt centrat,
Anna també deu-n'hi-do, i jo, mira, ja aniré parlant de gats i d'altres històries.
És que va sorgint, va sorgint.
O sigui, segons l'estudi, en els pròxims 80 anys, una acumulació de l'atmòsfera d'un 1% de CO2,
o sigui que suposaria un augment de la temperatura de la superfície del mar,
de la vora entre 0,8 i 2,4 graus,
doncs conduirà l'increment d'una categoria i mitja a la intensitat dels huracans.
Que una categoria i mitja ja comencen a fer més mal del que ja fan els huracans.
Home, és veritat que últimament abans no se sentien tantes notícies de desastres per huracans,
i ara cada vegada n'hi ha més.
No sé si és culpa dels mitjans de comunicació,
que ara ens entenem de tot el que ha passat al món i abans no ens n'entenàvem tant.
Això també té raó.
O de l'Efecte Invernacle.
És l'Efecte Invernacle que està fent de les cebes.
Sembla ser que en estudis ho diuen, serà veritat.
Sembla ser que serà veritat, no?
I que no és cosa només...
Que l'Efecte Invernacle no es dedica només a descongelar el gel dels Pirineus.
I que no és només cosa de riure,
perquè nosaltres cada dia s'ho prenem més de riure,
perquè hi ha molts temes sobre l'Efecte Invernacle,
però serà que si n'hi ha tants és greu.
S'ha de prendre alguna major.
Sí, a més avui trobo que fa calor aquí, en aquest estudi.
Sí, però això l'Efecte Invernacle no ho crec, eh?
Bueno, però no se sent mai.
Aquí, una mica Invernacle, sí que us comença a semblar això, eh?
També.
Doncs, si us sembla, crec que podríem passar algun descobriment
que hagi passat al llarg de la història en un any un descobriment.
Molt bé.
Misteri, misteri.
Què ens porta, Sanna?
Avui la bicicleta.
Gran descobriment.
Gran descobriment, i tant.
Gran invent, sí senyora.
A veure, la bicicleta es va inventar el 1885.
Jo n'hiroia fa uns quants dies.
Fa uns anyets.
Tot veig per culpa de la roda.
Sí, van començar amb la roda, i a partir de la roda...
L'estem armant, eh? Cada dia.
Sí, perquè, i a més, de la bicicleta, després també va venir l'avió.
Perquè recordem que els germans Bright, em sembla que es deien,
per crear l'avió van guanyar diners venent bicicletes.
Venent bicicletes.
Tot va lligar.
No ho sembla, però si tu ho estudies, tot té la seva raó de ser en aquest món.
Anem fent salts amb el temps, però bueno.
És igual, endavant, enrere, és el mateix.
Doncs la primera bicicleta tenia nom, es deia Rover.
Ah, mira.
Com un model de...
Com una marca de cotxes.
Sí, aquí ja hi arribarem.
Aquí hi arribarem, Rover.
Ah, ja hi arribarem, d'acord.
Es deia Rover, la bicicleta.
Jo no sabia res, eh?
O sigui, m'estàs sorprenent tu.
La va inventar John Starley.
D'acord?
Fins aquí bé.
Llavors, la primera bicicleta tenia dues rodes iguals, que això és un fet de destacar, dues rodes iguals, un quadre, pedals amb cadenes i el més important, tenia frents.
És molt important el tema dels frents.
El tema dels frents i les rodes iguals. Per què? Perquè abans hi havia els bicicles, que eren aquelles bicicletes que surten als dibuixos o perquè en fotos no sé si n'hi ha, que era aquell invent que hi havia...
Sí, també hi ha fotos.
També hi ha fotos.
Hi havia una roda davantera molt gran i la roda del darrere més petita. Llavors, aquestes bicicles no tenien frents. És a dir, tu vas per una baixa, ja devia costar aguantar l'equilibri per allí, doncs tu...
I a més tan amunt, perquè a sobre eren molt altes.
Sí, i tant.
Era un cunyàs, allò. Anaves de... Hosti, això està molt amunt, ai, ai, ai.
I doncs a frents?
No estaven pensades fetes per anar a la muntanya.
No, precisament no.
Bé, doncs seguim.
O potser sí, però clar, depèn del nivell de cadascú de bogeria.
No sé, no sé.
Tan bé. A veure, seguim. La bicicleta estic veient que sempre serveix per recaptar diners, perquè amb els diners que Starley va aconseguir de la venda de bicicletes, el 1904, va fundar una prestigiosa empresa amb el mateix nom que la primera bicicleta.
Robert.
Robert. Va fundar l'empresa d'automòbils, Robert.
Tenia afició per al Robert.
Sí, tenia afició per a aquest nom.
Sí, sí, sí, li agradaven, li agradaven, realment.
Sí.
I així passem de la bicicleta, un producte que no contamina els cotxes.
Molt bé.
Una gran evolució, la veritat.
Un gran detall.
Algú li hauria d'haver explicat que millor la bicicleta, eh?
Però jo em sembla que me dedicaré al negoci de les bicicletes perquè llavors sempre sorgeix alguna cosa.
Sempre sorgeix alguna cosa.
Doncs sí, sí. I demà ven de bicicletes tots nosaltres.
Esperem que no ens copin la idea, que sort que ningú ens ha escoltat.
I crec que avui tenim ganes de parlar.
I tant.
Se'ns nota, estem animats.
Doncs parlem-ne.
Cap a les estrelles.
Avui és cap on anem.
I és que tenim moltes coses.
Parlar de les estrelles o de buscar les estrelles més aviat, com és el cas.
I no de buscar estrelles, sinó de buscar els clàssics humanets verds, però d'una manera una mica seriosa, o esperar que ens contestin.
És igual.
Moltes coses s'han fet, molts projectes hi han hagut, per descobrir si estem sols o no en l'univers.
Oi que sí, Xavi?
Doncs sí.
Per exemple, diguéssim, podríem parlar del missatge de Recibo, que es va enviar, ara farà d'aquí pocs dies, 30 anys, el 16 de novembre del 1974.
Que parlarem una mica del que és aquest missatge. Va ser la primera radiomissió llançada a l'espai, amb probabilitats que una altra mentalitat no terrestre pugui desxifrar i entendre el nostre primer missatge còsmic.
Sí, realment, a més, és un missatge que va estar molt estudiat com estructurar-lo, perquè la seva estructura és bastant complexa, consta de diverses parts, tot codificat en binari,
perquè el sistema decimal, tots sabem que ve a resultes que tenim 10 dits, i la manera fàcil per comptar nosaltres és de l'1 al 10.
Però, clar, no sabem quants dits tenen per allà fora.
Clar, això, tens l'1.
Solució, ho van codificar en binari i tot.
Llavors, aquest missatge va ser enviat des de cap al cúmul d'estrelles M13, allò cap al límit de la nostra galàxia,
com a cerimònia inaugural de l'ampliació de potència del radi telescopi d'Arecibo, que és a Puerto Rico.
Llavors, bé, podríem parlar que és un radi telescopi, que és un instrument que serveix per detectar les senyals emeses pels objectes salers en el domini de les ràdiofrequències.
Exactament. I no solament també enviem, també esperem rebre, però seguim una mica amb el missatge, en tant una mica, en els blocs que portava.
De totes maneres, potser hi ha un tema curiós per parlar abans, i és que d'aquí que arribi allà, crec que passaran uns quants dies, el missatge.
Tardarà com uns 23.000 anys llum a rebre'l qui el rebi.
Si algú el rep.
Si algú el rep. Que a més, per rebre'l s'ha d'estar en el lloc adequat i en la freqüència determinada, vull dir, és una on, el que s'ha enviat és com una ona,
i la persona, bueno, la persona, l'ésser que ho rebi ha d'estar en el moment adequat i en lloc determinat que aquella ona arribi a ell.
Vamos, que com descobrim molt de la física i sapiguem com saltar-nos el tema aquest de la velocitat de la llum abans que l'ona.
Sí, i a més, si ho reben, si és que ho rebessin, tardarà 23.000 anys més a tornar.
Em sembla que no sabré si ha arribat la resposta.
I potser quan torna no vull ser catastrofista, però potser la Terra no la troba, el missatge.
Estarà més calent, l'efecte hivernacle et pinta que la cosa s'escalfa.
A part que també s'ha de, o sigui, s'ha de comptar que la ona potser no es retransmet allò bé del tot,
que pot haver influències magnètiques que...
I pot ser que no la identifiquin, que no entenguin res del que hi posa allà.
Exactament. De fet, tampoc no crec que hi hagi imposat correcció d'errors en el missatge.
Allò per dir, hi ha errors, no hi ha errors. Seria una mica embolicar la troca, ja, pobra gent.
A sobre de que els hi hagi un missatge, que els hi planteja és un dilema de se descobrir què collés allò,
a sobre, els hi compliquem més la troca. No, no és pam. No era cosa de fer-ho.
Llavors el missatge, bueno, què hi ha dintre el missatge?
Doncs el missatge està dividit en set blocs.
Que, bueno, jo en dic algun, en algun dels missatges, és que hi ha una gràfica on es representa tot això amb ones.
Vull dir, això tu has de creure perquè hi està en sistema binari.
Està representada una gràfica del nostre sistema solar i sobretot assenyalitza una mica la Terra,
com vulguem dir, l'hem enviat des d'aquest planeta que hi ha aquí.
És com un mapa, perquè sàpiguen des d'on s'ha enviat.
Bueno, ja està bé.
Llavors, no sé, el Javi sap més dels blocs aquests d'informació.
El bloc més gran, per exemple, és la informació sobre el nostre ADN,
les molècules i bases dels nucleòtids,
que ja són les dues èl·lics que conformen l'ADN,
perquè sàpiguen allò, com estem fets.
Ja, i arribar aquí i ja saber què es trobaran.
Sí, sí.
Jo, que sàpiguen bé qui ha enviat el missatge.
Potser s'espanten.
Si els sapiguessin, jo crec que no sabrem mai, no tindrem mai resposta.
Potser ho veuen i diuen, jo això no ho vull conèixer.
Això no pinta bé, no pinta bé.
A més, el més important és que el primer bloc
és on s'estableix la convenció
per comptar amb la numeració del sistema binari.
Perquè, clar, dius, mira, comencem
i no us expliquem com va el missatge, no?
No, directament us reenviem i ja us apenyareu.
No, doncs ho expliquen una mica a veure com va el binari
i si ho entenen bé i si no, doncs...
Clar, que la cosa és com ho expliquen perquè ells ho entenguin.
Perquè ho expliquin com ho expliquin, no se sap com ho entenen.
És una mica complicant, no?
De fet, jo vaig veure una pel·lícula que es deia Esfera
que era una paranoia i ciència sobre contactes extraterrestres.
És a dir, que al final... No, no explico al final.
Però ells contactaven i no tardaven 23.000 anys?
No, exactament 23.000 anys no.
Venien ells aquí i, bueno, se feia el descobriment
i buscaven un matemàtic, un científic i un humanista
per parlar amb aquella gent que pensaven que era una...
i tot era un... Tot al final era un muntatge raro i això.
I una mica, quan llegia això, hi vaig pensar, no?
Hòstia, dic, pobra gent, quina menjada de coco
que s'han fotut aquí per fer això.
Déu-n'hi-do, eh?
Home, però almenys seria interessant.
Si contestessin, estaria bé.
Però és molta esperança i molta...
Més que res, esperar molt.
Sí.
Esperar assentats, com a mínim, o estirats com aquelles dones, realment.
Sí, més de dos mesos.
Més de dos mesos.
23.000 anys lluny.
23.000 anys que dius, res, pim-pam-pam.
4 dies.
No ho sé, jo es faig vegades així cada dia, eh?
De fet, i si us sembla, doncs parlem de les esperes, les respostes.
Ells van pensar, si algú, com nosaltres,
hem enviat un missatge a fora,
per què algú no ha pogut enviar un missatge cap aquí?
I aquí surt el projecte sèptim.
Clar.
Que és l'acrònia de cert, forn extraterrestre o intel·ligents.
Que també cal dir que el doctor que va enviar aquest missatge a Recibo
era Frank Drake.
I ara aquest doctor és el president del...
No?
És el president del...
Del projecte SETI.
Del projecte SETI.
Doncs és que ja va dir-ho, ell ja ho tenia pensat.
Dic, que jo l'envio i jo començo a esperar.
No diré res sobre el fet que tardarà 23.000 anys lluny.
A mi si m'accepten el projecte...
I tant.
Jo, com aquell qui no vol la cosa, que això és una tocada de telèfon,
que envies la carta avui i demà rep la resposta.
I el projecte SETI és això.
És com esperar que algú contesti.
De fet, senzillament es tracta de...
És un projecte de recerca d'intel·ligència extraterrestre
que es basa en utilitzar la potència de càlcul dels ordinadors
que hi ha, diguéssim, esparsit pel món.
Qui vulguis pot associar, doncs, a la...
Exactament.
Sí, pots baixar-te un programa que actua com a salva pantalles
i mentre tu no estàs fent res, o sigui, mentre l'ordinador està sense fer res,
doncs va anar calculant dades.
Llavors, primer te baixes la informació que has de calcular
i llavors hi va anar calculant.
I quan tenen resultats, els envia.
Mira, això està bé per col·laborar de manera voluntària.
Exactament.
De fet, n'han sortit altres iniciatives a partir d'aquesta.
Sí, com per exemple el càlcul de proteïnes.
Exactament.
I, si us sembla, ha arribat el moment de tornar una mica cap a la Terra.
Dixem-les una estona a les estrelles tranquil·les.
Dixem-les.
Tot i que, en certa manera, també volarem ara.
Serendèpia.
Serendèpia.
El descobriment de l'LSD.
I tant, que volarem.
Ja he dit que volaríem, i volarem, i Déu-n'hi-do, eh?
L'LSD, que altrament conegut com dietilamida del àcido liceàgico, claríssim,
la va descobrir l'Arbert Horsham l'any 1938.
L'home està fent una sèrie d'experiments, com aquí li no vol la cosa,
i després d'un s'experiment, se'l tornar cap a casa, es va sentir una mica marejat.
Jo estava intentant buscar l'aspirina.
Sí, més o menys, bastant, una aspirina, això, li va sortir no exactament per aquí la cosa,
però bueno, la qüestió és que estava una mica marejat i vam buscar-ho col·locar, l'home.
Va començar a tenir al·lucinacions i històries, i l'home pensant què pot haver sigut,
jo només tenia dos components allà, un era l'LSD i un altre,
que pot haver sigut total, que ell torna al laboratori i diu
jo he de descobrir què ha passat, no?
I l'home va aprovar amb ell mateix, l'experiència tan malament no li devia haver semblat.
Clar.
Bé, l'home prova a l'LSD i torna allò amb unes osis superbaixes, no?
Perquè, clar, ell no s'havia posat res a la boca ni res, no semblava que pogués...
Doncs llavors, la primera vegada va ser només respirant...
Sí, respirant, i l'home ja va flipar bastant.
Doncs bé, ell va repetir, i el repetir va veure que la cosa no pintava gens bé,
de fet començar a veure una de coloraines i unes històries per allà que eren massa,
i li va demanar una mica que el tornés a casa amb bicicleta.
Molt bé, a bicicleta com sempre.
Detall important.
Sempre està liat.
Està present.
Resultat que l'home va arribar a la conclusió que allò era l'LSD
i els va catalogar com una de les drogues més potents que hi ha,
perquè amb unes drogues mínimes, mínimes, mínimes,
realment et deixa que no veigis.
Però això és una pregunta.
Després la devia patentar ell o qui més...?
No, bé, els laboratoris els van agafar i li van enxapar tot,
perquè això és un descontrol.
Però la gent va descobrir després l'LSD.
Sí, sí, la gent no es va descobrir,
però la idea era precisament que no seguís.
I amb això finalitzem el programa d'avui.
Moltíssimes gràcies, Sílvia García Controls,
Anna Fargas.
Bona nit.
Molt bona nit.
Xavier, és molt bona nit.
Bona nit.
I qui us parla, ve el singla.
Bona nit a tothom i moltíssimes gràcies per seguir-nos una setmana més.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.