L'univers i l'estupidesa humana
Només hi ha dues coses infinites,
l'univers i l'estupidesa humana.
I no estic tan segur de la primera.
9,8. La ciència a les zones.
Molt bona nit i benvinguts una setmana més a 9 com avui.
Avui, com cada setmana, portem un munt de notícies.
És veritat que es presenta un programa ben calentor.
No perquè portem alguna notícia sobre el canvi climàtic
i l'escalfament global de la Terra,
que no és el cas d'aquesta setmana,
però portem moltes notícies.
També portem algun cal de descobriment i molta energia.
Avui, realment, moltíssima energia.
Però abans, molt bona nit, Xavi.
Bona nit.
Molt bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
I què us sembla?
Potser hauríem de començar...
Xavi, Xavi, no et moguis.
Quiet, no t'aixequis.
Aixeca't.
I mou-te.
Ai, Xavi, que et veia aquí amb unes ganes.
Ah, sí, m'has dit, mou-te, doncs anava...
Mira, estava a la porta, quasi.
No, no, ja t'he vist ja que et veig aquí equipat, a punt.
Va, dones alguna notícia, que segur que em portes un munt.
Doncs bé, per exemple, podríem començar amb un estudi que s'ha publicat ara que confirma el perill per la salut de l'excés d'ozó.
L'excés d'ozó?
Sí, bueno, degut a la capa d'ozó, doncs hi ha excés d'ozó i llavors han estudiat que l'exposició a nivells alts d'ozó, o sigui ambientals, provoca... té greus conseqüències.
O sigui, com per exemple l'agravament de les afeccions respiratòries i la disminució de la funció pulmonar.
O sigui, són problemes...
Problemes respiratoris i força complicats, no?
O sigui, aquest treball d'investigació, que és un dels més grans que s'ha fet fins a la data, o sigui, demostra que una exposició a nivells elevats d'ozona ambiental,
o sigui, principalment que prové del fum dels cotxes, de les indústries i les plantes d'energia, incrementa la mortalitat, sobretot en persones amb edat compresa entre 65 i 74 anys.
En edat avançada, sempre...
Doncs jo creia que, realment una mica ignorant, creia que la capa d'ozó era perquè es feia un forat a l'ozó i faltava a l'ozó.
I és tot al revés.
Us veu que per dalt en falta, però que per aquí baix ens obre una miqueta.
Sí.
Coses que té la vida, i la Terra i tot això.
Bé, portaré ara una altra notícia diferent de l'ozó.
S'ha ideat un xip de silici que imita el funcionament de l'hipocam.
I què és l'hipocam? És la part del servei que s'encarrega de la memòria.
És a dir, que s'ha inventat un xip per incrementar la memòria.
Per fi.
Què dius?
Per fi, diu.
Això té futur, eh?
Sí, té futur, però a veure, el xip està pensat per la gent que parteix alteracions de memòria
i podria ser beneficiós per a elles, ja que hi ha malalties que de moment no tenen cura,
tipus l'Alzheimer i coses així.
Vull dir, no és que estic a punt d'anar a un examen, m'hi fico un xip i l'aprovo, no?
Ja m'ha fotut això.
En teoria està pensat per la gent que té aquests problemes.
Després que es comercialitzi, el xip l'ha ideat un home que es diu Theodor Berger,
que és el director del Centre per a l'Enginyeria Neural de la Universitat del Sud de Califòrnia.
Això sempre es fa a Califòrnia, no ho sé, últimament.
De moment el xip tampoc no s'ha provat ni amb rates de laboratori, però els estudis...
Com li pregunto a una rata si té més memòria que abans o no?
Home, suposo que els científics que fa tants anys que experimenten amb rates sabran les seves tècniques.
Perquè m'imagino que preguntar-li quin número li van dir ahir o què va dir ahir...
Difícil.
Home, jo crec que se'n recordaria menjar per rata.
Probablement se'n recordaria.
Però bé, els estudis, encara que els han fet encara sense rates,
han fet estudis previs que haurien un èxit del 95% dels casos.
No n'hi som.
Però encara haurem d'esperar alguns anys abans de poder descobrir un resultat definitiu del xip.
A veure, com anirà.
A veure, ja es veurà com ho descobreix.
En tot cas, si no serveix pels exàmens...
Però d'aquí el que el facin servir nosaltres ja serem grans i el necessitarem.
També té raó, o sigui...
Mira.
Mira, ja anirà bé.
Canviem de tema i anem una mica de pressa, Sara.
A córrer una mica.
Bé, no exactament córrer, a volar una mica.
L'Agència Especial d'Estats Units, la NASA, com tothom la coneix,
ha aconseguit un nou rècord amb un avionet que aconsegueix nou vegades la velocitat del sol.
Del sol.
Del sol.
I no és un coet, és un avió.
És un avió.
És un avió per volar.
De fet, aquest...
Un avió per volar, segur.
Tenen raó, però no és un coet, com diem.
De fet, no pot anar a l'espai aquest avió.
Per tant, descartem el tema coet, seguim amb el tema avió, ales, timons, profunditat...
I l'èxit està en que fins ara el màxim que havien aconseguit la NASA era aconseguir 6,83 vegades la velocitat del sol.
Aquest això ho han aconseguit amb un nou motor que tenen, que només funciona a partir d'un maig de velocitat,
i és un motor molt similar al d'uns coets, amb l'única diferència que com a combustible fan servir l'oxigen de l'atmosfera
i no l'oxigen que porten emmagatzemats en tancs, com és el cas dels coets.
És curiós.
Però ve directament d'una tecnologia que ve directament del món dels coets.
No fan servir gasolina, doncs?
No, no, no fan servir gasolina.
A veure si ho podrem fer servir. També nosaltres, això, serem com Superman.
Sí, una mica de per set, eh? Perquè a 9 maig ja la cosa fa esbia.
Sí, suposo que l'altre món es podria donar en menys d'un dia, no?
De per set, sí, sí, bastant menys d'un dia. De fet, els 80 dies aquells de Julio Verne estan una mica superats ja, eh?
Doncs a veure si ho veiem, això també.
Sí, home, espero que això sigui. Jo crec que ja tocaria, no?
Sí.
A veure, ja, vinga.
Doncs bé, doncs portem una notícia així, una mica d'aquella manera, que és, segons un estudi publicat a la revista científica britànica Nature, el cos humà està preparat per córrer.
Sí, tant, que és d'aquella manera.
Sí, bueno.
Està preparat per córrer.
Ara se sap.
Sí, ara ja no estàs d'acord.
Abans corríem i no sabíem que estàvem preparats per córrer.
Ara ja ho sabem.
Ara, o sigui, consideren que molts antífics consideren que caminar no era evolució, o sigui, ara consideren que caminar no era evolució, però córrer sí.
O sigui, hi ha moltes espècies, o sigui, sí que podien caminar, però córrer no.
O sigui, hi havia vipets que s'apareixien als humans però que no corrien.
O sigui, que ara han considerat que córrer forma part de la nostra evolució.
Sí, o sigui, segons Bramble i Lieberman, de qui vam parlar ja fa alguns dies, el córrer va delinear decisivament l'evolució humana.
Ens va fer ser humà, almenys en el sentit anatòmic.
Molt bé, la gent que li costa córrer és una humana.
Ara ja no hi ha excusa, no, senzillament.
Està menys evolucionada.
Ara ja no tinc excusa. Ui, marxa l'autobús, ara no...
Jo estic menys evolucionada que altra gent, perquè amb el que a mi em costa córrer...
Doncs no.
Què hi farem?
Ja no és excusa, Anna.
Ja.
Ja no és excusa.
Bueno, continuem amb l'evolució, perquè ara a les cabines de telèfon, a Anglaterra, et podràs baixar cançons amb MP3.
Que moderns.
Molt moderns.
Sí, més que res, perquè aquí estan fent una quantitat d'anuncis contra la pirateria i que ens perseguiran a tot.
No, espera't, espera't, que de pirateria no.
Que alguna pega ha de tenir.
A veure, la British Telecom, que és l'agència, és com la telefònica d'Anglaterra,
doncs ha ideat aquestes...
Les típiques cabines vermelles, aquelles d'Anglaterra, doncs que no acabin sent peces de museu,
i amb elles es podrà baixar aquesta música amb MP3.
Però hi ha diferents condicions.
Tu has de tenir un aparell reproductor MP3 que podràs connectar a la cabina telefònica per poder-t'ho baixar.
Això és una.
Llavors, la pega més així és que tot seria legal.
O sigui, que per poder-te baixar...
A veure, pega, pega, tampoc.
Una pega, ja, no, no, dic una pega per alguns.
Per alguns, val.
Per alguns.
S'hauria de pagar o bé amb una targeta de crèdit o amb la targeta telefònica.
Amb una targeta que té diner i telefònica.
I aquest any, aquest pla es podria ficar en funcionament ja l'any que ve,
però de moment només es faria amb unes 1.200 cabines que tenen que hi ha internet ja ficat.
Vull dir, jo no sabia ni que les cabines de telèfon tenien internet,
i es veu que ja en tenen.
I ja directament...
Ja en tenen.
I ara, a més, s'hi afegirà baixar-se cançons amb MP3.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, com espavilen, eh?
I tant, ara falta que les companyies d'altres països aprenguin.
Sí, sí, hi haurà una nova utilitat.
Sí, perquè la veritat és que les cabines telefòniques estan bastant abandonades.
Una tendència de separar-se amb l'ús de la tecnologia, del telefònica mòbil,
que canvien molt, sense fer propaganda de cap companyia de telèfons.
No, no.
Doncs canviem de tema, anem una mica a la salut, parlant d'ordinadors també.
L'ús excessiu d'ordinador, d'estar massa sores davant del PC,
pot provocar glaucoma.
I què és glaucoma?
No ho sé.
Doncs ara t'ho explico.
Molt bé.
És l'increment de la pressió dels fluids en l'interior de l'ull,
que comprimeixen els nervis ubicats a la part tercera
i poden provocar la ceguera si no és adequadament tractat.
Mira, jo sabia que feia mal als ulls, però...
Doncs potser que t'ho facis mirar si estàs moltes hores davant l'ordinador.
Sabia que provocava mal als ulls en general.
Jo a l'ordinador quasi que no me'l miro.
Si te'l mires amb la pantalla apagada...
No passa res.
No passa res, diuen.
Gràcies per avisar.
Sí, però si te'l mires amb la pantalla engegada,
llavors perilles que passi alguna cosa.
De fet, ara s'ha fet l'estudi aquest.
Jo també suposava que podria provocar algun problema ocular,
més que res perquè va ser tenir l'ordinador i haver-me de comprar ulleres.
i justament una de les causes que acostuma a provocar és miopiaques, el meu cas.
Llavors, ara hi ha hagut un estudi d'una gent de la Universitat de Toho,
per allà al Japó,
que han estat fent proves amb diferents empleats de les companyies japoneses,
els van donar uns testos que diguin quins feien,
els van dividir aquests empleats en diferents grups segons l'ús que feien dels ordinadors
i va resultar que realment els que més ho feien tenien més tendència a tenir aquest problema.
I el problema és greu perquè pot provocar la ceguesa realment.
Doncs s'hauran de prendre algun tipus, no sé quina precaució, però algun tipus de precaució.
De fet, el que ells diuen en aquesta investigació és que s'ha d'investigar més sobre el tema.
Molt bé.
Que ens hem de posar atents amb les companyies sobretot,
que s'ha d'investigar sobre el tema perquè el tema és realment seriós.
I tant.
I per tant, que estiguin allò.
I deixem les prediccions que ens porten a l'actualitat,
de què passarà, què deixarà de passar,
anem a fer, sí, què millor que el passat, no, Anna?
Sí, anem cap al passat.
Anem cap al passat.
Un any, un descobriment.
Cap al passat?
Cap al passat.
Què faltes?
Milers de parells funcionen avui dia amb piles i bateries,
és a dir, sense connexió a la xarxa elèctrica.
Correcte.
O sigui que avui parlarem de les piles.
Ah, mira, està bé això.
El 1800 les va inventar l'italià Alessandro Volta,
que va inventar la pila i del seu cognom venen els vols, m'ha semblat.
Exactament, correcte, si no és correcte.
Llavors, ara us explicaré com consistia la primera pila que va inventar aquest home.
A veure, per deducció, a tots els descobriments que em portes,
era una mica més pesat i gran que les actuals?
Doncs mira, aquí no ho posa, això.
Ai, mira.
Vull dir, em sembla que pesat i gran, no, però sí.
Jo crec que sí.
I a més, complicat de funcionar,
perquè me l'estava intentant aprendre com anava
i em sembla que pel que devia portar havia de ser més pesat i gran,
i bastant alt, crec jo.
Sí, sí, crec que petit no era.
Petit no era.
Bé, això em sembla que ho sabràs tu millor que jo.
Bé, alguna cosa he sentit.
Bé, jo ara t'explico com funciona la pila
i si tu em pots afegir alguna cosa més del que tu sàpigues, m'ho expliques.
He dit que he sentit-hi prou jo.
Bé, però per si de cas, jo vaig explicant.
A veure.
Digues, digues.
La pila consistia en uns discs que anaven alternant un disc de zinc
i un altre de plata o coure, d'acord?
Llavors, estaven separades per unes tires que estaven fetes
amb un mocador mullat amb una solució salina,
que es anava separant.
Llavors, l'electricitat fluïa per un fil ferro
que unia l'últim disc de zinc amb el primer de coure.
Llavors, aquests discs es submergien en un àcid sulfúric diluït,
electrolits,
i les seves molècules es dividien.
Això ja ens sona més a les piles,
es dividien en parts positives i parts negatives,
que s'anomenen ions.
Correcte.
Llavors, quan s'aconectaven els pols d'aquests ions,
es generava corrent elèctrica.
Correcte.
Correcte?
Sí, sí.
Doncs així es feien les piles, en aquell moment.
Ara, suposo, ara són més petites, més lleugeres...
Han evolucionat i no hi has de tenir ningú amb una maneta...
Ni mocadors mullats amb solució salina, ni res d'això.
I eren, efectivament, una mica grans, si pesava de ser.
Llavors, cal dir que, 70 anys més tard, el francès Georges Leclanchet va desenvolupar la bateria recargable.
Que va ser un gran abans.
I tant.
I tant.
Tots...
De fet, ens has salvat molt...
Comprar moltes piles gràcies a les bateries recargables.
Doncs sí.
Bé, i fins aquí el meu descobriment, que aquesta vegada és complicat d'explicar funcionament.
Sí, sí.
Era una mica més complicat.
Mira que senzilla una pila, eh?
Però el que arriba a portar una pila...
No ho és tant, no ho és tant.
I deixem estar l'electricitat passada i anem a parlar d'una electricitat més actual.
Parlem-ne.
Parlem-ne.
Potser ens esteu escoltant des de casa, potser des de la ràdio del cotxe, potser amb uns wallmans penant per al carrer.
En tot cas, una cosa és segura.
Per fer això, necessitem corrent elèctrica.
Una pila, la bateria del cotxe, la bateria del senyor Polter, o senzillament esteu endollats a la xarxa elèctrica.
Però abans de gastar aquesta energia, l'hem de produir.
I com ho fem?
De moltes maneres.
I ara avui anem a parlar de com produïm l'energia neta.
Anem a parlar d'energies renovables i netes que tenim i que podem usar, no nosaltres, però les companyies elèctriques, més que res, poden invertir perquè el món sigui una miqueta més net.
I tant.
I hi ha, bé, que hi ha molts tipus d'energies que es poden aprofitar dels nostres recursos naturals sense haver d'embrotar tany.
Hi ha molts tipus, com l'eòlica, que, bé, és que de cada element, quasi que podríem dir que de cada element de la part de la Terra s'ha pot aprofitar.
Sí, realment sí, perquè tenim energia que obtenim del mar, de l'aire, de l'aigua, del vent, del sol.
De la calentor de la Terra.
Encara que el sol no estigui dins la Terra, pròviament, però en aquest cas, cola, oi, que ho acceptem, Xavi?
Sí, sí, acceptem.
Acceptem barco, no?
D'acord.
Molt bé, bé, parlàvem de l'eòlica, que per aquí a Tarragona és potser la que es veu més muntanyes que hi ha una mica per molins.
Bé, des de canvi el sabeu cada dia, els molins que hi ha allí de vent, necessita a Tarragona si ho veieu,
que són les centrals de l'eòlica que transformen l'energia cinètica del vent en energia elèctrica.
Bàsicament, el moviment del vent amb energia elèctrica, no?
Sí, i tant.
Llavors, per fer un apunt, segons estudis, el 17% de l'energia que es produirà el 2010 aquí a Espanya provindrà del vent, d'energia eòlica.
Mira.
Quan a la Unió Europea s'hi demanaran un 12%.
O sigui que...
Anirem més avançats?
Anirem avançats per una vegada.
Això està bé, això està bé.
Això és un avanç.
El que sí que he vist és que té molts bons apartats, l'energia eòlica és molt neta, no contamina gaire i tot això, però té una part negativa que...
Sempre hi ha d'haver una part negativa.
que és la mort de les aus, però que al final s'acaben acostumant, però clar, passa una au per un molí d'aquests, no se n'adona, i adeu au.
Sí, clar, li dona un bon cop, eh, les pales.
Però bé, és això que sembla que se'n van acostumant.
També un altre problema és l'espai que requereix la seva instal·lació.
Necessita ser uns grans terrenys per poder posar una planta eòlica que realment sigui rendible.
Sí, perquè tampoc no la pots posar a qualsevol lloc.
Ha de fer vent, allò que no posis, com si hi hagi, normalment a dalt de muntanyes o llocs així, suposo.
Sí, en aquests casos hi acostuma... allà acostumen a funcionar els parceòlics.
I podem disser una mica l'energia eòlica. Parlem-ne d'una altra.
L'energia solar tèrmica.
Mira, per exemple...
Que és l'energia que absorbeix l'energia del sol i la transforma en calor.
Vull dir, aquesta ja no n'havia sentit parlar gaire.
Bueno, aquesta és la que dels plaques solars, moltes que trobem en edificis, que són negres,
que senzillament el que fan és que els hi passen líquid per dins d'aquestes plaques solars
o col·lectors, i com que són negres, esclar, tots sabem què ens passa
quan portem un jersei negre i anem pel carrer, que s'escalfa.
Són plaques solars caminants, nosaltres.
Més o menys.
Sí.
Més o menys.
Doncs aquest cas és el mateix, no?
S'introduixen una jauna corrent de líquid a dintre, d'aigua,
en cas que sigui per banyar-se i per escalfar aigua,
o d'olis per cas que siguin per calefacció,
que...
I són molt semblants a l'energia solar fotovoltaica, no, doncs?
No, exactament.
Perquè aquí no del tot.
Perquè jo he relacionat les plaques solars, perquè les dues tenen forma de placa.
Sí, les plaques, tant unes com l'altre, tenen forma de placa,
però a nivell tècnic són lleugerament diferents.
Aquestes són molt més senzilles.
O sigui que tothom pot agafar i construir-se una placa solar si li fa il·lusió.
Fico moltes samarretes negres...
Tu agafes una sèrie de tuberies, les empalmes, les pintes de negre,
les poses dins una caixa metàl·lica, o no metàl·lica, de fusta mateix,
i per damunt un vidre.
El vidre evitarà que marxi l'escalfor, però en canvi li permetrà entrar.
I com que avui no portàvem notícies d'escalfament global,
això en el fons és un efecte hivernacle.
Clar que sí.
Per tant, n'havíem de parlar, no podia ser.
N'havíem de parlar, Javi.
Bé, parlem.
Seguim parlant.
Bé, per exemple, per refredar una mica la cosa,
podríem parlar d'aplicacions energètiques del mar.
També.
Com per exemple l'energia maremotriu,
que és quan puja la mare, es dona la possibilitat que l'aigua s'envasi en un dic,
i llavors, o sigui, deixant-la anar...
Deixant-la anar a poc a poc.
Pots fer que vagi movent una turbina que genera energia.
De fet, crec que només hi ha una planta d'energia maremotriu al món,
que està a França i que aprofita tant l'entrada de l'aigua com de la sortida.
Inverteixen les pales i quan entra l'aigua cap al dic,
el tenen energia i quan surt també en extreuen energia.
El problema està en que no tots els llocs són adequats per aquest cas.
Per exemple, el mar Mediterrani, amb les nostres supermarees que tenim,
no són precisament aconsellables.
I com és que...
Perquè tenim molt poca marea aquí.
Ah, clar.
Ha d'haver-hi una marea d'un mínim de 10 metres.
En canvi, el País Baix i aquests llocs, sí, no?
Exactament.
Perquè per allí sempre puja i baixa i...
Ha de ser un mínim de 10 metres perquè sigui rendible.
Això és la primera condició bàsica que hi ha.
També hi ha altres sistemes, no?, que utilitzen el mar.
Sí, però aquestes no en sortin massa rendibles.
No són gaire rendibles encara.
I a més que allà, igual que passen les saus,
si passa un peix per dins d'una d'aquestes turbines...
Sí, perquè són això, unes turbines que es fiquen sota l'aigua.
Exactament.
I com que el purè de peix no interessa, en aquest cas,
doncs no acaben de sortir de l'aigua.
A part que necessites unes instal·lacions molt grans,
molt grans, posades al mig de l'aigua, del mar i tot això.
Una mica més complicat.
Bé, també hi ha la hidràulica, que no...
que més que l'energia hidràulica, que no només és del mar.
Exactament.
A veure com funciona aquesta.
El sol és l'origen perquè evapora l'aigua
que surt dels oceans i els rius i dona lloc al cicle de l'aigua.
No sé si tu saps millor com acaba de funcionar.
Bàsicament això.
L'aigua s'evapora del mar, puja cap als núvols,
després plou a les muntanyes
i quan baixa cap a les muntanyes
es troben amb una fantàstica presa en els rius
que retenen l'aigua.
Són totes les preses que tenim per la zona.
Molt bé.
Per la zona o no tant per la zona.
En tot cas és una energia que sí que ha demostrat ser rendible
i que s'està aplicant des de fa molts anys.
Sí, aquí hi ha llegit que diuen
que és el 23% de la producció elèctrica mundial.
Que és una data important.
Déu-n'hi-do.
El més lleig potser és el tema
que estèticament molt maques no són.
de tenir el riu allà passant molt maco i això
a tenir la gran presa
dius una mica llet.
Que pas que també tinguem en compte una cosa
evitar inundacions les preses.
Clar, i també s'ha de tenir en compte
que potser no és molt bonic
però és una energia renovable,
és neta i no genera residus.
S'ha de tenir en compte una cosa amb l'altra.
Una energia que m'ha agradat molt a mi
és la geotèrmica.
Aquesta està molt xula.
Més que arreu la veig una mica de ciència-ficció encara
i com que gran amant de la ciència-ficció
l'he trobat molt xula.
Senzillament obtenir l'energia
de l'escalfor de la Terra.
Sí, de l'activitat sísmica
i llavors que es produeix allà
es produeix un calentament
de les aigües subterrànies
i llavors treure l'energia d'allí.
El vapor que surt l'aprofitem amb turbines
i nextriem l'energia.
Un sistema que també realment està molt bé.
Més que res perquè d'escalfor a dintre la Terra
en tenim per uns quants dies encara.
Sí, podria durar molts segles aquesta escalfor.
I a part que tenim un 10% de la superfície terrestre
que conté recursos accessibles
que no són poquets.
Són uns quants.
A més, diuen que l'aprofitament d'aquesta energia
l'inconvenient que té és que és costós
perquè els factors tecnològics que hi ha
encara s'han de desenvolupar una mica més.
Això sí.
Els problemes que tenen moltes de les energies renovables
a part que algunes són molt costoses d'aconseguir
és l'emmagatzament.
Que no són contínues.
Per exemple, si tenim una sèrie d'energies
que l'obtenim a partir de la placa solar
quan es pon el sol massa no funcionen.
I quan hi ha núvols tampoc.
Si no fa aire no tenim generadors eòlics.
Però el dia que no faci aire farà sol.
Esperem-ho.
Es pot anar alternant i tot renovable.
Exactament.
En tot cas, no sé si les pròximes càmeres de fotografia digital
aniran amb un petit molí de vent o amb càmeres solar
però sí que sabem com funcionava
i què necessitava la primera càmera per funcionar.
La primera foto va ser inventada per L. de Guerrer
El 1835 l'home estava intentant aconseguir fer fotografies
i havia aconseguit, ja després de diversos intents,
aconseguir una lleu imatge sobre una placa de cobre
amb un recobriment de iodor de plata.
La cosa és tant que no es veia gens bé.
Aquesta imatge era massa... era poc lúcida.
Així que ell estava estudiant com reforçar aquesta imatge
i que es veigués bé.
Va estar fent diferents experiments i no se'n sortia.
Un dia es va descuidar una d'aquestes plaques dins un armari
i al cap d'uns dies, tranquil·lament,
obre l'armari, treu la placa
i la imatge havia sortit intensificada.
Justament el que ell estava buscant.
Va mirar i diu
dins l'armari hi ha un munt de productes químics.
Algun d'ells serà?
I què va fer?
Va deixar una placa nova cada dia
i anava treient un producte químic.
Sorpresa per ell quan va treure tots els productes químics
que tenia allà dintre
i la placa se sabia intensificant.
Resultat, que si l'home hagués sigut una mica més polit
i quan se li va trencar un termòmetre de mercuri
hagués netejat tot el mercuri,
no hagués obtingut la primera placa
perquè va ser els restos d'una mica de mercuri
d'un termòmetre que se li havia trencat
el que intensificava aquestes imatges.
En tot cas, això va ser el 1835
i va ser un èxit total, evidentment.
Però hi havia un petit problema.
La gent que es dedicava a aquesta professió en aquells temps
creant els deguerrotips que se'n deien
tenien tendència a morir prematurament
a resultes de l'altíssima toxicitat del mercuri.
Era una llàstima
però ha evolucionat una mica
i avui ja no hi ha toxicitat de mercuri
i no hi hagués ni dintamits per fer una fotografia.
Moltes gràcies per ser amb nosaltres una setmana més
i espero que us hagi agradat.
Us convidem a ser amb nosaltres la setmana que ve.
Sílvia García Controls, Anna Fargas, Xavier Lies
i que us parla a Belsingla formant el 9,8.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.