Fins demà!
Sí, sí, jo sé que ho feies tu, ho sé que ho feia a la mar.
Estic aquí per algo, eh?
I sé que portes aquí un munt de papers i un munt d'històries, però...
Mira, t'ensenyo.
El Pronto.
Lectures.
Lectures.
De televisió.
De televisió.
No, no, no.
Un especial de televisió.
No, no, no.
No.
De viatges?
No, no, no.
Cuina?
No, no, no.
No, menys encara.
Consejos pràcticos?
De gravado tampoco.
No.
Informàtica?
Menys.
No, perquè llavors se portaries una altra, no.
portaries un ordinador portat o alguna cosa així.
No sé, és que me queda l'últim, però clar, dic la mar, amb les revistes del cor, ella
que no ho ha fet mai...
Just a la fusta.
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
Però si tu no ho havies fet mai...
Justament.
Que és la primera vegada...
Per canviar, una cosa per canviar.
Li hem canviat hasta el nom, es diu Manamana.
Es diu Manamana, oi?
Manamana.
Això m'ho havies d'informar, dona.
Sí, hasta la sintonia de fons també l'hem canviat.
És nova.
Per això no la reconeixies.
Jo al principi, de veritat, que...
De cristaleta, no, no ha sigut culpa teva.
Saps, però no ho enfocava, no ho acabava d'enfocar, eh?
No, i he pensat explicar-te que he canviat.
Cada faig un programa que es diu Manamana, que té a veure amb el paper coixer, que et prenem
la manera més irònica de tractar la revista del cor.
Fija't.
I que la presentaré jo.
Anna.
No, és mentida, la presentaràs tu i jo t'ajudaré.
No, no, estarem totes dues, mano a mano.
Què et sembla? Fem-ho?
Home, podíem fer, no?
Així com a nom d'agradar.
Però tu creus que a la gent li agradarà això?
No, però ens és igual.
Perquè a la gent no li agrada, la de les revistes del cor.
No, ni les compren, ni ho escolta totes les tardes a la tele.
Ni pel matí.
No, és tota l'hora, no?
I pel migdia, perquè estan les notícies, que ja s'estan mig convertint de la revista del cor, eh?
A veure, segons quines també...
I tu creus que sí, que tindrà sortida, que a la gent això li agrada.
I per què no?
Sí, provem-ho.
Vinga, doncs.
Home, sempre podem estar a la guai.
Ens poden enviar algun e-mail, alguna cosa d'aquestes, si no els agrada.
Explicant-nos alguna cosa que se'ns escapi.
Exacte, exacte.
O rectificant-nos, perquè nosaltres s'equivoquem, som humans.
Clar, que tindrà bo que s'equivoca.
Això m'ho han ensenyat de petit.
I la meva llengua és viperina, puc equivocar per dos.
Ah, també és viperina?
Sí, sí, sí.
Ah, doncs llavors a tu t'abaixo, eh?
A mi m'agrada, m'agrada el tema.
Jo t'hi veig, eh?
Doncs som-hi.
Jo t'hi veig, jo t'hi veig.
I si anem començant, perquè se m'acaba el temps.
Ah, doncs vinga.
Som-hi.
No ho sé, jo te poso música i anem fent, eh?
I aquesta música de fons?
Sí, és una noia així rosseta, que es veu que s'ha casat.
La Britney Spears.
Sí.
Doncs justament, veus com tu també estàs molt posada en el tema?
Home, jo vaig veure, mira, de casualitat, casualitat.
Jo que t'enganxes a la televisió, vas veure una gent que anava vestida com la Pantera Rosa,
ella que anava de blanc, diu, aquesta xica ha fet alguna cosa.
S'ha casat.
Doncs sí, s'ha casat una mica en secret, amb el seu novi, el Kevin Feathertime, Featherline,
no sé exactament com es diu.
Qui ja no.
És un ballerí, és un ballerí.
La qüestió és que era una cosa en plan...
Però balla.
Es veu que sí, deu ballar bé també, de remenar bé la cosa, perquè si no, no s'entén.
Era un tema de sopar d'amics, o una festeta d'amics, alguna cosa així, tema fiesta de pedida,
alguna cosa així.
Vin convidats, no molts nens.
Vin convidats.
No gaire cosa més.
I què va passar?
que van arribar allà, es van trobar, ves per on, amb els fotògrafs de la revista
People, que es van fer un reportatge de boda, perquè era això el que anaven, a la boda
de Britney Spears.
Però els convidats, d'alguna manera, no ho sabien.
No ho sabien res.
Si anaven de festa com que podien haver anat a un acomiadament de solter.
O com haguéssim pogut anar a un sopar d'amics.
La qüestió és que quan van acabar no ho van rematar, sinó que es van vestir tots de
xandall, de blanc, o de rosa, que aquest era un dels requisits d'anar a la festa,
i se'n van anar amb un búrguer.
Mira.
Com si nosaltres tu i jo ens haguéssim de posar a McDonald's.
I celebrem el que sigui.
Anda.
Que haguéssim de celebrar.
Doncs igual.
Home, barato, barato, li costarà, que ta xica, eh?
Baratillo, baratillo, imagina tu, un Big Mac i dos Coca-coles i ja està.
Ui, fantàstic.
Imagina't.
Jo també serviria la meva boba d'així, eh?
Doncs ens l'alimem.
Tu ja fas tard.
Tu et vas gastar uns quartos més que ella, eh?
Jo vaig arribar, jo vaig arribar com quatre anys més tard.
Però aquesta idea no és dolenta, eh?
No ho ve no.
Però serveix aquest matrimoni?
Perquè crec que em m'han dit o vaig poder sentir que va durar res.
Cinc minuts i tots cap al búrguer.
Una sònia mòria de cinc minuts i cap al búrguer.
Perquè, clar, havia de ser l'hora de dinar ja o de sopar.
I havien de dir que aquí això no ho allarguis més.
De poc no sé del cert si és una boda legal o com la que sabem de Las Vegas que va durar tres segons i mig.
És una cosa per passar el rato que després més endavant despista la premsa i més endavant es casen com Déu mana, entre cometes.
Però la de Las Vegas sí que va durar bé.
Perquè va ser una boda d'aquell llestes que s'ha de pagar abans.
Sí, sí, clar.
Aquesta segurament que també.
I després per separar-te també va haver de pagar la xiqueta.
També.
I encara li va sortir, i podríem dir que força barat, perquè recordem que el noi d'alguna manera només crec que li va demanar un cotxe.
I poca cosa més.
Que podia haver-li demanat la meitat.
Inepte, poble xiquet.
Però bé, tampoc no volem que vingui ni Spils monopolitzi aquest microspai.
Perquè hem de parlar amb la gent.
Hi ha més coses com qui?
Com qui?
A veure, dóna'm idees.
Parlem, per exemple, de Lluís Miguel?
També s'ha casat.
Doncs no, però podria ser.
Aquesta és la notícia.
He llegitat amb la premsa que trobo que no sé si cada vegada se'n revésseran més per fer els titulars
o si és que volen que nosaltres ens creiem el que no hi ha.
Lleixo textualment.
Podria tener previsto casarse.
Podria tener previsto.
Això obre moltes portes, eh?
I en tanca unes quantes més, també.
Podria tener previsto casarse amb la seva nòvia, que és una presentadora de televisió.
Es la coneix.
De fet, festeixen des del distú del 2003.
Però és una presentadora de televisió que crec que té una filla.
Sí, sí, sí.
Seria el tercer matrimoni per ella, el primer pel cantant Lluís Miguel.
Però, clar, una cosa és que és lògic.
Va estar a punt de fer-ho amb la Maria Carey.
Exacte.
Però no va haver manera, eh?
No va haver manera.
No m'enganxar.
Si ja fa quasi-casi, ben bé, no, més d'un any que aneu junts,
és possible que tu tinguis, que puguis tenir previst casar-te amb aquella persona.
Però això no és una notícia per posar-ho en lletres de 20 centímetres.
No.
Però va sortir fa...
Quan fa?
Sí, s'ho vam comentar fins i tot.
Que una periodista li va preguntar a la filla d'ella.
Sí, d'aquesta nena.
I van dir que ja estaven com a casats.
que va donar per fet que la boda o estava era imminent o que ja estaven casats.
Perquè va deixar caure alguna cosa que el periodista o la periodista que va agafar la declaració va entendre.
Bueno, de fet, a veure...
Tot depèn del color con el cristal, de què sé.
Mira, per això dic que això de...
Podria tener previsto...
Vull dir, no sé, no és mullar-se gaire, no?
No donar més opcions.
Perquè jo també puc tenir previst anar a treballar aquesta tarda i, de fet, ho tinc tan previst que hi he d'anar.
Home, jo tinc previst de poder fer un viatge d'aquí a quatre anys.
Podries tenir previst fer-ho.
No.
Que ho facis un o no és una altra cosa.
És una altra història, clar.
És que tot depèn de la previsió.
De fet, parlant de previsió, és previst que el Luis Miguel es casi, un any o altre.
Home, pues mira, ja...
Però això no dona per omplir revistes.
I què fem?
Si ens convida, anem?
Home, depèn...
Perquè serà a Miami, no?
Anem a dir, depèn del lloc i dels convidats.
O a Miami o a Mèxic, perquè clar, ell és de Mèxic.
Jo m'estimo més a Mèxic, perquè a Miami, total, fes aquí, així, total.
Anem cada dos per tres a les festes de la Chabelle i...
Clar, també és veritat.
Que últimament el que no em trobo és l'Alejandro con la Heidi.
Serà perquè la Heidi està aquí?
Serà perquè ell viatja molt?
També és veritat?
Ja.
Ah, per cert, parlant de la Heidi.
Què?
És una excusa, que ve a PortAventura, que serà la madrina de Halloween, en guany de PortAventura, eh?
Què estàs dient? Que és realment... Fa por?
No, no, no, no, però dic perquè, si ja...
Que ho sapiguem, que d'aquí a poc entra Halloween, PortAventura...
Sí, comencen a PortAventura...
I d'aquí a res farà la presentació i que ella és l'ada madrina.
Molt bé, molt bé.
No sé si és l'ada o madrina, però que serà la persona a la qual...
Dic, si vols anar a entrevistar-la, que la tens per aquí.
Ah, no.
Pregunta-li per l'Alejandro, pregunta-li.
Ja m'ho pensaré, ja m'ho pensaré.
Canviem de tema, John Trevolta.
Eh, què li passa?
El John Trevolta és...
A veure, estem últimament rebent moltes notícies de gent que escriu les seves memòries.
Ai, haurà de parlar de la pel·lícula aquesta, eh?
D'aquesta i de totes les que ha fet, i les que segurament ha deixat de fer.
Jo que sempre vaig pensar, aquests dos es casaran, el John Trevolta i l'Olivia Newton-John, perquè les veia perfectes, eh?
Clar, la pel·lícula són genial, i l'has vist tantes vegades que et semblen de la família i tot.
I tant.
Doncs la qüestió és que dos anys abans que surti al mercat, ja li han pagat les seves memòries.
És a dir, encara no ha començat ni a escriure-les, tenen la data de sortir del mercat d'aquí a dos anys, i ja les ha cobrat.
Xata, jo també faria això, les memòries. A veure, aquí algú vol saber les meves memòries.
Jo me'n recordo que ahir...
Ja, però tu no ets l'altra volta.
No segueixo. Que algú m'ho pagui, això, eh?
Clar, clar, clar.
La idea és aquesta, és a dir, jo sempre tenia entès que les memòries, les biografies, es feien al final...
Clar, de la teva vida, allò que dius.
...d'una vida sigui, no una vida, sinó una vida laboral, per exemple, en aquest cas, perquè...
Per exemple.
Vale, però ara, que aquest senyor és quan realment torna a treballar amb una continuïtat i tal, igual, ara és el moment d'escriure aquestes memòries?
A mi és per això, precisament perquè ara continua treballant...
Ara és quan es vendrien...
I encara està, podríem dir que...
A la cresta de la ola.
Correcte.
Bueno, doncs, bueno, des d'aquí ens assumem una altra a la llista de cara d'aquí dos anys, una altra Memòries D, no sabem encara el títol, perquè, clar, no comença a n'escriure-la...
My Life, per John Travolta.
No, Mi Vida. Llavors parlarà de quan es va fer l'aeropuerto, aquell que té a casa seva, quan el maneixen els seus fills...
Suposo que de tot, per exemple.
Coses de la pel·lícula de John del Gris, quan va conèixer l'Olivia i coses d'aquesta.
Toni Manero.
Clar, quan va començar a ballar...
No sé, no sé, ens ho haurà d'explicar tot, perquè, clar, no sé fins a quin punt, sí que té una vida laboral molt intensa, però, bueno, o serà la primera parte i després, abans de jubilar-se...
Farà l'altra, clar, perquè és això, que encara està...
O una part no perdre el carro de la gent que va venent...
Yo conocía el carentino, ¿no? Yo trabajé con él.
Justamente, justamente. No deixem de costar trevolta, perquè té a veure, si més nons, a ràdio o no, o com ho diríem això, dels quilleris o de ple, forma part de l'Església de la Cienciologia.
Perquè ell, juntament amb Don Cruz, són parts dels que van posar la pasta perquè l'Església de la Cienciologia tingui ja una sede a Madrid.
Espanya ja té una sede de la Cienciologia, que tu i jo demà ja anirem a informar-nos.
Sí, sí, sí. A veure, a veure, això de formar part, no? Perquè es veu que tothom que forma part té molta pel·la, allà, no?
Més que res perquè ja has de donar un tant percent del que guanyes a l'any. Ui...
Ja, suposo que si hem de presentar la nòmina per entrar, naltros no ens agafen, perquè ja fa envult-ho, fa envult-ho i cobra poc, no ens interessa.
Millor aquells que són més prims, no?
Però amb el tema d'anar un dia allà a fer una entrevista amb algú, a veure qui hi ha dintre nena.
Xafrotejar aquí a Espanya, que sigui d'aquella església.
I ens sorprendríem, eh?
Hombre...
Perquè hi ha molta gent que s'obtenen muts i a la Gàbia, però que hi formen part de fa molts anys.
Exacte.
I en jo viatjaven als Estats Units per poder fer...
Per anar-hi a les històries aquestes que formessin.
Ens hem d'informar.
Sí, hem d'anar, eh? Hem d'anar.
Ah, xafrotejar, eh?
Home, i si s'enganxa alguna cosa de diners...
Ei, deixem-ho, eh? Que digui que ha rapat, ha fat aquí, eh?
Entra en aquell i l'únic que hi haurà en diners serà el que ens sumarà, per dir-ho, l'ambient de do.
Sí, altra cosa no, no?
Olor de bitlletes to caos.
Parlant d'olor i de bitlletes.
Sí.
Que moltes vegades això dels diners, depèn de quines edats, és una mica complicat, eh?
Sí, de portar, de portar.
Molts diners, molta joventut, potser són unes coses perilloses.
És com una balança una mica difícil d'anir allà.
Jo me'n recordo de les germanes Olsen, una d'elles ha sortit fa poquet, però...
Amb anorèxia, amb problemes d'alimentació.
Exacte, però que elles han estat, podíem dir, molt llestes, eh?
Perquè tots els diners que han anat guanyant des que eren petites,
son pare o no sé, son mare, els han anat invertint,
amb la qual cosa ara mateix tenen, podíem dir, força indústria, eh?
Molt bé, molt bé.
O sigui que tenen bons negocis en els quals s'han anat...
Un bon coixí, un bon matalàs.
Correcte.
Que no és el mateix que la persona que ens porta en aquesta notícia.
Macaulay Culkin, aquell senyor...
Com l'acab?
Macaulay Culkin.
Com se diu?
Sí, sí, ho has dit molt bé, però...
Ja l'epiciat i m'ho torna a fer repetir.
No, no, és la història del cognom, que no és agraït de dir, eh?
Ah, no, no.
Macaulay Culkin.
Jo ho he dit tot seguit, a veure si així no se n'entenen.
La qüestió és que aquest xiquet que era, bueno, un nen prodigy del cinema...
Solo en casa.
A Hollywood.
Home, un o dos, tres, sí, perquè n'hi havia més.
I ja perquè va créixer massa de migotis, no?
La qüestió és que aquest xiquet que mai ha tingut molta estrella, des que es va fer famós jo crec que la va pifiar, més li valia fer obres de teatre de segona, perquè no ha anat bé.
La qüestió és que l'hem vist, bueno, de moltes maneres, l'hem vist embargat, l'hem vist casant-se, divorciant-se, però tot això...
Estan enmig de la baralla de sons pares...
Rallau la majoria d'edat, que dius, és que aquest xiquet, el que ha viscut...
En poc temps.
En poc temps és el que vivim, una persona normal i corrent, sense quartos, en tota una vida.
Bé, doncs ara, a més a més, ha sigut detingut per possessió de marihuana, que dius, amb els quartos que tens tot el podries amagar en un altre lloc.
Exacte, xato.
Doncs, bueno, el van enganxar.
I, en teoria, clar, lògicament seria quart a l'illo, però va pagar uns 3.300 euros...
Un mig milió i mig, un mig milió i mig.
En llibertat. Jo no sé, perquè no hi estic molt posada, si el tema de la paganini té a veure amb la quantitat que hi portis, o li paga tothom igual?
Home, teòricament, depèn del que portis.
Clar, perquè si jo m'enganxo en coses que no ho farien, amb marihuana, i em fan pagar 3.300 euros, bueno, em veig escombrant voreres de Tarragona a mitja vida.
O directe a veure a la presó.
Sí.
Però, clar, teòricament... Home, sempre te poden embargar per del sou, perquè vagis banca de més.
No, per del sou durant quants anys, per pagar mig miliós de peles.
Jo t'ho convingui, no?
Bueno, Kulkin, no sé què dir-te, potser et surt de compte arruïnar-te, nen, i no fotre't aquests problemes.
Però mira què t'he dit.
Perquè és que, mira...
Has vist que feia molt de temps que no es parlava d'ell, i a partir del moment en què l'han detingut ha tornat una altra vegada a la palestra...
És que moltes vegades...
Però no treballa.
Ja, ja, però m'entens, perquè hi ha tant de marquet darrere...
D'igual que hablen bien o mal, la qüestió és que hablen de mi.
I ara t'imagina't que d'aquí a uns mesos, o d'aquí a poc, surti una pel·lícula en la qual ell sigui el nen dolent d'un barri del Bronx, que sempre es mou amb...
Amb un fosc.
I dius, juntaries una cosa amb l'altra i dius, ara ja sabem per què va tornar una altra vegada a la detenció i tot això.
A veure, que és una mica pensar malament, jo també, eh?
No, no, no, però està bé, vull dir, perquè Hollywood és així, funciona així.
Amb el men dit que jo t'he dit que la manera de...
Tu ets un mort de gana, però tu has de representar davant de tothom que tens el que no tens.
Bé, de fet, tot el que es manipula a Hollywood és de paper de vidre.
De mentida, de mentida.
I llegeixis, per exemple, a Mel Gibson, aquest senyor...
Què l'ha passat amb el Gibson, ara?
Jo crec que va empenyar-te les arracades de naixement de la seva senyora.
Les calces.
Les calces, també.
De vidre.
Per fer aquella pel·lícula de fibra de vidre.
Hosti, fa anys que van fer aquella conya de les calces de fibra de vidre.
I tant.
Doncs va empenyar-te els calçotets de son pare per fer aquella pel·lícula de la passió,
que li va sortir rodona, rodona.
Bé, doncs una manera de crear expectació sobre la teva propera pel·lícula és, i ho trobo molt bé,
és un cop de màrqueting bastant fort.
És demanar a tots els internautes del món que decideixin ells de què ha d'anar a la seva propera pel·lícula.
Ai, quina canya!
Com n'hi ha gent connectada a internet...
Quasi res, com que som quatre, eh?
Bé, doncs tu pots entrar, no sé ben bé encara a la pàgina web,
però tu pots entrar en aquella pàgina i decidir...
M'agradaria que la teva propera pel·lícula que dirigissis anés sobre això.
Però, perdó, quina seta, eh?
No, perquè, de fet, tu faràs el que el major...
De guionista, faràs la feina del guionista i t'allibraràs.
No, perquè no t'ha d'escriure en guió, només t'ha de dir sobre què vols que escrigui.
Per això, és una manera de rebre idees...
Exacte.
Però directament del que ha de pagar a l'entrada, que això està molt bé.
Sí, també, també.
El que passa és que m'agafes per on vaig, no?
Ja.
Per a més de pagar un guionista, reps moltes idees gratuïtes...
I després fas tu...
I després fas tu...
I a més a més, a aquella persona, potser li pots donar les gràcies...
Però, clar, no veuran duro, eh?
Públicament, si li pagues un sopar, es fan les fotos amb tu i tan content, no?
T'ha fixat, no?
Si volguis o no, és màrqueting, és Hollywood.
Exacte.
Parlem de Hollywood.
Per Barcelona hem pogut veure una parella d'excepció, Harrison Ford...
I la Calyxia.
I la Calyxia Ford.
Que, de fet, trobo que han vingut aquí a amagar-se i, bueno, és que els enganxen a tot arreu.
Per això...
No sé de qui s'amaguen, però de naltros no, perquè se'ls trobem a estar a la sopa.
Els enganxen barallant-se.
Perquè va haver un moment, quan sortien de l'hotel, que es veu que estaven mig barallats
o sortien d'un restaurant i que es veu que no es parlaven i que ell va anar darrere d'ella
i ella li va dir que ho deixem en pau i no sé què.
Els enganxen a un altre moment en el qual estan jugant.
Els enganxen...
És allò que deia?
Sí, sí, que es persegueixen.
No és que els enganxin, és que es persegueixen.
Per tant, tenen totes les escenes de cada dia d'aquesta parella.
De fet, a mi m'encanta que gent que està acostumada a viure i a veure tot el món
decideixi plantar-se durant un temps, sigui una setmana, siguin cinc mesos, siguin dos anys...
Però van venir pel fòrum, se sap?
Si van venir pel fòrum o anaven a esperar la cienciologia, que s'obrís pel Madrid...
A Madrid diu, calla, que així no estem al centre, anem i venim...
No, de fet, em sembla, em sembla que venien a descansar.
Ah, d'acord.
Venien a descansar.
No sé de què, dels periodistes no.
Però, bueno, la qüestió és que a mi m'agrada que aquesta gent se n'enamori de Barcelona
perquè els tenim més a prop, vulguis que no.
Exacte.
I ara has de viatjar a Miami, a Nova York, a Los Ángeles, no?
Si us has la dòl·les d'avió que s'estalviant tu i jo per anar a porar i a veure'ls,
que vinguin ells aquí, ja està bé, ja està bé.
Mira, hi ha les coses, si venen a descansar, perfecte.
Que descansen, és que intentin descansar.
El fòrum s'ha acabat, carinyo, ja.
Ja ho sé, ja ho sé.
No sé, va acabar dilluns.
S'han d'inventar un altre.
Com Santa Dicle.
Com Santa Dicle.
S'han d'inventar una altra cosa perquè vinguin aquí.
Bueno, dilluns, perdona, diumenge.
Diumenge.
Que va ser que el dia després, que vam sortir al carrer a fer preguntes.
Molt bé, molt bé.
Encara tenia jo el xip posat, eh?
Si tu no estàs gaire posada puesta tu, eh?
No, no, no, és que això de començar a la revista Talcol que m'ha destrotat, eh?
Això ja passa.
Això no m'esperava.
Dic, mira que guapa aquesta, la marca, què ve avui?
Vull dir vendres, què ve fer per aquí?
Un de setmana sense veure'n.
Però molt, eh?
Hem tingut unes vacances com Déu mana.
Descarat.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Aquesta música que em poses de fons m'agrada molt.
És que sí, ja per acabar.
No, ja està bé.
Què hem de fer ara?
Com altres cosetes?
No, no, que jo no vull monopolitzar tampoc el seient aquest.
Ah, però, eh, que si fos per la gent de la televisió i tot això,
continuaríem hores i hores tu i jo, eh?
Aquí.
Si haguessin de fer competències, però si no ens cal.
No, tampoc.
Mira, nosaltres ho fem en pla un poc petit, la bona confitura.
Exacte, punt d'ençat, com ha de ser.
I si no, el parir.
Toma, punyetera, punyetera, eh?
Mar, gràcies.
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Here I am, baby
Oh, oh, I'm such a young man
Done a lot of foolish things
That I really didn't mean
Wrap me up
Yeah, yeah, didn't I?
Oh, baby
Seen a lot of things in this whole world
When I touch him, baby, love me now
Ooh, baby
Here I am
Trying to see the limit of God
Oh, oh, oh, love me, baby
Ooh, baby, you set my soul on fire
That's why I know that you're my own solid desire
Ooh, baby
Here I am
Such a young man
Oh, oh, oh, love me
Oh, oh, love me, baby
Unwrapped me, baby
I understand
Got the loser with your heart
I understand
Here I am
Baby
Unwrapped me, baby
I understand
Got the loser with your heart
Fins demà!