Bona tarda.
Jo, la veritat, crec que tinc alguns problemes de personalitat, darrerament.
Sí, però com que és divendres la tarda...
És divendres, molt bé.
I tornem els tants estudis, no?
Després del divendres passat, que va ser una mica apocalíptic, amb tantes roses, llibres, no?
Home, va ser curiós, no?
Caòtic, caòtic, una mica.
Sí, però curiós.
A mi em va t'abalar una mica, eh?
Però millor aquí, eh?
Millor aquí.
Sí, no? Més tranquils.
Sí.
Aquí a les fosques no són oberts ni el llum de l'estudi.
Perquè hem d'estalviar.
Ben fet, eh?
Estem més en la intimitat, així.
Així ens pagaran més.
Doncs, a fi, dues o tres notícies que ja ens porten preparades el Manel i el Jordi,
més les efemèrides, més un treball discogràfic.
En aquest cas, la música d'una formació que estarà dimecres a la boat de Barcelona,
anomenada Long Winters.
Fins demà!
Fins demà!
Per l'estètica de la portada, jo diria...
Vaja, m'havia fet la impressió, clar, sense saber-ne res,
que eren un grup d'aquells de la generació dels Beatles, fins i tot potser desapareguts.
I llibres que no.
Sí, la portada és bastant psicodèlica i tot això, no?
La veritat, l'edició amb LP ha de ser molt més atractiva i divertida,
perquè, la veritat, en CD porta un llibret molt atractiu, molt gràfic, molt visual,
amb colors bastant impactants i amb la línia aquesta, potser de les portades dels anys 60,
principis dels 70, que se n'anaven una mica de la bola.
La música de Long Winters, una formació nord-americana, no sabem ben bé d'on són,
aquí, petit error, i aquest és el seu segon treball,
publicat aquí a l'estat espanyol per Houston Party,
i és que, la veritat, darrerament tenim una certa fixació o atracció
per la música publicada per aquesta discogràfica de Barcelona,
i porta el partit de Will I Pretend to Fall,
aquest tema, Blue Diamond, és el tema que cobra el disc,
i com a curiositat, de tota la informació que us donarem més endavant,
direm que el John Roderick, que és el líder principal d'aquesta formació,
diuen que va deixar la seva carrera professional
com a professor d'universitat per dedicar-se a la música al 100%.
Continuarem escoltant els Long Winters
i després també escoltarem algunes curiositats més,
que ens explicarà el Jordi.
Saps per què he fet aquesta comparació?
Ha dit això?
Per què ha dit?
Què ha dit?
Perquè hi ha un paral·lelisme entre el cantant del grup Este
i el senyor Jordi, que també ha estat professor,
i ara sembla que el de la música li va bastant bé, no?
No, home, no.
Home, tant de bo, no?
És el somni de molta gent que es dedica a la música,
poder deixar la professió per dedicar-se a això.
Sí, home, també hi ha gent que viu del Cuento, no?
Com per exemple, hi ha gent que fa programa en aquesta casa
que viu del Cuento, no?
Que viu del Cuento, algú és una salutació.
Molt bé, seguim.
En aquest cas, amb les notícies que portem,
a mi, la veritat, m'han sobtat quatre notícies,
només en porto tres.
La quarta no l'he trobat a la darrera hora.
La primera seria les declaracions de la nova ministra de Cultura,
la Carmen Calvo,
que anunciava ahir una rebaixa significativa de l'IVA
per a la música i els llibres.
I era hora, però a la banda...
Això és una gran notícia.
Del 4 o del 7%, potser del 4...
La música passaria del 16% al 4%
i els llibres passarien del 4% a un 1% simbòlic.
Sembla ser que la iniciativa està bé,
amb bones intencions i tot això,
però es pot trobar davant del fre de la Unió Europea,
que en el fons moltes vegades és qui regeix totes aquestes polítiques
i més ara que estem ja integrats al 100% dins d'aquesta comunitat
i potser aquestes són les úniques reivindicacions o les queixes
que s'han fet a les declaracions de la ministra.
Seria una llàstima, no?
Perquè, jo què sé, la indústria, bé, els usuaris no cal dir-ho
i la indústria també ho ha rebut amb molta alegria.
Seria una llàstima que ara pateix per qüestions que ens superen.
Sí, a veure, però d'una altra banda,
crec que la Unió Europea,
bé, la resta de països de la Unió Europea
només hi ha dos impostos,
un és del 15% i l'altre del 5%
per productes així d'aquest tipus, culturals,
i, bé, cap dels dos s'apropa
al que serien les noves propostes del govern espanyol,
del 4 i l'1%,
el 4 per la música i l'1 pels llibres.
No sé, a veure què passarà.
També s'ha d'aprovar pel Departament de Finances, diguéssim,
perquè, clar, des de Cultura és molt maco, però...
Sí, sí, també per la banda.
Vicent d'ingressar molts diners a l'Estat, clar.
Creieu que això incentivarà realment?
És una mesura que...
Serà un granet de sorra
o realment anirà molt bé
perquè la gent consumeixi més productes culturals
i ens surtin més?
Jo crec que pot anar força bé.
No crec que, per exemple,
en el cas de la música,
no crec que desapareguin tot el top manta,
perquè està ja tan dins de la nostra societat
tot això que...
Ja és que era un tret cultural, fins i tot.
Sí, un tret cultural profi, molt bé.
Però jo crec que sí,
sempre anirà molt millor.
És que la cultura hauria de ser gratuïta,
però tothom, no?
O gairebé.
Sí, sí.
Home, això seria una bona aproximació,
almenys aquesta mesura.
I cada vegada sembla que tot...
Vas a veure una iglesia,
a una catedral i tal,
i tens que pagar,
a tota raó tens que pagar per veure...
Però tu fixa't, eh,
són mesures governamentals.
Vull dir, el govern,
bé, ja pot fer les bones intencions
de reduir el...
Però les indústries,
per exemple,
la indústria discogràfica
i la indústria, doncs,
de publicacions,
no tiren enrere.
No, evidentment no baixaran preus.
No, no, crec que no.
Crec que hi ha un petit precedent
de la Generalitat de Catalunya
que fa un parell d'anys
va intentar abaixar el preu
dels peatges d'autopistes.
Sí, sí, sembla increïble.
Això ho he llegit.
I es veu que la Unió Europea
no li va deixar.
perquè havien d'estar en línia
amb els peatges d'europeus,
per dir-ho d'una forma.
Segurament...
Que fiquen també els sous d'aquí
en línia com a maïsos europeus.
Molt bé, Manel.
Torrem al mateix.
Veritat.
Per a pagar...
Tothom són iguals.
...ha de ser com la Unió Europea,
però a cobrar ja està bé com estem, no?
Seguirem, no, doncs, la notícia?
I és que quan ens toquen els calarons...
Clar.
Seguirem la notícia
per a com acaba, no?
No és una notícia del Tercer Món,
o potser si espai és Tercer Món
Sí, bueno, no diuen els francesos
que Àfrica comença als Pirineus.
Sí, bueno.
Sí, i teoria defensada
per geògrafs seriosos francesos.
Bé.
Que Àfrica comença als Pirineus.
Bé.
És una altra opció de veure al món, no?
Obrim el debat per un altre dia.
Jo porto aquí també una altra notícia.
aquesta no és tan bona,
és una mica més preocupant,
perquè tu recordes
la gent James Bond,
el 007,
que tenia llicència per a matar.
M'agrada que em facis preguntes
que jo orgullosament
puc dir sí.
Sí, ha que sí, que el coneixi.
Sí, home, James Bond, per favor.
Claro.
Però quan era Sean Connery
o ara?
Ja estàvem-ho.
En fi,
James Bond.
Jo preferís quan era
Sean Connery.
Sean Connery, ja que sí.
Sí, sí.
Després el personatge ha perdut molt.
Sí.
Doncs bé, Alemanya...
És un clàssic, eh?
El Manel.
Després el personatge ha perdut molt.
Tu calla, Jordi,
que només veus pel·lícules independents.
No, no, no.
No, no.
No, no.
James Bond també.
Sí.
Home, va,
les noies que surten...
Les xiques Bond,
quines eren millors?
Les d'abans o les d'ara?
Les d'abans.
Veus com tu ets un clàssic?
Clar que sí.
Vinga, va.
Bé, esta notícia que diu
que el ministre alemany d'Interior,
Otto Ischili,
ha fet una de les declaracions
on diu
que s'haurien de canviar les lleis
perquè la policia
tingués més carta blanca
a l'hora de tractar els terroristes
i que inclús pogués arribar
en un determinat moment,
si fes falta,
a poder-los matar.
Clar,
tot això està...
relacionat en tal com està el món
després de l'11 de setembre
i després de l'11M
i de tot,
tal com dels atemptats
i del perill
d'atacs
de grups terroristes, no?
I això és perillós, no?
Que dins de l'estat de dret
en aquestes excuses
de lluitar contra el terrorisme
i tal
es puguin anar retallant les llibertats
o es puguin anar donant
carta blanca a la policia.
La policia és un pas enrere, no?
Tot el que s'ha construït
durant 100 anys.
Segurament hi ha precedents històrics
que això en el seu dia
quan també es va utilitzar
aquesta política, no?
Doncs s'ha utilitzat malament.
I amb l'excusa aquesta,
clar, és el que diu el Manel, no?
Amb l'excusa de...
Ah, és que era terrorista.
Clar, és que era terrorista.
Però, d'altra banda, a veure,
si fem una mica de visió
cap a un altre territori,
el conflicte àrab-palestí-israelià i jueu,
la política aquesta
que estan fent el Sharon i companyia
de carregar-se els caps de...
De Hamas.
De Hamas, i tot això
tampoc està donant resultats,
ni a curt termini,
no crec que els doni a llarg termini,
tampoc,
d'agafar un helicòpter
i bombardejar un pobre paralític
amb cadira de rodes
o carregar-se un altre líder espiritual.
No, però, bueno,
una cosa és fer atacs selectius,
això no...
I l'altra cosa és fer terrorisme.
Evidentment és el mateix,
però les paraules són diferents.
En fi, quins temps que vivim?
Què més?
Alguna notícia més?
No, vinga, digues tu.
Jo dic una que no porto,
i de memòria,
ai, el temps se'ns tira damunt ja.
Ui, vaia.
No la porto perquè no l'he trobat
a darrera hora.
Era, a veure,
a una escola dels Estats Units,
un nen,
en una classe de dibuix,
ara no recordo ni l'adam ni res,
això sortia publicat ahir,
se li va ocórrer dibuixar,
doncs,
el senyor Bush,
amb cara de Satanàs,
després també va dibuixar
un musulmà escombrant
i el cap de l'escombre
era el senyor Bush,
etcètera, etcètera.
Els responsables de l'escola,
directius i tot això,
van agafar i van trucar
a la policia
i en poques hores
s'havia presentat a la CIA
per interrogar
el pobre jovenet
per la seva conducta,
per dibuixar...
Quants anys tenia aquest nen?
No, no ho sé,
per això buscava la notícia,
si algú ho sap
i ens vol trucar,
no sé si ho podem fer
en aquest programa,
i si no,
el nen també,
si ens està escoltant.
Sí, segurament,
o el senyor Bush,
si ens escolta també...
O el senyor CIA,
doncs que també,
que ens truqui
i ens acabi de confirmar
la notícia
o donar més detalls.
Això és dels dibuixos animats
de South Park,
clar,
miren aquests dibuixos
i després els hi surten...
Hosti,
però tindrem més compte
que això és més propi
del Tercer Reich,
de Hitler,
o d'una cosa així...
Sí,
de règim dictatural.
O d'una dictadura...
Pura i dura.
Sí, no?
Que estan els nervis
a flor de pell, eh?
Totalment,
un noi fa un dibuix,
vale,
que se'n fot una mica
del cap d'estat,
com aquí,
si fa 30 anys
haguéssim fet el mateix
amb Franco, no?
Les tires còmiques...
Que potser no hagués anat
a la policia,
simplement l'haguéssim fotut
en els braços
en creu cap a la paret
en uns llibres
o en tant pes,
però...
Alguna notícia més?
No,
deixem-ho perquè parla
dels teus músics
perquè si no
no tindrem temps.
Ui,
la música de Long Winters.
Això porta per títol
Cinna Moon.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit