I els divendres, faves tendres, Andrés d'Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Especial.
Oi, has posat una veu així maca, eh?
Sí, te noto com una mica d'astronauta avui, eh?
Sí, robòtica.
No, no, volant, volant.
Molt bé, no he comprenedat.
Molt bé, molt bé.
Anem per la pel·lícula.
Així és el que t'anava a dir, que continuem amb l'audícia de l'espai, no?
Sí, avui escoltarem ja un últim fragment de la música de la pel·lícula, 2001, una audiósia de l'espacio.
I el dilluns no m'avançaràs res, no?
Com?
El dilluns no m'avançaràs res, sí?
No, el dilluns ja veuràs el que sou.
Perquè ja volia haver-ho fet aquesta setmana.
Sí, ja volies començar el dimecres, és veritat.
Però, en fi, s'ha de preparar ben preparat perquè agradi tothom.
A més, és un home que quan ho fa, ho fa consciència.
Anem a fer-ho, anem a fer-ho bé.
A més, ha estat explicant-me els dies com ho volia fer i tal i qual, però no m'ha acabat d'explicar el què.
Bona, perquè tu tinguis aquesta impaciència que sigui retrasmesa d'una manera espiritual cap al dilluns.
Home, jo no puc estar tan nerviós, Andrés, jo no puc estar tan nerviós.
Bueno, mira, t'explicaré el que Kubrick intentava fer amb les seves músiques.
Endavant.
Llavors, la selecció, precisament, que Kubrick va fer dels temes de Ligeti es va concretar amb tres fragments de les seves obres,
o sigui, d'aquest gran autor de Ligeti.
I van ser El Requiem, això pel pròleg del tros titulat Los Alvores de l'Hombre,
que és la celebre i coneguda escena dels monos, quan comencen els monos a moure's.
Aquells micos que estan aquí per allà, comencen com a barallar-se, no?
Podríem dir que si érem nosaltres, no érem nosaltres.
Podria ser, podria ser, sí, sí.
Llavors, aquesta peça Lux Aeterna és la seqüència de l'aparició del monolit que descobreixen amb la lluna,
que fan excavacions i tot per deixar-lo més a l'aire lliure i volen saber què significa allò.
I després va triar Atmòsferes, que és el viatge més enllà de les estrelles de l'astronauta Bowman,
que és el moment antològic de fascinants imatges que construeixen una autèntica explosió de llum i de color,
que és pràcticament quan ell es transforma i veu que és jove, que és vell, que mora,
o sigui, tota aquella sèrie de visions que es va aconseguir molt bé.
De fet, la música de Ligeti està sempre relacionada amb l'aparició del monolito,
amb el film, aquella peça que no se sap exactament què és, però que proveix un soroll,
un simbolisme acústic que no saben exactament què pot ser.
I precisament això és la creació de l'home al començament de la humanitat,
la llavor, per dir-ho d'una altra manera, la llavor de la humanitat.
Llavors, com mostra de la seva participació en la pel·lícula,
ara escoltarem precisament aquest tema, que també és una miqueta llarg,
Lux a Eterna, que les seves fantasmals tonalitats donen una gran càrrega de misteri
a les escenes sobre el terra de la lluna, quan veiem la pel·lícula.
I és quan aquest bloc és desenterrat i emiteix, o sigui, deixa anar una aguda vibració,
que és el que dona a entendre la presència d'una raça intel·ligent que és l'home.
Per tant, avui serà molt curteta l'explicació que hem fet d'aixòs,
perquè Lux a Eterna és convenient sentir-la per l'Orquestra Filarmònica de Berlín.
I d'aquí ja et vull deixar amb tot el misteri que ens està envoltant
per saber el que farem i començarem el dilluns més o menys aquesta mateixa hora.
Molt bé. Doncs, Andrés, fins el dilluns, bon cap de setmana.
I llavors sabràs de què va la situació.
Té a veure amb alguna cosa de Nadal?
No és cap concurs, això, eh?
No, jo t'ho pregunto.
No, té més a veure amb infantil.
Infantil?
Amb alguna cosa infantil.
Clar, jo he pensat que s'apropa a Nadal perillosament.
Procurarem perquè ja els petitets comencin a tindre interès.
Esclar, que alguns encara no hauran sortit del col·legi,
però bé, com que serà una miqueta llarg, ja els agafarem també amb altres temps.
Jo crec que també, ja.
Els papàs que els hi gravin.
Exacte, exacte.
No ho fan amb el vídeo, però també...
Exacte, la ràdio també té dret a ser gravada.
Andrés.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins dilluns.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!