El destino trazó
que fueras a pasar
por el mismo lugar
en que estaba yo.
Esperando tu amor
mis ansias colmaré
y de mi alma el dolor
de otro amor borraré.
Al pasar
viví
y brotar
un edén
pero no
posee
ese sumor
quedé
solo fue
al pasar
y quedé
a esperar
a esperar
a esperar
a esperar
a esperar
esperando tu amor
mis ansias colmaré
ai, música de revival, però revival d'aquell de veritat, eh?
Perquè d'això ja fa, jo diria que uns 50 anys, si no una miqueta més.
Per parlar sobre el tema, qui està molt experimentat en aquest tema concretament,
amb el que serien les formacions del camp de Tarragona,
però de fa uns quants anys és el Xavier Tourner,
i és que ell s'encarrega de donar color a la portada dels fulletons del TCC, Tarragona Cultura Contemporània.
Ell és l'encarregat de recopilar les fotografies de formacions tarragonines antigues, d'aquelles que ja han passat a la història i que gràcies a ell, doncs, ara tornen a ressorgir, almenys en format fotogràfic.
Xavier, bona tarda.
Bona tarda.
Tu saps coses, eh? A part de recopilar les fotos, t'informes, perquè ara ens deia, aquesta cançó que sona, no és l'original, no sé què, a veure, a veure, aquest mes trobem una agenda, un fulletó, el del Tarragona Cultura Contemporània,
que ve encapçalat per una fotografia de cinc personatges guarnint un arbre de Nadal, amb tots els instruments a baix, com si els haguessin portat els reis.
És el conjunto La Moga, i ens posa aquí, La Moga, con Bernardo Rios. Mítics, mítics tarragonins, no?
Exacte, exacte. Aquesta és la formació que va fer popular fa, doncs, aproximadament uns 40 anys, la famosa cançó de Muralles de Tarragona,
Becinita, Becinita, bueno, que va inclús aquesta formació, doncs, va arribar a gravar, doncs, en aquelles èpoques, un single que no tothom, doncs, podia tindre les facilitats com ara hi ha en gravar, no?
Home, i ells encara van gravar singles i van gravar alguna cosa, van deixar alguna cosa enregistrada, però fins i tot tu has recopilar fotografies de formacions que estan tan perdudes en el temps que anaven de directe,
vull dir que no tenen res gravat, eh? Exacte, exacte. Bueno, totes aquestes formacions, era clar, no havien entrat encara en aquella època les discoteques, ni els bars musicals, ni res,
i la música que hi havia, doncs, en qualsevol sala de ball, doncs, era en directe, evidentment, evidentment, o sigui, doncs, amb orquestres grans, orquestres petites, exacte, bueno,
un pianista que acompanyava el que volia cantar, si és que es podia ser, bueno, exacte.
Explica'ns una mica, Javier, que també xoca, com et vas introduir en això de la recopilació de fotografies d'aquest tipus?
Bueno, ara, jo, independentment, doncs, també soc músic, no?, i toco amb una orquestra, i independentment...
Amb quina, amb quina, ho volem saber tot, eh?
Bueno, amb l'orquestra Melodia del Vendrell, una orquestra bastant legendària que ja fa, doncs, gairebé 74 anys que funciona,
l'any que ve en farà 75...
Sí, que també tens foto d'ells de l'original.
Exacte, exacte. El mes de desembre varen publicar al TCC, doncs, la Melodia dels anys 50 fins als 60,
doncs, la famosa formació que hi anava el cantant d'aquella època conegut, el Ramon Canduc,
doncs, que va ser un cantant que va durar bastants anys amb una bastanta coneixença i auge amb la música de ball d'aquella època, no?
Aquest personatge va fer l'Emili, el servei militar, aquí al Quartier de Tarragona,
i llavors va ser, doncs, amb molts bars musicals i que fes cantants de la ciutat conegut,
i llavors, a partir d'aquí, va ser quan la Melodia del Vendrell el va estirar,
que llavors era una orquestra, doncs, en aquella època bastant coneguda,
era anomenada, doncs, i es va professionalitzar, diguem, amb la Melodia del Vendrell.
I, per tant, amb aquesta relació que tens tu amb la música i, concretament, amb les orquestres, no?
Exacte. T'ha portat a recopilar fotografies?
Exacte. Llavors, doncs, la direcció, doncs, del TCC, el Tarragona Cultura Contemporària,
doncs, em va demanar la col·laboració, doncs, de l'idea aquesta que volíem tindre
amb l'aspecte, doncs, de gràcies a fer una cosa, de dir interpret...
O sigui, com diríem...
Enriquir una miqueta...
Sí, comparar, diguem, el d'abans amb l'ara, no?
O sigui, molta gent pot dir, home, el TCC, doncs, clar, té una portada que, dius,
home, ens torna 40 anys abans, 43, 45, però, en canvi, el contingut, doncs, dius,
teatre actual, música actual, de jazz, de rock, cinema actual, però, en canvi,
la portada del que és el Folletó, doncs, dius, que és estrany, no?
Llavors, clar, del que es tracta de combinar-ho és de l'abans amb l'ara, no?
I llavors, fer una miqueta del revival, diguem, de dir, bueno, tant com eren les formacions
musicals d'aquestes últims 50 anys, com ara puguin ser, no?
Bé, que aquestes formacions, en la seva època, doncs, també devien ser el més novedor,
o almenys intentàvem...
Exacte, exacte, exacte, exacte.
Llavors, en aquella època, doncs, bueno, es feien uns balls de tarda, ball de nit,
que encara això, avui en dia, amb el tema del ball, es manté,
però, bueno, i entre ball i ball, depèn en quina època,
ara no sé si exactament als 60 es feia, es parava,
s'esperaven 10 minuts, es feia un cigarret,
i llavors, o sigui, els balls s'allargaven molt més, no?
Entre ball i ball hi havia un descans, no era seguit com ara,
en una actuació, doncs, que una orquestra toca
i va tocant un darrere a l'altre, un tema darrere a l'altre,
en aquella època, no?
Però, bueno, clar, estem parlant, estem remuntant-nos 50, 60 anys abans, exacte.
Quantes fotografies tens recopilades?
Home, unes quantes, unes quantes.
Els has comptat?
No, no.
Però què estaríem parlant, d'un centenar?
No, menys, molt menys, molt menys.
També, en aquest cas, es va comptant amb les sessions dels propis músics o familiars
que actualment queden d'aquests músics en aquella època van tindre una certa coneixença i anomenada, no?
Llavors, algunes, doncs, sí que són meves, però n'hi ha d'altres, doncs, que, bueno,
per coneixença o vinculació amb algú d'aquells músics que avui encara, avui dia, doncs, és el món, no?
Encara no està traspassat.
O bé, amb els familiars, doncs, de dir, mira, si hi ha una relació, doncs, escolta, farem això endavant, doncs, vinga.
I ells deixen la fotografia i llavors es fa una miqueta d'història del que...
Doncs, mira, també podem aprofitar el programa per fer una mica d'altaveu,
perquè si algú que ens està escoltant té una fotografia, ni que sigui allò robada, no?,
amb un concert d'aquells mítics d'alguna formació de les Terres de Tarragona.
Exacte.
De fa 40-50 anys, doncs, que s'adreci a nosaltres, perquè, doncs, simplement,
te la poden deixar, no tenen per què cedir-la, no?
Exacte, exacte.
Que avui en dia, mira, s'escaneja i pim-pam.
Exacte. Bueno, aquí el que es tracta és d'intentar recuperar allò d'abans
amb un regust del d'ara, no?, i que hi hagi una miqueta, doncs,
de com eren els que ens van, com diria jo,
els que es van avançant nosaltres amb aquestes coses, no?
Ara no tenen res a veure ni amb la música, no té res a veure
amb el vestuari, no?
No té res a veure ni amb la presentació dels grups,
clar, aquí veus són presentacions amb un tipus de lletres,
amb un tipus de vestuari, doncs, amb una camisa, corbata,
avui en dia, doncs, no s'hi va així,
i, bueno, llavors, avui en dia,
llavors era, doncs, el més normal i era, clar,
llavors veus com era i com és, no?,
amb aquest aspecte.
Déu-n'hi-do, i no només poses a la disposició general, diguéssim,
les fotografies, sinó que, a més, a la contraportada
del que seria el folletó, l'agenda del TCC,
expliques una mica la història d'aquesta formació, de la banda, no?
Exacte.
Bé, bé, també es tracta de reviure una miqueta
el que aquell grup, aquella formació,
es va donar a conèixer el món musical,
doncs, tant a la comarca com a la província i a la ciutat, no?
O sigui, eren orquestres que no tan sols
estaven circonscrites a la vida ciutadana,
amb les sales de ball o teatres que hi vin a la ciutat,
sinó que també, doncs, s'expendien d'aquí
cap a la comarca i la província, inclús,
i, bueno, en el cas de l'orquestra Melodí,
per anomenar-ne una, no sense voler fer-ne propaganda, no?
Ja aquí sóc integrant, però era una orquestra
que era coneguda, doncs, inclús al sud de França,
Aragó, València i a tot Catalunya, no?
Llavors, les altres orquestres que s'han anat publicant
també sortien de la ciutat,
no eren que s'estessin circonscrites aquí, no?
Llavors, clar, era com ara un grup de rock
que pugui sobressortir, doncs, bueno,
en aquella època era en aquesta orquestra
que sobressortia, però, bueno, clar,
era coneguda aquí i fora d'aquí, no?
Has conegut membres, que encara són vius, no?
Sí, sí.
D'aquestes orquestres, què els sembla la iniciativa?
Bueno, doncs, en aquest cas, doncs, molta il·lusió, no?
Molta il·lusió que...
De tornar-se a veure...
Exacte.
I, a més, per tota la ciutat,
perquè aquest fullató es distribueix gratuïtament, i clar.
Exacte, exacte.
Bueno, són gent, doncs, molts d'ells,
doncs, ja amb edat avançada,
68, 70 anys, 80,
o estic inclús alguns més,
alguns d'ells ja estan, els pobres,
una miqueta de salut, una miqueta...
Tocats.
Tocats, i, bueno, i llavors, doncs, clar,
veure-ho, això és molta il·lusió, no?
Perquè en aquella època era una cosa molt normal, no?
És com qui ven un producte i en fa publicitat,
doncs, bueno, és evident que hi hagi d'haver, doncs,
una fotografia, no?
Exacte, i ara, per allò,
doncs, bueno, feia 50 anys, 40,
que es havia quedat en un calaix,
i si és que algun d'ells inclús,
algun encara en conservava alguna d'aquestes fotos,
perquè n'hi ha hagut molts d'ells que diuen,
oh, i...
Ja l'hem llançat.
Ho hem llançat,
o aquells folletons que eren de la propaganda,
aquest del conjunt o de l'orquestra,
es van llançar.
Llavors, clar, te trobaves que potser com a record,
la foto no l'havien llançat,
però era una foto presa del moment de l'actuació,
que potser estèticament, doncs, clar,
no sortien tots,
o sortia ell sol...
O de lluny.
O de lluny, o...
Clar, llavors, bueno,
també, al veure's això,
doncs, els ha donat molta il·lusió, no?
De dir, bueno, ostres, fixa't,
clar, han passat molts anys
i encara algú se'n recorda de nosaltres, no?
Bueno, això també es fa il·lusió, no?
És una tasca, no ho sé,
que et realitza,
perquè dius, bueno,
faig una cosa que faig un bé amb un altre
fent-lo feliç, no?
Aquest aspecte, vaja.
La teva relació amb el món musical
ha quedat, doncs, apelesa pel que ens explicaves.
Relació amb la fotografia, que entens?
Poca.
Sí, o sigui, perquè clar,
jo m'imagino que a tu t'arriben més...
Bueno, només que a fotografies,
pel que dius, te'n deuen arribar els folletons.
Bueno, de tot, de tot.
De tot.
I fotografies que potser estan esgrugaïdes,
fetes pols...
Exacte, exacte.
En aquella època també es trobaven
que, com que també es casejava el tema econòmic,
doncs, bueno,
no podien llançar la casa per la finestra, no?
Llavors, anaven a casa un retratista i...
Vinga, què deien, llavors?
Fàcil-nos una foto, no?
Una, la primera que sortim...
Una, i ja està.
I amb dues o tres fotos no sortien
i llavors aquelles dues o tres fotos les deixaven
i si el grup o orquestra
que podia, doncs, invertir uns certs diners
a fer algun tipus de folletó,
bueno, doncs, llavors els invertia
i feia alguna cosa, com diguem una targeta de presentació, no?
En el qual hi figuraven, doncs, els membres que anaven
i una foto d'ells,
bueno, un telèfon de contacte, exacte,
però, bueno, no tothom, doncs, podia arribar tant, no?
Si no, simplement amb una fotografia
el mateix fotògraf en feia unes quantes còpies
i ells les distribuïen
i després, a partir d'aquí, ja era un telèfon,
trucaven i ja està, i res més.
Clar, llavors també, clar,
trobar una certa carta de presentació d'aquestes,
una targeta, un folletó d'aquest,
doncs, bueno, clar, també dius, home,
això vol dir que aquell grup en aquella època
tenia una certa importància, no?
Perquè, si no, simplement queda la foto i prou.
Clar, a través de les fotografies
i de com estan muntades i com estan fetes
i tot et pots fer una idea de la importància del grup.
I les fotografies aquestes que t'arriben, doncs, això,
metges grogaïdes, potser malmeses ja pel temps,
què fas tu, una feina de restauració, podria dir?
Home, bueno, en aquest cas és l'impressor el que ho fan.
Una penyada, pobre home.
Intentar ressuscitar, doncs, una cosa
que ja està gairebé tocadeta,
home, no per mirar-te-la,
però potser per treure-la a alguns,
com per publicar-la, doncs, ja està.
Però, bueno, avui en dia,
gràcies a les tècniques que hi ha,
doncs, bueno, es pot fer tot això, no?
En aquest cas, és el que es tracta.
Quines orquestres han sortit ja publicades?
A veure, fem una mica de rapes.
Veure.
Trobem aquest mes, a veure si ens en recordem,
a la Moga, de Bernardo Rios.
Exacte.
L'any més passat...
Aquesta foto, concretament,
per molts tarragonins que ara ho estiguin escoltant,
es va realitzar el 31 de desembre de l'any 62,
del 1962, a la mateixa sala a Les Palmeres.
El 62, és que és una delenca total, eh?
Exacte.
A la mateixa nit de Capdany
varen fer aquesta foto.
Que devien tenir bolo un minut després.
Exacte.
Suposo que devia ser, doncs,
abans de començar a tocar,
després de sopar,
que devien dir al fotògraf
que devia haver-hi allà a la sala.
Faci-nos una foto, home, de record.
I aquesta foto és la que va quedar, eh?
El 31 de desembre dels 62.
I com t'ha arribat a les mans aquesta...
Bueno, mira, coneixences i gent que li agrada participar,
ja et dic que molta gent ho ha cedit, no?
A l'assabentar-se'n d'això.
Sí, t'has trobat molta gent que t'ha trucat,
és a dir-te-te?
Sí, sí, home,
si algun dia et convé qualsevol cosa,
doncs, compte que jo també,
i alguns han sigut directament,
ja que els he anat a trobar jo,
doncs, en aquest aspecte,
els hem anat a trobar,
doncs, perquè eren coneguts meus,
i això...
El mes d'octubre,
doncs, per exemple,
ara, el que deies amb el tema del recompte,
doncs, va sortir publicada a l'orquestra Ruinson,
que va ser una orquestra als anys 50...
I van ser els primers.
Els primers.
A l'octubre, sí.
A l'octubre va ser la...
Exacte, la primera publicació,
que també, en aquest cas,
va trencar el motlle dels fulletons,
del TCC d'aquests últims anys, no?
Que, doncs, que, bueno,
eren d'un altre format, d'una altra manera,
i al mes d'octubre,
doncs, va sortir la...
I que era la publicació,
que molta gent va dir,
que és aquesta...
Clar, no estaven acostumats a veure-ho, no?
L'orquestra Ruinson.
Ruinson, exacte.
Què en sabem, què en sabem d'aquest llibre?
Home, doncs, de la Ruinson hi havia,
doncs, bueno, molts músics tarragonins
que, molt coneguts
per la vida ciutadana que portaven,
o laboral, o cultural...
O sigui, estaven implicats...
Sí, sí.
Ara, el món d'illotarragoni,
a part del que poguessin fer...
Sí, sí, totalment, totalment.
Te'ls podien anomenar tots,
perquè tots eren coneguts
per alguna cosa o altra a la ciutat, no?
Desgraciadament, ja d'aquella formació,
solament n'en queden dos al món, no?
I, bueno, però, bueno, clar, són gent ben més gran,
però, bueno...
Bueno, el cas és que els dos se queden molt il·lusionats
amb el tema d'aquesta publicació.
Això era...
I com és que vas triar la Ruinson per començar, no?
Bueno, mira, no sé,
era una orquestra que va ser molt popular, no?
En aquella època, era l'època de la...
finals de la postguerra, no?
Els 48, 50, cap als 52...
I, bueno, va ser una orquestra molt popular, no?
Feia...
Tocaven molts llocs d'aquí a la ciutat,
com el Club Nàutic,
a la sala de ball de la Puda,
sobre el Serrallo,
després també feien molts balls al Club Gimnàstic, també.
I, bueno, va ser la primera, no?
No segueixes cap ortre cronològic ni res, no?
No, no.
En el moment, el que estic més o menys...
Ens circonscrivim a una època, no?
O sigui, a l'època dels 50 als 60, no?
Si hi ha d'haver alguna cosa més, ja n'hi haurà.
De moment, ara, per no barrejar gaire, no?
Això passava a l'octubre,
a l'orquestra Ruinsón,
amb la que inauguràvem aquest nou folletó del TCC.
Exacte.
Al novembre, te'n recordes?
Sí, home.
Jo és que no, eh? No me'n recordo.
Al novembre hi va haver, doncs,
l'orquestra de speakers jazz,
que era, diguéssim...
Aquest nom venia perquè a principis de segles
les orquestres semblava que siguessin com a més modernes
i això de posar-los i jazz semblava ser
que els donava un aire de ser una orquestra
per la gent que toqués més música de ball.
De Glenn Miller, eh?
Potser es remuntava.
Exacte. De l'època d'abans del Glenn Miller
i quan el Glenn Miller, no?
Sí, sí, sí.
De l'època de la República del 30...
del 31, doncs, del 32, 33, no?
Aquest orquestra, que no crec que ningú la conegui
de per aquí, la ciutat,
perquè era de Santa Coloma de Cervelló,
al coset de Sant Boi, Barcelona.
El que passa és que es va publicar
perquè hi havia un integrant d'ells
que era...
Després es va fincar a la ciutat de ben jove,
amb aquesta foto ja estava visquent aquí la ciutat,
aquest músic, que era el senyor Ramon Estiles,
doncs que després va saltar
amb la melodia del Vendrell al mes de desembre, no?
I llavors, al fincar-se aquí,
va deixar aquesta orquestra
i va saltar amb la melodia del Vendrell,
en la qual sí que va estar quasi 30 anys
tocant amb la mateixa orquestra, no?
I va ser un músic molt popular a la ciutat,
que tothom el coneixia, no?
I ha traspassat, també, exacte.
Els speakers jazz van ser els protagonistes
en la portada del novembre.
Al novembre.
Al desembre, sí, li va tocar...
A la melodia, eh?
A la melodia, bueno, en aquest cas,
doncs, bueno, també la melodia,
ara per ara, ha anat tinguent una història,
doncs que molta gent l'ha conegut, no?
Va ser cop l'orquestra
durant aquests últims 40 anys, 50 anys,
i llavors ara, des de l'any 92,
es van convertir en orquestra sola.
Es va reduir la formació...
No queda ningú dels originals.
No, ja no.
Ja no.
No.
El membre més antic, podríem dir.
A veure, ara la melodia està composta
per gent jove, no?
Bueno, jove...
Sí, gent jove, no?
I llavors, dels últims veterans
que van quedar de l'orquestra,
van ser dos músics,
concretament del Vendrell,
que l'orquestra era del Vendrell
i és del Vendrell, segueix sent del Vendrell,
tot i que del Vendrell ja només queda un sol músic,
ara, actualment.
Els de més som d'aquí, Tarragona,
uns quants d'arreu,
i uns altres de Barcelona.
I llavors, doncs, el que va passar
va ser que quan van...
quan van...
Perdó, ara, estic una mica...
Ui, quan es van...
No, quan van canviar de components...
Sí, just, just.
Llavors, l'orquestra es va trobar
que moltes despeses,
molta inversió...
Home, el canvi també de funcions de l'orquestra,
que ara t'anava a preguntar,
que les orquestres d'ara,
doncs, clar, ja no és el que era l'orquestra d'abans.
No, però, bueno, clar,
les orquestres grans avui en dia,
doncs, bueno, es poden aguantar,
però costa molt consolidar-les
i costa molt...
Hi ha d'haver una inversió forta al darrere,
com visc tu.
Exacte. Equip de so gran,
equip de llum gran, camió...
Avui en dia vas en un munt de bats de so
i llum o no.
i després que sobre l'escenari fins ara fa 10 anys
eren 14 o 15 músics.
I clar, 14 o 15 músics només a sobre l'escenari
i inclueix-hi aquí, doncs...
No mengen, no mengen.
I muntatge i tot això, doncs clar,
llavors l'any 92 concretament
varen tindre la decisió de dir,
bueno, per quin camí seguim, no?
O sigui, o es dissol l'orquestra
o bé la reduïm,
la feina de cobla, de sardanes,
la deixem
i només seguim com a orquestra sol, no?
I llavors el 92,
els integrants en aquella època van quedar,
van arribar a un acord
i es van quedar amb una orquestra
amb una formació de 10 músics.
Aquest és tal com segueix ara.
Esteu en contacte, però,
amb alguns d'aquests membres veterans
que encara puguin quedar, sí?
Sí, sí, sí.
N'hi queden dos encara.
Casualment,
quan vaig entrar jo a l'orquestra,
vaig substituir-ne amb un
que feia 32, 34 anys que hi anava.
I aquests encara viuen,
estan en bon estat físic
i tenen al voltant dels 60 anys tocats,
però bé, estan bé, molt bé.
I és que, de fet,
esclar, si busquem fotografies
de formacions musicals
dels anys 40, 50, 60,
sempre són orquestres?
Bueno, sempre...
O el trobaríem...
Digues, digues.
Hi ha una petita sorpresa
preparada per aquest mes de febrer.
Encara t'he de preguntar
que tocarà per febrer,
ens ho diràs, no?
Sí.
Home, sí.
Total, falta no res quatre dies.
Sí, gairebé ja hi som.
Ah, i què, què?
Bueno, pel mes de febrer hi haurà...
Per trencar una mica el motlle,
també,
a l'època aquesta dels 50,
hi havia molta afició
a tocar cançons mexicanes,
en aquella època.
El típic,
com ara diguéssim,
el grup, els panchos,
també en aquella època
això ja funcionava,
no?
I el típic grup,
duet o trio,
de cantants amb música mexicana,
amb la guitarra i tal,
doncs ja existia.
Com a temàtics, eh?
Exacte, sí, sí,
això no s'ha inventat ara,
això fa tota la vida que funciona,
no?
I en aquella època va haver un grup,
un trio concretament,
que es deia el trio Guadalajara.
D'aquí de Tarragona?
D'aquí a la ciutat,
exacte.
De la ciutat-ciutat,
sí, sí,
Tarragonins,
estava compost,
doncs,
per tres personatges
molt coneguts a la ciutat,
un d'ells era en Josep Vidal,
que el seu fill també,
casualment,
va ser un gran guitarrista,
un gran músic,
també va ser membre fundador
del grup dels anys 60-70,
del grup doble R,
que encara avui en dia funciona,
segueix en actiu,
no?
I, bueno,
doncs aquest,
un integrant del trio Guadalajara
va ser el seu pare,
i llavors era format
per un altre senyor
que es deia Joaquim Pasqual
i un altre que es deia Josep Torner,
que era casualment familiar meu.
Ara tornava a dir-me,
sona, sona aquest cognom.
Sí, sí,
era nebot del meu avi
i, bueno,
i en aquest cas,
doncs,
bé,
van tindre molta,
no sé,
molta coneixença
a la ciutat
i, bueno,
era una època també
que
també la gent benestant,
la gent benestant
que podia permetre's
aquest luxe,
llogava a músics com aquests
per poder-los
contractar a casa seva.
Molt bé,
per fer les festes aquelles...
Just,
allò de dir,
doncs,
bueno,
ja tots sabem
que les cases del segle passat
i fa dos segles
eren cases molt grans,
amb sostre molt alt,
amb espais i sales molt grans,
que de paret a paret
hi havia igual
molts metres,
no?,
i llavors,
doncs,
els llogava,
per dir-me,
ven el diumenge a la tarda,
doncs,
a cantar a casa,
perquè en fem una festa d'aniversari,
fem una festa,
doncs,
d'aniversari de casament,
o el que sigui,
no?,
i llavors,
doncs,
clar,
tres guitarras,
no tenen que treginar
massa coses a més,
doncs,
cap problema,
anaven,
independentment d'anar
en sales de ball
de la ciutat,
no?,
i llavors,
el trio Guadalajara,
doncs,
era un trio,
doncs,
del que feia molt aquesta feina,
no?,
que anaven llogats
en cases,
un diumenge a la tarda
o amb una data assenyalada
concreta,
no?,
un dia de Sant Esteve
o equips,
el que sigui.
Per tant,
ens imaginem que la fotografia
del mes de febrer
d'aquest triago de la Jara,
si més no,
xocarà una mica
en quant a vestuar
i estètica,
no?,
perquè si van de ranxeres,
deuen anar a l'estil,
més música.
Exacte,
exacte,
exacte,
van amb el típic tratge
de gaucho
i de magicar,
de xarro,
magicar,
exacte,
amb el barret
i, bueno,
les armilles aquelles
totes bordades
i, bueno,
exacte.
Estarem esperant
en candeletes.
Molt bé.
Javier,
com a curiositat,
quina és la fotografia
que tens ara mateix
més curiós,
allò,
peça de museu
que dius,
uah,
aquest grup
que ja ni em pensava
que no sabien que existia
o...
Home,
a veure...
Hi ha alguna
que li tinguis
un especial carinyo?
Ara mateix
no ho sé,
home,
la que més m'estimo,
per exemple,
és la de la melodia,
no?,
perquè és una cosa
que casualment
de tots els músics
que han anat passant
per l'orquestra,
cap d'ells,
d'aquests últims
dos veterans
que ara,
doncs,
van estar en actiu
fins ara fa dos anys
mateix que van deixar
l'orquestra,
cap d'ells la tenia,
cap d'ells,
tots dos,
un dels dos
va estar 32 anys
a l'orquestra
i l'altre n'hi va estar
44,
o sigui,
va anar de dos anys
que no sortís a la foto
aquesta concreta
del mes de desembre,
no?
Jo m'imagino que no era allò
fer-me una foto
i fer-me còpies per tothom.
No.
Aquí devia haver-hi
la volta tenia
i ja està.
És el que dèiem abans,
que no hi donaven
la importància aquella
de dir,
bueno,
mira,
jo me'n quedo una
de record per casa,
no?
Allò,
si es havia de donar
com a propaganda
amb un agent comercial
o amb un ajuntament
o amb una comissió
o amb una sala de ball,
doncs,
vale,
però ells mateixos,
cap dels dos n'ha tenia.
Ells hi van entrar,
amb aquesta foto
del mes de desembre,
ells van entrar
a l'orquestra
dos anys després.
Un dos anys després
i l'altre
hi va entrar
uns set o vuit després,
però casualment
no els hi ha vingut
mai a les mans
i quan es va publicar,
que també s'ha de comptar
amb ells
per la història
de l'orquestra
de la petita
ressenya històrica
que es fa,
doncs cap d'ells
deia,
ostres,
aquesta orquestra
del Calduc,
jo me'n recordo
però encara no havia entrat,
jo no hi era encara,
però cap dels dos
tenia una còpia
d'aquella foto,
només la tenia jo,
casualment,
no?
Mira-la ell,
però com te va arribar a tu?
A través del senyor Ramon Estiles
que era el que sortia a la foto
i clar,
aquest senyor,
doncs era un senyor
molt romàntic,
no?
Doncs que tot ho guardava,
no?
I amb un espai a casa.
Exacte,
exacte,
i molt romàntic
i, bueno,
gràcies a això
i a la col·laboració
de la seva filla,
que me la va cedir,
doncs, bueno,
gràcies a això
es va poder publicar
aquesta foto
perquè no quedava cap més,
eh?
I tot plegat
no estem parlant
de massa s'any,
estem parlant
de l'any 56,
55,
però, bueno,
són coses que, bueno,
és paper i, va,
sí, igual.
Sí, sí.
Si li vol donar
la importància
que un vol,
però,
tret de tot això,
però, clar,
és qui no ho valora
o qui, bueno,
doncs és igual,
és una època que ja ha passat
o això,
això se'n va a la brossa
i així es queda.
De moment tens material suficient
i de sobre s'ho posem
per cobrir tota la temporada
del TFC
i fins i tot
per la nova temporada,
no?
Sí,
si convé.
Sí, home,
sí, i tant.
Amb això estem coberts
a les espatlles cobertes.
I tant.
Això vol dir que fins i tot
a les terres de Tarragonines,
no només a Tarragona Ciutat,
ara, doncs és el que dèiem abans,
no?
Els bars musicals
no existien
i llavors la música
que hi havia d'allà
que hi havia,
doncs,
en qualsevol bar
o sala
era en directe,
sigui de la que sigui,
no?
Sigui com sigui
anant cantant ranxeres
com el Tri Guadalajara,
com sigui
tocava l'orquestra
de la Moga
de Bernardo Rios
o si en tocava
la Rwinson,
equits,
el que sigui.
I de sales,
de sales d'aquestes
de festes
amb orquestra en directe
que n'hi ha encara,
ni que siguin,
clar, rehabilitades,
suposent,
perquè ells també
tindrien un arxiu,
no?
Sí,
bueno,
aquí a la ciutat
de sales així
doncs en queden poques
amb música en directe,
cap a la banda de Barcelona,
Vilafranca...
No,
però inclús d'aquella època,
Nicara,
doncs,
en vez de ser una sala
com aquella època
sigui una discoteca,
no?
Però...
No,
ja no queda res.
Ja no queda res.
Una sala molt famosa
de la que va haver a la ciutat,
bueno,
n'hi van haver diverses,
no?
Va ser el Bolabà,
que estava on és actualment
el restaurant Can Bonetxí,
va ser una sala molt, molt,
però molt coneguda a la ciutat,
no?
Molt coneguda.
El que passa que,
bueno,
clar,
es va perdre l'activitat
d'aquesta sala,
se les va menjar
a les discoteques
i als pubs
i llavors,
doncs,
evidentment,
allò es va convertir
actualment en un restaurant.
Una altra sala molt coneguda
també va ser
la...
que fins ara,
no fa 6 anys,
encara estava oberta
no com a sala,
sinó com a bar.
Era el Màxims,
al carrer Sant Francesc,
prop de la Rambla,
nova.
Bueno,
també allò es va...
durant molts anys
va funcionar
com un cafè cantant
i sala de ball
i allí hi havia uns músics
en els quals venien
artistes de Barcelona
o d'altres llocs
de la península
o de Catalunya
en les quals
les contractaven allà
per cantar,
doncs,
una setmana seguida,
dues, no?
S'hostetjaven aquí a la ciutat
i hi havia l'orquestra pròpia
de la mateixa sala Màxims,
per exemple.
Els residents,
que dirien ara, no?
Exacte.
Com deuen amb els DJs,
l'orquestra resident.
Exacte.
Exacte.
Que els acompanyaven,
o sigui,
i alguns portaven
la seva pròpia orquestra,
però, clar,
si alguns artistes,
siguin homes o dones,
portaven la seva pròpia orquestra,
també això encaria més el preu
per la sala
a l'hora de contratar.
De millor manera,
els músics que hi havia allà,
fixos,
acompanyaven l'artista.
Abans que es fes
la primera actuació,
quedaven una estona abans,
a la mateixa tarda,
assajaven els números
i au,
els temes,
i endavant,
i a tocar.
Tu que estàs ficat
en el món,
fins i tot en pròpia pell,
en el món de les orquestres,
no sé si t'has preguntat mai,
i ja no sé si a nivell musical,
de qualitat musical,
doncs el paper de l'orquestra
ha canviat,
ha desmillorat?
Home,
jo crec que
el que li agrada
el ball de sala,
el que li agrada
el ball de rebel·la
i el que li agrada això,
l'orquestra
ha de tocar
el que la gent vol sentir,
no?
O sigui,
està bé que
ens n'anem,
diguéssim,
a la música actual
a títol,
doncs,
com
l'èxit de l'estiu,
no?
Bé,
llavors és evident
que si això
se sent per tots els mitjans
de comunicació,
se sent als pubs,
se sent a qualsevol
emisora de ràdio,
doncs és normal
que aquella cançó concreta,
diguéssim,
el David Tibera,
diguéssim,
el Bye Bye,
no?
Tot això és,
doncs,
una orquestra jo crec
que ho ha de tocar,
però fins a cert punt
tampoc,
tampoc té que portar
un repertori excessiu
sobre aquesta tendència musical,
perquè això,
doncs,
per la gent
que ho ha d'escoltar,
ja ho escolta sempre,
i ja ho escolta
als pubs,
a les discoteques,
en llocs així,
llavors...
També és música
que pels músics
no és d'alluïment.
No,
no és molt agraïda
de tocar.
Allò que dius,
poses el CD
i t'aquestes tranquil,
en canvi,
si l'hem de tocar
nosaltres...
Amb tots els respectes,
esclar,
allò que dius,
és la màquina,
no?
Llavors,
esclar,
també,
llavors,
esclar,
que has de tocar
amb una cosa així,
coses que de tot el públic
que tens en aquella sala,
en aquella plaça,
no ho sé,
en qualsevol recinte,
que normalment,
no normalment,
sempre,
és públic variat,
des de...
a partir de 20 anys
fins a 60
i fins a 50
i de 40
i nens de 8 i 10 anys,
que als nens de 8 i 10 anys
també els fa gràcia
sentir el cibera,
per dir alguna cosa,
no?
Doncs si els toques també,
però si senten un pas doble,
doncs els seus pares
podran ballar
i els seus avis,
si s'hi senten un vals també.
Llavors,
esclar,
jo crec que les orquestres
han de tocar això,
no?
És això principalment,
independentment que toquin coses,
doncs,
actualitzades,
però tampoc excessivament,
perquè jo crec que l'una cosa
la sents en un lloc
i l'altra no la sents.
T'ho dic perquè,
clar,
veus aquestes fotografies d'orquestres
de fa 50 anys
i, home,
t'adonen un cert respecte,
no?,
dels músics amb el seu instrument
assajant i treballant-s-ho
i amb una qualitat musical
que, vagi,
no els hem sentit,
però sembla contrastada.
En canvi,
jo no sé si d'aquí 50 anys
es podria fer una recopilació,
perquè ara moltes orquestres,
per exemple,
ja van seqüenciades,
dius...
Bueno, sí,
exacte.
Per exemple,
no tindria aquella solera,
aquella qualitat musical.
No, no, exacte.
A veure,
és allò que em diem,
ara moltes orquestres
van falcades,
no?
I llavors,
clar,
en aquest aspecte
no sona el mateix.
Bueno,
en aquest cas,
sense tornar a fer
propaganda de la melodia,
no portem res seqüenciat.
Quan jo vaig entrar a l'orquestra,
l'aparell de la seqüència
es va espatllar i...
Va ser com una mica...
Casualment, eh?
Casualment.
I llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
res de tot això,
no hi ha aparell de seqüència,
o sigui,
tots els músics que toquem
són els que sonen,
exactament.
I hi ha orquestres que no...
El que passa que,
clar,
tot,
a veure,
sense anar ni a favor ni en contra
dels músics,
perquè som altos mateixos
els que ens podem llençar
a la teulada,
no?
Hi ha l'oferta i la demanda
i llavors,
clar,
a partir d'aquí,
si el que vols
és que el preu sigui baix,
no es pot demanar
més del que sigui.
El que passa que avui en dia
la tecnologia està molt avançada
i llavors,
a partir d'aquí,
doncs clar.
Si us podeu eliminar
una secció de vents...
Exacte.
Exacte.
Abans les orquestres...
Tot i que,
bueno,
hi ha orquestres que es consoliden
i mai s'ensorraran,
no?
Encara que vagin 15 músics,
la melodia en aquesta època
li va passar això.
Va ser quan va sortir
l'època de la seqüència,
etcètera,
etcètera,
fa 10 anys
i la melodia
va haver de reduir
perquè, bueno,
no es podia allò
suportar de cap manera,
no?
I llavors van dir,
bueno,
o pleguem,
o bé,
seguim com estem,
amb menys músics
i així,
gràcies a això,
amb aquesta decisió
va ser com ara actualment
encara la melodia s'aguanta
i si es pot arribar
el 75è aniversari
ja serà una prou fita,
ja.
Déu-n'hi-do.
Ja serà molt.
Ja ho celebrarem.
Espero que hi arribem,
vaja,
perquè no ens falta massa.
Javier,
doncs mira,
se'ns ha passat el temps
i ja falten no res segons
per connectar amb les notícies.
Darrere pregunta
molt ràpidament,
et faria il·lusió,
suposo que d'aquí 50 anys
apareguessis tu
dins de la melodia,
diguéssim,
amb una fotografia...
Home, sí, sí.
Que es repetís
i en aquest cas
doncs et toques el tornató.
Exacte, exacte.
Bueno,
si es pot,
si no,
no hi ha cap problema.
Serà el més que haurà passat
per tot aquest món,
que n'hi ha molts
que han passat
i s'han advertit
i n'hi ha hagut d'altres
que han sigut més populars.
Però bueno,
és com tot això.
Javier,
tornem moltíssimes gràcies
no només per l'entrevista
sinó per la feina
de recuperació
que fas d'aquestes
formacions tarragonines.
En parlarem,
jo crec que la temporada que ve
toca tornar a parlar, eh?
D'acord.
Gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.