Des de Tarragona Ràdio portem tot el dia, com aquell qui diu,
celebrant també el Dia Internacional de la Dança.
Ho fem nosaltres, ho fa Tarragona, ho fa, com us dèiem, tot el món.
Per alguna cosa és la celebració internacional.
Un art que sovint queda una mica eclipsat
per altres manifestacions artístiques potser més populars o més potenciades,
com serien el teatre, per dir alguna cosa.
La dansa, que sembla la germaneta pobra de les arts,
però que té els seus adeptes a gent que li és molt fidel
i té diverses vies d'expressió, de comunicació.
Una d'aquestes vies és la que està tenint lloc ara mateix al Balcó del Mediterrani.
Des d'allà, la nostra companya Sílvia García ens explica com se celebra
el Dia Internacional de la Dança.
Sílvia, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Doncs ara mateix trobem precisament al Balcó del Mediterrani,
una de les parts del Balcó del Mediterrani.
Hem de dir que si la gent ve des de la Rambla
i s'espera trobar-ho just davant del Balcó del Mediterrani,
pujant Rambla, s'ho trobarà una miqueta més amunt.
Ha de passar el que seria la font,
la que seria font on hi ha un nen de Mar de Maco,
i allà es troba un munt de pares i un munt de mares
que estan tots amb la càmera de vídeo enregistrat al moment
i també hi ha un munt de nens que estan precisament fent,
que començaran ara mateix a fer pliés i alguns exercicis
que d'aquesta sera parlarem amb una de les organitzadores
d'aquest dia de la dança, que és la Montserrat Carles,
que està explicant precisament el que es farà d'ara i fins al Teatre Metropol.
Com heu pogut sentir, posem la música
i ara intentem parlar amb ella, l'agafem en directe.
Montserrat Carles, molt bona tarda.
Bona tarda.
Parlem-vos una miqueta.
Què representa precisament per Tarragona i també per vosaltres,
òbviament, aquest dia internacional de la dança?
Aviam, és un dia que fa molts anys que ja se celebra arreu del món.
Hi ha un manifest que acabem de llegir al Regidor de Cultura,
amb què es llegia també arreu del món, justament el dia 29 d'abril,
i representa que la dansa es posa en manifest
i fem un crit que la nostra disciplina també està viva a la nostra ciutat.
Veig que hi ha un munt de pares, un munt de nens,
què estàs fent ara mateix?
Perquè veiem com aixecen les mans, aixecen els peus.
Explica'ns quins són els exercicis.
Aviam, són una minibarra,
perquè normalment en una classe dura ben bé tres quarts d'hora,
llavors en un principi ara estan fent uns pliets,
uns pliets que són bàsics en el que és la disciplina clàssica,
després un batman tendí,
després seran uns gran batmans, uns batmans jetés,
uns rondejams,
i per acabar faran un port de bra,
que indica el final de la barra.
I això, a veure, per la gent que entén de dansa,
segurament que deu ser fantàstic
i que deu ser uns moviments a mar d'esquilistes i a mar de macos.
Però per nosaltres estem una mica perduts.
A veure, explica'm una mica,
jo què dius en Cristià, per favor.
Aviam, de fet són exercicis en els que tot el cos es prepara
per fer un bon centre, o sigui, un bon ball,
i llavors s'estiren tot el que són les articulacions dels peus,
els genolls, estiraments dels bíceps,
o sigui, són exercicis preparats per començar a preparar el cos
i calentar-lo, i preparar-lo perquè no es lesioni
el moment de ballar el que és el centre.
Dic que no heu parlat amb l'home del temps, no?
No, no hi hem parlat.
Hem enviat molts missatges mentalment,
però, bueno, veig que estan intentant aguantar-lo.
Hem de dir que ara mateix comença,
però és que ja, i no sé si hi posaran perill,
això avui, el dia de la dança,
o els actes que encara ens queden.
Aviam, d'entrada anirem aguantant,
perquè les nenes estan ja engegades,
i aviam si podem aguantar els exercicis.
La resta de les actuacions, com el de hip-hop,
doncs ja veurem si haurem de transportar,
o si ara mateix, de sobretot, com fa vent,
doncs ara plou, ara no plou, ja veurem.
Hem d'anir improvisant sobre la marxa.
Doncs moltíssimes gràcies, i fins la propera. Gràcies, adéu-siau.
Adéu, moltes gràcies, adéu-siau.
Doncs, Núria, com et estava dient,
que ara mateix està començant a polibisquejar les nenes
que estan allà, estoicament, aguantant la pluja,
que està caient ara mateix a Tarragona,
i recordant precisament qui són les escoles
que formen part d'aquest dia de la dansa,
l'escola Artis de Tarragona,
l'estudi de dansa Montserrat i l'escola Màrmara.
Hem de dir que estan fent aquesta barra de clàssic
a l'alcó del Mediterrani,
que s'ha mobilitzat tot i un dia
al voltant de 700 joves danseires de la ciutat
i que el més important és que continuï la dansa
sent vigent a Tarragona
i que continuïm endavant precisament amb aquests actes.
Nosaltres, doncs, gairebé recordar
el que queda de dia, si el temps ens ho permet,
també seria que a partir d'un quart,
més o menys, un quart de set de la tarda
a Balcó del Mediterrani, una mica més avall,
com hem pogut sentir, hi ha la barra de clàssics,
a les set de la tarda, el primer tram de la Rambla,
els diagonals de clàssics,
i a dos quarts de vuit de la Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol,
el hip-hop de dansa al carrer,
que és el que ens comentava aquesta noia,
el serrat Carles, que havíem de parlar d'ella,
que ens deia que podia ser possible
si el temps aguantés que tot això es dués a terme.
Si el temps ens fa la guita,
comença a ploure més fort,
segurament que això s'hauria de suspendre,
o potser reivindicar o posar en un altre lloc.
Núria, des del balcó del Mediterrani,
des del costat del mar,
amb aquesta brisa i amb aquesta bruixa,
ens acomiadem.
Sílvia García per Tarragona.