Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlem primer, si et sembla, fina, d'alguna notícia que puguem donar des de l'associació o recordar...
Sí, anem recordant, anem recordant coses, anem recordant que tenim la revista de l'Associació de Músics,
que la tenim al carrer, que no sé si queden molts exemplars,
es van donar els últims la setmana passada, allà, mira, em diuen que no queda cap.
Ja no.
Sí, ja no està al carrer, està allà a casa.
Quants exemplars, quanta tirada feu de la revista, més o menys?
Jo ho teniu controlat.
Doncs unes mil, no?, revistes.
És que tenim aquí un membre que s'encarrega d'elaborar la revista, el Pasco,
és que fa moltes coses a l'associació.
Jo sóc, no.
Bueno, s'encarrega, bueno, entre unes quantes persones.
I s'avorreix.
Però bueno, i bueno, això a l'última pàgina del bolletí en teniu per fer-vos membres de l'Associació de Músics
i per poder tenir el carnet ja sabeu que tindreu doncs molts descomptes a diverses tendes d'aquí a Tarragona
i per poder adquirir música i més coses.
En tot cas, la revista doncs ja està, no al carrer com dèiem, ja està a casa,
ja s'han distribuït tots els exemplars, però bueno, que esteu preparant la propera i que la gent us enviï...
Com sempre, sempre diem que qualsevol que tingui alguna idea
o que vulgui publicar alguna cosa referent a la música d'aquí a Tarragona
o que tingui un grup i vulgui promocionar la seva maqueta, el seu CD, que ens ho pot enviar,
ho podeu fer a través de la web, si voleu, que és www.musicstgn.com
Allà teniu una web molt interactiva ara mateix perquè, bueno, s'han fet uns quants canvis,
ja s'havien fet a començaments d'any, però ara també és diferent.
Ho porta també al Pasco, això?
Perdona?
Ho porta al Pasco també, això?
No, això no ho porto jo, no tinc tant de temps.
Això el Ramon, el Ramon és l'encarregat de fer tot això.
I bueno, allà teniu un mail, que ara mateix no me'n recordo quin és,
així que us obligaré a entrar dins de la pàgina web.
amtrevista.es
Aquí tinc un secretari de primera, eh?
Ja ho veig, escolta, és igual que entrin tu, que entrin i que busquin per allà dins, que furguin.
I tant. I bueno, doncs allà, a més, també teniu els fòrums on podeu dir, doncs, la vostra, el que voleu i apartat de notícies, de membres de l'associació, teniu una miqueta de tot.
Molt bé, doncs ja està, aquesta és la notícia que, en fi, no és que sigui nova, però l'anen recordant perquè com més gent participi, doncs, molt millor.
Home, i tant.
Passem fins, si et sembla, a fer els honors. Ens presentes tu els Time Travel?
Bueno, doncs, aquests són els Time Travel i sonen així.
Fins demà!
Bona nit!
I don't know, but I go, I'm used to, I'm used to.
Sonen molt bé els Time Travel, tot i que estem escoltant una maqueta, suposo que una mica enregistrada així, en plan, casolà o passant per estudi?
Sí, sí, dia a veure.
Passant per estudi.
Passada per estudi, és que sona molt compacte, no?
Bona nit, també fa molt els músics, eh?
Sí, vols dir?
Sí.
Qui sou, Time Travel? A veure, presenteu-vos tots els que esteu aquí.
A propet dels micros, que esteu molt ben apalancats a la cadira, però clar, això radiofònicament no és gaire bo.
Bé, jo sóc el Pasco, cantant, guitarra i una mica de tot.
Intento, però l'únic que més, amic dels meus companys.
Que bonic.
Llorarem aquí, eh?
Bé, jo sóc el Marc i sóc el baixista del grup.
I jo sóc l'Eloi i intento ser el bateria, però encara no he arribat.
Ho intenta i ho fa molt bé, eh?
Bé, i falta un component, que és el Raül, m'heu dit?
Sí.
Sí, està molt enfeinat.
És el solista, però això sempre està sol.
Això és festival de l'humor de la fina, eh?
Sí, sí.
El Raül, que mala cosa que no hagi vingut, perquè em sembla que fa ell les lletres, pot ser?
Eh, ens ho anem tornant. A veure, el grup també és com la pàgina web de l'associació,
bastant interactiva.
Tot el que porta un membre, doncs, és ben rebuda, i entre tots l'acabem d'elaborar.
Però si veiem que la idea original és d'un, li otorguem aquest honor,
li posem o la lletra o la música, o si ho ha fet una mica de tot, doncs tot.
Cal dir que, bàsicament, el Raül i el Pasco treballem bastant, eh?
Bé, això, nosaltres intentem posar el nostre granet de sorra
i intentem orientar posant els nostres estils i fins arribar al treball final.
Perquè com es cuina una lletra, una cançó? Com es fa?
Que perquè és músic, doncs, és fàcil dir, sí, mira, he fet aquesta cançó,
però el que no sap de música o no és músic, com l'explicaríeu?
A veure, realment, fer les cançons o escriure una lletra no és una cosa que et vingui,
o d'una musa o alguna cosa així, crec jo, per almenys a mi no se m'ha aparegut ningú mai.
Però, a veure, realment són les experiències potser que has tingut a la vida.
Expliques d'algun dia que t'ha passat alguna cosa, com la cançó que estem sentint ara,
a Angels Dream, doncs, aquest dia potser el Raül va dir
ostres, m'he enamorat o alguna cosa així.
No, no, volem saber la història de veritat. Això és de veritat o no?
Ara que no hi és, explica què li va passar.
Jo crec que sí, i em sembla que encara segueix amb aquest amor.
Que bonic! És que ja t'escoltes la cançó d'una altra manera,
quan t'expliquen, no?, l'història que hi ha al darrere.
Sí, sí.
Bueno, i les cançons no és que es busquin, sinó que es troben.
És el moment determinat, tenir la idea i, segons aquesta idea, anar treballant.
hi ha dies que les coses surten fàcilment, però hi ha dies que no hi ha manera.
Heu arribat a dir, bueno, això no surt, llancem aquesta cançó,
anem a fer unes birres i demà hi tornem, no?
Sí, sí, això, com a tots a les feines.
És que a nosaltres ens agradaria que fos una feina.
Uf, seria fantàstic.
Home, bueno, això ja he escoltat que ho deien abans,
al programa d'abans de deixar...
Que la fina, la fina és l'avient.
Sí, sí, sóc l'avient, sóc l'avient.
I dèiem, bueno, treballar d'això seria magnífic, no?
Uf, seria fantàstic.
Un somni?
Sí, la veritat és que...
Realment ens ho passem molt bé, assajant i amb els concerts,
per tant, viure fent la teva feina que t'agrada, que disfrutes amb ella,
és quasi... bueno, és un somni.
Quant de temps fa vosaltres Time Travel?
És d'aquells noms, d'aquells grups de Tarragona
que sembla que tota la vida hagi estat aquí?
Uf, fa temps, no? Que aneu ja?
Home, tampoc no tant, home.
Bueno, doncs posar que cinc anyets amb l'última formació, sí.
Déu-n'hi-do.
Cinc anyets fa...
Que ràpid passa el temps.
Si sembla que fos ahir, això.
Amb l'última formació dius que abans seran alguns altres, o...?
A veure, és com els típics grupets de garatge,
doncs que s'ajunten quatre amiguets, toquen,
i cada vegada, doncs, vas volguem fent unes coses, unes altres,
uns que comencen a treballar,
clar, perquè quan ens ajuntem tenim 10.000 pessetes,
60 euros,
ens comprem una guitarreta i vinga, fer soroll,
i després ja comences a tenir més coses i tal,
les coses més clares, trobes feina, trobes nòvia,
i te'n vas cap a fora de Tarragona,
i més coses així, però...
Laiana pot ser un grup canviant les persones
i canvia...
I al final, doncs, els que realment interessen,
o que els interessa el grup, doncs, se queden.
Fas cosetes, i si no te'n vas i fas famós,
bueno, però...
El que més interessa és que t'ho passis bé.
És el bàsic, trobo.
Això ens ho diu molta gent, eh?
Això de fer música deu produir com un cert relaxament,
o una catarsi?
Us hi trobeu amb això?
Que sortiu de treballar o alguna cosa,
i us poseu assajant,
i que siguin les tantes de la nit,
però sortiu nous?
Sí, sí.
Home, és bastant relaxant, eh?
No, pel bateria, no sé, eh?
Jo si ara conava, eh?
Jo ara m'estava mirant que estava fent una cara com dient,
no sé, això de relaxant.
No sé si és que sóc molt vago,
però jo m'acanso amb tot, o sigui.
És que per això és bateria i estàs assentat, sempre.
Pobre, pobre, no?
Que són sempre els que més suant surten, eh?
Els bateries.
Sí, de fet, jo conec bateries,
allò que els veus abans i després de tocar la guitarra,
ai, la bateria,
i s'han aprimat els seus quilets, eh?
Seria el teu cas, també?
No, no.
Tu ja estaves així de prim.
Sí, sí.
Bé, bé.
És que si s'aprima més, no el trobem ja.
La veritat és que sí.
Eloi, has de menjar més.
Un paio.
No sós d'Esmaia, no sós d'Esmaia,
però els concerts, no?
No, no, és el que més aguanta, eh?
Encara que no us sembli, és el que més aguanta.
És el més jove, també.
Això no ho diguis.
Ja callo.
Eloi, i també tot el que fa aquells solos de bateria,
a mi em fa molta ràbia els solos de bateria.
No, no, els ho diu, no m'agrada.
A mi em fa molta ràbia, eh?
Perquè no s'acaben mai.
Sembla que, clar, és que els bateries ja hi disfruteu,
però des de baix dius, vale, ja.
No, ni sentir-los, ni fer-los, ni res.
No?
No, no, els hi tinc repelús.
No.
Bueno, quant de temps...
Vau començar ja sabent tocar en els instruments,
sense saber de res,
vau arribar allà al garatge i vau dir, bueno,
volem ser time travel.
Com va ser això?
Uf, no, és que al principi no érem time travel,
te'n recordes, Marc?
Això fa la tira d'anys, eh?
Al principi de tot, la primera formació era Clàssics Band.
Assajàvem en un bar musical de Salou.
Després era Not Quite Dead.
Per què?
Perquè Not Quite Dead és encara no estem morts, vale?
Per què?
Perquè vam fer un concert,
el dia següent vam anar a buscar els instruments
i ja no hi eren.
Ens els havien robat.
En el local on havíeu fet el concert?
Amb un xalet.
Algú havia anat?
Ah, ja havíeu fet el concert.
Sí, era...
El primer concert va ser
l'aniversari del pare del bateria.
No de l'Eloi, eh?
No, no, no.
L'Eloi Virgili.
És que el problema és que
el nostre primer bateria es deia Eloi.
Ah, vale, vale.
I quan va decidir deixar el grup
vam dir, a veure,
condició indispensable
que es digui Eloi.
Que toqui, que em toqui,
però nosaltres ja no podem assumir
un altre nom.
Ah, exacte.
O toques o t'aprens noms, vull dir nom.
Exacte.
És que queda molt bé.
Bateria Eloi.
Queda bé.
Sí.
Encara que s'ha de dir
que nosaltres no li diem Eloi.
Que és bonjant l'Eloi, eh?
Us està escoltant
la signada en ment.
No diu res, pobra.
No diu res.
Però quan sortim ja veuràs.
No li dieu Eloi?
No, és que és...
Tota la gent té un mote.
A veure, jo em dic Pasqual
però la gent diu Pasco.
Doncs el Mar Riu és el Mar Clau.
Uf, però...
Esti boníssim, eh?
Estàs inspirat avui, eh?
I a l'Eloi li diem l'Ufa,
però és ja de la seva colla d'amics
i tot això.
És l'Ufa.
I amb el CD ho posa.
Eloi, Virgili i José.
L'Ufa.
Sí.
Tu ets el que sortim més ben parat,
doncs Pasqual.
Sí, perquè m'ho vaig posar jo.
De Pasqual.
Sí, sí.
Bueno, què podem esperar
escoltant aquest amaquet,
aquest CD?
No ho sé.
què pots esperar?
Jo quan ho sento dic
sona bé, eh?
I sóc jo.
I sóc jo.
A què voleu sonar?
Quins referents musicals teniu?
Molts.
I cada dia van canviant, crec jo, eh?
Perquè cada dia surten...
No, canviant tampoc.
Evolucionant, diria jo.
Tampoc.
Sí.
Els referents bàsicament
són sempre els mateixos.
Sí, però...
És que és això...
A veure, els referents principals...
Les bases estan bastant...
Establertes.
Digueu noms, digueu noms, va, mulleu-vos.
Uf.
A veure, a mi...
A mi realment...
Els Beatles.
Hm?
És el meu grup.
A mi la primera cançó,
aquesta que escoltàvem de l'Angels Dream,
m'ha sonat a David Bowie.
Rotllo glam.
Ara potser us sentireu ofesos.
M'agrada molt, eh?
No, no, què va, què va?
Però no es posa un referent aquest.
No, el David Bowie,
referent, referent, no.
Però que ho faci bé,
és un geni de la música, no?
Això no ho posa en pas en dubte.
Però...
Individualment, doncs,
jo serien els Beatles,
i més Britpop,
i tot això,
i ara, doncs,
es podria dir que la música anglesa.
Mhm.
Bàsicament, sí.
I el Marc?
Uf.
De referents.
Bé, jo he crescut bàsicament
escoltant Dire Straits
i, vulguis o no,
això sempre es nota una mica...
el voler interpretar la música.
I bàsicament això passa,
que també cada dia vas ampliant,
però aquesta música d'aquests anys,
70, 80, Pink Floyd, Eric Clap,
amb tot això,
el tipus estan a dintre.
Mhm.
I jo no...
de referent ningú.
Perquè el que escolto
i el que toco
és totalment diferent.
Què escoltes normalment,
a veure, tan diferent?
Doncs no ho sé.
És que són coses molt diferents.
Doncs des de Metal,
la Bjork,
no ho sé,
Chill Out,
però això no ho escolto.
Els Beatles no els aguanto jo.
És una tortura, eh?
El feu patir amb aquest noi.
No, però a nosaltres no l'hi fiquem, eh?
A l'assaig allò.
Vinga, has de tocar
més que ha brejat aquesta cançó.
Toma, vinga,
el Love Me Do.
No.
Pobre, pobre, pobre.
No, però això,
en antros ens omple.
Que cadascú escolti una cosa diferent
i uns estils diferents,
això a la música ens omple.
I les nostres cançons,
doncs, passa això,
que sents una i dius,
hosti, no s'assemblen res a l'altra.
Encara que sempre caus en el mateix.
O sigui, la veu és la mateixa.
Bueno, és que jo no la puc canviar, entens?
Escolta, aquests quatre temes
que trobem en la maqueta
són lo más mejor de los time travel,
però suposo que teniu un repertori enorme, no?
És el millor que es va fer l'any 2002.
Tenim noves coses i canviades.
Tenim noves coses,
però no tenim els mitjans suficients
per plasmar-les dins d'un CD.
Ens falten peles, bàsicament.
Sí que a la Fina ho deia abans,
a fora de micro, no ho deia?
A veure, i quan gravareu ja un CD?
Vaja, vaja.
Fèieu, doncs, quan tinguem.
Per mantros, avui mateix.
Ara mateix, sí.
S'accepten donacions, no?
Uf, això sempre, eh?
Sí, sí.
Que vinguin als concerts,
a veure si els agrada,
que ens apoyin molt,
que comprin les maquetes
que encara ens queden.
On les podem trobar, les maquetes?
Als concerts.
Als concerts i, a veure,
també a Discos Arcis del carrer Gasòmetre.
Es podria trobar,
però és allò...
Escolta, tens maquetes a Time Travel?
Sí, espera, que truco al Pasco.
Jo vaig ràpid i les porto.
Quan teniu concerts allò preparats o pensats?
El proper serà el dia 27 de maig,
a la Bequeria, per això del DO.
I estem preparant ja tota l'estructura.
És veritat que veu quedar finalistes?
Sí.
Al DO?
Sí.
Molt bé.
Bueno, seleccionats.
Bueno, seleccionats, sí.
Seleccionats.
No sé, seleccionats finalistes, no?
Per què finalistes?
Home, perquè van quedar un munt de maquetes.
Són un munt de maquetes i us van escollir.
Bueno, vale.
Vinga, seleccionats finalistes.
És que suena bé, tu, mare.
Sí, queda millor.
I com aneu de concursos?
O què heu fet amb aquesta maqueta?
L'heu intentat moure per discogràfiques?
L'heu presentat a més llocs?
Estan...
Jo crec que la majoria estan per tot Espanya.
Sí, però...
Amb algun calaix.
Sí, amb algun calaix, amb alguna brossa.
I alguna persona la deu tenir, li deu trobar el mateix valor que en antros.
Però clar, com que les cançons són primerament en anglès.
Això creieu que és un handicap?
No, però com que en antros no ens agrada, ho fem.
Jo està.
Crec que no és una música fàcil.
Crec jo, eh?
No és un volerí a volerí a volerí.
Llavors...
No és a la que la gent està acostumada.
Digue'm així, no?
Sí.
Suposo.
Tampoc no hem sortit a televisió espanyola.
Ja farem un truc, ja farem un truc.
Sí.
Hem de fer un programa, Fina, vinga.
Hem de fer un programa.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música.
Música.

Música.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música tarda.
Música éxstroke sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Mgs Yeñales.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música sí.
Música no ésbaar.
Música sí.
la musa, que venga.
Venga, musa.
I no va venir, i ja veus.
I vaig dir, a veure, què m'ha passat durant aquest temps?
He viscut, hosti, vida, vinga.
S'ha portat bé amb mi,
m'ha fet coses dolentes, m'ha fet coses bones,
m'acosta dir-ho, no és una resposta fàcil.
Jo m'imagino els vostres assajos,
deuen ser horribles, eh?
Allà al local d'assaig en plan, hola,
me llamo Pasco i vengo a hablaros de la vida.
A vegades és així, eh?
Cada quan assaigeu? Com ho teniu muntat, això?
Cada setmana.
Sí? Una vegada, a la setmana.
I si podem dos?
Sí, i quan ja saps, potser més.
Ai, quan hi ha concert, perdó.
Esteu traient temes nous, constantment, sí?
Per als concerts, sempre intentem portar...
Sempre tenim un repertori,
però depèn de quin concert,
acoplem cançons noves,
o posem, depèn de quin concert,
cançons molt antigues,
per a veure...
Adoptar-les tal com les fem ara.
I alguna versioneta, també.
Ara us anava a dir versions.
Quines feu?
A veure, el 27, quina farem?
Fem...
Discotec, d'U2.
D'U2.
Fem...
She's Go and Daddy Clapton.
I...
Confortablina'm, de Pink Floyd.
Bueno...
Déu-n'hi-do.
Està bé.
Sí.
Home, sempre va haver una miqueta no per trencar el gel,
i a més si són cançons que a vosaltres us diuen alguna cosa,
i que les toqueu a la vostra manera.
I tot és diferent, ja ho pots veure.
D'una manera,
Eric Clapton d'una altra,
i Pink Floyd de l'altra.
Així, tothom content.
Exacte.
Doncs el 27 de maig,
ho recordem, Fina?
No sé.
El 27 de maig a la becaria,
ho anirem recordant també,
i bueno,
que estigueu allà.
Esteu tots convidats.
Entrada gratuïta.
I a les copes, també convideu?
És que no sabem si n'entro us estarem convidats, imagina't.
És dura, és dura, la vida del músic, eh?
There's noisians.
Amb els Time Travel tanquem, doncs, aquesta secció d'avui,
un munt d'idees que ens ha apropat a, com cada divendres,
la Fina.
Fina, fins la setmana que ve?
Fins la setmana que ve.
I Pasco, Marc, Eloi.
Em fico que us vagi molt bé aquest bolo,
que ja anirem recordant i endavant, eh?
Amb el grup.
Moltes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.