Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs mira, l'Ivan toca la guitarra.
El Salva canta i també toca la guitarra
perquè amb un no ens ensurtim.
No n'hi havia prou.
Sí, després està l'Edu, que és el bateria.
I el líder espiritual.
El Pepe Delgado, que és cantant.
El Jordi Llanes, el baixista.
I el Toni Huertas, que és el teclista.
I llavors tenim el Matacàs, el trompeta,
que aquest és el torpedo per tot.
És la Pantoja de Puerto Rico, però...
D'on veniu, muchachos?
D'on veniu tota aquesta colla? D'on sou?
Som de Girona, de l'Abisbal d'Empordà.
De la tramuntana, allà que diuen.
I efecte, efecte.
Es toca l'aira massa.
I de fet aquest, si no vaig errada, és el segon treball
que teniu tiempos modernos.
El primer es deia, de ver-hi bé.
Ja vau començar amb un cop a l'Atari.
Lo más mejor, sí.
I sempre heu fet versions.
Per versions, sí.
Per versions, eh?
No versions.
No tenim cap tema propi?
No, perquè...
No us arrenqueu.
No és el cas.
El Fenillo va muntar-ho per fer, precisament això,
versions d'aquesta gent.
Sí.
Veníem d'altres grups.
Veníem d'un grup que es deia Moriarty,
que estem tots quatre dintre del Fenillo.
El trompeta tocàvem Comando Moriles.
Després hi havia un altre que estava amb un que es deia Guaja.
I el Teclista també estava Guaja.
Llavors, això va ser com...
Parlar de Cachondeo entre nosaltres, no?
Som amics, tots.
I, de fet, ho devíeu coincidir, no?
Tots.
Perquè, clar, es vol plantejar, de fet, versions de cançons,
però d'una època, eh?
Exacte.
No, d'aquesta època.
D'una broma.
Va sortir d'una broma i de farra,
i per anar de Cachondeo.
El que passa és que s'ha tornat una mica més sèrio...
Veu començar amb un karaoke, potser...
No, no precisament.
Ja vam començar fent algun bolo.
Directament, ja us els demanaven.
És una lata.
El trabajar, todos los días te tenés que levantar.
Aparte de esto, gracias a Dios, la vida pasa felizmente si hay amor.
Mi madre llora en el corral, sus gallinas se han debido de escapar.
Aparte de esto, gracias a Dios.
La vida pasa felizmente si hay amor.
La vida pasa felizmente, una altra de les versions,
ja veieu de Quim Palbana, que trobarem en aquest Tiempos Modernos,
del Frenillo de Gauguin.
Una cançó, un tema que hem vist ressorgir per allò de l'Hotel Glam,
a nivell mediàtic de Glamour.
Vosaltres també en despreneu, especialment els vostres bolos, pel que veig aquí.
Sí, els bolos desprenem un pilat de coses i de toxines.
Aneu tots vestits, suposo que també és culpa de la bateria, que és assessor d'imatge.
No, no, aquí vam ser-hi més tots.
Com aneu vestits?
Explica'n per a la gent que no ha vist les fotografies impactants que tinc jo aquí.
Anem amb americanes d'aquestes orquestres, una mica més llargues del cu, però amb pantalons curts.
Americanes, però de l'antajueles, eh?
De l'antajueles, sí.
De les d'orquestra.
A més, el tio que ens les fa és el que li fa a les americanes a totes les orquestres de Catalunya.
Sí?
Sí, sí, un tal Alfredo.
A més, mentre ens feia les del primer disc li va vindre un atac de cor.
Casualitat.
Ai, pobre home.
Home, pobre home, que és un sastre d'aquells de Cuidado, i diu, on teniu amb això?
I com se llama l'orquestra?
El Frenillo de Gauguin.
¿Cómo?
¿Qué?
¿Os hago los pantalones a juego?
No, quedamos con bermudas.
Bermudetes i tal, i les sabates Fido Dido, eh?
Sí, això perquè va ser un dia que vam anar tots a comprar-nos les sabates i, igual,
però també va ser...
Vau fer el pack?
Sí, sí.
El pack 7x1, no? Veig aquí.
Sí, bé, si ja fos 8 o la cosa.
Ja era un altre preu, ja no entrava.
A parte de esto, gracias a Dios.
Em fa l'efecte que el Frenillo de Gauguin, tot i que, doncs, teniu ja dos treballs discogràfics,
el vostre són els directes.
Sí, sí.
Som un grup de directes, bàsicament.
I, a més, bastant rockero, eh?
O sigui, una cosa és que fem versions d'aquestes.
En directes són bastant contundents.
Més que el disc, perquè això passa a vegades, no?
Que el disc acostuma a quedar més mitigat, no?
Més com a més equilibrat.
Home, aquest és força real, bé com és el directe.
Home, aquest, respecte al primer, és més canyero.
Però el directe, jo diria que, sí, sí, la cosa és més contundent.
Com feu la selecció de temes?
Que això...
Això és molt important, perquè nosaltres primer volíem dedicar-nos a la cançó protesta,
però ens sortíem al cul i hem hagut de recórrer amb altres conceptes.
No, sí que no agafem qualsevol cosa d'aquesta època.
És molt selectius, encara que no ho sembli.
Han de passar un filtre molt important.
Escolteu singles...
Sí, però sobretot són cares bé.
El que no intentem és agafar...
Sí que hi ha alguna coneguda, aquesta és molt coneguda, no?
Però intentem agafar algunes que no estiguin tan, tan, tan subades, no?
Llavors, a partir d'aquí, traguem la versió original tal com és i entre tots anem mirant
algun llampat se li ocorre una cosa, amb una altra, una altra, i anem provant.
I fins al punt que comencem a fusionar coses de...
Des d'Iron Maiden...
Amb la Rafaela Carrà, o Ramones amb la Carina, i jo què sé.
El Lurrit també.
El Lurrit ara hem tret un tema nou que no està al disc.
El Lurrit l'hem fet amb...
De la Maria se fue.
Buscar el sol en Navarra.
Sí.
Ja veig que esteu creant tota l'estona.
No teniu cap problema, però posar-vos etiquetes, eh?
Música cutre ligera.
És el més indicat.
Sí, sí.
És que allò de la canció ligera, no?, d'aquella època,
doncs com el cutre és que som nosaltres i el ligera de la cançó...
Perquè amagar-ho.
Doncs sí.
Sense complexos.
On heu anat a fer bolos?
Què tal l'estiu?
Suposo que l'estiu és el vostre temps.
Sí, portem quatre anys ara, serà el quart.
Amb aquest no, no, cinc, cinc.
Aquest serà el cinquè, no?
Aquesta cinquè temporada, sí.
I llavors, doncs, hem tingut la sort de tocar,
pues, de Palma de Mallorca, Ciudad Real, Bilbao, Saragossa...
Ara ens anem a Burgos, també.
Vindem a Reus.
I Catalunya, per suposat.
Sí, sí.
Mireu a Reus, eh?
Sí, anirem a Reus.
Això ens queda propet.
Tenim data, ja.
Sí, sí, sí.
Aquest divendres, el dia...
Divendres, dia 20.
A la sala...
La Palma.
La Palma.
I entrada gratuïta, o sigui, que no vagis, que és tot tu.
Això havia de ser el que d'olor de la Rafaela Carrà.
Què ha passat aquí?
És que és una intro.
És una intro, sí.
Vam veure Gladia i Tora abans de...
I us heu quedat amb la intro només?
No, no.
O continua el rollo, eh?
És que aquest tema està partit en dues pistes, i això és la intro...
Això és molt conceptual, eh?
Sí, sí.
S'ha quedat un disc modern.
És que...
Sí, sí.
Així que sereu...
Tornem a repetir la data, home, Reus.
Reus.
Sí, sí.
El 20 de...
Divendres, dia 20, a les 11 de la nit, a la sala...
Sí, és aquest divendres.
Aquest divendres, eh?
Sí, sí.
La sala de Palma.
La sala de Palma, sí.
Carnaval tropical, em sembla, que es diu el rotllo aquest que hi ha.
De fet, Carnaval deu ser també una època...
Vaja, un parell de setmanes que veieu anar de bòlit, no?
Sí, sí.
Sí, sí.
Fem Reus, Burgos, l'Avisbal, Tossa de Mar, també.
Sí, escolti, a la gent li agrada la música, suposo, i les deuen corejar, no?
Perquè les deuen sàpiguer senceres.
Sí.
Estan al subconscient, no?
Sí.
Tothom tenim una hortarilla a dintre, no?
I a una hora de la nit sempre ressourceix aquest...
I amb un parell o tres de birres, encara més.
Encara més.
El problema ve quan es deuen apropar amb tota la facilitat a l'escenari, no?
I us deuen dir...
No, es teniu aquella, no sabeu aquella.
Sí, ens demanen una que fa molta gràcia.
Sí, sí.
Paquito el xocolatero, però no la toquem.
Home.
És que és molt de petxanga, això, eh?
No toquem aquí tot el xocolatero.
No, i la gent gran, està movient això, però un poco ràpida, no?
Sí, jo què sé.
Clar, pobres, es deuen agafar per ballar el Juntos i comencem a apagar canya.
Clar, és una mica...
És el que hi ha.
Quin és el volum més sonat que recordeu?
Home, a Saragossa, per mi, per exemple, a Saragossa hem tocat a l'Interpenyes 18.000 persones,
taloners del secreto.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, això.
Però allò per gent, però...
Per gent.
Però hem tocat pastos així més.
A Monzona sent molt guapo, també.
Sí, hi ha jocs que són a casa, no?, a l'Avisbal d'Empordà, també.
Les fires a la Mercè.
Sí, a la Mercè de Barcelona, també.
Van tocar també fa dos anys a Cambrils, aquí, també, no?
Sí.
I també va estar molt bé.
amb els Azucarillo, que eren uns altres que també feien versions d'un altre palc, però també, també.
I no us vindria de gust fer una actuació especialment per gent d'aquella època?
Que tinguéssiu allà al davant la Rafa de la Carra, la Paloma, Samasílio, tots els mirant-vos?
Vam buscar el Luis Aguilé, que vingués a cantar la lata amb nosaltres.
La vida passa.
Bé, sí, la vida passa.
I us va dir que és una lata al trabajar, i que no venia.
Efectivament.
Estava el tio, estava a Cuba.
Estava a Cuba, sí.
És el que feia.
I això també és un malentès.
El Pocholo aquest dels canons va sortir amb això de la lata, amb l'Hotel Glam,
però nosaltres teníem això ja previst abans de la lata.
Estava gravat i tot, el nostre, però és el que hi ha.
Ara qualsevol s'ho creu, això.
I com ho vau poder fer?
Perquè, clar, en un primer disc, el Deberi B, allà ja, bueno, devíeu posar ja tota la carn al assador que diuen, no?
Hi ha molt de material, eh?
Encara en teniu, sí?
Ja, de fet hem fet cinc o sis temes nous des que hem fet aquest disc, o sigui que...
O sigui que ja us esteu preparant per un tercer...
Pot caure un altre, o sigui, pot ser un suplí, sí, sí.
Quins temes, per exemple, podem avançar? Els deveu tocar, els tocareu al directe?
Sí, sí, sí.
Aquest de la Maria se fue...
El Puente.
El Puente, que és aquell de Mallorca, també.
Quin més, el...?
Ah, una d'un tio italià que està...
El Fardín Prohibido.
El Fardín Prohibido, que és allò.
Sí, sí, sí.
El rotllo...
Qui ho cantava, això?
Qui ho cantava, això?
No ho sé, jo no, això ho sap el Pepe, que no està aquí, però...
Ai, quina ràbia.
Però sí, sí, és...
Esta tarde vengo triste...
Sí, sí, sí, tenia un nom, tenia un nom aquest home.
Sí, sí, home, clar.
Sí, home.
I cognoms també, que tindrà.
Ei, 977-24-47-67.
Jo sé que hi ha més d'un oient que sap qui cantava el Jardín Prohibido.
24-47-67.
Si ens dieu qui cantava el Jardín Prohibido, un d'aquests temes que ha versionat i remesclat
una miqueta el Frenillo de Gauguin, doncs, bé, ho saludarem.
Salveu un gran favor.
Regala-li alguna cosa, home.
Què li regalem?
Un disco vostro?
Un disco.
L'Ivan té unes ganes de sortir a aquest llit, vull dir que...
Li paga un sopar a algú.
Un disco, per aquí no estan traient un CD.
977-24-47-67.
24-47-67.
El Jardín Prohibido.
A veure qui ho cantava, un italià, donem la pista.
Jo és que tinc el nom...
Sí, és italià, però no sé, no recordo el nom.
I com sou en directe?
Què veurem el dia 20 a la Palma?
No ens ho podem imaginar, però...
Home, volem creure que som catxondos i penso que ho som.
Home, és una festa, no?
Set tios a sobre un escenari, doncs, cantant aquestes cançons i ens ho passem molt bé.
I volem que la gent també s'ho passi molt bé, no?
És el que hi ha.
Comenament no són estil.
O no és qui?
Cuando sepas comprender mi amor por ti
Cambiarás y jamás podrás vivir lejos de mí
Sin un adiós me iré para no volver
Cambiarás cuando sepas comprender mi amor por ti
Cambiarás y jamás podrás vivir lejos de mí
Sin un adiós me iré para no volver
El Ferenillo de Gauguin, entre tots encara a buscar, animeu-vos a veure qui cantava el Jardín Prohibido, un italià.
Si ho sabeu, truqueu-nos i us regalarem un CD, 977-24-4767, que deia que era el...
Té un morro que se'l trepitja el tio
Canta-li, canta-li un trosset
Tu, Ivan, que tiene la voz, si el barito no ve
Jo soc el guitarrista i em treuen el micro, no sé per què
Sempre me'l treuen
No et deixen cantar en directe
Sempre la gràcia que té en el niño
Ivan, en canvi txupes plano amb la càmera al davant o què?
No
No, perquè de fet vosaltres teniu experiència també en el món audiovisual, eh?
Sí, bueno, de fet acabem de fer un videoclip del Juntos, a Terrassa, amb molta gent por ahí gravant dos dies, i bé, molt animadet, molt fresquet per dir-ho així
No és la primera experiència, ja havíeu passat...
No, ja havíeu passat el del Corazón Contento, del primer disc
Sí, aquest també va estar d'hivern
Sempre molta gent
Sempre molta festa
Allí participant i tal, com va aquest?
Ja l'esteu amatent, jo és que no miro la tele, eh?
Doncs suposo que sí, s'haurà de...
Haurà de començar metres allà
S'acaba de distribuir ara a tot arreu, suposo que ha de començar a caure ja mateix
L'escenari és Terrassa, suposo que aneu...
No, l'escenari és una sala
No, són uns estudis, eh?
De fet és l'escola... com es diu?
Sí, l'escola audiovisuals
L'escola superior de audiovisuals
L'escola superior de audiovisuals
L'escola superior de Catalunya, sí
Vosaltres aneu de rigorosa etiqueta?
Molt elegants
Molt elegants, com sempre
I surt tothom, surten personatges de coneguts
La Cleopatra, el Tintín
Batman i Robin
Dos guàrdies civils també surten per allà
És una mica surrealista també
Ja ho veig, ja ho veig
De l'època, de l'època
Molleu-vos, va, amb quina d'aquestes cançons
amb quina d'aquestes versions que trobem a Tiempos Modernos us quedeu personalment?
Home, amb el disc en totes, però potser amb els singles, no?
Que són el Juntos, el Debilidad, el Machin
Ara l'escoltarem per tancar
Sí, que a més té el riff, és casualitat, eh?
Però comença amb un riff de l'Eric Clapton, de la cançó El Coquen
i llavors, doncs, bueno
No, casualitat, casualitat
És que el Machin era molt machin
El Machin era bastant més machin del que es pensava la gent
Heu descobert coses, doncs, d'aquests artistes que versioneu
a base de copiar la cançó i després fer...
Sí, sí, sí
El Machin va córrer per la Bisbal d'Empordà un temps, sí
En sabem unes quantes d'aquests
Ah, sí?
Sí, sí, sí
I això qui us ha explicat?
Doncs ja en grans de la Bisbal
Sí?
No, és broma
Ai, no és broma, vull dir que és en sèrio
O sigui, que no és broma
És broma
O sigui, que fui com una mena de treball de recerca, eh?
Sí, sí
Llibre imminent, doncs
Són molt bons nanos
Arribarà el llibre, no, doncs?
A l'hora d'escriure un llibre explicant tot això
Però això ha de passar una mica més de temps, encara, no?
Encara teniu bolos, teniu feina emparaulada, no, suposo?
Encara n'hem fent, encara tenim guerra, perdó
Per tant, suposo que esteu ara immersos en el directe
i, doncs, anar recollint cançonetes per a un proper treball
Exacte
Tot i que aquest, doncs, us deu haver costat bastant
perquè la producció diu que l'heu fet vosaltres
Sí
El primer disc el va produir a l'Ai
Pep Bordes, que era el productor de l'Armer Pla
I, bueno, hem tingut molt bona relació amb ell
I fa molta
Se'ns ha quedat alguna cosa
perquè aquest ens l'hem produït nosaltres
També s'ha ajudat molt el tècnic de so que hem tingut
on els estudis on ho vam gravar, el Jordi Dia
Però, bueno, tot el que és musical, la preproducció i tot
ens ho hem fet nosaltres
Un disc Tiempos Modernos
Bueno, esteu contents del producte final, no?
Sí, sí, realment
Bastant canyero, sí
Doncs Tiempos Modernos, un disc fàcilment
amb versions, eh?
Dels anys 60, 70, fàcilment podreu trobar ja
distribuït en les botigues de discos habituals
Preus populars?
Clar, aquí també
No ho sé, no tinc ni idea
No teniu ni idea
Per el que córrer por ahí avui en dia, sí, home
Molt bé
Molt bé, per aquí a Tarragona tenim còpies, no?
Home
N'heu distribuït i ens arribaran
A gastar
Quina debilitat tenen el Salva i l'Ivan a nivell musical?
Què escolteu ja, a nivell propi?
Uf, a nivell personal, de tot
Però ara mateix esteu encaparrats amb algú
perquè, clar, per preparar les cançons
sí que deveu tirar d'aquesta època
però tota l'estona aquest tipus de música no, no?
A veritat, això és un suplici
Clar, més que una d'haver dit
Buscar material d'aquest acabes...
No, jo ara, per exemple, estic escoltant coses del Jeff Beck
Bueno, no sé, de l'Esting
I no us venen ganes de fer alguna cosa diferent?
Bueno, de fet ja tenim...
Bueno, ja posem molta música a dintre de totes aquestes versions
Llavors, no sé quina... El ratllo de sol
ja ha posat el Volking on damunt
dels polis per mig, o sigui...
Sempre anem fent...
Bajarades d'aquesta
Barreges d'aquesta
Salva, i tu, què escoltes?
Jo també una mica de tot
M'agrada molt el jazz
Però, vaja, no tinc cap complexa també musical
També m'agrada molt tot el rock latí
Mira, bé, no sé
És general tot, una barreja
No tinc cap...
A part tenim grups paral·lels
que també ens podem desfogar una miqueta
Mentrestant, mentre seguim el projecte aquest
tenim grups paral·lels
Però, bueno, per diversió també no és
Per no estar en carta
i no quedar-te allà
T'acostumes
Doncs l'última pregunta que em queda per fer-vos
abans de tancar l'entrevista
Quina és la versió que voleu fer?
La versió de la cançó
Definitiva
La vostra cançó de la vostra vida
que dieu, va, jo la vull versionar
O no, millor no la toco per no liar-la
Ostres
O ja estan totes
La versió, la versió no ho sé
però arribar a tocar segons on
O sigui, el frenillo amb la Teresa Campos
pot ser
Insuperable, però molts anys
Mira
Mira
Que prengui nota
Si ens estàs voltant la Teresa Campos
Seria insuperable, em sembla
Salva, i tu?
Tens alguna cançó pel cap?
No, no, tampoc no
Amb el frenillo
O algun escenari concret
Un Palau Sant Jordi
Un Palau Sant Jordi
Seria
Ninsu
Per la gent
No, no, que va
Que va, estem oberts a tot
Sense complències
I no us ha passat
que us hagi trucat
algun d'aquests artistes
i us hagi dit
Però què feu?
No
No, tens que pensar
que de fet d'això
s'està pagant drets d'autor
No, no, sí
però a part d'això
vull dir que legalment estigui bé
que us hagi trucat
Doncs no ho sé
No sé, el que va ser molt bo
Algú hi digui, no, m'agrada gens
O sí, m'agrada molt
A l'Oreja de Van Gogh
els han entrevistat
diverses vegades
i tenim constància
que li han preguntat
que hi ha un grup
que es diu
Frenillo de Gauguin
i pobres no sabien
quina cara posar
La Julia Otero
precisament
Nosaltres vam anar al programa
de la Julia Otero
gràcies a l'Oreja de Van Gogh
I també el diari de Girona
li va dir al periodista
sabeu que aquí hi ha
el Frenillo de Gauguin
un grup d'aquí
Sí, bueno, que les va ja muy bien
que pobres no sabien ja ni què dir
A més, hem coincidit amb ells
tres vegades
a Barcelona
a la Festa de la Mercè
una vegada
em sembla
el mateix dia
ells tocaven una punta
nosaltres una altra
a Saragossa
també el mateix dia
ells tocaven un lloc
nosaltres una altra
devien ser fantàstics els cartells
és tan boig
el Frenillo de Gauguin
l'Araja Van Gogh
o sigui que era
sí
doncs ara sí
salva Ivana
tanquem amb aquesta cançó
el tinc una debilitat
ai si el maigina
se que és el cap
sí, pobre
sí, sí
no, no
li heu donat el tot molt
d'una manera molt rítmica
molt guapa
en fi
més rítmica encara
el que veurem
el divendres dia 20
a la Palma de Reus
amb el Frenillo de Gauguin
en directe
tot un espectacle
Xeix
molts anys de bolus
i en fi
moltes gràcies
quan vulgueu
ja sabeu on som
gràcies
adeu
si no me doy el gusto
pero que calamidad
vergüenza ya me da
las cosas que me pasan
yo no sé qué voy a hacer
o me curo de este mal
o me voy a enloquecer
un beso
no sé siquiera
Tengo una debilidad, tú no sabes muy bien, estás muy enterada.
Tengo una debilidad, no se puede ocultar, lo llevo en la mirada.
Y esa gran debilidad, será lo que será, por mucho o por nada.
Yo no sé qué voy a hacer, o me curo de este mal, o me voy a enloquecer.
Tengo una debilidad, no se puede ocultar, lo llevo en la mirada.
Tengo una debilidad, tú no sabes muy bien, estás muy enterada.
Tengo una debilidad, no se puede ocultar, lo llevo en la mirada.
Y esa gran debilidad, será lo que será, por mucho o por nada.
Yo no sé qué voy a hacer, o me curo de este mal, o me voy a enloquecer.