Passen en dos minuts el punt de dos quarts de sis de la tarda
i tal com us en anunciàvem, en el sumari,
anem a fer agenda, l'agenda del Tarragona Cultura Contemporània.
D'aquí a uns minutets parlarem sobre els concerts,
també sobre les pel·lícules, però ara és moment de parlar sobre teatre.
I és que des de la temporada passada,
el Tarragona Cultura Contemporània compta amb una sala de teatre,
la Sala Trono.
Doncs bé, la setmana passada, la seva programadora d'enguany,
la Paloma Arza ja ens ha posat al dia de quina és,
quines seran les, vaja, la cartellera, les actuacions,
les peces teatrals que podrem veure almenys durant aquest mes
en el que és la nova temporada d'Opertura de la Sala Trono.
I aquesta setmana toca ja estrena.
Qui ve a estrenar la Sala Trono per aquesta temporada?
Una obra que es diu Dolce Betilda i que l'assigna la companyia Solubles
i si anem més enllà encara i trobem al darrere de tot això,
la Teresa Orroz. Teresa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La Teresa Orroz té un currículum impressionant, eh?
Sí, sí, sí.
Per aquí sonen els noms, a veure, de la Cubana, d'Agull de Gom,
el Teatre Nacional...
Sí, bueno, una mica d'ací de tot hem anat tastant, diguéssim.
Fes-nos una mica tu mateixa el teu currículum.
Home, jo et diria, llavors, el que més destacaria del meu currículum
és, tant, el que no has dit...
El que més sona són els noms, així, de companyies conegudes, no?
Però diguéssim que la meva especialitat
i el que he fet més en tots aquests anys de professió
és fer teatre independent i molt teatre de...
Café teatre, o sigui, teatre de prop, de petit format,
de... la companyia aquesta, el Solubles, Solubles Teresa,
doncs vol dir això, vol dir una mica d'iniciativa
que jo vaig agafar fa molt de temps de fer textos propis
i que siguin espectacles molt divertits,
de prop, afervescents,
i de molt contacte amb el públic, no?
I això, diguéssim, és una de les coses que més he fet
i que més m'ha satisfet fer durant tots aquests anys, no?
Doncs, de fet, suposo que tots aquests ingredients
els trobarem també en la Dolça Betilda,
teatre de prop, la Sala Tronoés,
és lo que tiene, ha de ser de prop.
Tu ja has vingut, no, Teresa?
Ja has vingut aquí.
Sí, i he vingut amb una cosa, amb un text meu,
però que era de dansa teatre
i que l'interpretava una ballarina i coreògrafa
i el text i la direcció era meva.
I, bueno, em va encantar, realment.
Penso que és una sala molt, molt càlida
i que dona moltes possibilitats
a gaudir de l'espectacle que es presenta allà, no?
Estàs acostumada a fer tot tipus de personatges, això?
Sí, han de tenir algun punt de peculiaritat, eh?
Que, de fet, és el que l'actor agraeix més,
que el personatge, doncs, o sigui així una mica extravagant
no és bojarrat.
I el teu personatge d'aquest divendres és una fornera.
És una fornera.
Sí.
Una fornera que, d'entrada,
doncs, és una dona així molt normal, diguéssim, no?
Que té un forn a prop de la Salatrón, no?
Sempre tinc un forn a prop del teatre, no ho faig, eh?
És pràctic, és pràctic.
És pràctic, diguéssim, no?
Llavors m'han demanat que vingui a explicar la meva recepta.
És una cosa particular perquè, clar,
als teatres no s'hi va explicar receptes gastronòmiques d'entrada, no?
Però sí, la Paloma, justament,
que és una clienta tota la vida,
m'han demanat que vingui a explicar la meva recepta de la coca de pa.
Que em surt tan bona,
i és tan especial la meva coca,
que la gent fa cua per comprar-la.
I, clar, m'han dit, vine, vine a explicar-la.
I per això vinc al teatre,
i la començo a explicar,
i la cosa es va liant perquè fer la massa és una cosa molt imprevisible, no?
I comences a xerrar, la massa es complica,
s'enganxa, es desfala, tornes a fer,
cada vegada la cosa es va caldejant l'ambient,
i vas descobrint quin és el secret d'aquesta massa meva
que té molt a veure amb la vida, no?
Amb la meva vida personal de la Batilda.
Riurem o plorarem amb la Batilda?
Home, fonamentalment riurem.
El que passa és que t'haig de dir que és un humor bastant negre, bastant negre, eh?
O sigui, hi ha uns components així que dius
apa, vinga, som-hi, no?
Bastant truculents una mica, però ja és això, no?
Jo penso que l'humor sempre ha de tenir aquest punt com a l'àcid, no?
És com també les coques, els pastissos,
són massa dolços, no agraden.
Han de tenir aquest contrapunt.
Doncs l'obra també.
L'obra és divertida, és molt divertida, penso,
però, i està fet amb la intenció de fer riure,
però que té aquest contrapunt de, ostres,
de fer pensar una mica i de dir,
apa, que dura és la vida, no?
També.
A nivell d'escenografia, perquè ens fem una idea, Teresa,
tu que apareixes en una taula i vas anant amassant el pa...
Sí, hi ha una escenografia minimalista,
és una cosa molt senzilla,
però que d'entrada és una cosa com molt així, molt de disseny, no?
Molt de bona cuina i tal, una taula,
molt maca, tot amb plata i fusta,
tot, saps, com veiem allà a la tele, no?
Sembla, molta gent deia...
Aquelles cuines que no són bruten,
que dius, jo a casa meva la tinc guarda,
però no són bruten.
Exacte.
I alguns elements també especials, no?
Com una cortina de pans,
que dius, fixa't quin disseny, no?
Però que aquesta cortina representa moltes coses, no?
Els personatges van apareixent també d'aquesta cortina de pans, no?
I aquesta cuina que d'entrada estan de disseny
es va embrutant molt i es va transformant molt.
És una obra amb de molt de transformació, no?
Perquè la massa és això,
tu comences d'una manera,
només és farina i aigua, diguéssim,
pràcticament, amb el llevat, tal,
i la cosa es va com fent, no?
I desfent i es va transformant.
I l'escenografia, l'aspecte del que estem veient a l'escenari,
es transforma molt també, no?
Aquesta dolça batilda,
és una obra feta per tu mateixa?
O és un text que hi ha existit?
És una obra escrita.
O sigui, el text és meu,
després la dramaturgia l'hem fet conjuntament,
el que és la posta en escena, no?
Entre Xus Gómez, que és el director de l'obra,
i jo mateixa.
Llavors, la direcció és del Xus,
amb l'ajuda també de Blanca Pàmpuls,
que ha estat a l'ajudantia de direcció,
i després hi ha hagut un equip molt guai,
perquè hem muntat aquesta fotografia la Marc Talamant,
el Sol, l'ha fet la Laura Teruel,
les llums la Meme,
vull dir que hi ha hagut un treball d'aquí bastant maco.
Malgrat que és un monòleg,
però l'hem volgut donar detalls d'aquestes coses, no?
Que el fan sempre més atractiu, no?
A l'hora de...
La presentació és molt important,
ja saps tu que a la cuina,
tant que a la cuina com a la vida i al teatre,
la presentació és molt important,
i hem volgut guarnir una mica, no?
Amb detalls i amb coses a l'obra, no?
I què et dona, Teresa,
aquestes propostes que fas tu a nivell individual,
aquests monòlegs amb la teva companyia Solobles?
Què et dona, què t'aporta que, per exemple,
sigui diferent o que no tingui,
al treballar amb la Cubana o de Goy de Gom?
Home, doncs mira, són treballs molt diferents.
Jo quan treballes amb aquestes companyies,
t'ho passes molt bé i jo penso que aprens moltíssim,
però clar, quan estàs sola a l'escenari
i fent, a més, la proposta que tu vols fer,
clar, d'alguna manera és una mica el plat fort,
jo penso, de la carrera, no?
De la proposta creativa de cadascú, no?
De dir, què és el que jo vull fer?
Llavors, no és que a mi m'agradi sempre estar sola,
però quan es dona, quan s'ha donat,
penso que et dona una experiència tan intensa
que després les altres...
Jo penso que et relaxes molt, no?
Ara ja, quan t'enfrontes a estar tres o quatre mesos a l'escenari,
sembla que sigui tot fàcil, no?
Et dona, jo penso, una experiència molt, molt, molt bàsica
per l'actor i molt important, no?
Una gran satisfacció.
Es pateix molt abans de començar,
però després és el milloret, o sigui, està molt bé.
Una obra, la Dolce Betilda, que us recordem,
arriba aquest divendres a Tarragona,
la se la trono a dos quarts de deu,
però que veig, es va estrenar en el seu dia
al Teatre Art en Brut de Barcelona.
No sé si l'heu rodant molt,
si teniu projectes després de Tarragona
encara seguir-la rodant?
Sí, sí, la idea és continuar-la rodant.
O sigui, ara, de primera instància,
no s'ha fet massa cosa,
després de l'Artem Brut,
però ara és quan, diguéssim,
a la tarda és quan comença la cosa,
diguéssim, a tenir ja més llocs, no?
Primer per Catalunya,
i la idea ja està,
la traducció pràcticament feta,
és poder, si es pot, exportar-la, no?
Però primer l'estarem movent per Catalunya,
i penso uns quants mesos.
Per tant, si et pregunto per projectes futurs
que tinguis tu,
suposo que ara estan més que res centrats en això,
o hi ha alguna altra cosa que em va a dir pel cap?
No, perquè saps què passa?
Que aquestes coses sempre passen el mateix.
que es van com, sempre s'acumulen coses, eh?
Tu pots passar un temps que dius,
oi, que poca cosa tinc,
i ara tens això,
i a la vegada estàs amb dos projectes més.
O sigui, perquè hi ha hagut entremig
un text també del Manel Veiga,
que estic ficada,
que és un text molt maco,
El cant de la sirena,
i que l'anirem fent,
i després torna a haver una altra proposta
pel Nacional,
però ja és pel gener,
que és per un projecte aquest al T6,
que és d'una autora jove,
o sigui, que hi ha més projectes entre mans,
però que amb la Dolça Betilda
intentarem compaginar-los,
perquè si algun avantatge té monòleg
és que una mica et pots organitzar bé, no?
Bé, te passa, clar, clar,
no repens d'horaris per quedar...
He de dir-te, tu pots?
No, anem més,
perquè sempre hi ha la regidora,
el tècnic,
però vaja,
és més fàcil de moure
que no altres companyies.
Home, a tu et passa com la Betilda,
que mentre tens un pa fent-se el forn
ja estàs fent la massa pel proper...
Exacte!
El forn és una cosa
que no pot aturar-se, no?
Perquè, exacte,
ja tens una cosa a coure
i l'altra ja l'estàs preparant.
Això és el mateix.
Què cau bé la Betilda, Teresa?
És més dolça, més amarga,
cau bé al públic o què?
Sí, sí que cau, molt bé.
Sí, perquè és molt tendre,
és un personatge que jo penso que
fa una mica de...
és fràgil, no?
És fràgil, però és molt entusiasta,
és una persona que és de
tornem a començar,
o sigui, caure no vol dir res,
perquè sempre pots tornar a aixecar, no?
O sigui que en aquest sentit
és una gran lluitadora de la vida,
com molts, no?
Com tota la gent que sobrevivim, no?
I que tira-se endavant
perquè són persones del carrer
amb totes les dificultats del món, no?
que no et regalen res,
que tot tu has de fer a mà, no?
I ella es fa la massa,
li costa fer-la,
però la fa
i si li surt malament la torna a fer.
Llavors, jo penso que sí,
que cal molt bé
i que a la gent li agrada molt la Betilda.
És molt maca,
te l'emportaries a casa
i la tindries allà.
Mira, com tu,
t'ha agradat tant que te l'emportes.
Escolta, Teresa,
ja ens has donat moltes pistes, eh?
Jo em quedo, per exemple,
amb la imatge
que estic esperant veure
la d'aquesta cortina plena de pans.
Però,
digue'ns un moment puntual de l'obra,
una frase que digui la Betilda
o un moviment que faci,
alguna cosa puntual,
per la gent que ens escolta
i que vagi divendres a la sala de trono,
que ho reconeguin.
Sí,
doncs, bueno,
la Betilda,
el que ens diu sempre,
això que t'he dit ara,
que...
No,
tant se val
quants cops caiguis.
El més important
és tornar-se a aixecar.
I això jo penso
que per ella
i per tots
és bastant definitiu,
no?
Perquè és
la vida misma,
no?
Que no ens hem de deixar animar
perquè les coses vagin maldades,
sinó que tira endavant.
Doncs amb aquest missatge optimista
i amb l'humor
que veurem davant a l'escenari,
humor àcid,
una mica agradós,
que també és el que dius tu,
ja va bé.
Ja va bé,
ja me siguin.
Això serà Dolce Betilda,
ho recordem un cop més,
divendres a dos quarts de deu
a la sala de trono,
encetant la nova temporada
d'aquesta sala
ja emblemàtica
de Tarragona,
amb la companyia Solubles
o el que és el mateix,
la Teresa Oroz.
Teresa,
doncs,
en fi,
que tinguis bon viatge
cap a Tarragona
i que vagi molt bé l'obra.
Molt bé,
moltes gràcies.
A tu,
adeu,
adeu.
Vinga,
petó.