Fins al dia 15 d'octubre teniu l'oportunitat d'apuntar-vos al taller de teatre de Tarragona,
cursos de formació teatral.
I per parlar-nos d'aquest cursos tenim ara mateix amb nosaltres coordinació i direcció,
Joan Pasqual i Marta Grau.
A la Marta no l'hem pogut tenir, però el Joan Pasqual sí.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
A veure, fins al dia 15 d'octubre què és el que han de fer si es volen apuntar a aquest taller de teatre de Tarragona?
Bé, o trucar per demanar informació per telèfon, si és més còmoda, el 977 24 50 56,
o, si no, estem tots els dies de dilluns, divendres, a dissabte, perdó,
al Teatre Metropol, per la part darrere, al carrer Armanyà,
de 7 a 8 i mitja de la tarda per donar informació i fer les inscripcions dels cursos.
Dic que la coordinació va a càrrec del grup de les zones àlata.
Sí, zones àlata.
Que tu els coneixes, crec, de bona prop, no?
Sí, sí. Som ja companys de fa molts anys.
Sí, zones àlata, d'alguna manera, marca les pautes pedagògiques.
La Marta i jo marquem una mica tota la coordinació del que són els cursos
i mantenim amb aquests nous cursos tota aquesta feina que vam setallar fa uns anys
per tal d'oferir a la ciutat una oferta de pedagogia diatral que és necessària i fonamental, penso.
És una cosa molt important en la que acabes de fer, perquè no és una guarderia.
No.
Perquè moltes vegades passa que dius, mira, de 8 a 13, a veure, no podem tenir els nens cap allà.
No. Allà els ensenyeu.
Sí, a veure, bàsicament la idea és, sobretot en els cursos, en els taller 1 i taller 2,
que són per nens petits a partir dels 8 anys fins als 13,
i després al taller de joves, que és dels 14 als 17, fer una introducció al llenguatge teatral.
Evidentment, des d'un caire bastant lúdic, els més petits,
però sense oblidar que el teatre és un llenguatge i com a tal hem d'ensenyar-li
quines són les eines que han d'utilitzar per poder controlar la veu, controlar el cos,
controlar el concepte d'improvisació, d'interpretació.
I a partir d'aquests jocs i d'aquests jocs dramàtics, bàsicament,
intentem que els nens vagin agafant una estimació per un llenguatge molt específic, que és el teatral.
Doncs anem a pams, comencem amb el primer taller, que és aquest que deies,
dirigit a nens i nenes d'entre 8 i 13 anys.
Què és el que s'hi feu fer?
A veure, arriben allà i de primer segurament que per trencar el gel presentar-se, això segur.
Sí, el primer que fem és intentar que ells mateixos entenguin que el teatre és una cosa de treball en grup.
És a dir, bàsicament, s'ha d'aprendre a escoltar els altres, a observar els altres,
i a partir d'aquesta observació i aquest intercanvi amb el que tens al costat,
anar introduint-te amb tot aquell llenguatge que t'estava dient abans del cos, de la veu,
veure que jugant amb la veu, doncs, se poden construir moltes coses.
També jugant amb el cos podem construir diferents personatges,
poden construir diferents elements, fins i tot de tipus físic,
que ens permeten, doncs, moltes vegades tenir estructures dramàtiques
que es converteixen, al final, en petits espectacles.
És a dir, és anar introduint a poc a poc tots aquests elements del llenguatge teatral.
Heu tingut en compte, segurament, que a l'horari de col·legi,
perquè comenceu a partir de les 6 fins a dos quarts de vuit,
que sempre és important, és un bon horari?
És un bon horari, sí, fins ara ho hem fet sempre a aquestes hores,
i ens funciona bé, n'hi ha una hora, les escoles surten a les 5,
fins a les 6, doncs, poden berenar, poden venir després tranquil·lament,
i teníem una hora i mitja a la setmana, doncs,
anar fent aquesta feina d'introducció al tema.
I dintre d'aquest taller 1 teniu els dos subgrups,
que serien per edats, de vuit fins a deu.
Sí, el grup A, que és d'11 a 13 anys,
i el grup B, que és de vuit a deu anys.
Més o menys estan dividits per inquietuds, per edats,
és a dir, per interessos, no?, pensem que de vuit a deu anys és un bloc
prou compacte i, doncs, a 13 seria l'altre grup.
I són teatreros, a aquesta edat?
De vuit a 13 anys?
Us heu trobat, podríem dir, fins i tot estrelles, allò que dius?
Bé, és que aquí n'hi ha dos conceptes.
Una cosa és que siguin...
Els nens sempre són teatreros, a veure, els nens...
Per això t'ho deia, perquè ja de per si ja ho són.
En general són teatreros, però una cosa és ser teatreros,
una altra cosa és controlar el llenguatge teatral,
que són dues coses diferents, que és bastant diferent.
Aquí és el que ensenyo vosaltres.
Fem comèdia, en el sentit popular de la paraula, no?
Aquest nens som en fa comèdia.
Una altra cosa és que vagin controlant aquesta comèdia
i aprenguin a controlar comèdia i diferenciar el que és la ficció de la realitat,
que també forma part de l'aprenentatge en el teatre, no?
És a dir, confondre la realitat amb la ficció moltes vegades és fàcil
i, per tant, aquí el que estem aprenent és que a partir del teatre
el que fem és jugar i tenir un element de comunicació,
elements comunicatius a través dels diferents components
del que és l'individu, no?
Anem al taller 2, que és l'introducció al teatre,
s'ha d'haver fet el primer per entrar al segon o no necessàriament?
No, no necessàriament.
Totes aquests tallers de teatre estan muntats com a experiències blocs...
Úniques, no?
Únics i anuals.
Cosa que l'any que ve sí que pensem canviar
que n'hi ha canvis substancials dins del concepte dels tallers de teatre de Tarragona.
Però fins en guany la idea era que cada any era una experiència nova.
Aleshores ho pot fer gent que tingui experiència
i gent que no tingui experiència.
Però això passa igual amb els adults.
En realitat, el dels nivells sempre és una qüestió bastant personal
i els processos d'aprenentatge en teatre són tan complexos
que lligar-ho simplement a un any, dos anys, tres anys és bastant absurd en realitat.
I si més no, les antigues escoles,
abans que sorgissin totes aquestes escoles que tenia avui en dia
arreu de totes les ciutats,
és a dir, l'autèntica escola era pujar a l'escenari
i estar al costat de la gent que tenia molta experiència
i aprenies observant i veient com treballava la gent amb molta experiència.
I que és deia mamant el teatre, no?
Sí, començaves fent un meritori,
començaves fent petits papers fins que podies arribar a fer grans papers.
Això era possible perquè abans se feien molt més de teatre,
això era una cosa quotidiana, fins i tot socialment,
era una forma de relacionar-se,
els grups de ficcionats era una cosa bastant normal
arreu de petits pobles, grans pobles, ciutats.
Tot això ha anat desapareixent
i actualment les tallers de teatre o les escoles de teatre
venen a ser el sucidani de tot això.
I l'única forma que té la gent d'accedir al llenguatge teatral
és a través de les escoles i dels tallers de teatre.
Continuem d'alguna manera conjugant amb el cos,
amb la veu, amb aquesta introducció al teatre,
amb les improvisacions,
i fins i tot amb un muntatge teatral,
que jo no sé si a final de curs, ja que dius,
de cara al mes de maig podem veure.
Sí, sí, bé, l'objectiu no és fer muntatges teatrals,
perquè no és l'objectiu, sinó com...
L'objectiu és fer un aprenentatge
al voltant de la tècnica teatral, no?
El que passa és que al final sempre acabem muntant alguna cosa
perquè part del procés o part de tot el procés teatral
està en confrontar-te al públic,
i en definitiva és una mica la intenció,
és comunicar o explicar alguna història com a actor al públic.
I també, perdona'm Joan,
d'ensenyar una mica tot el que has après durant tot el curs.
I ensenyar, i ens aprofites per ensenyar
tot el que has anat treballant al llarg del curs.
Però sobretot amb els petits i els joves,
jo als pares sempre els dic,
però penseu que l'objectiu no és muntar l'espectacle.
Perquè això és el més fàcil en realitat, no?
En el sentit, bueno, muntes una cosa per quedar bé,
molt ben guarnida,
però potser després fa on hi ha una manca de treball.
Nosaltres diem que el que ens interessa és el treball de base
i després a poc a poc l'altre ja va sortint
i el que presentem és simplement això,
el resultat del treball que hem fet al llarg del curs.
Ens queda el taller 3, que és el pla de formació de l'actor.
Aquí també, torno una altra vegada a reiterar,
s'ha de tenir una mica d'experiència,
però clar, això de fer o de formar un actor,
el vam de tenir.
Sí, bé, aquí arriba, a veure,
el perfil de la gent que s'apunta
als plats de formació aquests de l'actor,
pels adults, n'hi ha un perfil,
normalment és gent que té alguna cosa d'experiència,
o que han fet quan anaven a l'escola,
o que han anat amb algun grup aficcionat,
o és gent que, allò que diuen,
sempre m'ha quedat pendent
confrontar-me amb una formació de l'actor
o amb un taller d'aquest tipus,
i després també hi ha gent que ve amb experiència,
i aleshores el que fem és conjugar les dues coses,
i com t'he dit abans,
a vegades és molt positiu que hi hagi gent barrejada
amb experiència i sense experiència.
I com la idea sempre d'aquests tallers
és com si fos un monogràfic,
el monogràfic aquí als adults sí que específicament
el que intentem és ensenyar el procés de muntatge,
des que decideixes quin espectacle o quin muntatge vols fer,
fins que el presentes en públic.
És a dir, veure tot el procés des del principi fins al final,
i evidentment això implica que has de decidir l'obra,
has de decidir quins personatges surten,
si és una obra inventada,
has de construir els personatges,
i quan construeixes els personatges
has de solucionar els problemes d'addicció, de vocalització,
és a dir, el que fas és fer el mateix recorregut
que fas amb els nens,
però ja d'una manera, diguéssim,
entre cometes, com a més seriosa o més estructurada,
i molt dirigida a muntar un espectacle en concret.
És a dir, el que farien d'alguna manera
si ells haguessin de fer-ho sense estar al curset.
Sí, sí.
Perquè és el mateix, són les mateixes passes, no?
Sí, és que el teatre és molt...
És el mateix.
El teatre és molt...
A veure, el teatre és molt complex,
perquè quan parlem de teatre
estem parlant de coses molt diferents,
però quan vas rascant, rascant,
és a dir, el que és la formació d'un actor,
el que és la formació d'un actriu,
els elements que has de controlar
són molt complexes però són molt simples,
que són la veu i el cos.
L'actor no té res més.
Aquesta és l'eina que té l'actor,
el cos i la veu.
A partir d'aquí,
tu el que has d'anar fent,
a mesura que vas fent-te gran
i que vas tenint experiències,
és intentar cada vegada potenciar més
tots aquests elements.
Però és que no hi ha més secret,
és a dir,
amb la mesura que tu controles més el cos,
controles més la veu,
i al contrari,
tot això després ho has de posar
al servei d'un determinat tipus de muntatge
o al servei d'un determinat tipus de teatre.
I acabem amb l'Espai Zero,
que què és l'Espai Zero?
M'ha posat aquí monogràfic
i hi ha diverses coses que podríem comentar,
però prefereixo que m'ho diguis gran.
L'Espai Zero és una experiència
que vull fer en guany
de lligar dos nuclis de gent diferent,
una que és la gent de la Universitat Roviri Virgili,
que també soc el responsable
de la direcció de l'aula de la Universitat Roviri Virgili,
amb la gent que s'hi apunta a aquests cursos,
juntar, per tant, procedències diferents,
amb interessos diferents,
i lligar-ho al voltant d'un tema molt específic,
per això és monogràfic,
que és el teatre contemporani,
específicament a partir de les experiències
dels happenings i les performances
que es van fer a la dècada del 60,
a finals dels 60, primers dels 70.
I a partir d'un estudi teòric d'aquest teatre,
que va sorgir en un moment determinat,
bastanta ruptura estètica,
doncs fet un treball al voltant
del teatre contemporani
i de les noves poètiques, diríem.
És un tipus de taller bastant més,
per gent que tingui ja una certa experiència
o que tingui uns interessos molt específics
i molts concrets perquè està molt dirigit
a un tema molt determinat.
Això pel que fa al taller de teatre de Tarragona,
d'enguany.
Sí.
Però ara, com abans m'has deixat així caure
de que hi ha de carregar l'any vinent,
hi haurà alguns canvis,
t'ho de preguntar,
no se m'ha passat, eh?
No se m'ha passat.
Sí, hi ha canvis substancials
que ja els vam deixar anar alguna vegada,
els hem anat deixant anar
una mica d'informació,
però ara ho tenim bastant concretat
i bàsicament passa per dos punts.
Per un costat passa per ajuntar esforços
amb altra gent que està treballant
en el camp de la pedagogia teatral a Tarragona,
com és el cas de l'estudi de música
amb la seva aula de taller musical,
de teatre musical.
Lligar esforços,
estem treballant en els mateixos camps,
a part que després també col·laborem entre nosaltres.
Aleshores era una mica absurd
que anéssim per camins separats.
La idea és unificar esforços,
fer una cosa de més envergadura, més gran,
i estem en contacte amb gent
de l'Institut del Teatre
i en contacte amb gent que és d'aquí a Tarragona,
però que té una presència a Barcelona important,
com el Ramon Simó i la Magda Pullo,
i la intenció és que aquests tallers de teatre de Tarragona
i l'aula de teatre musical de la Teresa
es converteixin en el que nosaltres
li diríem possiblement un centre de formació teatral,
però que tingui un caire més professional,
és a dir, que mantindríem aquest apartat més lúdic
i d'introducció al teatre
i de difusió una mica teatral,
però l'hi afegirem a l'altre apartat.
És un pas endavant
en què hi haurà tota una proposta
per gent que vulgui realment dedicar-se
professionalment al teatre com a actriu o com a actor
i per tant diguéssim que l'aposta
és construir un centre de formació
en què l'objectiu sigui formar actors.
Se saben dates?
Se saben dates?
Sí, sí, començarem.
Enguany l'estem acabant d'enguany,
acabarem de lligar tota la part de pedagogia,
tota la part d'estructura interna
i suposo que l'oferta a finals de maig
d'aquest curs la presentarem
i la intenció és que el mes d'octubre
de l'any que ve comenci a funcionar aquest centre.
Llavors ja saps que et tocarà, no?
Al voltant, a finals de setembre,
a principis d'octubre,
et tornarem a tenir aquí
perquè es torni a parlar
no només del taller de teatre de Tarragona,
que segurament hi haurà alguns petits canvis,
sinó també de tot aquest monstre,
perquè déu-n'hi de la feina,
que us espera per davant, eh?
Sí, sí, i feina, però amb ganes,
perquè em penso que ja portem uns quants anys
insistint en el tema,
aquestes coses són de procés lent,
però nosaltres sempre hem cregut
que és necessari que aquí a Tarragona
hi hagi una oferta d'aquest tipus
i que la gent que tingui ganes realment
de fer teatre a nivell professional
no necessàriament tingui que marxar a Barcelona
o a Madrid o a València
i que aquí hi hagi una oferta
tant d'estructura pedagògica
com de professoral
és suficient important
com perquè es pugui quedar aquí.
I no solament això,
perquè l'altre dia que ho parlàvem
amb el Ramon Simó,
que és una altra de les persones
que estaran implicades en el projecte,
dèiem que el que interessant
seria que féssim una oferta
que fos positiva
no solament per la gent d'aquí
sinó que hi hagués gent de fora
que pogués venir
perquè l'oferta sigui de suficient interès.
I tant, esperem que sigui així, eh?
Sí, perquè sempre estem acostumats
a comprar coses de fora
i no veiem que aquí des de Tarragona
podem vendre
i tenim molta gent que està fent coses
molt interessants.
molt interessants, és veritat.
És veritat, és veritat, és veritat.
Exacte, hi ha molts tallers de teatre
amb molta gent que s'ha de dedicar
al món del teatre
i que van tenint
o tenen els seus grups
i que de mica en mica
en petites mostres
ho podem veure.
Però clar,
els costa molt, no?
Precisament per això,
perquè no hi ha
tots els recursos suficients
per poder anar avançant, no?
En el món del teatre.
Doncs recordem, si us sembla,
Joan, recorda-m'ho tu.
Molt bé.
Fins a quin dia poden apuntar-se
aquest taller de teatre de Tarragona
i on s'han d'adreçar?
Doncs estarem al Teatre Metropol,
per la part de darrere,
al carrer Armanyà,
tots els dies de dilluns a dissabte
de set de la tarda
a vuit i mitja de la tarda.
I si no,
poden trucar per telèfon
també al 977 24 50 56
i els donarem informació.
Perfecte.
Doncs Joan,
de nou,
moltíssimes gràcies
i molt bona feina.
Mai millor dit.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.