Santa Ticle 2004
Són ara mateix les 7 i 37 minuts
Puntem a la plaça del rei també en directe
on es troba desplaçada la nostra unitat mòbil de Tarragona Ràdio
i que aquesta gravació que acabeu de sentir ara mateix
es feia a dos quarts de set de la tarda
a la primera representació de Dames i Dents
on ha anat la nostra companya Anna Plaza
I ara el que fem és saber com es troba la Cercavila
Ha arribat a la plaça del rei, crec que sí, perquè ja sentíem els diables
i saludem la nostra companya Núria Cartanyà
Núria, bona tarda
Sílvia García, bona tarda
Toca per on, frase mítica
Dames i vells, Déu-n'hi-do com cada any
En fi, han arrembat amb tot el que han pogut
Han fet un resum estupendo de tot l'any
Déu-n'hi-do
I vosaltres aquí ara mateix a la plaça del rei
Com està la festa?
Doncs de ball parlat, de ball parlat
Tenim ara en representació ara mateix el ball de Serrallonga
Abans, però, d'escoltar la música del ball
Mentrestant, saludem el comentarista
Que ens ajudarà a retransmetre la Cercavila a Ellbe
Com l'any passat és de Sitges
Allà és el tècnic de cultura
I en fi, sembla que això de la festa de Santa Tecla
Doncs cada cop li va més
Va repetint any rere any
Jordi Cubillos, bona tarda
Molt bona tarda
I molt bona festa major de Santa Tecla
Tots els tarragonins
T'ho direm després, però ja d'entrada t'agraïm
Que estiguis aquí al peu del canó
Ajudant-nos a retransmetre el seguici popular
Sempre és un plaer gaudir del seguici de Santa Tecla
Doncs això eren els trabucs
Ja ho ha pogut escoltar
Del ball de Serrallonga
I és que aquí a la plaça del rei
Fa qüestió que deu fer que ha començat
Jordi, quant de temps?
Bé, no fa massa temps
Perquè hem passat força de preset
El que ens podríem comentar
Pels nostres oïdors
És que ha estat el timing molt ben calculat
Per part, m'imagino, dels nostres tècnics
I ho dic perquè els hem estalviat
Als nostres oïdors
Tots els espatecs
De la pirotècnia
De les colles de foc
Que repassem
Així tot de passada
Quines han estat
Òbviament o obert al seguici
El ball de Diables
Un ball de Diables
Que ens ha ofert una encesa
De sortidor daurat
Després ha passat el drac
Amb una encesa de carretilla blanca
Al seu darrere el bou
Amb una encesa de sortidor blanc
Després la víbria
El que ens ha estat una encesa
De carretilla xiuladora
És a dir
Els quatre elements aquests
Ens han fet una mostra
Ben variada
Del diferent tipus de pirotècnia
Que es fa servir
Llavors
Ja dic
Hem estalviat una mica de soroll
Als nostres oïdors
I de fet han ruixat
Tota la plaça del rei
Que està prou plena de gent
A banda i banda
Fent una mena de passadís central
Per on passen el bestiari
I tots els elements del seguici
Doncs han deixat
Tota la plaça ruixada
D'espurnes
Que la gent s'apartava
Però tampoc no tant
Perquè tothom qui més qui menys va equipat amb el barret de les festes
I això del foc ja no fa por
Sí
I hi ha una altra qüestió força interessant
I és veure
Sobretot elements més joves
I canalla
Que al contrari
Els hi agrada
De tant en tant
Sentir una mica l'espurna
De la carretilla
De damunt la pell
Doncs espurnes
Encara olor de pòlvora
I ara mateix
L'àliga majestuosa
Avui sí
Amb el color blanc
El bec
Que està fent toms
Està ballant
A la seva manera tradicional
Amb aquest coll articulat
I cap articulat també
Que fa que miri
Doncs cap a totes bandes
Et sens observat realment
Per l'àliga
I té força
Que té força
Perdoneu-me
Té força aquesta àliga
Després d'ahir
De la sortida nocturna
Que va fer
I tant
Si té força
I una força
Que encara haurà d'aguantar
Avui i tot demà
O sigui que en té
En té de força
Com a curiositat
Per la gent que no va poder anar
Ahir a la baixada de l'àliga
Una festa ja
Que s'està transformant
En extremadament
Potser popular
Perquè és que està tan clara de gent
Hauran de buscar
Hauran de buscar
Nou reconeguts
Nou reconeguts per l'àguila
Doncs com a curiositat
Sílvia
Comentar
Que segur que si ja ho he anat
Ja ho vau veure
Que avui l'àliga
Va amb el seu
La seva corona
Reial tradicional
Però ahir portava un barret
Una mica més
Eclesiàstic
Per dir-ho així
Anava guarnida
Amb el barret típic
De l'arcabisbe
En fi
Un punt d'actualitat
Que no pot faltar mai
En aquest element festiu
De Santa Tecla
L'àliga que se'ns ha plantat
Aquí al davant
I el Jordi
Que té un munt de notacions
Jo no sé si tens
T'ha apuntat
L'any de tots els elements
Del seguici
Bé
Més que res
Per tant en tant
Ar refrescar una mica
La memòria
No es tracta
Ni molt menys
En una retransmissió
D'aquesta mena
Donar dades històriques
Que puguin ser ferragoses
El que es tracta
És de fer arribar
Una mica
El caliu
D'aquest seguici
A tots els nostres oïdors
Que per un motiu o altre
No hagin pogut
Acostar-se a veure-ho
En directe
Però bé
Algunes notes
Sí que val la pena dir
Com per exemple
Que aquesta àliga
Ha estat recuperada
Des de l'any 1986
Que és una de les
Jo diria que
Dues úniques àligues
Que hi ha
Ara mateix a Catalunya
Que estan fetes
De lleutor
Fetes una mica
A l'antiga
A l'antic estil
I sí
És ben cert
Que avui
Doncs ha recuperat
La seva planta normal
Amb el colom
A la boca
Amb la seva corona
És una representació
De la ciutat
La representació real
Podríem dir
De la ciutat de Tarragona
Ahir la cosa
Era una mica més festiva
Una cosa més satírica
Fins i tot
Amb aquesta mitra
Que m'emportava
A l'àliga
I el que ja és
Força tradicional
L'ampolla de xartrés
A la boca
En lloc del colom
Detall important
També
És que hi ha elements
Que es fan repetir
Al llarg de
Totes
Totes
Totes
Totes
Totes
La setmana vaja
Que tornen les festes
L'àliga
Ens comentava
El Jordi
Que és
L'element
Que representa
La ciutat
Comentava
Que vaja
Antigament
Només les ciutats
I viles
Que tenien
El privilegi reial
Podien exhibir
L'àliga
Com a element festiu
Mira
Música
La música
Que tampoc
Fa faltar
Molts instruments
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
posem
Luis
Escoltem una miqueta
ск
Si
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
Escoltem una miqueta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estaves per allà, Jordi, ho estàvem descansant?
No, en aquell moment estava fent altres labors, concretament acabant de lligar uns quants temes de la festa de Santa Tecla a Sitges, per telèfon, òbviament, perquè també hi col·laboro una miqueta encara que sigui des de la distància.
Molt bé, és que el Jordi Cobillos recordem que és l'especialista en cultura a Sitges, el que passa és que és això, se'ns està afiliant aquesta raona, eh?
Jordi, què és això, què és aquest animal del bestiari, molt pacífic, eh?
Doncs és la molassa, una molassa que enjugassada, com sempre, ha entrat corrent, baixant pel carrer de Santana, entrant aquí a la plaça del Rei, perseguint a tota la mainada que ja s'havia plantat al mig de la plaça, per esquivar-la, i ara doncs està intentant fins i tot pagar coses.
Aquesta molassa té moltes ganes de jugar, ja ho va demostrar ahir la nit.
Una molassa que em sembla, no sé si era la molassa locu, que ferà que ahir a la nit portava, ben ben enganxada al cul, un rup català.
També un punt d'actualitat, no, no, val la pena dir-vos, que ho sota la baixada de l'al·lícula.
La molassa, la molassa.
La molassa era, eh?
Doncs potser l'element del bestiari, un dels preferits pels nens, per això que els empaita, i sí, tots van a buscar-la.
Recordem que en el pla de la Seu, on ens van situar l'any passat per fer aquesta retransmissió,
una de les coses típiques que feia la molassa era pujar una miqueta a les escales per anar a veure d'aquella font.
Sí, òbviament la molassa no és que es cansi, però sí que sua, pobra bèstia, i ha de recuperar aigua,
i per tant va a veure quin lloc més idoni per fer-ho que a la font de les escales, naturalment.
Jordi, estem justificant els elements del bestiari, eh? Vull dir, això té delicte.
No, no té delicte, és el que és, sobretot per tota la canalla que ens escolti,
tots els xiquets que estiguin seguint el seguici, o seguint la nostra retransmissió,
o en dues coses alhora, que sàpiguen per què la molassa va beure aigua,
doncs és absolutament normal que ho faci per recuperar, per hidratar-se.
Fa pipí la cocafera, tu què creus?
Naturalment que sí, el que passa és que ho fa d'amagatotis, eh?
Com que té aquestes foldilles, i així té les cames molt curtetes, tampoc es nota gaire.
Des del gremi de pelleters, de cuireters, perdoneu, de cuireters,
com no podia ser d'altra manera, perquè de fet és un animal del bestiari
que està tot format en plaques de cuiru,
està entrenant ara a la plaça del rei la cocafera, per mi la preferida, eh?
I molts nens també.
És que sembla que hagi de fer bo, però és d'aquells animals que són entranyables.
Sí, a més amb aquesta pinta que, en principi, per la seva peruositat,
pel seu tamany, sembla que pugui ser un element això,
que pugui fer por a la canalla, és absolutament al revés,
al contrari, la canalla l'han rebut, diguem, una escridassada, però d'alegria.
És una bèstia força, força simpàtica que corre pels carrers de Tarragona,
si no recordem malament, des de l'any 1991,
Déu-n'hi-do també, Déu-n'hi-do ja als anys que porta amb nosaltres.
Doncs mira, com a curiositat, pel que hem llegit,
direm que la Cucafera, la veu popular, diu que té el coll extensible
per treure el barret a totes aquelles persones
que no es descobrien de man de la imatge patronal.
I una miqueta...
A part que és un element que, en principi,
hauria de ser d'aquelles besties infernals,
és una mena de drac, drac que no s'ha acabat de desenvolupar, no?
Sí, però naturalment, un personatge molt allunyat del drac típic
que acostumem a veure per tots els pobles que tiren foc
i que potser sí que amb algú li pot fer una miqueta, una miqueta de por,
no gaire, però una miqueta sí, aquesta cucafera no en fa gens,
al contrari, s'ha guanyat l'estimació de tota la canalla i dels grans, val a dir-ho.
Grans i, sobretot, com deia el Jordi, canalla,
moltíssima canalla que està, doncs, molts d'ells, els més petits,
a coll, pujada, asseguda, damunt de les espatlles dels pares
que estoicament ho aguanten.
I veiem molts mocadors a les festes amb aquest color carmesí,
típic de Tarragona i també típic de la Moxiganga,
que cada any presenta, doncs, el mateix color de mocador.
Moltes samarretes i la víbria per tot arreu.
Acaba d'entreplaça, Jordi.
El Lloó, un altre d'aquests personatges reials,
personatges que representen la rairesa,
que representen l'autoritat, fins i tot, en aquest cas de la ciutat,
un Lloó majestuós, val a dir-ho.
És una escultura preciosa, almenys a mi, personalment, m'encanta.
Molt adequat el caràcter que se li suposa a un Lloó, com aquest.
Aquest el tenim des de l'any 1993
i també ve acompanyat de banda
i també fa ballar i fa picar de mans a tota la canalla.
i ens escoltem la música i ara continuem parlant del Lloó.
i ens escoltem la música i ens escoltem la música.
i ens escoltem la música i ens escoltem la música i ens escoltem la música.
i ens escoltem la música i ens escoltem la música i ens escoltem la música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quadre!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Crec que cada any l'expliquem, però que val la pena explicar-la,
que primer va ser el gegant Negrito només,
i per aclamació popular van dir, caram, pobre Negrito, que està sol, busquem-li parella.
I l'Ajuntament d'aquella època, cap al 1850 i escaig,
van decidir donar-li aquesta parella, que és la Panxita o la Negrita.
Et anava a dir que es deia Panxita, però el Jordi ja ho sabia, és increïble.
I ara tenim dos gegants, aquests imponents, molt imponents,
una miqueta ateus al començament, representen els ateus reconvertits.
Sí, amb una particularitat molt interessant,
ho dic per allò també de tall d'anècdota, són els gegants moros, òbviament.
Aquesta espasa de plata que llua el gegant,
que, caram, és una peça, una joia de museu, podríem dir,
com joia són en si les figures d'aquests gegants.
Per cert, la geganta, ahir a la nit, després de la baixada de l'àliga,
quan van fer la parada que s'acostuma a fer aquí a la plaça del rei,
va ser força protagonista, perquè,
mentre esperaven que fessin la mitja part, l'orquestra, la cimarrón,
que Déu-n'hi-do, el bé que peta en aquesta orquestra,
van interpretar una peça, que és la rumba del Pescadilla,
i immediatament la geganta es balsar i va començar a ballar una rumba
que va ser l'atracció de tota la plaça.
Felicitats al geganter que la va fer ballar.
La geganta mora, aquesta que no sé quants metres fa, però vaja.
Aquesta, aquesta, i Déu-n'hi-do la rumba que se'ns va marcar ahir a la nit.
Doncs els gegants moros, que també estan de festa,
amb el seu vestit impressionant avallotat de color blau marí,
molt ostentosos, amb flors a les mans,
com ens comentava el Jordi, també amb una espasa,
que de veritat és de plata, aquest sabre que porta, plata, plata.
Sí, sí.
Doncs ball de gegants, escoltem una miqueta la música que els acompanya.
Fins demà!
Fins aquí la tanda de gegants.
Hem vist passar el negrito i la negrita,
els gegants moros i els gegants vells,
tots quatre ballant aquí al mateix compàs
de les gralles, dels timbals, com sempre,
i veiem hi ha els nanos que estan a punt de despuntar.
Tu que ets més de gegants o de nanos, Jordi?
Jo diria que sóc més de gegants,
per més que molt antigament era un entremès,
una cosa que era indestriable l'un de l'altre.
Els gegants i els nans acostumaven a anar junts
i formaven part d'un mateix cos.
Però bé, a còpia del temps s'han anat separant
i tenim gegants per un costat, nans per l'altre.
Aquí sortosament, Déu-n'hi-do,
a l'estol de parelles de gegants i de nans que hi ha,
dic sortosament perquè són uns elements
que en molts llocs es van perdre i a costat de recuperar.
Sobretot, als nans costa bastant més
de recuperar molts pòpoles que no pas els gegants.
Per què, per què?
Potser perquè és bastant més sacrificat,
no és tan vistós fer ballar uns gegants,
potser dona un palet més de protagonisme,
fer ballar uns gegants que no pas fer ballar uns nans.
Pot ser una de les explicacions.
Bé, és això també que deia el Jordi.
Si s'han d'esmerçar tants esforços
per recuperar una de les dues figures i has de triar,
doncs mira't què des de molts gegants que són.
Jo tinc la teoria que els gegants són figures així simbòliques,
però simbòliques a nivell molt general, no?
Doncs teníem el Negrito i la Negrita,
que eren adients per l'època de les colonitzacions a Cuba,
però d'altra banda els nans representen,
em sembla, si no vaig errada,
personatges de la ciutat d'aquell moment,
personatges concrets.
Sí, això és així en molts llocs
que han sabut conservar o, fins i tot,
recuperar el ball de nans
i en moltíssims, moltíssims llocs
acostumen a ser reproducció de la cara
d'algun personatge famós.
Tenim a Vilafranca del Penedès
que els personatges que surten
en un grup de nans
són personatges molt actuals,
la majoria d'ells són vius,
personatges fins i tot, diríem,
que joves,
personatges molt, molt actuals.
I el Jordi Cubillos ha portat mai un gegant o un nant?
T'has posat a dins?
Sí, bé, uns quants,
però concretament vaig tenir la sort i l'oportunitat
en l'època que vivia a la Vila de Gràcia,
integrada a la ciutat de Barcelona,
d'estrenar els gegants de la Vila de Gràcia
i vaig ser el primer portador de la geganta de Gràcia.
Quan eren els anteriors que hi havia,
els originals,
jo dic perquè actualment els gegants de Gràcia
doncs han sofert una rèplica,
per dir-ho així,
perquè aquells es veu que pesaven massa.
Que això és un hàndicap
que també s'ha de tenir en compte.
Avui en dia es pot arreglar,
es pot reconstruir gegants
d'una manera fàcil pel portador també.
No cal patir que tampoc és setmana santa encara.
Gegants, nans no n'has portat mai, no?
No, almenys que jo recordi,
si no ho he fet allò de molt petitet,
molt petitet,
no, no, la veritat és que no,
no n'he portat mai.
Doncs a la plaça del Rei
se'ns acaba de fer fosc
i es veuen ja perfectament els llums
que il·luminen les façanes,
l'arquitectura de la plaça del Rei.
Vaja, que comença a agafar la plaça
doncs el caliu aquest propi
i una miqueta del capvespre,
ja la premonició de la nit,
en què tot llueix més,
que llueixen més els colors
i sobretot els focs artificials,
els petards.
Ara mateix aquests petards
que estan sonant per baix,
que portaven els elements del bestiari,
deuen per baix a la plaça de la Font,
més o més deuen estar arribant,
doncs deuen ja lluir moltíssim.
Marchen els gegants monumentals,
jo suposo que era necessari
aquest temps d'aturada
per reposar forces,
perquè jo no sé
cada quan es deuen canviar els portadors.
Normalment s'acostumen a canviar,
a acabar cada peça,
les peces tampoc són excessivament llargues.
De tota manera,
permeten que et digui
que una mica aquesta aturada
ve motivada
perquè just al passat
pel cos del Bou,
la colla jove
dels xiquets de Tarragona
ofereix un còctel,
el còctel del Seguici,
per això hi ha aquesta petita
paradeta,
una parada oficialitzada.
És que ens hem posat en mallloc,
a plaça del Rei Nòvia,
hem d'estar al cos del Bou.
Què donen, Jordi?
Que ho saps ben bé?
El còctel del Seguici,
que mira,
desconec la fórmula,
no sé si és fórmula secreta o no,
però és un còctel
refrescant.
Segur que hi ha xartrés,
perquè ja saps que aquí
a la mínima fem xartrés
amb alguna coseta.
Doncs mira, mira,
per tothom que estigui allà
al cos del Bou,
ja ho saben, eh?
Poden, bueno,
no sé si el Seguici només li donaran
o també la gent que està per allà.
Ja veurem si arriba per tothom.
En principi hauria de ser
pels components del Seguici.
Uns components del Seguici,
que com que ara està això,
una mica aturadet aquí a la plaça del Rei,
doncs aprofiten per oferir
a tot el públic un ball de gegants,
però ha estat una ballada
una mica especial,
perquè ha estat una parella
una mica, allò, diguéssim,
desproporcionada,
perquè era la panxita,
la gegantona negrita,
amb el gegant moro,
fixeu-vos la diferència d'alçada,
però Déu-n'hi-do,
amb qui va ballar
la geganta mora i la rumba sola.
Dic, igual,
és que el moro ara està enfadat
i fa un canvi de pareja.
No ho sé, no ho sé.
Doncs s'apropen ja els nanos,
jo és que tinc ganes
que entrin a plaça,
perquè estan traient,
i mai millor he dit,
el cap,
per al carrer que tenim aquí al davant,
ja estan a punt d'entrar
a la plaça del Rei,
només se'ls veu el cap,
com no podia ser d'altra manera,
i amb moltes ganes
que comencin a ballar,
però clar,
qualsevol passa per damunt dels gegants,
que això és gairebé impossible.
Com van a sitges els gegants,
en teniu per donar i per vendre?
En tenim tres parelles,
allà, curiosament,
en lloc d'obrir el seguici
i les colles de foc,
com és habitual,
pràcticament tota la resta del Principat,
obren les processons
i tots els seguissis,
ja no en diguem seguici,
diguem processó,
més genèricament.
Això sona més religiós,
o molt semblament?
No,
perquè en tenim de dues menes,
tenim la processó pròpiament dita
del Sant,
de Sant Bartomeu,
per la festa major d'estiu,
el 24 d'agost,
i la processó cívica,
que no hi ha la representació clerical.
Deia que obren el seguici,
per entendre'ns,
els gegants,
els gegants de la vila,
que potser per diferenciar-los
dels gegants moros,
que també tenim una parella de gegants moros
que acaben de complir 25 anys,
i aquí anomenen els gegants de la vila
gegants cristians.
Bé,
és una manera de dir-ho.
A part d'aquestes dues parelles,
una parella que es va incorporar
ja fa Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
el 1965,
l'any que ve farà 40 anys,
la parella dels americanos,
els cubanitos,
també reminiscència,
doncs,
d'aquells avis nostres,
o besavis,
ja,
que van anar a Cuba
i van fer les Amèriques,
o no les van fer
i van tenir que tornar.
però en recorda
aquells americanos
que en diem a Sitges
va fer aquesta parella de gegants.
Uns gegants,
més que gegants,
són gegantons,
són de l'alçada dels negritos d'aquí
i potser una mica emparentats
per la cosa cubana.
Quins són els gegants,
Jordi,
tu que has vist molt més grans,
més impressionants?
On tenen els gegants
més grans de Catalunya?
Els més altres
són els de Vilanova i la Gildrú
i val a dir
que són uns gegants
molt ferms
i molt macos.
A mi,
particularment,
com a imatge,
m'agraden molt
els gegants de Solsona.
És un...
Bé,
independentment
dels gegants del meu poble,
òbviament,
que és allò que es diu
els gegants de casa
sempre són els millors
i m'estic referint
concretament
als gegants de la vila,
els gegants cristians
de Sitges,
però a mi els gegants de Solsona
m'agraden molt,
mireu,
és una debilitat.
És on a mi deixa estàndard
i...
Bé,
un altre element
potser
que tenen en comú
diverses festes majors,
també perquè forma part
d'una època històrica
és això,
la representació
d'aquestes lluites
entre moros i cristians
com nosaltres veurem ara
tot just vingui
al Vall de Turcs
i Cavallets.
Hi ha elements
com parlàvem ara
doncs moros i cristians
o, per exemple,
els gegants,
la representació,
vaja,
d'aquesta
anada a fer les Amèriques
que com a punts històrics
no poden faltar
en una festa major.
I de fet,
les dates que ens ha estat donant
el Jordi de recuperació
de figures són,
si anem a mirar,
bastant recents,
1960 hi ha algú,
1900 fins i tot 90
i alguna cosa
i això és la recuperació,
però vaja,
si tiréssim enrere,
si féssim arqueologia,
que hi ha gent
que ja l'ha fet,
evidentment aquestes figures
no surten
ara en ple segle XX.
No,
llavors estaríem parlant
ja del 1600,
del 1500,
en fi,
si féssim aquesta arqueologia
naturalment que sortiria
i molts més altres elements
que s'han perdut,
sobretot
valls que en diguen
de plaça
o valls parlats
que s'han anat perdent,
potser perquè han perdut vigència,
no així algun
molt celebrat
aquí a Tarragona,
per exemple,
que és el de Dames i Vells,
però d'altres
sí que han anat perdent
aquesta vigència
i han desaparegut.
Doncs ara sí,
sembla que els gegants
tornen a ballar
i van ja començant
a desfilar
cap a baix.
Se'ns estan marxant ja
de la plaça del rei.
i de la plaça del rei.
i de la plaça del rei.
i de la plaça del rei.
i de la plaça del rei.
i de la plaça del rei.
Aquesta peça que acabem d'escoltar,
naturalment tothom l'ha identificada,
Moliendo Café,
qui l'interpretava
eren els grellers de la Corte,
de Vilanova i la Geltrú,
que acompanyen els gegants vells.
Abans ens hem oblidat de dir-ho,
els grellers,
que també ens han fet
disfrutar una estoneta de bona música,
eren els grellers del Molnàs
els que acompanyaven els gegants moros.
Un petita anècdota,
també,
aquestes dues parelles de gegants,
fa molt poquet,
fa un parell de mesos,
van venir a Sitges
en una trobada de gegants moros,
que hi va haver motiu
del que deia abans
del 25 aniversari
dels gegants moros de Sitges.
Molt bé,
això de les trobades de gegants,
doncs sí,
per fer germanor,
per comparar una miqueta,
perquè ells se facin amics,
perquè no ha de ser fàcil
ser gegant al segle XXI.
No,
no,
no és gens fàcil
i el que encara és més difícil
és ser gegant centenari,
com és aquest cas
i el d'altres,
i compartir amb gegants
que tenen,
diguéssim,
menys edat.
Ara mateix,
a la plaça del Rei,
a plaça,
els nanos.
Els nanos,
que potser és que és impressionant
mirar-los les cares,
perquè són tots caricatures,
amb els trets facials,
doncs,
molt exagerats,
precisament,
vull dir,
que qui té una ruga
la té molt duplicada
per quatre.
Sí,
de fet,
és la caricatura
en tres dimensions.
Aquí tenim,
primer,
tot l'estol
de gegants,
perdó,
de nans,
els nans vells,
després els nans nous,
aquests sí que són
de molt més recent incorporació,
i crec que fins i tot
hi va haver
certa petita polèmica
cap allà l'any 90,
91,
que dos,
concretament,
dos capgrossos
de la colla
dels xiquets de Tarragona
que van fer
amb tota la il·lusió
del món,
i va provocar
certa polèmica,
però el 91
es va arranjar
incorporant-los
de ple de guici
i aquí tenim,
doncs,
ara,
diferenciades dues colles,
els nans vells
i els nans nous.
Salutació
per als bordons
al grup de Grellege
i Tim Valès
que ja ens estan saludant
i que acompanyen
els nanos.
que מנaixis
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a tots.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i pèrdua, aquest melceà, turcs i cavallets,
sí? Sí, sí,
tant. Bé, no deixen de ser bastons,
d'alguna manera es qualifica
el ball de pastorets,
aquesta mena de ball de pastorets, com a
balls de bastó llarg, és una manera
de dir-ho, també. No és que em vulguis justificar,
Jordi, però és que t'anava a comentar, dic, tenen
els bastons molt llargs, jo els recordava més,
i molt en forma de bastó,
jo els recordava més diferents
l'any passat, vaja. En fi, passen pàgina,
ball de turcs i cavallets,
la versió tarragoniana
del que seria el moros i cristians típic
i tan popular a València.
Hi ha molts altres llocs, eh, perquè això...
Sí, hi ha molts altres llocs, i molts llocs
de Catalunya, naturalment,
representa
les lluites entre
moros i cristians,
i aquí a Tarragona,
doncs, ha arrelat moltíssim aquest
ball, també és un dels
favorits de la canalla,
amb aquests cavalls tan
bonics que duen. En altres llocs,
derivats d'altra manera, com puguin ser
els valls de cotonines, o
valls de cavallets, com són els de Barcelona,
a Lleida també hi ha
un ball, allà concretament es diu
de moros i cristians, però bé,
tots són bastant similars.
I ara,
a plaça, els més petits, potser
del seguici, interpretant o fent
el ball del patatuf.
que la aplaïda de la canalla,
és la 설명ació mars солa de l'animal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de color vermell, amb un moco de vermell, una camisa blanca
i també una mena d'enmocador caigut a mitja espatlla
de color vermell.
Aquests passen ràpid, eh?
Mira, també aprofiten l'espai que han deixat el ball
de Turs i Cavallets a la platzurt de la plaça del Rei
per fer allà la seva mena de ball.
O no?
O continuaran baixant, si sembla que se situen?
Qui els acompanya a les gralles, Jordi?
Són els grallers tocaferro d'aquí, de Tarragona.
Bons grallers, també.
Ball de circulats per una banda i ara sí,
ball de bastons per l'altra, sí o no, Jordi?
Els bastoners de les barres de Santa Tecla,
que fan un dels seus balls, també més vistosos,
perquè és aquell ball que s'acaba fent un salt pel damunt,
dos bastoners pel damunt d'altres dos,
i picant just quan estan al màxim punt d'alçada del seu salt.
Que això és molt vistós i deus, ai, que bonic,
però fàcil no és, eh?
Perquè aquí assajant més d'unes deu haver emportat un bon cop al cap.
No, no és gens fàcil, i més tenint en compte que l'executen amb moltíssima velocitat
i canviant de quadra, en quadres de quatre bastoners,
que duen un vestuari, jo diria que és el clàssic o habitual en la majoria
de colles de valls de bastons de tot el país,
en la fadilleta, una fadilleta de color granate,
i el mocador, un mocador estampat, un mocador molt vistós,
de seda creuat al damunt de la camisa blanca.
Els bastoners, doncs, de les bars santa tecla.
Escoltem, escoltem com pica.
Gràcies.
És curiosíssim veure com hi ha valls tan inofensius
com aquest vall de sarculets que estan fent ara una figura humana
també preciosa, tots amb cercle,
aprofitant, ajuntant els seus cercles a florits
i amb una nena petitoníssima al capdamunt d'aquests cercles,
també a moda d'enxaneta, amb el seu cercle petitó de flors, no?
Doncs valls tan tranquils com aquest
i valls, en canvi, tan energètics com el vall de bastons
que per això està conformat majoritàriament per gent jove.
Emocions fortes, eh?
Val a dir, pels que no ho sàpiguen,
que aquest vall de bastons també és mixte.
A més, en molts llocs hi ha valls únic exclusivament de nois,
altres valls de bastons, en refereixo, únic exclusivament de noies,
o altres valls de bastons que són mixtes, com és aquest cas.
Doncs els bastoners de les bars santa tecla
que sembla que no volen marxar de plaça
i la gent no volen que marxin, eh?
Perquè estan aquí encara col·locats amb dues files
davant per davant.
Gràcies.
Molt elegantment, amb una coreografia de repicada de bastons,
han anat fent el seu camí al llarg de la plaça.
I els que entran fent molta gràcia són el vall de Gitanes,
reconeixable fàcilment per les cintes de colors.
Ha entrat a triomfal del vall de Gitanes,
esperem que no es quedin només amb això, no?
Volem veure més.
Esperem que ara ens oferiran el vall pràcticament sencer,
un vall de Gitanes que ja porta entre nosaltres,
des de la seva recuperació, vint anyets.
Gràcies, vina, vina, vina, vina, vina, vina, vina, vina, vina.
El vall de Gitanes, per la gent que no ho hagi vist mai,
o que digui, ai, què és això, què és això?
Doncs és un pal central,
des d'on surten un seguit de cintes intercalades,
de color blau i vermell.
Cada un dels balladors agafa una de les cintes
i doncs van fent toms al costat,
al voltant del pal, fins que la entrellacen.
Gràcies, vina, vina.
I vam entrevistar Jordi amb un dels representants del vall de Gitanes,
que ara està marxant tan sorollosament de plaça com ha entrat,
amb tanta alegria.
I li vam preguntar, un moment estel·lar,
diu, quan s'aixequen les camisas, les faldilles?
Sí, és una part molt divertida d'aquest vall,
dos dels valladors van traient a ballar a diferents parelles,
diferents gitanes,
mentre pel darrere els altres intenten els salts i les faldilles
perquè se'ls vegin les anàgues, cosa molt picaresca en l'època
i avui no deixa de tenir la seva gràcia.
Doncs sembla que no en tenen prou, eh?
Han fet un primer ball aquí davant de la nostra posició,
a la part nord, podríem dir, de la plaça del Rei,
i ara se situen a la part sud també,
tornant a ballar mentre es compaginen amb el proper ball que entra a plaça.
Aquí m'hauràs d'ajudar perquè aquest ball m'és una mica innovador, eh?
Jordi, Vall de Valencians és que no el podria rar.
Efectivament, és el Vall de Valencians,
un Vall de Valencians que es va incorporar al Seguissi l'any 1997.
El Vall de Valencians, de fet, és l'antecedent dels castells
com els coneixem avui en dia.
De tota manera, durant força temps van coexistir valls de valencians,
com el seu propi nom m'indica, doncs venen del País Valencià.
Coexistia el que era això que estem veient ara,
un Vall de Valencians que estan fent una torreta,
amb el que sembla ser que va ser la independència de la torreta
del que era pròpiament el Vall,
i en un sentit més competitiu, i cada cop més amunt,
i la qual cosa sembla ser que va derivar amb el castells,
tal com els coneixem avui en dia.
Aquest Vall de Valencians,
han fet ara aquesta torreta, que és de tres pisos,
els van amb un...
Hem perdut contacte momentàriament amb la plaça del Rei,
on estaven els nostres companys,
retrametint-nos en directe la Cercavila de Santa Tecla 2004.
Durant un moment hem dubtat per a veure si tornava de nou el sou,
però sembla ser que no ha sigut possible.
hem fet el seguiment.
En el moment que connectàvem amb ells sentíem els trabucs del ball del Joan de Serranyonga,
l'Àliga, la Molassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales,
els gegantons negritos, els gegants moros, els gegants vells, els nanos vells, els nanos nous,
el ball de bastons i pastorets de Tarragona,
que et barreja especial.
Però clar, els sons, hi arriba un moment que com que van barrejant-se unes amb els altres.
I estàvem arribant de mica en mica,
després del bastonès de les barres de Santa Tecla, entre molts altres,
el ball de gitana i valencians,
volem tornar a recuperar aquest so, el so de la festa,
a través del 96.7 Tarragona Ràdio,
la ràdio que està oferint en directe la Cercavila de Santa Tecla.
M'indiquen que ja tenim els companys i...
Doncs tornem de nou a la plaça del rei, on es troben.
Recordem, saludem Núria Cartanyà i Jordi Cubillos.
De nou, companys, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Són aquells impunderables del directe,
un petit problema tècnic que, gràcies a l'eficàcia,
precisament dels nostres tècnics,
s'ha pogut arranjar, jo crec que força ràpidament.
Jordi, elèctric, eh? Elèctric.
Sí, això, impunderables, impunderables.
A vegades els aparells funcionen i deixen de funcionar una estoneta.
Està només una estoneta, una estoneta en què ens havíem quedat,
que teníem just al davant el Vall de Valencians.
Vall de Valencians, que per mi una de les coses que destaquen
és el seu vestuari, amb aquesta armilla de color verd,
que és un color poc habitual en la majoria de vestuaris d'aquest Cercavila,
amb aquella faixa faldilleta negra ribatejada de serrellets vermells,
i que fan aquests pilars, quan van caminant a part de les torretes,
un Vall de Valencians força vistós.
I just al darrere seu teníem un Vall que tothom estava esperant veure,
un Vall que s'ha estrenat enguany,
que el dilluns va fer la seva presentació al pati del Metropol,
el Vall de Cosis,
un Vall que, bé, tothom estava una mica pendent
de veure com encaixaria,
i si seria ben acceptat, jo crec que sí, que ho ha estat.
A Vall de Cosis hi ha molta discussió sobre l'origen del nom,
sí que és cert que porten aquest barret ostentós,
que és com un gran cosi amb un plomall blanc al capdamunt,
de color groc terrós,
que duen aquests cascabells,
que fa que saltin tota l'estona
perquè puguin dringar força aquests cascabells,
i pel que hem pogut veure,
tot i que estàvem això lleugerament enfrescats
amb el tema de la petita varia que hem tingut,
ens ha agradat aquest ball, francament.
Home, més de 100 cascabells
diu que portaven el cos a cadascun, Déu-n'hi-do.
Ja ben segur que els que estaven a primera fil
han pogut apreciar millor el dring d'aquests cascabells.
Bé, si aconseguir, ha passat força ràpidament.
Els que han estat una mica més d'estona
és el Vall que els seguia,
que era el dels 7 pacats capitals,
un ball que es va estrenar l'any passat,
aquest ball de les figures del mal,
7 pacats capitals,
en contra de posició a les 7 virtuts.
Tot seguint la Moxiganga,
i ara ja ho poden escoltar la banda.
Amb Amparito Roca, com no, escolteu.
Amparito Roca, com no, escolteu.
Doncs després de les bandes convidades aquest any,
la banda del balat, de la Ribera i la d'en Posta
tancaven al Seguissi la banda Unió Musical de Tarragona,
la nostra,
interpretant com no l'Amparito Roca,
que jo dic, a veure si no la tocaran,
doncs sí, evidentment cluent aquests actes del Seguissi.
Jordi Cubillos, què t'ha semblat aquest any?
Bé, és allò que es diu cada any,
igual però diferent,
viscut amb tota la intensitat que cap,
reservant-nos per això una miqueta d'intensitat per demà,
que encara, Déu n'hi do,
el que ens queda per davant tenim tota una rebella,
avui llarguíssima,
i demà tornem,
i demà serà un dia molt més atapeït
en quant a actes folclòrics.
Aprofitem per recordar que d'aquí una estoneta,
d'aquí no res,
en aquesta mateixa plaça,
tots aquells que vulguin passar molt bona estona
de veure valls parlats,
tindran l'oportunitat d'escoltar
les sàtires de dames i vells.
Després es farà la representació sencera,
amb versos, sàtires inclòsos,
del vall de Sant Miquel i els Diables.
També hi actuarà el vall de Gitanes,
el vall de Pastorets i el vall de Joan de Serra Llonga,
tres valls també parlats
i que diuen els seus versos,
i que és important que es faci aquestes representacions
de plaça en plaça,
primer per evitar que es perdi,
com ha passat malauradament en altres pobles,
en què sí que es fa al vall la coreografia,
al carrer, però s'han perdut els versos.
I per altra banda és molt interessant
que us apropeu per sentir
aquesta repassada satírica
que sobretot fan dames i vells i diables
de tot el que hagi pogut passar d'estrany
a Tarragona durant el darrer any.
D'estrany.
Molt diplomàtic el Jordi, eh?
Estrany.
Doncs amb aquesta proposta que ens feia el Jordi Cubillos,
molt immediata,
ens acomiadem,
acomiadem aquesta transmissió des de la plaça del Rei.
De tota manera,
la nit continua,
hi ha molts actes
i el Jordi ja sap on anirà aquesta nit,
ja tens plans?
Sí, naturalment,
naturalment,
és que no es para.
Aquí no es para,
entre altres coses,
perquè és que no et deixen parar.
Doncs agraïm un cop més
la visita a la ciutat de Tarragona
per Santa Tecla del Jordi Cubillos,
que ve des de Sitges expressament,
amb lo lluny que està,
i que a més ha tingut l'amabilitat
un altre any d'acompanyar-nos
amb la retransmissió d'aquesta cercavila.
I per això,
Jordi Cubillos,
jo ara mateix t'acomiado a una beguda,
que em sembla que haurà de ser una mamadeta.
Naturalment és el que toca,
ho veus com tot té el seu moment.
Anem per la mamadeta.
Des de la plaça del Rei,
per Tarragona Ràdio,
a la part tècnica,
Lluís Comas,
amb els comentaris ajudant-nos moltíssim,
l'especialista en cultura ja de Sitges
i Tarragona també,
Jordi Cubillos i Núria Cartanyà
i la Sílvia García.
Aquí li tornem la transmissió,
que la tenim al Control Central.
Doncs escoltant-nos des de allà.
I tant i tant,
doncs,
heu-n'hi anat força ràpid,
ja de cara al final.
Sí,
ens hem perdut,
mira un trosset del començament,
que se'ns ha solapat amb dames i vells,
i un trosset del mig final,
diguem-ho així.
Però vaja,
espectacular com cada any,
i en fi,
la gent que estava aquí,
doncs ja ho ha pogut veure,
qui estava a casa també s'ha pogut fer
una idea del què,
i li hauran agafat dentetes,
almenys per venir l'any que ve.
Seguríssim,
seguríssim.
Doncs moltíssimes,
moltíssimes gràcies, companys,
i ara ja amb el vostre permís,
vaig a seguir,
a veure com es troba l'agenda
per avui per les festes, eh?
Perfecte,
fins ara, Sílvia.
Fins ara, adeu-siau.