.
Santa Tecla 2004.
I a la plaça de la Font ja han arribat els espetecs del Vall de Diables
i el diferent bestiari de foc, ja saps que sempre obrint d'alguna manera
el camí pels altres components del seguici popular.
I allà hi tornem de nou amb micròfon en mà la nostra companya reportera
i xeratxera avui pels carrers de Tarragona, a la pla de la Seu fa res,
ni una hora, una hora hi ha escacs, i ara hi ha a la plaça de la Font,
Núria Cartanyà. Núria, bona tarda.
Sílvia, bona tarda. I sembla que la víbria ens persegueix, eh?
Ens persegueix la víbria, la cocafera, la molassa...
T'has fixat que t'he dit bon dia, bona tarda i bona nit?
Per què, per què?
Home, perquè ja avui hi ha molta gent que, per exemple, encara no ha anat a dormir,
ja no saben ben bé, saben que són les 11, però no saben si és de tarda,
de nit o de matí.
Es nota, es nota.
Hi ha molta canalla, molts nens petits, que aquells sí que hauran tingut
les seves 8 hores de son, més que res perquè ahir devien acabar cansadíssims.
Nens que ara mateix s'estan apartant perquè la víbria, un cop més,
acaba d'encendre la seva pirotècnia i ara sí ens mostra la seva imatge més ferotge.
Compte, eh? Compte.
Sí, sí, sí. Ota, aquí tothom s'aparta, menys els més valents,
que amb el barret de les festes, com que és un barret bastant protector,
per lo gran que és, doncs sempre n'hi ha alguns que s'acosten a la víbria sense por.
Doncs ja està, tots els petards cremats, hi ha els de la boca, els de les ales i els de la cua.
Esperem que no que recarreguin, eh?
I amb el seu ball dóna pas aquí a la plaça, el nostre ball de Serrallonga.
Et dona aquesta veu, Núria?
Escolta, això és fantàstic, però no cal que digui res jo, eh? Ja ho diuen tot.
No, no, no.
El ball de Serrallonga amb els dos trabucs i jo que intentaré apropar-me
per a veure si els hi sento als parlaments, perquè em sembla que
ara sí que faran la representació de Serrallonga al complet.
Tindrem la sort de poder sentir-ho.
Uau, l'última espetaca així forta dels trabucs.
No n'hi do quina ens surt, eh?
I la plaça que amb la calor que fa i que no passa ni un bridaire
està plena de pòlvora, ja només ens faltava això.
Doncs esperem després a l'hora dels castells que com no ens faci una miqueta de vent,
que serà de greia, encara que no me n'estigui una miqueta.
Sí, sí, pobres castellers, perquè si no acabaran intoxicats.
Exacte, perquè la calor, podríem dir que avui és força enganxosa, eh?
Encara que de matinada feia una mica de fresca,
ara ja comencen les temperatures a pujar i de valent.
Aquests, eh, eh, eh, que sentim no són els trabucaires, eh?
Qui són?
Són aquí el públic, que està engrescat,
un grupet d'aquells que deies tu que no han anat a dormir,
perquè se'ls ha anat molt.
El que et deia, que aquests ja els dona igual dir bon dia, bona tarda, bona nit.
És tant de festa i és el que més els interessa, eh?
Poder veure i poder gaudir dels seguits i de les rebelles, dels concerts,
bé, de totes les coses que hi ha ara mateix i que hi hauran,
perquè encara la festa no s'ha acabat, eh?
Que jo diria que els components del Vall de Serrallonga,
així com molts components de l'ofici,
dormir molt, molt tampoc deuen haver dormit, eh?
No, Norián, tu i jo.
És que teòricament la gent del seguici acostuma a fer aquestes coses.
Això de sortir de nit per Santa Ticle,
gairebé ho fan tots.
Són gent de mala vida, vols dir.
No, no, no.
Què passa?
Que són de bona festa, que és diferent.
Tenen resistència, ara et diré una cosa, eh?
Digue'm, digue'm.
He anat a esmorzar a la plaça del Fòrum i, escolta,
hi havia mig seguici allà posat a la plaça del Fòrum menjant-se uns esmorzars.
Aprofitant.
Uh, calòrics, calòrics, que no m'estranya que després rulin tot el dia.
No veus que durant la...
Atenció, atenció, Sílvia, que comencen.
Compte.
El nostre ball de Sarrallonga, que aquestes festes ve acompanyat pels ministrils del Raval.
Doncs jo pensava que parlaríem més, però no, eh?
I ara veiem també que la plaça a la àliga del nostre Seguíssim Popular.
Déu-n'hi-do, sí que només ens hem quedat amb Ves que se rellonga i ja està.
L'àliga ve acompanyada per la banda, l'alegria d'en Posta, un habitual ja a les nostres festes.
Déu-n'hi-do també.
Ja ho has sentit, no?
Sí, sí, sí.
Perfectament, eh?
Ara ja ens ho podem imaginar, l'àliga, allà tota majestuosa, ella.
Amb el mateix Colom.
Amb el mateix Colom, no?
Menjant Colom tres dies, pobreta.
Pobre.
Home, és que és lògic.
Si no li posen una altra cosa...
El que passa és que de veritat, de veritat, hem de dir que no se'l menja, eh?
Només el reté, d'alguna manera, el guarda momentàriament fins que el deixa lliure,
que serà, esperem, aquesta mateixa tarda.
Sí, li fa una caseta, no?
Sí, diguem que el guarda.
Que passa que el pobre Colom, si poguessin parlar amb ell, no sé si opinaria el mateix, no?
Ai, que ha de ballar ara, l'àliga.
Es veu que sí.
Ara comença a donar toms, que jo, el ballador de dins de l'àliga, l'admiro, eh?
És un senyor corpulent, eh?
No, no, i no només...
Pel que estem veient, a nivell de panxa, que és l'única cosa que se li veu ara mateix.
No, però ja ho veuràs, els toms que comença a donar, i la festa i la gresca que fan un moment, eh?
Bueno, ja ho havíem pogut veure des de la baixada de l'àliga, ahir amb el seguici, la cercavila,
aquest matí i aquest vespre, aquesta tarda-vespre, dins de la processó, que també Déu-n'hi-do.
Encara que surten més sèries de cara a la tarda.
Ja ho notareu, el canvi.
Aquesta tarda, sí, clar, és més solemne, no?
És clar, és més al braç de Santa Ticle, ja dirigit directament precisament a això, a la solemnitat.
La liga saluda, mira, mira, que bonic, eh?
Que saluda a tota la gent, fa una reverència.
I... 3, 2, 1.
Se'n va d'un costat, se'n va d'un costat, se'n va cap a un altre, dreta i esquerra, sí o no?
De moment encara no, eh?
De moment encara no, ja començarà, ja.
Estan una miqueta estàtics, però hi ha un pla d'atenció que comencem.
Compte que anem agafant carrera, no?
Sí, sí.
Ara, ara, ve lo dels costats, Sílvia.
Com ho saps, eh?
Ah, companya.
Home, és una coreografia molt bàsica, eh?
Sí.
Que jo crec que tota la plaça de la Font fent la coreografia de l'àliga,
deuria quedar bonica, eh?
Sí, sí, sí.
A més que també estan els altres companys, altres balladors de l'àliga,
que ho acompanyen, anant d'un costat a l'altre,
i també mirant que ningú es prengui mal, que també és important.
Tot i que ara, fixa't un símptoma, els companys, aquests que acompanyen l'àliga,
s'han acotxat, estan tots de cuclilles,
i això vol dir que l'àliga comença a fer tombs, a rodar, i compta amb la cua.
Ah, això és el que et deia.
Per això han de vigilar, no només amb ells mateixos,
sinó també amb la gent del públic,
que sempre hi ha algun altre agosarat que es vol apropar massa.
I tira cap enrere, tira cap enrere.
O s'ha de tenir bastanta punteria per portar l'àliga,
perquè sí que hi ha espai,
però clar, aquí a la plaça de la Font ara la paren,
la paren, diuen, quieta, quieta, quieta.
Veus, per això et deia que l'admirava aquesta persona,
perquè ha de tenir molt d'ull, eh?
Ha sortit tot suat, eh, aquest noi?
Home, no m'estranya, entre el que pesa, el que balla,
i després de la dança cerimonial de l'àliga,
la nostra bèstia més esbojarrada.
La molassa de Tarragona entra a la plaça de la Font
al matí de Santa Tecla.
Compte amb l'entrada, eh?
Ah, sí, això serà el seu perill,
perquè agafa carrereta la molassa, eh?
Sí, sí, sí.
Ella va de darrere, d'uns quants metres enllà...
I va directament cap a l'escenari, si no compta, eh?
I després començarà a girar cua,
però això ja ho comentarem després.
Doncs espero que no se'ns apropi la nostra posició,
perquè està tan ple de gent que no sé pas com tirarem enrere.
Que els cabells!
Sense els crits, no?
Sí, sí, sí.
A veure's ja.
A més, és una miqueta una molassa salvatge, eh?
Quan vol.
Sembla molt tranquil·la,
sembla que per ella no vagi a la festa
i de cop i volta s'engresca.
No és com el maginet de les timbales,
que aquest té un cavall bastant controlat.
I tant, i tant, i tant.
Ara està sobre dues potes, eh?
Perquè et fas esa...
Sobre dues potes?
Sí, sí, sí.
És una valenta, aquesta molassa, eh?
Molt, molt.
Donant toms, segurament.
Sí, toms de moment bastant controlat,
però no, no, s'abalança, s'abalança.
Eh, escolta, t'ho deia o no t'ho deia, eh?
Sí, sí.
Sembla que ho pugui veure abans, eh?
Vols dir que no ho estàs veient a la tele?
No, a mi ja m'agradaria, eh?
A mi m'agradaria, de veritat que t'ho dic.
I ho podríem fer tu i jo, mama, eh?
I ara què?
Doncs la tornem a tenir aquí.
És que fa una mica de pullo,
però això no dic gaire cosa
perquè estic preparada per apretar a córrer, eh?
En el moment que s'apropi.
La propera vegada, Núria, saps què hem de tenir?
Què, què?
Alguna altra ramillet de pastanagues,
però quan s'apropi dius, mira, a veure, no?
Menja pastanagues?
Home, és un dels requisits en part de molta herba,
que també li agrada.
Doncs mira, jo el que no m'esperava
és que el portessin només dues persones.
Per les dimensions que té, que és molt gran, la molassa.
Sí.
Doncs comptava amb més gent i no, no, entre dos, tu, s'ho fan.
I agafa una carrer...
Uuuh, quins toms que està fent, Sílvia!
I agafa una carrerilla que Déu-n'hi-do, eh?
Això són acrobàcies, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Sempre acompanyats dels elements festius,
i la molassa no cal dir-ho,
doncs els acompanyants,
que la van frenant, li diuen tu, quieta, quieta.
Sí, perquè si no, és que al final,
de veritat que se sortiria de la plaça de la Font, eh?
Sí.
Trobaríem a la Rambla Nova, Rambla Amunt, o Rambla Vall, de temps.
Déu haver agafat aigua justament d'aquí de la Font,
del començament de la plaça,
i ara que està allà al final, davant mateix de l'Ajuntament,
doncs clar, ve tota energètica, no?
A més, com han pogut descansar tranquil·lament durant la missa,
dius, doncs mira, ara ja que hem agafat força,
hem fet la baixada de misericòrdia,
que s'entra amb més ganes encara a la plaça de la Font, eh?
Déu-n'hi-do, doncs la gent aplaudint,
aquesta molassa ens ha agafat.
i entreplaça també per fer la demostració del seu ball,
la Cucafera de Tarragona,
endavant Cucafera,
donant-hi ritme en aquest matí trepidant del seguici popular,
el matí de Santa Tegla, com cada any.
Podem dir que comparat el ball de la Molassa
amb el ball de la Cucafera,
és una miqueta més estàtic el de la Cucafera.
Sí, és que vulguis que no és un animaló tipus tortuga, eh?
Exacte.
I tu t'he agafat una embranzida,
que Déu-n'hi-do que està fent uns toms,
que la gent s'aparta.
En tanto amb la cua.
I sobretot, segurament després,
si avui és dia de caramels,
en tindrem uns quants, eh?
Ai, te'n portaré, Silvia, te'n portaré.
Has agafat?
No, no, encara no.
Tu has tigat a la guai per ser de cas.
Si en llenç se t'emporto.
Oi, la gent mateixa amb la cua, eh?
No sé si et deixaran els nens, eh?
Si en llenç de caramels, no sé si et deixaran els nens.
És veritat, haurem de lluitar,
tampoc és qüestió, eh?
D'aprofitar-nos dels petits.
I és complicat.
Escolta, tu sabies que la cocafera té pèl a les orelles?
Té pèl a les orelles?
I tant.
Ara m'hi he fixat que la tinc aquí en primer pla, no?
Ara obre la boca.
Tanto.
Té la boca enorme i oberta,
una boca articulada,
que quan l'obre fa impressió,
perquè es veuen tots els ullals.
Totes les dins, allà.
Però no fa res més, eh?
No, mira, i ara van els acompanyants,
no la mateixa cocafera,
sinó els acompanyants...
Molt bé, cocafera.
Llençant caramels.
Ah, acompanya.
A tu que no t'has llenç,
sinó que t'ho donin la mà.
I ara tenim aquí a nosaltres en Lleó,
el senyor Lleó de la ciutat,
que havia acompanyat per l'Ateneu Musical i Cultural
al Palat de la Ribera.
Lleó, endavant la plaça és vostra.
Sílvia, que no vull abusar,
te n'he agafat un.
D'acord.
N'hi ha moltíssims, eh?
Però com que hi ha molts nens,
per aquí no ens passem.
Un per tu, vinga.
Diu, no cal abusar.
Diu, agafen un.
Un, home, entens, però un, un.
Sí, dona, sí.
Que duri fins a la Santa Tecla que ve, eh?
Ui, ui.
Fes-te'l durar.
Llavors l'hem de guardar, més que...
I mira que sóc jo.
Una llepadeta cada dia.
Per això t'anava a dir que jo sóc una mica dèpula.
El que me'l portis desapareixerà, eh?
Sí.
Sí.
És que, a part dels nens,
és que hi ha molts avis...
Oh, i tant.
...que els recullen.
I diuen, sí, sí, pels nets.
Pels nets.
Pels nets.
Jo recordo, però no,
d'aquestes festes de Santa Tecla,
i sí, per la que és la rua de Carnaval
i també per la dels Reis d'Orient,
que hi ha gent que va amb bosses,
literalment amb bosses,
que dius, a veure, per on les treu aquesta gent?
El què, el què?
Ah, les bosses sí que els agafen, sí.
Te recordes que moltes vegades
es veus a gent amb bosses de comprar,
però plenes de caramels,
que s'han llençat a terra,
literalment, agafat tots els caramels, eh?
Sí.
Oi, el que és molt bonic és quan agafes...
La gent va replegant el confeti de terra,
es fan les seves pròpies bosses
i després el tiren al damunt dels col·legues.
També.
Això és estupendo, també, sí.
El Lleó, el Lleó ara mateix a plaça,
a ritme de pas doble,
balla el Lleó, tu.
Sí, no, és molt senyorial, eh?
Sí, sí, no li cau la corona, no?
No, ell seria allò de...
El senyorito, no?
Sí.
Ell seria el senyorito.
Però mira, jo hi reia
perquè un dels portants del Lleó
la caronava.
Ah.
Li feia mono, mono, el cabell.
I la veritat és que el veig de prop
és que s'hi presta, eh?
Sí.
Et donen ganes, sí, d'apropar-te i...
Sembla una mica...
Com si fos un gosset.
O un gatet, no?
Sí, una miixeta.
Sí, sí, per allò...
Ai, ai, ai, per estrenya'l una mica de més.
Ara té una cara d'aquella,
sí, com deies tu, senyorial, potser...
A més, mira, sembla que hagi perdut...
Sembla que estigui mirant cap a l'horitzó, no?
Jo que...
Sí.
No mira ningú en concret.
Dius, mira, ens mira a tots,
però no mira a ningú.
Sí, és veritat.
Jo vaig fent de les meves
i de tant en tant,
i mira, vaig movent una mica la cua
i a veure què passa, no?
O mira, precisament la cua,
que ara m'he fixat,
no la mou, perquè és dels pocs elements
que el seguís i que la té enganxada,
sí, pobra, eh?
No, no literalment, no literalment.
Ja, ja, no, però és que ara m'he fixat,
dic, mira que curiós.
Aplaudiments, bé, aplaudiments.
La gent que fa palmes al ritme,
del pas doble.
Sona molt bé, eh?
Ja, si mai, quan tens el micròfon,
Núria, és difícil, això de fer palmes
i acompanyar-ho, eh?
Ah, sí, no, no, jo no puc, jo no puc.
Ja m'imagino.
Molt bé, eh?
Aquí hi ha un ritme.
I ara, després de l'actuació del Lleó,
entra a la plaça el músic més antic
del nostre seguís i popular,
el Magí de les Timbales,
que donarà pas ja
als nostres gegants negritos,
que venen acompanyats
pels guerriers,
els quatre grufers,
els gegants moros de la ciutat,
que venen acompanyats
pels guerriers del Montnàs,
i els gegants del cos del Bou,
o vells de la ciutat,
que venen acompanyats
pels guerriers de la cor,
que es prepararan tots junts
per ballar aquí al mig de la plaça.
El que no sabem
és si ballaran l'empariturroca
o no,
quina és la peça musical
que han triat
perquè puguin ballar
tots els gegants.
Doncs no sé.
Perquè ho fan tots junts, eh?
Ha de ser alguna peça
que tothom conegui
i que en pensi els agradi,
clar, perquè si no...
Home, mira la negrita, eh?
Que es va escapar l'altra nit.
Sisplau, deixeu l'espai
aquí al mig de la plaça
perquè els gegants
es puguin col·locar
i ballar a l'hora.
Sempre és complicat.
Sí, sí, com si fos tan fàcil.
Com que no hi ha ningú a la plaça...
Per això, per això, per això.
És que és això
que hem de ser conscients
que, clar,
ells han d'arribar
fins on estem nosaltres.
Si estiguessim allà
a la plaça de la Font, no?
Hem de fer una mica de lloc.
Clar, tothom vol estar
el més a prop possible
per poder veure
totes les activitats
o el que s'està desenvolupant
a la plaça de la Font
i sempre és complicat.
Sempre és complicat.
Una mica de paciència.
D'ells, els negritos
i davant d'ells,
fent el cara a cara,
els gegants moros.
Ah, molt bé.
Es nota molt la diferència d'alçada.
És potser el tren
més característic
que els negritos
són molt entranyables
però, clar,
són més petitons.
Sí, sí, sí.
Ja s'han vivat tots
o encara estan entrant
a plaça
els altres gegants?
Encara, mira,
s'estan acabant de col·locar,
ja hi són tots sis.
Ja hi són tots sis.
i grellers a banda,
bueno, banda d'emposta,
per una banda,
i per l'altra banda,
els grellers,
també cara a cara.
Espero que hi ha
amb la partitura presa
i tots d'acord,
a veure si cadascú tocarà lo seu.
No, dona, no.
3, 2, 1.
Sí, mira de l'arbre.
Ai, que em sona, que em sona
que ta cançó.
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
Més d'un espectador
sense ser ben bé gegant,
sí que s'ha posat a ballar també.
Molt bé, pels nostres gegants.
I més d'un,
totes viscatec a terejava?
I els gegants concentren
el nostre seguís
i deixen pas als nanos.
Els nanos vells,
enguany,
venen acompanyats
pels gallers palacanyes,
gallers de Tarragona.
Els nanos nous,
que han de bé plaça
d'anar allà
pel mig de la plaça,
venen acompanyats
pels gallers,
els bordons.
Coneguts internacionalment.
Sí, sí.
Ho han de dir.
Sí, sí,
per tota la demarcació
de Tarragona
i més enllà.
I part de l'extranger.
Que bo.
Doncs segurament
que t'anava comentant,
Núria,
que segur que més
una persona
t'atrejava
aquest pas doble.
Sí,
sense lletra,
que també seria qüestió
de posar-hi lletra,
l'hi hauríem de posar,
perquè clar,
la gent al final
ja acaba dient...
No,
però ja queda bé.
La, la, la, la, la.
No,
ja queda bé,
no?
També és una manera
de fer festa,
perquè després
no t'has arrellat
i et quedes com a cohibit.
Sí,
és veritat,
te quedes tallant.
I amb el nananananana
ho espavilem tot,
eh?
Els nanos,
que sembla que per ells
no passa el temps,
estan iguals que l'hem passat,
eh?
Sí,
i fa ja 20 anys o més
que estan igual,
eh?
Alguns d'ells,
ara tots tenen alguna cosa,
ja et dic,
un té la boca torta,
l'altre té unes dents separades,
l'altre està ple de rugues,
bueno,
ja tenim una edat,
tenim una edat,
l'altre té les orelles sortides.
I clar,
els liftings,
als nanos no els hi funciona,
ja et dic ara,
eh?
S'ha intentat de tot,
però no, no, no.
Tot i que ho vam provar
amb el metge de la maretera
Sacampos,
no?
Que comentàvem l'altre dia,
però no va poder ser.
És que és una mica complicat,
perquè, clar,
fer un estirament de cara,
segons quin nano pot ser
fins i tot més complicat,
eh?
Que deixar-lo com està.
Destaquem que,
per primera vegada a la història,
tots els nanos vells
són portats per noies.
Ep!
Molt bé, eh?
Oh, no ho sabíem això,
aquest petat femení,
la gent aplaudint.
Molt bé, clar que sí.
Molt bé, clar que sí.
És curiós,
és una nota de color.
Sí, sí.
Escolta,
estaria bé després
intentar localitzar
alguna d'aquestes noies,
però, clar,
com que no sabem
quin aspecte tenen...
I ara sí que ja
deixarem pas
el més ràpid possible
a tots els valls
perquè vagin agafant
el seu lloc
per fer l'actuació
aquí dalt del teulat.
Exacte.
Si no recordo malament,
el primer a actuar,
un dels primers a actuar
és el Ball de Bastons
de Tarragona,
tal com
la tornada
o l'anada d'ofici
s'ha fet,
tal com van baixant.
El Ball de Bastons,
dius?
Jo amb el Ball de Bastons
no m'atreveixo, eh?
No?
No, perquè ja vas veure
què va passar ahir.
Ah, no passa res, dona.
Bueno,
si porten bastons
t'ho veus, eh?
T'ho dic.
No.
Em sembla que sí.
No?
Que estan preparats?
Ball de Bastons...
Sí.
De Tarragona?
Sí, sí, perquè a més
hi ha gent d'aquí
d'aquest Ball de Bastons
que em sona, eh?
Sí, a mi també.
Dóna records a tots.
El que passa és que
no es paren,
es deuen haver parat,
es deuen haver parat potser,
més enllà de la plaça,
fan via,
van per feina
i no se'ns paren
al davant de la nostra posició
a ballar.
Van entrant a cap a l'Ajuntament.
De fet,
no es para cap ball, Sílvia.
No, no,
han de pujar a sobre...
T'animat, eh?
Han de pujar a sobre.
Ah, mutxacha.
Han de pujar a sobre...
Ja deia, jo,
dic que pot ser.
Sí, sí, sí.
Ara pujaran tots els balls
a partir del ball de Bastons,
Pastorets,
Turscavellets,
Patatufs,
Cercolets,
Bastoners de les Bars de Sant Antíc,
les Gitanes,
Valencians, etcètera, etcètera.
Sílvia,
que mentre esperem
que es posicionin...
Diguem.
Tinc un bordó.
Ai, doncs parla,
parla amb ell,
parla amb ell.
Josep Maria Salvador,
bona tarda.
Molt bones.
Molt cansat.
A veure,
el que li interessa saber a la gent,
tu has dormit aquesta nit o no?
Poc,
molt poc,
he dormit molt poc,
però bueno,
és el que hi ha.
El problema ha sigut
que no hem tingut temps
per esmorzar,
perquè a la passada marcada
el que ens ha passat
ha sigut que quan hem arribat
ens han dit
que us hauríeu d'esperar un minut
que hem d'entrar en directe
amb TV3
si no hem esmorzat al final.
Però bueno,
això és la vida de la graer.
Ai, Josep Maria,
parlem després.
No te m'amoguis,
no marxis.
Ball de bastons.
Si no recordo malament,
això que s'ha sonat a la mateixa
és el ball del centro.
Estan com a distribuïts
en dos grups.
Canyes,
se sent.
Ara ho fan més ràpid,
no?
Molt ràpid.
Compte amb els dits,
eh?
Compte amb els dits.
És bonic veure'ls a la cara
perquè quan acaben
després de tota aquesta ràpidat
se'n fa un...
Sempre fantàstic
el nostre ball de bastons.
I aquí dalt
de l'escenari
ara
entra el ball de bastorets
que venen acostumats ja
com ho han fet
els últims 15 anys
des de la seva recuperació
amb els Jeremias
de Sac a la Trava.
Estan fent un ball
de sortida
del ball de bastons?
No.
I han sortit?
Han marxat ràpid,
ja han sortit
i s'estan col·locant
els bastorets
també amb bastons.
És que van molt ràpids
perquè hem de mirar
l'hora que és
i encara ens queden
uns quants valls
que han de passar per aquí.
Sí,
i després s'ha de buidar
la plaça
per donar pas als castells.
Exacte,
perquè entrin les colles.
Tot això
ha d'haver
una coordinació
aquí perfecta.
Tito,
que si vols marxa,
pobre,
al Josep Maria
li dic que s'esperi.
Que vagi a esmorzar.
Que vagi a esmorzar,
que et veig molt apurat.
Que agafi força,
que encara li queda
aquesta tarda a vespre.
Ui,
ell aguanta.
Si vols vés
i et perseguim després.
No cal,
no cal.
La purata és la veu.
Contra.
La purata és la veu.
La purata és la veu.
La purata és la veu.
La purata és la veu.
La purata és la veu.
Estan fent ara mateix
un llit de bastons
perquè pugi
un representant
un representant dels nens petits,
tot i que no es pagui de petit,
vaja,
que pugen a aquest llit de bastons
i enlairar-lo.
Una figura molt bonica
i aplaudida.
Ara ho sentireu.
el ball de pastorets.
El ball de pastorets.
amb el disc que s'ha de fer un llit de bastons.
Amb el disc que s'han de tecla al final del ball.
I ara ja desfan d'alguna manera
tots els nusos fets,
donant-se la vol 35
per tancar amb aquest ball.
Núria,
t'adones que hi ha més gent
cada vegada més i més i més?
Digue'm, digue'm, Sílvia.
perquè t'estava dir
que cada vegada hi ha més gent a la plaça
i encara han d'entrar a les colles.
I a part que encara estan actuant a l'escenari
doncs tota la gent que estava
al capdavall de la plaça
ha pujat cap aquí dalt
amb la qual cosa
hi ha una aglomeració impressionant.
Sí, sí, importantíssima, eh?
Però vaja,
que si algú vol baixar
encara hi és a temps
perquè encara hi ha cap gent, eh?
No és allò que no es pugui passar
i no es pugui respirar.
Es faltan les quatre colles, eh?
No cridem a la gent,
encara no, eh?
Estan descargulant ja tot.
S'estan desfent,
desfent aquest nus circular
que havíem fet.
Sí.
Un dels valls,
que ara me n'adono,
potser és dels que dura més
de tot el seguir, sí, eh?
Digue'm que sí,
que pot ser.
Per la forma?
Perquè fan la figura
i la tots fan.
Fan el doble de feina, diguéssim.
I també molt agraït
per part de la gent.
Sí, sí,
perquè és dels que,
vaja,
trobo que és un ball que agrada.
La figura que arriben a fer,
doncs,
és prou bonica.
I ara,
i just precedint
les nostres autoritats,
aquí baix a la plaça
entraran els jocs a l'hora
i els del nostre seguici.
Els primers són
els ball dels set pecats capitals.
que venen acompanyats
pels estremulls
ministrés
que faran una passada
aquí al mig de la plaça,
sisplau,
si deixeu una mica d'espai.
És el que et deia,
que sempre és complicat,
això de fer espai, eh?
Sí,
ells ho intenten,
ho intenten demanar.
Després,
a veure com ho fem, això.
Per començar a empènyer,
cap a dreta,
cap a esquerra,
la gent no acaba de moure's.
Mentre es preparen,
i ja,
perquè el Josep Maria diu,
jo he de marxar,
s'està desitratant,
pobra.
Una curiositat que tinc jo,
aquesta camisa corporativa
dels Bordons,
quant de temps fa
que no te la canvies?
Com de temps fa que,
com, com?
Que la portes al damunt,
perquè la gent que sortiu
al seguir,
si aneu tota la nit de marxa
amb la mateixa samarreta.
Mira,
jo la porto
des de les sis i quart del dematí.
Te l'has canviat aquest matí?
En tenim diverses,
sí, sí, sí,
ens anem canviant.
Tenim fins a quatre samarretes
diferents,
per anar combinant
i anar canviant.
no pot ser aguantar
tota la festa amb la gent
amb una sola samarreta
ni tampoc tot el dia
amb la mateixa samarreta.
S'ha d'anar canviant.
Seria complicat, sí.
Si no, ostres,
no arribem a casa sencers.
Núria, una cosa,
fes-li una pregunta,
com han anat aquest matí
les matinades?
Em pregunta la Sílvia
que com han anat
les matinades?
Molt llargues i tregejades.
Avui hem acabat
quasi, quasi,
quasi les 9.
Hem fet més d'una hora
de matinades.
Déu-n'hi-do, eh?
L'habitual seria una hora,
però hem fet quasi,
quasi dues hores,
perquè hem tingut
una connexió
per l'altre mitjà
de comunicació
i ens ha tocat allà
doncs estar al peu del canyó,
però bé, bé, perfecte.
A mi ja m'està bé
que la gent se n'enteni
del que són les matinades
a primera hora del dematí.
Escolta,
i la gent dels balcons
us llença coses?
Us queixa?
Sori, es diu, calleu?
Home, doncs amb els pobles, sí.
Jo he anat, per exemple,
el cap de setmana passat
que es fan matinades
a tot arreu de la ciutat
i a tots els barris
durant cada dia,
doncs a nosaltres,
els bordons i els Montnàs,
per exemple,
ens va tocar anar
a la Mora,
a Ferran,
a Montnàs mateix,
a Cala Romana,
a Boscus,
i va ser molt curiós
perquè a Ferran,
doncs hi ha,
no sé,
30 balcons,
doncs més de la meitat
estaven plens de gent
aplaudint la gent
que tocava matinades.
Déu-n'hi-do.
Realment molt gratificant
i a més a més,
la gent que sortia
amb pijama
i anava darrere
als graiers
acompanyant-hi molt bé.
En mitja ciutat,
a ple Eixample,
a ple costat del mercat,
això és gairebé impossible.
Però bé,
la intenció és el que compta.
Molt bé.
Home,
mira,
no deies de ser
un element tradicional
i popular,
però clar,
a més d'un,
li deu tocar una mica
la pera
allò de les matinades.
Però d'això es tracta.
Josep Maria,
seguir la festa
perquè sé que
no marxes d'aquesta plaça
perquè després
hi ha una cosa,
allò,
que pugen uns damons
dels altres
i això que fan.
Sí,
bueno,
hi ha castells,
però abans dels castells
seria molt interessant
veure el Vall de Prims
que serà el primer cop
que actua aquí a la plaça.
Ah,
doncs mirem,
ens hi quedarem.
Què acaba d'arribar ara mateix?
Que no heu pogut assentir?
Doncs,
tal com ho veia,
passaven els set pecats capitals.
Que hi posen una mica, eh?
A mi me fan una mica de por
les caretes aquelles
dels set pecats capitals, eh?
Sí,
sí,
sí,
és un ball,
un dels més estranys
en tot el que és el conjunt
de la festa major,
un dels més diferents,
no estranys sinó diferents,
que se surten
i ara mateix
hi ha expectació,
però no acabem de veure-ho
des d'aquesta posició,
tinc por de perdre cobertura
amb l'inalàmbric
i és que la gent en sec
s'ha tancat tot,
han fet dues fileres.
Sí,
sí,
sí.
I ens tapen la visió,
no hi ha manera d'apropar-se.
A més,
no han pujat a sobre l'escenari
i s'han quedat a baix.
Ho veus,
Josep Maria,
el que hi ha?
Doncs sí,
està entrant la Moxiganga
des de gairebé
al mig de la coca
de la pasta a la font
està entrant.
Acaben de passar ara mateix
els set pecats capitals,
que per cert
portaven una formació
molt,
molt àmplia
del que és habitual.
normalment sempre van
dos o tres músics
i enguany he vist
que portaven més de sis músics.
Això és molt important
perquè realment
pren molta importància
la música dintre d'aquest bai
que abans no la tenia tant.
Els músics són uns pecadors,
doncs clar,
és normal.
Deus dir això.
Doncs si és veritat
la Moxiganga,
com per no veure-la,
amb aquests barrets
aflorejats
i fent una figura humana,
una representació alegòrica
que de fet
és el que fa la Moxiganga,
molt bonica,
avançant ja
sortint de fet
de la plaça de la Font.
Ha anat força ràpid.
La nostra Moxiganga
que ha entrat
acompanyada
pel sonat
grellers de Tarragona
i ara
amb nosaltres
la senyera de la ciutat
amb les nostres
autoritats locals
i autoritats convidades
a les nostres festes
a Santa Tegla.
Venen tancant
el Seguisi
Tarragoní
la banda Unió Musical
de Tarragona.
Doncs sí,
ara totes les autoritats
que aquests no fan espectacle,
simplement passen.
Aquests no tenen cap vell preparat,
només faltaria.
Van acompanyats
per una mena
de guàrdia urbana
però vestida de gala.
Sí, sí, sí,
la guàrdia urbana
vestida de gala
que sempre és un goig,
perquè clar,
normalment quan les veus
la meitat de gent,
per no dir gairebé tothom,
fuig,
però clar,
sempre és perquè
vas amb el cotxe
o no ho pots veure
d'aquesta manera.
Sí, perquè a tu et posa
una multa d'aparcament
aquest de guàrdia urbana
amb les plomes al cap
i t'ho agafes diferent ja.
Sí,
t'ho agafes d'una altra manera.
Dius, vinga, l'apago.
Doncs vinga.
La banda unió musical de Tarragona
que com sempre
va tancant el seguisse.
Jo no sé si a sobre l'escenari
s'ha preparat amb algú?
Sí,
hi ha algú preparat?
Sí,
el ball de turcs i cavallers,
i cavallets,
perdoneu,
que els hem vist,
els hem vist,
aquests eren dels castells.
Ja tenim preparat
a dalt de l'escenari
una altra vegada,
escenari que no deixarem
fins al final de matí,
fins just abans dels castells,
el ball de turcs i cavallets
que venen acompanyats
pels dos senyestres malls.
Ja no fa falta dir res més,
ens ho han dit tot.
Però mira,
una cosa que jo sé,
que aquests eren dels que esmorzaven
a la plaça del Soroll.
Aquests eren els que estaven allà?
Compte,
compte,
sentim-me.
i amb la lluita i Tarragona serà alliberada.
Visca Santa Tegla!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara mateix entren...
De moment marxen de plaça Torse Caballets.
Ah, d'acord, sí sentíem aquest timbals.
I ja fa estona que veiem per aquí mig preparats el Ball de Gitanes,
però no ho sé, en queden diversos, no sé ben bé qui...
I del Ball de Torse Caballets al ball més petit del nostre seguiciu popular de Santa Teca,
el Ball del Patatuf,
enguany acompanyat per uns històrics també de la nostra festa,
els vellets de la Fàbrega.
És molt bo, eh, aquest senyor que ens va donant un cop de mà
Sí, sí, el pitxarem
Sí, però així podem ser de plaça a plaça
Una curiositat, també a la plaça del Fòrum
Tot passa allà, per esmorzar
saps què? Han fet posar tots els nens del Patatuf
en línia, en fila, i els anaven donant un per un
una gominola de nubé
Saps aquells núvols de gominola? Un per un
Sí, sí, sí, i t'has posat tu també o no?
Digues, digues
T'has posat tu també allò...
No, no, perquè jo no anava de color morat
llavors no m'han deixat
Mira que t'ho vaig dir l'altre dia
Passa't guapa, plat morada, amb l'embocador de les festes
Doncs no pogut ser
L'any vinent, prenem nota i a veure què
Jo espero que a part d'aquest núvol de gominola els hagin donat alguna cosa més per esmorzar
No sé d'on trauen l'energia aquesta gent, aquests nens
A més, has vist-ho bé que ho fan?
Sí, i sembla que sigui tan senzill, sembla que volin més que ballin
Sí, a més
A veure...
El ball de la font que enguany es compleix 400 anys de la primera tant de dolloïment del seguici popular en una festa de santa tecla
Estem d'enhorabona, llavors
I seguim la nostra representació, ara és el ball de Cerculets, acompanyant l'any pels gallers Tocaferro
Molt bé, el ball de Cerculets amb aquests cercles guarnets amb flors
Molt bé, el ball de Cerculets, acompanyant l'any pels gallers
Molt bé, l'any pels gallers
Molt bé, el ball de Cerculets, acompanyant l'any pels gallers
Molt bé, l'any pels gallers
Fins demà!
Fins demà!
A més, el que dèiem abans, una mica així de broma amb els nanos, jo dels 20 anys que et comentava, doncs mira, van sortint, van sortint aquests aniversaris de mica en mica, amb els diferents valls.
Sí, sí, fins i tot al Ball de Gitanes, que veurem després, que ens comentaven, diu, depèn de com ho comptis, fem el 19 o el 20.
Diu, bueno, celebrem aquest any el 19 i l'any que ve ja celebrarem el 20.
Exacte. I ara sobre l'escenari, com comentàvem abans, a les barres d'Anseire de Tarragona, amb el Ball de Bastons.
Sí.
I una de les peculiaritats és que comencen molt a poc a poc, moltes vegades, i van pujant, pujant a poc a poc, la velocitat del ball. Ho notes?
Sí, sí, sembla relaxat, eh? Espereu-vos, que aquests salten i tot.
Sí, perquè fan la barreja de dos, del centro i del pericó, de dos valls, a l'hora.
Que la Sílvia és una bona comentarista, eh?, de Balls de Bastons.
Un suspensiu.
Se'ns ha marxat el xibolet, del Ball de Bastons, no?
Sí, sí, ha marxat el so. Ells el senten, perquè de fet és el que els va marcar anar el ritme, no?
Sí.
És el que els ajuda a seguir amb el ritme.
Notaves ara com corren?
I tant. A veure si podem enganxar el so de dels bastons.
Ei, aquí hi ha un espontàni que diu, fora, fora.
No, diu, venga, venga, em sembla, eh?
Ah, diu, fora, ah, doncs aviat és, fora, fora, eh?
Dic, home, a veure, quines coses de dir.
Pericó, ara sí que corren.
Compte.
Salten?
Ara.
És una part molt perillosa, eh?
No són espontànics d'aquests, Sílvia, són gent d'aquella, un grupet de nois,
dels que no han dormit, però potser fa 3 o 4 dies, perquè estan en un estat deplorable...
Molt bé, els bastons de la pla Santa Técula, que se'n vagin a dormir.
Vall de Zitanes, acompanyat pels gozaineros del Bajo Aragón.
Vall de Zitanes que també enganx celebra els 20 anys de la seva recuperació.
Núria, des d'aquests millor que em vagin a descansar, pobres nois, no?
Quasi que sí.
Déu-n'hi-do.
I atenció...
Té una entrada, eh?
Atenció ara quan es els assequin les faldilles.
Recordeu, una de la part de la més picaresca i la més divertida del Ball de Zitanes.
Atenció a la part de la més picaresca.
Ara van desenllaçant les cintes.
Amunt i avall, amunt i avall, no?
Sí, sí.
Aixecant els braços.
Torna a baixar.
Clar, ells saben per on han de passar, només que passin malament per un lloc.
Ja estarà tot a la cinta aliada.
I marxen tan facilment com han entrat.
És un dels valls més alegres, diria jo, el Ball de Zitanes.
A mi sempre porta en gresca, eh?
Sempre porta molta gresca.
I amb aquest ritme propi del matí de Santa Tecla, el Seguíssim Popular segueix actuant ara amb el Ball de Valencians,
acompanyats pels sonadors Bufalondra del Camp de Tarragona.
El Ball de Valencians, que recordem, ho explicàvem ahir, ens ho explicava el nostre comentarista, el Jordi Cubillos,
seria el precedent dels actuals castells.
O sigui, això que veurem ara, que només aixecaran, doncs, tres pisos, diria jo,
ja és el precedent del que veurem a partir de la una a plaça.
Aixecaran, que és el precedent del que veurem a partir de la una a plaça.
Aixecaran, que és el precedent del que veurem a partir de la una a plaça.
Sí, sí, dos pisos i una enxaneta. Una miqueta ha crescut, ja, eh?
Amb pèls a les cames, ja.
Ja dins de l'adolescència o no?
Ui, passat, passant de voltes de l'adolescència, eh? Passadíssim.
A mi, perquè això de les pèls a les cames no és orientatiu.
Ara treuen uns mocadors.
Blancs.
Sí.
Els agafen de punta i punta, un i un, i fan figures.
A mi, perquè això de les pèls a les pèls a les pèls a les pèls a les pèls a les pèls.
A mi, perquè això de les pèls a les pèls a les pèls a les pèls.
army en cas no és.
A mi, perquè l'adolescència no és amor Pero les pèls a les pèls a les pèls a les pèls.
A mi, perquè això de les pèls aок, no és cap aimer.
Ara s'acaben de lligar el mopedó blanc
amb què han estat fent figures a la cintura
i es preparen per tornar a fer unes figures humanes
diríem que són pilars de dos.
A la qual normalment són amb els que s'acomiaden
i marxen de lloc.
Tocant les castanyoles.
Sí, és la manera d'acomiadar-se ja.
Fa molta gràcia, Sílvia, els integrants del Vall de Valencians
perquè tenen un aspecte de ser vuit amics
i de dir, va, què fem, muntem un equip de futbol sala
o fem el Vall de Valencians?
No, però espera, podíem dir més opcions.
Un de bàsquet, no, que som uns quants més, no?
Mira.
Mira, a veure què és el que passa, no?
Provem amb els valencians.
I mira, Sílvia, acaba de pujar...
Fantàstic, el nostre Vall de Valencians.
I ara, senyors i senyores, dragonins, dragonines...
Arriba...
Preparats per veure per primera vegada després de 200 anys
el Vall de Cossis.
Vall de Cossis, que enguany es recupera pel nostre Segui 5,
un ball que té més de 600 anys,
que fa 200 que no es ballava
i que enguany han recuperat
i us oferiran aquí a l'enteulat
acompanyats per la cooperativa Folk.
Què me n'abas a dir, Núria?
És que no puc, després t'ho dic.
Ah, d'acord.
Ara mateix, més de 200 cascabells, cadascú, eh?
Movent-se.
El Vall de Cossis, això sí que ho explicarem
per la gent que no l'hagi vist mai,
que no pugui desplaçar-se aquesta santa tecla a veure'l.
Perquè és nou.
Porten un barret en forma de coci,
amb una ploma blanca,
i el color, vaja, van vestits amb uns pantalons blancs
i una armilla i una faldilleta de color blau,
combinat amb el color, doncs, ocre, marronós,
del barret en forma de coci.
blau i marronós.
És molt elegant aquest ball, eh?
Sí, i si no fos, si no fos pel soroll de les gralles,
de l'acordió i tot això,
escoltaríem segurament els cascabells
que porten en els turmells a la cama
i també en una pandereta,
cada un dels integrants porta una pandereta amb cascabells.
deien que aproximadament cada ballari
portava uns 200 cascabells, eh?
Sí, i més que res concentrats, com us dèiem,
el turmell a la cama,
alguns al braç, però vaja,
els que fan més soroll són els dels peus.
significant.
Estabona.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que no tenen pietat aquests diables, eh?
No, no, no, tot al contrari.
Hi ha fins i tot la diablesa que porta una barba, Sílvia.
I de tres dies segur que no és, no?
No, és d'aquelles cuidades a l'infern durant anys, eh?
I, Lluís, fem un barret de copa, tu.
Fan por, fan por els nens, hi ha nens que s'espanten, eh?
Ai, me passa a mi, ja t'ho dic ara.
Jo estar a prop dels diables, jo i els diables no som compatibles, Núria.
Jo no podria estar, ara mateix en estàs tu.
Angeleet.
No, no, no, per això, ho dic per les espurnes, que em fan més por i els espatecs d'aquests que fan...
Aquí no se sent el micro.
El nostre vall de diables ja ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d'aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Lucifer i de l'infern aquí he vingut per poder-vos demostrar que sóc el més gran banyut.
pelacanyes, bé a tots, ja ha arribat i és aquí, retrógrat, patxa i de l'òpus.
El nou bisbe Tarragoni.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
carré.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
i la nostra festa i la dels focs infernals.
Timbalers, doneu l'alarma.
Més.
Bé.
Ep, si tan fort m'aneu a tocar,
però ara no veiem per què triomfrem millor a d'agolló tocarem.
Els àngels, que són el cel, ja els venen totes les pors
per escoltar el fort rapid d'aquests infernals tambors.
A tu, a tu, Estud Mascarón,
et nomeno capità, capità d'aquesta tropa,
que Sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el cel.
En donar-me el teu poder en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla no ens vindrà pas per sorpresa.
En foc infernal cremem les escuades de Miquel.
Bona serà la notícia de la derrota del cel.
Fem tots junts poc a l'instant.
En combat sense defensa.
Set rajos i set ballestes,
el cel llencem amb ofensa.
La victòria és nostra.
la victòria,
el cel lencet,
la victòria és nostra.
Bona serà la victòria,
la victòria,
la victòria és la victòria,
la victòria és la victòria.
Sóc el primer i el més altiu, el més esbel i enginyós.
Em faig dir l'aviatal i com jo no en trobareu dos.
O ets els xulos de l'urbana, que en sec estan tots malalts.
O bé és que no ho sabíeu que són aturats mentals.
Penquen molt i cobren poc, no les extres en fan mil.
I jo seré arcabisbe i faré porto infantil.
Que vinguin a mi a l'inferm, que prendrà la marca al part.
Mentre els enculen la massa fins que a l'altre li fot pel darrer.
Potser us sembla malament, però a mi em diuen madmona.
Sóc garrepa i sóc m'excito quan la meva bossa sona.
Bon invent això del fòrum.
Uns calés molt ben gastats.
Barcelona i Despilfarro sempre n'han anat ben lligats.
Cago en clos i companyia.
I tots els garnetes xian.
Que per terra sostenible ja hi ha el capitan Siam.
Per mesclar-se a les cultures, jo ho tinc molt ben apamat.
Vaig tres cops a la setmana a fotre un clau al Magdal.
Esmodeus és el meu nom.
I de banyes en tinc tres.
Tres de llargues i aixecades.
Suposo que m'heu entès.
Per escalfar a l'interior ja tenim aquí l'atura.
Un cellera molt trempada que a mi me la posa dura.
S'emprenya molt quan els turistes agafen una bona mona
i ens apuja els carburants per lubricar-se a la xora.
Després se'n va als puticlubs a controlar conys i polles.
I algun client ja li pregunta, xata, governes o folles?
Pòlfagó sóc jo, el més gras.
I sóc gulàfra de mena.
Quan m'afardo sóc feliç i no em domina cap a mi.
Jo tampoc vaig poder entrar al gran Tiberi Reial.
A la porta mi dieren, nen, tu no ets prou subnormal.
Els entrants hi degustaren, de l'infant a la patxina,
que en mans de Ferran Adrià era fluix de puta fina.
I en acabar, la farina.
Dins de la fossa nasal, la feu portada a Galícia,
el migduc, migvejadal.
Si faig cara d'emprenyat és perquè em diu en Verit,
la mala llet em rosega i l'ira em té consumit.
Sala, posa't unes xanques i folla't a la geganta,
que no saps que Santa Tecla no és la Setmana Santa.
No hi ha res més avorrit que aguantar el nostre sedici,
si és molt més entretinguda la puta missa d'ofici.
Ja en tenim els ous ben plens del teu cony de joc de rol.
Menys cocis i moxigangues,
i més sexe i rock and roll!
Se'm coneix per balzabú i també per un desfici.
Envejar el que no és meu ho faig per gust i per vici.
Qui tot ho vol, tot ho perd,
com heu vist tots en el cas del bandoler d'urbanisme
que ha perdut el cartipàs.
Amb les terres cavades,
Fernández, t'has fet el llit.
Ja se t'ha acabat el xollo.
Tu t'ho has buscat, malparit.
Per això encara no és prou.
Per acabar-ho com cal,
també vull que divideixi el mafiós d'endemà.
Són el gran duc Pascarot.
El tallo a la noies que agrada el meu folgador.
I d'això, i d'això, un dió en fa més.
Però l'interfa d'ens que espero,
dos dinosaures libents,
que no es volen retirar dels seus dominis vigents.
el vell carcamau del papa.
I el cabró faixa del fraga,
el s'enduré d'aquest món,
on fan més mal que una plaga.
I els fanjaré pels pebrocs,
del sostre de la cistina.
I celebraré el geste,
amb xertrés i cocaïna.
Silenci!
Silenci, dracs infernals,
que preteneu derribar
al poder de l'únic Déu,
preparats per tremolar.
He volat, he volat, he volat.
Al davant teu,
si tens el poder del cel,
jo tinc el foc de l'infer.
Angelet,
et caurà el pèl,
com el matamoros.
Miquel,
la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et veigis batut,
l'infer t'has d'entregar.
Prova les armes,
i mira el poder d'aquesta creu.
Totes,
totes les vostres esquadres,
aviat ho rendireu.
Però,
prova les armes i mira.
Si a la terra has arribat
en nom de l'ésser suprem,
ja ho tens tot,
ho has de guanyar.
El poder et ve del cel,
però guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l'inferm
per llançar sobre la terra.
No em castiguis,
Lucifer,
que diuen rumors
que estic prenyada.
Què et sembla
si per celebrar-ho
te faig una mamada?
Em sembla
la puta mare,
però no fem competència,
els prínceps
a greu del tron.
Parim-lo,
sense demència.
No t'espantis,
Lucifer,
que sempre seré ta guia.
Mai no et desemperaré
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida
com a mestressa.
I en aquest ball de diables
jo seré la diablesa.
Ja saps que sóc la superbia,
indigna de tu,
Miquel.
De tu,
Lucifer,
amiga
i destructora del cel,
sóc més forta
que Samson,
sóc dona
i saps
que ho faré.
I amb aquest ganivet curt,
el salavellet
llevaré.
Enrere!
Enrere,
dona infernal,
que des del cel
he vingut
per destruir
mascaron
i Lucifer al marvat.
Aquesta esporta
que porto,
és el meu Déu
qui la inspira.
Dona perversa
i cruel,
d'on l'has treta
tanta ira?
Fuig d'aquí,
bailet,
diables meus!
Ei,
fills meus,
Lucifer meu,
per res cal,
que us espanteu,
que si el punyal
no em falta,
en la guerra
no perdreu.
Jo sóc
l'arcàngel
Sant Miquel,
que des del cel
he vingut
per matar
tots aquests banyols.
Ei,
diables,
quina vergonya,
sortir a rebre
l'arcabisbe
de Tarragona.
Prou ja
d'aquestes
indecències.
No us poseu
amb els capellans
ni amb l'arcabisbe.
I estimeu
petits,
joves
i grans.
Santa Tecla,
nostra patrona,
acaba amb tots
aquests diables,
que són uns grans
i responsables.
Vés que a Tarragona!
Viscar!
Viscar,
festa major!
Viscar!
Viscar!
Viscar!
Viscar!
Viscar!
Viscar!
Gràcies.
I també la seva actuació.
Molt valent, eh, aquest Sant Miquel?
Déu-n'hi-do, per ser-ho petit que és, eh?
Sí, és molt petitó.
Fantàstica la representació del ball de Sant Miquel i els Diables
que tanca l'actuació del seguici popular aquest matí de Santa Ticle
aquí a la plaça de la Font.
Agraïm a tots els components del nostre seguici
l'agilitat i rapidesa i coordinació
que fan possible aquest espectacle cada any
aquí al matí de Santa Ticle
un espectacle irrepetible
a la nostra cultura tradicional del país.
I després d'aquesta actuació
l'esperada d'entrada de les colles tarragonines
que un any més ens han d'oferir una gran diada castellera.
Endavant, doncs, colla, xiquets de Tarragona,
colla, xiquets de Tarragona,
colla, xiquets del Serrallo
i colla, castellers de Sant Bé i Sant Pau.
Doncs a punt d'entrar a les colles a plaça
a punt, bé bé no, perquè a partir de la una
en principi estava prevista la diada.
Això sí, mira, Sílvia, jo em veig amb l'obligació
abans de donar pas al nostre company Jordi Sorinyac
que serà qui ens farà els honors i ens ajudarà
en aquesta retransmissió castellera
d'avisar sobretot a la gent que s'apropi a plaça
que es porti, sisplau, un bon barret
on i que sigui el mocador de les festes
mullat amb aigua i la seva ampolleta d'aigua
que no costa res, acabem de veure una noia
joveneta, hauria de tenir uns 16 anys
que no realment li ha agafat un desmai
sense més importància, se l'han hagut de prendre
la Creu Roja, no és més, vull dir
caminava pel seu propi pes però s'ha desmaiat.
Són situacions, doncs, que a vegades no hi penses
i aquí, entre el mig de tanta gent
i amb aquesta calor que cau a plaça, escolta, no costa res, no?
El mateix mocador mullat amb aigua.
Sí, sí, sí, o fins i tot haver pensat el dia abans
haver posat una ampolla d'aigua al congelador
i conforme vagi passen el dia
i sobretot de cara a la diada que ja és migdia
la treus de cara al matí i la tens fresqueta
durant tota la diada castellera.
Clar que sí, cuidar-se una miqueta, perquè ara cau molt de sol, eh?
El sol, doncs, s'està ja amagant
per darrere les cases, una miqueta
però, vaja, ens queda tres quarts de plaça
ben bona, amb un sol
de justícia, i qui sí que ha fet cas
del nostre consell abans fins i tot que l'haguéssim donat
és el nostre company Jordi Sorinyac
que se'ns presenta... Sí, sí, el veiem
en una mena d'envestida ocupada
per diferents mitjans de comunicació
ell allà també, i amb un barret
molt previsor
un barret fins i tot gairebé turístic
Jordi, sembla que vinguis d'un país nòrdic
bon dia. Hola, molt bon dia, Nòria
què tal? Entraran
a les colles a plaça? Bueno,
esperarem una miqueta, eh? Perquè em sembla
que l'espíquer del seguici popular
s'ha precipitat una mica, l'actuació comença
a la una, les colles no arribaran aquí a la
plaça de la Font fins a deu minutets abans
o sigui, que tenim un deu minutets
ben bé un quart d'hora d'impàs
perquè la gent pugui agafar un petit
refrigeri perquè déu-n'hi-do com està
petant avui el sol de valent, més que
el diumenge aquest ben bé vam viure una
interessant jornada a Castellera i per tant
encara tenim un quart d'hora ben bé de marge
ben bo de marge perquè
per això, doncs perquè la gent pugui
descansar una miqueta, pugui
anar a casa a agafar el barret de les
festes o qualsevol altre
artil·lúgic que avui més que mai serà benvingut
perquè vaja, amb la calor que fa avui Núria, més aviat
s'assembla a Sant Magí que no pas la
dia de Santa Tecla. Déu-n'hi-do, no volíem
pluja, això no ho haguéssim desetjat. Això
guany no ho estem tenint, que ja és important, perquè
altres anys, sense anar més lluny
l'actuació de Santa Tecla s'ha hagut de suspendre un
parell d'anys a la dècada del 90
a causa de la pluja d'augment. Enguany, la
climatologia ens està respectant
i fins i tot, si em permeten
elaborar encara més del que voldríem.
Doncs, si et sembla...
Ni una pregunta li volia fer al Jordi abans que marges,
Núria, amb el teu permís. Quins castells
es poden arribar a veure a Pio a
Plaça? Se sap alguna cosa?
Se saben bastantes coses i a més a més
es preveu una jornada, diguem-ne, més
que interessant. D'entrada, la colla jove
del xiquet de Tarragona, en principi, si no
hi ha canvis d'última hora, avui, a dos
quarts de dotze de migdia, teníem previst
sortir de plaça amb el primer
castell com el 3 de nou en forra. Per tant,
una altra construcció de nou pisos.
Diumenge vam poder explicar també en aquesta
sintonia de Tarragona Ràdio com la jove
descarregava el 4 de nou en forra. Doncs bé,
per avui, l'objectiu de la jove és el 3 de nou
en forra. A més a més, ho vol acompanyar del 5 de 8
i del 2 de 8 en forra. Sense cap mena
de dubte, una actuació més que interessant.
També una actuació més que interessant, tot i que
amb un nivell una mica inferior,
xiquets de Tarragona, en principi, el programa
establert preveu repetir
les mateixes construccions que per Sant Magí,
o sigui, 3 de 8, 2 de 8 en forra
i 4 de 8. I pel que fa a les colles
petites, els xiquets de Serrallo i els
castellers de Sant París i Sant Pau, doncs, els
verds, els de Sant París i Sant Pau són precisament els més
ambiciosos. Si no hi ha canvis d'última
hora, tampoc, tenen previst sortir
com a primer castell amb el 5 de 7
per afrontar la segona ronda
el 4 de 7 amb l'agulla i per cloure
la seva actuació amb el 3 de 7.
Més complicada és una mica la situació dels xiquets
del Serrallo. Volen tornar a repetir
el 3 de 7 com a primer castell a segona ronda
afrontar el 4 de 7 i la tercera construcció
és una incògnita. Si tot anés molt, molt
bé, doncs, possiblement, encarararíem fins i tot
el 4 de 7 amb l'agulla, tot i que una altra
construcció com a 5 de 6, doncs, és el més probable.
Aquestes són, Sílvia, les previsions
a hores d'ara. Ja sabem, però, que en els
castells les coses són bastant imprevisibles
i que al llarg del desenvolupament de la jornada,
doncs, per un motiu o per l'altre,
moltes vegades els programes acaben
canviant-se. Molt bé.
Doncs, a veure què és el que passa.
Esperem que totes les perspectives es compleixin
o, si més, no podem veure
bons castells en el dia d'avui, que ningú, sobretot,
es faci mal. Això és el més important
i, vaja, estic gairebé convençudíssim
que viurem grans castells i una
gran jornada castellera a Santa Tecla, que ja feia
anys que, malauradament, no podíem
viure. A veure si tant d'aniversari
se'ns convenc alguna cosa.
Home, en guany, la Jou va estar 25 aniversari,
Jou va celebrar diumenge i avui ho ha d'acabar
de rematar. Si et sembla, Sílvia,
com que encara queda ben bé una estoneta,
tornem la connexió als estudis centrals.
Suposem que encara has d'explicar una mica
quins són la resta d'actes que ja
he vist per avui per les festes de Santa Tecla,
una miqueta de música, i cap allà
una menys cinc minutets. Tornem aquí
des de la plaça de la Font per narrar-los ja,
per explicar-vos tot el que donarà de si
la jornada castellera de Santa Tecla.
Ens ha desaparegut la Núria, la tenim encara per aquí,
que ens hem d'acomiadar d'ella.
Ai, Sílvia, que estic demanant una Coca-Cola
i jo no sé si algú...
Això no es pot fer, Núria, encara no.
Es queden dos minuts per acomiadar.
No, no, jo la demano, però escolta, parlo
i el que convingui. El que passa és que no sé si algú
em voldrà dir alguna coseta. Aquí hi ha un senyor que està posant
unes begudes. Bon dia.
Bon dia.
Quantes mamadetes heu servit aquests dies? Porteu-ho al compte.
Quantes? No tinc el número calculat,
però bastantes. És la beguda que més triomfa?
Sí, la mamadeta i la cervesa.
Però amb aquestes hores del dematí
potser mamadeta encara és aviat, no?
És aviat, la mamadeta és més aviat a la nit. Ara més cerveseta
i vermuts. Digue'ns el nom i en quin establiment estem.
El celler Quim, de la plaça de la Font.
Molt bé. Tant de bo fos Santa Tecla
tot l'any? Ja us va bé, això?
Ja aniria bé, ja. Doncs moltes gràcies.
El celler Quim, el celler, vaja, un dels establiments que estan més a tocar de la porta de l'Ajuntament,
però que es beneficia ben bé com tota la plaça d'aquestes dues setmanes d'activitat frenètica de Santa Tecla.
Estic veient un nen aquí que serà la meva pròxima víctima.
Hola, bon dia.
que no parla? Parla, però és molt vergonyós.
Com es diu ell? Sergi.
I el Sergi fa castells o fa alguna coseta?
Com ho tenim?
M'agraden, però no... Així com perds-los, ni els fan ni els deixaríem muntar, tampoc.
Escolta, que heu vingut expressament per la Diada Castellet.
Heu vingut expressament pels castells?
Són de tota hora, sí. Són d'aquí, són d'aquí.
Heu vist tota la cercavila, la tanda d'alluïment...
Tot, tot.
De moment, què és el que més us agrada de Santa Tecla?
El que més ens agrada? Home, tot en si, home.
Tota la festa és molt bonica.
Sergi, no em vols dir res?
Diga-li una coseta, Sergi.
No. Ai, doncs se'ns ha posat tot tímid.
Bueno, moltes gràcies, eh?
Doncs, gent, és que en trobem a Capdals.
No et sabria dir, vols que parli amb algun concret, Sílvia?
Jo, si vols, busco algú concret, eh?
Home, doncs ara mateix...
Tu diguem, un que porti ulleres, que tingui...
No, no, jo estava pensant encara en els nanos,
que recordem que aquest matí els portaven tots noies.
Sí?
Jo no sé si es pot arribar a reconèixer amb alguna noia
d'aquestes que portaven els nanos.
Sé que ja demanem un impossible,
perquè ja fa nores que ja els nanos s'han desaparegut,
però encara ho tinc aquí per aquí rondant, eh?
I el hàndicap és que, clar,
com que les noies anaven dins dels nanos,
doncs no els hi hem vist la cara i no ho sabem, no ho sabem.
Clar, vestits encara de nanos potser ja no hi van,
i és una mica complicat.
Com que no deu ser gaire còmoda, eh?
No.
Portar la màscara aquella, no?
No, no, no, que va, que va, tot el contrari.
No, solia, fem una petita parada,
et dono una minis vacances, ja?
Vinga, que farem un glupet, t'espero, però,
fins que comencin els castells.
Vinga.
Vinga, m'espero per aquí fent una coca-cola fresqueta.
És que és per posar una mica de música.
Sí, que ja convé.
Perquè hem tingut molt de festa, molt de xerinola,
i anem a relaxar-nos nosaltres també aquí a la ràdio,
que també ens convé.
Tu una mica de refresc, aquest refresc,
així que diuen que és la sensació de vivir,
jo me'n vaig a beure una mica d'aigua.
Mira.
I així agafem força les dues, què et sembla?
Doncs vinga, però ràpidament tornem, eh?
Que això està capull.
Ràpid, ràpid.
Doncs anem amb una mica de música.
Música que ens porta una gent que es diuen la quinta estació.
I es diuen algo així com que el sol no regresa.
Clar, el tenim a Tarragona.
Ells a casa seva potser no el tenen, no l'han vist.
O el veuen de tant en tant.
Nosaltres aquí el tenim tot.
I si no, que els preguntin a la gent que es troba a la plaça de la Font
i la calor que fa.
Santa Ticle 2004, la festa grande.
Què fas a casa?
Ah, que no pots sortir, que t'has de quedar.
Ah, que tu estàs treballant.
Doncs segueix-nos.
Intentarem portar-te a la festa allà on convingui.
Música que és per dir
En alguna cantina
La mitad de mi alma
Más el quince de protina
No és que sea el alcohol
La mejor medicina
Música que és per dir
Pero ayuda a olvidar
Cuando no ves la sanidad
Hoy te intento contar
Que todo va bien
Aunque no te lo creas
Aunque a estas alturas
Un último esfuerzo
No valga la pena
Hoy los buenos recuerdos
Secan por las escaleras
Y tras varios tequilas
Las nubes se van
Pero el sol no regresa
Sueños de habitación
Sueños de habitación
De un hotel de carretera
Y unas gotas de lluvia
Que guardo en esta maleta
Ruedan por el colchón
De mi cama
De mi cama ya desierta
Es la mejor solución
Para el dolor de cabeza
Hoy te intento contar
Que todo va bien
Aunque no te lo creas
Aunque a estas alturas
Un último esfuerzo
No valga la pena
Hoy los buenos recuerdos
Secan por las escaleras
Y tras varios tequilas
Las nubes se van
Pero el sol no regresa
Hoy te intento contar
Que todo va bien
Aunque no te lo creas
Aunque a estas alturas
Un último esfuerzo
No valga la pena
Hoy los buenos recuerdos
Secan por las escaleras
Y tras varios tequilas
Las nubes se van
Pero el sol no regresa
Y tras varios tequilas
Las nubes se van
Pero el sol no regresa
Y tras varios tequilas
Las nubes se van
Pero el sol no regresa
Santa Tegla 2004
La festa major de la ciutat
Tarragona Ràdio
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
Direcció imaginem
Cap a la plaça de la Font
Jo no sé si heu vist
Com es troba
El passeig de Sant Antoni
Voltants
Està tan ple de cotxes
Que jo crec que al final
Faran com
Com el Ball de Valencians
Una sobre l'altra
Connectem momentàniament
Amb la Núria
La nostra companya
Que es troba allà
A la plaça de la Font
Núria
Ai que fasquet
Que fasquet
Jo continuo amb la meva
Més gent
Més gent
I ara que comentaves
Això dels cotxes
En fi
Si volem pujar en cotxe
Ells mateixos
El que passa és que
Ja sabem com està la part alta
A nivell de poder-hi entrar
Que no s'hi pot entrar
El passeig de Sant Antoni
Hores d'ara
Vaja no hi som
Però aquest matí
Estava bastant difícil
D'aparcar-hi
Perquè està a tope
I més que res
Que hi ha carrers
Inclús de la part alta
D'aquells que normalment
Són transitables
I dius
A veure si trobaré un raconet
Tallats
Sí, sí, sí
I t'ho dic ara
Això que t'ho comentava
Fa un moment
Farem al final
Amb els cotxes
Com la Moixiganga
Sí, ja ho he sentit
Jo dic com el Ball de Valencians
Una sobre l'altra
Sí, sí, sí
Però literalment
A peu és un caminet
Que parquin aquí
A l'Avinguda Roma
Que està tranquil
I pugin a peu
Amb algun d'aquests pàrquings
Jo recomanaria
Que ja sempre he trobat
Un pàrquing
O he trobat lloc
El que és
O el pàrquing del Mercat Central
O el de l'Avinguda Catalunya
Que queda una miqueta més a prop
Exacte
Que està un sospir
Que després ja és
Pujar una miqueta
Aquells carrerons
Que hi ha tan macos
I tan especials
I res
Arribar en un moment
A la plaça de la Font
Doncs sí, sí
Veiem una senyora aquí
Que ens somriu
Digui-me alguna cosa
Bon dia
Hola, bon dia
Com es diu?
Carmen
Carmen, què es demana per veure?
Doncs de moment
Ara res
Perquè acabo d'arribar
Ja set però
Ja set
Una mica, una mica
Molta calor fa la Santa Tecla
Així vostè ha vingut expressament pels castells?
Cada any
Fa 45 anys potser
Que és d'alguna colla en especial?
Totes
De totes
Així m'agrada
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
Pregunta-li si es posa el pinya
Si germà
Si siguen
Estan en les colles
Tots escampats però eh?
Menos el
Doncs els diners familiars
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
De Tarragona
Entre les colles
4, 5, 6 i mig
Déu-n'hi-do
Quan cabin
M'acomenta la companya
Des dels estudis centrals
Si vostè és de les que es posa a fer pinya
Quan convé
No
Una mica parellós
Pateixo
Pateixo molt i me sap greu
Però no faig pinya
Alguna enxaneta a la família?
Totes
Totes?
Des dels 3 anys
Molt bé
Déu-n'hi-do
Des anys
Del Serrallo
I disfruta amb això dels castells?
Pateixo però disfruto
M'ho sent molt
I estarà aquí fins al final?
Sí
Si de vols sí
Déu-n'hi-do
Quina moral
Doncs ja pot agafar un bon veure
Vale, gràcies
Se senten les gralles ja de fons, Núria?
Se senten?
Si les perceps tu a través d'allà on les trobes
Què dius? Que se sent?
Que se senten ja les gralles
No crec que triguin massa a entrar a plaça
Se senten de fons
Jo des d'aquí no
Perquè hi ha molt de xivarri
Estic ben bé enmig de la gent
Que està aprenent alguna cosa
I hi ha molt de xivarri
Sento comentaris
A veure de què es parla
A veure, a veure
Ho sents ara o no?
Ai, no n'arriu a entendre res, eh?
No, però ho has sentit?
Ha hagut un moment que s'ha sentit fins i tot les gralles, eh?
Ah, sí
Tu t'ho veureia molt fina, Sílvia
En aquest segon s'han sentit les gralles
I ja t'ho dic
No crec que et triguin massa
En veure'ls a entrar a plaça
Com a curiositat
No només fan negoci
La gent dels bars
Sinó que veiem aquí
Perquè a més es veuen molt
Globus
Globus en forma de Doraemon
La sirenita
Oh
Perquè clar
Els nens, doncs
Un dia de Santa Teg
Les poden permetre el caprici
O sigui, mama, mama, mama, mama, mama
Fins a la societat
I al final acabes comprant
Sí
Però per pesadesa
Hi ha més que perquè vulguis comprar-li, no?
Vaja
Perquè callin
El globu aquell
Que després es va desinflant a casa
I no saps on posar-lo
Que al final acaba a sobre de l'armari
En aquell rangonet que té l'armari
Sí, acumulant pols
Es tracta entre el sostre i l'armari
I allà queda el globus enganxat
Triomfa el Nemo, eh?
Triomfa el Nemo?
Ja t'ho dic ara
Ai, que maco
El Nemo amb el seu pare
És un globu dos en un
I hi ha unes càmeres de televisió
Que no arribo a descobrir
Si són d'algun mitjà
O és alguna producció pròpia
La qüestió és que els hi han posat
Una embestida també
Perquè puguin estar a una certa alçada
I ja estem preparant
Doncs el que serà una retransmissió televisiva
Suposant
Home, segur que poden ser
Les càmeres de TV3
Normalment són les que ens acompanyen
Però no ho posen, no?
Però no ho posen, no?
No ho puc des d'aquí veure
De quin mig es tracta
Hi ha un parell de càmeres
Els balcons de la plaça de la Font
Perfectes
Guarnits amb tota mena de banderes
La catalana
La bandera de Tarragona
Ho sents ara?
I també amb algunes banderes castelleres, eh?
Ho sents ara?
Ara sí
Veus el que et deia?
Que estaven arribant?
Doncs jo crec que és el moment potser
De donar pas al nostre company
Jordi Sorinyac
Que el veig molt ben guarnit
Amb el seu barret
I no és l'únic que porta barret
Qui no ha portat barret
És la comentarista castellera
Que ens acompanya
En fi, millor que ens el presenti
El Jordi mateix
No sé si està preparat
El veig molt relaxat
On el tenim el Jordi?
El tenim a...
El tenim dalt d'una embestida
A tocar de l'Ajuntament
On estan situats
A tots els mitjans de comunicació
El que passa és que
No estan res guardats del sol
Ara em comenta que sí
Micròfon en mà
Jordi Sorinyac
Bon dia, de nou
Bon dia, de nou
Què tal, Núria?
Dic jo que a la Candela
Potser li hauríem de deixar
Un barretet o alguna cosa, no?
Sí, sí, ja ve ben provista
Ja sap el pa que s'hi dona
I ja ve preparada per tot
Bueno, les gralles que sentim de fons
Són les gralles de la colla jove
De xiquets de Tarragona
Que de fons veiem ja
De xiquets de Serrallo
Al fons de tota la plaça de la Font
Veiem com entren també
Els castellers de Sant Pere i Sant Pau
Una mica alterant
El que seria la normalitat del protocol
Perquè normalment les colles
Entren segons la seva antiguitat
Els xiquets de Tarragona
Acostumen els seus primers
Però vaja, avui deuen haver sortit
Més tard del seu local
Del carrer Sant Anna
I les altres colles han fet via
Queden només...
Jordi...
Sí, endavant, Sílvia
No, anava a comentar-te
Que també que no ho fessin
De modo allò que dius
De galanteria
Per ser en guany
L'aniversari que celebra la jove
Ho dubto
Ho dubto
Aquí em sembla que és el primer
El primer que arriba
El primer que es col·loca a plaça
Home, què passa que és això
Que és una mica trencar el protocol
Diguem-ho així de tots els anys
Tot sigui això
Per això mateix
Ja saps que normalment
Això ho tenen molt en compte
Suposo que no s'enfadaran
Esperem-ho
Esperem-ho que sigui així
Doncs, com dèiem
Queden només set minutets
Perquè comenci aquesta jornada
Castelleres a Magí
I ja tenim al nostre costat
El comentarista habitual
Aquest 2004
Les retransmissions
Castelleres de Tarragona Ràdio
És el Guillem Soler
El company del diari El Punt
Guillem, què tal? Bon dia
Hola, bon dia
Tornem a trobar-nos
Enguany 23 de setembre
No és la primera
Sinó que és la segona
Dia de Castelleres de Santa Tecla
Una mica desubicats
Estem
Sí, no, però vaja
No massa
Perquè de fet
Com comentàvem fins i tot abans
Hi ha hagut ara
El seguir
Sí, és una mica
L'actuació que justament
Entra dins del ritual
És a dir
En tot cas
Estàvem més desubicats
El diumenge
El diumenge
El diumenge va ser
Diguem-ne l'extraordinari
En aquests moments
Com deia, ja havia entrat la colla jo a Xiqueta Tarragona
Amb força efectiu
Serrallo i Sant Pré i Sant Pau
També s'han fet la seva entrada a la plaça
I al fons
A la plaça de la Font
Ara sí, veiem ja
A Xiquets de Tarragona
Si un cas, Guillem
Després entrarem
Més profundament a valorar
Les intencions de les diverses colles
Però avui hem de dir
D'entrada
Un titular
La plaça de la Font
Pot viure avui
Per Sant Atecla
El dia 23 de setembre
Una altra vegada
Que a Xix de Nou
Sí, sí, sí
És a dir
Per Sant Atecla
I a la plaça de la Font
Ja vam viure a Castells de Nou
El diumenge passat
Però sí que d'alguna manera
Podríem dir
Que té una certa trampa
Jo no vull creure això
I vull creure que
Considero que era festa major
Era Sant Atecla
I que per tant
Eren Castells de Nou
O Castells de Nou
D'una colla local
Per Sant Atecla
Però vaja
Ens agradaria avui
Tornar-ho a rematar
Perquè d'alguna manera
Sí que és cert
Que l'actuació
De moment
De moment
L'actuació forta
L'actuació de Sant Atecla
És la del dia 23
I també seria important
I seria interessant
Que en aquesta actuació
Doncs es veiessin
Castells importants
I oi uns castells
No només
En la que es va fer el diumenge
O en actuacions
Que es poguessin fer
Hipotèticament
En diumenges futurs
Castells importants
Els que veurem avui
Ja la dia de Sant Atecla
Tot seguit
També saludarem
Un altre comentarista
Amb el qual tindrem el plaer
De compartir
Aquesta jornada castellera
Ell és el Joan Badell
Ha estat durant 9 anys
Membre de l'equip de Pinyals
Els castells de Vilafranca
I pel que se'n facin
Una idea dels seus coneixements
Ell va ser un dels arquitectes
Entre cometes
Del peu del 3 de Déu
Enforra i Manilles
Vaja
Que de castells
En sap un pou
I de ben segur
Que ens podrà explicar
Diferents comentaris
Tots ells força interessants
També d'aquí uns instants
Saludarem la Candela Ollé
Des de Peu de Plaça
Que ja està intentant esbrinar
Quina és l'ordre d'actuació
D'avui
I nosaltres Núria
Sílvia
Si us sembla
Tornem la connexió
Per uns instants
Fem una pausa
Ja tornem
Per narrar-los
Tot el que pugui dur
D'anar de si
Aquesta actuació castellera
Molt bé Jordi
Gràcies
Sílvia
Sílvia
Ja m'acomiado
Perquè és que he quedat
Amb la cocafera
Per anar a prendre alguna cosa
Has quedat amb la cocafera?
Sí
Per anar a prendre alguna cosa
Tu sempre quedes amb gent molt guai
Molt guai
Ara m'ha sonat en plan pijo
Molt guai
Que guai
Passa que s'haurà de posar
Unes ulleres de sol
Perquè no la reconeguin
Perquè tothom la saluda
I està una mica agobiada
De la fama
I la popularitat
És el que té
Però amb unes ulleres de sol
I potser al barret de les festes
Ja ningú se'n donarà compte
De què és ella
Doncs Oriès
Aquest és el que té ser famós
Vols que te la porti?
Aquest és el pes de la fama
Perquè la fama cuesta
I aquí vaig a tener que aprendre-lo
I hai que ganar-se-la
Ai no
Que això és la
Perdona
És que me'n vaig
Me'n vaig
Això de tanta festa
Tanta festa
Vols que la convidi
Després de la ràdio
A la cocafera?
Home li podíem fer una entrevista
No?
Vinga
Entre mossegada i mossegada
Clac, clac, clac
I el que fa
Sí
Núria, gràcies, gràcies, gràcies
Per tota la feina feta
I la que us queda encara, eh?
I la que us queda
I lo que te rondaré morena, no?
Tot el dia retransmissions en directe
Les festes
La festa de Santa Tegla
En directe a Tarragona Ràdio
Si no, sóc que us ho expliqui la Sílvia
Gràcies
Adéu
Adéu-sia, bona tarda
Gràcies