Manel, durant la primera quincena del mes de maig del 37,
a la rereguarda republicana de Catalunya...
Escolta, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, no em vinguis amb històries.
Cada dimarts a les 8.30 del vespre...
Que no em vinguis amb històries.
I si no en tens prou, els diumenges a les 10 de la nit.
Com sempre, quan passa un minut,
aproximadament de dos quarts de nou del vespre,
comença el No en vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
com heu pogut comprovar, cada dimarts, aquesta hora i els diumenges, no, Manel?
O quasi cada dimarts, no?
Bueno, si hi ha un pont, també ens mereixem unes vacances, no?
O quan el bàsquet ho permet.
O quan el bàsquet ho permet, o els esports, en general.
10 programes menys juny, eh?
Sí.
Gairebé 10.
És a dir, 9 programes.
9 programes.
Programa número 9, amb el següent sumari.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
El Manel ens farà cinc cèntims del que va succedir tal dia com avui,
de l'any 1788 i de l'any 1955.
També tindrem un monogràfic dedicat al paper dels catalans en el tràfic d'esclaus,
un tema una mica tabú en la història de Catalunya, com a mínim fins fa uns anys.
També, les nostres curiositats històriques,
ens parlaran sobre el paper de les compositores.
Cinc notícies, de diferents àmbits, però relacionades amb el nostre programa.
La nostra història, on el Manel també tornarà a parlar-nos sobre un monument,
en aquest cas el monument de Roger de Llúria.
I per acabar, si dóna temps, com sempre,
el repàs d'una obra editorial, d'una novetat editorial,
en aquest cas les geografies expectantes de Baltasar porcel·lo.
Comencem per un 14 de desembre de l'any 1788.
Aquell dia moria el rei Carles III,
el que segurament recordareu en algun quadre per la seva gran nàpia
i per l'escopeta de casa al seu costat.
No, no, no, no.
Era molt aficionat a la casa aquell home.
I quin rei no ha tingut una gran nàpia?
Una gran nàpia?
Sí.
Molts reis han tingut una nàpia gran, és veritat.
Per què deu ser això?
No ho sé.
Un dia ho investigarem.
De generació.
Igual.
En fi, sens dubte, Carles III va ser el prototip del despotisme il·lustrat espanyol
i un dels millors administradors, a pesar de la casa,
que han estat al capdavant de la monarquia hispànica.
No era molt aficionat als afers de govern,
tot s'ha de dir, com diem, la seva gran passió era anar-se'n a caçar,
però tot i això, les seues hores cada dia a les tasques d'estat les dedicava sense falta.
I el més important va ser que va arribar al tro amb una gran experiència
que havia adquirit prèviament quan va ser duc de Parma i rei del regne de Nàpols.
Va arribar al tro espanyol que havia complert-los 40 anys.
Potser podríem relacionar jo del despotisme il·lustrat amb allò de no em toquis els nassos.
Com, com, com?
Relacionar el despotisme il·lustrat amb no em toquis els nassos.
És a dir, jo faig el que em dóna la gana.
Home, sí, era allò de todo para el pueblo sinó el pueblo, no?, una mica.
De dir, bueno, serem una mica permissius a la gent, però jo faig el que vull.
Era per fer una relació tonta.
Home, també.
Ja m'ho pots dir, tonto.
Era un xiste?
No, no ho intentava.
D'acord.
En fi, un dels grans encerts d'Esterrey va ser, de totes maneres,
rodejar-se de tota una sèrie dels funcionaris reformistes com Campomanes o Florida Blanca
que van donar un impuls important al país.
I un altre 14 de desembre de l'any 1955, fa 49 anys, Espanya va entrar a l'ONU.
Aquell dia el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decidir l'ingrés a l'organització
de cinc països, entre els quals estava Espanya.
El franquisme s'havia vist aïllat del món sencer a acabar la Segona Guerra Mundial,
però se'n va resultar beneficiat de la divisió del món en dos blocs,
el bloc comunista i el bloc capitalista.
El seu passat profeixista va ser ràpidament oblidat
i Madrid es va convertir en un aliat estratègic important per als Estats Units
en la seva lluita contra l'URSS i els seus aliats.
Lentament Espanya va anar sortint de l'ostracisme
i es va anar incorporant primer a la FAO, el 10 de novembre de l'any 50,
poc després a l'UNESCO.
L'ingrés a l'ONU va ser la culminació d'esta progressiva normalització
de les relacions entre el règim de Franco i el món exterior.
És curiós, no?, també, les amistats que fan, potser el que seria el miedo al peligro rojo.
Sí, bueno, això és la política, no?
Vull dir que...
Interessos, com avui en dia deia el senyor Busch.
Avui en dia pot ser molt uns grans enemics
i d'aquí tres anys o dos anys, per qüestions estratègiques, ser aliats.
Molt bé.
En fi, coses de la història.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
L'esclavitud és una categoria social ben documentada des d'aquesta memòria històrica.
Sabem de preus, causes i justificacions.
Gairebé en totes les èpoques i societats s'ha practicat.
Fins i tot, avui dia sabem que el tràfic d'homes i dones és un bon negoci.
Aristòtil ja ha posat les bases de l'esclavitud en el seu primer llibre de la política.
Amo i esclau són parts naturals de la societat.
L'esclau és un subordinat per a l'acció,
de manera que és una part de l'amo, una part animada, separada del seu cos.
Aquesta concepció va travessar el pensament escolàstic cristià
i apareix inclús l'any 1611 com una de les excepcions de la definició d'esclau
en el diccionari de Covarrubias,
que posa en correspondència esclau amb la forma grega eischiar,
que significa ombra.
Però, en no vinguis amb històries,
avui no volem parlar d'esclavitud en general,
sinó que volem apropar-nos a una de les seves realitats,
el paper dels catalans en el tràfic d'esclaus.
Doncs sí, durant molts anys,
la participació dels catalans en el tràfic d'esclaus
va ser per a la historiografia catalana,
com hem dit abans, un tema tabú.
Era com un estigma de la història de Catalunya
que no es podia permetre.
Però així, quin va ser el paper dels catalans en el tràfic d'esclaus?
Va ser un paper actiu?
Sí, durant els tres segles de colonització espanyol a l'amèrica,
la presència catalana havia estat més aviat escassa.
A partir de la liberalització del comerç,
durant la dècada dels anys 70 del segle XVIII,
s'incrementà considerablement la presència de catalans a les Antilles
i es va fer especialment intensa a partir de les darreres dècades del segle
i dels primers anys del segle XX.
Neixia així la figura de l'indiano, que tots coneixem,
o també anomenat americano,
que tanta transcendència va solir durant el segle XIX.
Així és fàcil localitzar catalans en totes les activitats econòmiques
de l'illa de Cuba, agricultura, tabac, sucre,
que es van desenvolupar a Cuba, però principalment al comerç.
En aquest sentit, John Glanville, i s'ha anat anglès,
afegat a Cuba, afirmava, en mitjans del segle XIX,
que els catalans...
tenen en les seves mans quasi tot el comerç de Cuba,
i crec que també d'Espanya.
També un altre viatger, en aquest cas nord-americà,
anomenat Wurdenman, l'any 1844,
afirmava el següent sobre els catalans.
Gran part del comerç de l'illa és a les seves mans,
així com una part considerable de les seves riqueses.
A l'interior sembla que monopolitzen
totes les branques del comerç,
des de l'humil paquet de quinquellaire
fins a l'avant assortida botiga del poble,
i a les ciutats, costaneres,
moltes cases comercials,
els vaixells de les quals cobreixen el mar,
també els pertanyen.
Gran part de l'intercanvi amb Espanya
és a les seves mans.
I, darrerament,
s'ha extès lliure correspondència a altres països
i han entrat en activa competència
amb els comerciants estrangers residents.
Això ho afirmava en l'any 1844.
La importància de la presència comercial catalana a Cuba
sembla, doncs, que va ser indiscutible.
Justament va ser a partir d'aquesta presència comercial
que els catalans,
que comerxaven principalment en un principi
amb productes alimentaris,
van entrar en el circuit del comerç d'esclaus
quan es va posar en funcionament
una reial cèdula del 28 de febrer de 1789
que autoritzava els espanyols
a realitzar expedicions negreres
sense limitacions de cap mena.
Això va coincidir amb l'expansió
de les plantacions sucreres a Cuba
que va donar lloc a l'existència
d'una petita aristocràcia
o saracruc...
no, sacarocràcia.
Sacarocràcia.
Bona paraula, no?
Sí, curiós.
Formada sobretot per criòistes retinents
que necessitàvem molta mà d'obra esclava
per les seves plantacions.
Perdona, sacarocràcia vol dir
ve de sàcaros, de sucre?
Molt bé.
Suposo, no?
Sí, sí, sí.
En aquesta època Cuba
estava a punt de convertir-se
en un dels principals productors
de sucre del món.
Una primera etapa
en la història del tràfic d'esclaus
durant aquest període
abraça fonamentalment els anys
en què el comerç d'esclaus
era una activitat perfectament legal
que es va desenvolupar
fins aproximadament l'any 1820
quan va entrar en vigor
el tractat signat
al setembre de 1817
entre Anglaterra i Espanya
que volia de manera definitiva
el tràfic d'esclaus.
Estem parlant d'un període
de 31 anys més o menys
entre el 1789 i el 1820, no?
Sí, sí.
Però de quants esclaus estem parlant?
Durant aproximadament aquests 31 anys
30-31 anys
quantes esclaus van entrar a l'any?
El nombre d'esclaus introduïts
va superar els 200.000.
200.000?
Són molta gent, no?
Sí, sí.
Parlem d'una quantitat molt important.
Fins al 1796
l'hegemonia dels Baixells Negres
era estrangera
principalment d'un país veí de Cuba
als Estats Units
tot i que la presència espanyola i catalana
ja era significativa
entre aquest mateix any
i el 1810
coincidint amb els anys de guerra
entre Espanya i Inglaterra
que van produir
com tot conflicte
desorganització de l'economia
i en aquest cas també
del comerç colonial espanyol
sobretot després de la derrota
de Trafalgar l'any 1805
es va produir una davallada considerable
de la presència espanyola
que es va recuperar amb escrells
a partir de la primera dècada del 1800
fins al punt que
durant la segona dècada
del segle XIX
els Baixells Negres Espanyols
van desplaçar de manera definitiva
les expedicions estrangeres
així tenim dades
que ens diuen
que durant aquests 30 anys
aproximadament
del conjunt de 1859
expedicions negreres
que van arribar a Cuba
de 1859
1369
van ser estrangeres
i més de 500
espanyoles
o procedent de l'estat espanyol
però mentre que
les 1859
estrangeres
havien transportat
92.868
esclaus
les poc més
de 500
espanyoles
havien transportat
110.564
esclaus
eren més efectives
eren més efectives
portaven més gent
eren més negres
i és en aquest context
quan la presència catalana
en el tràfic d'esclaus
es va fer evident
sobretot a partir
com hem dit
de la data de 1816
quan ja s'havien acabat
les guerres napoleòniques
i predominava
el tràfic africà
els Baixells
capitanejats
per catalans
representaven
un 7,45%
del total
i un 24,7%
de la flota
espanyola
dedicada
al tràfic
d'esclaus
arribant a transportar
aproximadament
uns 30.696
esclaus
Bé, has dit
1820
entre un tractat
entre Anglaterra
i Espanya
que teòricament
abolís
el tràfic d'esclaus
però això
va significar
que a partir de 1820
ja no existís?
No, això
com sempre
en teoria
era una llei
amb tota la bona voluntat
ja sabem
que avui en dia
també passen coses d'aquestes
a partir de 1820
la situació
va canviar radicalment
tot i que la prohibició
del tràfic d'esclaus
no va fer
desaparèixer
aquest comerç
en certa manera
va fer
tot el contracte
el va revifar
ja que el fet
de portar a terme
una activitat
perseguida
per la llei
ni incrementava
els beneficis
és a dir
com
com la famosa
llei seca
per exemple
als Estats Units
sobre l'alcohol
dades més o menys fiables
ens diuen que
entre 1821
i l'any 1865
es van introduir
entre 200.000
i 478.000
esclaus
a Cuba
una xifra important
que produiria
que a la dècada
dels 40
la població esclava
a Cuba
superava la població
blanca
de l'illa
fet que a més a més
comportava tota una sèrie
de preocupacions
que també tenien
el seu punt de referència
amb la revolta
d'esclaus
a Haití
per exemple
colònia francesa
o simplement
altres
però era evident
que els
ingenis sucres
seguien necessitant
mà d'obra
esclava
d'una
mà d'obra
esclava
producte d'un comerç
que si bé
els anglesos
perseguien
sistemàticament
a les costes
d'Àfrica
gaudia
de tolerància absoluta
de les autoritats
espanyoles
a les costes
cubanes
mentre que
hi va haver
molts vaixells
de negres
o esclavistes
espanyols
que van ser
aturats
per les tropes
britàniques
només la pressió
britànica
va aconseguir
que a partir
dels anys 50
de la dècada
del 1800
sense que
desaparegués
del tot
el tràfic
d'esclaus
es busquessin
altres alternatives
és a dir
les alternatives
en què van consistir
va ser en aquest moment
que es va recórrer
a la mà d'obra
semiesclava
no directament
no esclava
sinó semiesclava
no putejats
sinó semiputejats
per dir-ho d'alguna forma
com moltes gent
avui en dia
mà d'obra
semiesclava
dels indis maies
del Yucatán
mexicà
i també
dels culis
xinesos
que en quantitats
considerables
van arribar
a les plantacions
cubanes
és a dir
van canviar
el negre africà
per indígenes
del Yucatán
d'Amèrica Central
i també
per
pobladors xinesos
i és curiós
actualment
deu haver
població xinesa
a Cuba
sí
jo diria que
si no he estat
jo tampoc
podríem
comprovar-ho
demanem una beca
aquí a la ràdio
i fem una Cuba
però només
a comprovar això
a veure
en aquesta fase
del comerci legal
la participació
catalana
va ser significativa
però també
molts
la van abandonar
pels riscos
i problemes
legals
que comportaven
clar
com tota
actuació
i legals
i legals
si t'enxampen
qui la fa
la paga
en un principi
clar
i escolta
i qui eren
els negres
d'aquí de Catalunya
aquesta gent
que comerciava
amb els esclaus
negres
bé
la nòmina
més gran
és molt gran
la nòmina
de catalans
esclavistes
o negreix
va ser nombrosa
sobretot
perquè fins a la provisió
es va tractar
d'una activitat
més del tràfic mercantil
si no estava prohibit
doncs era com
intercanvia
qualsevol producte
això implica
el fet que gairebé
tots els grans comerciants
de l'època
s'hi dediquessin
en un moment
o en un altre
però a partir
de la legalització
com hem dit
el negoci va passar
al control
de poques mans
es tractava sobretot
de catalans
establerts
a l'illa de Cuba
i que gairebé
sempre van amassar
fortunes enormes
moltes vegades
la idea que ens veia
al cap
de l'indiano
també està relacionada
amb el que seria
el tràfic d'esclaus
la nòmina és llarga
com hem dit
inclou
a diferents personatges
d'una llarga llista
assenyalarem alguns
per exemple
Francesc Martí
i Torrents
que més de negre
va ser el responsable
de l'arribada
dels indis maies
del Yucatan
una activitat
que va haver d'aturar
quan el govern va exicar
va dir que no podia ser
que la va prohibir
un altre
negre
era Salvador Samar
i Martí
no sé si el cognom
sona una mica
per aquí
famós
per haver construït
un parc
que gràcies
als seus negocis
negrets
va fundar
el Banco Espanyol
de Cuba
l'any 1856
o l'any 1860
va rebre
del marcasat
de Marianau
de mans
Isabel II
un altre nom
il·lustre
entre cometes
podria ser
Josep Baró i Blanchard
que arriba a ser
regidor de Matances
i una suport
a la restauració
monàrquica
de 1874
i crea
la primera línia
marítima regular
entre Espanya i Cuba
també s'ha de dir
en aquest sentit
ja que parlem d'això
i els interessos cubans
van tenir molt a veure
amb la restauració
del 1874
a finals d'aquest any
un altre
seria
ben bé català no és
però
podríem dir
català d'adopció
Antoni López i López
el primer marquès
de comillas
es va establir a Cuba
l'any 1831
i va fer una immensa
fortuna
gràcies al comerç
d'esclaus
com els abans
anomenats
l'any 1856
es va instal·lar
a la ciutat de Barcelona
a casa dels Vidal Quadres
que eren també
banquers indianos
això de banquers
entre cometes
va crear la companyia
transatlàntica espanyola
la famosa companyia
que enviava les tropes
durant
la guerra de Cuba
en 1895-98
en unes condicions pèssimes
fundar la
companyia general
de tabacs
de Filipines
i també
fou cofundador
del banc
hispano-colonial
durant els anys
del sexení
revolucionari
quan a Catalunya
es començaran
a crear societats
en contra del manteniment
de l'esclavitud
en línia
amb el que
s'estava pensant
en altres països
com la Gran Bretanya
va
el senyor
Antoni López
i López
marquès de Marianau
va organitzar
la Lliga Nacional
en defensa
dels interessos
colonials
i en contra
de l'evolició
de l'esclavitud
és a dir
tot el contrari
és curiós
com molts
d'aquests indians
van comprar
els títols
de marquès
o títols
nobiliaris
quan tenien
prou poder
adquisitiu
la monarquia
necessitava
també
els diners
relacionar-se
amb gent
que pogués
mantenir
a nivell popular
sabem que
els catalans
de Cuba
eren coneguts
pels seus
contemporanis
cubans
com a aventurers
també eren
anomenats
els yanquis
d'Espanya
els jueus
espanyols
o els israelites
de la cristiandat
un prevera
nord-americà
anomenat
Havia Labot
escrivia unes cartes
des de Cuba
que es van publicar
a Boston
l'any 1829
i afirmaven
aquestes cartes
arriben en la pobresa
comencen
amb una botigueta
de dos per dos
viuen de galetes
i s'aixequen
amb paciència
treball
i economies
fins a tenir
una fortuna
i a diferència
dels yanquis
mai no fracassen
en definitiva
que del no res
creaven un imperi
per d'alguna forma
Aquest i molts altres catalans
que van fer fortuna
a Cuba
gràcies al comerç d'esclaus
van entrar
definitivament
més o menys
en crisi
amb la pèrdua
de l'illa
l'any 1898
i unes fortunes
que en un principi
van ser transferides
a la metròpoli
de manera que
van representar
un paper
més o menys important
en la industrialització
catalana
però jo crec
tu creus també
que això potser
ja és una altra història
i avui
a les curiositats
de la història
parlem
sobre les compositores
les dones
sempre han tingut
totes les de perdre
i en aquest cas
doncs les compositores
també
probablement
la compositora espanyola
més antiga
que es coneix
és Blanca de Castella
que va néixer
l'any 1188
aquesta senyora
va ser trobadora
i compositora
de música religiosa
va néixer a Palència
i com a moller
de Lluís VIII
va ser alhora
reina de França
quan es parla
dels trobadors
o es parla
de música medieval
doncs el seu nom
gairebé no apareix
altres compositores
també
van ser
per exemple
tenim dos
dos més
quan la compositora
anglesa
Ethel Smith
nascuda l'any 1858
va presentar
la seva música
a una important editorial
europea
per publicar-la
li van dir
cap dona compositora
ha tingut èxit
des de Clara Schumann
que va publicar
els seus treballs
juntament
amb el seu marit
i Fanny Mendelssohn
que va publicar
els seus treballs
amb els del seu germà
suposo que els dos cognoms
ho sonen
Schumann i Mendelssohn
és a dir
eren de segona fila
tampoc se les prenen
gaire en sèrio
l'editorial
finalment va publicar
algun dels seus treballs
però ell es va desanimar
tant pel comentari
que ni tan sols
va demanar
els drets d'autor
ja us podeu imaginar
també un altre cas
de compositora
doncs
deixada de banda
per la societat masclista
és el de Mary Lou Williams
compositora nord-americana
nascuda l'any 1810
va ser compositora
arrenjadora
i pianista de jazz
i va treballar
per les millors músics
de la seva època
va fundar
Mary Records
que va ser
el primer segell discogràfic
propietat d'un artista negre
va ensenyar música
a diverses universitats
i finalment
també va escriure
una missa
anomenada missa
de Mary Lou
patrocinada per l'església
després
que es convertís
al catolicisme
Jordi
te dones compte
de la societat masclista
que han perdut
pràcticament
la meitat
de la capacitat creadora
per haver marginat
a la dona
en pintura
en literatura
en música
quin allà és?
doncs aquí
des del no minguis a mi història
volem fer aquest petit homenatge
a les compositores
que per cert
el que estem escoltant
és una obra de Mendelssohn
i ens ha estat
gairebé impossible
trobar una obra
d'una compositora
de música contemporània
bueno, con una obra de música clásica
Noticias
Bé, comencem
la primera notícia
una notícia d'ahir
dilluns
dia en què es va firmar
la constitució
de la fundació
de l'Institut Català
de Paleoecologia Humana
i Evolució Social
que compta
amb la col·laboració
del Departament
d'Universitats
Recerca i Societat
de la Informació
l'Ajuntament
i la Universitat
Rovira i Virgili
el director
del nou institut
serà
el paleontòleg
Eudal Carbonell
i els principals objectius
que es proposa
aquest nou ens
seran
els treballs
que s'estan portant a terme
a la Serra d'Atapuerca
a Burgos
i als signes del Capelló
a Capellades
a la Noia
la inauguració
del nou edifici
que albergarà
aquest nou institut
que comptarà
amb un pressuport
d'un milió d'un milió
que està llest
com diem
com diem
aquest nou edifici
fins l'any 2007
i una segona notícia
que ens porta a Montblanc
ja que s'han repress
les obres
les obres de restauració
de les muralles
més avals
de Montblanc
després de 18 mesos
sense cap intervenció
aquesta actuació
està consistint
en l'endarroc
de diversos habitatges
que estaven enganxats
a la muralla
en un petit tram
de la que es coneix
com a muralla
de Sant Jordi
i posteriorment
la llenç de muralla
que quedi alliberat
serà restaurat
recordem que l'objectiu
és alliberar
tota la muralla
d'edificis adossats
i restaurar-la
per complet
tots els problemes
de finançament
per portar-ho a terme
i deixa'm dir Jordi
que
jo et deixo dir
tot el que vulguis
tu estàs d'acord
d'això
que restauren tant
i vas a veure
i trobes
on abans
no hi havia torres
torres noves
on abans
hi havia
quatre pedres
unes grans
muralles noves
de pedra i ciment
jo crec que és una pregunta
m'agrada que me la facis
per començar
però crec que
podríem parlar
durant hores
gairebé
un dia podríem convidar
un parell d'especialistes
sobre el tema
i en parlarem
ho dicem al aire
també a les nostres notícies
volem recordar
tres exposicions
la primera
la fundació
la caixa
anomenada
Escher
la vida de les formes
sobre aquest artista
nascut als Països Baixos
la segona
que la podeu gaudir
la fundació
caixa Tarragona
sobre la revista
infantil
en Patufet
i per últim
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
l'exposició
que relaciona
Tarragona
o Tàrraco
i l'aigua
No envinguis
amb històries
La nostra història
Bé, avui parlarem
del monument
de Roger de Lluri
el monument
que tanca
o obre
segons com se mire
la Rambla Nova
El monument
el monument a l'almirall
Roger de Lluri
va ser adquirit
per la Diputació Provincial
el 9 d'abril
de l'any 1886
la primera pedra
la primera pedra del pedestal
va ser col·locada
el dia de Sant Magí
de l'any 1889
i l'estàtua
va ser finalment inaugurada
el dia de Santa Tecla
d'aquell mateix
1889
i és obra
de l'escultor
l'estàtua
Fèlix Ferrer Calceran
1843-1912
representa
el senyor Roger de Llúria
gran almirall
al servei del monarca
Pere el Gran
que es va destacar
en la conquesta de Sicília
a finals del segle XIII
la figura
porta vestimenta
de malla
i casc
propi de l'època
mostra
amb el braç
dret alçat
la vara de comandament
i amb l'altra mà
senyal al terra
a la cuirassa del pit
s'hi pot veure
un llaó rampant
que juntament
amb la seva expressió
li confereixen
un caràcter de força
i valor
aquest monument
està erigit
damunt d'un gran pedestal
de pedra de floresta
esglaonat
de 6 metres d'alçada
ornamentat
amb escuts de pedra
de la ciutat de Tarragona
i de la família Llúria
també s'hi mostren
dos relleus escultòrics
en bronze
amb seqüències
de la vida del personatge
el disseny del pedestal
fou encarregat
l'arquitecte Ramon
Sales Ricomà
en principi
es va fer
un sol pedestal quadrat
però que va resultar
ser massa gran
per l'emplaçament
de l'estàtua
llavors es va optar
per fer
un segon acabament
del pedestal
més piramidal
i d'acord
i més d'acord
amb la mira de l'obra
l'estàtua
de l'almirall
Roger de Llúria
està feta en bronze
i fa una alçada
de 4 metres i mig
hi ha una curiosa anècdota
en la construcció
d'aquest monument
la seva orientació
i és que
va haver-hi molta polèmica
ja que
es discutia
si
l'estàtua
o de cara
a la ciutat
com que era
un almirall
hi havia gent
que dia que no
que tenia que mirar
de cara al mar
hi havia gent
que dia que si mirava
al mar
donaria l'esquena
a la ciutat
al final
van optar
perquè l'estàtua
mirés
a la Rambla
i per acabar
entrem
amb la nostra
novetat editorial
l'obra de Baltasar
Porcel
geografies expectantes
publicat per l'esfera
dels llibres
no Manel?
sí
hem arribat a temps
no?
sí
sí
és un llibre publicat
fa un mes
escassament
i és que el senyor
Porcel porta
publicades
unes 100.000
columnes diàries
a la Vanguardia
des de l'any
1982
i aquest llibre
n'és una selecció
dels articles
publicats
entre l'any
2001
i el 2004
està dividit
el llibre
en sis parts
o capítols
segons el contingut
dels articles
el primer capítol
les geografies polítiques
la qüestió catalana
el segon
geografies
de l'asnerisme
la qüestió espanyola
el tercer capítol
geografies
d'un conflicte
de l'11 de setembre
al 20 de març
parla del conflicte
amb l'islamisme
radical
el quart capítol
geografies del nostre temps
la societat civil
el cinquè
geografies humanes
la Catalunya creada
i un darrer capítol
amb articles de viatges
titulat
de Nova York
a Sant Petersburg
passant per Islàndia
és un bon llibre
per repassar
o reseguir
la densa història
d'aquests darrers 4 anys
i gaudir també
de les exquisites
descripcions
de països
i ciutats d'arreu
estem a punt
de signar
el punt i final
del
no en vingués
semistòries
sí
avui
amb temps
no
sí
pilotant
aquesta fantàstica nau
la Sílvia García
amb tots vosaltres
doncs
amb el Magí
i el Jordi Ximeno
ens veiem
el proper dimarts
que no hi ha bàsquet
no hi ha bàsquet
doncs que bé
el proper dimarts
a la mateixa hora
aproximadament
aquí a Tarragona Ràdio
amb el teu programa
de divulgació històrica
adeu
el rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no en vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio