Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!

Fins demà!
Sí!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de molta gent, no? I fins i tot personalment
pel Xavi jo no sé si ha sigut també
doncs una mica, doncs com un repte
perquè aquí d'alguna manera et llueixes una mica
més com a veu
i fins i tot busques matisos diferents
no? Bé, vam
intentar buscar matisos diferents
com dius i a més és que
nosaltres comptem també
amb el factor de l'audaïna
que a vegades és un problema perquè
és un instrument tradicional
que té una tonalitat
concreta i llavors has d'acoblar la cançó
a la tonalitat de l'audaïna
amb el qual has de jugar més amb
els registres de la veu, no? Veu més agudes
o veu més greus, però sí que hem
intentat donar
fer veus un poc més
relaxades i més tranquil·les
no? I no tan cridant
encara que continuem
amb els mateixos crits
també. Això dels mateixos
crits que també els faràs, no? Espero
escoltar-los a la plaça de la font
Estic bé, ja estic un poc afònic
tot aquest any, però sí
És que tu, t'anava a dir, Xavi, que per això
te notau com una miqueta refredat
a tu també, eh?
No, no, ara estic bé, però he passat
un estiu un poc
així afònic i constipat
i m'has quedat alguns, alguns concerts
em vas quedar sense veu
Però, però bé, estem contents, no? Del ritme de concerts que aquest any ha sigut molt fort i ens ha permès anar a molts llocs fora de la nostre fotografia també i molt contents, no? D'arribar i tocar allò que fa falta
Estàs fixat en una cosa, Xavi, quan allò que dius, ostres, a veure si puc regressar-me una miqueta i a veure si em puc recuperar del refredat o d'una mica de la veu, és quan més concerts surten, quan la gent us vol veure més i dius, per favor, per favor, no?
Sí, ara, el que no l'esperàvem, doncs això ara acabarà a setembre, els concerts i descansar un poc i preparar noves coses, noves projectes, però més ens sortim molts compromisos a l'à d'octubre i...
I no podeu descansar tampoc?
Sí, amb gent, amb companys que intenten moure concerts i fer festa i al final sempre acabem trobant i tenim tot l'octubre. A banda que al novembre anem a... sempre parlem també la gira que farem per Europa, que enguany anirem a Holanda, anirem a Alemanya, a Solissa, a Itàlia i estem tres setmanes donant voltes, no? O sigui, al final la cosa s'allargarà fins a Nadal gairebé.
Mel, cafè calentet, llet calenteta, llimonadeta, els remells de l'àvia, eh, que són, sí, que són els millors, eh, són els millors. Javi, vam parlar amb la gent de Txep Veloski i amb el Jacint i m'han dit que no és la primera vegada ni l'última, esperem que, doncs que us heu trobat al sobre l'escenari o que heu compartit, si més no, concert.
Jo no sé si en aquestes sortides també que marxeu cap a Holanda, aquests països de l'Europa, també us trobareu amb ells. Com seran aquestes sortides?
Bé, em sembla que sí que hem compartit prou vegades escenaris, compartint discogràfica i compartint moltes coses, no? Ells van néixer les connexions des que van néixer ells i hem seguit també la seva trajectòria, no?, amb il·lusió també.
I bé, també són un grup que han viatjat prou i han iniciat a tocar, com dius, per Europa. I bé, concretament l'any passat nosaltres vam anar de gira i ells s'anaven a les dues setmanes o alguna cosa així.
O sigui que no es vau trobar de miracle, no? I aquí dius, ai, per poc, eh?
Sempre hi ha un cartell d'ells, de Txemanos que tocaran aquí també, mira, i serem aquí. I aquest any no sé si ho veurem algun dia, però bé, sempre fa il·lusió trobar gent, la gent que són amics i compartir escenari i estar de bon rotllo i estar amb bona gent.
Ja que deies que compartiu, precisament, doncs, la discogràfica i més d'una vegada l'escenari, heu pensat de fer alguna cançó conjunta, precisament per un altre dia que torneu a coincidir?
Allò que dius, doncs vinga, fem el remate de festa, tots dos grups a sobre l'escenari, encara que no sé si cabríeu. Entre els deu que són ells i vosaltres que també són uns quants, deu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, la veritat és que són molts de tot, eh?
Doncs arribaríeu a ser uns 17, uns 16-17, no?, a sobre l'escenari.
Un autobús, de gent. Ho hem pensat alguna vegada, però al final no hem acabat mai de fer cap cançó junts.
A València vam tocar, bueno, a l'abril vam tocar junts amb els grups, però ells justament teníem que marxar perquè teníem un altre concepte.
Oh, quina llestima.
El mateix dia, crec, i al final vam col·laborar amb més gent com Pomada, per exemple, a l'escenari, i per nosaltres va ser una experiència, no?, veure més gent que no és del grup toquant amb tu i compartint escenari, quan tu estàs tan habituat a fer-ho amb els teus amics, no?
Clar, és allò que dius, perquè segurament que de tant de sentir-vos, o potser d'admirar-vos mútuament, segur que vosaltres sabeu alguna cança de Txepaloski, Txepaloski, alguna de vosaltres, seguríssim, no?
Sí, segur que sí, segur que sí.
No, ja ho trobareu, ja ho trobareu al consens, segur que ja parlareu, eh?
Molt bé, molt bé.
El que m'ha sobtat molt és que aquest darrer treball, tornem de nou a aquesta flama que comentàvem abans, ha estat enregistrat a Quipuzcoa, que no teniu bons estudis a València.
Sí, del tot és que, és que, bueno, és una pregunta que, bueno, que és curiós, no?, també, perquè ja anem a gravar allà al País Basc.
No, perquè teniu bons amics. Aquí ja, ja, m'imagino, ja que va per aquí, no?
Sí, va ser perquè, no, ha sigut més que res perquè vam començar a treballar amb el Trico, amb el nostre, bueno, el productor que ha produït el Terra i la Flama, que és un, bueno, treballa amb Et Agarri, treballa amb els grups i, bueno, és una història, diguem, de la música al País Basc, no?
I amb ell vam començar a parlar perquè volíem algú que ens, un poc, ens donarà una visió externa de les cançons que estan fent i que ens ajudarà un poc a tot el procés de fer un disc.
I ell ens va dir que a veure si podíem ara gravar allà al País Basc.
Primer, perquè és on ell sentia gust i segona perquè també té moltes avantatges en el sentit que vas gravar a una magia, a la mitat de la muntanya,
una magia que està tot completament acondicionada, a banda d'un estudi d'alta qualitat, d'uns apartaments, que estàs ahir sol i estàs aïllat, no?
I nosaltres som un grup que som molta gent i sempre que havíem gravat a València, doncs sempre tens un poc l'aventatge que estàs al costat de casa,
però també és l'inconvenient d'estar, totes les coses que has de fer en la teva vida normal, doncs es van complicant amb el que és una gravació, no?
I així, d'aquesta manera, doncs anàvem allà a la magia, estem sols allà, estem aïllats, estem concentrats en el que estem fent
i a banda, doncs, l'aurim d'un paisatge, doncs, magnífic, al mig de la muntanya.
I es podria aprofitar per fer, doncs allò que dèiem abans, no? Tots els invents possibles i per haver, no?
Sí, a banda aprofitem per també parlar del grup i del que volem fer l'any segon a la gravació i com volem que funcioni tot.
No sé, és un poc també una manera de relaxar-se i de parlar de les coses del grup i d'estar...
També nosaltres superem com unes colònies, no? Unes vacances fora de casa, ja que durant l'estiu no podem enviar-se a molts llocs, més que al concert, doncs, estem una temporada fora.
Ah, doncs, mira, deu ser per vosaltres, doncs, una meravella.
Anem a gravar un disc, on? On? Anem-hi, anem-hi, no? Això relaxarem.
Anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi.
Quan dius, gravar un disc, vosaltres us deu sentir, deu ser de la glòria, llavors?
Sí, home, sempre fa il·lusió no gravar un disc.
I tant.
I a més, si d'això, si te'n vas de viatge, te'n vas fora, te'n vas, no sé, a dormir a una casa a mitjà del camp,
doncs, estan parlant de la il·lusió i, home, sempre arriba el moment que t'enfartes de tot, no?
I que se torna. I també els viatges, no? Que són 6 km de València i que anem dues o tres vegades durant la gravació.
Anem-hi, tornem. Però, però bé, sempre al principi tenen molta il·lusió.
I tant, i tant.
Acabes un poc far de tot, però al principi tenen molta il·lusió.
I dins d'aquest treball geogràfic van haver moltes col·laboracions.
Jo no sé si alguna d'aquestes col·laboracions les heu raptat.
I el podrem veure també sobre l'escenari.
Bé, van haver-hi unes col·laboracions que ja hem incorporat a l'escenari.
Sí.
Alguns concerts puntuals, perquè són col·laboracions que, doncs, que és complicat, no?, portar-les als concerts.
Canta, per exemple, canta una noia que es diu Manoli, que toca en un grup,
que es diu València, que es diu Soula Pac.
La Manoli a l'Andes, no?
La Manoli a l'Andes, això.
Exacte, sí.
Però, clar, aquesta noia, doncs, també treballa el seu treball, i ara està treballant fora,
i és complicat, doncs, combinar-ho per a què puga vindre.
També és a Carres Velda, que ara, doncs, no sé, està vivint fora, també,
i és molt complicat de localitzar.
No els deixeu que marxin, home, no els deixeu que marxin, una vegada que un registra i un registra més, deixeu-los allà guardats.
I sempre tenim problemes per a contactar, no?, i també ha vingut Feliu Ventura, que també col·labora,
ha vingut alguns concerts, i bé, sí que hem intentat reunir-ho, però és complicat, no?, esperem algun dia, doncs, poder reunir-ho a tots i gravar-ho, i deixar-ho, no?
Doncs, si voleu saber més coses, o dir, per, jo que dius, ai, m'ha picat a mi el cuquet de saber més coses sobre la gent dels ObrimPas,
teniu diverses adreces, jo tinc una, que és la vostra oficial, que és www.obrimpas.com.
La gent que entra aquí dins, Xavi, què és el que es trobarà? A veure, explica'm una miqueta, posa'n l'antecedent.
Bé, doncs, la nostra web, que fem nosaltres, que fa el Bateria, el Marc, és un, bueno, és una web on es pot trobar un poc el que és la història del grup,
hi ha un apartat que és la història, no?, per saber les arrels noves, les on venim, els 11 anys que portem tocant, i...
Déu-n'hi-do, eh?, 11 anys ja que porteu, eh?, sí, i tant.
Però, bé, després també hi ha un apartat de fotos, a veure, que es poden veure, doncs, fotos històriques, curioses, no?, dels nostres inicis,
i després fotos de totes les gires que hem fet, de... i de la gira que estem fent en Guany, no?,
i hi ha banda també fotos de la gravació, on es pot veure una magia, m'han gravat, i tot.
Hi ha alguna fotografia així, una miqueta pujada de to, o no?
No moltes.
Ah, i perquè algunes vegades passa que això dels concerts, sempre hi ha algú graciós que t'agafa en un moment una mica determinat i sensible, diguem-ho,
i que en aquell moment, aquella que no vols que surti, és la que més surt i la que més demanen a través d'internet.
Sí, sí, sí, nosaltres... pas sempre d'alguns filtres.
Ah, d'acord.
O sigui, a veure què passa, a veure què poses, no?
Sí, a veure, que sempre hi ha qui es queixa.
Marc, que t'avigilo, Marc, no?
Sí, sí, sí.
I va, si justament ara, doncs, m'ha acabat de trucar a Marc, que ha tingut un problema amb la web...
I que s'havien perdut, bueno, que havia tingut un problema amb el llibre d'oordenador,
i ara s'intenten recuperar-la, però bé, també tenim previst fer-ne una altra, traduir-la a més idiomes,
i fer-la un poc més, i donar també més contingut, no?, del que hi ha ara.
Sempre és una cosa que estem intentant renovar, però, és clar, com tot, depèn també...
Tot intentem integrar-nos nosaltres, doncs, a vegades, costa, no?, tindre tot.
I tant.
Doncs ara no entreu a aquesta web, que us hem comentat, obrimpas.com, us l'apunteu,
perquè si ara entraríeu allò que sortiria, estar en obres.
No, de moment està a la web, però no estarà molt actualitzada.
Molt bé, molt bé, doncs esperem una miquetinha, només, i a veure què passa.
Molt bé.
Xavi, digue'm a la gent que vingui, que vingui aquesta mateixa nit, a la plaça de la Font,
a veure-us a Txell Baloski i a vosaltres, saps què els hi vaig fer, a Txell Baloski, ahir?
Sí.
Els hi vaig dir que eren cantautors, que els de Cine eren el cantautor de Txell Baloski.
Una mica més a vestir dels cabells, eh?
És que eren cantautors.
Que eren cantautors, sí, Txell Baloski.
Sí, home, no...
No era massa creïble, era la broma que li volia fer, però no era massa creïble.
No, no.
Nosaltres, la gent que ens fa... bueno, tenim ganes de tocar,
perquè només hem tocat una de la Tarragona i ja fa molts anys, no sé si, 4 o 5 anys,
i ja d'aquest concert, doncs és un poc, clar, el trobament nostre en Tarragona,
que és una ciutat, doncs això que no hem tocat molt i que sempre hem tingut ganes, no?,
de tocar, i més a aquestes festes, no?, festa major a Santa Tecla,
i que sabem que hi ha molta gent, que sabem que són festes grans i importants,
i ens fa molta llogió tocar, i poder fer-ho amb el repertori que portem ara,
que és una hora i mitja, que em pot repassar moltes cançons,
i a l'hora fer-ho amb Txell Baloski, no?, que sempre li donem un toc diferent, no?, a la festa.
I mesclar-lo, i podríem dir barrejant-lo, perdó, amb la títol d'aquest treball discogràfic,
doncs cremarem d'alguna manera la plaça a la font, no?
Sí, això ho diem.
L'hem de cremar com sigui, no?
Aquest any estem encenent flames arreu i cremant, no?, cremant tot el que acumules durant la setmana,
doncs cremant-ho tot al concert i sortida amb energia renovada.
Doncs Xavi, que vagi molt bé al concert, que vagi molt bé a tots els concerts que us queden,
que et milloris de veu, eh?
Molt bé.
I que res, que la propera vegada que parlem em diguis, ostres, lo d'Holanda, lo d'Itàlia, va ser alucinant,
la gent estava allà d'overbooking...
Sí, sí.
Que sigui allò que dius un somni, eh? Que es faci realitat.
Molt bé, doncs, moltes gràcies a vosaltres.
A vosaltres, gràcies.
Adéu-siau.
Que calla i espera el que ha d'arribar
Als màquins de boira que llauren els camps
D'antigues cadenes que no vam cegar
Als vespres de pluja que plenen ciutats
De cares callades i cors inundats
En l'antiga llengua on vaig heretar
De cada paraula un món per triar
Als teus ulls de vidre que m'estan mirant
Al teu trist somriure que estàs ofegant
Obrim tots els frots, alcem les cançons
Només l'esperança pot vencer la port
Tornem temps difícils, tornem temps de port
Tornem temps de lluita, de ràbia i amor
A les nits del poble que dorme el demà
Que calla i prepara un nou despertar
Als màquins de boira que llauren els camps
De braços que sangren de tant d'esmolar
Als vespres de pluja que plenen ciutats
De cares que porten l'hora del combat
En l'antiga llengua on vam heretar
De cada paraula un món per guanyar
Als teus ulls de vidre que m'estan mirant
Al teu trist somriure que estàs ofegant
Obrim tots els frots, alcem les cançons
Només l'esperança pot vencer la port
Tornem temps difícils, tornem temps de port
Tornem temps de lluita, de ràbia i amor
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Obrim tots els frots, alcem les cançons
Només l'esperança pot vencer la port
Tornem temps difícils, tornem temps de port
Tornem temps de lluita, de ràbia i amor
Obrim tots els frots
Obrim tots els frots
Obrim tots els frots
Tornem temps de lluita, de ràbia i amor
Obrim tots els frots