I continuem aquí al Ja Tardes fent-nos ressò dels actes
que s'engloben dins la tardor literària de Tarragona.
En tenim un de molt especial aquest vespre,
serà el Teatre Magatzem, cap allà al punt de les 8,
vaja, a les 8 en punt, si són puntuals,
quan podrem gaudir d'una taula rodona
sota el títol de Literatura Mediàtica, Eines i Feines.
Una taula rodona en què hi participaran el Xavier Caçador,
el Xavier Graset, el Jordi Ferrer i l'Antoni Mas,
i com a moderadora la nostra companya Cinta Olivan.
Cinta, bona tarda.
Bona tarda.
Mira, com que ells no podien venir perquè estan molt neguitosos
per la taula rodona, d'aquí unes hores...
Ja també, no us penseu.
És que, clar, això de la literatura mediàtica,
aquests escriptors són dels que venen més, atenció,
perquè per Sant Jordi es deuen forrar, es deuen omplir les butxaques.
Sí, és un fenomen bastant recent, però que ha tingut molta força.
En els darrers Sant Jordis és un tema molt freqüent de conversa, no?
Sempre en capsalen les llistes d'èxits.
I molt criticat des de segons quins sectors,
perquè, clar, i sempre hi ha aquell que diu, doncs,
a veure, aquests per què surten per la tele,
ara vindran a assenyar-nos com s'ha d'escriure.
Sí.
Suposo que serà un dels punts que hi haurà avui sobre la taula,
m'he millor dit, en aquesta taula rodona, el magatzem, no?
Ho serà un dels punts.
Intentarem definir què és la literatura mediàtica, en primer lloc,
perquè en parlem molt, però com tantes altres coses polèmiques,
tampoc està del tot clar quina és la frontera,
quines són les característiques,
i si realment podem parlar de literatura mediàtica.
Ja d'entrada avisem que aquesta taula rodona,
recordem que tindrà lloc avui a les 8 del vespre el teatre magatzem,
està obert a tothom, no?
Sí, sí.
I pot anar a tothom de públic,
i fins i tot, clar, els taules rodona poden intervenir,
fer les seves preguntes.
Al magatzem hi ha bastants llocs per seure,
vull dir que convidem a tothom tranquil·lament.
Ara ja no patireu aquella calor que feia l'estiu,
al magatzem, ja serà una altra cosa.
Que aviat posarem aire condicionat, si no vaig errada.
Sí, sí, sí, tenen previst.
Doncs, Cinta, tu que fas de moderadora,
t'has informat àmpliament sobre qui són aquests personatges.
Perquè, més o menys, ja els coneixem, eh?
El nom, doncs, ja ens sona, clar, com que són mediàtics,
és el que diuen.
Explica'ns una miqueta, fes-nos cinc cèntims de cadascú.
A veure, suposo que un dels noms així que més crida l'atenció,
que és més conegut precisament per aquest vessant mediàtic,
és el periodista Xavier Gracet,
que és un periodista molt conegut pel programa Catalunya Ràdio,
El món s'acaba, que ara ja no el fa, però fa el Tot Gira,
que és un magatzem esportiu que fa els caps de setmana,
ha publicat llibres i, bé, és una persona...
I no ens enganyem a passar per la televisió, que això...
A passar per la televisió, darrerament en aquell programa
del 12 punts de l'Eurovisió.
Mmm, Andorra.
És una... bueno, és la seva vessant còmica,
segurament més coneguda que no pas la vessant periodística,
però ell és una persona que va començar a la cera, a Salou,
ha xafat informatius, vull dir, és periodista abans que...
podríem dir que això, mediàtic, no?
Xavier Gracet...
Xavier Gracet tampoc calia gaires presentacions...
Sí, no, no, però ja està bé, perquè clar,
a vegades ens quedem només amb la seva faceta de col·laborador televisiu
i, com dius tu, doncs ha passat per diferents aspectes del periodisme.
Qui acostuma a estar més al darrere, que no pas al davant de les càmeres,
em sembla que és el Xavier Caçador.
Sí, Xavier Caçador, que és un dels guionistes del Terrat,
de fet, és el cap de continguts del Terrat,
per tant, molts dels productes que hem vist a televisió,
alguns dels quals no se sap que són del Terrat i ho són,
doncs en part són obres seves,
sobretot ell el que domina és el tema de guions.
Tots recordem els guions d'Andreu Bonafenten,
els monòlegs que van tenir molt d'èxit,
que van vendre moltíssims llibres,
doncs ell és un dels noms forts que hi ha al darrere.
Sí, voleu posar-li cara allà d'entrada al Xavier Caçador,
penseu quan feien una altra cosa, no, la cosa nostra.
Era la guionista simpàtica.
Ah, aquí està.
Sí, sí.
Després en Xavier Grasset ve acompanyat d'una persona,
potser no tan coneguda, almenys físicament,
perquè se l'ha sentit més que res per la ràdio,
que és l'Antoni Mas, conegut com a Ferrer de Vilaseca.
També col·laborava en el Montse Cava,
és escultor, ha publicat tres llibres ja,
i bé, és un home molt polifacètic
que es dedica a explicar històries,
anècdotes, a la manera de cronista de poble.
És molt graciós, és una persona gran,
que a en Xavier Grasset li ha sabut treure molt de suc
i que ell mateix també és molt interessant.
Segur que ens donarà una visió molt particular del tema.
I també el Quart en discòrdia podríem dir és el Jordi Ferrer.
Exacte, que és editor,
que és un àmbit que té molt a veure,
no amb el tema que parlarem,
perquè darrere d'aquest fenomen
hi ha unes editorials que aposten per aquests noms.
Suposem que no només per una qüestió comercial.
Això és el que suposo que intentarem descobrir en la taula rodona.
I la Cinta, que farà de moderadora
entre aquestes bèsties mediàtiques,
ja pots estar espantada.
No sé cap a on dirigiràs la taula rodona
ni si tens pensat treure alguns temes concrets.
A veure, com ja avançava una mica al començament,
en principi a mi m'agradaria
que intentíssim definir entre tots,
què és el que és la literatura mediàtica,
perquè a mi em sembla que és menys clar
del que pugui semblar a primera vista.
Després, una mica els temes que ja us podeu imaginar,
de si la literatura mediàtica existeix com a fenomen,
si és positiu, si és negatiu,
si és un símptoma de salut,
que la literatura catalana està viva
i, per tant, té molts àmbits diferents,
no només el que entenem com a literatura clàssica
de teatre, poesia, narrativa,
sinó també assaig, monòlegs, guions de televisió,
o sigui com pensen, diguéssim, l'altra banda,
l'altra postura, que seria que al contrari,
que és una literatura que empobreix el panorama.
Jo suposo que pel tipus de convidats que tenim
serà un punt de vista més positiu,
però, vaja, obrirem torn de paraules
i tothom hi podrà dir la seva
i segur que hi haurà debat.
A més, una altra cosa que tenen en comú
aquests quatre personatges és que, sí,
es mouen en els mitjans de comunicació,
a través d'això tenen molta popularitat
a l'hora de vendre els seus llibres,
però tots ells comparteixen un to de comèdia.
Sí.
Això és una altra cosa, sembla que el riure també fa...
Sí, no tots els escriptors anomenats mediàtics
són d'aquest tipus, però són una gran majoria.
La veritat és que sí,
és l'humor barrejat amb aquesta característica
de sortir en mitjans de comunicació,
de ser persones populars, podríem dir,
i això ho plasmen en els seus llibres
i així és una fórmula que està funcionant molt bé.
Doncs recordem una cita oberta per tothom.
En un costat d'aquesta taula rodona
els quatre escriptors mediàtics,
el Javier Cassador, el Javier Graset,
el Jordi Ferrer i l'Antoni Mas.
i a l'altre costat, de la taula rodona,
més aviat asseguts en cadires,
el públic, tothom que vulgui anar avui a partir de les vuit,
baixar a les vuit en punt,
al Teatre Magatzem, que serà molt llarg, Cinta, que ho saps.
No ho sé encara.
La gent ens ho pregunta, és que quant temps estaran?
No ho sé encara, no ho crec jo.
Però com que serà prou interessant que vinguin a les vuit,
jo crec que aguantaran.
Per acabar, voldria dir que aquest acte
s'emmarca dins la tardor literària, com ja sabeu,
però amb un cicle que es diu Els Dimecres Literaris de la PELC,
que és l'Associació de Professionals i Escriptors en Llengua
i Estudiosos de Llengua i Literatura Catalanes,
que ha organitzat aquesta sèrie de dimecres literaris.
Aquest serà el primer.
El següent serà una conversa amb Oriol Grau,
que també pot ser interessant, el recomano,
i jo no hi intervindré, però segur que hi assistiré.
I l'últim, l'últim dimecres de literatura,
tots aniran sobre literatura mediàtica,
i l'últim serà una xerrada càrrec de l'escriptor Jordi Puntí.
Molt bé. Totes tres actes centrats al magatzem?
Sí.
Molt bé.
Cinta, mira, ja quasi ens ho has contestat,
però la Cinta, de fet, coneix ben bé tots els actes
de la tardor literària, per mil coses, no?
Perquè per la feina ho requereix,
i diguéssim que ja fa un mes més o menys
ja coneixia els actes de la tardor literària.
Voldríem, ja que et tenim aquí,
no volem perdre l'ocasió de que ens expliquis,
ens recomanis algun acte,
particularment que tu ho trobis molt interessant.
Jo soc molt desmemoriada,
i no us diré dates, ni hores, ni coses d'aquestes,
perquè segur que m'equivocaré.
Però a mi em sembla que l'espectacle
que farà en Daudé, el lector,
que recitarà poesies de diferents escriptors,
no només catalans,
que es diu, si no m'equivoco,
no en el nostre nom,
i pretén ser un crit contra les guerres,
i una mica un homenatge
a tot el moviment social
que hi va haver en contra de la guerra de l'Iraq,
pot ser bastant potent.
Serà el divendres 12 de novembre,
a les 10 de la nit,
a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Doncs moltes gràcies per aquest consell.
Una altra recomanació petita.
Ah, mira, sí, tant i tant.
Tema lletres a taula,
trieu, remeneu i feu el que vulgueu.
La gastronomia i les lletres combinen molt bé.
Doncs ens quedem amb aquests consells de la Cinta Olidant.
Moltes gràcies i molta sort
per aquesta taula rodona que moderaràs ara ja.
Has d'anar marxant ràpidament, Cinta.
Sí.
Sort.
Gràcies.
Gràcies.