Àngela, bona tarda.
Bona tarda, Núria. Bona tarda, Tarragona. Bona tarda, Josep Maria.
Bona tarda, Rodolies. I aniré a veure el Quico Beneno.
Sí, a tu se t'amplia ja la gent a qui saludes, eh?
Ara he saludat el Quico Beneno. Un dia vaig saludar l'Aznar.
I vas veure la contesta?
No, perquè li vaig dir solapadament, li vaig dir Torito Bravo.
Ah, no es devia donar per entès, no?
És el que tenen.
Sí.
Se n'enteren mai. Ai, xiqueta. Aniràs a veure el Quico Beneno?
Sí.
Sí, t'agrada?
Doncs especialment no, però tampoc passen tantes coses de rock per aquí i Tarragona com Fernanari.
No, no seria allò que...
M'ha agradat aquest argument.
Però sí, aniré, aniré perquè crec que hi haurà un bon ambient i m'agrada.
No soc fan, però m'agrada.
Això serà dimecres que ve. De moment ens centrem en aquesta setmana.
Després parlarem de música, de cinema, piro, parlem ara de teatre.
I un teatre molt especial, el que es programa aquest divendres a la Sala Trono.
Perquè és visual totalment, eh?
Bé, suposo que algú s'escoltarà.
Però sí, la seva base és visual, és el que se'n diu teatre negre.
Teatre de llum negre, perdó.
Teatre de llum negre. Parlem amb el Quico, et sembla?
No, Beneno.
Mira, de Quico a Quico.
Veus?
Ell millor, ell millor.
Quico, bona tarda.
Bona tarda.
On estàs? On estàs? A Barcelona.
Ara estic a Barcelona, a la plaça Cerdà.
Ai, mítol.
Estic a punt d'anar a recollir el cotxe per tornar a marxar.
Ai, no parem.
No parem, no parem. Això és bo.
Explica'ns a Quico així en general què és el teatre de llum negre.
Bé, aviam, així ens es per sobre, perquè és una cosa molt llargueta.
En primer lloc, salutacions a tots a Tarragona, que vinguin tots a la sala trono.
Sí.
Bé, Tarragona, Rodalies, el Josep Maria, el Quico, i el Quico, i tots plegats.
Doncs mira, aviam, el teatre de llum negre va ser arreu que jo feia titelles per nens.
I veia que els pares reien més que els nens.
O sigui, el nen agafava el compte, però el pare reia.
I aleshores, en una sala de Barcelona, on vaig estar quasi 18 anys i he estat,
vaig començar a fer les titelles amb llum negre.
O sigui, vaig pintar totes les titelles amb llum fluorescent,
i vaig començar a fer acudits, a fer coses, encara a l'adult.
I va resultar molt divertit, va resultar molt bé, em vaig anar aficionant.
I això, diguéssim, és el que fa la friolera de quasi 18 o 20 anys que ho estic fent.
18 o 20 anys?
Sí, i tant, i tant.
Tu, el Quico, acompanyat de la Iolanda, pot ser? Esteu junts tot aquest temps?
Sí, sí, el Quico, la Iolanda. Nosaltres estem junts fa 31.
Bé, bé, consolidats ja, eh?
Sí, no, i a més a més, com que viu a casa amb mi, ostres...
Ah, te l'emportes cap a casa, després de la representació?
Sí, i després tenim una filla que encara es fot prou, que s'hi arribem tard.
Mira-hi.
El Quico i la Iolanda són la companyia d'Andy,
i ells ens portaran, doncs, aquesta obra de teatre de llum negre.
Què és això? No, pinteu les figures fluorescents,
i llavors hi enxufeu la típica llum aquesta que...
Toma les discoteques, perquè ens entenguem.
Sí, més o menys, sí, que tot el que és blanc rellueix.
Ara, el que has dit abans de visual, sí, és visual, però xerrem molt.
Neus.
Molt, perquè aviam, així és per sobre una petita sinopsi.
Sí, sí.
No té un fil conductor, però es tracta de que el que es pot fer amb les mans
i el que es pot fer amb uns animalets.
Aleshores, les mans parlen i fan com una miqueta de màgia,
una miqueta d'acudits entre ells, es parlen com si fos una família,
un pare, una mare, un nen, una nena, i van parlant.
I després passem a fer un conte, que és el conte de la caputxeta,
i de la caputxeta ja passem a les bestioles.
I aleshores és una selva amb uns cucs, uns cargols que, diguéssim,
corren per allà, els cucs que són molt mal parlats,
una rata que va en cadira de rodes perquè ha tingut un accident.
I llavors és això, o sigui, diguéssim, és molts gags seguits,
historietes petitones, i en un final, on fem un petit descans,
donem unes ulleres especials en tres dimensions al públic,
i acabem l'espectacle amb un espectacle de tres dimensions.
Ben!
Això és divertíssim, perquè hi ha la gent...
Però això fins i tot és futurista.
I la gent crida...
És tan futurista com que serà divendres, no serà avui.
No, no, serà divendres, fins a dir...
20 anys amb aquesta obra, concretament, amb la mateixa que porteu aquí?
Renovant-la, clar.
Vam començar amb el teatre clàssic sobre el tipus Castellet,
o el teatre Pla,
i vam anar poquet a poquet pujant unes llums,
després pintant el teatre,
i al final vam fer la càmera negra.
Et diré també, veiem, producte d'uns espectacles
que vam veure nosaltres a Amèrica, a Nova York, a Los Ángeles,
tot això, el vam anar a visitar,
i allí vaig veure les tècniques de la llum negra,
que aquí a Espanya es pot dir que només hi ha un parell o tres,
a Sevilla n'hi ha un.
Sí, a Sevilla, Espejo Negro.
Espejo Negro de Sevilla, que és el que fa una obra de teatre complerta.
I nosaltres, diguéssim, es vam dedicar a fer això,
gags, i completament diferent del que és ells.
I gràcies a dir que aquesta tècnica van convertir en una boca negra,
simplement unes llums que enlluernen el públic,
que és, diguéssim, el que fa que no hi vegis,
mentre més miris, menys veuràs.
I per això li vam pujar també el títol a l'obra,
és La vista t'enganya.
On sembla que miris, sembla que vegis,
no vegi i no veu res.
I mentre més t'hi fixes, menys veuràs.
Escolta, Quico, què és més agraït o què ve més de gust a fer teatre
per als més petits o per als grans?
Aviam, a mi m'agraden els petits.
Fa 38 anys que treballo a l'espectacle.
Aleshores jo vaig començar amb els nens.
Continuo fent amb els nens,
ara que aquesta tarda he vingut a fer una cosa en una escola,
per volar-hi dos o tres anyets.
Però és un altre tipus...
Això és una manera que...
Ara faig l'espectacle per als nens,
on he d'anar molt en compte,
molta cura i tal.
De ver què diuen els cargolets,
la rateta...
Jo mateix.
Llavors aquí ja no em pleo la càmera negra,
ja ho faig en directe.
La titella clàssica,
la del castellet i tal.
I a la nit és el...
M'he de sa uva, que es diu.
Escolta, i les titelles us les heu fet vosaltres?
El meu pare en pau descansi.
Mare de Déu, quina afanyada, no?
Molta, molta.
Ja les veureu.
Sembla que digues,
ah, bueno, serà pintura...
No, no, no, porta molta, molta, molta feina,
molt muntatge i molta càrrega,
perquè portem una furgoneta.
Quantes em porteu de titelles divendres?
Quantes n'hi haurà diferents?
Aixins, per sobre,
a veure, em dic un...
Calculo que entre unes 12 i unes 14,
aproximadament.
I a tot, ja dic,
hi ha cucs, hi ha cargols,
hi ha rates, hi ha un tarzant,
hi ha un cocodril que va darrere el tarzant.
Tinc una papallona,
papallona,
un ànec que vol ballar la corda fluixa
i es fot de cap,
o sigui...
I al final, sí,
una granota que va a trompa.
Ah, mira.
Sí, és una granota que,
com que ja està tot a l'espetacle
donant-li la canya,
al final surt pobreta
que ja no s'aguanta.
Quico, i segur que tens una titella,
la més entranyable teva,
quina és la que més t'agrada?
El cocodril.
Sí?
És el primer que vas tindre.
És un cocodril que és petitós,
tipus caimans,
però a més una veu molt gruixuda,
i és la que, amb l'espetacle
que vam fer amb en Jordi Lepé a TV3,
que es deia Surti com Surti,
amb aquell espectacle,
diguéssim,
allí vam estar dos anys,
allí treiem el cocodril.
I va ser la primera, diguéssim,
marioneta meva,
la meva amorosa, diguéssim.
Ara m'has recordat el Quico
amb aquella sèrie que fan a Australiana,
del caçador de cocodrils.
Ah!
Dives un cocodril petit,
tipus caimans,
amb una veu molt greu.
Sí, però fot-li la mà.
El paio està boig.
Però posa-li la mà davant i veuràs.
Sí, sí.
Quico, sóc Àngela.
Hola, Àngela.
Aquí no us conecíeu.
Sí, sí, que ens hem parlat
i no, i ens coneixem.
Escolta'm,
a partir de quina edat diries
que es pot veure aquest espectacle?
A partir de quina hora?
De quina edat, edat.
Ah, de quina edat?
Aviam, avui en dia,
després del que estem veient a televisió,
no hi ha edats.
Ara, a mi,
sobre el meu punt de vista,
a partir dels 16 o 17 anys.
Sí, aviam,
més petitets,
no és perquè...
és simplement pel vocabulari.
Perquè hi ha paraules que no passa res.
Els pares que no tinguin por al vocabulari
poden vindre amb gent de 12 i de 10 anys, no?
Sí, aviam, sí.
Me retrec una miqueta,
perquè ja et dic,
que fa tants anys que treballo pels nens,
sóc conscient que no puc dir un disbarat.
Però, clar,
si no el dic...
Aviam, un disbarat.
El puc dir per aquí, per antena?
Digues.
Aviam, potser dic collons,
per exemple, no?
Però si això és finíssim.
Ens han ruboritzat.
Això és finíssim.
Però, escolta,
és que aquest collons que he dit
no té res a veure amb l'altra.
No té res a veure amb cojones,
que això sí que és fort.
I potser el cocodril,
com que tenc la rata que és on de l'usa,
i el cocodril que és català,
aquí hi ha una mescla d'idiomes,
però aviam,
això ja també depèn d'una altra cosa,
també depèn del pare.
Des pares.
Si el espectacle sap que és per adults
i el pare porta el nen,
no pugui dir després,
escolta, que això no és de dir per ell.
No, ja hem dit alguna paraulota
i apa, ja reiando.
Perquè aviam,
hi ha un acte sexual entre dos cucs,
però tu no veuràs res.
Ai, que deu ser molt poc eròtic, això.
No veuràs res,
però en canvi tu t'ho imagines,
perquè saps...
Clar, clar, clar, la imaginació.
Dos cucs,
allí un muntat sobre de l'altre
i uns cors que surten flotant,
i a més al final tenen dos cuquets,
però esclar,
no dirà allí...
No, no.
Els cucs sempre ho han fet finets, finets.
Sempre finets.
I a més de punta,
perquè és molt llarg.
Està bé, ja.
Això promet, eh?
Això promet, promet.
Sí, que promet.
Sí, que promet.
Almenys tota l'estona,
el temps que portem fent-lo,
s'ho passen bé.
És molt divertit,
és sortir-se d'avui en dia,
amb polítiques i mandangues i res d'això.
Per nosaltres és encantador
perquè no hem portat res de llum negre, no?
I posar la sala a prova per això,
ens fa molta il·lusió, la veritat.
Bé, i aviam si tenim molt d'èxit
i podem repetir molts cops.
Sí, sí, sí, perquè no.
I tant.
I tant.
Doncs, Quico, ja per anar acabant,
mira, un parell de preguntes.
Vinga, vinga.
Una que li fem sempre a tothom
que passa per aquí,
que és que ens destaquis un moment de l'obra,
un moment puntual
o una frase d'un personatge o alguna cosa.
I després una altra pregunta
que ens diguis si pot ser
algun dels trucs tècnics
que té això de la llum negre.
Correcte.
Que ho sapiguem apreciar millor
quan anem allà, no?
Perquè a vegades et quedes amb la imatge
i ja està,
però no,
has de saber el que hi ha al darrere.
Mira, la frase, per exemple,
que és repetitiva,
que sempre la dic molt,
és
me voy a esconder.
Perquè el cocodil cada vegada
que no vol agafar,
no pot agafar el terçant,
diu que se va a esconder,
perquè l'agafarà després.
I sempre diu
me voy a esconder.
i se'n va.
Aquesta és la frase.
L'altra,
una petita tècnica.
Doncs mira,
aviam,
suposa't un foscor,
una habitació fosca,
on et posi unes llums a l'esquerra,
unes llums a la dreta
i unes llums avall
mirant el públic
per fastidiar.
Perquè no hi vegin.
És allò,
la primera norma
d'aquest tipus de teatre
és encegar el públic.
Va fastidiar el públic.
Sí, molt poc, eh?
Però allò que molesta la retina,
allò que la gent diu
em sembla que m'acostumaré
a la foscor i el voré.
Escolta, escolta,
i si algú ve mulleres de sol?
Que es pot mitigar això?
No, si ve mulleres de sol
jo li donaré un límpia per a vista.
Bé, bé, bé, bé.
Molt bé,
o sigui, no valen trucs, eh?
Tampoc.
No, no n'hi ha.
A més, te'n diré una cosa.
Això sí que és molt important.
Jo sí que es beca a tots.
Vol dir que si hi ha algú
que s'aixeca, es belluga,
mou una mà
o treu el mòbil de la butxaca,
jo l'estic veient.
I pegues bronques també?
Totalment.
A través del cocodril?
A través del personatge?
El primer bitxo que tinc a mà.
Has donat els casos
a unes sales d'aquí de Girona,
has donat els casos
de trucar al mòbil
i les persones agafaran
i clar, cal que l'estic veient.
I avergullir l'estat del tot.
No, a mi li he dit,
senyoreta, vostè,
la falvilla negra i la llum blanca,
que les queda mirant,
diu, d'on surt?
Aquesta veu serà el bitxo que parla?
Això és una de les tècniques
de la llum negra.
Doncs hem parlat amb el Quico,
la meitat,
jo amb la Iolanda
de la companyia Dandy,
que venen a presentar
el divendres
a la Sala Trona
La Vista Enganya.
Quico, moltes gràcies.
No sé, Àngel,
si et queda alguna pregunta
per fer-la.
No, no, ara ja només
em queda la vista a mi.
Doncs divendres la perdràs.
No, la perdràs.
Estic acumulant
per tindre-ne un munt.
A veure si el veig.
Vés agafant llum.
A veure si et veig.
Per acumular-la.
D'acord.
Vinga.
Fins divendres, Quico, gràcies.
Fins divendres, ho siau.
Doncs Àngel, ara si ens quedem amb tu,
ni que sigui ràpidament
perquè ens recordis l'hora
i tot això.
Sí, ràpidament direm
que és a les 9 i mitja,
aquest divendres que és dia 14,
al Teatre Sala Trono,
al carrer Missiós Sitges 10,
a prop de la Catedral,
a prop del carrer Major,
i que hi ha entrades,
ho sé perquè avui he passat,
vull dir que encara n'hi ha,
a l'Orraconet,
a la llibreria Cafeteria
que hi ha a la Rambla.
Ai.
Sí, sí,
ven tots cap a la Rambla
buscant l'Orraconet.
L'Orraconet de la Rambla.
L'Orraconet de la Plaça La Font,
que sí,
que encara n'hi ha
i que pot ser molt emocionat,
divendres.
Doncs jo estic aquí mirant ràpidament,
és l'última representació
que feu aquesta temporada
a la Trono, no?
No, no, encara queda.
Un diumenge,
que fem una extraordinària,
diumenge 23,
amb els fruits de la Passió,
Passió,
i el divendres 28,
el Cazador de Leones.
Mira, cocodrils, leones?
Leones, sí, sí,
acabarem molt animals.
Doncs ens ho vindràs a presentar, no?
Encara no ens acomiarem
definitivament de l'Àngela.
No, encara no.
Fins d'aquí 15 dies, doncs.
No, vindrà el dimecres que ve,
perquè això és diumenge,
és que hi ha un diumenge entre mis,
o sigui que aquest mes vindrà seguideta.
Bé, no, podrem suportar.
Gràcies.
Un petó, fins dimecres.
Fins dimecres, sí.