Fins demà!
Doncs un altre dimarts doneu-me benvinguda aquí als nostres col·laboradors que ens arriben des de la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona i avui tenim gairebé tot l'estudible, em sembla que no hi ha ni tan sols micròfons per a tothom. Bona tarda en general a tots.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ja us apenyareu amb els micròfons, els auriculars, sí? No comptàvem amb tanta gent potser avui ja. Tenim l'Anna Duc, la presidenta de la Protectora. Anna, bona tarda.
Tenim també la seva secretària, la Joana Maria Rueda. Joana, bona tarda.
Hola, què tal?
A la Lluïsa Muñoz, que és una de les col·laboradores actives, podríem dir de la Protectora, o la Lluïsa?
Bastant actives, només.
I l'Esteve Avesora, que com sempre, bona tarda, Esteve.
Bona tarda.
Se sotmetrà, com a veterinari que és, a les preguntes que vulgueu formular.
D'aquí un ratet, si teniu animals de companyia, si teniu dubtes qualsevol sobre el tema que tractem avui o qualsevol tema,
l'Esteve contestarà les vostres preguntes, simplement trucant al 977-24-4767.
D'aquí uns minutets obrirem les línies.
Doncs, què us sembla? Avui teníem pendent un tema molt interessant que la Joana ens va apuntar la setmana passada,
que era fer una mena de formulari, no?, per saber si estem preparats o no estem preparats per adoptar un animal.
Doncs sí, perquè la gent, molt alegrement, veuen un animalet, en una botiga, en un amic, o el que sigui,
i això es té de madurar, es té de pensar molt abans de portar una mascota o un animal de companyia a casa.
I nosaltres volíem fer unes reflexions que es tenen de fer i profundes,
perquè és portar un ésser viu amb una família que té unes obligacions i uns drets, i això es té de respectar.
I no sé si m'agradaria dir-ho en castellà perquè m'entengui tothom,
però suposo que encara que ho digui en català també m'entendran.
Però, per si un cas, doncs voldria dir que tindre un animal implica unes obligacions permanents
mentre l'animal viu, que pot ser uns 10 anys, 12, però com un terme mig.
I això és irrevocable.
La persona que adquireix un animal té de pensar que no el primer problema serà el primer que saltarà de la casa.
Això, per endavant.
Després, és aquesta persona, tant no m'agrada dir amo, perquè no som amos dels animals,
però som responsables.
El responsable d'un animal té la responsabilitat, a dir-ho així, dels seus actes
i del que faci aquell animal i del seu comportament.
Això vol dir que el té d'educar.
I es té d'educar a dintre de casa i es té d'educar a fora de casa.
Un animal educat, un animal que no molesta ningú, tothom l'acceptarà.
I tant si vas a un restaurant com si vas a un hotel, com si vas allà on sigui.
Ara, un animal que molesta, ningú el vol i, a més a més, repercuteix a la fama de les altres persones
que també tenen animals i els tenen educats.
Ara, un test per saber si, després de fer les reflexions, hem vist que sí, que nosaltres som responsables
i serem responsables, i et diria aquí com allò de que hasta que la muerte no se pare,
doncs bé, és igual.
Una reflexió primera, que mai es té de regalar un gos o una mascota o un gat
sense el consentiment de la persona que el té de cuidar.
Això, un regalet improvisat i patapam té un animalet? No.
La persona d'aquella casa té de saber i té de acceptar que li regalaran allò o que li portaran.
Primer.
Una altra reflexió, tindre un espai suficient a la casa.
Això que tinc al balcó, nit i dia, pluja, sol, vent, i allí que no es poden,
perquè a mi em truquen veïns que ho veuen, i on s'ha pot denunciar, on s'ha pot denunciar?
Doncs sí que s'ha de denunciar i si ens truquen ja diem nosaltres on.
Però aquests animals tenen de tindre un espai vital, i un espai vital suposa poder córrer,
poder treure la casa, tindre el temps de treure el carrer, tindre-la amb companyia,
perquè és un animal de companyia, no és un animal per tindre-lo.
Ni amb parcel·les dies i dies sols, que es tornen de se trastornen,
ni amb un balcó allí bordant i molestant a tots els veïns.
Un altre punt.
Quin animal és adequat, és una altra cosa que ens hem de pensar,
quin animal és adequat per les meves circumstàncies?
Si és un pis, si és un xalet, si és una casa, allà on sigui.
Perquè si hi ha persones grans que no els facin caure, si hi ha crios petits,
si hi ha races que són molt nerviosos, hi ha races que són més tranquil·les,
tot això es té de consultar al veterinari i que t'orienti, perquè és l'únic que et pot orientar.
Després, una altra història que també ens hi trobem,
que s'han canviat de pis i el nou pis, o la nova casa,
la comunitat no permet animals, és clar, quan ells ja han comprat el pis,
posar l'animal fora. I això, doncs, jo, personalment,
diran, és clar, aquesta, doncs, ens ho creiem,
però jo primer no em canvio de pis, ni de casa, ni de res,
si no pot anar amb mi, els meus animals de companyia.
Un altre tema.
Tinc suficient temps lliure per quan arribi a casa cansat de treballar,
o pluja, o vent, d'agafar el gos i treure'l al carrer,
que estaria molt bé, molt calentó, amb la butaca allí,
doncs, vale, respallar-lo per banyar-lo i per fer exercici.
Això també s'ha de pensar.
I un altre punt, que ja me'n queden dos només, tranquils,
tinc cèntims, la meva economia és suficient per pagar els gastos
de perruqueria, de veterinaris, d'impostos,
perquè sempre un animal és com una persona.
El moment que potser menys tu esperes, agafarà una malaltia
i el tens de portar al veterinari, que te'l revisi,
que et faci potser una operació, això el tens de tindre previst.
Després, quan marxo de vacances, marxo de vacances,
o tinc una operació que tinc d'anar a un hospital,
o algun imprevist d'aquestos, sé on deixaré la meva mascota,
on la deixaré, aquí me la cuidarà.
I per últim, tinc la suficient paciència per tolerar totes les destrosses
típiques dels cadallets, les sabates més maques,
els mobles més bonics, les cortines més noves...
Si tot això dius sí, sí, sí, sí, jo ho supero,
doncs mira, l'enhorabona, perquè tindràs un èmic per tota la vida
i sereu molt feliços tots dos.
Ai, Joana, clar, perquè aquí sempre havíem vist la part més positiva, no?
Hi, hi, hi, hi, un animal que bonic, però clar,
tot això que diu la Joana és veritat.
I que soni una mica depriment dit tot junt...
I encara em deixo coses, eh?
Però, bueno, per no fer-ho més llarg...
De totes maneres, volia afegir dues cosetes,
a lo que ha dit la Joana, potser importants,
que a l'hora d'agafar un animal de companyia,
saber, i per això sempre s'ha de consultar el veterinari,
doncs que hi ha el que se'n diu en suonosi,
que són malalties transmissibles dels animals de companyia a les persones.
Clar, si dintre d'una casa hi ha alguna persona que té alguna malaltia,
és convenient saber-ho, perquè quan fiquem un animal de companyia
hem de saber això.
per això la necessitat una miqueta, abans de comprar un animal,
informar-nos, doncs, amb el veterinari de quina és la millor opció.
I després, amb una altra coseta que ha comentat,
en referent a que, clar, evidentment,
quan tens un animal de companyia tens unes despeses econòmiques,
a vegades imprevisibles.
Llavors, d'un temps cap aquí,
han sortit el que se'n diuen assegurances veterinàries,
que ajuden, en certa manera,
doncs, els propietaris
una miqueta, doncs,
a fer front a despeses que a vegades
no són esperades.
Que són com les assegurances personals, diguéssim.
Sí, vull dir, perquè no fa massa temps ha sortit
i hi ha molta gent, doncs, que jo crec que és important
que se n'assabentin, no?
Doncs, perquè a vegades, doncs,
si tenen algun tipus de...
Doncs, bueno, l'animal de companyia té un accident, etcètera,
a vegades, doncs, clar,
el que és l'import econòmic fa
que es tirin moltes vegades enrere
i optin per una opció dràstica, no?
Com és el sacrifici d'un animal.
I crec que això, a vegades, doncs, ajuda.
És interessant que ho sàpiga la gent.
I suposo, Anna, per exemple,
que des de la protectora,
quan us ve algú interessat en adoptar,
doncs, una mica també els plantegeu totes aquestes coses, no?
És allò que dèiem que sí que teniu moltes ganes
de donar d'animals en adopció,
però atenció que no el doneu a qualsevol.
No, no el doneu a qualsevol.
A més, a més, sempre us hi fem preguntes
més o menys tot el que diu la Joana.
Si tenen espai, si tenen temps,
si podran portar-los al veterinari quan ho necessiti,
quan marxen de vacances,
quan tindran nens,
fins a això ho preguntem.
Ens fa por.
I fins i tot, a veure,
tampoc cal ser tan catastrofistes com ens hem posat ara,
perquè, bueno, suposo que també hi ha animals
que s'adapten millor a unes condicions
que a unes altres.
Esclar, l'ideal potser per a un animal
no és estar al pis,
però si, per exemple,
si s'ha d'estar al pis,
almenys que hi ha d'haver gossets, no?
Més o menys petits o més adaptables.
Si s'adupen,
si s'adupen,
se'n pot estar perfectament.
El que passa és que hi ha gossets
que són de talla gran,
que, clar, és més difícil per ells
després estar a un pis
i no sortir massa a caminar.
Però també s'adapten.
Tots s'adapten ells.
Comentàveu,
ara amb el micròfon tancat ho dèiem,
que, de moment,
les adopcions que us estan funcionant millor
són les de cabells.
Doncs sí,
perquè últimament
n'hem donat,
però bastants.
I sempre tenim aquella por.
Bueno, aquest cadell,
quan es farà gran,
què passarà amb ell?
Però esperem que ara la gent,
les persones que venen allà,
ja venen conscients del problema.
De seguida diuen,
sí, sí,
li posarem el xip.
i, bueno,
d'entrada sembla que
no tingui que passar
que després aquest animal
sigui un animal abandonat.
Doncs,
que d'ells,
que són els que tenen més sortida
dins la protectora,
però, vaja,
gossos de tota mena,
i jo m'interessaria
pel cas de l'Òscar,
que el vam conèixer
la setmana passada
un gosset,
que, si us recordeu,
tenia una pota tallada,
que no li vam poder salvar,
però que,
que, vaja,
un gosset,
bueno,
superbonjant,
va venir aquí als estudis,
es va portar superbé,
i què li ha passat a l'Òscar?
Encara el teniu vosaltres?
Doncs, sí,
l'Òscar encara,
bueno,
de moment encara està a casa
d'una voluntària,
que ho està tractant molt bé,
i li hem de buscar una casa,
perquè, si no,
el marit de la senyora,
no?
Llavors,
avui aquí tenim una carta,
que la volem portar al diari,
i ficar en algun lloc
que es pugui penjar,
que tothom el vegi,
perquè és un goss molt bonic.
Si me permets,
l'agraeixo un trosset de la carta.
Sí, sí.
Bé.
Hola,
soc l'Òscar,
i em van trobar
perdut a la muntanya
el passat mes d'abril
amb una pota ferida
per una trampa.
Ara,
després de més d'un mes i mig,
m'han operat
i estic plenament recuperat.
Gràcies als caçadors inconscients
m'han hagut de tallar
una puteta,
però com que ja estic bé,
faig vida normal.
Camino bé,
he après a pujar
i baixar escales
i, supremament,
corro,
i tot darrere d'altres gossos
i naturalment darrere dels gats.
Estic molt ben educat,
no faig pipí ni cac a casa,
sempre al carrer.
Menjo bé,
em deixo banyar
amb molta resignació
i sense oposar resistència.
M'he pres els medicaments
amb obediència,
no m'escapo
quan em porten pel carrer.
Soc molt i molt carinyós
i tinc molta paciència
amb els nens.
Soc jove,
crec que haig de tenir
al voltant d'un any i mig,
peso 22 quilos
i soc barrejat,
és a dir,
pataner,
però he sortit molt bonic.
Estic a la projectora
d'animals d'Aragona
esperant que algú
em vulgui adoptar.
Només poso
una petita condició.
M'agradaria viure
amb una família
que m'estimés
i em cuidés
i no amb algú
que em deixés
tota la setmana
sola a la parcel·la.
M'agrada sentir-me
acompanyat.
Si voleu vindre'm a veure,
truqueu a la protectora
i us rebré.
Tinc l'agenda de visites.
Molt bé,
aquí l'has cridat
aquest text tan entranyable
de Lluïsa.
Lluïsa,
el tens tu,
l'Òscar,
encara, no?
Sí,
el tinc jo,
però el tinc,
tot i que m'estic encarinyant
moltíssim amb ell,
sobretot perquè li treuen
els punts d'aquí dos dies
i està recuperat,
però, clar,
se l'ha d'estar...
És a dir,
per tenir-lo
sempre a la protectora
és millor encara
tenir-lo en casa d'algú.
I jo estaria encantada
que l'adoptessin
abans que hagués
de tornar a la protectora
perquè està tan acostumat
ara a viure
amb una família
que seria una pena.
I jo,
a tal d'això
que deia la Joana,
aquests dies
que ha plogut
intensament,
quan arribava a casa
amb ganes de canviar-me,
doncs baixava
l'Òscar a fer pipí
i m'entretenia
tant com era convenient
perquè ell fes
les seves necessitats.
I, a més,
ahir fins i tot
quan vam pujar
com que ell estava
molt més mullat que jo
encara el vaig aixugar
amb una tovallola,
el vaig arespallar una mica
perquè entenc que, clar,
també es mullen, no?
I avui mateix
m'he recordat
que se m'ha acabat el pinso
i abans d'anar a comprar
la llet de casa
doncs aniré a comprar
el seu pinso
i s'ha d'estar pendent.
Per mi,
és més important
perquè jo m'arreglo
amb qualsevol cosa
però l'animal
si no té pinso
doncs no és qüestió
donar-li un tros de pa.
Llavors, és això,
s'ha de tenir molt present.
El que passa
és que totes aquestes penúries
entre cometes
que expliqueu
volien de tenir
la seva part de satisfacció
doblada, no?
I tant, i tant.
I tant, i tant.
A veure les alegries, també.
I tant, i tant.
Jo avui ho dèiem,
estic encarinyant
perquè és que em respon també.
Anem pel carrer
i me va donant copets a la mà
com dient
ei, que sortim tots dos,
que bé, anem a passejar.
Està...
Avui l'he vist córrer
però córrer a galop, eh?
Està animadíssim.
Amb tres potes, eh?
Déu-n'hi-do.
Amb tres potes, amb tres potes.
I me va donant copets a les cames
i així com dient
eh, que estem bé?
Eh, que ens ho passem bé?
Com si jo també sortís
a fer pipí amb ell al carrer, saps?
Sí, són encantadors.
Doncs a veure si li aconseguim
un amo,
alguna persona
que se'n faci càrrec de l'Òscar
fins i tot el portaríem aquí, no?
I li faríem un seguiment.
A veure, Joana, Joana.
Sí.
Jo, parlant d'això
que ha dit allò d'anar a comprar el menjar
li voldria preguntar a l'Esteve
que ens expliqués una mica
els menjars
perquè nosaltres tenim preguntes
de persones
que diuen
esclar, el gos
és bé de llop,
és carnívoro
i a què se'ls ha de donar de menjar
sobretot
com que volem acabar
amb la cosa dels cadells
doncs a quins menjars
què és bo, què no és bo
perquè també tenim preguntes
per exemple
que jo te la faig ara a tu
te la passo
de que
menjar sempre
el pinso
produeix
una ressecatat
de budells
i poden tindre
trastorns
de rinyó
no sé
alguna cosa així
a veure si ens expliques tu
bueno, ja en principi
i després també ja
perquè m'ho expliquis tot
el menjar
de casa
que si és millor
el pinso
o menjar de casa
menjar de casa
fet per ells
o menjar
de les sobres
una mica
si ens expliques això
aviam, una miqueta
el tema és que
en l'actualitat
hi ha molts pinços
i els pinços una mica
la finalitat és
evidentment
alimentar l'animal
a l'edat
que li correspon
hi ha
doncs
pinços
per animals
en creixement
fins a l'any
després
pinços una miqueta
fins que són ja adults
i a partir d'aquí
per quan són geriàtrics
sovells
evidentment
aquests pinços
estan complementats
amb tot el que necessita
aquest animal
nosaltres sempre
recomanem
doncs
que els donem
pinso
els propietaris
donin pinso
perquè
evidentment
perquè
no necessitarà
res més
l'animal
i després
una mica
perquè si li comencem
a donar de casa
clar
els animals
de tonto
no en tenen res
llavors ens dirà
que el pinso
ens el mengem nosaltres
i doncs
acabarà
doncs
el propietari
gastant-se uns diners
per un pinso
quan en realitat
doncs
el que necessités
és això
eh
ho dic perquè
també és bo
que li donguem de casa
però clar
si busquem
la comoditat nostra
el millor és el pinso
i no hi ha cap problema
perquè evidentment
van complementats
amb tot allò
que necessita
inclús quan tenen
algun tipus de patologia
sigui quina sigui
pues renal
o a vegades intestinal
hi ha pinços
destinats per això
clar
si no una mica
esclavitzem el propietari
que tingui que estar a la cuina
fent un tipus de dieta
específica
per allò
eh
i també una mica
s'ha de buscar
doncs la comoditat
per en dues parts
no sé si et contesto la pregunta
sí sí sí
no jo perquè
ens la fan
no
i aleshores doncs
hi ha vegades
diuen
no és que jo
li faig menjar especial
per ell
amb arroz
amb verdures
amb pollastre
però ostres
això també és un
cuento xino
si cada dia tens de fer-li
el menjar
havent-hi
una gamma de productes
que també costa
cèntims
si ho tens de fer
ara esclar
si només li dons
les sobres de casa teva
que aquí potser
és on és pitjor
perquè potser
són grasses
i coses
no proporcionades
de vegades hi ha gent
que té el pensament
que donar una determinada cosa
per exemple
l'engatx és molt freqüent
a vegades hi ha gent
que diu
doncs mira
només li donaré peix
o només li donaré fetget
i tal
i això moltes vegades
a la llarga
provoca problemes
o carencies
i malalties
que amb gatx
ho veiem bastant freqüentment
per això
és millor acostumar-se
al pinso
de petitets
i ens estalviarem
molts problemes
Esteve
si et sembla
podríem dedicar
un programa
més endavant
no cal que sigui
la setmana que ve
a parlar sobre l'alimentació
inclús també
sobre animals
amb tendència a sobrepès
que això sabem que no
tot el que són
les patologies
les patologies
provocades
vaja
causants de l'alimentació
perfecte
perquè avui tenies
un altre tema preparat
avui volia tocar
una miqueta
que el puc dar
enllestir 10 minuts
a menys i tot
vinga va
que després donarem
pas a les tocades
si voleu
els que estan aquí presents
doncs
fer-me alguna pregunteta
mentre ho estigui comentant
aviam una miqueta
doncs
l'altre dia
vaig parlar dels cadells
i bueno
imaginem-nos
que hem agafat
una gosseta
clar
és una cosa
que a vegades
els propietaris
no hi pensen
que és quan
aquesta gosseta
es fa una miqueta gran
i pot entrar
el que es diu
un pobertat
és a dir
entre el que és
amb cel
escolta
ja t'interrompo
directament
és que clar
avui m'ha dit l'Esteve
parlarem de les gosses
en edat de pobertat
el que em porta a pensar
que potser són més problemàtiques
que els gossos
en edat de pobertat
o no
sí
més que res
perquè aviam
el tema és que moltes vegades
això porta embarassos
no desitjats
embarassos no desitjats
alhora porta a vegades
que el propietari
digui
què faig jo ara
doncs el que faré
és abandonar-la
i aquí entrem una mica
tot en aquest cercle
per tant
és una mica important
3 o 4 cosetes
que volia comentar
hi ha les gosses
normalment
de mitjana
a partir dels 7 mesos
poden entrar
amb el primer cel
les més premature
ara bé
hi ha gosses
que poden trigar
fins inclús
els 15 mesos
a tenir el primer cel
cosa que
no ha de desesperar
els propietaris
perquè hi ha gent
que diu
és que porta 12 mesos
d'edat
i encara no li ha vingut
no passa res
també és veritat
que races grans
normalment
triguen més
a que els apareixi
el primer cel
ara bé
si han passat
posem 18 mesos
i encara no li ha vingut
sí que llavors
se sap una miqueta
que ens hem de
per part del propietari
de preocupar-se
o preguntar-ho
al veterinari
llavors
quantes vegades
tenen cel
les gosses
aviam
normalment
dos a l'any
cada 6 mesos
però
no és matemàtic
de vegades
pot ser cada 7
8 mesos
inclús hi ha
algunes races
que només tenen
un cel l'any
com per exemple
no se'n veu gaires
però els bassengi
tenen només
un cel l'any
després
una miqueta
el fet que també
podem tenir el contrari
gosses que tenen
3 o 4 cels l'any
això
en principi
pot ser degut
que tinguin
quistes ovàrics
i fan que tinguin
aquests cels
periòdicament
més regularitat
després
durant tota la vida
les gosses
tindran el cel
no tenen
el que se'n diu
la menopàusia
que molta gent
m'ho pregunta
és que la gossa
ja té 12 o 13 anys
i encara en té el cel
que li deixarà de venir
pot ser que el tingui
fins a l'últim dia
fins que es morin
fins que siguin
15 o 16 anys
potser
el que pot passar
és que només
se'n tinguin un
a l'any
o siguin més
que se'n diuen
silenciosos
no tant
aparatosos
i llavors
què dura un cel
amb una gossa
normalment
de mitja
uns 25 dies
però hem aquí
de fer
remarcar
que hi ha dues fases
és a dir
la primera
que pot durar
uns 10 o 12 dies
és quan la gossa
que és el que el propietari
diu
és que em té la regla
bueno
no és la regla
dit així
però és quan comença
a tacar
és a dir
les gotetes de sang
i això és la fase inicial
del cel
però no heu de patir
en aquesta fase
perquè la gossa
no voldrà ser muntada
no és receptiva
no es podrà quedar embarassada
és a dir
que no heu de patir
és quan deixi de tacar
és a dir
que seran uns 12
15 dies inclús
posteriors a la primera fase
que és quan
és receptiva
i que en qualsevol moment
si us descuideu
aneu a passejar
al parc
o el que sigui
pot ser muntada
per un gos
per un mascle
llavors això
és important
que ho sapigueu
per aquella gent
que vulgui
doncs
fer-la criar
sobretot
aquí una miqueta
aconsellar
que sigui molt pensat
el fet si la voleu fer
criar
per tota una mica
la responsabilitat
que porta
però el moment ideal
és una mica difícil
és a dir
després que deixen d'atacar
doncs normalment
al cap de dos
tres dies
pot ser el moment ideal
el que passa
és que moltes vegades
s'ha d'anar al veterinari
i fer-li alguna citologia
vaginal
per saber exactament
quin és el moment
això més aviat
amb gent que crien
és quan estan més preocupats
pel tema
després
hi ha un problema
que apareix freqüentment
després del cel
que és motiu
moltes vegades
de consulta
que són
gosses que
ho han passat
al cel
i al cap d'unes setmanes
el propietari
la nota molt rara
i diuen
què li passa a la gossa
noten que
deixa de menjar
que ploriqueja molt
que no vol sortir
que s'amaga
sembla que adopti
algun nino
algun coixí
fa com el niu
i els dona la sensació
que comencen a patir
ai ai
que aviam si la gossa
estarà embarassada
no heu de patir
si no ha hagut
una cobrició
per dir-ho així
d'alguna manera
el que està passant
és que aquesta gossa
té el que se'n diu
una gestació psicològica
les seves hormones
actuen
com si
estés embarassada
però no ho està
el que passa
és que li durarà
dos mesos
igual que un embaràs
inclús pot arribar
a fabricar
llet a les mames
cosa que
ho veurà
el propietari
les mames molt homefactes
augmentades de tamany
a vegades
si això és molt
l'aparatós
sí que necessita
algun tipus
de tractament mèdic
si no
no fa falta
és a dir
tal com bé
és algo fisiològic
passarà
el que sí que és veritat
és que després d'un cel
és a dir
el següent cel
o el tercer
pot tornar a passar
i és imprevisible
mai sabrem
si una gossa
té tendència
a tenir gestacions
psicològiques
el que sí
a vegades
recomanem
és que si això passa
que després de caer a cel
i és molt aparatós
una mica
s'aconsella
esterilitzar la gossa
per evitar
una miqueta
inclús
el malestar
de la gossa
i
si no tenim
una gestació psicològica
i pensem
i si es queda embarassada
és una altra
de les qüestions
que ens pregunten
com saber
i quan saber
que està embarassada
la gossa
normalment
el mètode més ràpid
és l'ecografia
el que passa
és que molta gent
mai sap
quan ha estat
coberta per un mascle
com que ha passat
d'una manera accidental
doncs bueno
hem de fer una mica
de números
però normalment
si se sap
el dia que ha estat coberta
a partir dels 23 dies
per ecografia
ja es poden veure
el que són
els sacs embrionaris
que són els fetos
i hi ha una fase inicial
i evidentment
verificar
que aquesta gossa
està embarassada
aquesta creença
una mica peregrina
que totes les familles
tard o d'hora
han de criar
perquè si no
tenen trastorns psicològics
que necessiten fer-ho
és cert o no és cert?
no és cert del tot
és a dir
igual que aquesta creença
hi ha d'altres
per evitar patologies
a vegades de dir
si una gossa cria
segur que no té tumors mamaris
quan sigui gran
aviam
la matemàtica
i les probabilitats
no són així
perquè malauradament
també ho comprovem
amb els sers humans
amb les dones
les dones
han estat mares
i també
s'acaben
desenvolupant
per desgràcia
tumors mamaris
passa el mateix
amb les gosses
és a dir
psicològicament
hi ha gosses
que aviam
no suposa
cap tipus de trastorn
se'n no sé
mares
algun cop
inclús clar
hi ha vegades gosses
que són mares
i
la naturalesa
és molt sàvia
i hi ha gosses
que no tenen
instint maternal
i quan donen
a llum
no saben
què fem
els fetos
i de vegades
inclús se'ls mengen
inclús no saben
fer-se càrrec
etcètera
per això és molt important
pensar que si
s'ha de fer criar
molt pensar-ho
però moltíssim
que això la Joana
segur que està d'acord
no
jo no estic d'acord
per què?
perquè no s'han de fer criar
el que passa
és que hi ha gent
o sigui
els criadors
els criadors
són els únics
amb que passin
totes les normatives
que tinguin
els nuclis
zoològics
i tot això
aquests
que facin criar
perquè
seran responsables
però les persones particulars
és que ni una
perquè mira
és vergonyós
veure
les anuncis
als diaris
els anuncis
a les revistes
en regalo
doy
vendo
però quantitat
de cadells
i tot això
tot això
mira l'altre dia
allà on vinc jo
una senyora
anava dient
ai tinc una gosseta
que tindrà cadallets
que en voldrà
que en voldràs un
que en voldràs un
o sigui
un altre diu
oh és que es col·loquen
què coi
es col·loquen
si els va oferint així
és que l'ha fet criar
i no els té col·locats
ni els tindrà col·locats
o sigui
que jo
la veritat
m'estimaria més
que la gent pensés
en l'esterilització
i no veure's
amb aquests problemes
perquè és un problema
que la gossa et quedi prenyada
i els gossets
a veure en qui s'enxufen
perquè tots aquests
són els que després
venen a parar
a les protectores
ai això és un bon punt de debat
que jo diria
que si algú hi té
alguna cosa a portar
o en fi
fer qualsevol consulta
obrim línies
obrim línies telefòniques
a partir d'allà
977-24-4767
24-4767
per fer qualsevol consulta
a Veterinària a l'Esteve
o per opinar sobre Mira
per exemple
aquest tema espontànic
que ha sortit ara
24-4767
Cada dimarts
a les 5 de la tarda
Temps de Mascotes
La protectora d'animals
i plantes de Tarragona
t'ofereix un servei
de veterinari
Si tens qualsevol consulta
dubte o suggeriment
sobre les petites feres
de la casa
truca'ns en directe
a Temps de Mascotes
els dimarts
a les 5 de la tarda
Doncs una trucada preparada
que ja tenim
Bona tarda
Hola, bona tarda
Com et dius?
Ramon
Ramon, d'on truques?
Truco de Tarragona
Molt bé, tens animals a casa?
Sí, a veure, jo
Voldria fer una pregunta
a qui em vulgui contestar
és clar
però concretament
al veterinari
que és el senyor Patino
em sembla que és, no?
Hola?
Sí, hola, bona tarda
Jo sóc l'Esteva
el seu company
Ah, bueno, escolta'm
una cosa
A veure, jo tinc un gat a casa
i llavors voldria
adoptar un gos
Vol dir que m'expliquessis
una mica quina és
la compatibilitat
entre un gat i un gos a casa
A veure si es poden
comportar bé
un a l'altre
o poden tenir
una certa convivència
Sí, aviat, mira
A veure
Normalment
és possible
El que passa una miqueta
s'ha d'anar introduint
mica en mica
aquest animal nou
a casa
Per què?
Perquè el gat
és un animal
que ja està adaptat
a casa
i és bastant gelós
per dir-ho així
i llavors
s'ho pot prendre
una mica
com un competidor
El que passa
si ho anem
una mica introduint
una mica en mica
generalment
generalment
la major part
de vegades
la compatibilitat
és molt bona
inclús acaben fent
molt bona parella
jo ho aconsello
moltes vegades
entre gats
sí que la veritat
és que
adoptar un gat
quan en llenç
tens una altra
a vegades costa molt més
però entre un gos i un gat
per el que em comenta
o bec amb la gent
és més senzill
que jo t'animaria
que si
n'has de dubtar algú
o n'has de tenir
jo tenia la intenció
d'adoptar un gos
llavors tenia el problema aquest
la pregunta
és si a veure
com si hi haurà
una convivència pacífica
perquè clar
hi ha el mite
que gats i gossos
s'avinen molt poc
sí però bueno
en concret
i en concret
clar
al voler adoptar un gos
doncs hi havia
el temor aquest
que hi hagués
una mala convivència
i evidentment
la mala convivència
també comporta
que hi hagi
una mala convivència
entre les persones
i els animals
després
és aquest el problema
de totes maneres
molts casos
que conec
de gent que té
gossi i gats
inclús
ara me ve al cap
uns xicots
que tenen
doncs bueno
inclús la meva companya
l'Anna
que en té
o la Joana
que les tinc aquí al costat
tenen gossi i gat
i no han tingut mai
cap problema
o gent que conec
també de la consulta
que tenen 3 i 4 gats
i conviuen amb un gos
i la veritat
és que mai
han tingut cap problema
Esteve
potser hi ha races
de gos o de gat
que potser són
més propícies
a portar-se bé
o races
no
és una miqueta
ja ho dic
anar introduint
mica en mica
i veure
evidentment
l'actitud
que prenen
amb dos
i el caràcter
dels animals
jo et volia preguntar
en el cas
d'aquest noi
que ens truca
què s'ha de fer
separar
és a dir
que mengin
en el mateix espai
no en el mateix pot
però en el mateix espai
que dormin
en el mateix espai
per introduir-los
perquè s'acostumin
perquè pel gat
ha de ser un trauma
jo al principi
el que faria
és tenir-los separats
és a dir
en uns espais separats
en habitacions separades
els menjadors
tot
beuradors separats
i mica en mica
doncs
anar
que es vagin
coneixent
mica en mica
i després
ajuntar-los
i si veiem
que la convivència
és bona
és a dir
tractar per igual
els dos
és a dir
no donar més preferència
un que l'altre
perquè això ho noten
molt els animals
i a partir d'aquí
si veiem
que en uns dies
la cosa va bé
s'endavant
que no hi haurà
cap problema
i tema de gelosia
perquè podria ser
que de vegades
també es diu
que quan un animal
ocupa l'espai
l'espai
està acostumat
a ocupar el seu espai
que són bastant territorials
i pugui haver
temes de gelosia
vaja
dormir al damunt del llit
no?
com per exemple
dormir al damunt del llit
el que passa
és que això
ho hem d'evitar
al màxim
i després
el tema es tanca
els gats
aviam
la territorialitat
que comentem
és més
dintre una mateixa espècie
els gats
són molt més
territorials
i també depèn
de les edats
també
perquè un de jovenet
sempre l'acceptarà més
el que hi ha a estar a casa
que no un altre
que sigui un adult
i depèn molt dels caràcters
això és com les persones
igual
i n'hi haurà
que de seguida
es faran amics
perquè jo he tingut gats
que han dormit
a la panxa del gos
i d'altres
que s'han tolerat
han arribat
amb una tolerància
sense haver-hi
una gran amistat
però s'han tolerat
sap què és el de casa
perquè per exemple
la gata que jo tinc
és recollida també
i la gossa també
és recollida
com és normal
doncs
al principi
hi ha hagut
jo per aquí
i tu per allà
l'altre li ha fet
l'altre s'ha apartat
però ara
s'ha tolera
inclús ataca
quan surt
la gossa
que passa
algun gos
pel carrer
perquè hi ha
un xalet
i surt
disparada
la gata
també va
es queda
segona fila
pensant
aquell que tregui
les mosques
del nas
l'altre
però l'ajuda
i
molts cops
inclús el gos
acaba sent protector
dels gats
i això ho he vist
en moltes situacions
que inclús els defensa
o els protegeix
i se senten protegits
els gats
d'un gos
ja ho veus Ramon
que
clar
els còmics
consulta contestada
escolta Ramon
però si has d'adoptar un gos
ja saps on tu has de fer
a la protectora de Tarragona
ara us anava a dir
que val la pena
poder
que la gent que ens escolti
que vagi
a la protectora
perquè allí segurament
que pot trobar
el gos
o l'espècie
en tenim molts
en tenim molts
sobretot l'Òscar
que penso que ja el coneix sothom
sobretot l'Òscar
perquè sí
va sortit
per tot arreu
exacte
va sortit per tot arreu
bueno molt bé
moltes gràcies
Ramon gràcies
ja ens explicaràs
que tal l'experiència
molt bé
d'acord
vinga
adeu adeu
doncs clar
és que com dèiem
en els còmics
a vegades
el tipus Garfield
per exemple
sempre ens han mostrat això
i els dibuixos animats
aquesta incompatibilitat
de gats i gossos
i doncs no
jo voldria dir una cosa
un minut
un minut Joana
que acabem
que la gent
pensin que ja no som
el refugi vell
que allí no hi ha ningú
que ens deixen encara
hem trobat
l'últim dia
vam trobar
una mastina
lligada a l'arbre
no sabem els dies
que feia que estava allí
nosaltres allí
no hi podem anar
cada dia a mirar
per favor
saben que allí
no hi ha gossos
saben que allí
no hi ha ningú
que no vagin allí
a deixar animals
que truquin
que truquin a nosaltres
i ens ho preguntin
però que no vagin allí
perquè aquesta pobra mastina
estava molt malmesa
i no sabem
ni els dies
que estava lligada allà
que no es pot
ni buscar refugi
ni res
doncs ara recordem
l'adreça
ràpidament però
sí
el polígan Riu Clà
al carrer del Sofre
allí estem
els dilluns
dimecres i divendres
de 6 a 8 de la tarda
i els dissabtes
i diumenges
de 12 a 2
doncs Anna
Joana Maria
Esteve
Lluïsa
gràcies
fins demars que ve
adeu
a veure