Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Crec que la Peca ens fes el disseny!
És unμο que té molt de gust!
Fins demà!
Hem encertat!
S'encarrega una mica d'això!
I no només es miren el disco!
Fins demà!
I podria converteixtec el mar xandaig!
En som querrades!
vau requires!
tot d'alguna manera, treballar
podríem dir, amb un dels excomponents
de Macaco. Bueno, doncs
ens ha donat com l'oportunitat d'aprendre
coses, de veure moltes coses que poder
desconeixer una mica, no? O sigui,
ens sentim afortunats d'haver pogut treballar amb ell.
Sí. Així, bueno, hi ha moltes
coses que estan bé, altres que canviaríem,
però, bueno, això passa
sempre, no? No sempre està
tot al 100%.
Bueno, era el primer disco i
la veritat és que estàvem una mica
bueno, en primera experiència, no?
És com a Totó, no? No, no hi ha massa
com encarar-ho, no tenim aquesta
experiència d'agradar d'un disco, ni treballem una discogràfica
i tot això és una mica nou, no?
L'entirador, que si, bueno, busquem
a Martín, però, bueno, mira, ha sortit
el que tens a les mans.
I déu-n'hi-do, déu-n'hi-do aquest disc que tinc a les mans
que ara mateix ens presenteu, podríem dir
que porten nou cançons,
però que sobre l'escenari segurament que aquestes
nou cançons se multiplicaran, perquè
deu tenir un munt de cançons que no estan
dins de l'àlbum, però que sí que sortiran
en directe? Home, de fet,
els directes són...
A veure, s'assembla el disc
segueix en Costa Rica, no?, però toquem
molts més temes que nou, no?
Si també tenim més temps, no?, i és
com diferent. Però això,
si tenim més temes i toquem més temes
que, bueno, esperem
poder posar en algun moment en el
segon disc, quan el gravem.
A veure, a veure, expliqueu una miqueta quins són aquests temes i com són el directe de Costa Rica. Com serà aquesta actuació que tenim, recordem, demà mateix, a les 11 de la nit?
Jo crec que serà potent.
Molt bé.
Potent i, bueno, doncs, que tingui ganes, saps, de passar-s'ho bé, de veure un xou, saps? I que es passi per les festes i, bueno, que ho comprovi ell mateix o ella mateixa, no?
Que tingui ganes, que es passi, que es passi demà, que ens veurà, si no ens ha vist, doncs mira en què li sembla, i als que ens hagi vist, doncs ja sap una mica el que hi ha, doncs ja una mica de rumba, el reggae, el ska, el ska...
Sí, a part això, gust per a tothom, no? O sigui, a qui li agrada dir l'esca a l'esca, a qui li agrada dir la rombeta a la rombeta, a qui li agrada el reggae, el reggae, no?, hi ha una miqueta per a tothom.
Hem de dir que nosaltres estem parlant només amb dos dels moltíssims components que tenen Costa Rica.
Sí, sí, això és una banda, és una família, som 10, som 10 i a vegades som 11, músics.
Sí, músics, exacte, però després tot un equip a darrere, no? O sigui, Músiques del Carip, El Ventilador, que és la nostra discogràfica, Músiques del Carip és l'empresa de l'homenatjment, així que ens porta, que ens busca els concerts i els contactes i tot això, bueno, també la gent que ve a fer-nos el merchandising, no?, o sigui, quan es venen les samarretes i tot això que anem amb, que, bueno, que venem als concerts.
Sí.
No, bueno, som...
És complicat, som molta gent organitzada, això.
Però a sobre de l'escenari, Isaac, com comentaves, sou 10.
Sí.
O sigui, sou 10 que jo no sé si, i m'ho he comentat amb molts d'altres grups, que sou tants sobre l'escenari, si teniu fins i tot alguna coreografia.
Allò de dir, doncs vosaltres, aquests, els de vent, més endavant perquè el de la guitarra, en res que es mogui, que no us doni, que surti de l'escenari.
No, s'ha d'anar amb cuidado. A partir d'aquí un escenari que hem tocat així petitet, 10 persones, així just que som tants, és una mirada complicat.
Però, bueno, mira, això dona força també, saps, som molt, i el dia que hi ha dues persones que no entenen el dia, o que estan xafadets, o que sigui, no?, que estan posant tot el que poden,
doncs, mira, som 8 més que recolzem, saps, una mica. I això fa que, bueno, que sempre, més o menys, estiguem, no sé, entregats, no?,
vull dir, que hi hagi energia a l'escenari.
Sí, bueno, i de fet sí que hi ha en alguna coreografia que altra, allò que sigui instantània, no?, podríem dir, o sempre, no?, uns bailoteos aquests buenos que ens paguem, no?,
està, sí que existeix, amb els directes de Costa Rica, això.
Veure la Meri i l'Isaac a sobre l'escenari deu ser tota una festa, no?, si 10 persones ja ho deu fer, vosaltres dos sols, déu-n'hi-do, eh?
Bueno, això se la venia a veure. Així fem un inquidament a la gent de Tarragona, així que vinguin demà a veure'ns.
Però que punyetera, la Meri no m'explica res més, eh?
Em diu que vingueu, que vingueu.
Si t'explico tot, després no queda res.
Per veure, no, així, així queda, no?, així, no sé.
No t'ho guardis, vinga, digues, com sou, com sou?
Com som? Pues tan normals, som persones normals i corrents, que tot i que fem música i ens pugem a escenaris, no deixem de ser persones i de fer el que ens agrada, no?, una miqueta.
Bàsicament és això, sí, som gent que fa el que li agrada.
Molt bé. Tu, Isaac, afegis-se a alguna cosa més?
No, no, no.
Està bé, no?
Sí, ja ho he dit.
Molt bé, molt bé.
Dic que, a banda de que vosaltres veniu de Barcelona, que debuteu en aquest treball discogràfic,
porteu ja, Déu-n'hi-do, quin reguitgell de concerts i de coses que porteu fins ara?
Home, podríem dir que tenim una fioreca en el gul, així, dit, així.
Aboneu-la, aboneu-la, Meri, aboneu-la.
Jo cada patir, cada tarda, cada nit, a cada moment, li poso abono, li poso abonos de tot.
No, hi ha hagut molta feina. Quatre anys dóna, buf, per recórrer molts escenaris, moltes ciutats.
Hem tingut molta sort i hem pogut sortir molt fora de la península, hem anat a Benamà, hem anat a Bòsnia, hem anat a...
Mira, doncs aquest any ja hem fet tot, hem fet França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, vull dir...
Hem tingut molta sort de sortir i veure que no només hi ha un tipus de públic, no?, perquè aquí més o menys, a Catalunya, doncs és un tipus de públic, no?,
però a l'estranger, també, pel nord, Alemanya o Bèlgica, ja hi ha un públic, i és espectacular, no sé, en surten, però s'entreguen, si ho cremen tot, eh, el dia dels concerts ho cremen tot,
jo crec que fan a dia i el concert, una mica.
Déu-n'hi-do. Explica'm, Meri, com ha anat precisament per aquest...
M'ha comentat que excel·lent, que gairebé impensable per vosaltres, però també deu ser gairebé com un somni, no?, allò de, no només per la flor, sinó per poder perseguir-se, no?,
esteu complint tot el que a una banda li encantaria fer, no?
O sigui, jo, més que això, saps, o sigui, és això, el poder seguir fent concerts, el poder seguir viatjant, el poder seguir tenint la il·lusió de poder-ho fer, saps?
Llavors això jo crec que és el que més... més vidilla et dona, no?, o sigui, al veure que estàs fent coses que les pots fer,
i, sobretot, que hi ha gent que t'està ajudant a que les facis, no?
És que passa que ens passem tantes hores al local d'assaig, que quan surts, te'n vas de França,
i, home, bé, evidentment, no tothom que ve el concert et coneix, això està claríssim, no?,
però veus 45 personetes que se t'apropen i que tenen el disco, no?,
i et venen a veure i, eh, que guai...
O que et canten una cançó, saps?
I que et canten, allò que llegeix els llavis, això, això és algú que no es pot descomptar.
No hi col·lot.
I tant, i tant, i tant.
A més, una altra de les coses que segurament que us heu trobat, que l'anar d'un costat a l'altre,
com que també es reforça com a grup al grup, mai millor dit,
i després també, no sé si la persona o el grup que ha encarregat de fer una mica les lletres
o fins i tot la pròpia música que absorbeix coses, idees diferents, no?
Clar, jo crec que això, mira, saps què passa?
Que en Costa Rica no hi ha una persona només que faci una lletra
o algú que es dediqui només a fer lletres i així, no?
O sigui, això són com moments de cadascú, no?
O sigui, cadascú aporta a Costa Rica el que té al moment, no?
I poden ser, o sigui, poden ser lletres, poden ser un tema així musical
i decidir ficar-hi una lletra, no?
Però jo crec que tots els components de Costa Rica tenim coses a dir, no?
Sí.
I això és una mica el que passa, no?
O sigui, que tu tampoc pots anar de viatge i d'aquest viatge,
o sigui, jo què sé, el bateria, doncs escriure una cançó, saps?
O escriure una lletra i fer la cançó, saps?
Així, en el mateix viatge, no?
Que, bueno, algun tema tenim, no?
Així, que ha sortit així de viatge.
És que jo m'imagino que, jo no sé com heu anat cap allà,
però alguna que una altra hora en autobús segur que ha caigut, no?
Sí.
Per això t'ho deia.
Alguna que l'altra, sí.
Alguna que l'altra, ho deixem així, no?
Sí.
L'heu amb l'experiència ja viscuda, ja feta,
i el que deu ser un grigall és després trobar-vos tots, deu,
allà al local d'assaig.
Bueno, això ja són paraules mayores.
El local d'assaig, jo et dic que nosaltres
ens passem més hores al local d'assaig que a casa nostra.
A casa vostra és, perdona, tu qui ets?
Sóc la Meri, sóc la filla.
Jo tinc un gat, saps, que quan arribo ja casi se'm va amb la veïna,
i així a mi, a mi, a suda.
Diu, perdona, eres mi gato, eh?
És el meu gat.
Escolta, és el meu gat.
No, sí, però bueno, és això, però no sé, és com que la típica frase aquesta,
de quien algo quiere algo le cuesta, no?
I tant, i tant.
Llavors és com que tu curres i curres i curres, però saps que estàs invertint, no?
I que, no sé, és com qui es passa 20 hores a una oficina, no?
I és superfeliç, no?
O sigui, jo no ho sabia, però...
O el que està pagant una hipoteca per tenir una casa.
Bueno, això ja és cadascú, no?
No, però m'entens, que després pots gaudir d'aquesta casa, no?
Que l'estàs fent amb tota la il·lusió i amb tot el carinyo.
Exactament.
És el que passa que, igual que riem, igual que riem, no?
Que dirà, ja, ja, que estem fora, que estem molt desarrerejant i esperem amb conya, no?
Bueno, per mi amb paciència, amb filosofia, que és algo complicat.
O sigui, conviure 10 persones de gira...
És peor que gran hermano, eh?
O 15 persones és algo difícil.
Passats i concedir hores, pot acompaginar, són molt...
O sigui, decidir per qualsevol cosa, no?
Vull dir, són coses que costen, eh?
Que 10 persones que decidim democràticament, no?
Doncs s'han, vull dir, és algo complicat.
I després, que estàs d'aquests moltes hores, si no veus els altres, no?
Els amics a fora del grup o, ja què sé, les nòvies, els companys, els companys...
En famílies, sí.
En famílies, a la família, vull dir, que és algo que sí que fa, que ara fas broma, no?
I ja tal, però que és algo dur, és algo dur.
Sí, no, no, que sí que sí, que també ho entenem perfectament.
Exactament, és el que deies tu, que hi ha un dia que potser tu t'aixecas en una lluna
i els altres s'han aixecat en quart creixent per entendre'ns
i, clar, aquell dia un ha de dir, tranquil, que avui l'Isaac no està, no?
Exacte, però això ja una mica jo crec que passa, no?
Que el Rosi ha de fer el carinyo una mica, no?
Exacte, exacte.
Llavors, o sigui, és com això, no?
O sigui, que tothom ha après, no?
Tothom del grup ha après una mica com a tolerància, no?
O sigui, que si hem de passar tantes hores junts i hem de conviure,
perquè al final és això, és que has de conviure amb una gent, no?
Doncs el mínim que has de tenir és paciència i respecte, saps?
Perquè si no, no funcionen les coses.
Perquè si jo em cremo amb tu, saps?
Perquè tu tens un mal dia, o sigui...
Marement aniríem, eh?
Exacte, no, no, no, no, no, no, no, no?
Podríem fer les coses, però s'ha d'aprendre d'això també, no?
I tant.
També t'has d'equivocar en aquest punt per adonar-te'n, no?
Una mica.
Allò que dius, gràcies a Déu que som humans, eh, meris, eh?
Exactament.
Perquè si no, marement.
Exactament, perquè si no...
No ens adonaríem.
No ens adonaríem.
Demà mateix, a les 11 de nit, al Parc de les Danotes, Costa Rico en concert,
conjuntament amb Pepet i Marieta.
I a partir d'aquí, cap a on aneu?
Com es troba ara mateix l'agenda dels Costa Rico?
Doncs mira, dijous toquem aquí a Barcelona, a Barcelona, a Batràs, aquí a Pau de Nou.
Sí.
I què més, així?
Què més, què més? A veure, aquesta agenda, aquesta agenda...
És que no ho sé ara, sí, està una mica així revoltilla, perquè mal...
Sí, hi ha concerts així, eh?
El que... Bé, també tenim una gira preparada pel novembre, que ens n'anem a Suïssa, a Suïssa i a Alemanya.
Molt bé.
El dia 8, toquem a... Ah, el dia 8 a Manresa, toquem, diria, el dia 8 d'octubre,
toquem a Manresa, el novembre... El 8 d'octubre, el 25 de novembre, no ho sé ara, hi ha concerts, però no sé on cauen.
Però sé que el 23, ens terem una gira així, fem quasi 20 dies,
que fem 4 o 5 dies a Suïssa, baixem a Alemanya, estem 8 dies a Alemanya, anem a Bèlgica, a França, tornem a Suïssa, baixem a Barcelona...
A Vilaplana, també, estem a l'octubre, el dia 8...
Això, era a Vilaplana, anem a Manresa, no?
I al desembre, i al desembre, què posa? Vacances, Costa Rica o no?
No, al desembre, mira, el dia 23 de desembre...
23, sí.
Ahà.
És l'únic concert que farem a Barcelona, a la ciutat, el farem a l'Apolo.
Molt bé.
Com a l'esperia de la gira.
Està assegurat.
Sí, sí, i això, al desembre tenim més o menys aquest...
Bé, algun volum més tenim, per all.
Bé, doncs tota la gira aquesta, a Berna, a Suïssa, a l'Userna...
Déu-n'hi-do el que us espera, eh? No us envejo, eh?
Sí, sí, però amb moltes ganes, amb moltes ganes que us farem.
Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Jo, que m'agradaria és que tinguéssiu que sortir, donar un tomet,
i et diu, mira, a veure si dintre d'aquesta actuació
no podíem escapar-nos cap a Jamaica, no?
Home!
No? I ja de pas fem unes vacances, no?
Home, estaria perfecta.
Vamos, o sea, yo un ferro i va a ser seguro.
A més, a més, ella diu, buscamos el calor en invierno.
Vamos, pa allà, vamos, pa allà.
Aquest tema m'encanta.
Somos el calor en invierno.
Vosaltres parleu-lo amb el ventilador, eh?
Sí, sí.
I a veure si...
Farem un pressing, no? Ahí, fem pressió...
Ei, jo us ho deixo, el Capirra i tot això,
us ho deixo per vosaltres.
Home, hem crevat el xarc una vegada,
i va ser bastant maco.
Vull dir que tenim bastant bons records,
si més anem a Jamaica o Costa Rica,
o aquest com semblant...
O Rubalía, no?
O sigui, és igual caura en un lloc que l'altre.
Seria una altra...
Ara mateix estan pobres patint tota l'història d'Huracà,
perquè seria l'Huracà en Costa Rica, eh?
Huracà en Costa Rica, però bueno,
seria una altra onda.
I tant, i tant.
Tocant.
Totalment, totalment diferent.
Sí.
Ja per tancar, Meri, Isaac,
convideu-me a la gent perquè vinguin demà
al Parc de les Renotes,
perquè no us quedin a la barra,
sinó que s'apropin a l'escenari,
que cantin i ballin i saltin...
I que estiguin allà a pied de cañón,
com nosaltres estarem.
No?
Doncs bueno,
doncs això mateix que acabes de dir tu.
Si no paro, no paro.
És eficiència, és eficiència.
Que els esperem, esperem a tothom.
Que hem baixat bastant a Tarragona,
que hem baixat bastant a Tarragona...
Que tenim ganes, que tenim ganes d'estar allà
i que esperem que la gent que hi hagi
disfruti amb nosaltres.
Vens i vens, també.
A veure,
ho ha cantat a la festa,
que van començar divendres,
van començar amb festa, eh?
Ja portem tots unes ulleres per aquí,
que no sabem si són nostres...
Bé, bé, però així són les millors, ja.
Si el 4 o 5 dia de Macri, ja, saps?
Llavors és quan...
Són dos temes i la gent ja saps...
Bueno, molt bé.
Quan és tot el caldillo, no?
Ai, està, vull.
Doncs, Meri, Isaac, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé tots els viatges,
tots els concerts que teniu per davant,
tota aquesta agenda enorme,
agenda de coses i de concerts.
I res, que demà mateix, a les 11 de la nit,
us tenim a Tarragona.
Ja hem obert les portes, ja us ho dic ara.
Dic, ei, que bé, en el costó ric,
obrim les portes, no les tanquem,
perquè podeu baixar ràpid, eh?
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Adéu-sia, bona tarda.
A la terra quebrada que lo viu nacer y crecer.
Te miras el diablo sembró caminos de terror
Y el grito definitivo sonó en su interior
Y de la luna dijeron que cada noche lloraba
Que su llanto salado curó las heridas del campo
Nadie se imaginó que algún día pudiera sonar
Nadie se imaginó la guitarra en el hombre aquel
Nadie se imaginó que dice que quiere volver
A la tierra quebrada que lo vio nacer y crecer
Que con esta canción de batalla la luna descansa
Que la noche se acaba y el sol se levanta otra vez
Que con esta canción de batalla la luna descansa
Que la noche se acaba y el sol se levanta otra vez
Nadie se imaginó que algún día pudiera sonar
Nadie se imaginó la guitarra en el hombre aquel
Nadie se imaginó que dice que quiere volver
A la tierra quebrada que lo vio nacer y crecer
Nadie se imaginó la guitarra en el hombre aquel
Nadie se imaginó la guitarra en el hombre aquel
Nadie se imaginó
Nadie se imaginó
Fins demà!
Fins demà!