L'autoritat de Mil no val el mateix que l'humil raonament d'un sol individu.
Galileo Galilei, astrònom i físic italià.
9,8. Parlem d'Einstein.
Benvinguts a 9,8, el programa de Ciència per Parlar, doncs això, de Ciència.
Això sí, sempre buscant el cantó més pròxim a tots nosaltres amb alguna que alta notícia.
O potser coses més llunyanes com algun descobriment o invent que ja fa uns quants dies que van passar.
En tot cas, buscant, o senzillament, alguna cosa que ens ho trobessis.
Coses interessants, sempre, és el que venim buscant aquí.
I per tot això, com sempre ens acompanya l'Anna. Hola, Anna.
Bona nit, Abel.
Bona nit, què tal? I el Xavi.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Xavi.
Anna, jo crec que per començar el programa d'aquesta setmana, i per variar, diguem-ho, clar,
o sigui, sempre comencem igual, podríem parlar d'alguna notícia abans sense alguna coseta avui.
Vale, una cosa que us cridarà d'atenció.
Abusar de l'ordinador portàtil podria afectar la fertilitat entre els homes joves.
T'ha semblat.
Vale, anem directe al gra avui.
Comencem a veure, aixeca-t'hi molta.
Aixeca-t'hi molta.
M'has deixat garra ativar, perquè a més jo tinc portàtil i la cosa em preocupa.
És molt seriós, això, el que acabes de dir, Anna.
I tant.
Ho saps.
Sí.
N'ets conscients.
Jo ho vaig pensar.
Quan els expliquem ells dos uns informàtics aquí, s'espantaran bastant.
Ai, jo estic blanc.
Però ho veig.
Sort que no tinc un mirall, però jo estic blanc.
La Silvia m'ho està dient des d'allà.
Bé, us ho explicaré perquè us quedeu tranquils, per si de cas diu, ah, no, es pot evitar.
Es pot evitar, eh?
Es pot evitar?
Sí. A veure.
Uf, és mal.
Endavant, explica'ns-ho.
Uns especialistes nord-americans van advertir aquesta notícia a la revista europea Human Reproduction.
Algo així, d'acord?
Van fer un estudi amb 29 voluntaris d'entre 21 i 35 anys.
I aquests especialistes, després de l'estudi, van aconsellar que els joves limitessin el temps que passen al seu ordinador portàtil sobre els genolls.
La clau està en què està sobre els genolls.
No, si està damunt la taula no compta.
És diferent.
Sobre els genolls té un risc potencial d'esterilitat a llarg termini.
Però sobre la taula no compta.
Sobre la taula no compta.
O sigui, tots, ningú a la comunitat del sofà i a l'ordinador a la falda, perquè llavors és difícil.
Vale, vale, doncs ho tinc claríssim, m'ha quedat clar, m'has donat un motiu més per tenir l'ordinador sobre la taula, a part de lo pesat que és, de que pesa.
Bé, l'estudi s'ha basat en la idea que la temperatura de l'escrot pot alterar l'esperma.
I per què s'ha basat en això?
Doncs perquè van prendre diverses mesures de la temperatura de l'escrot dels voluntaris cada tres minuts durant una hora que feien els estudis.
I aquesta temperatura l'aprenien mentre els voluntaris treballaven amb l'ordinador, amb les cames juntes i l'ordinador apretat contra el ventre damunt dels genolls.
A partir d'això van arribar a aquesta conclusió que la forma d'utilitzar l'ordinador podia augmentar la temperatura de l'escrot,
la temperatura dels graus de la calentó de l'escrot.
I els investigadors van explicar que l'escrot té una temperatura ambient, la que tingui la seva, no?
Llavors, a mesura que la temperatura aquesta augmenta un grau, vull dir, la calentó de l'ordinador fa que la temperatura de l'escrot vagi augmentant cada vegada un grau.
Cada vegada que augmenta un grau fa que la concentració d'esperma la perdi un 40% d'aquesta concentració.
I això pot arribar a un punt que sigui reversible. De moment han arribat a aquesta conclusió.
Ordinadors portàtils a sobre la taula.
Sí.
És la conclusió bàsica la que s'ha de dir amb això.
La calentó de l'escrot és dolent per l'esperma. I l'estudi encara no s'ha acabat de comprovar del tot,
però igualment els investigadors aconsellen que per si de cas moderin l'utilització de l'ordinador a la falda, que tampoc és tan difícil.
També activar al màxim el que és l'estalvi d'energia, que és que d'entrar menys.
També, és una bona opció. En cas que l'haguem de fer servir, aplicarem el consell del Xavi.
Gran observació que ha ficat.
I tant que sí. Doncs mira, jo, ja que tu véns alarmista, jo quasi que també.
Mira, allò...
Vinga, va, seguim.
El xampú pot ser un risc durant l'embràs. El xampú dels cabells...
Veus, això també espanta.
Això també espanta, no?
Bueno, de moment no estàs re demostrat.
Ens farem rastes.
Doncs mira, és una opció.
Sí.
Però el xampú porta un component que, abreviat, les seves cicles són MIT,
i dic això perquè el nom sense és una mica complicat de dir,
pot afectar la comunicació de les cèl·lules nervioses que tenen entre elles.
I aquest producte el porten la majoria de xampús, productes de neteja per les mans,
i molts productes el porten.
Això se sap, es resulta, és un estudi que s'ha fet fa poc sobre ratolins, diguem-ho tot,
però que ha demostrat que podria ser potencialment perillós per als humans.
En principi, als humans adults sembla que no hi hauria d'haver problema,
però en una dona embarçada, per al fet, podria ser un petit problema.
Això.
No hi ha estudis que no s'espanti ningú, demà em sembla que tot està controlat,
que s'havien fet proves sobre aquest component, el MIT,
però la cosa s'ha obert un camí d'investigació que s'ha d'estudiar i s'ha de tenir en compte
perquè potser s'haurien de fer xampús expressament per dones embarçades
en casos d'això, per evitar que tingui aquest component que podria arribar a ser perillós.
De moment sembla que no és perillós, això és el que diuen les companyies...
Home, molt perillós no deu ser perquè durant molts anys les dones embarassades
suposo que s'han rentat el cabell.
Jo suposo que sí, però de totes maneres és un risc que sembla que hi és
i que s'ha d'estudiar i s'hauria de controlar.
Petit detall.
Petit detall.
Doncs bé, i no diuen res dels xampús naturals?
No, no en parla aquí.
Llàstima.
La setmana que ve, xampús naturals.
Ja m'informaré.
Ja que veniu així d'anar armistes, doncs una mica, que m'heu pres el meu paper,
que vinc dient jo sempre, doncs va, una mica de bon rotllo.
Vinga, va.
Uns experts de la Universitat de Califòrnia, allà a Berkeley,
han proporcionat a cèl·lules nervioses, diguéssim, cegues,
que no hi poden veure, la capacitat de detectar llum.
Amb el que s'obre, diguéssim, la porta a una teràpia
amb la que podrien restaurar la vista de persones que l'hagin perdut per alguna infermetat.
Tipo retini espigmentosa o alguna infermetat.
O sigui, no que hi hagi nascut cegues, sinó que tinguin alguna infermetat.
Que l'hagin perdut o no alguna infermetat.
Sí, perquè és base, diguéssim, hi ha cèl·lules,
o sigui, a veure com s'ho diuen.
Les cèl·lules fotoreceptores, o sigui, poden estar mortes,
però cèl·lules situades pel voltant, o sigui, poden estar encara vives.
Amb el que els hi podrien implantar, diguéssim, aquesta capacitat,
i llavors encara, doncs...
Veure-hi.
Recuperar almenys una part de la visió, no?
Sí.
És una bona notícia.
És una notícia molt interessant.
De moment, els experiments han fet, o sigui, han insertat, diguéssim, un interruptor
en algunes d'aquestes cèl·lules,
algunes cèl·lules que normalment són insensibles a la llum,
i llavors han aconseguit que es connectin quan hi ha llum verda
i s'apaguin quan hi ha llum ultravioleta.
Bueno, i és un pas.
Per algú es comença.
És com una làmpara, en gent que s'apaga.
Sí.
Els científics pensen que l'enginyeria genètica,
o sigui, en aquest camp és més prometedor que no pas l'alternativa
de crear ulls bionics,
que tot el que és, diguéssim,
ficar màquines o això pot crear biocompatibilitat,
o sigui que, diguéssim, el cos ho refugi
i llavors no va bé.
Bé, pot ser un abans molt important, realment.
Sí, però a algú es comença.
I tant.
Bé, ara és una mena de semblança al Gran Hermano,
però de manera galàctica.
Ah, sí?
Sí.
Rússia busca voluntaris per tancar-se en una cap,
sola durant un any i mig.
Bé, no tenen res més que fer.
No tenen res més que fer.
Però bé, el seu objectiu és que
volen fer proves amb equips que en un futur,
vull dir, amb equips que la gent ja està a dintre,
que en un futur permeti fer viatges amb tripulants a Mart
i inclús establir per allà algunes bases especials.
Vull dir, això a molt llarg termini,
perquè viatjar a Mart encara, vull dir, amb tripulants,
encara costarà.
La idea és reclutar sis homes capaços de sobreviure
durant 500 dies completament aïllats del món exterior.
una mica complicat, 500 dies.
Jo ben jo.
Llavors, aquesta càpsula està situada al centre d'investigació de Moscú
i consta d'un petit dormitori, una cuina i un laboratori,
que la meva pregunta és, on està el lavabo?
És una bona observació.
M'imagino que n'hi haurà.
Jo l'he llegit i l'he relligit la notícia, ho he buscat per tot arreu
i jo no he trobat el lavabo, però bé, deu existir.
Se suposa que sí, perquè un any i mig és molt de temps.
És molt de temps.
Està dissenyada per reciclar tres tones d'aigua.
Si entre aquestes tones reciclen alguna cosa més,
no ho sé, està dissenyada per reciclar tres tones d'aigua
i fabricarà tot l'oxigen que els voluntaris necessitin.
A més, produirà determinats aliments
que s'assumaran a cinc tones de suplements
que ja té la càpsula al seu interior.
També és curiós això, com produirà aquests aliments.
Però tenen allò el disseny que com...
Llavors l'hortet tampoc no està inclòs?
L'hortet no sé si és aquesta càpsula
que produirà els determinats aliments.
Potser és que dintre hi ha l'hortet.
Potser sí, no se sap.
Sí, no sé.
I es n'anirà veient tot, no?
Sí.
De moment n'han seleccionat només a dos dels sis voluntaris,
perquè suposo que deu ser difícil trobar
sis persones que vulguin passar-se 500 dies
tancats sense contacte.
Doncs jo la veritat és que no m'hi apunto.
Bé, també tens raó.
Jo tampoc.
Això, aquesta opció, és difícil,
vull dir que convence la gent.
L'estudi té previst començar el 2006
i els científics encarregats de l'experiment
ja han advertit que de moment
no hi ha cap viatge previst a mar.
Vull dir que per a moment que vulguin fer aquest estudi
de moment no han previst cap viatge a mar.
Però de moment ells el fan.
Sí, ja el fan.
A veure què s'hi apunta.
Alguna cosa, no?
Però què passa?
Al contraurant.
Doncs canviem i anem a parlar
també, si ens porten bon rotllo,
segons un genetista de la Universitat de Cambridge,
un senyor que es diu Aubrey de Grey,
ha afirmat que podrem arribar a viure en mil anys.
Mira.
El secret està en el següent.
No en retocar genèticament les cèl·lules,
sinó senzillament en tenir la manera de reparar les cèl·lules
quan es deterioren.
Segons ell, amb una sèrie de mètodes que ja existeixen
i que es tractaria d'ajuntar-los tot,
de moment s'estan fent també amb rates,
algunes proves d'aquestes,
creuen que es podria arribar a l'edat de mil anys
mantenint-nos joves.
Oh, això sí que...
No perdem fragilitat,
sinó que es tractaria
que ells el que volen curar és l'envelliment.
I creuen que amb els mètodes que hi ha actualment
ja es podria començar a fer.
Evidentment, si t'atropella un camió,
la cosa pinta malament.
No hi ha massa cosa a curar.
Però amb això és l'envelliment més que la malaltia.
Però això el que vols creure és curar l'envelliment.
Segons creuen, podrien fer que una persona
tingués les mateixes probabilitats de viure
que té ara un noi d'uns 70, 20 i 30 anys.
Si poden aconseguir el que ells diuen,
creuen que podríem arribar als mil anys
amb les probabilitats,
sobre un 50% de probabilitats d'arribar als mil anys.
A no ser que morissin per alguna malaltia rara,
o que ens atropollés un camió,
ens mossegués una serp, alguna història i així.
Però en principi seríem capaços de viure això,
segons el que ell afirma.
Què passarà? No ho sé.
Ell diu que no està a tan lluny termini, això.
Jo ho veig una mica difícil.
Jo també ho heig dit.
Al principi pensava que era...
Com que era bon rotllo la notícia,
però al principi jo he pensat,
jo no sé si tinc ganes de viure mil anys,
perquè si m'han d'estar al restaurant,
però si has de viure mil anys amb una edat així jove,
t'agafen ganes.
Això és el que diuen ells.
La veritat és que sí.
Una esperança bonica.
Ah, que sí?
Bé, doncs parlem d'una notícia així,
menys divertida potser,
però també es podria parlar.
Parlem del Premi Descartes,
que els han donat a la Unió Europea
i l'han donat aquest any a la investigació celular i de fotons.
O sigui, va atorgar a Praga el Premi Descartes
a dos equips científics internacionals.
Tots dos dirigits per escandinaus.
Són bons els escandinaus, amb això?
Alguna cosa han de tenir.
Sí.
I que han investigat les cèl·lules amb fins terapèutics
i la comunicació amb fotons.
Ah.
Llavors va resultar premiat el treball
sobre les cèl·lules de mitocondri central energètica
de la cèl·lula i la bellesa
d'un equip sota la direcció de l'investigador finlandès
Howard Trevor Jacobs.
Llavors, l'altre treball premiat
de la secció Ciència
va ser realitzat per un equip de científics d'Àustria,
França, Gran Bretanya, Suïssa i Estats Units.
D'un lloc.
O sigui, encapçat per el suec Andrés Carson
sobre la comunicació a distància per medi de fotons.
Que diguéssim això, d'aquest tipus d'investigació,
coses que se'n derivarien
serien el teletransport
i la transmissió cifrada d'informacions
mitjançant els fotons creuats.
Si s'entén, és el teletransport.
Això m'ha cridat l'atenció.
Bé, de moment seria teletransport d'informació.
Per exemple, ara, el que era l'abril d'aquest any
es va culminar un experiment
el que era la primera transferència d'un banc
xifrada amb cripto-refria quàntica.
I felicitats per ells.
Al final, els invents sempre van anar per als mateixos.
Els bancs.
Que són els que se'n beneficien.
Si hi ha algun beneficiar-se'n,
és cosa dels bancs.
Que també són els que tenen els quartos.
Per variar.
Un any, un descobriment.
Ja és Nadal.
Bé, no és...
S'acosta.
S'acosta.
S'acosta, sent molt a prop.
Quasi, quasi.
Segons quins establiments, sí.
I els anuncis principals de Nadal,
molts són del Cava, no?
Sí.
Doncs avui descobrirem
com es va inventar el Cava.
Ah, mira, això està bé.
Sí.
El 4 d'agost de 1693,
Pierre Perignon,
que us sonarà del nom del Cava,
va inventar el mètode per fabricar Cava,
o xampany,
perquè ell li va dir xampany
perquè era abat de la regió de xampany
i, per tant,
és la mítica discussió aquesta del xampany i el Cava,
però jo li diré Cava.
D'acord?
Vull estar bé.
Sí.
Doncs el primer Cava que va inventar aquest home
no era molt bevible,
perquè tenia grumolls
i tenia un aspecte bastant blanc.
Llavors,
el mètode de fabricació
que va establir aquest home
era d'aquest vi,
és un vi espumós
i s'anomenava xampenoise,
que en francès
es de pronunciar a la seva manera.
Llavors,
consistia en fer una segona fermentació del vi
dintre de l'ampolla
i això feia que les molècules de CO2
es quedessin dintre del líquid
i es convertís en espumós.
Ah, i que fes les bombolletes.
I fes les bombolletes.
Llavors,
per fermentar
s'afegia sucre
que després es convertia en alcohol
i llavors
el gas carbònic
que es quedava en dintre,
aquest CO2,
les ampolles normals
les rebentava
i d'aquí ve
les ampolles de Brutnatura
que són més gruixudes
i tot això
ve per poder contenir
la pressió.
De fet,
crec que arriba
a 7 quilos de pressió
a dintre,
que és molta, eh?
És molta.
A la dels cotxes
normals
van a 2 quilos
la pressió de les roses
dels cotxes.
Doncs té molta pressió,
el cava, prou.
Sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Llavors,
també,
d'aquí també va sorgir el TAP
espanyol
que el que feia
era primer bullir-lo,
era de suro,
primer el bullir,
llavors l'introduia
dintre l'ampolla
i quan se refredava
s'expandia
i contenia tot el gas
i no deixava escapar res
i contenia la pressió
i tot.
Llavors,
més endavant
el Don Perignon
és el que té el nom.
Però la que realment
va descobrir,
bueno,
va trobar la solució
per fer un cava bo
que fos transparent
i sense grumos
va ser la senyora
Nicole Barbe Cricot.
D'acord?
Bon nom.
Quedem-nos amb el nom
perquè realment
aquesta és la dona
que va fer el bon cava
que va arribar a la conclusió
que el que s'havia de fer
a part de la fermentació
era inclinar les botelles
de forma diagonal
mirant cap avall
i anar-les girant
una vegada al dia
o dos
per tal que,
doncs,
no sé,
que es mogués...
El poço caigués cap al tap
i després es destapa
es fa el desgorjament
i surt el poço
i queda el xampany dintre.
Trobo que ets una espera
amb el cava, eh?
M'agrada veure'n.
Molt bé.
Ho he d'admetre.
Doncs m'ho has acabat
d'explicar tot.
Ah, vale, perdona.
Que la dona,
a part d'això
que ja s'ha entès
el que fa,
va fer un cava
sense impureses
i transparent
i també va inventar
el cava rosat.
I com que era
una experta en màrqueting,
encara que no coneixia
amb el seu nom,
ella va vendre
tot el seu cava
per les corts europees
i encara existeix
la seva marca
que s'anomena
Clicout Ponsardín.
Mira.
No és tan coneguda
però jo crec que serà
un cava bastant bo.
Segur que és d'un prestigi excepcional.
Sí, doncs sí.
Parlem-ne.
Si anem pel carrer
i veiem la següent fórmula escrita,
ja sé que no és massa normal
trobar fórmules escrites pel carrer,
si trobem energia
és igual
a massa
per velocitat
de la llum al quadrat,
probablement tots
el relacionarem
amb un senyor
que es deia
Albert Einstein.
I avui estem aquí
precisament per això,
per parlar del senyor Einstein
i una mica
de la seva teòria,
que malgrat ser molt abstracte
va significar
una revolució
en el pensament
de la física
d'aquell moment.
I encara em sembla
que ho és ara,
una revolució.
Encara ho és ara.
Perquè porta molta cua
i molts temes de conversa.
Sí, sí, realment
és un tema
una mica controvertit
el que aquest home
va aconseguir fer.
i tot amb idees abstractes.
De la teoria
de la relativitat
s'anomena.
Si voleu que entrem
una mica en el tema
de què va dir aquest home,
doncs abans
de la teoria
de la relativitat
d'Einstein
es pensava
que l'espai 8
no existia
i que estava ple
d'una substància
que es deia Eter.
Això
implicava
una sèrie de coses
i el que deia
és que, per exemple,
si anàvem
a una certa velocitat
respecte a la llum,
la velocitat
de la llum
hauria de ser
l'hauríem de veure
l'hauríem d'apreciar diferent.
Igual que quan es va
amb un tren
si tenim una pilota
per la finestra
i el tren
va a 20 km per hora
i nosaltres llancem
la pilota
a 20 km per hora
la pilota
per nosaltres va a 20
però per la persona
que estigui parada
aquesta
la veu a 40.
doncs aquesta idea
portada la llum
hauria de aplicar-se
però no era així.
Medeixis com
medeixis la llum
ella sempre va
a la mateixa velocitat
que és molta
és molt ràpida.
L'home es va adonar
d'això i va dir
Iep, això no funciona.
Així que va començar
a pensar
què podia ser
i va arribar
a diferents conclusions.
una d'elles
va ser la següent
que el temps
no era únic
i universal.
Mira
és estrany
això sí que no s'entén.
Tu has de creure'l
perquè ell ho diu.
No, de fet no t'has de creure'l
està demostrat.
Ah, molt bé.
Es van agafar
dos avions
es va posar
un rellotge
superprecís
en cada un dels avions
anaven perfectament
sincronitzat
i un dels avions
va volar cap a l'est
i l'altre cap a l'oest.
Doncs coses de la vida
quan van aterrar
estaven desincronitzats
i no és que els rellotges
seguessin espatllats
seguint funcionant perfectament
però demostraven
la teoria d'Einstinct.
I això què significava
que el temps
és diferent per cadascuna?
Exactament.
Segons la velocitat
que tinguis.
Per tu i per mi
que ara tots dos
estem assentats
el temps és el mateix.
Passa igual de pressa
tant per tu
com per mi.
Però si ara ens aixequem
i jo em moc cap a un sentit
i tu cap a un altre
el temps és diferent
per tu i per mi.
Quines coses.
I el més curiós de tot
és que Einstein
tot això ho pensés
sobre ell mateix
perquè encara no s'havia comprovat
de cap manera.
Exactament.
No hi havia cap comprovació
de tot això.
Era la seva teoria
que se li havia acudit amb ell.
Exactament.
Era genial realment aquest home.
Un altre...
Ell explicava
aquesta relativitat del temps
de la següent manera.
Dia, si dos germans
bessons
un d'ells es queda a la terra
i l'altre va a l'espai
i s'aproxima
i viatja
a una velocitat pròxima
a la llum
quan tornaria a la terra
el bessó de la terra
seria més gran
tindria més edat
que el noi que ha viatjat a l'espai.
Però no seria edat d'anys
seria edat de minuts o segons.
Depèn del temps
que estigues viatjant.
És que això jo trobo
molt curiós.
Si t'aproximes molt
podria ser anys.
Jo és que això
ho trobo molt curiós
perquè no m'entra el cap
per molt que m'ho expliquin així.
És així.
És complicat d'entendre, no?
Però les idees són aquestes.
Les idees són curioses
realment
per la manera
que tenim de concebre
el món
nosaltres mateixos.
Llavors,
una altra cosa
que se'm va venir
tot això
va ser que
energia és igual
a massa
per velocitat al quadrat.
És la famosa fórmula.
I aquesta fórmula
doncs portava
la conclusió
molt simple
i molt fàcil.
És que
amb una petita quantitat
de massa
que desaparegués
s'obtindria
una gran quantitat
d'energia.
D'aquí va venir
la bomba atòmica.
Però no es pot acusar
Einstein
de crear la bomba atòmica.
Ell va donar una fórmula.
Se'n va fer un mal ús?
Sí.
Però
va donar la fórmula
que també es va demostrar
que era correcta.
Ell es va anar
complicant la història
i va arribar
a altres conclusions
curioses
com que l'espai-temps
pot ser deformat
per la gravetat.
Que dius
que si no...
No res, mira
una conclusió
que arribo
quan me desperto.
Sí, doncs també
es va demostrar.
Això sí que es va demostrar.
Sí, sí.
Tot s'ha demostrat.
Tot s'ha semblat
que es va demostrant.
Tot exactament no,
però les coses
es van demostrant
a poc a poc.
En aquest cas
va ser el 1909
quan en una eclipsi
de Sol
una estrella
va passar molt pròxima
al Sol
i es va veure
com la seva trajectòria
de la llum
canviava.
Perquè es va desviar
de la gravetat.
Exactament.
Bé, la gravetat
es va alterar.
Va desviar
la llum
i això va provocar
que l'estella
no es veigués
en el mateix lloc
on hauria d'estar realment.
I per tant això
fa que la gravetat
alteri el temps
i l'espai.
L'espai i temps, exactament.
Quines coses, eh?
És molt controvertit.
És com combinar
la ciència
amb la imaginació
sempre tot ciència-ficció
però és real.
Això cap a l'any 1900
s'anaven dient
totes aquestes coses
per part del senyor
Albert Einstein.
Bé, doncs podríem parlar
també una mica
de la seva persona
de qui era
quan va néixer
com m'ho van dir.
Per exemple
podríem dir
que va néixer
el 14 de març
de 1879
a Ulm
a Alemanya
i va morir
el 18 d'abril
de 1955
a Princeton
a Estats Units.
I també és curiós
perquè això que diu
que la bomba atòmica
no se li pot atribuir
a ell.
Si tenim en compte
que ell era un grafensor
de la Pau
era molt pacifista.
Ell va ser
dels que va firmar
un manifest europeu
de caràcter internacionalista
i pacifista
a la Primera Guerra Mundial
i sempre que podia
invertia diners
en totes les associacions
pacifistes
que es trobava.
Vull dir que
no sé si era sentiment
de culpabilitat
per alguna cosa
però és que
tampoc se li pot atribuir.
Però bé.
Sí, bueno
parlant una mica més d'ell
o sigui
quan era petit
diguéssim
li va costar
començar a parlar
i primer
els seus pares
pensaven que era
una mica
retrocedent
però no
després va demostrar
que no.
Estava pensant
i estava pensant
no necessitava parlar.
Primer
me'nietava
una mica tímid
i això sí que era
però
d'intel·ligència
no n'hi faltava pas.
Llavors també
als 15 anys
va ser expulsat
del col·legi
després de falsificar
un certificat
mèdic
per anar a visitar
els seus pares.
O sigui
també
i a part d'això
altres coses
també era
tenia
alguns pensaments seus
una mica
estranys
com per exemple
què opinava
sobre les dones
i el matrimoni.
Sí,
això era bastant
molt pacifista
tot el que tu vulguis
però el seu concepte
de les dones
deixava una mica
que desitjar.
Sí,
la veritat és que sí
no,
realment
amb això
no era massa coherent
que diguem.
Hi ha frases
que diuen
com que el centre
de producció
i creació
de les dones
no està en el servei
li hauríem de preguntar
on estava
però segons ell
no estava en el servei
o frases
que es referia
a Marie Curie
que en teoria
la dona era intel·ligent
doncs deia
és una dona
molt intel·ligent
però crec que té
una ànima
d'una erengada
el que significa
que és molt feixuga
en l'art de disfrutar
i patir
és a dir
comparava
deixava de banda
de la seva part científica
per això
reduir-la
és que
reduir-la a una dona
és una mica trist
no realment
que fossi
sí
potser
és molt curiós
que un home
de la seva intel·ligència
fos tan genial
en un aspecte
i en canvi
en aquest altre
deixes tant
que desitjar
realment
però tot i això
era molt avançat
per la seva edat
també
per l'època
en què vivien
perquè també
es va casar
va tenir dos fills
és a dir
hi ha descendència
d'Einstein
pel món
però es va divorciar
i es va tornar a casar
amb la seva cosina
més endavant
que també estava divorciada
i tenia dues filles
i bé
per exemple
també així
mostrant el que era
pacifista
per exemple
cada cert temps
veiem la classe de bèstia
que són els éssers humans
o també
la mítica frase
quan li van preguntar
com seria
la tercera guerra mundial
va dir
bé
la tercera guerra mundial
no sé com serà
però la quarta
serà
a cops de bastó i pedres
que és la mítica frase
que sempre
s'ha recordat
realment
realment
era un home
curiós
s'ha d'admetre
a més
era molt rebel
quan era estudiant
i de fet
no
no va acabar
d'enqueixar massa
mai gaire bé
dins el col·legi
i no és que fos retreçat
però
els seus pares
s'havien arribat a pensar
que ho era
perquè no parlava
quan era petit
li va costar molt
començar a parlar
altres coses
curioses
és que
el col·legi
no era realment
excepcional
i quan va entrar
a la facultat
de física
doncs
massa bon rotllo
no va tenir amb els seus professors
perquè era molt rebel
per això
va acabar
treballant
en una oficina
de patents
a Suïssa
però
una altra cosa
molt curiosa
que a mi
em va agradar
molt d'Einstein
és la seva opinió
quan els nazis
van entrar al poder
van publicar un llibre
en contra seva
i es deia el llibre
100 autors
contra Einstein
i ell va contestar
tan tranquil
per què 100 autors?
si estigués equivocat
amb un
n'hi hauria d'haver prou
clar
i tant
unes coses
només que un li contradigués
ja n'hi havia prou
doncs és una de les coses
que ell va dir
si realment
estigués
equivocat
amb un
n'hi hauria d'haver prou
però no estava equivocat
no estava equivocat
fins aquí
el programa
d'aquesta setmana
però no voldríem marxar
sense fer referència
a un llibre
que si malgrat tot
no parla exclusivament
d'Einstein
sí que parla
de la seva
de la seva teoria
de la relativitat
el llibre
és
l'univers
en una closca de nou
de Stephen Hawking
un llibre
realment excel·lent
i ara que s'acosta
el Nadal
crec que podria ser
un bon regal
per regalar
algú que li pugui
interessar el tema
i fins aquí
el programa
d'aquesta setmana
9,8
un programa realitzat
per Sílvia García
Controls
Anna Fargas
i Xavi Elís
i qui us parla
Abel Singla
gràcies per ser amb nosaltres
i fins la setmana que ve
i fins la setmana que ve
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
l'aventat
Fins demà!