3 minuts i seran ja dos quarts de 7 de la tarda.
Arribat aquest moment de programa, tal com us dèiem en el nostre sumari,
és moment de fer balanç del que ha estat la programació estable
que durant tot aquest hivern, tota aquesta temporada passada,
ens oferà el teatre al magatzem.
Per parlar-ne, hem convidat el seu programador, el Javi Plana.
Javi.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
De l'1 al 10, així amb una valoració primera, què diries?
7.
7.
Bé, això vol dir que està bé però que encara pot millorar, eh?
Evidentment, sí, sí.
Quan vau començar aquesta programació estaura, tot i que deies que abans d'aquesta temporada
el magatzem ja havia fet cosetes.
Sí, el magatzem, diguéssim, que anteriorment, a cada temporada,
ja havia, diguéssim, s'havia dinamitzat la sala de forma fragmentada
en moments determinats de la temporada.
Potser és a partir de l'octubre, l'any passat, que s'articula una programació,
diguéssim, com s'articula una programació de teatre,
amb tres grans cicles, tardor, primavera, hivern i primavera,
i amb una continuïtat semanal.
Molt bé.
De qui va ser iniciativa?
Va ser iniciativa de la Cooperativa Obrera de Tarragona.
Molt bé.
Vau trobar suport, el suport que necessitàveu de les institucions i de la gent?
Com va anar?
Jo penso que sí, jo penso que la societat i les institucions en principi estan receptives, no?,
al tema del teatre.
El que passa és que nosaltres pensem que aquest any era l'any una mica d'arranc,
de consolidar l'espai, i a partir d'aquí, doncs, bueno, diguéssim,
que consolidar cada vegada més aquestes relacions amb les institucions, no?,
que penso que són excel·lents i que hi tenen que ser encara més.
Parles de teatre, de fet, suposo que devia ser el punt de sortida,
o en el que vau pensar, però no només teatre, ha passat pel magatzem, no?
Home, de fet, la sala és una sala polivalent, no?,
encara que per les seves característiques sí que és una sala molt...
aforament i estructura, no?, també és una sala, diguéssim,
molt... molt adient per un determinat espectacle,
molt determinats, però també pensem que és una sala que és versàtil, no?
Llavors, no només el teatre de forma petit o mitjà,
sinó també la música o la dansa contemporània,
doncs, tenen cabuda, diguéssim, al teatre, no?
Fins a quin punt vau ser vosaltres qui vau, doncs, agafar el telèfon
i anant trucant a la gent que coneixia, o per portar els espectacles?
i també fins a quin punt van ser, doncs, diferents artistes de per aquí
que us van pagar un truc, que us van dir, mira, ens interessaria venir?
L'important primer és que la gent sàpiga que estàs aquí, no?
I això, aquest primer any, va ser una miqueta una fenya nostra
en la qual vam dissenyar una programació
i, evidentment, aquí vam anar a l'atac a nosaltres, amb les agències, no?
Evidentment, ara és al revés.
Ara ja us comencen a trucar a vosaltres.
Sí, ara... I això ja és bo.
Clar, però també són els objectius, no?
Una vegada tu te fiques la sala dintre, diguéssim, del paradigma
de les sales alternatives o de les sales d'aquest format,
doncs, evidentment, la gent s'ho va dient, no?
I, evidentment, van trucant.
Parles de, doncs, sí, per les característiques que té el Teatre Magatzem,
és una sala especial que entra dins d'un circuit de sales
que n'hi ha moltes per tot Catalunya que són així.
I heu trobat que hi ha espectacles que hi caben perfectament en aquestes sales?
Hi ha un tipus d'espectacles que es mouen ja per aquestes sales?
Jo penso que, bé, pot pensar també ara en la sala Planeta, per exemple,
o puc pensar en la sala Vecat o l'Espai Brossa
o altres sales de Lleida, no?, que tenen aquestes característiques, no?
Jo penso que, en principi, la idea nostra,
o el que nosaltres veiem que s'articula més,
on realment s'hi trobem més rendiment a les sales
són els espectacles aquests de petit format, no?
Que, per altra banda, deuen abundar molt perquè són els que li són més fàcils
a les companyies de poc pressupost, podríem dir, no?
Exactament.
Per poder fer...
Sí, però no tan sols de teatre, no?
Vull dir, potser, bé, potser està inclús màgia contemporània
o potser, doncs, espectacles interdisciplinars que tampoc són de gènere, no?
Però que nosaltres hi creiem molt en aquest tipus d'espectacle, no?
Per què? Per el fet que potser no tenen cabuda en circuits més comercials?
Sí, perquè és difícil de col·locar-los en teatres grans
i en un teatre petit, diguéssim, guanyar molta força, no?
Això primer.
I després perquè és un tipus d'espectacle que creiem que...
i que hem de treballar-hi perquè és l'espectacle que difícilment,
si no es veu al magatzem, no es veurà aquí a Tarragona.
Llavors, el que no volem és que la gent s'envasi a Barcelona
a veure aquest tipus d'espectacles,
sinó que es puguin quedar aquí i els puguin veure aquí, no?
Potser és el punt també distintiu que està adquirint el teatre al magatzem, no?
Aquest tipus d'espectacle alternatiu.
Sí, però nosaltres, vull dir, la paraula alternativa
també és una cosa que em fa una mica de por,
perquè a fin del cap no són espectacles,
no en pura d'espectacles, diguéssim,
que no siguin interessants de veure.
Vull dir, jo crec molt que l'espectacle
té d'arribar a la gent i té d'agradar a la gent.
Encara que sigui de petit format
o sigui un espectacle minoritari,
la gent ha de sortir contenta del teatre, no?
Llavors, la paraula alternativa no té de ser una idea
amb la qual la gent vagi amb una idea preconceguda als espais, no?
Sí, que a vegades fa una mica de por aquesta paraula, no?
Sí, perquè...
Ai que hi trobarem.
Sí, ai que hi trobarem
i perquè penso que no hi crec molt
en el tema d'autoficar-te cartells
o autotancar-te tu amb un nom, no?
A una paraula sempre va amb una imatge mental ressonada, no?
Sí, clar.
Evidentment, no m'agrada que la gent vagi amb una idea predeterminada,
sinó que la gent pugui entrar per aquest espectacle i sortir content.
Molt bé.
Quanta gent ha entrat als espectacles?
Heu fet recontes durant tota la temporada?
Sí, i tant, i tant.
Fem estadístiques i tot.
Sí, no, unes 4.000 persones.
4.000 persones.
I està dins del que preveieu?
Per sobre.
Mira, molt bé.
I comentaves, alguna vegada, ho hem parlat alguna setmana,
que hi ha espectacles que potser, bueno, suposo que és la màgia de l'espectacle,
no hi ha espectacles que no t'ho esperes i, ostres, tu omples la sala i van perfectament.
I n'hi ha d'altres que 100% donaries el coll per dir això anirà bé i no, i es queden mitges.
Sí.
Bueno, això ja passa molt, el que passa és que això també és com tindre un restaurant.
A vegades jo faia aquest paral·lisme, no?
És com tindre un restaurant, no?
Llavors no pots pretendre tindre cada diumenge dissabte o dijous, divendres i dissabte,
diumenge el 100% d'ocupació, no?
Llavors què passa? A partir de la hipòtica és que tindràs 150 persones,
no tindràs 70, un dia tindràs 30, no?
I el que importa al final és una miqueta una valoració global del que ha passat, no?
Sí, fem estadístiques d'espectacles per espectacle i valorem de forma global primer
i després de forma individual en què s'ha fallat en aquest espectacle, no?
Vull dir, per exemple, pot fallar el tema de comunicació.
Pot ser un problema nostre, no pot ser que sigui directament de l'espectacle.
Pot ser simplement perquè, o el dia, o perquè el tema de comunicació aquí s'ha baixat una mica,
el que sigui, doncs valorar.
I, bueno, en principi globalment sí, estem contents, no?
Tot tipus d'espectacles, no només teatrals, que han passat pel teatre al magatzem durant aquesta temporada
i que suposo que també han demanat a alguns d'ells alguna modificació pel que fa a l'estructura, no?
Allò d'anar a rambar cadires, a posar cadires de més...
Sí, sí.
Hi ha algun espectacle concret que us hagi donat algun mal de cap en aquest sentit?
Sí, bueno, home, quan vam fer això aquest mes passat,
del, bueno, el mes de maig i abril vam fer el del ciclo Art E, per exemple,
que, evidentment, vam modificar l'espai, no?
Vam treure totes les cadires, vam haver de posar pantalles...
Llavors, clar, això va ser quasi reestructurar una miqueta l'espai.
De dues maneres, jo també volia portar un tipus d'espectacle com aquest,
que jo també crec, o sigui, això hi crec molt,
penso que són les cadires que fa falta portar aquí a Tarragona,
però també penso que és una prova, no?
El teatre ha d'estar preparat per assumir aquest tipus de reptes de producció.
O sigui, ha d'estar preparat per assumir una programació diària, si fa falta.
I, de fet, ja s'ha fet, i s'ha fet amb tota la, diguéssim...
Ho he fet jo amb tota la consciència del món,
amb tota la mà de llet del món, si com vulguis.
Vull dir que està bé intentar ficar a prova els equips, no?
A veure fins a quin punt pots articular un discurs de llum a diumenge, no?
I veieu que és prou elàstic, que dóna destí.
Sí, sí, el que passa és que s'ha de canviar algunes coses, no?
I per això fas aquest...
Jo crec que s'ha de ser valent amb això
i després mirar exactament on falles i on pots millorar, no?
Javi, tu has anat a tots els espectacles, els has comptat?
Quants han estat?
Sí, bueno, me sembla que són uns 68 espectacles,
o cap als 70, una cosa així, entre 68 i 70 espectacles.
I tu has estat en tots, eh?
Sí, sí.
Has estat allí, al peu del canó.
A tots.
Ah, comenta'ns, doncs, potser els dos o tres
que t'han resultat més curiosos.
Sí, bueno, el que jo, un dels que em va agradar més
és el Sergi Buca, que va vindre aquí, el Mago, et recordes, no?
Sí, sí, un noi molt agradable, l'he d'entrevista, molt interessant.
Bueno, em va semblar molt interessant
perquè és la nova màgia, no?
Màgia contemporània, també,
que se recolza també amb les noves tecnologies.
Llavors, em va semblar molt interessant aquest espectacle en concret.
Després m'ha agradat molt el Dani Nelot, per exemple, també,
amb el seu espectacle de Seu de Cabaret, no?
Teatre, no?
La dansa contemporània, també, amb la Sílvia Sagan, amb Descontrolada.
Vull dir, vaja, hi ha hagut aquests espectacles molt concretes
que n'estan molt bé.
I Quico Alcello també em va agradar molt, per exemple.
Ara posarem un compromís, però potser aquell espectacle
que del qual t'esperaves molt, hi va punxar.
Ostres.
Hi has pensat?
Això potser, si et costa tant de pensar,
vol dir que potser no n'hi ha hagut cap, cap, cap d'estramadament terrible.
No, no, perquè espectacles que s'han portat,
com per exemple, com Dani Nelot o el Quico,
o sigui, coses una miqueta de nom,
totes m'han respost, diguéssim,
amb uns mínims més que assumibles.
Quina radiografia en faries del públic que ve al magatzem?
Perquè, clar, una miqueta, amb aquest any de prova,
has agafat el tema psicològic, no?
Sí, el que passa, jo penso que és un públic
que pot anar entre els 25 i els 40 anys.
El que passa és que nosaltres, jo,
un dels reptes que penso que n'hi ha de fer per l'any que ve
és tancar més una miqueta, definir una miqueta més el públic, no?
Vull dir, llavors, jo crec que,
a passar d'aquí, jo penso que ha anat molt bé,
que el que ha de fer el teatre al magatzem
també és definir, encara tancar el cercle, no?
Encara més, no?
O sigui, integrar més, diguéssim,
el que jo crec que està bastant ben definit,
però encara es pot definir millor.
I cap a quin tipus de públic tiraríeu?
Jo crec que és un públic que...
A veure...
Entre, ja t'ho dic, entre 25, 27 i 40 anys.
O sigui, no és el mateix públic del Metropol,
però tampoc és el mateix públic del TCC,
com te l'explicaria, encara que pot pivotar, no?
No, no és veritat, pot pivotar entre molta gent
que pot anar a espectacles que es poden fer a la sala golfos,
però potser pot tirar més cap a baix que cap a dalt, no?
Evidentment.
Però, bueno, jo crec que el perfil és una persona de 35 anys, no?
De veure espectacles, diguéssim,
més d'una cultura, per dir-ho d'alguna manera.
No? Saps el que vull dir-te, no?
Sí, sí, sí.
I que busca coses diferents, que té d'anar a Barcelona,
que té d'anar a la veca, que té d'anar a la brossa,
i aquí no hi pot veure, aquests espectacles.
I potser diu, ostres, potser m'agradaria veure'ls aquí, no?
El Javí ens ha dit que no ens pot anunciar encara,
ja té coses més o menys emparaulades,
més o menys tancades per l'any que ve.
No les podem dir encara.
No fos cas que portin malassar i no s'acabés de lligar.
No, nosaltres tenim les grans línies d'actuació de l'any que ve
configurades a nivell de gestió i també a nivell de programació.
Pràcticament des del 15 d'octubre
està el Dixi l'any que ve.
O sigui, enseteu a l'octubre, a mitjans d'octubre,
la nova programació?
Sí, sí.
Llavors, des d'aquí a l'octubre
fins al que seria el Dixi de l'any que ve,
les grans línies de programació,
jo penso que estan amb el 70% configurades.
Heu pensat potser en ampliar vises
que us ha anat bé ampliar el que és la secció de dansa?
O sigui, agafar més altres disciplines.
Sí, sí.
El que passa és que el tema del teatre al magatzem
en quant a programació,
per això jo penso que hi ha unes línies marcades molt clares,
però jo penso que el teatre al magatzem,
igual que a Salatrona,
igual que els espais de Seny de Tarragona,
jo penso que això és la proposta que s'està fent,
que hi creiem molt.
Per això nosaltres no tanquem mai,
sinó que configurem línies.
Però penso que el teatre al magatzem
té de pivotar molt amb respecte a aquests altres dos espais.
I aquestes, jo penso que és la fenya,
que hem de fer un dels retes per l'any que ve.
De forma que si això fos el multicines,
el Metropol fos la sala 1,
la sala 2 i la sala 3,
de forma que tu puguis complementar
una programació única a nivell d'escena,
inclús a nivell de publicitat,
però que quedés totalment compelerta.
Llavors, esclar, el tema de la dansa,
això és un problema que jo no vull ni...
Jo puc tancar la dansa per l'any que sí,
però no la vull tancar jo sol.
Vols veure, vols pegar una ullada
a veure què fan a les altres sales?
No, vull parlar, no només no ullada,
sinó que vull parlar amb ells.
Ah.
Perquè llavors crec que el que no podem fer
és ploure sobremollat,
sinó articular temes molt concrets,
com la dansa contemporània o dansa en general.
si hi ha tres espais,
penso que el millor és parlar-ho,
de com s'articula.
O sigui, es tracta de no arribar
a cap sistema de rivalitat,
ni molt menys,
sinó de complementarietat.
No, perquè són sales totalment diferents.
Nosaltres, el paradigma de la metropol,
la vella programació,
no és el nostre paradigma,
però està claríssim que sí que són...
Hi ha una necessitat d'articular-ho conjuntament,
perquè l'oferta cultural de Tarragona,
en aquest sentit,
s'està estructurant d'una forma molt coherent,
globalment, jo penso.
I penso que també és una manera
d'economitzar energies,
de no repetir idees,
de no repetir conceptes.
Penso que és una cosa
que és molt interessant per tothom.
Per això dic, sí que farem dansa contemporània,
no volem fer més,
però clar, això està de parlar.
Està de parlar.
Però de forma global.
Qui pot portar dansa?
Nosaltres tres.
Vale, doncs anem a parlar.
Com articulem el tema de dansa per l'any que ve?
Per què?
Perquè hi surt guanyant per l'espectador.
i aquesta és la idea
que estem treballant, diguéssim.
Doncs parlarem ja de cara a l'octubre,
de com serà aquesta nova programació,
ja amb noms propis i tal,
que suposi que ens podreu avançar,
però el que sí que teniu clar
i ens podeu dir
és que voleu fer canvis
en el que és el teatre, no?
Sí, home, a poc a poc,
nosaltres, bueno,
hi ha la idea, evidentment,
d'arreglar el hall, per exemple.
És una cosa que,
ara que hem parlat de la programació,
passa que tampoc ho volia fer ara,
perquè, clar, també és...
Ara que s'ha tancat la programació
és quan realment se poden fer
aquest tipus de petites modificacions, no?
Però una és el tema del hall,
que ha de quedar arreglat
per el que és l'octubre.
Arreglat en quin sentit?
Una mà de pintura?
Bueno, el tema que també treballar,
nosaltres també hem tingut aquest any,
durant aquest any,
jo m'he preocupat jo
que hi hagi un servei, diguéssim,
de cap, bueno,
una fotògrafa que s'ha dedicat
a capturar arxiu gràfic,
doncs també volem, bueno,
arreglar el hall en aquest sentit, no?
De fet, és un teatre,
llavors articula a nivell de fotografies
de tot el que ha sigut
a l'any d'espectacles concrets,
bueno, altre tipus de coses,
habilitar una cartellera interior...
Cartelleres, que deia,
són un teatre que no té cartellera.
Sí, les cartelleres exteriors,
perquè clar, difícilment a vegades
la gent encara no sap
que un teatre allí és normal, no?
Llavors, clar,
el que hem de fer
és intentar habilitar aquestes zones,
no?, una miqueta, no?
I bueno, d'aquí a l'octubre
suposo que tot el que és el hall
sí quedarà articulat, no?
La de fora, potser una part sí,
l'altra part no,
per costó en general,
però bueno, ja miraré a veure
a qui m'ho paga, eh?
Sí, no és veritat, no?
Ja anirem a veure a qui
a qui li adjudiquem
amb la cartellera exterior
i, sí, clar,
tot és negociant.
No, no, jo ho fico a la venda,
vull dir que
llavors jo veurem qui s'ho queda, sí.
I bueno, intentar habilitar
primer aquestes parts, no?
Això és una cosa que
tenim clara.
Doncs fem una crida
des d'aquí cap a espònsors
que vulguin ajudar
en aquesta restauració del hall
i també fem una crida
cap a, doncs,
grups, artistes
que tinguin, doncs,
les seves obres de teatre,
de dansa, de música,
el que sigui,
que es posin en contacte amb vosaltres,
després la feina serà vostra
de fer la selecció.
En principi,
l'únic requisit
que demanaríeu
directament
és que fos una obra
de petit format.
Sí.
Adaptat a les condicions
de la sala, no?
Sí, sí, sí.
Però vaja,
que és el moment
de començar a trucar,
de que us comencin a trucar
i us diguin
ei, que nosaltres fem això
i ho volem portar
al magatzem.
Javi,
amb la programació
del magatzem,
ara ja suposem
que l'any que ve
una mica més consolidada,
creus que ja n'hi ha prou
de sales a Tarragona?
Falta encara més?
Faltaria una altra pota
d'aquesta cadira?
Sí,
falten,
jo crec que falten encara,
igual que penso
que hi ha forats
amb el tema
de conceptes,
o sigui,
a nivell d'encara
hi ha espai
per fer coses,
també penso
que encara hi ha
espai
per articular
nous espais.
No n'hi ha mai prou,
de fet.
No,
mentre s'articuli
de forma coherent,
de forma que,
sabiant el que n'hi ha,
el que s'ha de fer
és treballar amb espais
que complementin els altres
i que ajudin,
no?,
una miqueta,
no?,
o que complementin
o que facin un servei
complementari
amb el que n'hi ha,
no?
També ha reçabilitat,
també,
tot el que és
el Palau de Congressos,
s'ha reestructurat
el tema del so
per poder
portar una programació
d'orquestres sinfòniques,
no?,
de format gran,
diguéssim,
no?,
grans orquestres,
doncs,
bueno,
això també està bé,
no?,
perquè,
i no hi havia cap espai
en principi
que pogués acollir
aquest tipus de coses.
I això,
bueno,
jo crec que s'està fent,
eh?,
a poc a poc s'està fent,
ja.
Doncs,
t'encabria a l'entrevista
amb el Javi Plana,
programador del Magatzem,
no sense abans preguntar-li
què fareu aquest estiu
a l'equip del Magatzem,
anireu a la caça de talents,
descansareu,
com anirà això?
Bueno,
intentarem descansar a la Gó,
suposo,
però no,
hi ha molta fenya,
perquè,
de fet,
el teatre no es para mai,
no?
No només és programar
ni producció,
si també és articular,
és gestió també
i marcar les línies de,
els objectius del següent any,
no?
Intentar,
doncs,
assolir-los,
no?
Doncs que passeu molt bon estiu,
com acabes de dir tu,
a l'espectacle ha de continuar
i esperem que continueu,
ja vindreu a,
de cara a l'octubre,
a presentar la nova temporada,
no?
Molt bé,
sí,
sí.
Javi Plana,
moltes gràcies.
Molt bé,
gràcies a tu.