I ara, de moment, és el torn dels reusencs Main Road.
Carles, Carles, bona tarda.
Ara, ara, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Reusencs, sí, tots sou de Reus?
No, menys un. El bateria és de la selva del camp, el Joan.
Molt bé. Main Road, que no és la primera vegada que passeu pels micros,
jo diria que ja portem tres o quatre entrevistes.
Sí, però ahí deu estar la cosa.
Perquè mira que jo tinc mala memòria pels noms i per les cares,
i ja de seguida que us he vist dic Main Road.
Sí, sí, amb l'afecte us vam anar a veure abans on estava allà en aquella...
a l'antro, a l'antro de la Rambla.
Sí, allà, a l'antro.
A la nova també l'havíem a veure, molt xula, felicitats.
I mira, ara us tocava passar per la Rambla.
Heu passat per tots els escenaris.
Bueno, l'any passat vam estar l'any passat.
Sí, van a vindre ell i el Javi van vindre l'any passat.
Sí, que hi havia la Sílvia, és veritat, aquí.
Main Road, què heu fet en tot aquest temps?
Bé, per la gent, comencem des de la base.
Per la gent que encara no us conegui,
fem una miqueta de resum de quant de temps fa que funcioneu,
qui sou, fem honor als que no hi són aquí.
Diu, tu, tu, Carles, no, tu, Carles.
Diu, tu, tu, tu, no.
Parlareu tots dos, eh?
La història és bastant complicada.
Bueno, n'antros devem portar uns 3 o 4 anys tocant, no?,
des del 2001.
Sí, vam començar gairebé des de zero,
o sigui, no sabíem tocar cap instrument ni d'això.
Això és en sèrio, o sigui, es va posar a fer un grup
sense saber tocar res.
Sí, a veure, sabíem fer 4 acords,
però ens costava fer hasta els 4 acords.
Sí, vam començar...
I, doncs, mica en mica hem anat millorant i...
Home, era fàcil també millorar en aquestes condicions.
És la grandesa de no saber res.
Ara teníeu clar quin instrument havia de tocar cadascú, menys, no?
Teníem una iniciació, per exemple.
Jo sabia fer 4 acords amb la guitarra,
l'altre que va començar també 4 acords amb la guitarra,
mon germà sabia què era el que va ser llavors teclista,
que ara ja no hi és amb nosaltres, no?,
però va començar amb els teclats perquè sabia ja una miqueta,
igual que jo també sabia alguna cosa de teclats, no?,
però, bueno, ja em vaig tirar per la guitarra.
Després el Joan ja havia començat amb la bateria
i amb el temps vam trobar el baix,
que aquest ja feia potser un any o així que tocava,
però baix és l'únic que...
Callejero, ell es defineix com callejero.
Per tant, si no m'he descomptat, 4 o 5 persones?
6.
Ara 6, però jo em dedico a cantar.
El Carles...
Perquè és que ell no fa res, si ell fes alguna cosa...
Clar, aquí està el tema.
Ui, ui, ui, ui...
Està a punt de caure-nos una pancarta enorme de Tarragona Ràdio al damunt.
Ei, però tranquils, eh?
No passarà, n'altres professionals continuem l'entrevista.
Sembla que no li ha agradat sentir que som de Reus a la pancarta, eh?
No, no, no.
Ja està acostumada, eh?
Que ha passat molta gent de Reus per aquí,
que sembla que els grupillos de Reus triomfen a Tarragona.
Sí, perquè Reus, bueno, impossible.
Complicat.
Reivindiquem, va, reivindiquem.
Home, no, a veure.
Està malament la cosa per tocar Reus, la veritat.
Home, i a la Palma?
L'únic.
I a la Palma.
És el problema.
Però tampoc es dóna gaire suport a la Palma.
De fet, heu...
L'Ajuntament de Reus és bastant carca, per dir alguna cosa.
Mira, ja heu tingut ara l'oportunitat aquesta del DO.
Sí.
Sí.
És que creiem que...
Envegem, no?
Potser la situació que es troba a Tarragona a nivell de concerts i tot això.
Veia tot el que hi ha aquí, veia el que fem nosaltres per les festes,
i és que fa pena.
Sí, sí, a vegades et fa com a vergonya ser de Reus.
Que portes... El ser Reus és un orgull, no?
Però en tema festes, la veritat és que en vegem, en vegem Tarragona.
A vegades ens podríeu donar alguna coseta, no ho sé.
Doncs els de Tarragona es queixen una mica també, perquè clar, com que ja hi estan acostumats,
sempre es queixen d'ai, falta això, falta allò.
Doncs que vinguin a Reus.
Això és el de les comparacions, eh?
Que vinguin a Reus.
Main Road, que no és la primera vegada, em sembla, però, que toqueu a Tarragona.
No, vam tocar l'any passat per el DO, també, i, bueno, i conseqüència de l'actuació també del DO,
doncs vam tocar també la Bequeria, que és el programa que fa d'actuacions,
i són les dues vegades que hem actuat aquí a Tarragona, no? I ja està.
Sí.
La Bequeria faria una mica la funció de la Palma, a Reus, és el típic lloc per on ha de passar tothom, no?
Sí, però la diferència és el que dèiem, que la Palma, si fan un concert al mes, ja és molt,
i si la Bequeria, segur que dos, tres concerts a la setmana, els treus, a vegades.
Diguem-ne que hi ha més cultura en quant al tema d'anar a concerts, i jo sí, és molt més,
o sigui, n'hi ha molt més per aquí, no?
Doncs escolta, explotar aquesta actuació que teniu, encara no ho havíem dit, el divendres.
Divendres, dia 24, a dos quarts de dues de la matinada.
Què us sembla, l'hora? Que això també és el gran hàndicap a vegades.
És hora bona, hora bona.
Bé, bé, perquè, a veure, si ens arriba a tocar dimecres, el C de Reus haguéssim pillat una miqueta.
Què passa, dimecres? Què passa, Reus?
Dijous.
Dijous toca pencar.
Clar.
Bueno, més que res a la universitat i tal, però bueno.
Que estudieu tots, no? Pot ser? Estudieu, treballeu?
Hi ha una mica de tot, sí.
I com ho compagineu, heu estat assajant molt per aquest concert?
Sí, portem més i mig, no? Dedicant només tres assajos a la setmana o així per al DO.
Home, molt bé, no?
Sí, sí, ho portem intensiu.
Com ha anat l'estiu, en qüestió de bolos? Que és època que potser hi ha grups que reuen profit.
Sí, però hem fet bastant més concerts a la prèvia de l'estiu.
Sí, o sigui, finals de juny, el mes de juny va ser un escàndol, o sigui, potser fins i tot maratonià, no?
Sí, sí, perquè un dia vam tocar quasi que eren les 5 del matí, vam plegar trastos, sortíem del poble que estava per allà al Vendrell a les 7 del matí, vam arribar a Reus a les 9 del matí.
Sí, clar, el dia següent tocàvem a Barraques a Reus, molt xulo, per cert, també les coses boniques que es fan a Reus també s'han de dir, clar, el dia següent ja està, a les 4 de la tarda per allà, vulguis que no, coses així vam estar un mes bastant tocadets.
Sí, hem fet bastants concerts aquest any, no hem estat parats per a res, perquè des que vam fer el concert del D.O. l'any passat, que va ser al setembre o així,
després vam començar a preparar el que seria la gravació, fent una preproducció, si vols dir-li, preparant els sons, les cançons, preparant-les ben fetes, vam fer la gravació.
Clar, és que ara us anava a dir, suposo que us ha ajudat en això d'anar aconseguint concerts i tot això, en fer-vos una mica més de promoció, us haurà ajudat el fet que ara teniu una gravació.
No sé si dir al mercat és fàcil de trobar, aquest saber és menys rot?
No és fàcil de trobar.
Tant com el mercat, no. Més que res perquè, o sigui, en qüestió de dimarts vam voler confiar en gent potser més professional o que tenia més idea, no?
La primera maqueta la vam fer més cacera, el disseny i tot això. Una mica de soroll a Tarragona n'hi ha, eh?
Sí, ara farem alguna cosa al respecte.
I bé, per aquesta segona maqueta ja vam voler confiar en edicions singulars, que és una discogràfica que s'ha obert a Reus Nova.
I tot i que el CD és autoproduït i ens ho hem fet nosaltres, va ser la mediadora entre la fàbrica i això per poder fer, vam fer una producció de 500 CD, que quin vulgui un pot demanar.
500 CD, els trobarem el dia del concert.
Sí, si en voleu, per dir, sí.
Si en voleu, n'hi haurà.
I si no, suposo que una manera de demanar-vos aquests CDs és a través de la vostra pàgina web.
Sí, per exemple.
Expliqueu una miqueta quina és l'adreça i com és la web.
A veure, la web és www.mainroadweb.com
i, doncs, adreça de correu electrònic, adreceu la vostra súplica i intentarem fer-vos arribar a la maqueta el més ràpidament possible, amics i companys.
A quin preu, a quin preu.
5 euros, va.
Vinga, va, perquè som nosaltres, si truqueu de Tarragona Ràdio, 5 euros.
Però de dir que heu sentit l'anunci, si no...
Els 10 primers que vulgueu adquirir la maqueta us regalarem una foto del baixista amb boles.
Va, vinc.
El baixista i el cantant.
Sí, i una del bateria que està fent una cosa molt xula.
Hola, Joan.
Escolteu, què està fent?
Eh?
Què està fent?
Bueno, allà la foto fa una cosa...
Ah, però la teniu, aquesta foto, ja?
Sí, sí, és mundialment...
Estan fent fotos amb pilotes i així.
Amb pilotes, sí.
És el que diuen, eh?
Quan no hi ha bona música...
Sí, bueno...
És el que té.
Parlem de música, que la música és prou bona, tal com sentíem al començament de l'entrevista,
que anava sonant un dels vostres temes.
Quina etiqueta us poseu?
Ens posem l'etiqueta...
Heavy Hardcore no feu.
No, jo crec que en altres...
Tot i que em dubtaria, a l'acabar el concert del 10 de l'any passat,
vaig començar a dubtar perquè em van vindre uns heavies tots emocionats.
Què dius?
Sí, sí, xulo, xulo.
Jo a vegades em pregunto si fa hipop, procuro fer hipop, allò, tirant una mica cap a rock,
però ens van passar de rock.
I que ens van venir a felicitar...
Sí, sí, ens van preguntar més concerts...
Que des de Metallica no es l'havien passat tan bé i tot això, que raro, no?
Potser tampoc això, però bueno...
I, bueno, però així què feu?
El tema de l'etiqueta, no ho sé, jo crec que al final posíem optat per penjar-nos l'etiqueta
i que cadascú escrigui el que vulgui, no?
Més que res, perquè...
Però bueno, si algú es vol identificar amb alguna cosa, doncs que pensi amb el pop rock britànic...
Diguem noms, per exemple, noms de grups que us influenciïn.
Sempre preguntem el mateix, però és una mica perquè la gent es faci la idea del què.
Trobes uns Mews, uns Oasis, uns Coldplay, uns Travis, una miqueta de tot.
No ho sé, la veritat és que hem fet ara, per exemple, versions que hem fet nosaltres,
després vam començar fent versions d'Oasis, després vam...
Hem fet alguna versió de Wizard, de Mews, de Coldplay, més o menys aquest mundillo.
Versions que no podreu tocar el dia del concert, el divendres, perquè només els hi deixen mitja horeta, no?
No, tres quarts, tres quarts.
Hombre, això és un lujo, ja.
No, i que a part tampoc m'assembla que ens deixen.
Però bueno, estem tranquils perquè creiem que tenim suficient repertori per ho fer.
Sí, com a quants temes propis deveu tenir, ara?
Ara en tenim, doncs vaig calcular l'altre dia, 18 o 19, però...
Tocar en directe, preparar per concerts normals.
Hem preparat el repertori a consciència, no?
Portem un temps preparant ja les cançons que farem, que seran...
Per exemple, se pot dir, farem 11 cançons i...
Sí, per allà anirà el tema.
Practicant bé, farem una cançó nova que encara no hem fet a cap lloc.
És un regal per Tarragona, va.
Un regal per Tarragona, doncs serem generosos.
Amb el permís del compositor.
Que és un del grup.
Sí.
Qui composa, doncs?
Ho feu entre tots o...?
Fins ara ho feia jo, amb l'ajuda del Carles,
que m'ajuda a les lletres.
I ara, doncs, últimament, des de...
Que vam començar la gravació, va entrar el Teclista Nou,
perquè va entrar el Juanar, i...
Jon Arnau Pàmies.
Jon Arnau Pàmies, perdó.
Però si bé, els papes després potser se'n fa...
Jo ho dic pels pares.
No, no, clar.
Juan Arnau, Jon Arnau Pàmies.
I, bueno, i ara ell també, com que té un nivell de nivell compositiu
i com a músic, que és molt bo,
doncs també està portant moltes idees i fa cançons noves, i sí.
Molt bé.
Doncs, xiquets, no ho sé, teniu preparat alguna cosa especial,
a part d'aquest tema nou, per al bolo de divendres?
Home, alguna cosa farem.
Que passa que si t'ho dic ara ja no és sorpresa.
Però pots donar una pisteta?
És que tothom me diu el mateix que repelents que sou.
No, que...
Home, ja hem d'informar.
S'ha de ser repelent.
Hem d'informar.
Que vingui la gent.
No, és que es veu que últimament està molt de ser repelent,
ni dir que està explicat amb aquest i amb altres.
Però vosaltres no sou això, home.
No, som bastant friquis.
Sí?
Sí.
Friki pop style.
Friki rock pop.
Friki rock pop.
Anireu vestits normalets, no?
Vull dir, no ho fareu, no ho feu per fort.
No, no, no anem com a l'Arial Santa Maria i coses d'aquestes.
Aquí està, aquí està.
Ni d'Ons Simons, ni coses així.
Amb tots els respectes i la nostra admiració,
però nosaltres intentem fer les coses més d'una altra manera.
Molt bé.
Projectes futurs que teniu?
Forrar-nos.
Sí.
Sí?
Sí.
Costa de la música, anar d'aquí, allà i mira.
Però bueno, això és a llarg termini, no?
Això és com el boleto de la once.
Et diuen que sempre li toca a algú.
Passa que, bueno, s'ha de tenir fe.
Sí que li deu tocar a algú.
Passa que fins que no et toca a tu no ho saps ben bé, no?
Per això.
Per fer no serà.
Mai veus ningú que li hagi tocat, tampoc.
Clar, perquè desapareixen.
Un cop els hi toca, marxen.
A veure si desapareixen.
Hauríem d'anar a posar un espalmet allà al Santuari de Misericòrdia.
Llavors que estic fent una miqueta de propaganda,
de la nostra ciutat.
Sí, has començat, has començat molt crític,
però bueno, hi ha el sentiment, hi ha el sentiment.
A veure si després d'aquest actor
has tornat a te ragonents.
Ai, gravació suposo que ha passat per estudiar una altra vegada, no?
Perquè encara teniu molt fresqueta aquesta, com que diu.
Però bueno, ara el que estàvem plantejant és de fer alguna gravació a nivell propi, no?
O sigui, mirar de gravar amb un ordinador, d'això que...
Doncs mirar d'espavilar-nos una mica nosaltres i fer una gravació prèvia
a el que podria ser una gravació i ara una altra gravació amb estudi.
Més que res que serveixi de referència per a nosaltres.
Perquè hem fet bastantes cançons noves també des que vam entrar a l'estudi.
No hem estat per a res parats, amb la incorporació inclús, com deia, del teclista,
i així hem estat molt actius, no? No hem parat per a res aquest any.
Així suposo que tenim main road per a estona, us ho continueu passant bé,
quan assageu, quan esteu junts i tal, vull dir que això tirarà endavant, no?
Sí, sí, sí.
Doncs a veure, última pregunta ja, Carles, Carles doble, Carles al quadrat.
Carles... M'ànim.
A veure, per la gent que vagi al concert, digueu-nos una cançó, home,
que tocareu el bolo i que potser serà la més important, la més representativa,
un moment de l'actuació.
Per la gent que ens escolta i que vagi al concert i digui, mira...
És que estàs demanant coses que, uf, no ho sé.
Una cançó que tingui, clar, canteu en anglès, una cançó que tingui una tornada
o una frase que es pugui cantar, o potser la que més agradi, o que us agradi a vosaltres.
Sí, Angels o Hearing My Hands, són dos que formen part de la maqueta.
Que bueno, Hearing My Hands potser és la més espegadissa, com has dit.
Per la tornada i així.
Però clar, les cançons a veure són com els fills.
Si tu fas una cançó, els estimes a tots per igual, tampoc et pots posar a triar.
Sí que en tens de preferides, però com a bons pares no ho podem dir.
Ai, que els ha sortit ara la vena filosòfica, deixem-ho, deixem-ho dit.
Sí, sí.
Carles Figueres, Carles Martínez, moltes gràcies, Main Road, que us vagi molt bé el concert.
Gràcies, igualment.