A l'antiquari, a l'antiquari.
A més, fem la pel·lícula japonesa o temàtica japonesa.
Passarem a una gran pel·lícula d'aquell gran director que va ser Akira Kurosawa
i que és Rassomón, una pel·lícula de l'any 1951
amb versió original i subtítols en castellà.
Rassomón.
Rassomón. I com és lògic, el primer actor, Toshiro Mifune.
Home.
Toshiro Mifune és el gran actor japonès per excel·lència en tots els aspectes.
També surt Machiko Kiyo, Asayuki Mori i Takashi Simura.
També grans actors de l'època.
Bé, ja dic, aquest vespre a les 10, entrada lliure,
al cineclub de l'antiquari Carrer Santana, número 3.
I anem a seguir...
I he de dir-te una coseta, que ens vam felicitar, eh?
Per la cançó de l'Antonio Machín.
Ah, ja, sí, bueno.
Perquè hi va haver molta gent que jo ha fet molta il·lusió.
La gent els va agradar molt.
L'Antonio Machín arrastra, inclús ara, molta gent, eh?
Sí, sí, sí.
Molta gent.
Inclús va vindre alguna persona jove que jo em vaig quedar una miqueta parat
i em van vindre a saludar.
Ai, gràcies per fer aquesta pel·lícula,
perquè a mi l'Antonio Machín m'agrada molt, tal i qual.
I vaig pensar, bueno, jo tinc una filla que té 25 anys
i, escolta, ella és entusiasta, l'Antonio Machín, 100%.
Aquell és Angelitos Negros.
Tot, tot, tot.
En hi ha tantes i tantes.
En hi ha tantes i tantes, sí.
Bé, doncs anem seguint amb aquest Fortunio Bonanova,
un artista mallorquí que va triomfar als Estats Units i a Sud-amèrica,
que ha fet infinitat de pel·lícules
i que, en canvi, aquí no sabem pràcticament qui va ser.
Déu-n'hi-do.
No sabem qui va ser.
I sí, hem estat descobrint-lo durant, portem gairebé una setmana i mitja.
Quasi dues setmanes, sí, parlant d'ell.
Des que vam començar amb la pel·lícula d'en Juan Tenorio,
per tots sants, que va començar amb el cinema,
amb aquesta pel·lícula que es va fer a Barcelona,
i rodar també a Tarragona,
va triomfar amb aquesta pel·lícula,
la van anar presentant per França i alguna altra per Bèlgica i així,
va tindre molt d'èxit i se la van portar als Estats Units.
Van posar els rètols en anglès
i algunes versions també ho posaven rètols en castellà.
I allà va ser un èxit.
Bé, llavors vam estar dient
de la feina que ell estava fent
allà als Estats Units per preparar-se.
Feina molt dura, molt dura.
Sí, sí, sí, perquè, esclar,
tenia que fer una sèrie d'esgrima,
boxeig,
els estudis els feien treballar
a base de bé per ser un bon orleta.
Bé, llavors, amb els rètols
que tenia lliures, que ja es diu,
llavors es dedicava a la gravació de discos.
que era una altra de les activitats
desenvolupades per aquells anys.
Recordàvem que era baríton.
Exacte.
I ell feia sexuela, feia temes aixís clàssics
i són molts els anuncis de gravacions
fetes per Bonanova
amb les marques, ja imagina't,
Columbia, Odeon i Oquec.
Jo tinc aquí precisament un fulleto.
Perdona, Andrés,
però són moltes de les millors discografies
que hi ha en aquest moment.
Sí, sí, sí.
Jo tinc aquí un fulleto a la meva mà
que si és vostè tamante
de la música típica argentina,
Oiga los últimos discos de Fortunio Bonanova.
Ja es veu una fotografia d'ell,
somrient, amb mànigues de camisa i corbata,
i llavors a sota del peu li posa
El rei del tango argentino.
I a continuació posa sis discos
amb les seves referències,
per exemple diré la primera,
2.296, guió X,
i aquí hi havia les cançons
Francesita i Talán, Talán.
Després hi ha un altre,
la bordona llora su tango,
Sombras, un altre,
Porto culpa,
No le digas que la quiero,
després un altre, Beba,
l'altra cançó és Mano a Mano,
perquè ja sabem que aquells discos de pedra
hi havia una cançó per cada cara,
i llavors dels discos,
això era dels discos Columbia,
i dels discos Hox,
hi ha Todo por ti,
Nubes de Humo, amb un disc,
Galleguita,
Es un Golfo, un altre disc,
Julián, una cara,
una más, l'altra cara,
i aquí hi havia una més curteta
que deia El Sacristán,
això amb discos Hox.
I a sota de tot,
posa del fulleto aquest,
De venta en casa castellanos
i de más establecimientos hispanos.
Perquè, esclar, això...
La curiositat ja tenien la Teresa
on poder anar a buscar-los.
Exacte, això era un dels fulletos d'aquest home.
Bé, aquest home, ja dic,
feia, va fer inclús,
jo l'hem dit, temps enrere,
que estava a fer algunes pel·lícules pornogràfiques
pel rei Alfonso XIII.
Espera, espera, espera.
Això ho hem dit?
Sí, sí, sí.
I quan se me va escapar a mi això?
Eh?
Això ho va arribar?
Sí, sí, sí.
També a fer el Fortunio Bonanova?
El Fortunio Bonanova va estar fent
unes pel·lícules pornos
que se suposa que era per Alfonso XIII.
Jo tinc cinc d'aquestes pel·lícules.
Però que, teòricament, Andrés,
ell va veure que no tenien massa sortida
i va decidir deixar-ho.
Ell volia ser més respectuós
amb tot el que ell feia
i encara que això li podia deixar,
no li podia deixar diners,
va veure que això era començar-se
a empastifar una miqueta
per molt rei que fos
i per molt primo de Rivera
que hi ho vés en aquelles èpoques.
Perquè també anava pels altres, saps?
Sí, sí, sí.
Bé, llavors,
en una entrevista firmada per Grafito,
parlava Fortunio de la seva capacitat
com a autor d'oparetas.
Autor d'oparetas?
Sí, sí.
O sigui, que tampoc s'estava en res.
Alguns títols que se li van dir
que eren d'ells
van ser
El pecado de mis Alicia,
Frivolidad
i La dama del cotxe.
Jo no he vist ni partitures,
ni he vist anuncios,
ni coses d'aquestes,
però això sí que ho posa
les cròniques de l'època.
Segons aquesta mateixa entrevista,
havien sigut estrenades,
la primera,
amb el Teatre Victòria de Barcelona
per la companyia de Luis Calvo
i en Selmo Fernández.
I les dues últimes,
en el Teatre de Buenos Aires,
a càrrec de la companyia
de Fernando Vallejo.
O sigui,
que eren companyies de qualitat,
o sigui,
que tot això
podria ser bo,
però mira,
fenòmenos o el que sigui,
han anat desapareixent
aquestes partitures
i no sabem
si algú les té raconades
o no se sap
què és el que passa.
Una pregunta així,
una mica indiscreta.
Perquè la família,
el Fortunio Bonanova,
va tenir família,
clar,
que aquest home...
Sí,
ell estava casat
i tenia una filla.
D'acord.
Perquè la filla,
la filla,
últimament que jo sàpiga,
vivia a Mallorca.
Veus?
A lo millor,
sa filla
ho té guardat tot això?
Ja és una noia,
bueno,
ja és una senyora gran.
Ja és una senyora gran.
Per això,
que a lo millor
ella ho té guardat
a casa seva
i al moment a lo millor...
No, perquè precisament
ella pràcticament
va prestar,
va deixar
a tots els historiadors
que volien fer coses,
els va deixar els fulletos,
fotos i tot el que tenia.
Que jo tinc aquí
algunes coses,
precisament fotografies d'ella,
la vida familiar,
aquest fulleto
que ha llegit dels discos,
això és una prestació
que ella va fer
amb un dels historiadors
o de gent que volia escriure
de Fortunio Bonanova.
Molt bé.
Llavors ho han reproduït
amb els fulletos,
amb els llibres
i que jo he anat recopilant també.
Si hi van tornar,
no hi van tornar,
això jo no ho sé.
No, però també pot ser
que hi hagi moltes coses
que s'hagin perdut.
Esclar, això passa sempre,
això passa sempre, sí.
I llavors,
una altra cosa també
a favor d'ell
va ser que la premsa
de l'època
alabava molt de sobremanera
la tasca que feia
el Fortunio.
Amb un programa
d'aquests petits,
d'aquests de mà,
de representacions teatrals,
es publicava
un resum de notícies
i comentaris
publicats pels diaris
de Nueva York,
Los Ángeles,
Chicago i Santiago de Chile.
Amb la premsa
de Nueva York
deien
Merece felicitaciones
el balítono
Buena Nova.
Su programa
estaba formado
por selección
de tan diferentes
compositores
que solo un artista
como este gran español
pueden llevarlo a cabo
con el gran
suceso de anoche.
O sigui que aquest home
es menjava al públic
allà on anava.
Bé, descansarem
fins a mà si tu vol
i sentirem
aquella música
que hem anat escoltant
durant aquests dies
d'aquells anys.
Fins a mà si tu vol.
Mira, no m'has deixat,
fins a mà, Andrés.
qu pound
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit