.
Ja heu vist un fort contingut romàntic, almenys amb aquest tema, el primer que ens descobreix una formació que tenim avui convidada aquí a Tarragona Ràdio.
Ja tardes, es diuen AP40 i ara ens explicaran d'on ve aquest nom i exactament qui són.
Bona tarda, AP40.
Hola, bona tarda.
Seguim el protocol, presenteu-vos, no? Us deixo vosaltres, tenim 5 persones aquí i per tant haureu de fer una mica de roda.
Pues començo jo, jo em dic Jorge Martí, Martí dintre del grup perquè som dos Jordis i toco la bateria.
Fa molts anys, quan tenia 18, no molts, poquets, alguns anys, quan tenia 18-20 anys vaig començar, perquè el meu pare em va ensenyar,
ell era la bateria professional d'un grup que es deia Lone Liestar i em va ensenyar a tocar aquest instrument.
La cosa no va tirar endavant, típic jovent, trobes una feina i ara després de 18 anys,
doncs aquests companys m'han tornat a enganxar i amb molta il·lusió.
Més pot ser que potser en l'anterior època.
És que el Jorge, el Martí, dins del grup, deixava fer un parèntesi allò per dir l'edat,
i és que l'edat és important, ara en parlarem.
Sí, perquè jo soc dels que no arribo als 40, però estic a punt, estic a punt.
Ai, més persones, ja en tenim la bateria, aquí ens falta de músic.
Sí, em dic Alex Bru, sóc el baixista del grup, sóc el que menys experiència musical té dintre del grup,
ja que fa pràcticament dos anys i poc que estic tocant el baix,
i en tot cas després ja explicaré com ha sigut tot això gràcies al professor que he tingut
i bueno, jo us explicaré una miqueta més de com he pogut arribar a tocar amb el grup.
Ai, quin misteri, eh?
Sense sàpiguer tocar o havent tocat abans cap instrument.
Quin misteri, sí, sí, els anirem descobrint a poc a poc.
Més nois, ens en falten dos de nois encara.
Bueno, jo soc el Jordi, perquè l'altre, com ha dit que era el Jorge, doncs jo quedaré com el Jordi.
Ja que m'has cedit el nom en català, doncs bueno, me'l quedo i ja està.
Què toques, Jordi?
Jo toco la guitarra rítmica i vocalista del grup.
Bé, bé, bé, és aquesta veu que escoltàvem, clar.
Sí, aquesta.
Llavors, doncs bueno, jo, la meva experiència és de fa molts anys,
encara que hi he estat a l'Etargo durant, potser aproximadament igual que el meu company, el Jorge,
he estat uns quasi 20 anys sense tocar
i de sobte, doncs bueno, es vam juntar i vam començar a tornar a encendre tot això,
que és molt bonic de fer música.
Ja aneu fent el perfil del grup, eh?
Ja veieu gent que fa temps que no toquen, que ara tornen a tocar,
que s'han conegut així una mica casualment.
ara ho explicarem millor.
I l'últim noi que tenim aquí assegut a la taula.
Hola, hola, hola.
Ja sabia que em tornaria a tocar igual que abans.
Clar.
No, jo em dic José i tot i que habitualment el meu instrument és el baix,
doncs en aquest cas, amb els amics de P40,
estic, bueno, col·laborant amb tot el que puc,
tocant la guitarra, portant el so de vegades,
fotent un cop de mà, per el que convé.
O sigui, tu damunt de l'escenari i a baix i on convingui.
Ah, sí.
I fent el càtering i de room manager el que faci falta, sí?
No, de manager encara no he fet.
De manager tenim l'Àlex, que realment, cony, ho fa molt bé.
Sí?
Què fa millor, de manager o tu que al baix?
Ja t'ha donat per si senyals d'on hem de tocar properament, hores...
Ara ho explicarem tot això.
Això denota un perfil de manager.
Ara ho explicarem tot això, farem promoció perquè tenim oportunitat de veure dos concerts seguidels,
l'un darrere l'altre a la ciutat de Tarragona, aquesta mateixa setmana.
Però anem a saludar l'única component, suposo, l'única femenina del grup.
No hi ha més noies, no?
No, no n'hi ha més.
Ets tu.
Jo em dic Eva i fa molt poquet que he començat amb ells, de fet encara no he fet cap concert,
m'estrenaré el dimarts fent veus, com a col·laboradora també del grup.
Molt bé.
Grup d'amics o com ha anat això? Com és que us heu ajuntat?
Val a dir, ja ho podem desvetllar, que el nom d'AP40, almenys la xifra, el 40,
ve perquè la majoria d'ells, i si no tots, gairebé tots, estan ja rondant o traspassant la quarantena.
Porteu-me molt bé, però, eh?
Sí, home, sí.
Sí, sí.
Ens cuidem molt bé.
Ho he dit al Jorge que encara no els seus 40.
No, no, no. Molta aigua, molta aigua.
No, de fet, concretament, el grup es diu, alguns passem dels 40,
tot i que realment només hi ha dos components, en aquest cas és el Jordi Virgil i el Guitarra i jo mateix,
que passem dels 40, els altres estan ratllant, però, bueno, ja suposo que l'any que ve,
no sé si canviarem el nom o no, no ho crec, però ja també tocaran els 40.
Potser ho hem de dir tots passem dels 40, ja.
Sí, no, Tp, Tp40.
Però, bueno, n'hi ha alguns que encara els hi falta, eh?
Sí, sí.
I com ha sigut això que us heu ajuntat? Us coneixeu d'altres èpoques?
Ara fa, doncs, o farà tres anys, sobre el 2001 o així,
vam començar jugant el Jordi Virgil i jo, que érem veïns,
vivíem tots dos junts, tot i que ell encara continuia ben espallaresos.
Jo llavors, fa aquest temps, doncs, encara estava espallaresos
i vam començar a jugar entre ell i jo,
perquè ell sempre ha tingut una afició, com que ha pertanyat...
O sigui, perdó, ha pertanyat a un grup a la seva joventut
i, de fet, n'ha fundat diversos i ha estat, doncs, també, sempre tocant.
Doncs, me va animar, jo també, és una cosa que tenia pendent de fer moltíssim temps,
però, per les circumstàncies, doncs, quan no tens temps, doncs, no pots,
i quan no, doncs, en fet, no pots anar a cap acadèmia ni a cap lloc que t'ensenyin a tocar.
I em va animar de tal manera que, bueno, al final, doncs, els diumenges, els dissabtes,
ens reuníem a casa seva i, com que ell tenia un arsenal d'instruments,
doncs, sempre estava per allí fent jo la companyia
i intentant fer alguna cosa que m'explicava ell.
I, al final, doncs, me vaig comprar un baix perquè era un instrument que m'agradava moltíssim.
I t'hi va ensenyar el Jordi, eh, a tocar el baix?
No, no. El Jordi va començar a ensenyar alguna coseta,
però vaig veure que, si no m'apuntàvem en algun lloc,
doncs, no tiraríem davant a l'assumpto.
I, casualment, vaig apuntar a una escola aquí a Tarragona
on vaig conèixer, va tindre el pla de conèixer el Josep Lluís.
M'ho pensava, m'ho pensava, dic això.
Sí, sí. Bé, llavors, doncs, jo estava amb el Josep Lluís a l'escola,
anava aprenent, anava fent, continuava amb el Jordi Virgili,
anant tocant tots dos sols els caps de setmana en el seu garatge.
I, un dia a la feina, doncs, casualment,
en un d'aquells dies que no tens gaire bons,
doncs, comentes una cosa amb els amics
i resulta que en surt un i diu que també que li feia gràcia això dels conjunts
i que ell sabia tocar la bateria.
En aquest cas és el Jorge Martí.
Aquest soc jo, sí.
I en el primer moment vaig aprendre una miqueta tan caixón.
deia allò que dius, bueno, va, Xec, ara t'estàs enrotllant.
Ara sortiran músics de sota l'espera.
I que tu toques la bateria i tal.
I ell deia que sí, que sí, que la tocava
i que si no ens ho creiem, doncs, que el provéssim i això.
I no li vaig fer cas en absolut, no?
Llavors va passar un cert temps, 8, 9, 10 dies,
i ell continuava R, K, R i reclamant, doncs, això.
Deia, bueno, em fareu la prova, no em fareu la prova.
I jo al final vaig dir, bueno, escolta,
amb això és en sèrio o no és en sèrio?
Diu, que sí, que sí, que jo toco la bateria.
I vam quedar amb el Jordi Virgili
i jo a casa del Jordi Virgili,
que tenia també bateria.
I va vindre el Jorge Martí.
O sigui, Jordi, ja ens ensenyaràs, eh?
Farem un reportatge a casa teva.
Ah, sí, sí.
Quin tros de garatge.
Vam fer la prova amb el Martí,
ens vam quedar tots dos bocabadats
i a partir d'aquí, doncs, ja vam començar
uns ensayos seriosos, no diguéssim.
I, bé, a partir del 2002, del gener,
primers de gener del 2002,
ja vam aconseguir de tenir la gran sort
que el meu profe, el José Luis,
perquè estàvem desesperats buscant locals,
que, bueno, d'aquí també aprofito per demanar...
Gran sort, sobretot.
Per demanar, doncs, que a qui li correspongui, no?
El problema dels grups joves i no tan joves,
doncs, és que no tens llocs per ensayar.
Ai, que sempre que veniu els de l'Associació del Musi
es traieu el tema de la xarxa.
No, sí, doncs aniria de conya, aniria de conya.
I, bé, vam aconseguir, doncs,
que el Josep Lluís fes una obra de caritat
i ens cedís part del seu local que tenia Constantí
i, a partir d'aquí, doncs, bueno,
vam començar fent-se ajuts regulars,
s'ho vam prendre bastant en sèrio
i a base de també tindre la gran col·laboració
d'amics com el Josep Lluís
i algun altre company de l'escola,
doncs vam començar a muntar el grup
i vam començar a fer els primers bolos
que els muntàvem, bàsicament, nosaltres, no?
Quan ens venia de gust,
doncs es muntàvem un bolo o el callar
o fos aprofitàvem qualsevol ocasió.
Perquè, mira, d'aquesta hora és el tema dels bolos.
Quants bolos heu fet?
Que en porteu moltes cantons.
Doncs, en guany és l'any que més
que ens havíem proposat una meta de fer-ne
com a mínim una dotzena
i comptant aquests dos de la setmana que ve,
doncs estem en un número de nou
i també et comentaria
que aquest any també ha sigut el millor any
perquè hem tingut la gran sort
que ara toquem un divendres al mes
a la sala Bajaus de les Gavarres
i ens va molt bé per la promoció
i perquè el que volem nosaltres
és tocar en directe on sigui
perquè això sí, l'edat que tenim,
vergonya, ja ens ha passat.
Ja ens ha passat tota, no?
Home, és el que diuen, és l'experiència.
Ah, exacte.
Per això l'edat.
I és que dins els AP40
es barregen, doncs, suposem
que tot tipus d'influències
i també tot tipus d'experiència.
Molts de vosaltres comentàveu,
doncs, us vau dedicar a la música,
vau començar a tocar un instrument,
després heu deixat...
Qui té carrera musical, més o menys?
Qui recorda els seus passats musicals?
De carrera musical, em sembla que...
Ah, sí, és...
Si parlo per mi, és molt justa, molt justa.
Però algú ho veies fent, no, Jordi?
Ens comentaves abans.
Sí, bueno, jo, les meves emocions musicals
són, ja et dic, molt justetes,
però, bueno, dins de les justetes que són,
doncs, les aprofito al màxim
per fer les idees que tinc, no?
I llavors, doncs, bueno, ja et dic
que fa molts anys darrere,
quan tenia el primer grup,
que tenia 17 o 18 anys,
doncs, ja m'agradava fer cançons,
llavors, encara que ara,
si les recordo, dic,
hostia, que eren...
que eren, no sé, no?
Però què feia jo abans?
Perquè, clar...
Què feia jo?
I és veritat que...
I és veritat que amb l'experiència del temps,
doncs, dius,
bé, doncs, sembla que sí,
que la cosa va proliferant, no?
I ojalà ara tingués 20 anys,
però amb l'experiència dels 40.
Això és el que volem tots, chiquet.
Musicalment també passa això, sí.
Sí que és curiós,
perquè, clar, tornar-vos-hi a posar
és això de veure repescat el d'abans.
No, no, jo no he repescat absolutament res.
No es podia aprofitar res.
A vegades ho toco a la meva nena petita
perquè es distregui, perquè es dormi.
Allò eren els 80.
Però no faig servir per res més, eh?
Escolta, potser l'incorporació més joveneta que teniu
és la Eva, ara que hi penso, Eva.
Tu no hi fas re aquí, tu.
No ho dic, seria AP30.
Bé, no, tampoc.
Encara no.
Com et van fitxar, tu, Eva?
No, bé, és que no ho sé,
quasi que haurien de dir ells el perquè m'han volgut el grup.
Necessitàveu una veu de contrapunt, no?
Sí, sí, bàsicament això.
Ens feia falta, sobretot el tema dels coros,
ens feia falta trencar una mica, no?
I llavors, com que ells particularment,
el Josep i l'Eva, que hi ha que dir-ho,
tenen un grupet que es diu Abril, tots dos.
Llavors, com que col·laboren amb nosaltres i tal,
aquí hi ha una barreja, que ja veus que és una olla barrejada, això, no?
Sí, sí, sí.
Però llavors vam dir, ostres, potser l'Eva
podria vindre a nosaltres, ja que el Josep també fa coros,
doncs podria vindre a l'Eva
i podria quedar bé una veu d'una noia per fer uns coros, no?
I tal, i sí, sí, aquí està.
Encara no ha debutat a nosaltres,
però estem ensajant i queda força bé.
I encantada, no, Eva?
Amb ganes ja d'estrenar-te.
Sí.
A veure, a veure, hem de treure,
hem de fer parlar el Josep Lluís,
perquè l'hem tingut aquí amb un raconet, calladet,
diu, jo faig una miqueta de tot.
Explica'ns qui ets, Josep Lluís,
que tu tens un passat, eh?
Tu tens un passat.
Digue'm, digue'm.
Dic, tu tens un passat.
Sí.
Reconócelo.
Algún dia ho hauria de confessar.
Ho diem o no, Josep Lluís?
Sí.
El meu passat?
Sí, musical, clar.
Home, el coneix tothom.
Lo de matar abuelitas, també.
Aquesta part no.
Això, després del concert,
que si no encara amb el rotllo.
No, sí, no és cap secret, dona.
Clar, però no et veuen,
jo sí que et veig i et reconec,
però no et veuen.
És que ho dius d'una madera,
com si fos algun color.
Ah, no, no, i ara, no, no, no.
El Josep Lluís potser és el que té
una mica més d'experiència que els altres
perquè ha estat component del grup Whiskins.
I, bueno, i tu ja has tingut, pues,
aquesta continuïtat dins de la música.
En efecte.
No, i ja has estat dins de la música.
Sí, bueno, com t'he explicat abans,
començo les primeres gravacions
en cinta de casset que tinc a casa
són de l'any 84.
Ja ha plogut.
A tonteries, ja ha plogut.
Sí, sí.
Em cintes de casset, imagina't.
Clar.
I gràcies que existien.
Encara que no eren gravades en pedra.
Amb el grup Cirrus Minor de Reus,
que feien folk.
després així que s'unés una miqueta
al grup Ducados, ja aquí a Tarragona,
que va passar a convertir-se en el grup Peterbills,
també aquí a Tarragona.
I d'aquí em vaig juntar pels Whiskins
a les èpoques...
Bueno, just 15 dies abans d'entrar a l'estudi
a gravar el primer disco.
He estat 8 anys amb ells
i fins ara.
I ara, doncs,
estic col·laborant amb els amics d'AP40,
estic col·laborant amb una altra banda
que fan folk,
que es diuen Sinfonics,
que m'estic togant el baix amb ells.
I l'amiga Eva i jo,
doncs, ara fa res.
Bueno, fa un any o així que vam engegar,
però de la primera aparició en públic,
fa una setmana,
d'un grup que es diu Abril,
i bueno,
que jo no volia fer per emoció,
però ja que ho ha fet el Jordi,
deixo el micro,
dic bueno...
Doncs ja us convidarem un dia,
us convidarem un dia com a Abril,
per parlar de la música d'Abril.
Mira, és que anem descobrint grups.
I és que això sí que ho teniu els músics,
que no podeu estar amb un sol projecte,
tot i que per les cares que feu,
que se us veu contents però cremadets,
perquè aneu combinant la feina amb els assajos.
I això no és fàcil, no?
Com us ho feu per trobar dies
i hores que us vagin bé tothom?
Doncs és que si una cosa t'agrada,
treus un forat d'aquí, un forat d'allà,
ostres, tenia que fer allò,
però això, vinga, i sempre busques...
I no se'ls queixen a casa,
allò a poc temps lliure que tens
i te'n vas amb els col·legues assajar.
Sí, no, però jo per la part que em respecta
estic molt content
perquè jo estic més liat que la pota d'un romà,
que diuen,
perquè a part de tocar amb el grup de P40,
també tinc un grup de veneres,
que això ja és una cosa que...
I la meva dona ja em veu en foto, no?
I els meus fills.
Però estan molt contents quan em senten i tal.
Et senten? Més que et veuen, et senten?
Estic molt content d'ells.
Jordi Martí,
digue'ns alguna cosa,
que estàs aquí amb un recomet.
Sí, no, estava escoltant
perquè estic descobrint coses.
Ah, no ho sabies tu tot això?
Sí, home, sí que ho sabia.
El que passa és que sempre està...
No és el mateix allò que t'ho diguin,
que t'ho expliquin.
Clar.
Jordi, què pots presumir tu d'experiència?
No, no, poqueta.
Jo recordo,
quan era molt jovenet,
amb el meu pare,
el garatge d'una casseta
que teníem a Crissell.
Recordo els assajos,
la bateria era la d'ell,
amb esparxes de cuiro,
de pell,
que es tenien que remullar
a més de col·locar-los.
Recordo tot això,
recordo un intent de grup
que van tenir amb uns companys de Reus,
que es deia Cavallero Negro,
era heavy metal,
l'estil.
Ens van presentar a Ràdio Reus,
a un concurs que feien llavors,
allà, a la Ràdio Reus,
a l'FM,
van gravar la maqueta al local
d'un altre grup de Torreforta,
que es deia Sable,
amb un casset,
com diu el José Luis,
llavors les maquetes
se gravaven en casset.
I tothom es tirava
dels companys i dels amics,
eh?
Sí, sí.
I el primer vengu a tu local
a gravar la maqueta,
que me dejes la bateria.
I pagaves 5.000 peles
per llogar la taula de so,
ara serien 30 euros,
com ha baixat tot.
I llavors recordo això,
i també recordo
tota la il·lusió,
llavors jo ja tenia 18,
estava estudiant enginyeria
a la laboral,
ostres,
jo vaig sentir
aquella gravació
amb una taula d'això,
i dic,
ostres,
què bé ens ha quedat,
ens trucaran,
semblant el baron rojo.
Era massa.
I no ens van trucar.
Encara no ho entens.
No, no ho entens.
Igual és que no va arribar la cinta,
perquè el correu
també anava malament.
Pensem que eren
Correos dels 80.
I, bueno,
una abraçada
a tots els de Correos.
Que el que volia comentar
és això,
que, bueno,
van continuar
cada vegada més difícil,
perquè els estudis,
després la mili,
la feina,
i, bueno,
el meu pare al final
va vendre a aquella casseta,
se va acabar al lloc
per tocar la bateria,
la bateria és un instrument
que has de tenir
un lloc per tocar.
Sí, quasi que sí, eh?
I, bueno,
i fins aleshores,
allò,
quasi 18 anys
d'inactivitat,
que m'ha costat un munt,
perquè, clar,
és que se perd molt.
I després
tinc a agrair també
des d'aquí
el Rubén,
si m'estàs escoltant,
Rubén,
perquè ha estat clau
en la meva retrobada
amb la bateria.
És un noi,
un músic,
un boníssim bateria
d'aquí a Tarragona,
que tinc la sort
de compartir ara
les classes amb ell.
Molt bé.
Mira,
ara feia referència
al Jordi,
al Martí,
no sé com dir-te,
com t'ho dic?
Pots dir-me Martí
i així...
Martí,
vinga, va,
i així distingim
de l'altre Jordi.
Clar,
i així distingim
i ja està,
perquè no està tots
mirant cap a la vitrella.
Doncs el Martí
ja ens comentava,
doncs,
primer que ell,
al començament,
estava en una espècie
de grupillo
així com a més javiata.
Sí, sí, sí,
era heavy metal.
Era heavy total.
Era heavy total, sí.
les vostres influències musicals.
Us heu posat d'acord
de seguida de dir
volem fer aquest estil de música
o sempre hi ha estira i arronça?
No,
ens hem posat ràpidament d'acord.
A veure,
aquí,
el grup,
el que compón les cançons,
bàsicament el 90%
de les cançons que tenim,
que ara mateix tenim
vuit temes propis,
a part de que fem
algunes versions
d'alguns grups
que ens agraden,
doncs el 90%
de les cançons
les composa el Jordi Virgili
i, home,
ell no t'ho dirà
per això que t'ho dic,
que està molt influenciat
pel tema de Beatles.
Telefono de Aludidos?
Sí?
No, no, estic d'acord, sí.
Sí.
Sí, no s'està d'acord.
No ho,
o sigui,
intento que no ho sigui
però no puc evitar-ho.
És que, de fet,
els Beatles han influït a tothom,
no?
A tothom, sí.
A veure,
no és que nosaltres,
la nostra música
sigui,
o estigui bàsicament
influenciada pels Beatles
perquè hi ha
una mica de tot
i també,
per part meva,
que és,
bueno,
a mi m'agrada molt
el grup U2
i,
per exemple,
una de les cançons
que he fet jo
de les dues,
doncs té bastanta influència
de,
poguéssim dir,
o similança
amb l'estil
d'Aquest de U2,
no?
Però,
bàsicament,
ja en el repertori,
quan la gent vingui
el dimarts,
que esperem que vingui
moltíssim allà
a Ramblant a la Mendes,
Núñez,
doncs es podran
donar compte
que hi ha influències
de tot tipus.
O sigui,
hem intentat
o estem intentant
tenir un so propi,
és evident,
i a més a més
crec que el tenim,
sobretot amb el tema
de les guitarres
que toca el Jordi
i el Josep,
doncs són
guitarres característiques,
i la gent
es donarà compte
d'això que et deia,
no?,
que realment,
doncs,
tenim influències
de tots els estils,
tenim cançons lentes,
tenim cançons
no tan lentes,
tenim semi-balades
o com vulguis anomenar-li,
i d'altres
que són una miqueta
més marxosetes
i amb això
també algun cover
que altre pel mig,
no?
Però vaja,
no és que ningú es tiri
cap a un estil
totalment diferent,
no és que ningú
volgui fer trip-hop
o alguna cosa.
No, no,
no,
nosaltres podríem dir
que fem un pop-rock
tal qual,
pop-rock,
o sigui,
no som tendències noves
ni som tendències retro
ni res per l'estil.
També voldria aprofitar ara,
que si no després
no em deixaran,
o se m'oblidarà.
Que,
bueno,
a part de la promoció aquesta
que et deia
que no és que sigui
jo el mànager
ni molt menys,
simplement que m'encarrego
una miqueta
i sobretot vam tenir
la gran sort també
perquè tot ha sigut
unes casualitats
molt ràpides
i molt successives.
Qui ho anava a dir?
Doncs la persona
que ens llogava
al local actual,
la seva senyora
és una tal
Lola Galícia,
és una senyora
que es dedica,
és una webmaster,
que es dedica
a fer pàgines web
i que a més a més
és fotògrafa
i ha guanyat
diversos premis
aquí a la ciutat de Tarragona
i a més a més
ha sigut
dintre del grup
del portal Terra
el portal més visitat
i amb molt més premis
que aquí hi ha hagut
de fa
l'any 2003.
I et dic això
perquè Lola Galícia
és la nostra fotògrafa oficial,
és la nostra webmaster,
és la que ens ha fet
la pàgina web nostra,
és la que la manté
i és la que també
doncs impulsa.
Són casualidats de la vida,
vau jugar al local
i ni el sabíeu.
Tenim dos impulsadors,
clarament,
que són el Josep Lluís
que no para de...
D'impulsar?
D'impulsar
i per l'altre costat
la Lola Galícia
que també no ens para d'impulsar
i al final,
encara que no vulguis,
estirem costa avall
i veurem que surten.
Sí, tot una mica rodat,
pel que explica.
I luego se pasa algo
¿a quién le van a echar la culpa?
Eso digo yo.
A los impulsadores.
Nosaltres guardem aquesta entrevista,
la tenim gravada
i la guardem, eh?
Si mai s'ha de demanar responsabilitats.
No, pues d'aquí això,
un saludo cordial
a la Lola Galícia
que és una persona
que ens està promocionant molt
desinteressadament
pel tema d'internet.
I és una gran professional.
Escolta, pel que dieu,
sembla que us encantaria
poder deixar la feina
i dedicar-vos exclusivament
al món de l'aliment.
On vas a parar?
On s'ha de signar?
Sí, ara mateix.
Quan passarà això?
Teniu projecte de gravar
a part de la maqueta
que sona molt bé,
com dèieu,
se li ha d'agrair la feina
al Josep Lluís,
doncs.
Sí, sí.
Teniu intenció
de gravar algun CD?
Sí, sí.
Home, quan estalviem.
El gravarem
ni que sigui per als nostres nets
ho gravarem.
Porta molta feina
i és cart
i tot és molt complicat,
però bueno,
la nostra il·lusió
és fer-ho, sí.
Ni que sigui, com deies,
pels nets
o per a la dona del Jordi
que el posi sencer.
Sí, sí, sí.
Exacte, per almenys ja.
No, a veure,
les famílies fem concerts
adients perquè vingui
la família sencera
amb els crios i tot.
Per exemple,
cada any,
des que vam començar,
hi ha un restaurant,
faig propaganda i tot,
que no es pot,
però és igual.
Fes, fes.
Que es diu
el Cavalló de Copes,
el Catllà,
entre la carretera
de Cabal,
Pont d'Armentera,
la Cabal Catllà,
el Mas Blanc
i allí,
cada agost de cada any
o juliol,
finals o començaments d'agost,
fem el concert
que diem nosaltres
Cavalló de Copes
i és un lloc
que el fem a l'aire lliure
i on ve tota la família,
els avis,
els tiets,
els cunyats.
Això és un altre avantatge
que teniu,
que fa dos dies,
com qui diu,
que heu començat
com a P40,
clar,
deveu tenir fans
i seguidors.
Sí,
la meva cunyada.
Sí.
Familiarment,
la amiga de la meva cunyada.
Familiarment,
tots venen
i ens apoyen,
o sigui,
abans de començar a tocar
ja plaudeixen a rabiar.
I molts amics,
això sí,
perquè com som molt bona gent,
tenim moltíssims amics
i quan no venen 30,
venen 35.
això que és un contínu,
és un degoteig contínu
d'amics a concerts,
quan fem a la sala de festes,
quan ho fem a l'aire lliure,
és igual.
La veritat és que som molt fidels.
Ara us venen
un parell de concerts
que són una mica de compromís
en el sentit
que clar,
vindran els seguidors
però també és obert
amb moltíssima gent.
Per exemple,
ara ja anem pels concerts,
recordem les dates,
ho farem més tard també.
Aquest dimarts,
veja aquesta mateixa setmana,
dimarts dia 17
a dos quarts de 12
al Cafè Teatre.
I dimecres dia 18
i aquest és el superconcert obert
dins del que són el festival
de l'Associació de Músics
de la Xar 3,
doncs si es treu a la Xar 3
cap a les 9 del vespre,
9 i 10.
A veure, Eva,
tu cares de...
Ai, ai,
que por.
No, no,
perquè pobra,
aquí parlant tots els veterans,
jo vull joventut al programa.
Què t'han explicat
d'aquesta posada en escena?
Perquè tu t'estrenaràs
en aquests dos concerts amb ells,
serà la primera vegada
que pugis a l'escenari amb ells.
I què t'han explicat
com són els concerts de P40?
A veure,
jo he pogut veure'ls
perquè he anat a seguir-los.
Allò a veure
donde me meto.
Sí,
no,
perquè també com a amics,
això.
I a mi m'agraden molt.
Són una banda
que entran molt bé,
són molt frescos,
no ho sé,
hi ha bon ambient a l'escenari.
Se nota que s'ho passen bé,
tocant.
Sí,
es nota molt que s'ho passen.
I que pateixen molt.
Bueno,
suposo que clar,
que deuen patir.
Allò de dir,
ai,
que m'he equivocat,
ai,
que no te sigo.
No,
però no se'ls hi nota
a l'escenari.
Ho fan,
la Eva és molt diplomàtica.
No se'ls hi nota,
ho fan,
s'equivoquen i tal,
però no es nota.
No,
no que s'equivoquen,
que deuen estar nerviosos,
segur,
com tothom,
quan puja en l'escenari.
Jo ho estaré molt,
m'imagino el dimarts.
No,
home,
però tu ja has pujat
en més escenaris,
també,
no?
Un,
dos,
com a molt.
No,
no,
molt poquet,
jo fa molt poquet
que em dedico a això,
sí.
T'hi dediques també
en plan professional
o allò que ho combines
amb altres cosetes
que vas fent.
no, no,
estic començant,
com i què diu,
i em plan de passar-m'ho bé
també amb el grup
que tenim amb el José Luis
i ara amb ells.
És fàcil això
d'adaptar-se
a un grup
que ja t'ho deuen donar tot fet?
Et diuen,
mira,
posa coros
amb aquestes cançons
que ja estan fetes
i fes-ho així,
d'aquesta manera.
O et donen prou llibertat
com per adaptar-te
com vulguis?
Em donen llibertat
i la veritat
és que està molt còmode
aquests dies
provant-ho amb el Jordi
sobretot amb el Jordi
perquè és amb qui
hem de combinar les veus
i harmonitzar
sobretot
i el José Luis
que també fa veus
i molt bé
jo m'he sentit molt còmode
i hem trobat
un equilibri de veus
que jo crec
que pot quedar força maco.
Ho farà força bé,
ho farà molt bé.
Sí?
Sí, sí, sí,
estic convençut.
Ho anirem a veure.
Doncs ara explica'm a vosaltres
què podeu oferir a la gent
amb aquests concerts en directe.
Convenceu-los
perquè vinguin.
Doncs parlo jo.
Parlo jo, Jorge.
No, no, és que a mi...
A veure,
doncs...
Perquè suposo que clar,
tot aquest assaig
i tot aquest esforç
d'assajar
el que deveu tenir
moltes ganes
és de tocar.
Llavors, quan s'entén a l'escenari
deia això
com una explosió, allò.
Nosaltres, la veritat,
parlo pels companys,
disfrutem tocant.
Vull dir,
la nostra il·lusió
és disfrutar.
És tocar,
passar-nos-ho bé
i com diu l'Eva
i si t'has equivocat
doncs mira,
que a continuar
i fer-ho el millor possible.
Llavors,
que perquè vingui la gent
doncs mira,
els oferirem
serà diferent.
Vull dir,
tot a la...
Nosaltres sentim altres grups
que ho fan de conya,
la Mar de B,
grans músics,
la majoria,
aquesta gent jove
tira quantitat
però nosaltres
podem oferir
alguna cosa diferent.
És un so,
pot ser,
característic.
Nosaltres ens agrada dir
que...
Ens agrada dir que fos
so Tarragona.
Però bueno,
amb el temps.
I el que volem oferir
és això,
una alternativa.
Una alternativa
per la família,
perquè és una música
familiar.
Ui!
Que fort!
Fiu!
Fiu!
Això ha sonat en plan
de sàca't el passe
de temporada
per a venir
a tots els nostres bolos.
Exacte.
Vull dir que...
No,
vull dir amb això
que a Méndez Núñez
de Rambla
pot venir el pare,
la mare
i que no s'ha de preocupar
del cangur,
que pot venir amb els nens
perquè els agradarà
la música,
la lletra,
vull dir,
és tot
com ens agrada a nosaltres.
Si nosaltres fem concerts
pels nostres fills,
pot venir el fill
de qualsevol.
Que si no,
com a molt,
munteu guarderia
que se n'encarregui
el Josep Lluís,
que total,
i ara és el que li falta,
pobres xiquets.
També fem un fit
a tots els viejos roqueros
perquè suposo que el que ens uneix
de veritat és el rock.
A la nostra manera,
però és rock.
Sí, senyor.
Doncs parlant també
d'aquests concerts,
recordem una altra vegada més,
dimarts dia 17
al Cafè Teatre
i dimecres dia 18
a la Xartres
en aquest superfestival
que dins les festes,
s'engloba dins les festes
de Sant Magí
a les 9 del vespre
als AP40.
Parlàveu de covers
que feu un parell de versions
o així?
Sí,
i alguna més d'un parell.
Alguna més,
d'alguna més.
D'aquí, d'aquí.
Més que covers són versions.
Bueno, covers, covers
no són perquè són versions.
La fa topeu, no?
Són versions.
Llavors, no ho sé,
per exemple,
dels Beatles.
Sí,
n'en fem dues,
dels Beatles.
Quines, quines?
Fem Awana Hor y Ojen
i el Twist and Shout.
Després fem la del John Lennon.
Sí, la de l'imàgin del John Lennon.
I després d'U2
n'en fem una.
Sí, la de With the Wither With the Rew.
I què més hi ha?
Molt bé.
I després tenim un blues...
Ah, sí, un blues
que toca el Brian Adams.
Que no sé ben bé
si és d'ell,
però en principi
la coneixença última
que tenim
és que és d'ell.
I que és el blues jam.
I ja està així
en plan covers.
Covers, a veure,
no és ben bé covers
perquè nosaltres, clar,
les toquem
el més bé que podem.
Llavors, clar,
no sé si li versions
o covers.
No, a més...
No les volíem versionar
però, clar,
no ens surten.
Com les solucions?
Com li diem?
Bueno, no sé.
No, són versions.
Són versions
perquè cover seria
ja intentar tocar-ho
al màxim
d'igual possible
i no és el cas
perquè hi ha
falta d'instrumentació
i de més.
Però ens queden,
bueno,
pel que ens diuen,
ens queden força bé
i de fet les utilitzem
per omplir
un concert més llarg.
De totes formes,
per exemple,
el del dimecres
no tocarem covers,
només tocarem
els vuit temes nostres
i el dimarts,
doncs,
sí que farem
aquestes versions
per allargar una miqueta més
l'actuació.
Esperem,
amb no massa temps,
de poder disposar
de 13,
14 temes
ja nostres
que seria
l'ideal
per poder fer
un CD.
Estic pardú
Estic pardú
Sense tu
No sé ni on sou
ni el que vull fer
No m'expliques
que no tornes
Una bona oportunitat
de veure aquests veterans,
si se'ls hi pot dir així,
de la Pop Rock.
Els AP40 valen la pena
dimarts a dos quarts de 12
al Cafè Teatre
i dimecres
a les 9, 9 i 10
a la Xertrés
dins aquest supermega concert
de l'Associació de Músics
de Tarragona.
Si mentrestant
els hi voleu veure a les cares
o teniu més informació
sobre ells i no sé si baixar-se
alguna cançoneta,
podeu visitar internet.
On trobarem la vostra pàgina?
L'adreça és una mica
de complicada
perquè hi ha un signe
que no sé tècnicament
com es diu.
Que és el pon aquella.
Sí, això té un nom, això té un nom.
Sí,
doncs mentre te'l penses
vaig dir la pàgina.
Perquè jo no me'n recordo.
Jo crec que es diu
Rabito de la Eñi.
Vinga,
aceptamos barcos,
sí.
l'adreça és
www.tinet.org
barra
cap a l'esquerra
llavors ve el signe aquest famós
que és com una...
Sí,
i AP40
sense guió ni res minúsculs.
Si busquen
amb algun buscador AP40
mínimament
hauran trobat alguna cosa.
A veure,
pot trobar-ho a saber.
Sí,
també es pot accedir
a través de
fotos web
que surt
la pàgina
de la nostra webmaster
de Lola Galicia
i allí tenen uns links
ja directes
que van a la nostra pàgina.
I des de l'Associació de Músics?
A l'Associació de Músics,
des de la pàgina
de l'Associació de Músics,
també és veritat,
que no me'n recordava,
hi ha una opció
que és
de les biografies
dels 103 o 105 grups
que estem a l'associació
i també
si es posen
a l'opció
aquesta
de la biografia
veuran AP40
i cliquen
i automàticament
ja els sortirà
inclús
en aquesta pàgina
a l'adreça
de la nostra pàgina
per allò del signe aquest
i podran accedir-hi.
De moment
el que veurà la gent
si entra a la pàgina
és
una miqueta
de la composició del grup
i dels concerts
que han fet fins ara
a la sala Bajaus
de les Gavarres
i estem treballant
per posar
el tema
de música
per poder
que la gent
se'l pugui descarregar.
Ho fareu,
no és que sigueu contraris
és que no heu tingut temps encara.
Estoy en ello
però no dono l'abast.
Llavors,
com que s'han d'omplir
40.000 passos
o s'han de fer 40.000 passos
ho he fet a ratos morts
que en tinc molt pocs
i espero que en breu
ho puguem
ho puguem tindre en llestir.
Doncs anem tancant
ja aquesta entrevista
amb els AP40
ja us sabeu
més informació
a través d'internet
i ja definitiu
que els aneu a veure
dimarts i dimecres
amb aquests concerts
que oferiran a Tarragona.
Anem tancant
i jo us volia preguntar
per exemple
què és el més difícil
el que us ha resultat
més difícil
d'això de tornar
al món de la música
us van agafar
golletes al començament?
O notàveu que teniu
els dits agarrotats?
O tornar a repassar
les partitures?
O ho heu fet
amb tantes ganes
que no hi ha res que us pesi?
No.
No.
Jo...
ara si podem dir
personalment
el més difícil
doncs
que soni.
Aconseguir
que soni
que soni
el volum.
Que dur.
No, a vegades
és difícil
donar-li el botonet
del volum, eh?
No, l'acabes de trobar.
No, no, no.
Que soni
com vols que soni
perquè
per fer soroll
és fàcil.
No, jo trobo que
jo crec
per la part
que em toca
que
al començament
quan ja
fa molts anys
que no has tocat
i reuneixes
amb uns companys
com va ser el cas
i comences a tocar
jo suposo
que el que devia sonar
aquell dia
devia ser
horripilant, no?
Però
em va agradar tant
perquè és una sensació
com que
ostres
tornem-hi, va
i tot el que surt
surt molt bé
sembla que surti molt bé
i és per les ganes
que té un, no?
Llavors
aquesta és la sensació
que tinc jo
particularment.
Parlem de més sensacions
també
ja per anar acabant
l'entrevista
parlàveu
que hi ha molta gent
aquí a Tarragona
que fa música
bueno, Tarragona
és que és una ciutat
plena de músics
pegues una petada
amb una pedra
i o et surt
una rona romana
o un músic
vull dir, no hi ha més
o un músic romà
també
o un músic romà
i dèieu que
les noves generacions
no?
la gent aquesta joveneta
que s'hi dedica
Déu-n'hi-do
quines referències
podeu donar
dels músics de Tarragona?
teniu algun grup
d'aquí que els admireu
que penseu
ostres, que bé que ho fan
dona, jo
per exemple
sí que comentaria
el dimecres
que val la pena
veure
grups com
la ràbia acústica
o com
Tubboctú
que són grups de xavals
que ho estan fent molt bé
concretament
la ràbia acústica
ha guanyat el premi
del Sona 9
al grup
amb més projecció
i fan un tipus de música
que és
jo diria
per mi
opinió personal meva
són bastant bons
el problema
que tenen
tots aquests grups
són problemes
que nosaltres
al començament
del nostre
potser no n'hem tingut tant
i ha sigut
jo diria
que la pega
més gran que té
un grup
que comença
avui en dia
és el lloc
per ensejar
són els medis
perquè evidentment
si vols sonar
una miqueta
dignament
doncs
tens que tindre
uns medis
en quant a equips
musicals
que siguin
una mica decents
nosaltres hem tingut
la gran sort
de topar
amb el Josep Lluís
i ens va guiant
i ens va aconsellant
dintre de les possibilitats
torna-hi
no no
és cert
però vull dir
que aquí està
la clau
també una miqueta
de no desmoralitzar-te
i de tirar endavant
que puguis dir
ostres
realment
sones bé
perquè a veure
fer Sololl
pots fer Sololl
està amb
jo què sé
amb un tros
de tambor
de Dixan
i fas de bateria
però realment
després
la qualitat
del que són
els equips de so
hi fa molt
i el lloc
per ensajar
és primordial
perquè si no ensagies
no surt res bé
i el problema
és que aquí
no hi ha llocs
per ensajar
la xar 3
per exemple
estaria molt bé
ara que aneu a tocar
ja quasi us hi podeu quedar
doncs no estaria
malament
quan acabeu
l'ocupeu
plantem la tenda de campanya
allà
estigui a mirar de mateixa
una miqueta
perquè està molt fotut
allò
és el preu que s'ha de pagar
home
sí
nosaltres de fet
ja
no ens espantem
podem tocar
en qualsevol racó
l'Eva
si li pregunto
quina referència
té de grups tarragonins
m'ha dirat
que els abril
bueno no
també
també te'n diré
d'altres
no a mi
m'agrada molt
ressaca
perquè vam tenir
el plaer
que el dia
que ens vam estrenar
de tocar
de compartir
escenari
amb ells
i em va sorprendre
molt
m'agrada moltíssim
són una gent
que a dalt de l'escenari
disfruten moltíssim
són molt macos
sí
i això
la torpe
també m'agrada molt
però ja
és un altre estil
bueno
bones bandes
molt bé
i compartireu
tindreu ocasió
de compartir escenari
també a les xarxes
aquest dimecres
amb més bandes
doncs ara ja sí
definitivament
anem tancant l'entrevista
no sense abans
preguntar-li
a l'Ull Clínic
musicalment parlant
del Josep Lluís
com veu
com veus això
dels AP40
cap on van
tu ets una mica
responsable també
de tirar del carro
els veus
que es van consolidant
que van endavant
que duraran
o què?
a mi són moltes
responsabilitats
últimament
ai pobra
ara quan acabem
l'entrevista
marxarà
m'agrada que li hagis
fet aquesta pregunta
perquè segons
el que et digui
a baix potser
hi haurà
a baix parlarem
no
AP40
va ser un grup
com ja ha dit
l'Àlex
jo amb ell
el vaig conèixer
perquè un bon dia
era alumne meu
vaig trobar un senyor
però que això no
ho deus fer
amb tots els alumnes
no tots els alumnes
que et diuen
va fem un grupillo
vaig trobar un senyor
que portava un baix
que no havia tocat
un baix
en su vida
i bueno
vam començar a treballar
però
simultàne
m'anava explicant
que teníem
un amic
que s'ajuntaven
que tocaven
un dia va arribar
molt content
hem trobat bateria
no sé què
i un dia
els va anar
els va anar
a veure
diria
crec que
a cavalló de copa
si no estic equivocat
a veure
i a portar l'equip de Sò
ja
sempre treballant
i francament
no sé
és que em van
sorprendre
molt
molt agradablement
que tot i
estar parlant
d'un grup
format
per gent
que
o bé
feia molt de temps
que no tocaven
o bé
com el cas d'Àlex
feia molt poc
de temps
que tocava
que realment
feien petar la banda
no sé
i la sensació
que transmetien
cap a fora
realment
em va sorprendre
molt agradablement
i després
una mica més endavant
em van comentar
de posar-me
a fer una mica
de rellena
de la guitarra
també
i fer quatre veus
i
francament
jo crec que
sense demanar
virtuosismes
d'acord
però
és
d'alguna manera
es demostra
que
fem coses simples
però fem-las bé
coño
que sale música
i que lo sienten
allò tan típic
que es diu
has de sentir
la música
pues sí
he de dejar-te
l'alma
en l'escenari
això passarà
ho recordem
un cop més
que pesats
que som
dimarts
dia 17
aquest dimarts
a dos quarts
de 12
al Cafè Teatre
i dimecres
a les 9
a la Xertrés
ara sí
que no em deixia
ningú
Martí
Àlex Jordi
Josep Lluís
Eva
gràcies
i moltes seran
aquests concerts
moltes gràcies
gràcies
per trobar
allò que trobo a faltar
aquests baratges tan frescos
aquests matins de rosada
fixa'm tu i la guitarra
vora el poc
quan arribi et buscaré
mai no deixaré que te'n vagis
junts veurem caure estels
robarem temps
fins que arribi
l'alba
i l'alba
t'ho farem
saps que vindré
amb el que sigui
caminant
i el tindràs
ben aviat
al teu costat
i el tindràs
ci·l стрles
i el tindràs
fahren
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.