Fins demà!
Que osos de bravia sinando, ullet de carisma...
Enrique Badosa és un poeta nascut a Barcelona l'any 1927.
És crítica de més i assetgista i també director literari.
Traductor de poetes medievals catalans com, bé, no molt medieval, però jo també foix, i Salvador Espriu.
La seva versió d'Epodos i Odes d'Horasi, recentment apareguda, ha rebut l'elogi de la crítica.
I el que més ens interessa aquí a Tarragona és que Enrique Badosa estarà demà mateix,
a partir d'aigua de les 8 del vespre, a la sala al magatzem, fent una mena de recital poètic.
Ara mateix, de fet, el tenim a Via Telefònica, aquí podríem dir virtualment als estudis de Tarragona Ràdio.
Enrique, bones tardes.
Bona tarda, bona tarda. Fem un català directament.
Fem un català directament, sí.
Jo sóc bilingüe, totalment, i per tant...
Te dejamos que vayas...
Te invindico tant una llengua com l'altra.
Te dejamos que vayas cambiando de registro, eh?
No, no cal.
Com nosaltres.
Mira, gràcies per l'entrevista i per ser aquí, és a dir, ahir, d'una manera més que virtual, real, mitjançant el poder de la paraula.
Humanes.
Sí, la qüestió és la paraula, eh?
Com que els oients tampoc veuen si ets o no ets, la qüestió és poder tenir una xerradeta.
La paraula està per sobre de tot.
T'hem demanat, digue'ns alguna música que vagi d'acord amb aquest espectacle que veurem demà al magatzem.
I ens has dit alguna cosa grega.
Pam, anem a m'ho escobre.
M'agrada molt que hàgiu fet la introducció, precisament, amb una cançó grega, que hem endevinat de seguida.
I jo, la veritat, és que sóc partidari de que tant a les entrevistes com a els reportatges radiofònics,
i no diem a la lectura de poemes, sigui tot a palo seco, que diu el poble.
És a dir, la música és una cosa i la poesia i la paraula parlada n'és una altra.
Això ho tens molt clar.
Si no vaig contra les normes, preferiria sobre el silenci.
Ai sí, Enrique, doncs l'espectacle que veurem demà al magatzem serà la teva veu, pelada.
Suposo que serà la meva veu.
No m'ho poso, que es posi música, naturalment,
però el que sí que demano és que mentre jo reciti no hi hagi música.
Quina mena de poemes portaràs demà a Tarragona?
Mira, és un llibre del qual ara s'acaba de publicar, millor dir, l'any passat, la quarta edició,
i que la setmana passada es va publicar precisament a Grècia,
la quinta edició, bilingüe, o sigui, en grec i en espanyol.
Es titula Mapa de Grècia.
El vaig publicar l'any 79.
Hem arribat, doncs, a la cinquena edició
i tinc la satisfacció que, des que es va publicar,
rar és l'any que no trobo que algú ha anat a Grècia amb el meu llibre.
No es tracta d'una guia, ni molt menys.
Es tracta d'una sèrie d'experiències gregues,
tant pel que fa a la cultura, a l'arqueologia, a l'art,
a l'espai grec de llum, mar, color, increïble...
És a dir, a tot el que Grècia ha significat i significa,
des del molt clàssic fins avui,
recollit amb una sèrie de poemes
que venen a constituir un mapa de divers colorejat
i de diversos aspectes.
molt, hi ha l'accent també, sobre la qüestió humana.
I d'on et veus a tu aquesta falera per Grècia?
Mira, de nen, realment de nen,
vaig tenir això que els francesos diuen en cu de fudre,
o sigui, un enamorament súbit per tot el grec.
I aquesta mena d'enamorament ha anat creixent
amb la cultura, amb els llibres de casa, a l'universitat
i, sobretot, d'una manera molt especial, amb els viatges.
Aquest llibre no és el resultat d'un parell de viatges
de vacances a Grècia, sinó de molts viatges
i de tenir un contacte realment
que podríem qualificar gairebé d'íntim
en tot el que suposa la cultura grega.
Si t'haguessis de quedar amb un element
d'aquesta cultura grega o dels teus viatges,
un element pot ser concret o abstracte,
què? Què és el que té millor Grècia?
Sí, Grècia, el que té millor Grècia és Grècia.
És a dir, el tot reduït en un sol mot que és gairebé màgic
per a tota persona culta que hagi tingut ganes d'anar a Grècia
i que hi hagi anat no conec a ningú que n'hagi vingut realment desensisat,
sinó tot el contrari.
De tota manera, recomanem, suposo,
veure aquest recital de poesia demà al teatre al magatzem,
encara que no hagin viatjant mai a Grècia,
o que fins i tot dius no em crida aquest país, no?
Val la pena anar-hi, almenys, perquè bé, no deix de ser poesia,
no deix de ser transmissió.
Grècia és un país d'obligado cumplimiento, com qui diu,
per a tota persona culta que pugui fer-ho.
D'altra banda, el que jo faré, doncs, serà recitar uns quants...
recitar i comentar uns quants poemes.
Jo no crec que el poeta tingui ni tan sols dret
a afegir un mot en el poema una vegada estat escrit.
Ara bé, també crec, alhora,
que el primer lector de la seva obra és el poeta.
Per tant, si no en tant que presunt poeta,
sí com a lector, primer lector de la meva obra,
tinc un cert dret, per no dir un cert deure,
sobretot en una lectura en públic,
de fer uns comentaris en els poemes que vagi llegint.
Tant dirigits a les persones que coneixen Grècia,
com dirigits a aquelles persones que potser no la coneixen prou.
Enrique, tota la teva trajectòria professional
va lligada pel que seria la paraula,
però de totes les etiquetes que se't pengen,
crític, assetgista, director literari, traductor,
poeta mateix, amb quina et quedes?
Mira, jo crec que també, de la mateixa manera
que totes les facetes que parlaves de Grècia
es poden incloure en una sola paraula,
que és Grècia,
tota l'activitat literària en realitat és una.
el fet de ser traductor,
el fet de ser, suposem que poeta,
perquè això en realitat se sabrà d'aquí 500 anys,
el fet de ser crític literari, etc.,
són diversos aspectes d'una mateixa activitat
que, francament, per mi han estat totes
i són tan importants
que no sabria dir quina és l'única,
sinó que totes són una,
és a dir, home de la paraula,
és a dir, escriptor.
Home de la paraula, ens ha agradat això, eh?
Gràcies.
Home de la paraula.
Enric, també perquè ens fem una idea
del que sentirem demà,
al teatre, al magatzem,
quin tipus de poesia fas?
Aquests poemes són poemes
que són, alhora,
segons aquests moments,
a partir d'una base descriptiva
o de relatar un fet,
buscar sempre la substància,
que podríem dir-ne humana, lírica,
que hi ha en cada un dels poemes.
quan un es fa gran
i ha parlat molt de si mateix
de la seva pròpia obra,
si té la sort de poder-se desplaçar,
d'anar a un lloc com a Grècia,
pot tenir una sèrie d'experiències vitals
i de coneixement d'un mateix
que, si es quedés a casa,
no tindria.
Per tant,
pels poetes joves, sobretot,
jo recomanaria molt
el que podríem dir-ne
el viatge poètic
perquè es trobaran
amb unes emocions
que, si no surten de casa,
no tindran mai.
Per tant,
el meu llibre,
Mapa de Grècia,
que és un mapa
de diversos aspectes,
és a dir,
és mapa de la Grècia lírica,
de la Grècia sensual,
de la Grècia,
de la llum,
del color,
de la cultura,
i fins i tot
és de la Grècia
de la política.
però no ja
de la política
com la podríem
tenir en aquests moments,
sinó del que jo en dic
metapolítica.
En el llibre es parla molt
i es fa un gran elogi
de la llibertat,
és a dir,
la llibertat
que els grecs buscaven
i que busquem
essencialment
per tota la convivència
tots nosaltres.
Precisament ara
que he estat a Atenes
presentant el llibre
amb la versió grega,
vaig anar
a l'illa de Salamina
on, com recordaràs,
en l'any 481
abans de Crist
i va haver aquell famós
combat naval
on els grecs
van derrotar
els perses
gràcies al qual
Europa
va poder arribar
a ser Europa,
no caure sota
el domini
d'Orient
i Grècia
va poder continuar,
va venir pericles,
etcètera,
ser la Grècia
que tots hem heredat
i que ens ha donat
un gran afany
de llibertat.
En aquest lloc
a Salamina,
en front del mar,
hi ha un monument
en els herois
de la batalla
de Salamina
i ha tingut el goig
que hem posat
el meu poema
titulat precisament
Salamina,
molt breu,
en aquest lloc
en front d'on
t'hi va haver
la batalla
i que ja que
parlàvem de llibertat,
si em permets
te'l recitaré
perquè són
exactament
tres versos.
I tant,
i tant,
doncs vinga,
tu mateix.
Un moment
que l'agafo
de seguida
hauria de tenir
tres mans,
ara.
Tranquil,
tranquil.
Ves fent,
l'Enrique Badosa,
recordem,
ens farà una petita
mostra,
llegint ell mateix
un dels seus poemes.
Només és un avanç
del que veurem demà.
La ràdio,
el silenci
són tremendos.
Jo ja he anat
xerrant,
Enrique,
que jo ho xortim
tot,
ha dit alguna cosa.
Ah,
que m'ha caigut
el llibre,
a veure.
Plan a 35.
Doncs això,
un avançament,
com us deia,
del que veurem demà,
a partir de les 8 del vespre,
atenció,
horari podríem d'infantil,
gairebé,
al teatre,
al magatzem.
Ja, ja, ja.
Que per cert,
mentre estic buscant el poema,
aprofito per donar
coses que també hagués fet,
encara que no hagués estat
en aquestes circumstàncies,
per donar les gràcies
molt sentidament
a tots els que porten endavant
aquest magnífic projecte
i realitat ja
de fer poesia en públic
en un teatre,
encara que sigui un teatre petit,
com m'han dit.
Jo no hi he estat,
al magatzem.
I de totes aquestes persones,
el nom de Juan Carlos Elijas,
que realment és home
que entén la poesia
en la seva qualitat de poeta
i, per la tant,
de devota d'ella.
Us recito, doncs,
el poema Salamina.
Insisteixo que és el moment
en què es va jugar
el pervindre futur
de tot Europa
i de tot el món modern,
tot el món que ve de Grècia.
I es titula així.
Es titula Salamina i diu
Por esto ha sido escrito
el Partenón
con la más bella tinta
de la tierra.
Por esto se ha elaborado
el pensamiento
en la piedra más sábia
y perdurable.
Por esto estás hablando
en lengua libre.
És a dir,
que totes les llengües
que es parla d'avui
tendeixen a la llibertat
i tenen com a finalitat
la llibertat
que tots necessitem
i volem.
Suposo que molt content,
doncs, no?,
de que hagin gravat
aquestes paraules teves
just, doncs,
en el país
on tu t'has inspirat
per fer-les.
Tinc bons amics de Grècia
que m'han traduït
molt bé a l'obra
després de molts anys,
però bé,
ha arribat
com a cinquena edició
perquè d'aquí
ja en portem quatre.
Doncs un raconet de Grècia,
la Grècia més clàssica
que arribarà
a la Tarragona Romana.
No sé com ho pairem,
això, eh?
Entre romans i...
Està una mica difícil, eh?
Sobretot per mi,
perquè jo,
que també em confesso romà,
naturalment,
doncs,
és molt gros, això, eh?
En fi,
una experiència greca,
com deia,
endemà al Teatre Magatzem
a les vuit del vespre
amb la lectura poètica
d'Enrique Badosa.
Enrique,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I quant tens previst?
Quant tens previst,
per curiositat,
tornar cap a Grècia?
Mira,
fa tres dies que vaig tornar
i em penso
que demà passat,
si puc,
me n'hi torno.
Sí o no?
Sí?
De Tarragona,
que faràs vol directe.
Vol directe
des de l'amfiteatre de Tarragona.
Molt bé, Enrique,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.