Bueno, Antoni, com t'havien dit, la darrera part de l'entrevista
és la part que fa la Núria Cartanyà.
Núria, bona nit.
Una noia que no n'entén de futbol i tot allò que hi ha sempre.
Ara ja no ho explico, això.
Ja ho saben, tota la plantilla ja ho sap.
Núria, bona nit.
Bona nit, Jordi.
Antoni, tu veig que segueixes amb la línia del Luis César, no?
Així tot rapidet i tal.
Sí, vaig veure que ara no en bon estil i vaig copant.
Però no tens fred, ara, aquests dies?
No, i tant se vol, perquè si em deixo el cabell llarg,
tampoc m'acau sobre els ulls, no m'arribarà fins als ulls.
Doncs anem a sotmetre l'Antoni ara mateix al control antidoping.
Sempre nàstic. Control antidoping.
Però no sé, Antoni, de quin color tens el cabell, tu, normalment?
Negre.
Negre, negre, negre a sabatxe.
Sí, sí.
I morenet que esteu, eh, tots els jugadors.
És una passada, això.
Sí, de treballar cada dia al sol, doncs, és el millor que hi ha.
Per posar-se a vent torret.
Com et relaxes després d'un entrenament els dilluns?
Teniu festa, em sembla, no?
Normalment sí, o dimarts, dilluns, dimarts.
Tu és d'aquells que es posa a la banyera amb aigua calenteta i salts?
No, no, no. Intento fer coses normals.
És a dir, que el que faig cada dia, però una mica més relaxadet i, bueno, aprofitar també la tarda per estar amb els nens, perquè és un dia, el jugador de futbol té això, no?
Que el cap de setmana que pots gaudir de la companyia o de més temps per la teva família, doncs, a vegades no hi pots.
I, bueno, el dilluns és el teu dia lliure i els nens van al col·le i, bueno, a la tarda aprofites per estar amb ells i gaudir de, bueno, de tres o quatre horetes amb ells.
I quants nens tens? Dos?
Tres.
Tres?
Sí.
33 anys m'han dit que tens i tres crios ja?
Sí, sí, sí.
Oh, com ho suportes tu, això?
Com ja? No, ja està, ja està.
Oh, ja està, no se sap mai, eh?
No, ja està.
No, no, ja t'ho dic jo, és a dir.
I que venen al futbol, de com a fer un xivarri, no?
Bueno, la petita no s'ha d'entendre massa i al gran li agrada, però jo crec que va jugar una mica amb els amics que té a l'estadi, és a dir, que tampoc...
No s'ha d'entendre, ell està allà, però...
No, no, no, no segueix al partit, és a dir...
A s'ho vola.
Sí, sí.
I la teva dona ja li va bé tots aquests horaris? Ja deu estar acostumada, no? Però perquè fa molt de temps tu que jugues a futbol.
Sí, home, ja porto molt temps jugant, és a dir que... I sempre, bueno, la meva dona sempre ha estat al meu costat, perquè pràcticament ens vam conèixer quan jo començava a jugar a futbol i, bueno, és a dir que ella entén tot això com funciona i ja està molt acostumada.
A veure, entén tot això com funciona, jo tinc un trauma, és molt tòpic allò, les dones i tal, però és veritat, la teva dona sap el que és un fora de joc, exactament?
No, no t'ho sabré explicar, perquè jo estic molt convençut que, bueno, jo crec que ella segueix una mica... ella segueix el partit per, jo crec que el so ambient, és a dir, quan hi ha alguna cosa, alguna escriaçada, un crit perquè s'ha fet un gol o tal, llavors...
Reacciona.
Reacciona una mica perquè estan parlant entre elles, estan parlant amb les amigues...
Home, a més en tres crios per controlar, també.
Pendent, està molt pendent dels nens i de dir que jo crec que és una mica això, és a dir, que una mica relacionar-se i perquè jo crec que el futbol, almenys amb ella, no li acaba d'omplir, no?
Que estava a Barcelona 92 quan va guanyar la medalla d'or, que hi era ella també.
Sí, sí, sí.
Sí? Escolta, potser és una de les anècdotes més destacables de la teva carrera, això d'haver sigut olímpic?
Bueno, no sona d'entrada.
Ja, no passa cada dia, eh?
Jo no calificaria com anècdota, jo crec que és un moment molt important.
L'anècdota és poder dir que és a la teva ciutat, el fet de guanyar una medalla ja és una cosa que et quedarà per tota la vida,
però poder fer-ho a la teva ciutat i acompanyar la teva família i tot el que comportava guanyar aquella competició, doncs és una cosa que no sona oblida.
Què us van donar físicament? Que això també m'ho pregunto jo moltes vegades, quan veig els atletes, allò al pòdium i tal, la medalleta, la medalla ja està.
Sí, sí, sí.
És d'or, la medalla. És d'or de veritat?
Em sembla que sí.
Ah, no ho has comprovat? No te l'has venut encara?
No, encara no me l'ha venut.
Millor que no, millor que no, no massa mentir de tot si és d'or o no, perquè millor sol que me l'hauria d'empanyar, a mi que no crec que arribi això, espero que no arribi això.
Escolta, i tu que t'has estat en aquesta competició que podríem dir que ja és el sumum de l'esport i vas veure molts, no ho sé, molts intríngolis dins d'aquests mundillos, altes esferes i tal, o no?
No te'n vas donar compte de res?
No, perquè nosaltres, la participació nostra a l'Olimpiada va ser molt peculiar, perquè va haver-hi de tot, no? És a dir, nosaltres estàvem a València, a València teníem la seu, vam jugar a València fins a la semifinal, és a dir, 5 partits, i a València no hi havia ambient d'olimpiada, és lògic, hi havia el futbol, hi havia un grup de futbol que era el grup on jugàvem nosaltres, vam jugar al quarts de final, al semifinal, i no era el mateix.
I fins i tot vam tenir, vam estar un mes i mig de concentració abans d'arribar a València, és a dir, que estaven a la muntanya, perduts, en pla monasteri, pràcticament.
Que ja va ser quan te vas començar a rapar el cabell, no?
A Medita, a Medita, sí.
I, bueno, va haver-hi una circumstància que sí, va ser molt forta, perquè en principi no estava programat que nosaltres, els jugadors de futbol, li anéssim a la inauguració de l'Olimpiada, no?
La desfilada. Sí.
I nosaltres vam lluitar per anar-hi, és a dir, que vam dir, ens vam plantar i vam dir que l'Olimpiada es jugava un cop i que nosaltres volíem anar.
Oi, com és que no els hi deixaven, no?
Perquè nosaltres estàvem a València i el dia següent, em sembla, o dos dies després, jugàvem el primer partit contra Colòmbia.
I tanta il·lusió us feien, a cada dia.
Home, perquè és el millor que hi ha, és a dir, que el millor record...
Veure el trínsap amb la bandera...
No, el millor record de l'Olimpiada, a part de la final i tot això dels partits, el millor record va ser la desfilada inaugural, és a dir, que és l'ambient, és quan es respira l'ambient d'Olimpiada, quan comença tot, i és el millor, pràcticament.
Estàvem a veure amb les imatges i tal, sí, sí, no, que no hi havia gent ni res.
No hi havia ningú, no?
Però bueno, va ser una anècdota que vam lluitar, perquè en principi no estava programat, i vam anar a un avió, un avió petit, i vam tornar després de la desfilada, que va ser molt ràpid, no?
Home, és un dels moments triomfals. Recordes també com a triomfal l'ascens del Nàstic a segonar, ara fa...
Sí, per mi...
Tu vas ser dels que va cantar, al balcó.
Sí, bueno, jo tranquilet, però bueno, jo crec que... No, al balcó, no vaig sortir al balcó, perquè em fa una mica...
de vergonya, tot això, i me'n preferis estar una mica al segon pla, però...
Però bueno, jo sí que puc dir que va ser una de les fites més importants de la meva carrera, perquè em feia molta il·lusió tornar amb el Nàstic a la segona de divisió, jo crec que...
S'ho mereixia la gent, s'ho mereixia el club, s'ho mereixia el...
Fins i tot l'equip, jo crec que vam treballar molt fort per aconseguir-ho, i jo crec que ara tothom pot gaudir d'aquesta segona de divisió, que és el menys que es mereix un club com el Nàstic, no?
No, eh?
I jo, a això, estic molt content, perquè jo vinc de... Vaig jugar set anys a una ciutat com Tenerife, una illa com Tenerife, on es vivia tot amb molta intensitat, per lo bo i per lo durent, no?
I en set anys va haver-hi moltes més temporades bones que dolentes, però sobretot l'última, amb un descens, va ser molt negatiu tot, i es va viure en un ambient molt, molt crispat, i bueno, ara aquí a Tarragona jo crec que és una altra mentalitat, la gent té una altra mentalitat, té molt més de respecte pel jugador, per la persona, i jo això ho porto molt bé, no?
Ai, Antoni, perquè aneu bé de moment a la classificació, eh?
No, no, no, ja et vull dir perquè he viscut també de tot aquí, vaig veure el primer any amb el descens, i amb tota la decepció que portava baixar després de 22 anys sense jugar a segona divisió,
i la gent jo crec que va tenir un comportament molt correcte, i bueno, jo diria molt bo amb tota la gent que formava part d'aquell equip, no?
Doncs anem tancant l'entrevista ja, que el Jordi m'ha fa fora, amb preguntes ràpides, a veure, una afició que tinguis, ja extraesportivament?
Una afició? Doncs no soc massa... no sé, m'agrada l'esport, veure esport per la televisió, no m'agrada...
I jugues cuaix?
No, no, estic començant a jugar una mica pala de vegades, però no tinc...
No, no, no, a vegades no, a vegades a pádel, però molt poc, és a dir, estic començant a una mica golf també, però feia dos o tres anys que no jugava,
és a dir, que afició, així que m'agradi fer-la habitualment, doncs no tinc cap, és a dir, que...
L'última pel·li que has vist al cine?
Fa molt que no vaig al cine.
Oi, aquest xiquet no me'l deixen sortir de casa.
Sí, sí, sí, sí, perquè...
I en DVD?
En DVD? Troia, que em vaig dormir, o sigui.
Molt bé, és que aneu cansats.
Sí, perquè el Brad Pitt aquest no sé.
Semblava una música, no sé, de gimnàs, i no sé.
Una mania que tinguis, si no em tens, que no en tens cap, perquè tothom la té, jo no sé com us ho feu, abans dels partits.
Futbolística, sí, diguem, el tema de futbol tinc una mania, posant-me...
el pantaló de futbol l'última cosa que em poso abans de sortir al camp, és a dir, em poso la samarreta, tot, les mitgetes, les botes, al final quan he de sortir al camp ja em poso el pantaló.
Però això només amb els pantalons de futbol, després quanta l'esteixes a casa, no?
Sí, sí, a casa no, a casa no.
Bé, d'ors amb pijama o sense?
Amb pijama.
Bé, mira, que curiositat.
Bé, a l'hivern segur, però a l'estiu de vegades sense, és a dir, que...
Doncs Antoni, hi ha una pregunta que li fem a tothom que passa per aquí, i és que ens fas una promesa.
Si el Nàstic aconsegueix l'objectiu d'aquest any, que és la permanència, simplement la permanència.
Bueno, allà, si pugeu, ja, bueno...
No prometré res que sigui...
Algo que puguis fer, molt senzilleta.
Sí, molt senzilleta, perquè estic tan convençut que...
De que pujereu, que no et vols.
No, sí, que no diré cap bogeria, perquè l'hauria de complir.
Doncs no ho sé, és a dir, donar una volta al camp, jo crec que homenageant l'afició de Tarragona, que s'ho mereix tot.
Vinga, molt bé.
L'últim partit de Lliga, l'últim partit de Lliga.
Almenys sabem que aquesta la complirà, perquè m'han promès cada cosa que jo no ho sé.
Sí, que t'han promès, per la permanència.
Ai, mira, l'entrenador va prometre que vindria a casa meva a estendre'm la roba.
Home, una mica més original que jo, sí que està...
Però no tan realista.
Tanquem amb la música que ens ha demanat l'Antoni Pinilla, ens ha dit una cançó de l'última de la fila.
Té història aquesta cançó?
Bueno, a mi sempre recorda l'època en què la meva dona i jo vam coincidir.
Com es diu ella?
Conchi.
L'hi dediques?
Home, esclar que sí, que sàpiga que sí.
Dígue-li, digue-li.
Per Conchi, perquè ja ho saps.
Doncs, escoltant aquesta cançó de l'última de la fila, li agraïm a l'Antoni Pinilla que hagi estat aquí a nosaltres, Antoni, que hi hagi molta sort aquesta temporada i tant de bo s'aconsegueixi la permanència a la categoria.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.