Doncs Santa Tecla que ja està aquí, eh?
I a part de moltes coses ens deixa molta, molta música.
Tornem a parlar de música al Ja Tardes.
Amb denominació d'origen Tarragona.
Sí, denominació d'origen Tarragona,
tot i que en aquest cas no Tarragona Ciutat,
sinó que venen de Vilaseca, es diuen De Qué,
i de moment tenim amb nosaltres el Javier i el Joan.
Bona tarda.
Bona tarda.
I ens en falten...
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
Ara, que no t'havia de veure el micro.
I ens en falten un parell que, pobres, és el que diem,
els grups que venen de fora, estan buscant aparcament.
Ens pensava que això de Parc a la Rambla era fàcil.
Home, no, ja ho sabem que és difícil, però bueno.
Suposo que no tardaran gaire.
Bé, doncs quan vinguin els estem esperant.
Tenim un micròfon aquí obert per ells.
El que no tenim serà cadires per tothom,
perquè tenim un petit dèficit de cadires avui mateix,
aquí a l'estat de les festes, però vaja,
ja ens ho farem com podrem.
Doncs de moment amb el Javier i el Joan parlarem
d'aquesta formació que ells porten,
que es diuen De Qué,
que ja van venir a presentar-nos quan vam gravar al FED.
I, però fem una mica de recordatori.
Qui són els De Qué?
Doncs de Qué és un grup de Vilaseca
que es va formar l'any 2000
i, bueno, érem quatre nois
que ens coneixíem de l'institut
i vam decidir fer un grup
perquè en principi va començar com una cosa de diversió,
no ho sé.
I a partir d'aquí, doncs, fins ara.
Però vau començar forts ja, eh, perquè és això.
Ja vau gravar de seguida,
que hi ha grups que anaven moltíssim a gravar
i vosaltres, pim, pam, vinga, maqueta.
Nosaltres, no sé, si va ser en cinc mes o alguna cosa així,
vam fer la primera maqueta.
I el primer concert també molt aviat.
Quants concerts porteu ja?
Perquè a l'Otonto han passat dos anys.
Home, portem, no sé, potser 30 concerts.
No, cinc anys han passat, eh, de...
No, quatre anys.
Quatre, quatre, quatre.
Quatre anys.
Sí, sí, sí.
Quatre, això ja és la ressaca pre-festes.
Quatre anys del 2000.
Quatre anys, quatre anys.
Uns de 30 bolos, una cosa així,
sempre per la demarcació?
Sí, sempre per aquí, per Tarragona.
I a Tarragona Ciutat, quantes vegades heu tocat?
Doncs dos, dos vegades, m'assembla.
Sí, dos o tres vegades hem tocat.
Aquesta serà la tercera, la quarta...
Què tal el públic de Tarragona Ciutat?
Què us espereu per la nit de dissabte?
Home, fa temps que no toquem aquí a Tarragona.
Però esperem que estigui bé tot això.
Un concert al dels de què,
que arribarà dissabte demà mateix
a un quart de tres al passeig de les Palmeres.
Què tal l'horari?
Un quart de tres.
És una mica tard, però, clar,
si són les festes i tal,
en teoria hauria de venir gent a aquesta hora.
Tampoc ens preocupa gaire l'horari.
Igualment ja estem acostumats a tocar.
Sempre es posen els últims.
Sí, perquè sou els mestralleros.
Home, no ho crec.
Home, adonis, do la canya que porteu, no?
Quin estil de música feu?
Perquè la gent se faci una idea.
Home, a nosaltres no ens agrada dir...
diguem nom, no?, de l'estil,
però suposo que deu ser punk rock, més o menys.
Sí? Està d'acord el Joan?
Sí, sí.
Teniu clar, eh?, amb això.
Home, de fet, el Javi ens porta una samarreta d'Estre Moduro.
però, per aquí anirem els tiros?
No, no va per aquí.
No.
No va per aquí.
Veu el concert d'Estre Moduro?
Sí, sí.
Sí, ja teniu les entrades i tot,
ens fa il·lusió.
Passa que després de veure'ls toca amb ells,
potser arriba demà i dieu,
ostres, que parles que sonem, eh?
Home, jo crec que és una motivació,
veure l'Estre Moduro.
Sí.
Per, jo què sé,
fixar-te en un grup que realment
porta anys tocant i que en sap,
en sap més que tu.
Quatre anyets, doncs, dels de què?
D'aquesta formació de Vilaseca
i primera vegada que us presenteu el DO?
Doncs és la segona vegada.
Per cert, aquí tenim l'altre component, el Carlos.
Sí, que esperem que vingui cap aquí.
Carlos.
Carlos.
Està molt enrerellista.
Vina, és que, pobre,
com que veu que no hi ha cadires,
no s'atreveix a passar.
Passa, passa, Carlos.
Ostres, i a més,
el que han posat dret és el més alt.
Fonte de rodillas.
Carlos, és que no tenim cadires,
hem passat molt de greu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què? Heu trobat aparcament al final?
Sí, pagant, no?
Pagant, bueno.
Però sí, sí, hem pogut aparcar al final.
Bueno, ja, els músics ja és el que tenen, no?
Que no guanyen per...
No, no.
Almenys per aparcament.
Ojalá, aquest nivell segur que no.
Com teniu pensat?
Vaja, ja fa, com dèiem,
molt de temps que va treure aquella maqueta.
Teniu, suposo, més repertori,
molt de repertori que veu tenir hores d'ara.
Home, des que vam començar fins ara,
tenim bastantes cançons,
però, clar, al llarg del temps es van eliminant, no?
Hi ha cançons que al final acaben per no tocar-se,
perquè o en fas de millors o les avorreixes, o no sé.
O ja no és de l'estil que...
Clar, l'estil va canviant amb el temps.
És que eren com a desfassades, no?
Sí.
De tota manera, heu hagut, com tothom,
de limitar el repertori a 30 minutets,
que seran els que us deixen d'actuació de dissabte.
Ho teniu ja tot a pamedet?
Teniu ja la llista de repertori que heu de fer?
Sí, ho tenim tot fet.
A més, ara estem preparant temes nous,
suposo que tocarem algun tema nou.
Bueno, suposo que no, tocarem.
Sí?
I temes del CD.
Com és mitja hora ja ens va bé.
Com és mitja horeta ja va bé,
perquè dona temps a fer un concert intens
i que la gent es quedi en ganes de més.
I això sempre és bo.
Sí, és veritat.
A vegades si t'allargues molt,
com que la gent no...
al final s'acaba avorrint de tu,
però mitja horeta és un temps bo.
Sí, perquè pots fer els teus millors temes en mitja hora.
Si fas una hora,
tens que posar temes de relleno,
depèn dels temes que tinguis.
Tenim un altre component dels DQE,
que acaba d'arribar amb una samarreta de nirvana.
Bona tarda.
Bona tarda, com et dius?
David.
David, doncs vinga, que ens falta algú ja.
No, ja no falta ningú, ja estem tots.
Però està tot a la banda aquí, sou quatre.
Sí, sí, sí.
Sí?
Què feu cadascú de vosaltres,
ara que us tenim a tots?
Quin és el vostre instrument?
Soc la veu, guitarra.
Bateria, veu, guitarra.
Joan?
El baixista.
I el Carlos?
Guitarra.
Dos guitarras, eh?
No tenim teclats, però tenim dos guitarras.
No, teclats, sí.
Ja us pot fer una idea
de la contundència de la música dels DQE.
I el bolo de dissabte com serà?
Doncs...
Heu pensat fer alguna cosa especial?
Home, no sé, no res especial,
el de sempre.
Home, ens ho hem preparat bastant bé.
toquem temes nous que abans no havíem tocat encara
i ens estem motivats per això,
perquè toquem algun tema nou que ens agrada.
Teniu temes nous, doncs,
i ja fa temps que va treure la maqueta.
hi ha previsió de gravar un CD o una altra maqueta?
De moment no, perquè ja estem farts de gravar maquetes.
Sí?
Sí, fins que no hi hagi uns temes molt bons
i podem anar a gravar,
tinguem diners per gravar en un estudi bo,
no traurem res més.
O sigui, de moment esteu en fase d'anar composant
i anar perfeccionant els temes.
Qui fa els temes? Com ho porteu, això?
El Xavi.
I anem fent, generalment, el Xavi.
A veure, jo faig els temes,
però després, entre tots,
cadascú dona la seva opinió
i al final es canvien coses o...
o no sé, es fa el gust de tothom.
I a nivell de lletres?
Això sempre ho pregunto
i sempre la gent ho troba molt difícil d'explicar.
Fas les lletres tu també, Xavi.
Sí, sí.
De què van les vostres lletres?
De vegades són coses personals
i de vegades són coses de la societat
o protesta o el que sigui.
Molt bé!
Esteu emocionats de tocar Tarragona
al fet de les palmeres?
Sí, sí.
Como si.
Sí, hi ha ganes.
Sí.
Hi ha ganes de sonar bé.
Sabeu, bueno,
per equip de so no serà,
que m'han dit que porteu un equip de so,
que almenys l'equip de so que estarà preparat allà...
Això esperem, sí, sí.
No sé de quants serà,
però us veu que serà potentillo, eh?
Tocar amb un bon equip sempre
entusiasma més perquè saps que donarà, donarà.
Clar.
Molt bé.
Sí, sí.
Doncs ja per anar acabant,
diuen les influències musicals que teniu.
Que aquí veiem una mica de tot.
No sé...
En general, del grup, dels de què?
Home, jo normalment escolto rock d'aquí.
Sí, rock nacional.
Rock nacional, sí, rock nacional.
Els de més?
Estaríeu en la mateixa línia
o hi haurà algú que es desviaria cap a un altre costat?
No.
Residentes, porretas y...
Estremoduro, aneu tots en pleno?
Tots els de què?
A veure Extremadura aquesta nit?
Home, jo no sé, jo sí.
Sí, sí, sí que anem, sí.
Els altres, tots quatre, eh?
Junts, fareu molt de sorolles.
Sí, sí, sí que anirem.
Escolta, els podeu convidar, no?
Podeu anar al backstage...
Home, home, si ens deixessin entrar no ens faria res, eh?
A veure si, bona en venir demà a veure-vos vosaltres.
Sí, segur que vindran.
Doncs ja per acabar l'entrevista amb els de què?
M'hauríeu de dir un moment del concert, la cançó estrella, no ho sé,
un àlbum que feu espaciada amb els instruments,
un moment del concert de dissabte, en què ens hàgim de fixar.
per la gent que ens està escoltant ara, que ha vingut dissabte al volo
i que diguin, mira, això és allò que van dir aquests chics.
Una cançó potser que hagin de corejar o que sigui la més.
No ho sé, la veritat és que encara no tenim ni l'ordre fet
de les cançons que tocaran.
Ui, ui, ui, quina improvisació.
Sempre, sí, això es fa a l'últim moment, sempre.
Però no ho sé, d'especial no hi ha res.
Home, quina és potser la cançó que us agrada més?
Com us queda en directe?
A veure, amb la que comencem sempre...
Ens sols agrada molt sempre la cançó, amb la que comencem i amb la que acabem.
Són les dues cançons en les que la gent s'ha de fixar més.
El començament i el final.
I al meitat del volo, que vagin a fer el llibre.
No, en aquest concert curtet totes valen la pena, no?
Però la primera i l'última més.
Molt bé, què es diuen, es diuen, com es diuen?
Bueno, encara no ho sabeu, però les que col·loqueu al començament i al final seran les bombes.
Sí, sí, bon.
Doncs fins aquí l'entrevista us sap greu, eh?
Per la falta de cadires, almenys.
Però vaja.
Javi Joan, Carlos David, gràcies.
Vinga, gràcies.
Toreig.
Fins demà!