La 6 i 38 minuts, 2, 4, 2, Café, sí, te sona.
Doncs et sonarà encara més en el moment que li donem la benvinguda de nou a la companya Núria.
Núria, bona tarda.
Que me n'anaves a dir col·lega.
El col·lega, companya.
És que ja començava aquí amb una aire, o almenys us sentia aquí amb una aire així de tranquil·litat, d'això que ens faltava un cafè, eh?
Doncs jo encara no l'he fet, eh? A mi em continua faltant, Sílvia.
Ja te'l portarem, ja te'l portarem.
Vinga.
No sé quan ni com, però ja te'l portarem, si no quan vinguis a la ràdio te'l farem.
Puc aguantar, no pateixis.
Sí? D'acord.
Segona crònica informativa des de la Rambla, hi ha una miqueta més de gent que abans. Ja està.
Molt bé.
Anem avançant, anem avançant, ja és important.
No tenim gaire temps, hem de parlar amb la gent del 242 Cafè, tenim amb nosaltres el David i el Benja.
Bona tarda.
Així tal qual, bona tarda.
Descobrirem per una banda el cafè, que fa molt poquet temps que està obert,
i per altra banda l'acte que organitzeu vosaltres dins les festes de Santa Tecla, que ja ho diem d'entrada, eh?
Serà dissabte, totes les entrevistes que tenim avui són actes per dissabte, està la cosa comprimideta, eh?
Molt bé.
Dissabte a les 12 al Camp de Mart.
Música de DJ, podríem dir-ho així, amb projeccions, videoprojeccions,
vaja, tota una atmosfera diferent pel Camp de Mar.
Ara en parlem, però situem-nos al 242 Cafè, que això del 242 és pel front?
Ai, sí, senyor.
Sí que ja, definim l'estil de música que poseu allà i que escoltarem al Camp de Mart, no?
El titular seria música dels 80.
Música dels 80 hi ha música nova, hi ha música, tendències que hi ha avui en dia,
d'un estil ja més gòtic, però també música molt que es pot ballar molt bé
i és també el que normalment punxem.
Música dels 80, música d'ara...
industrial, EBM, també.
Sempre una música una mica més fosca, o sigui, no tan comercial, una mica més independent,
difícil de trobar.
Ara t'ho anava a dir.
Molt difícil.
Ara entrem en les especificacions de la música que volem d'aquí, fins i tot noms de grups i de cançons.
D'acord.
On està el 242 Cafè?
A la Calle Reding, Calle Reding número 8.
I fa poquet, no? Que teniu obert?
Doncs abrimos en abril.
El 8 de abril.
El 8 de abril, para los días de Setmana Santa, que fueron muy buenos, todo ese mes.
y bueno, llevamos pues cinco meses escasos, muy poquito tiempo todavía.
Esperando que llegue el invierno para dar mucha caña, ¿no?
Molt bé. És un cafè de veritat?
Sí, sí, sí.
Sí? Vull dir que hi ha gent de cafè o gent de copes?
Desde las 8 de la mañana estamos abiertos dando desayunos.
Ah, jo pensava que era més bar de nit.
Aviam, fem la combinació.
Nosaltres en principi volíem buscar un local per poder treballar a la nit,
però per què no? També pels matins, per la tarda, és un ambient més llistès, més...
I qui va a treballar a les 8 del dematí?
El Benja o el David?
El Benja la Cristina.
Set menos quart, mai seco, i bueno, i cap allà.
Ostres, tu.
Ja fent trepans, i bueno...
És poder dar a la gent, pues, també la opció de poder venir a comerse un bocadillo,
a verse una cerveza, i luego por la noche de tomarse un cubata
i a escuchar bona música.
Todo el día, lo que pasa es que, bueno, también haciendo un poco la separación
de lo que es la cafetería del bar musical, no?
A una cierta hora, pues, se cambia la iluminación,
se ponen los 4 o 5 complementos, así un poco, pues, de noche y tal,
y sobre todo el jueves, viernes y sábado, pues, ya abierto en plan bar musical
a partir de las 10 de la noche hasta las 3 de la mañana.
Fins a les 3, no?
Sí, sí.
Primera copita.
Bueno.
Primera, segona, tercera, no?
O sea, depende.
Es una buena opción, sí, una buena opción.
El tema del migdia, de fer menús i tot això, no, no?
No, no, no.
Lo que es la cuina, Pablo Albenja, diu, no.
No, no, no.
Lo que es la cuina, passa pels bocates, i, bueno, i Déu-n'hi-do, ja està bé.
Sí, sí, sí.
Bueno, tenim lo típic, bolleria, tenim tés, tenim de tot, de tot.
Todo lo que es pot trobar a una cafetería, vamos.
Molt bé.
I bona música pel matí, també.
Fruitseta, pero...
Per començar bé el día, això és important.
Escolta, i potser l'apartat que ens interessa més,
més que res per el que porteu al Camp de Mar
és l'apartat de bar de copes, el que és el bar de la nit.
Què destacaríeu de l'ambient del 242 Cafè a la nit?
Què trobarà la gent quan vingui?
Per exemple, la il·luminació ja m'heu dit que canvia,
per tant, és un rotllo així més tranquil.
Yo, en principio, lo que veo cada noche cuando entro, ¿no?
Yo tengo mi trabajo entre semana, me voy a casa, me cambio,
y luego entonces me voy a trabajar, ¿no?
Sí, el venja l'obra i tu ja tanques.
Exactamente, y yo la impresión que tengo cada vez que abro la puerta
y entro en el bar por la noche ya con la il·luminación y tal,
la verdad es que es un estilo diferente de los locales que hay en Tarragona,
ni mejor ni peor, pero bueno, un estilo bastante diferente.
Muy poca luz, las 4 o 5 velas, los toques de Cristina que son muy especiales.
Un ambient molt pétric, pero no sé, mostra.
Pero muy acogedor a la vez, también, muy acogedor.
Y la verdad es que lo que vimos el primer mes que estuvimos abierto
es que tampoco nos lo esperábamos, es que la gente pues animaba
tanto como para ponerse a bailar y optamos por coger
y de las 6 o 7 meses que hay, por la noche, los fines de semana,
coger y quitar dos o tres meses y dejar un poco un espacio así
para que la gente pudiera bailar.
y en principio pues va dando respuesta, ¿no?
Es lo interesante.
Sent que la música que poseu té de referent als anys 80,
deveu tenir un tipus de públic, pues, de la trentena, ¿eh?
Com ara jo, sí?
Sí, sí, pero a vegades te pots sorprendre,
porque a vegades venen noyes, a lo mejor,
que te demanen per un Front 242,
que es un grup realment dels 80 o principios dels 90,
y claro, et quedes una mica parat, ¿no?
Penses que te demanaran placebo o cosetes més d'ara,
y dius, hòstia...
Ai, ai, bueno, va, va.
Se m'ha escapat.
No passa res.
Escolta, com va sortir aquesta iniciativa
de participar en les festes de Santa Tecla,
de portar una mica tota la música i l'ambient del 242
cap al Camp de Mar?
Dona, aviam, veiem que les festes de Santa Tecla,
abans ho estava comentant amb el David,
ja de fa uns anys està agafant molta força,
anem al Camp de Mar, veiem moltes,
o sigui, sobre el disc joc,
i fan moltes facilitats,
i nosaltres, o sigui, la música per nosaltres
és molt, molt important anar al local
i vam pensar de poder entrar.
I la veritat que no l'esperàvem,
però vam tindre la resposta en pocs dies
i endavant.
No, i després, a part, també,
a veure, la veritat és que
en la fiesta de Santa Tecla
la gent se decanta més a fer coses en espacios abiertos
i no encerrar-te en el local,
que se supone que durant tot el invierno
ja tens tot el temps per estar en sitios cerrados,
locales i tal.
Llavors, en Santa Tecla,
se ens occurred anar al Camp de Marte
o a cualquier otro sitio abiertos,
també per recordar un poco
les primeres sesions que hícimos,
que eren en salas més grans,
donde ya la capacidad de gente
pues era mayor
a la que tenemos nosotros
y también pues una cuestión bastante importante
es porque allí vamos a poder meter
mucha caña en sonido.
Ah, això sí.
Que, clar, el local vulguis que no...
Ya, es la semántica,
claro, claro.
No, no, no, pero allí en principio,
pues bueno,
el equipo de música
nos lo cede harmonía,
nos pone, yo creo que un buen equipo
como para poder bailar toda la noche
y que no falle nada,
que eso esperamos.
Si el tiempo acompaña también,
esperemos que sí.
Clar, això és el hàndicap
que podeu tenir,
però no, d'això no cal ni preocupar-se.
No hi ha cap problema,
hi ha paraigües per tothom.
Sí, molt bé.
Doncs escolta,
ja que ens quedan pocs minutets d'entrevista,
anem directes a com serà aquest bolo,
jo li dic bolo,
però vaja,
aquesta sessió de DJs,
videoprojeccions, diapositives,
al Camp de Mart,
recordem dissabte a partir de les 12.
Des de les 12 fins quina hora calculeu?
No tenim hora.
O sigui, potser la 5, la 6 o...
La 7.
Depèn de la gent, no?
I quina música posareu?
Qui us ve a fer de DJ?
No, doncs, ja et dic,
el DJ que actuarà a les dues primeres hores
serà el guanyador d'un concurs que han fet,
ara s'ha acabat fa un parell de setmanes,
el DJ Aidan ha sigut el guanyador.
És Nadia, al revés.
Això.
I, bueno,
i ell punxarà a les dues primeres hores,
música realment dels 80,
i després el Dani i jo,
que som els DJs de la Sala,
doncs ja ens aclarirem.
Ja fareu també música dels 80,
però amb aquesta vessant més fosca.
Més fosca,
música també d'ara,
que és també del rotllo més fosquet.
Que s'acopla prou bé, no?
Sí, molt, molt, molt.
Parlem de Joy Division,
Sí, diguem nom, diguem nom.
Joy Division,
Backhouse,
Rondos 4-2,
Nietzsche Ré,
The Petsmode,
New Order,
si una poc per aquí.
New Order,
Innestrict Confidence,
No, les tendències.
On l'aconseguiu aquesta música?
Perquè de la que s'està fent ara,
rai,
però on trobeu ara un single per punxada
als Front 2-4-2,
per exemple?
A casa del Benja.
Sí, ja ho teniu tot això.
No, però realment,
ja que moures molt, eh?
Ja que moures,
i tens que tindre la sort
d'anar a una tenda especialitzada
i que el dia que vas,
que tingui alguna cosa que busques, no?
Perquè normalment hi vas
i no trobes...
Normalment agafes
el que hi ha a la tenda.
Vull dir,
no és com una música més comercial,
que saps que surt un disco,
vas a la tenda
i bum,
ja el tens allà.
Aquí hi ha vegades que no el trobes,
tens que esperar molt,
però bueno,
paciència i...
I és música,
és el que ens agrada,
que per nosaltres no passa de moda.
Nosaltres podem sentir
una cançó,
a lo millor dels 80,
la de
300 of Love,
de Tealar,
i a tothom li agrada.
Vull dir,
és una cançó de poc mundanys.
Saps què passa amb aquestes cançons?
Que almenys a mi em passa,
que les tenim al cap,
dius,
ai,
sí,
les recordo,
i no saps mai
ni qui és el grup,
ni com es diu.
No,
però no passa de moda,
o sigui,
a lo millor la cançó
de l'estiu,
de l'any passat,
ningú se'n recorda,
però aquestes cançons
sempre estan al cor,
perquè d'altres
això de punxar la cereje,
no,
no,
no,
encara no,
ni si hi hagués una versió
així oscura i brutal
de la cereje,
t'imagines ara?
que se me quema en los auriculares.
No,
no,
a mi m'agradaria dir
que la sessió aquesta
que tenim que fer el dissabte,
l'agafem com una sessió,
però més o menys
és com una mena de classe
per ensenyar realment
què és el que fiquem al local,
o sigui,
el tipus de música,
que molt volem passar molt bé,
això és el primer,
però que també la gent sàpiga
que poden escoltar
des dels seus mig
fins a Ramstein,
per dir alguna cosa,
vull dir,
és tot aquest tipus de música
que en qualquer lloc
no te ho fiquen mai,
que per cert,
el que sona de fonda
està molt bé,
aquí cosa de la nostra companya Silvia,
música que també ens indica
que hem d'anar acabant
aquesta entrevista,
us ho recordem,
les sessions del 242 Cafè,
el 242 Cafè
que se'n va amb la seva,
amb els seus vinils dels 80
més foscos,
més tètrics,
cap al Camp de Mar.
I els CDs del 2000.
CDs també, eh?
Sí, perquè el 2000
ja vinil, poca cosa.
Déu-n'hi-do.
Cap al Camp de Mar,
dissabte a partir de les 12
i fins l'hora
que vosaltres digueu.
David Benja,
242 Cafè,
gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
M'agradaria saludar
que no han pogut vindre,
a la Cristina,
que també és una de...
Que és la dels detalls
al Cafè.
Molt bé, la Cristina
i el Dani
que estirà treballant,
m'imagino que ens estirà escoltant.
Dani, hola!
El coneixerem al Camp de Mar,
gràcies.
Molt bé, gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.