...
Ai, que se'ns acaba el mes. Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, que fort, que fort que has entrat.
Una mica més i deixa sort a tot el personal, que és dilluns, home.
Que tu has de prendre més tranquil·litat, que així ja ens ho diràs el divendres.
Ai, com es nota que tu estàs treballant cada dia i jo estic fent altres feines més tranquils.
Com cada dia, cada dia.
Andrés, que ja se'ns acaba el mes.
Ja se'ns acaba el mes.
Perquè avui és 29, demà 30, ja, corre, corre, corre, d'aquí a Repón, que tindrem aquell pont de la prostitució, de la Immaculada.
Ja et veig els ullets com et brillen.
Ai, que ja ens agrada això de fer festa de tant en tant, eh?
Val, vinga.
I a tu t'agrada també l'Antonio Machín.
Home, això molt.
Perquè hem de dir, a tots els oients que s'acaben d'incorporar ara mateix i que no ens han escoltat durant tota la setmana passada i l'altra, ja portem gairebé tres setmanes, no?
O dos.
Més o menys, jo crec.
Ara entrem a la tercera.
A la tercera entrem a aquesta, no?
Sí, és que esclar, hem de fer tota la pel·lícula que parla d'Antonio Machín.
I tant.
Doncs això mateix, que estem amb el documental d'Antonio Machín, que sentim la seva música, que sentim la veu dels diferents protagonistes i que anem-hi, som-hi ja.
On ens havíem quedat?
Doncs mira, ens havíem quedat que el Rafa Rodríguez, amb el seu estil així aflamencat, canta una canció d'en Machín.
I llavors canvia l'escena i ens trobem que estem viatjant amb una espècie de golondrina pel riu, per allà a Sevilla, i estan viatjant allà Botafogo, el pianista que va tindre Antonio Machín,
Maria José Lugo, que era una neboda d'Antonio Machín i el marit d'aquesta, i estan comentant coses de la vida d'en Machín. Escoltem què és el que diuen.
Se hubiese olvidado de las demás capitales. Se hubiese quedado aquí.
Ya se hubiese quedado en su chalé, con Angelita, tranquilo, y nada más.
Claro, una de las cosas que me la atraía, aquí la había conocido a ella.
Y que la hacía aquí mucho. Paseaba por la calle Serpe d'aquí de Sevilla y eso era todo, no podían dar dos pasos.
Mira, ahí va Antonio, ahí va con Antonio Machín, Machín.
Torna a haver un canvi a la pantalla i apareix el conegudíssim mercat de la Boqueria, de les Rambles de Barcelona.
Veiem les seves típiques parades i saltem, de cop i volta, això ens situa a Barcelona,
saltem a un escenari on estan actuant Nancho Novo i Los Castigados Sin Postre.
Serà per cantar a Machín així, d'aquesta manera.
També els venedors comentaran alguna de les coses d'en Machín.
Pintó, si pintas con amor, por qué desprecia su color, si sabes que en el cielo también los quiere Dios.
Ay, creo que a mí me gusta el Antonio Machín, mira mí, claro, de mi tiempo.
Hombre, uno de mis históricos, mi hombre, mi cantante, Angelitos Negros, que era el Antonio Machín,
para mí ha sido uno de los melódicos mejores que ha tenido España.
¿Qué sé de él? Pues mira, que cantaba muy bien, que bailábamos al son de su música.
Claro, y venía aquí, a Barcelona muchas veces, a cantar, en un sitio que se llamaba Piscinas y Deportes, que ahora ya no existe.
Y allí, yo sí he bailado, claro, yo tenía entonces 23 años.
Ay, mira si hace años.
La cardemia, la cardemia.
También la cardemia, la cardemia, sí.
Sí, también.
Claro, sé que nos buscan.
La cardemia, la cardemia, para ti.
Que me están haciendo una película.
Pintor, si pintas con amor, ¿por qué desprecias su color?
Si sabes que en el cielo también los quiere Dios.
¡Eh!
Píntame, angelitos negros.
Píntame, angelitos negros.
¡Eh!
Si digan angelitos negros, los motivos de su éxito están muy claros.
Es decir, es una melodía muy bonita.
Aquest que està parlant ara és Àngel Casas, el conegut presentador, periodista i crític.
Seguim escoltant.
Y el texto refleja perfectamente la onda espiritualidad cristiana de la que están imbuidos todas las familias españolas.
Pintor nacido en mi tierra, con el pincel esperanquero, pintor que sigue ese rumbo de tantos pintores viejos.
Aunque la virgencia blanca, píntame a los negritos negros, que también se van al cielo, todos los negritos buenos.
Pintor, si pintas con amor.
¿Por qué desprecia su color?
Si sabes que en el cielo también los pierde Dios.
Antonio Machín.
Botafogo, que és el que ha començat a parlar ara, està passejant per Barcelona.
De cop i volta ens trobem davant del vestíbul del teatre i cine Tívoli.
I enfront està també el cine, que també és teatre, novetats.
Escoltem els seus comentaris.
Tenia bastant més públics del que venia a Tívoli.
I aquí, Concha Piquer, contrató a Bola de Nieve, el gran showman cubano.
Però no li dejo para què.
I quan arribó Bola de Nieve, i vio en el Novedades anunciado Antoni Machín.
Fui a veure-lo i li oïó Los Angelitos Negros.
Con aquella interpretació que en aquells anys,
tenia que cantarla por lo menos 5 o 6 veces cada vez, cada noche.
i quan termina la actuació, vien a veure a doña Concha.
Ja ha terminat la junció.
I jo, home, ja està vostè aquí, maestro.
Me vull ensenyar
el escenario que he fet para vostè.
I baixó un teló,
tot el que era el escenario,
un teló de Angelitos Negros.
I clar,
quan ve aquello, dice,
senyora,
jo traigo mi propio repertorio.
Ai, no, pues ten usted que cantar esta canción
perquè és para el que jo li traig a vostè.
Dice, senyora,
esa canción no forma parte de mi repertorio.
Ademais,
ahí enfrente hay un paisano mío que lo hace muy ben
i jo no la vull fer competència.
Un senyor que jo respeto mucho
perquè era una gran estrella en Cuba.
I ahí se terminó el contrato.
Bé,
amb aquestes paraules de Botafogo
acabem amb el dia d'avui,
però...
Ei,
el nostre contracte no acaba aquí, eh?
Demà segueix.
Que continua demà.
Demà segueix.
És que ara ha acabat d'una manera tan així,
tan ràpida i tan...
Clar, tu ho has entès, eh?
I tu imagina't que al Tiburi contracten,
contracten un altre artista
perquè canti també en Helitos Negros
i a davant està cantant...
No, no, no, no pot ser.
Estava cantant Antonio Machín.
Doncs encara ràpida,
perquè sempre hi ha algun altre rostre pàl·lit.
Quan hi ha gent de categoria,
de categoria es nota.
Bé, acabem, doncs,
perquè hem d'escoltar Antonio Machín.
Sí.
Quina cançó has triat?
Va, una càtedra.
A veure,
volia triar l'Hangélicos Negros,
però dic que és un monogràfic avui,
l'Hangélicos Negros,
i hi ha d'altres cançons,
i aquesta la podem aguardar per més endavant.
Molt bé.
Doncs mira, el Bésame Mucho.
Doncs vale, començem.
I mira, petonejant...
Que comencem a escoltar-la, vull dir, dona.
Això, això, això.
Ja m'has mirat malament.
A veure, Andrés, a veure, eh?
Fins demà.
Bésame.
Bésame Mucho.
Bésame Mucho.
Como si fuera esta noche la última vez.
Bésame Mucho, que tengo miedo perderte,
perderte después.
Bésame.
Bésame Mucho.
Bésame mucho,
que tengo miedo, mi vida, perderte otra vez.
Bésame Mucho,
que tengo miedo, mi vida, perderte otra vez.
Bésame Mucho,
qué tengo miedo, mi vida, perderte otra vez.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!