...
Talió com avui, 12 de març, però de l'any 1948,
neix una de les grans estrelles de la generació post-hippie, James Taylor.
Close your eyes and think of me, and soon I will be there to brighten up even your darkest night.
You just call up my name.
A principis dels 70, James Taylor va irrompre en l'escena musical
amb les seves cançons intimistes i la seva guitarra acústica.
Representava el pas de l'activisme propi de la seva generació, l'escepticisme polític dels 70.
Tot va començar el 1970 amb el revolucionari disc Sweet Baby James,
on es destaca el tema Fire and Rain, en el que reflexa les seves experiències en diverses institucions psiquiàtriques.
El 1972, durant la gira de representació del seu següent àlbum, One Man Dog,
es va casar amb la cantautora Carly Simon, que ja era per aquell llavors coneguda pel gran públic.
Durant molts anys van realitzar discs en conjunt on es podria destacar com el millor d'aquest període, Gorilla.
Aquesta interessant unió musical i sentimental, però, es va trencar l'any 1983.
Sous-titrage Société Radio-Canada

El 1976, Taylor va presentar el seu primer àlbum de grans èxits,
que inclouia temes com Handyman i Traffic Jam, que va ganar doble platí.
Els 90 va tornar amb un canvi de perspectiva, sent el seu àlbum més recent Hourglass.
En síntesi, James Taylor, a través de quasi quatre dècades de carrera, ha anat conquistant fans de diverses generacions.
La majoria dels seus àlbums van guanyar discs d'orc i de platí.
El 1971 va guanyar un Grammy com el millor cantant pop per la cançó You Have Got A Friend i el 1978 per Handyman.
A més a més, els 16 treballs de diversos èxits, Taylor encara avui ha considerat un dels compositors més prolífecs dels últims anys.
I have got a friend, people can be so cold, they'll hurt you and desert you, well they'll take your soul if you let them, oh yeah, but don't you let them, you just call out my name.
And you know wherever I am, I'll come running, to see you again, oh baby, don't you know about when the streets are...
En la mateixa data d'avui, però de l'any 1940, neix el Gerou.
Ain't no sunshine when she's gone
It's not warm when she's away
Ain't no sunshine when she's gone
And she's always gone too long
Anytime she goes away
I wonder this time when she's gone
El Gerou és cantant amb un estím molt personal, amb influències del món del jazz, sobretot, i seguides del pop i del ritme en blues.
Gerou portava més de 25 anys en el món de la música i té possessió de diversos Grammys,
el que va obtenir el 1977 el millor cantant jazz, el del 82 el del pop i el del 93 el del ritme en blues.
La il·lusió de la seva vida havia estat sempre la de pertanyar a un big band, fer duets amb baixistes o pianistes i treballar amb una orquestra sinfònica en un disc al qual el tema principal és la llegenda sobre un déu indi.
Doncs tot això ho ha aconseguit.
L'única opinió negativa sobre la música que pugui fer referència a Gerou és referent al rap.
Va arribar a declarar en públic diverses vegades que el rap és una desgràcia per la música negra, ja que el seu únic barem és l'èxit.
Els seus 13 primers àlbums fins, Tenderness inclòs, van ser realitzats sobre la mateixa discogràfica amb la que va treballar més de 25 anys.
Després, tal com ell indica, va arribar a l'hora de seguir el meu propi camí.
Reconeix haver fet tots els estils que havia somiat i sobre les seves influències a l'hora de començar a cantar esmenta des de Bob Dylan o els Beatles com Nat King Cole,
Ella Fitzgerald, Johnny Mitchell, clàssics com Bach o el cantautor francès Leo Ferrer.
Actualment ha tornat a l'estudi de gravació després de sis anys de silenci amb el seu 14è àlbum anomenat Tomorrow Today.
I fins aquí les efemèrides d'avui. Fins demà.