Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí tinc la xuleta.
Es diu màster en gestió i difusió de fons arxivístiques i documentals.
Per fer-ho en paraules a planeres, què es consideren fons arxivístiques i documentals?
O sigui, quin tipus de documents entraria en tot això?
Bé, clar, quan parlem de documents d'arxius, mos pot vindre la memòria, documentació històrica i pergamins i documentació antiga, però no.
Fa referència també a qualsevol tipus de document, qualsevol tipus d'arxiu.
Arxius administratius, documentació electrònica, documentació també contemporània.
Molt bé. Qui més, qui menys té a casa seva, per fer-ho a nivell popular i casual, eh?
Qui més, qui menys té a casa seva? Tota una biblioteca, un munt de llibres o un munt de música de CDs i ha pensat alguna vegada en ordenar-s'ho.
Aquí estem parlant del mateix, però, clar, a nivell professional i amb grans quantitats, amb grans volums, no?
Sí, esclar, es tracta d'arxius d'empreses, d'arxius d'institucions, d'arxius administratius, de l'administració tan municipal com l'administració central o administració autonòmica.
No tant dels arxius familiars que puguem tindre a casa, que seria, clar, un arxiu familiar és un arxiu molt petit, de totes les factures, impostos...
Que comences pel número 1, 001 i vas fent.
Sí, vas fent, sí, esclar.
Aquí hi ha tota una catalogació que fins i tot hi deve haver un estàndard de catalogació i totes unes regles, no?
Bé, internacionals, sí, a l'hora de catalogar, perquè tothom d'arreu del món pugui trobar de tot.
De tota una manera, jo voldria dir que els arxius familiars, la immensa majoria sí que són molt reduïts i a més es repeteix moltíssim la documentació.
Gairebé tots tenim la mateixa documentació a casa, però hi ha alguns arxius familiars que accedeixen, per dir-ho d'alguna manera, a la categoria de patrimonials,
que són quan podem tenir documentació, per exemple, dels nostres avis o besavis, no?
Aquí Tarragona, bastant fàcil, aquí Tarragona ciutat potser no tant, però fora, en els pobles així, pot haver-hi gent que tingui documentació del segle XIX que acrediti que són propietaris de vinyes o de terres, etcètera, no?
Hi ha gent que tindrà més d'aquesta documentació i altra menys.
Si l'han salvada i no els interessa guardar-la perquè veuen que no tenen interès, doncs una cosa interessant és dipositar-la o donar-la en arxius que sí que guardaran aquesta documentació.
Nosaltres pensem que la història es fa també a base d'aquesta documentació petita, per dir-ho d'alguna manera, no?
Per ella sola potser no podem fer res, però en el conjunt de documentació que es diposita sí que podem saber.
I bé és una altra cosa que nosaltres ara veiem documentació que el moment que es va fer potser no es considerava important, però en canvi ara...
Amb el pas del temps.
Amb el pas del temps, és clar, per saber, per exemple, jo que fa bastants anys que estic casada, el preu que es pagava des de l'electricitat quan vaig començar ara és molt diferent, per exemple, no?
És veritat que ara hi ha molta més documentació per estudiar aquestes qüestions, no?
Però vaja, això no vol dir que la tria que es fa d'aquesta documentació no sigui necessària i pot ser interessant.
Parlem, doncs, concretament d'aquest màster, ara anirem amb aquestes particularitats que és molt interessant, un màster que em sembla que és el primer any que es proposa, no?
Ja teniu experiència en el tema.
Bastanta.
Sí? Ai, mira tu! Jo dic, mira quina innovació!
Sí? És que, clar, el no tenir la URB no té estudis d'arxivística pròpiament dits, no?
Llavors ja està bé, suposo, que hi hagi aquesta iniciativa.
Sí, hi ha un ensenyament propi a l'autònoma, no?
Aquí és un màster, aquest de màsters és el segon que es fa, i a vegades es van fer, entre mig dels dos màsters, dos postgraus.
Ara n'hi diuen cursos d'especialistes, eh?
Però és exactament el mateix, amb el mateix tema, eh?
De gestió, eh? I difusió... Gestió, bàsicament, de la documentació.
Una cosa és la gestió i l'altra és la difusió, tot i que, clar, una cosa també va lligada amb l'altra, perquè...
Això és el que pensem que hauria d'anar, però que normalment als estius es consideren un món bastant tancat, no?
I, clar, la gent coneix molt poc el món dels arxius, no?
És això que ha dit el Daniel Pinyol, que ens pensem ben bé que no, amb el pergamí, eh?
Ens veuen els dos en cada pergamí, eh?
Sí, sí, home, és la imatge.
O sigui, és encara més retro, podríem dir, més tancat que la imatge d'un bibliotecari, no?
Com un bibliotecari ja te l'imagines, típica bibliotecària amb llaretes i tal.
Doncs ja, un archivista, bueno...
És que la població en general, amb una biblioteca és més fàcil que hi vagi, buscar algun llibre, demanar algun diari, alguna cosa que li pugui interessar.
En canvi, amb un arxiu, sempre hi ha la idea que hi va un especialista, un investigador, una persona, que li interessa alguna cosa en particular.
I el públic en general no hi va.
Llavors, és important aquesta vessant de la difusió, també.
La gestió és importantíssima.
Abans has preguntat, has comentat, la qüestió de les tècniques aquestes, no?
Com se classifica una documentació, com hem d'organitzar.
Doncs bé, això són tècniques de gestió, tècniques d'organitzar un arxiu.
Després, un arxiu per molt ben organitzat que estigui, molt ben classificat, si no el posem a l'abast del públic, no serveix absolutament de res.
Perquè per el que serveix, bàsicament, l'arxiu és per després poder-ho trobar.
Esclar, guardem informació per poder-la servir a tothom, a la institució que l'ha generat i als ciutadans en general.
I clar, hi ha d'haver unes tècniques també de difusió, que poden semblar a vegades una mica irrisòries.
Per exemple, muntar una festa al carrer amb documents, penjar documents pel carrer, reproduccions, evidentment, no documents originals.
Se poden fer, per exemple, exposicions, conferències.
Això que dius, això és molt interessant, molt divertit, però em vols dir que s'ha fet mai, Daniel.
Sí.
Sí, això de fer una festa al carrer.
Sí, sí, l'any passat de Reus va haver l'any Gaudí i va haver, estem a Tarragona, però potser puc citar l'exemple de Reus,
que, per exemple, als llocs on Gaudí va passar, a la Prerol de Sant Pere, el van batejar,
hi havia l'acte de bateig penjada al carrer, als peus de l'edat del campanar.
A l'Institut Salvador Vilasega, que és on havia estudiat, hi havia l'expedient de Gaudí penjat a la porta.
Reproduccions, sempre.
És una forma d'acostar els documents i la història al públic, també.
Potser no ho valorem prou, eh?
Potser aquest tipus de documents, bueno, un acte de naixement, falta una mica de sensibilitat.
Especialment, suposo que tampoc hi ajuda gaire el fet que, normalment, aquests documents, com més antics són, més importància tenen
i, normalment, estan com a protegits, no? Vull dir, no els podem tocar, no els podem palpar.
Espero una mica... A mi em fa l'efecte que no valorem prou tots aquests documents antics.
Sí, ni valorem ni tampoc potser... potser no hi ha formació adequada perquè la gent ens puguem acostar amb aquest tipus de documents.
fins i tot a la universitat, quan a vegades expliquem algun document d'aquests, els alumnes te miren amb una cara com una cosa nova,
com si no haguessin sentit dir mai aquests documents que estem explicant.
i, realment, no es valori prou. Fins i tot quan hi ha canvi en una empresa i això, es poden arribar a llançar documents.
Amb una masia que l'han canviat de mans, els documents d'aquella masia poden acabar la prossa.
I podríem explicar moltíssims exemples de documentació...
Que us poseu les mans al cap de dir, però què heu fet de destrossar això, no?
La ràdio, per exemple.
Perquè hi ha la història oral, per exemple, o les cintes, que això és un fons molt interessant, eh?
Sí, sí, que a vegades no li dones importància en una entrevista que has fet, dius, bueno, va...
I, clar, al cap d'un temps allò té la seva resó, té la seva importància.
Aquí a l'estiu històric tenen un fons d'història de la guerra, gravat en cintes, no?
És història oral. Això també es considera documents, eh?
O sigui que nosaltres tenim una visió, aquesta que he dit abans, de sobrepaper, no?
Però cada vegada més la documentació té suports més variats, no?
I pot ser també més variat el contingut, eh?
Llavors, jo penso que la majoria de documentació que es guarda és molt actual.
Ens informa d'ara, no? D'ara.
És que hem de deixar de... O sigui, sobretot aquest març que està dirigit a documentació administrativa, eh?
O sigui, la que té, no sé, entre cinc o entre un any, o i trent o quaranta, una cosa,
d'aquest tipus així, no? Bàsicament, eh? Bàsicament.
Nosaltres dels xius històrics hem parlat molt poc.
Ah.
M'explico, no?
Sí, sí, sí, sí.
Això està enfocat, eh? Per aquest tipus d'arxius, no?
Això que hem dit de les institucions, bàsicament els municipals, etcètera, d'aquestes.
I després, documentació d'empresa, també, no?
Quin tipus d'assignatures, doncs, impartireu al llarg d'aquests dos anys que dura el màster?
Més o menys fem una enumeració així, ràpida?
Bé, a grans trets hi ha una sèrie de mòduls.
Per exemple, un mòdul introductori sobre fons arxivístiques i el que és l'arxivística.
Un mòdul, també, sobre fons documentals, que van des de l'administració pública, estatal,
autonòmica, diputacions, consells comarcals, municipals, administració de justícia,
documentació militar, documentació eclesiàstica d'empresa,
aspectes legals, per exemple, de l'accés i l'ús de les fonts documentals,
que és una conferència inaugural que es va donar abans d'ahir a càrrec del professor Josep Matas,
que és arxiver i advocat i entén molt d'aquests temes de la qüestió de la legalitat.
Què voleu dir amb això?
Un exemple molt clar, la qüestió de la protecció de dades personals.
Per exemple, la setmana passada van aparèixer uns currículums del fòrum llançats per terra.
Aquestes dades són dades personals que no poden estar a l'abast de tothom.
Llavors, aquest professor, aquest advocat, va explicar això,
aquests aspectes de la privatització de les...
privacitat d'aquestes dades.
Per exemple, també hi ha la qüestió de fons orals, fons audiovisuals,
fons cartogràfiques, hemeroteques, tècniques per poder entrar dins d'aquests arxius,
és a dir, una persona quan va en un arxiu, què és el que ha de fer?
Sistemes per poder entrar a l'arxiu, explotació de la documentació,
és a dir, quines dades podem treure dels documents,
quina informació ens ofereix, serveis educatius de l'arxiu,
parlàvem d'allò de la difusió de la documentació,
és important que en un arxiu, sobretot si és gran,
tingui un servei educatiu, igual que tenen els museus,
o que pot tindre, per exemple, la Biblioteca Pública de Tarragona.
Organització d'activitats divulgatives, edició, publicacions corporatives, edició digital,
tot això són les assignatures, els mòduls, que estudiaran aquests alumnes matriculats.
Quin tipus de gent se us ha matriculat en el màster que he dit s'ha matriculat,
perquè de fet heu començat ja oficialment avui les classes.
Quin tipus d'alumnes teniu? D'on venen?
Bàsicament són alumnes d'història.
De fet, nosaltres dos ja hem dit que som d'història,
i el tercer també és d'història.
Llavors, bàsicament hem enfocat aquest tipus d'alumne.
De tota manera, això no vol dir que si a alguna altra persona l'interessés,
no fos d'aucun altre ensenyament, no pogués matricular-se.
Una de les coses que aquí tindran classes espècies,
tota la qüestió d'informàtica.
Ara t'onava a dir, clar, aquí, informàtica, una assignatura ja ha d'haver ser.
Absolutament.
Però començant gairebé, com qui diu, de la base dels d'ara, diguem-ne, no?
De la gent d'ara, que no és la mateixa de fa 15 anys, per exemple, no?
Doncs, programes dirigits o fets ja pensats pel món dels arxius, no?
Doncs això serà un capítol molt important, especialment del primer.
I el segon serà l'utilització d'aquests medis per la divulgació, no?
O sigui que la informàtica és molt present, no?
Però repeteixo que l'alumnat, bàsicament, és d'història.
Déu-n'hi-do, teniu molta gent apuntada?
Tenim 16 persones.
Bueno, està bé. Comparació amb l'edició anterior?
No, menys. Hem arribat a tenir 32, 30.
Molt bé, és un número, està bé, 16 perquè passa aquí, bles les classes de tothom.
A més de cada, doncs, serveix, bueno, com ho diria, els ordinadors que hi ha en les aules i així.
Les aules d'informàtica.
D'informàtica, de la facultat, més aviat va millor que siguin 16, però pas 30, eh?
No, i a l'hora de les pràctiques, a l'hora de treballar en grup i això, clar, és un grup també més dominable per part del professor que no pas un grup de 32, que seria interessant que hi fossin a tots els nivells, però, bueno, si són 16 o 15, doncs no passa res.
I després, per exemple, nosaltres fem visites a arxius, no?, doncs amb 16, doncs és relativament fàcil deixar, no?, que et deixin veure al fons, no?, i viatjar o si és llogar-te, però en canvi en 30 la cosa ja es complica moltíssim, eh?
Doncs mira, parlant de visites a arxius, quins arxius podem trobar aquí a Tarragona, de diferents temàtiques, però que valgui la pena visitar sense poc, que la gent hi vagi?
Molts, molts, eh?
N'hi ha molts.
Recomaneu-ne algun? Algun que sigui fins i tot modèlic, allò de dir, ostres, que ben posat que ho tenen i que accessible.
Ben modèlics bastants, sí.
El del Port, sí, l'històric, després el d'Arxiu de Ossassà, el de la Diputació també, l'administratiu, què més hi podíem dir?
L'Arxiu del Port.
L'Arxiu, ja ho he dit, no?
A nivell de ciutat, aquests quatre.
El de l'Ajuntament s'està muntant, eh, també.
I són públics tots.
Ah, i per ni un altre, de serveis territorials de la Generalitat també, està el polígon, em sembla, Constantí, tocant a Constantí també.
Són públics tots aquests arxius? Es poden consultar? On hi ha algun que...?
Bé, l'Arxiu de Ossassà està obert al públic, no és públic perquè, com que pertany a l'Església, no és el que podríem entendre públic.
Podríem discutir moltíssim sobre aquest concepte, però, per distingir, però si estan oberts al públic en general, amb la targeta d'investigadors, hi pot accedir.
I, de fet, hi ha un públic actualment d'aquests arxius que van a buscar informació que potser amb algú mai se li havia ocorregut, per exemple,
tot el que és elaboració d'arbres genealògics per estudiar la genealogia de la família.
És que més d'una vegada, jo crec que més d'un oient haurà pensat, ostres, jo, quan m'agradaria saber d'on vinc i tal, i quan tingui temps...
Clar, això ha d'estar en algun lloc. I a internet no, eh? Últimament ho trobem tot a internet.
Però a internet no és la solució, en aquest cas.
No, no.
I ho no tenen, això? No ho tenen?
Deixa'm, deixa'm una cosa. De tot a més, a internet es troba escanejat, o sigui, estupendament bé,
l'estiu històic, el fons de la comuna, de l'estiu de la selva del camp.
Ah, sí?
La selva del camp té un fons documental molt ric, no?
I de fa molts anys, molts anys potser vull dir 7 o 8, no sé exactament.
No sé exactament.
Amb l'era d'internet, 7-8 anys són molts anys.
Sí, molts anys, sí.
Doncs tot el fons de la comuna, el tenen escanejat i tu demanes un password, te'l donen immediatament,
gairebé immediatament, te'l donen, i pots entrar i baixar-te la documentació que vulguis.
I en pots fer fotocòpia, o sigui, ho tenen molt bé aquests, eh?
Documentació històrica, eh? Aquesta sí que és documentació històrica.
Meravelles de la informàtica.
Sí, no et cal anar a l'arxiu per poder veure aquesta documentació.
I això que diem abans de la genealogia, doncs això està als llibres parroquials,
als registres parroquials de batejos, d'òbits, de difunts,
i també la documentació notarial, que n'hi ha moltíssima aquí a la província de Tarragona,
i concretament a la ciutat de Tarragona n'hi ha una col·lecció bastant important.
Passa que això és una cosa suposo tan especialitzada,
que com no vagis amb algú que et faci de guia, precisament amb l'arxiver,
que és qui coneix tota la documentació,
un particular que va a buscar una certa cosa molt concreta s'ha perd.
S'ha perd, especialment amb aquests arxius així més documents legals i coses d'aquestes.
Sí, quan se va amb un arxiu el primer que s'ha de fer és saber el que hi ha a l'arxiu,
la persona t'hi pot ajudar.
Com que és important difondre aquests fons,
hi ha unes eines que són instruments de descripció,
guies, inventaris, catàlegs, és a dir, llistats de la documentació que hi ha allí,
i un cop tu ja saps el que vas buscant i el que pots trobar per allí ja pots demanar el document.
Però a vegades cometem l'error d'anar directament al document.
Llavors la gent no se'ls pot servir la documentació demanant simplement així,
sinó que has d'anar entrant en una sèrie de passos.
El primer que es fa amb un arxiu quan s'hi entra és intentar saber el que hi ha.
ja pots perdre un dia o dos per saber el que hi ha i saber realment el que estàs buscant.
El gran desavantatge, suposem, d'aquests arxius és la falta d'espai.
Perquè suposo que aconselleu, evidentment, que ni que es pugui passar a digital tots els documents,
gravar en CD, guardar amb qualsevol suport d'aquests digitalitzats,
l'original en paper, allò s'ha de guardar.
Sí.
No? Clar, això ja és.
Per tant, aquí ja necessitem un volum d'espai increïble, però bueno.
És la desavantatge que té.
Sí, espai, que el terra dels arxius s'aguanti bé, perquè clar, no és només espai sinó que és pes.
A humitat.
A humitat, sí.
Clar, la temperatura, etcètera, una sèrie de condicionants que són importants per conservar la documentació.
Però és clar, amb la documentació actual, què es fa?
Hi ha unes tècniques que és de llançar la documentació.
És a dir, no podem guardar tota la documentació que s'està generant.
Llavors, hi ha unes tècniques, uns sistemes d'avaluació de la documentació i d'expurc.
Llavors, estem veient de forma legal que es pot llançar la documentació.
Però aquestes tècniques que dius de... dius, hi ha unes tècniques per avaluar si ho hem de llançar o si ens ho hem de quedar.
Això està tipificat o és a criteri de qui ho porta?
Tot això està escrit, eh?
Sí, sí.
I que a vegades sembla una mica de sentit comú i de cadascú que faci el que pugui i el que vulgui, tot això està escrit i tal com s'ha de catalogar i tot això.
Sí, hi ha unes lleis d'arxius, hi ha unes tècniques i que diuen, doncs, una comissió avaluadora, és a dir, no ho pot fer l'arxiver, diu, ara a mi em falta lloc i el llanço.
Hi ha una comissió d'experts, historiadors, polítics, advocats, juristes, que determinen quins llistats, quina documentació s'ha de llançar.
En funció potser del temps, del tipus de documentació.
Del tipus de document, per exemple, no cal guardar totes les multes que s'han generat, multes de trànsit.
Hi hauria gent que no els acabaran a casa.
Amb un i amb 10, també. Només amb un model que en guardem de cada 10 anys n'hi és suficient.
Vaja, per tenir un exemple, no?
Sí, per tenir com un testimoni.
Hi ha una cosa que molta documentació, per exemple, l'isenda o les declaracions de renda,
consten en alguns altres llocs, o sigui que la declaració a cap d'un temps es pot eliminar
perquè els resultats ja consten en un altre lloc.
O els faxos que rebem, hi ha l'original.
O sigui que hi ha molta cosa que nosaltres guardem com a document autèntic i que no ho és.
Que potser ja ho tens duplicat.
O duplicat, o que ja està repetit en altres llocs, o consta la quantitat, el resum, el que sigui.
O sigui que l'eliminació té segons bons criteris, normalment.
També a vegades es fa en plan sac, eh?
Sí, bueno, clar.
A les anys d'alt no, eh?
A les escrives no.
Ja veieu que el tema dona molt de sí i que va molt més enllà d'anar posant clips als papers, eh?
Sí, sí, sí.
Es treuen, es treuen.
Dóna per dos anys de màster.
Els clips no s'han de posar, els clips no s'han de posar, no.
Es treuen, es treuen.
Ui, i grapes encara més, per favor.
Grapes menys, per favor.
Ni agüies d'aquests de cap, eh?
Res, res.
Os recordeu alguna anècdota d'aquestes?
D'algú que us hagi portat algun document o...
I veieu que està fet molt bé, allò de dir, però senyora, vostè què ha fet en aquest paper?
Sí.
Jo recordo una vegada que va venir un senyor, portava pergamins, que anem de casa seva,
els havien marcat i posat a la paret, però allò havien quedat com una mena de microclima,
es havien humitejat i es havien podrit.
Allò, el típic que queda oxigen al mig, no?
Sí, bueno, i llavors venia perquè li acabéssim de llegir perquè s'estaven desfent, no?
Ai.
O sigui que, diguem, entre nosaltres un bunyol, no?
Sí, sí.
Perquè no és legible, és res.
És que un pergamí mai s'ha de penjar al menjador com si fos un quadre.
Perquè, esclar, la llum del focològic que li posem al damunt i això per fer bonic,
no, se menja la tinta i llavors es podrà llegir.
I el pergamí és pell d'animal i es pot podrir, si no està en unes condicions òptimes, esclar.
Em sabríeu dir, vosaltres, que de...
Bueno, com dieu, per diferents arxius, si per aquí a Tarragona Ciutat o a la demarcació
tenim algun document, allò, molt important, sí?
Sí.
Ai, he de seguir-ho que sí.
Per exemple, la butlla...
Això és en pla Indiana Jones, eh?
Sí, sí, sí.
N'hi ha bastant per alguns.
N'hi ha molts documents.
La butlla pontificia de restauració de la seu metropolitana de Tarragona,
que està guardada a l'arxiu diocesà de Tarragona.
Ah, i què és això?
És un document pel qual el papa Urbà II va donar potestat al berenguer sonifret de Lluçà,
que era bisbe de Vic, per restaurar, és a dir, tornar a activar la seu de Tarragona
en un moment en què la zona de Tarragona estava encara ocupada pels musulmans
i a partir d'aquí va començar tot el procés de recuperació d'aquesta seu.
Sí, tens quants segles, eh?
Sí, sí, de l'any 1091.
Uh!
Déu-n'hi-do, aquest podríem considerar que és un dels més importants?
Sí, no?
Sí, bueno, de cap a la ciutat sí, eh?
Jo penso que sí.
Però vaja, Tarragona pot estar...
Tarragona en el sentit ampli, eh?
No ciutat, eh?
En general, no?
Pot estar contenta amb els estius que té.
Sí, sí, sí.
Per exemple, el que he dit he de documentació notarial
i després un altre fons que també és especialment ric
són els llibres sacramentals, els llibres parroquials, no?
Perquè Barcelona estava anant a les parròquies
i durant la Guerra Civil els van cremar.
Encara aquí ja els havíem recollit,
estava en el pla d'obisbe i no els van cremar.
Llavors, de cada les genealogies que dèiem abans,
la gent els consulta moltíssim, no?
O sigui que és molt interessant.
Montserrat, Daniel, vosaltres com a investigadors també
heu buscant mai un document que no hi hagi manera de trobar?
Ai, no ho sé.
Sí, o hi ha documents que m'agradaria trobar i no hi són.
Per exemple, per exemple?
No ho sé, un munt.
Perquè, clar, la recerca és a base d'hores i vas...
A vegades trobes un document i voldries trobar el següent i no hi és, no?
Sí, dius, aquí falta una pàgina, no?
Sí, falta una cosa, no ho sé, un munt.
Però, clar, la recerca és a base d'anar a passar hores
i anar passant pàgines de documents i de llibres
i potser t'agradaria trobar la segona part, no?,
d'aquella història, d'aquell acte que hi ha amb aquell document.
No ho sé, no ben bé.
Jo, com a exemple, jo recordo el Padel Tisent
que buscava l'edició del Quixot de la Veianeda
que es deia que es havia editat aquí a Tarragona, no?
Jo em recordo que m'ho havia dit que si el trobava que l'avisés.
I mira, com si no el trobessis, allò.
Perquè es diu que era del rector de Baix Fogona.
I me'n recordo que ho comentava, no?
Mira, és una cosa que buscava, que mirava,
la buscava així específica, però allà en si sortia, no?
Doncs Montserrat Sant Martí i Daniel Pinyol,
dos dels responsables d'aquest màster en arxivística
que ha començat avui mateix a la Universitat Rovira i Virgili.
Moltes gràcies per venir.
En fi, que seguiu molts anys més amb aquest màster.
De moment ja en teniu dos per davant, no?
Sí, sí.
I que continueu.
Fem una crida, potser, si us sembla, si esteu d'acord,
que si algú té algun document, amb el suport que sigui,
paper, cinta de vídeo, que a vegades passa, no?
Pel·lícula.
O cinta de casets i pel·lícula, que ho té a casa.
Escolta, que sigui prou obert per portar-ho en un arxiu
que li guardaran i allò serà un document patrimonial, no?
Només dir una cosa, eh?
Que si algú té documentació i li fa recansa donar-la,
la pot depositar amb els anys que vulgui ell.
Per cinc anys, deu, sisanta...
Retirar-la quan sigui.
Sí, sí, sí.
Es firma com un document entre l'arxiver i les condicions,
també, els anys, la consulta, possibilitats.
Fons fotogràfics, per exemple, també és molt interessant.
I repeteixo la ràdio, també, fons d'orals, tot el que sigui document.
Es pot donar o depositar, eh?
Això depèn del propietari i de l'arxiver, no?
Per què facin.
Doncs, Montserrat Daniel, ara acabem l'entrevista
i veniu un moment a la discoteca,
que veureu que la tenim molt desendreçada,
a veure si ens puc trucar un cop de mà.
Podríem començar a arreglar, a fer feina.
A l'arxiu de Comarcal de Tortosa
tenen un fons molt, molt extraordinari
de discos d'aquests, els singles.
Sí.
Però extraordinari, que és el que més agrada als alumnes.
Ah, sí?
Em sembla que els haurem de mirar els nostres,
perquè, xiqueta, criem pols, eh?
No pot ser això.
Ah, de veritat, eh?
Ho dic de veritat.
És extraordinari.
Ara parlem, ara parlem.
Molt bé.
Montserrat Daniel, gràcies.
Molt bé, gràcies a vostès.