El Dia Internacional de la Salut, Caminada Popular.
Sortida a les 9 del matí des de la plaça de la Font.
És imprescindible fer la inscripció abans del dia 4 d'abril
a les oficines del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona
i als dos punts d'informació del Patronat de Turisme,
Imperial Tarraco i Ramla Nova.
Organitza Patronat Municipal d'Esports de Tarragona,
col·labora Centre Comercial Carrefour, Fleca Flaquer,
Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla,
Associació de Voluntaris de Protecció Civil
i Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Piso Perfecto, Piso Perfecto, Piso Perfecto, Piso Perfecto.
Galentia de serietat, Piso Perfecto.
Piso Perfecto, telèfon 9-77-25-27-27.
Pizarro Gala empieza la temporada primavera-verano con mucha fuerza.
En línea sport, trajes americanas, pantalones y camisas.
Y para novios y acompañantes, la moda más exclusiva y elegante para este día tan especial.
Y no olvides que con la compra de un traje te regalamos camisa, corbata, calcetines y cinturón.
Tenemos tallas grandes en todos nuestros artículos.
En Pizarro Gala garantizamos atención personalizada, novedad, elegancia y calidad.
Pizarro Gala, calle Mallorca 27, teléfono 9-77-22-8073.
Tarragona.
De dilluns a divendres, a Tarragona Ràdio i de 4 a dos quarts de 8, hi ha tardes.
Blancura de luna, de sol y de nieve, azul transparente de cielo y de mar.
Dertores de un campo de fresco retiebe.
Murallas que cuentan el tiempo al pasar.
Murallas, murallas que cuentan el tiempo al pasar.
Doncs sí, amb aquesta sintonia ja característica introduïm com és la secció que ens apropa cada dilluns l'Avi Ramon.
Una secció en què fem una repassada a la Tarragona de fa uns quants anys, que de fet ni que ens pensem que ja ha quedat enrere, no.
Hi ha coses que es mantenen millorades, empitjorades.
I avui no parlem sobre murallas, sinó que anem una miqueta més al fons de la qüestió.
Ens n'anem sota terra.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Sota terra avui, eh?
Sí, sí. En primer lloc, doncs, disculpar la Sílvia.
Què, com està el Cristian?
Es troba bé?
Bé, bé, bé, és pobret.
Ens recordem igual des d'aquí, eh?
Com si estigués entre nosaltres.
A part que la Núria saps que també és un element d'aquells que s'ha d'anar al tanto, eh?
N'alamento, n'alamento.
Perquè jo quan ets tusto, però quan està ella també deixa-la anar, eh?
I em preparo per si ho per jo.
Però avui portem convidats i jo em comportaré, com una senyoreta.
No, de totes formes sempre s'ho comportar, també, eh?
Si no, no vindria, eh?
Ja, ja.
Bueno, avui, més que res, doncs, hi ha dies que has de parlar d'una cosa.
A vegades, segons el temps, doncs, el cos t'agafa, doncs, humitat o humitat o el que sigui.
I avui jo crec que fora interessant parlar d'una cosa,
perquè tenen compte a Tarragona, que jo em preguntava,
dic, menys mal, menys mal, que del que parlarem avui
no es pot edificar a sobre ni es pot aprofitar per edificar,
perquè a Tarragona, quan se troba alguna cosa,
sigui romana, sigui com sigui,
com passa a Calagar-se, com ha passat amb la Font,
com passa al cas de Sant Miquel,
aquestes coses que es troben allà a l'Eroski,
aquestes coves que es troben,
de seguida s'edifica al damunt o queda d'això.
Avui m'agradaria parlar de les coves que s'han trobat a Tarragona.
una cosa que jo a vegades m'estranya com som els tarragonins,
perquè, clar, només diem-diem, però a vegades no ho fem.
La sort és això que dic jo,
que és un lloc que ens ho explicarà l'amic Samaniego,
que avui està aquí amb nosaltres per parlar de les coves,
que no es pot edificar a sobre de lliro.
No.
Àngel, bona tarda.
Bona tarda.
Ja pots intervenir quan vulguis que l'avi va parlant, eh?
Tu, tu, vés fent.
Home, jo crec que no.
perquè a Tarragona saps que tot s'aprofita a base de...
a base de...
de fer...
Vinga, promocionar aquí, vinga a cases, vinga d'aixòs.
Tenim la sort d'aquesta.
El que passa és que tampoc s'apromociona.
No.
Si es promocionés molt seria...
No ho sé,
tindríem que buscar algú que es dediqués a portar la cova.
Llavors, com ho fem per hobby,
doncs, bueno, quan tenim un grupet, baixen.
Que no hi ha grupet, doncs, no es baixa.
Però no trobes tu
que una cosa com aquesta
se n'hauria de parlar internacionalment,
vindre gent de fora aquí a veure,
a parlar-se'n per tot arreu,
perquè hi ha coses...
Barcelona es troba un recollit al born,
la televisió,
en fi, coses d'aixòs...
Reus promocionen amb satisfacció les seves coses, eh?
Sí.
Inclús una vegada van dir a l'escola
que van promocionar les altres muralles,
perquè deien a tots els quilòmetres
muralles romanes.
Vull dir que això dona...
Dic Reus,
perquè és una ciutat
amb ganes de fer coses,
i ho diuen.
I nosaltres no aprenem,
només parlem que sigui aquest congrés,
que sigui aquesta altra cosa,
però hi ha coses...
Bé, nosaltres molta propaganda hi fem,
però Déu-n'hi-do,
perquè el dijous
me van trucar de Bilbao,
que vol baixar un grupet de quatre persones,
doncs bé,
vaig agafar les dades.
Ara, quan passem la trobada de la Junta,
tenim assemblea d'espeòlegs,
la farem al Museu d'Art Modern.
Quan hagi passat l'assemblea,
tenim la trobada d'espeòlegs
de tota Catalunya,
i ja tenim una cosa ben muntadeta,
diverses fases del club
faran activitats,
i a partir que passi la trobada d'espeòlegs,
llavors ja tornem a baixar gent de peu.
Perquè, Àngel, Àngel,
sou els espiòlegs,
els que us feu una miqueta càrrec
de les condicions de la cova.
Quanta gent diríeu des que va obrir el públic
que ha passat per la cova urbana?
No ho sé,
però un dia es vam enterar
que havíem baixat, no sé,
4.000 o 5.000,
no, 10.000 persones.
10.000 persones és una miqueta difícil,
però bueno,
ha baixat molta gent.
No he calculat encara
amb aquests anys que fem de visites.
Però en quants anys?
Del 96.
de tota manera,
val a dir que està obert a tothom,
vull dir,
simplement el que han de fer
és trucar-vos un grupet
i, no,
dic simplement el que han de fer
és trucar-vos,
muntar grup,
vull dir que està obert a tothom,
no és allò que diguis,
és exclusiu per tal tipus de gent,
no.
No, no, no,
qualsevol persona pot baixar a baix a la cova.
Ha de ser en cap de setmana,
ha de ser entre setmana?
Entre setmana,
dissabte,
ai, entre setmana,
cap de setmana,
dissabte i diumenge.
Suposo que molta gent,
perquè, avi,
vostè ha baixat mai?
No, pobre de mi, no.
No, veus,
és que molta gent,
clar,
s'ha de tenir les mineres condicions.
Hem de partir d'una base
que també s'ha d'estar preparat
per aquesta cosa,
perquè jo crec que aquesta cova
es va començar
amb una simple cova
i em fa l'efecte
que això ja és una ciutat,
però,
no diré romana,
sinó que ja és tota una ciutat
perquè, segons ara
es pot explicar ell,
espero que ara,
ja el que hem parlat
i ens reonem de coses d'aquestes,
vagi explicant-se
la sèrie de coses
i quan trobant
i el que no s'ha trobat encara,
això ja és cosa
que és ell
que ja hi ha baixat
i hi està,
però, clar,
el que a mi em fa gràcia
és que diu
vindrà un grupet de Bilbao,
vindrà un d'allòs,
a Tarragona fent fires a Austràlia,
fent fires aquí,
fent fires allà,
però es fa propaganda
als espiòlegs
d'aquests altres països
invitant-los
i donar-los facilitat
perquè puguin vindre?
Això és difícil.
És difícil.
Val molts de diners.
Però, clar,
es gasten diners
en moltes coses,
que volem fer propaganda
per Tarragona,
en fi,
es pot fer propaganda
amb la barra d'Igua,
avui ja no,
perquè hi ha cases
que es pot dir
que no existeix.
Bueno, perdó, eh?
Es pot fer propaganda
del port,
pot fer propaganda
de les morales,
pot fer propaganda d'això,
però per què no es fa propaganda
d'una cosa d'aquesta
que a Espanya
no crec que n'hi hagi
cap puesto que hi sigui?
No.
Doncs perquè no fem una cosa
nosaltres superant,
encara que no sigui
l'arqueològic,
és l'espeològic, no?
És l'espeològic.
Vull dir,
doncs,
fem una mescla
de les dues coses
i que es vegi
que Tarragona
té molta cosa
desconeguda
pel món.
A veure, a veure, a veure,
diu l'avi,
diu l'avi,
diu Espanya,
em sembla que no n'hi ha cap d'igual.
Què té d'espacial
la caurana de Tarragona?
Que està al centro
d'una ciutat.
Bueno, no, no,
és un punt.
I hi ha zones
que estan inundades d'aigua
i aigua dolça.
Sí.
Una miqueta
molla,
però és aigua dolça.
Perquè això que deia,
que comentava també l'avi,
que a mi també és una impressió
que fa,
s'ha d'estar molt preparat
per baixar.
No gaire.
Passa que l'avi està assustat.
No, assustat no.
Però els exigeixen, saps?
O el que pugui ser.
Perquè a mi,
a tu s'han de passar
d'una cop a l'altra,
ho he de dir entès,
per sota l'aigua.
Ell sap qui ha estat.
Com per sota l'aigua?
Fins submarinisme?
No.
Et s'ha de fer de tot.
Hi ha uns sifons
de dos metres, tres,
hi ha unes cordes guia,
llavors tu t'agafes,
t'acabosses
i si no surts,
t'estirem.
Veus?
De poc té tant de perill.
Són cavitats molt, molt grans.
Ah, sí?
Home, hi ha algun forat estratet,
però tu...
A veure, la gent quan baixa,
baixa assustada.
Però llavors comencem,
els que som espeòlegs,
començam a parlar,
aquí, no sé què,
ara fem això.
Llavors la gent,
se'ls hi marxa aquesta por.
Clar, perquè com que ho expliqueu,
no?
Ho expliqueu.
Sembla molt quotidià, també.
Sí, sí, sí.
De fet, quantes vegades
heu baixat vosaltres?
Vosaltres en tapitos i flautes?
Un munt de vegades.
I encara esteu descobrint coses
per allà baix?
Estem en un tràmit
que
costa una miqueta,
perquè hem de fer busseig,
fem busseig
amb dues botelles.
Llavors és l'espele o busseig
que diem,
que és una modalitat nova.
Ja estem preparats,
el que falta que
una miqueta més de diners
per poder comprar
diversos equips més,
perquè aquests equips
aguantin el pes de dues botelles.
Clar, ara ja heu descobert
el que estava, diguéssim,
més a la vista.
Més a la vista.
I ara ja per...
Sí, es plorar ja,
anar en pla indiarat jons.
Llavors, aquesta cavitat
és 5.000 metres quadrats,
és tan gran com un pavelló,
i hem de passar per sota l'aigua.
No té uns forats
per poder caminar.
I llavors,
hi ha també unes cordes guies
de les gruixudes,
per evitar perill,
anem enganxats
amb aquesta corda,
i hi ha 4 companys
que ja han passat
a l'altra banda,
però,
com no han pogut passar
tot l'equip sencer,
que som 5,
amb material,
llavors hem hagut
de tornar enrere
i ja sabem
que a l'altra banda
hi ha per caminar.
Ah, sí?
Sí.
Per caminar ja...
Segueix més.
Molt bé.
Ostres,
però on arribarà això?
On arribarà la cova?
Segons,
arriba fins a la plaça La Font,
que el seu temps
es va tirar
una miqueta de colorant.
És el carrer que som a trobar.
I surts al pàrquing
de la plaça La Font.
Dona allí,
que hi ha un estudi fet,
i a partir d'allí
també hi ha
un altre estudi,
allò petitet,
entre cometes,
que surt
més a lluny
del camp del Nàstic.
Ostres!
Vull dir,
tots són falles.
Tarragona
està en una...
La ciutat de Tarragona
està entre unes falles
bastant importants,
inundades d'aigua.
Ah,
i estables,
suposem, no?
Sí.
No és allò
que hi pugui vèncer
com un moviment estrany,
eh?
No, no, no.
Tots tranquils.
És roca d'aquesta forta
i, bueno,
això s'aguantarà...
Hem tardat
uns quants milers d'anys
en descobrir,
jo crec que pot tardar
millors, millors d'anys
en què pugui passar alguna cosa.
Ostres!
Tornem amb aquestes excursions
que feu.
Quant de temps
s'està la gent
per passar d'una punta a l'altra
en aquest itinerari
que feu?
Sí,
la gent
tardem unes
tres hores i mitja,
quatre.
Entra anar i tornar, eh?
Entra anar i tornar.
Són tres quilòmetres i mig,
no línia recta,
són baixades,
pujades,
l'esquerra,
la dreta,
unes gueteres,
s'han de passar,
s'han de passar uns sifons,
expliquem tot,
passem per unes galeries de fang
que també és molt bonic
perquè la gent queda
meravellada del fang
i després arribem a trebar
del llac
Benson
i allí
rentem una miqueta
i sortim.
Ai,
i ara que dius això del fang i tal,
que veu mirat si l'aigua
que hi ha dins de la cova
té alguna propietat
mineral,
especial o...
Un balneari, tu,
un balneari.
Jo tinc el cotis fi.
Deu ser això.
Allò te refregues pel fang.
Una mica, sí, sí.
I anècdotes, Àngel,
que en tenim?
Anècdotes?
De gent que hagi baixat
i no ho sé.
Llavors teníem
el Paquito,
que era el vigilant de la cova,
ara se'ns ha mort.
Com no menjava,
se'ns ha mort.
I el Paquito era un tauró
i llavors, clar,
el teníem allà quietet
i...
Teníeu un tauró baix a la cova?
Sí, sí.
Sèrio.
Un tauró de dos metres,
és això?
Sí, dos metres.
Però autèntic o de plàstic?
De plàstic.
Ah, perquè no ho va dir.
L'anècdota aquesta,
que no ho dèiem,
i llavors la gent,
com que teniu un tauró?
Sí,
li diem al Paquito
i si et portes malament,
allò que comences a fer l'índio
i tal,
i clar,
és perillós.
Llavors diem,
piquem,
Paquito,
surt!
I mossega!
I la gent,
ostres!
I el teníem amagat
i el per llogar l'aigua,
el Paquito sortia,
i tot,
com d'anè?
Però si és de plàstic,
oi?
Què es pensava?
Que era de veritat o què?
I ara més es faltaria això.
Ostres,
sí,
m'estranyava d'això.
També un dia va vindre
TV2,
TV2,
amb tot l'equip
de so,
una persona era el so,
l'altra era la imatge,
l'altra no sé què,
tot l'equip.
I planten el trípode,
fiquen els focus
i ens diuen,
qui ets?
Silenci!
I tots,
estep,
nosaltres tots callats.
Bueno,
comença a filmar,
aquell,
enfoqueu allà,
comença a filmar,
vam, vam, vam,
i salta el de so,
bellugeu l'aigua,
i nosaltres,
xa, xa, xa, xa,
belluguem l'aigua,
no?
I al fons,
xan, xan, xan, xan,
surt el Paquito.
Va fombre un crit,
el de la càmera,
no pot ser,
ja m'ho trencat l'atoma,
dic,
escolta,
és el vigilant nostre,
va ser fantàstic l'atoma.
I ara s'ha mort
i s'ha fet petitet.
Sí.
Ja que li serà,
ja que li serà.
No, ja no.
Algú que ha anat cap allà
amb una agulla.
O no,
que prohibiu portar menjar.
Prohibiu portar menjar-lo?
No, per això.
Doncs que portin algú la gent,
home,
deixin-ho,
donen que ho deixin,
però que deixin-ho,
segons quin tipus de menjar,
que el deixin al costat,
i aneu guardant-lo.
Un dia,
a Virremont
tenia que haver vingut.
Jugàvem a un Barça a Madrid
i, bueno,
els de la restauració
no fan negoci,
doncs aquest dia tanquen.
Hi havia el Merlot,
el Rebassó,
tres o quatre més
d'aquestos bastant importants,
no?
I em diuen,
escolta,
pot el dia?
Per què no deixem
i fem un baranar?
L'Eduard,
el Rebassó,
va fer aquest famós gitano,
el braç de gitano,
panets d'aquells petitets,
amb embotit i tal,
vi,
i sobretot,
xartres de Tarragona.
Sí,
això és el típic de...
Vam fer un baranar,
per nosaltres era igual
que guanyés o perdés
els dos equips.
Això dins de la cova,
eh?
Vam entrar cap a dins,
vam muntar el pícnic.
Vam muntar un pícnic.
Molt bé.
Amb les mans una miqueta brutetes de fac,
però bueno...
Bueno,
tot...
Això és interessant,
perquè això pot promoure moltes coses.
Jo pregunto una cosa,
estem parlant de l'equip,
l'equip,
val molt un equip així.
Doncs sí.
Quant té?
Un xaquet...
Un xaleco...
Un xaleco...
Un xaleco d'aquest que s'inflen,
que és per la flotabilitat,
i l'aguantar a les botelles,
pot valdre unes 250.000 pessetes.
I tu et sembla que no és ridícul
amb un Tarragona,
amb el que es gasta,
amb segons quines coses...
Home,
avi Ramon,
no costa molt ni guanyar-les.
Que no...
Jo dic Tarragona.
No he dit ni quin,
ni com, ni quan, eh?
Que consti,
que no he dit ni quin,
ni com, ni quan.
però a tu et sembla
que vosaltres no podeu
fer més coses per Tarragona,
perquè el timore
ho feu per Tarragona.
Una quantitat d'aquestes pessetes
que no surtin d'un lloc
o altre
per acabar de fer
un equip
on se mereix
les coves aquestes.
Home,
m'he dit a tu un vídeo.
Sí, sí.
Ara dono el bo.
Per què?
Passa que és particular
o que passa aquí?
No ho sabem.
Perquè, escolta'm,
això és de la ciutat.
Home,
també s'ha de pensar
que hi ha...
És de la ciutat,
és particular.
Hi ha moltíssimes coses,
per cuidar Tarragona.
És que hi ha tanta cosa,
no?
Però tu creus
que 250.000 pessetes
avui en dia...
Però a veure,
mantenir...
Jo no sé
quan deu costar
de mantenir la cova
tal com està ara,
perquè això
té un cost de manteniment o...?
No.
Ja,
un cop s'ha fet
aquest descobriment així,
ara ja queda tot...
Nosaltres anem,
doncs,
el dia que volem
fer
avançar un tram,
doncs,
agafem l'equip,
que som
el grup d'espeologia,
el CIAT,
doncs,
truquem a tots,
ei,
tal dia
fem una expedició
i estem,
doncs,
de bon matí
fins a les tantes de la nit.
I quanta gent sou?
Quants voluntaris?
No,
voluntaris,
no som
un grup de socis
i som uns 20 i pico
ja
espeòlegs.
I llavors,
entre tots,
doncs,
fem...
Cadascú fa la seva feina.
És el que estic dient jo,
que és voluntariat,
es fa per Tarragona,
com moltes coses
que es fan a Tarragona,
no?
I que sort del voluntariat,
també.
I dius això,
quan sents la quantitat,
en canvi,
sents gastos per aquí,
gastos per allà,
que puja el que puja
i dius,
com pot ser?
Com pot ser?
Ara,
si hi ha alguna cosa
que no s'explica
o no es diu
que priva d'aquestes coses,
això ja...
hauria de respondre amb algú,
que no es fa això
per això i per això,
però el públic
ens queda amb les ganes
a saber per què.
Per què una cosa
com aquesta
que tenim a Tarragona
no s'explota turísticament
o espel·lijament
o que doni el nom de Tarragona,
encara que sigui,
encara que no es pugui visitar,
que digui a Tarragona.
El cas és que surti
el nom de Tarragona.
Explotar-la turísticament
val molts de diners.
No, no,
no ho dic jo turísticament,
no.
No sé si seria possible
també,
perquè clar,
suposo que té un número limitat
de persones
que poden passar per allí,
allò turistes a Manta,
jo no sé si tindria un desgast,
potser una mica...
S'ha de procurar
que cada setmana
baixin 10 persones.
Màxim.
Màxim.
Clar,
això també és un handicap.
Perquè és que si féssim dissabte 10
i diumenge 10,
l'aigua s'entúrbia,
no?
I llavors els que baixessin el diumenge
volien...
no s'ho passarien tan a gust.
El bonic que es pugui veure
és l'aigua neta,
transparent.
Allò de la gent no té por
i encara disfruta més.
A la segona,
el diumenge,
doncs clar,
si l'aigua està entorbiada
no ha tingut temps de reposar el fang.
No,
i a part de l'aigua,
bueno,
a part de l'efecte visual
una mica estètic que diguéssim,
doncs també hi ha el desgast
de la pròpia cova, no?
Per això,
llavors fem coses il·limitades
i, bueno,
quan tenim un grupet
i diem
o dissabte o diumenge,
dissabte,
doncs bueno,
llavors truco els companys,
escolta,
que me baixen un grupet,
me venen a ajudar
i baixem la gent.
Home,
és això que dèiem,
avi,
com que hi ha tants llocs
per repartir,
hi ha tantes runes
i tantes coses,
potser les que estan
a ras de terra,
vull dir,
les que es veuen des de fora
són potser les més ostentoses
i les que s'hi dedica més.
No, però escolta,
és que jo no et refereixo
encara inclús amb això,
és que es parli,
que se'n parli d'aquesta cosa,
perquè a qualquer lloc
o qualquer cosa
que troben o tenen,
se'n parla
i la gent no venen
ni van,
però mira,
a tal puesto hi ha això,
llavors el sol fet de dir
a Tarragona hi ha això,
i a Tarragona
li donen més ressonància,
vull dir que és una cosa
que és diferent
del que es troba a tot arreu,
no es troba cap puesto
o una cosa com aquesta,
és aquesta la cosa.
Tenim la subvenció
que dóna l'Ajuntament,
això ja està d'acord,
jo no critico l'Ajuntament
ni critico d'allòs,
jo només dic el sentit
que és ridícul,
ridícul,
que una quantitat com aquesta
amb una capital
que es gasta
moltes coses,
no per el plan turístic,
fins al plan estudi,
que vosaltres
tingueu més llibertat
per poder treballar allà dintre,
per descobrir més coses,
en fi,
de sortir coses,
encara per vosaltres,
perquè per exemple
poden financiar
amb un equip de futbol,
poden fer amb un equip
de no sé què,
de el que sigui,
que nosaltres
tots som d'aquell equip,
ni som d'aquella cosa,
diuen,
és que diuen d'allò,
bueno,
però nosaltres,
jo no hi participo amb allò,
i en canvi paguen,
me refereixo,
per què doncs amb una cosa d'aquestes
no pot ser igual?
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses
que participen,
subvencionen molt bé,
tenen una subvenció,
d'acord,
però a part de la subvenció que hi ha,
en aquesta subvenció,
no podeu arribar a comprar aquests aparatos,
vol dir que la subvenció
tampoc està gran.
No,
però bueno.
Ja arribareu,
però,
Àngel,
que està en previsió,
tot això.
Jo ja saben que,
a mi ja saben que quan parlo,
ja saben els que manen
i els que no manen,
que sóc una mica irònic,
que sóc Martí,
sóc l'avi,
ja saben que no els faig enfadar
ni m'enfado,
són maneres de ser,
ho dius una miqueta així,
doncs,
sense enfadar-te,
però a vegades és convenient
també dir-ho,
no?
Home,
Àngel,
mira,
avi,
tot el que s'estalviïn ara
de no haver d'alimentar el tauró,
tot això va per les...
Ja.
Sí, sí,
però és el que diem.
Jo,
m'agradaria,
doncs,
que Meri,
que aquests llocs,
com ara se'n parla d'aquí i allà,
doncs,
a Tarragona hi ha això.
Entens?
No,
nosaltres,
a part d'investigar la cova de Tarragona,
tenim l'avantatge
que a Tavertet,
a Vic,
tenim una mina,
que és una cova grandiosa,
i cada any,
l'alcalde d'aquest poble
ens truca
perquè anem a netejar
els filtres
i estem dos dies
allà
perduts a la muntanya,
a Tavertet,
i la netegem.
Això és una...
Bueno,
també una petita ajuda
que ens donen
i ens distraiem.
Però no ser sempre
la mateixa cova.
A nivell de la gent
que no hem entrat mai,
quina al·lici en té
per a una persona
això de l'espeologia?
De posar-se en un forat
dins de la terra
i anar-hi
sortejant obstacles.
És com si fessis
escalada
a la nit,
te traspasses
amb un forat,
fiques les cordes
i baixes.
És semblant.
Sí, sí.
I després,
l'avantatge que tenim
tenim el carburero,
que és una llum de gas,
i gas metà.
I, a més a més,
la llumeta que tenim
al frontal,
ara han sortit
unes llumetes
que li diem leds,
i fa un contrast
que és,
vas baixant
per aquestes cordes
en 40 metres
de tirada
i mentre vas baixant
vas mirant
tot el voltant
i dius,
ostres,
que bonic,
i un silenci,
i una pau.
Això sí,
hi deu haver un silenci,
hi ha una ressonància
quan parla.
Que t'assusta,
dius,
ei,
què passa,
tio?
I ara,
perquè ja ho teniu dominat,
però jo crec,
els primers que devien baixar,
que devien començar
a explorar la cova,
o qualsevol
de les coves
que hi ha,
quan t'entres
sempre a primera vegada
en un forat d'aquests.
El primer que va baixar
a la cova,
bueno,
va ser el grupet nostre,
i el sifó,
doncs no sabien
la llargada que era,
llavors el vam lligar
amb una corda
i li vam dir,
vinga va,
llança.
Tira fins que...
Si veiem que fas la senyal,
doncs t'estirarem ràpid,
perquè vol dir
que es llarga aquest sifó.
Jo veig que aquí
tot vos arreglàvem cordes,
eh?
Així,
escolta,
així doncs,
això que dius tu,
quan baixa,
a poc a poc,
amb aquest relax,
aquest silenci,
això dius que és un casat
això de disfrutar,
no?
Un?
Un casat de disfrutar,
no?
I un soldat també.
Un casat quan baixa
que se senti allí,
escolta,
deu ser interessant això,
no?
Sí, sí.
Marxada,
marxada.
Bueno,
no hi dic res,
eh, no?
Escolta,
i els tratges de Neopré,
aquells supertratges tan bonics
que quan la gent se'ls posa
diu,
uuh,
se'n comença a donar a compte
del règim que han de fer.
Això sí,
perquè a vegades
les cremalleres costen.
Ai,
sí,
xiquet.
doncs aquests tratges
també els poden llugar
allí mateix,
no?
Els lluguem a Ribemar.
Vale,
molt bé,
però la qüestió és que no cal
que algú es compri un tratge
especial per al dia concret.
El que passa és que,
clar,
el que cobrem nosaltres
entra el seguro,
el traje Neopré,
el casco,
la llum
i el monitor.
Edat mínima per entrar,
ara que hi penso.
Com ho teniu,
això?
Edat?
Mira,
la Sílvia,
ai,
la Sílvia,
la Jolanda va baixar.
Sí,
sí,
sí,
però quan ella,
va baixar,
no hi havia escales,
ara tenim unes escales,
ella va baixar
amb un ernest.
Sí.
Tele.
Sí, sí,
però ella és molt atrevida,
eh?
Sí, però bueno.
Ja hem vist les fotos,
ja hem vist les fotos.
Molt maca.
I els nens,
és això?
Els nens també.
A partir de set anys,
però amb l'autorització
del pare.
Clar.
A partir de deu,
ja hi ha el seguro especial
d'espeòleg
i allí ja pot ser
espeòleg,
el xiquet.
També els expliquem
el que és l'espeologia,
els introduïm
i home,
us disfruten més
que nosaltres.
Sí, no?
A vegades,
a vegades passa això,
els nens.
És una aventura molt bonica
pels nens.
I les nenes,
clar,
no vull discriminar.
Per treure'ls,
treure'ls de davant
de la tele
una estoneta.
Més d'una vegada
hem baixat els pares
i els nens
i s'ho han passat
més bé els nens
que els pares.
Sí, sí.
I això que no donen
cap regala al final, eh?
No, no.
Al contrari,
que ho volen repetir
els nens.
Doncs, Avi,
segons només
per connectar
amb les notícies?
Sí, bueno,
el que farem saps què és ara,
tu preocupa't
d'estudiar
i un altre dia
ens diràs
les coves
que hi ha
i com estan.
Perquè ho hem parlat
en general.
En general.
Ara un altre dia
ens diràs
els tipus de coves
que hi ha,
més o menys com són,
com hi passeu
d'una a l'altra,
tot això.
Ens faràs una espècie
de planell
del que és les coves.
Així,
si un dia ens atrevim
la Nuri
i d'aixòs d'anar
i doncs mirarem
perquè, clar,
nosaltres
ens faria gràcia
però clar...
Sí, no?
Però ens ha de convèncer,
ens ha de convèncer bé.
Tons, Ângel,
ja tens feina.
Quan se ho expliqui,
ho virem quan se ho expliqui.
Portarem el llibre també
que tenim editat
i els mirarem
les fotos del llibre.
Vinga, fet,
així quedem per un altre dia.
Molt bé.
A la próxima semana.
Guavi, Ramon, gràcies.
Molt bé.
Adéu, bona tarda.
Molt bé, adéu.