Deu minutets, una miqueta més, ens queden per arribar a les set.
Per tant, deu minuts que dediquem a parlar sobre la mostra de teatre.
Jo ho fem cada setmana i els protagonistes d'aquesta setmana,
de fet, demà mateix al Teatre Metropola, a les deu,
són la companyia de teatre La Fuga.
Tenim amb nosaltres el Javi, Jose. Javi, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
I a l'Antonio Soria.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, ho ha dit bé això, eh?
Sí, sí.
Qui sou La Fuga? Hem d'anar molt ràpidament,
però fem cinc cèntims de la història de La Fuga.
Doncs bé, l'any passat ja vam vindre aquí, vam parlar una miqueta de la companyia
i som tres nois i dos noies que estan estudiant cadascun per una banda
i vam decidir ajuntar-nos per fer teatre,
per treure'ns una mica el gossanillo que tenim tots aquí dintre
per suposar dalt d'un escenari.
Quant de temps fa que funcioneu?
Dos anyets.
Dos anyets, és el segon.
Molt bé, hem seguit la trajectòria, podríem dir, hem vist néixer La Fuga, no?
Déu-n'hi-do.
Quina obra presentàvem l'any passat?
Teatre de Cabaret.
Teatre de Cabaret, sí, ara me'n recordo.
que vau passar per aquí, també és veritat.
I aquest any què toca?
Què veurem demà al Teatre Metropol?
Una obra molt diferent a la de l'any passat,
és Fuera de Juego i canviat totalment.
És una obra contemporània, d'actors, bueno, de gent jove també,
com nosaltres, no sé, volíem fer una cosa així.
Com l'heu descobert aquesta obra?
Una obra que està escrita pel Toni Missó?
Sí, per internet, buscant obres per internet que, no sé, que fossin de poca gent, d'actors,
perquè sempre el que més costa de trobar, o sigui, de trobar una obra de teatre és...
Que s'adapti a les característiques de l'actors...
En nombre d'actors...
Sí, sí.
I alguna cosa moderna, perquè l'any passat ja vam fer com a algú més clàssic,
i aquest any volíem atrevir-nos una miqueta més a algú més contemporània.
I li heu comunicat amb aquest xic, el Toni Missó, que heu agafat la seva obra,
que la representareu, i què? Què us ha dit?
Bueno, no, vam fer per l'ESGAE, per la Societat General d'Autors i Editors,
ens va fer trucar, i bueno, els drets estaven lliures i pim-pam.
Bueno, content suposem que la porteu a escena.
De què va aquesta obra? Qui m'explica l'argument una mica?
A veure, és que argument definit potser no en té.
És una miqueta la situació en què es troben cinc personatges,
al voltant dels 20 anys, i és una mica la situació que tenen en aquell moment
i la situació que els espera, vull dir, és una mica que estan una mica desemparats
en la situació actual, és una mica una crítica, tal com està avui dia.
Però són cinc personatges que en principi no es relacionen entre ells?
No, són una colla d'amics, però realment, vull dir,
tampoc no és que siguin molt, molt amics, perquè vull dir, clar,
cadascun, doncs, algú vol marxar fora perquè vol una vida molt millor,
l'altre, doncs, realment tampoc no li importa gaire el que passi amb la seva colla d'amics,
perquè les relacions són molt, són molt, estan com en un fil, saps?
Vull dir, no tenen...
Estan desorientats i fora de joc.
Sí, per això es diu fora de joc.
Fora de joc.
Molt bé, suposem, doncs, que aquí la paraula té un pes,
el que és el text té un pes molt important, molt més que l'escenografia.
Sí, és que és un abocador, la semografia és...
Et passa amb un abocador?
Bé, hem interpretat nosaltres, o sigui,
l'altre tampoc no ha donat moltes acutacions sobre com passa l'obra, on passa,
i llavors nosaltres hem interpretat, doncs, en un abocador amb tot de trastos vells i...
I per tant això és el que portareu cap al metropol?
Sí, sí, portem pràcticament un container i ho puguem tot cap allà.
Molt bé. A nivell musical, bueno, de so i de llum, té molta complicació?
Sí, hi ha bastant. Hi ha diapositives, també.
Això també us heu tratat de la mànica, vosaltres?
Sí, sí, sí. Clar, perquè, com que l'any passat era una cosa molt més estètica,
que, clar, eren coses, els canvis eren molt més visuals, això, amb les cadires i jugàvem amb, saps?
Aquest any quedava una miqueta més pobra en aquest sentit i hem dit, doncs, vinga, fotem-li coses nostres, saps?
Diapositives, però com les heu integrat? Com vénen a cuento?
Bé, a veure, hi ha... Són diverses escenes en què els personatges es van interrelacionant
i de tant en tant van fent un monòleg de cadascun d'ells
perquè anem coneguent una miqueta més com són aquests personatges i quins problemes tenen.
i llavors en els monòlegs, per exemple, hi ha, fiquem una foto representativa del que diu el monòleg
o de la situació del personatge.
Per exemple, hi ha una noia que té unes galetes, jo tinc una televisió...
I una llauna.
Una llauna de conserves.
Sí, sí. Ui, ui, ui, moltes pistes dels personatges no em doneu, eh?
Per exemple, explica'm una miqueta els vostres personatges.
Els nostres personatges... És complicat, eh?
A veure, el meu personatge és com si hagués més o menys un macarra.
És bastant macarra, però amb el seu...
Un macarra una mica tros de pa, eh?
Perquè és potser un dels que es preocupa més per la resta del grup
i encara que de males maneres va donant algun consellet que un altre, saps?
Va criticant més l'actitud i la manera de fer dels altres.
I res, però bueno, a casa seva no es porta gaire bé amb la seva família.
Bueno, què vull dir?
O sigui, són situacions que realment, si sortim al carrer, trobaríem 50.000 persones igual.
O sigui, jo crec que es poden sentir molt identificats encara que sigui amb petits trossos del personatge.
Antonio, i a tu què t'ha tocat?
És un flipat.
O sigui, no sé, fumar, veu...
Bueno, encara que això ho fem tots, eh?
Ja, sí.
Però vaja, és això.
Rotllo hippie, il·luminat, tranquil...
Sí, sí.
Vale, ens fem una idea.
Ens fem una idea.
Doncs, com ho vau fer això del repartiment de personatges?
De seguida vau identificar quin volíeu fer?
O vau haver de fer-ho sorts?
Jo crec que sí, eh?
Sí?
Sí, de seguida...
Bueno, més o menys, sí.
Més o menys, sí.
No hi va haver, no hi ha un personatge allò que diguis, va, tothom voldria fer aquest?
No, aquesta obra no.
No, aquesta obra no, eh?
Tots tenen la part blanca i negra, o sigui?
Clar, o sigui, cadascú té un monòleg i cada monòleg és molt diferent d'un de l'altre, saps?
Són coses tan dispars que vam dir, o sigui, que te conformes molt fàcilment amb cadascun d'ells.
És un repte, perquè, clar, són personatges molt més complexos, però, bueno, amb moltes ganes.
I a nivell de vestuari i de caracterització, una miqueta també us heu hagut d'adaptar, no?, a les exigències del guió.
Com ha anat? Com aneu estits?
Jo t'imagino a tu, Antoni, amb una perruca rasta.
No, la roba és una mica de tiradiu, això sí, però ja està.
I ell, doncs, m'he...
Sí, jo potser sí, m'he de tatuar.
Tranquil·la, mama, que no m'ha tatuaré de veritat, que és una mentida.
Els tatuatges, però sí, una mica també...
Llavors, allò amb tirants, bueno, o sigui, però és una mica estereotip, saps?
Agafé que l'estereotip de ma carra, allò amb pantalons de xàndal i samarreta tirants i amb tatuatges i pírcings, por ahí.
Dèieu, tothom s'hi pot sentir identificant, ni que sigui, amb una característica puntual de cada personatge.
Vosaltres també us passa això, tenint en compte que són personatges que ronden la vostra edat?
Déu-n'hi-do.
Sí.
Sí, per exemple, jo, per exemple, amb el meu personatge, que ja el monòleg parla d'una conversa amb el seu pare, per exemple,
on allò que està assegut al sofà i també el pare parla amb tu, cosa que mai fa.
i, clar, o sigui, té la seva conya, saps?
Perquè vull dir que moltes vegades t'estàs sent en aquesta situació de que ell estàs sentat al sofà tranquil·lament,
exactament, a ton pare preguntar-te una pregunta d'aquestes existencials,
i tu, que no saps què respondre, dir-li, mira, estic mirant la tele, o sigui, ara mateix no t'ho puc respondre, això, saps?
I, bueno, o sigui, clar, una miqueta sí.
Molt bé, és una manera també de fer-lo teu.
Jo també, sí, sí, n'he trobat, sobretot, doncs, frases i això que sí, que podria dir, que les dic a vegades, fins i tot, sí, jo crec que sí.
Sí? Escolteu-ho, hem d'esperar gran cosa del final, té un final sorprenent, o el final no és l'estrella de l'obra?
A veure, és que, clar, l'obra també és una... l'estructura de l'obra és una mica especial, perquè, ja t'he dit, comencem...
O sigui, que estiguem tots junts, només es passa pràcticament al principi i al final de l'obra.
Llavors, entre tant en tant, doncs, van interactuant cada dos, cada tres personatges i els monòlegs.
Llavors, clar, al final sí que és... clar, cada part és molt diferent, al final sí que és bastant més diferent del que ve a ser tota la continuïtat de l'obra.
O sigui, al final estem tots junts i, bueno, ja ho veureu.
Que tenim un missatge moral amb aquesta obra?
No, no, no. Més que un missatge moral és...
Com una descripció, vaja.
Sí, veus allò i després pots reflexionar o no sobre el que has vist, saps?
Vull dir, és com descriure una situació que viuen ara amb molts joves, saps?
Amb quina sensació ha de sortir el públic?
Ha de fer riure l'obra en moments joves?
Jo crec que sí, té moments d'amor, evidentment.
Però bé, deu portar cap a la reflexió també, cap al final.
Bueno, home, jo...
O sigui, com tal que he sortit una miqueta contents de gent...
Ja n'hi ha prou.
Ja n'hi ha prou.
Sí, sí, perquè ens ha portat una miqueta de feina i clar.
Quan ens porteu a Seixant?
Doncs...
Pràcticament el que portem de curs.
Sí, com un curs.
Sí, perquè ens vam fent obra per curs.
Sí.
Jo veig, i la vau triar al començament de temporada, podríem dir.
Bueno, de fet, aquesta obra era com una de les preseleccionades per l'any passat,
però com que no la vam tenir, perquè ens la vam haver d'enviar a la Universitat de València i això,
no la vam poder fer, llavors vam dir, vinga, aquest any la fem.
Molt bé, i com us heu fet? Si tots estudieu, esteu desparramats, no?
Què feu, quedeu un dia a la setmana?
Cap de setmana.
A la setmana.
Concretament, diumenge és al matí.
Ui, quin mal!
Sí, sí, sí, com pots imaginar.
Us ha d'agradar el teatre, eh?
Sí.
Bueno, i també ens ha agradat sortir, llavors, clar, has d'anar allà amb la llaganya,
cada diumenge al matí, treure't una miqueta, desparjar-te i, bueno...
No, però ens agrada molt.
Teniu pensada ja l'obra de cara a l'any que ve?
No.
Bueno, no.
Jo tinc algunes idees, Antoni, eh?
Jo crec que ja toca que l'escriviu vosaltres, eh?
Potser, eh?
L'Antoni aquí...
Sí, ja teniu idees.
Hem de treballar.
Molt bé, doncs veurem com va aquesta estrena, estrena mundial, suposo.
Sí.
Demà, al Matropol, a les 10 de la nit, l'obra que ens presenta la companyia de teatre,
La Fuga, una obra que es diu Fuera de Juego, i que jo no sé si després la intentareu moure
per als pobles durant l'estiu, com anirà?
Home, estaria bé, però clar, en la situació en la que estem d'estudiants en pràctiques
es va a caris, moltes vegades a l'estiu és per treballar i treure-te una mica de diners.
Però home, si podem fer-ho, o sigui, l'any passat ja se'ns va escapar, perquè ens va sortir
algunes cosetes i no les vam poder fer, i aquest any estaria bé que ho poguessin fer.
Doncs a veure si teniu sort i a veure si, com a mínim, l'any que ve, dins la mostra de teatre
Jogo 2005, us tornem a tenir amb nosaltres, i ja podem dir que anem seguint la trajectòria
de La Fuga.
Antonio Javi, gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.