I a tardes, Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I us ho dèiem abans, precisament, ens refrescarem una miqueta amb els Burman Flash i ja els tenim amb nosaltres, a l'Anna i a l'Aureli.
Anna, Aureli, molt bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Com va?
Bé.
Bé, bé.
Aquesta presentació, perquè avui aneu d'un costat a l'altre presentant aquest segon treball discogràfic, el Brila.
Sí.
És Brila, no?
Brila.
Brila.
Perquè jo dic, a lo millor és que algú s'ha menjat l'altra L i seria Brilla.
però dic, no ho sé, dic, deixa'm-ho preguntar.
És correcte, Abrila.
Abrila.
A què ve això d'Abrila?
Abril.
Abril.
Són les lletres d'abril, bueno, la primera ha passat al final.
Pobre, i les últimes seran les primeres, amb l'A li ha passat el mateix, ha corregut cap allà.
Ve d'abril perquè en principi el disc havia de sortir a l'abril, bueno, el vam estar gravant al març,
havia de sortir a l'abril, al final va sortir al maig, però més o menys era al voltant de l'abril.
I el nom, bueno, no ens el vam inventar nosaltres, és el nom de la gossa que tenim al local d'assaig.
Té una gosseta?
Bueno, sí, viu allà.
Bueno, gosseta.
Bueno, gosseta.
A veure, gosseta.
Força gran.
Preparatuts.
Sí, sí, sí.
Un bastint d'aquelles enormes.
Sí, sí, sí.
L'he dit per dir, eh?
Sí, sí, sí.
Ah, perfecte.
O sigui, que de tant en tant, si sentim alguna abordada per aquí al mig, no passa res.
No, problema.
És ella.
Formar part de la família.
Perfecte, perfecte.
I com va ser?
A veure, explica'm, com és el lloc d'assaig?
Però clar, si teniu un goss, heu de ficar amb la gent que sou?
No sé com deu ser allò.
És una casa de pagès que tenim a Santa Coloma, que ens va deixar un amic del guitarrista
del grup, li vam demanar, tenia una habitació petitíssima, i li vam dir si ens la deixava,
perquè al lloc on estàvem no ens hi podíem quedar més, i ens va dir que sí, per un
parell de mesos o així, em sembla que deu fer uns quatre anys que hi som, pobres.
Ja està bé, ja estàs tenint-nos aquest.
Però és la... Pobre noi.
És l'habitació que té el cantó, entre la cuina i el seu dormitori, allà al mig i assegem
nosaltres.
Però ell forma part del grup.
No, no, no, no.
Ostres.
Sí, no, dos dies a la setmana que no pot ni mirar.
Feu-lo, doctor Honoris Causa, alguna cosa d'aquestes, perquè si em senti...
Ara el títol del disc és el de la gossa, el pròxim disc, em sembla que ja ficarem
directament el seu nom.
El seu nom.
Com a homenatge.
Sí.
Home, sempre ho podeu fer a la banda dels agraïments, a la banda del final, gràcies, en plan
gran, no?
O sempre, sempre.
En plan pòster.
Sempre el posem al primer.
Ah, molt bé, molt bé.
Doncs venen a presentar-nos aquest segon treball discogràfic, i jo estava pensant, si assegeu
o no assageu, ho feu per parts?
Primer que assagi la bateria, no?
No, no.
Després, perquè dic que sou uns quants?
Som 10, som 10.
Per això mateix?
No, tots de cop ja tenim estudiada la posició en què ens hem de posar, perquè no...
O sigui, Anna, tu te veig cantant per allò en plan pal, almenys a l'assaig.
Sí, sí, no em puc pas moure.
Molt bé.
De tant en tant tinc algun cop de guitarra, però sí, no em puc moure.
De veritat que acabeu a les 10?
Ho sento, eh?
Seguis com una mica passada.
No, hi cabem, però molt justús, molt justús.
És que és això.
Un rotllo, jaunes, seradines.
Sí, ja hi ha.
O sigui, que vosaltres un concert se'l despiporre.
Oh, i tant.
Llibertat, llibertat.
Corre, corre que sali molt.
Sí, sí, a vegades ens diuen heu d'assejar els directes, però és que no, no podem.
És impossible.
I com heu assajat aquest treball discogràfic?
S'ha pres en sèrio i dius, anem, a veure, que aquest ha de sortir potser millor que l'anterior?
Sí, bueno...
Era el vostre repte?
Evidentment, el segon disc sempre, vull dir, saps més per on anar, no?
El primer sempre estàs una mica més peix i aquest segon disc ha sigut més, doncs, començar des de zero, allò, dir, va, vinga, anem per aquí, per aquesta línia, no?
I en aquest sentit creiem que hem trobat una mica més el lloc i la línia del grup, no?
Que passa el primer.
És que el primer sempre passa el mateix, no?
Podríem dir que es peca precisament d'això, que anem a veure què passa, tens les músiques fresques, tens les músiques que acabes de, com aquí diu, de composar, de fer, no?
O potser no, però moltes vegades venen de moltes maquetes, exacte, que vas intentant, arrossegant, arrossegant, a veure si alguna discogràfica truques a la porta i tens la sort, no?
Sí, sí.
I com s'ha treballat per aquest segon treball discogràfic? A veure, des de quan porteu treballant?
Vam començar, doncs, al setembre.
Al setembre.
Al que vam tornar, sí, sí, sí, vam tornar a Alemanya, que veníem de gira i ens vam posar a treballar ja per aquest amb el productor i, bueno, res, a fer temes, a tot drap i lletres i això, un cop que el procés ha acabat, doncs, cap a l'estudi i a gravar-ho, no?
Vau agafar moltes idees d'allà dels concerts d'Alemanya?
Sempre, sempre s'agafa una cosa.
De per tot.
De per tot, sempre vas picant una mica, de per tot, no?
Heu sentit que l'Aurelia és el primer en contestar, perquè clar, és un dels cerebrillos.
Sí, sí.
El hombre gris a la sombra.
El hombre gris.
Home, però no estàs sol, eh?
Que aquí ja ve que hi ha una mica de responsabilitat per d'altres components del grup, que no...
Sí, sí.
Així com hi ha molta gent que diu, sí, sí, l'Aurelia, que faci, que faci.
Home, porta'm a estar...
Bé, ells ho porten i llavors els dic que no m'agrada i ja no es fa, ja està.
Ets duona?
Home, s'ha de ser una mica dur.
A vegades s'ha d'anar molt fuet a la mà.
És du, és du.
Si no, se m'escampo.
Com se controlen a nou persones?
Clar, és que si no, són unes cabres boges.
Hauràs de fer un llibre, ho saps, no?
Com se controlen a nou persones?
Pregunta'm a l'Aureli.
Amb una altra persona, de fer un llibre de les experiències viscudes, companys.
A veure, a veure, explica'm, explica'm.
Ara has començat.
Ramulla, eh?
No, no ho sé, hi ha algú per aquí que potser té alguna idea d'escriure un llibre.
No te'n pots sentir, Aurelia, d'Albert.
A veure, està parlant d'una sèrie de llibres, una sèrie de coses que heu estat parlant abans?
No, no, no dius res, no dius res.
No està, no està.
Ja sortirà la llum, tot sortirà la llum.
Tot surt, eh?
Tot surt, tot surt.
Parlem de les lletres, Aurelia, i tu que ets un dels encarregats.
Bé, doncs...
Què és el que us amoïna, us preocupa, què és el que li agrada a l'Anna cantar?
Bé, les lletres parlen una mica de...
Més que res en el sentit de reivindicació personal.
En el sentit que tothom pensi una mica i reflexioni,
i que les coses no te les donin tan menjades,
sinó que intentis donar-li una mica la volta a les coses, no?
Reflexionar una mica, en general, no?
I més per tot el que va passar...
Tothom sap el que va passar no fa gaires mesos en aquest país,
doncs encara més.
Em sembla que és més important que la gent tingui ganes de pensar una mica.
Però si no hi ha futur?
No, sí que hi ha futur.
Hi ha futur, precisament, si tu surts i penses i reflexiones una mica les coses.
Sí que és una de les cançons, precisament el segon senzill d'aquest Brila.
Jo deia, dic, millor va per aquí, precisament, el que m'està explicant a l'Aureli.
Però ella diu, no hi ha futur si tu no et lleves.
Exacte, si no mous el cul, no?
Sí, no, sí.
De tant en tant calma una mica el cul i sortir, bueno, com ja ha passat, no?
Sortir al carrer, dir la teva i pensar una mica, no?
Perquè me va arribar des de la discogràfica que teníeu algunes influències de Betagarri.
Sí.
Expliqueu-me, de quina manera us arriben a aquestes influències?
Home, els coneixem ja de fa molt, hem tocat molt amb ells i...
Encara que ara mateix anà parlant musical, com que no arriben a molta gent, no?
Betagarri?
Sí.
No ho sé.
O estan una mica paradets, o almenys musicalment parlant no se sent massa parlar d'ells, diguem-ho així.
Sí, l'any passat em sembla que van triure l'últim mes.
Alguna cosa, però... a Norsai després, no?
Per allà, per allà a Girona, sí, toquem força.
I això, hem tocat força amb ells, hem tingut molta relació i, sí, bàsicament és un dels grups que tots escoltem i que, per tant, ens influencia força.
A més, el productor nostre és el mateix, el seu mateix productor i també això fa que...
Que alguna cosa seria escapi, diguem-ho així, no?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Unes vegades n'heu hagut de parar els peus al producte i, eh, que així ja te se nota massa, eh?
Que això ja... que som els formaflaix, eh? A veure...
No, no, no, amb això no, vull dir, sempre s'ha portat molt bé i ell sap perfectament ubicar-se allà en el grup que està treballant i...
Evidentment les influències que ell tingui són precisament les que tu busques quan tries un productor, no?
Perquè faig que aquell et traurà, doncs, aquell so personalitzat amb tu, no?
Però, vull dir, amb això sí, sempre ha sigut molt respectuós i cap problema.
I qui té la influència del tango?
A veure, qui li està donant això? A veure, qui dels components dels formaflaix va ser terreny de licències d'Argentina?
Sí, va ser el percusionista.
Ah, el percusionista.
Va arribar amb una cançó, vam dir, hem de fer un tango.
La va amb el senyor Aureli, com ha dit, la va anar transformant tant com va poder i encara té alguns tocs de tango, però no...
No és ben bé un tango, té algun trosset.
Alguna coseta, no?
Sí. Al principi ho era, eh?
Al principi ho era. Imaginem com arriba a canviar una cançó.
Sí, sí.
En el moment arriba amb una idea, amb un so, i després es va, podríem dir, agafant una metamorfosi,
fins que arriba que el grup estigui d'acord amb com hagi de sonar, no?
Exacte.
A l'hora de triar les cançons, per exemple, que després han de sortir en un treball discogràfic com aquest,
us costa molt? Han de canviar molt fins arribar?
Home, canvien algunes, depèn.
Algunes.
N'hi ha algunes que ja des del principi que el que l'ha fet porta a la idea i ja a tothom li agrada,
però n'hi ha d'altres que això no els acabem de trobar.
I aquest allà em sembla?
No, em sembla que d'aquest disc totes les que han sortit, quasi totes les hem fet.
Sí, sí, sí.
Es van sortir 12 temes i tots 12 van anar al disc.
O sigui, no heu deixat de dir que dius, mira, vam fer 16 temes, vam triar dels 16 aquests 12...
No, no.
O sigui, eren 12 i eren 12.
Eren 12.
Enteneu clar com havia de ser aquest àlbum?
Sí, sí, sí.
Això sí que...
Bueno, no sé si va ser qüestió de temps o qüestió de què ens va sortir així o què va passar.
Però us donava molta canya a la d'enregistrar la de fer a la de...
Per agafar aquests 12 temes, no?
No, a part és que també teníem les dates una mica lligades i anàvem una mica...
Però, bueno, jo què sé, si abans d'entrar haguéssim vist que allò no anava per cap cantó, tampoc ho haguéssim fet, no?
En el sentit que, bueno, ens vam quedar contents i estàvem segurs que aquests temes sortirien i que érem bons, no?
Molt bé.
I en el primer sí que va fer una mica més la tria, perquè com que portaves més anys tocant altres temes, sí, no.
Però amb aquest no, vull dir, els 12 que van sortir són els que s'han quedat.
Deu ser amb col·laboracions, la mar de maques, eh?
Sí.
Així que dintre de, podríem dir, de les dates i de la rapidesa de poder enregistrar, anem a trucar tal, a veure si pots col·laborar, anem a fer aquelles coses.
Fiqueu-me aquí, vau col·laborar al disc.
Vam col·laborar en Carles Pons de Ja t'ho diré i Los Valdos Ríos, de Gazpatxo.
I sí, això va ser... Van venir, van tocar i van gravar, em sembla que quasi a la primera, eh?
No estava ni assajat ni res.
Però els vau trucar i dius, Valdo, què fas aquesta tarda?
Vine, home, vine.
No, era el percussionista, el percussionista del grup, ja ho tenia pensat, feia temps, ja feia temps que ens ho deia.
Sí.
Vindran i faran una batucada i nosaltres li dèiem, bueno, tu mateix, que vinguin.
A veure, ho provem.
Sí, sí, a veure si ens agrada i sí, sí.
Van venir, ell sols ho va fer, diu, jo gravo el matí, els he dit que vinguin a tal hora i així.
I sí.
Ana, pel que m'està dir, el percussionista és un todoterreny, el sempre, eh?
Sí, sí.
No, no, no, no, no, no, no.
Sí.
I per la forma, l'Osvaldo, no sé què, el tango.
Home, si el deixeu, us canvia el grup, eh?
Sí, sí, sí, o ell ho prova, eh?
En Iureli, fica-li calla, no m'estranya, eh?
La com el fueta, clar, no m'estranya gens, el que m'estàs dient.
Aquest és bastant irreductible, però, bueno.
Parleu-me dels directes, quan tenim l'oportunitat de sentir aquest bril·la sobre l'escenari?
Comentàvem, clar, que en lloc d'assaig ja us queda petit, clar.
Jo en l'escenari, de 3 metres per 3 metres, no?
No, o més, enllà, més, no?
No, el pròxim concert el tenim a Calonja, el dia 9, i el dia 10 toquem aquí a prop a Constantí.
Ah, molt bé.
Tenim ja a tocar gairebé, sí, sí.
Sí, sí.
I després estem a la setmana següent, estem a...
No, el dia 30, el dia 30, Vilanova i la Geltrú.
Estem per aquí, també.
Ja heu presentat aquest treball discogràfic a casa?
A casa, a casa, ben bé, no.
A casa, a casa, a casa, a casa no ens volen a casa.
Per què?
No.
No ens volen a casa.
Som de...
Que no us deixeu estimar, prou?
Jo, nosaltres sí.
Ai, llavors?
No, la majoria del grup som de caçar a la selva.
Sí.
I no, allà no ens hi volen.
No hi hem, per la festa ni res, no hi hem tocat mai.
Me catxi.
En canvi, tenim un component de l'abisbal, un de maçanet, un de vidreres i tots els altres llocs hi toquem.
Heu tocat, ja ha estat la merda bé i no arribarà a casa, no hi ha manera.
Porteu-li el vídeo.
No, sí.
No hi ha res a fer.
Ho han vist tot, ho han vist tot.
No hi ha maneres.
Si porteu allà tot i no...
No, no, no.
No hi ha maneres.
Ho intentarem.
Bueno, i gravaré aquest...
Farem missatges de Tarragona Ràdio, ajuntament.
A veure si, per favor, accepteu aquesta gent que sona molt bé.
Són formaflays, per favor, són de casa vostra.
Després d'això us ho passo.
Vale.
Vinga, hi ha vídeo?
Sí.
D'aquest primer senzill?
Perquè dic, també, un moment abans d'entrar amb el vídeo,
és la primera vegada que m'arriba un treball discogràfic en el qual m'ha passat single 1, tal, single 2, tal.
Que això és curiós, no?
Està bé, no?
Que ja m'arribin els dos senzills de primera.
O sigui, vol dir que dius, vinga, anem per feina, eh?
Exactament.
Clar que sí.
I hem de sonar, que sonem tota l'estiu, no?
De tant.
Exacte.
Molt bé, dit aquesta curiositat, parlem-ho del vídeo.
A veure, està enregistrat, no està enregistrat, quan el podrem veure?
Està passant-se ja per televisió?
No, el vídeo...
No, el vídeo...
Que tarda, eh?
No, el videoclip encara no l'hem fet.
Però està fet, està en idea.
Està en procés.
Està en procés, està en procés.
Esperem que al setembre puguem ficar-nos a gravar-lo.
De moment, si volen, en el CD hi ha un making-off, que se'ns pot veure gravant el disc, que és un track, el track 13, és un track, és un multimèdia que es pot veure, i hi ha el making-off del disc, i ens juntem amb una cançó, i estem allà, bueno, perquè la gent pugui veure una mica com es grava el disc, i com està amb l'estudi, bueno, una faceta que a vegades no es pot veure, no?
Aquells nervis, no?
Bueno, nervis, sí, a un rato, però bueno, a més que res disbauito, em sembla, mágicaament.
I també quan estàs gravant que estàs intentant posar-te a sèrio, tocant, tocant, i els altres, tatatatatatatà, fent-te la gració de fons, no?
Sí, sí, sempre passa això.
Quan no graves, sempre estiguin emprenyant.
I aquí, bueno, la pista interactiva, al número 13, ho comentàvem, al tall número 13, i d'aquí sortien les idees, potser per aquest vídeo?
Darí, d'aquí sortien.
podien sortir les idees per aquest vídeo?
No ho sé, ja ho veurem
a vegades som, no sé
el primer també va ser una mica així
el primer videoclip que vam fer del primer disc va sortir una mica així
espontàniament també vull dir que a vegades
de lo que menys et penses et surt la idea
per fer-ho, no?
Sí que la idea la teniu, esteu esperant a veure si es pot
acabar de realitzar
És un treball costós, això de fer un videoclip
Home, sempre, sempre
I més si hi ha tanta gent, si has de fer sortir tothom
no ho vegi
Home, com heu de comentar amb els col·laboradors
tota la gent que ha pogut participar en aquest treball discogràfic
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
S'ha de cuidar, eh? S'ha de cuidar aquest vídeo
A més a més allò que dius, una altra carta de presentació
que sempre que veus un vídeo
com que t'enganxa més, no?
Sí
Doncs vinga, a veure, se n'hi sort
i per la propera vegada que parlem
ja està gravat, no un, ja tenim dos, eh?
I a part cloure que tenim una pàgina d'internet
on podem conèixer-vos una miqueta més
per poder saber la trajectòria del grup
per trobar-vos al caviografí
per saber qui són els Burma Flash
Me la dieu, un comitè?
Sí, Burma Flash.net
I llavors hi ha la pàgina de la discogràfica
que és l'arianarecords.com
que allà poden comprar el disc
i també hi ha tota la mena d'informació del grup
i també hi ha fotos i vídeos
del primer vídeo que hi ha
vull dir que hi ha de tot
es pot fer la compra online
el preu just d'Ariana Records
que és 9,90
Ah, molt bé, perfecto
Ja m'agrada, ja m'agrada que m'ho venguis, eh?
I també la discogràfica
la pàgina del club de fans
també tenim pàgina web
és burmanfans.com
Molt bé, aquí que entren
i se poden apuntar
Aquí es poden apuntar
em sembla que poden rebre notícies
es poden fer un carnet i tot
no l'he vist, però...
Ara, si vols, quan acabem
entrem en un moment
No, no, la pàgina sí
de que el carnet
he vist que...
No, la pàgina sí
quan van dir que l'havien fet
dic sí, sí
Ah, el carnet
El carnet, em va fer gràcia
si vols rebre el carnet
Jo vull, jo vull, jo vull
Quina lleig que em faci fan jo
per rebre el carnet
O la família
No, la meva germana
D'acord, veus
Recordem que actuareu a Constantí
Sí
No hem acabat de dir la data
El dia 10
El dissabte, aquest dissabte
Ja està
Si el tenim aquí a sobre
Sí, sí
Actueu sols
Estem al camp de futbol
amb els descarats
Amb la Carrau i Montzai
Déu-n'hi-do, eh?
Sí
Quina quadreta
Quadrilla
Un bon concert
Una festa
I tant
No ens queden tots convidats
No sé si s'ha de comprar
l'entrada anticipada
És que no, no ho sabem
Bueno, ho investigarem
Que vinguin igual
I així anirem comentant-ho
donant tota la setmana
perquè sàpigui
que tenim els Burma Flash
en concert
aquí mateix
a Constantí
Doncs Anna, Aureli
moltíssimes gràcies
Acabem amb aquest
No hi ha futur
que sí que tenen futur
i tant
El futur més immediat
és enregistrar aquest vídeo
i el més endavant
que sigui el que deu vulgui
Però que sigui bo, no?
Perfecte
A mi ja em saps així
Anna, gràcies
Aureli, gràcies
Gràcies, bona tarda
Adéu-siau