.
Túlia, que ens acompanya cada dijous en aquesta segona hora del Ja Tardes.
Olla de grills, tota ella, conformada pels nostres tertulians, joves polítics.
Anem a presentar-los, ja us els deveu conèixer de memòria.
Jordi Roca, del PP, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Gerard Castells, Esquerra Republicana, bona tarda.
Bona tarda.
Fede Adán, de Convergència i Unió, bona tarda.
I a la Javier Villamayor.
Bona tarda.
Del PSC, bona tarda a tots.
Avui ja us heu assegut d'una manera una mica estranya, eh?
Tenim per una banda la Gerard Barge Esquerra i PP junts,
i per l'altra Convergència i PSC junts, jo no sé si...
Els dos extrems s'han posat al mateix costat de la taula, potser.
Bueno, serà curiós.
I potser és una predicció de futur.
Podríem fer un govern de coalició.
Jo estic com a mínim per fer-vos una foto.
A veure, tema de la setmana, perquè així la setmana que ve ja ho deixem de banda, eh?
S'ha de parlar, el casament, dissabte.
El príncep Félix, la Letícia...
Qui és que no?
No, no ho saps, Fede.
Clar, com a tu només mereix el futbol.
Voleu fer algun comentari sobre el casament, sobre el desplegament que s'ha arribat a fer?
Ho trobeu exagerat?
Equilibrat? Normal?
Jo ho trobo bé.
És que ho trobo normal.
Si ve el Ronaldo i fan cotxes a tota velocitat i tallen carrers i de tot, doncs para una voda també.
Pega.
Per què no?
Almenys, aquest esperem que només es cassi una vegada.
Sí, no?
Que la reina ja...
Bé, la futura reina ja porta dos.
Com veieu l'evolució de la Letícia en aquesta ascensió?
Diuen que a la tercera va l'avançuda, no?
És aquesta...
Que fas de candidat, Fede.
No, no, no.
El tercer és el príncep, el tercer és el príncep.
No, porta dos casaments, ja.
No, porta dos, no?
Tu dius que porta dos, no?
Aquest serà el segon, aquest serà el segon.
Ah, va bé.
Per això dic si el Fede ja...
No, no, en absolut, en absolut, pobre de mi.
Dic, com veieu amb aquesta xica l'adoctrinament que ha seguit?
I la veieu diferent de quan es va anunciar que es casaven o no he vist gran cosa?
Esteu interessats en el tema, personalment?
Vull dir, mireu, llegiu el que surt publicada?
Desplegat, no podem fer aquell acudit de li queden dos tal a diaris.
Clar.
Ara ja és complicat.
Home, d'acudits en deuen córrer.
Jo, la veritat, no estic gaire al dia, però segur que n'hi ha, eh?
Jo sé, la veritat és que no li presto gaire atenció, eh?
O sigui, és que, a més, quan arribes a casa, posa la televisió,
i en la majoria de canals surten coses d'aquestes, però vaig canviant,
perquè, la veritat, és que no m'interessa en absolut si és casal príncep o no és casal príncep i amb qui és casal.
Encara que no t'interessa, si t'assabentes de tot,
perquè és el que diu el Fede.
Poses qualsevol mitjà de comunicació, premsa, ràdio, televisió,
i t'assabentes de tot sense voler.
Jo només els desitjo que els hi vagi bé i res més.
Que no ens costi massa diners, és tot això.
Ui, arriba a estar-hi, em sembla, eh, Javier?
Hi ha tantes coses que costen diners.
1.200 milions de persones veuran el tingle d'aquest.
Sí, això sempre se diu.
Veuran en directe, vols dir, allà, assistiran.
Podrien arribar a veure.
A mi hi ha una cosa que m'ha molestat molt,
que per culpa de la retransmissió de la boda no podem veure el nàstic per la televisió.
o almenys el que és del diari,
que deien que com a conseqüència dels mitjans que necessiten...
És conseqüència d'això?
No, sí, sí, sí, però jo heu dit del diari.
El qual cosa, si ja no m'interessava, ara m'estic emprenyat.
Perquè jo, evidentment, no puc anar a l'Anzarote i diumenge,
m'hagués agradat veure el nàstic per la televisió,
i ara l'únic que és que no el veuré,
perquè segons els diaris necessiten totes les mitjans per dissabte.
Hauràs d'escoltar Tarragona Ràdio.
Escoltar Tarragona Ràdio, però normalment el que faig
és escoltar Tarragona Ràdio i posar-les imatges.
És el que hagués fet diumenge.
Però ara només poder escoltar Tarragona Ràdio,
que evidentment el Jordi Blanc al centre sempre, que ho fa molt bé.
Ai, Jordi.
Li gravarem, li passarem després, que li farà gràcia.
Digue'm.
Perquè es veu que han robat 11 ultralleugers.
I clar, dissabte, tots els policies del món...
Com es poden robar 11 ultralleugers?
Com es roben 11 ultralleugers?
Pujant i espitjant ràpid.
Però molt ràpid, eh?
I clar, tots els policies del món,
i fins i tot de més,
estaran tots a Madrid.
I clar, tota la resta estaran...
Això semblarà a l'oeste.
Hi haurà el xerif...
Oi, la pobra gent que visqui per allà a prop,
amb els edificis propers,
suposo que d'alguna manera els controlaran els pisos...
A més, a part de caçar-se,
fan un recorregut per tot Madrid.
Suposo que mobilitzen tota la ciutat.
Lloguen els balcons,
per no sé quants milions...
Euros.
Oh, aquí?
Euros.
Euros.
Clar, pels paparazzi, no?
I tot això.
Creieu que canviaran alguna cosa la monarquia?
Amb tot això?
Cap a bé?
Cap a millor?
Cap a pitjor?
Home, les monedes,
sí, jo crec que la cara de les monedes serà molt diferent.
Quedarà una mica més alegre, potser.
Potser.
Bé.
No ho sé, és que avui en dia la monarquia a Espanya
té un paper merament simbòlic.
Vull dir...
Afortunadament.
Afortunadament.
però jo no crec que influeixi massa en el...
Vull dir, des de la tele sempre se diu
quan surten els reis lo típic de
és muy senzilla, muy del pueblo.
Vale.
I?
O sigui,
el fet que s'hagi casat amb una plebeia
això farà que faci polítiques més populars?
però d'alguna manera...
És que no fa política.
És que no fa política.
És que no fa política.
És que no fa política.
No, vull dir, és que és un anàlisi...
El que ha de fer relacions públiques,
anar amb les monarquies del món,
anar a Sud-amèrica, que té molt de políticament...
Jo sí que veig un fet positiu en el fet que sigui una dona divorciada en aquest cas,
perquè sí que s'apropa més a un fenomen social com és el tema de les separacions i els divorcis.
És a dir, no és un fenomen d'un altre planeta.
És una persona normal i corrent que es va caçar,
es va equivocar en teoria i va dissoldre el seu matrimoni.
És a dir, és una persona normal i corrent.
Per ser més propers, el que haurien de fer és adoptar un nen
i que sigui el futur rei d'Espanya.
Vull dir, posats a demanar coses així d'apropar-se a la població.
No sé què diu la llei sàl·lica al respecte dels drets successoris.
A mi em sembla malament que es casi amb aquesta,
perquè a la monarquia se li permet massa coses.
Si són reis, però amb totes les conseqüències...
Hi ha molt de callo, eh?, a les princeses.
Bueno, però escolta, si volen mantindre aquesta monarquia,
que es casin amb gent d'aquest tipus, però què?
Per el que volen, són monarquis i s'han de respectar les lleis de la monarquia
i per el que volen, no.
Escolta, si el príncep ha de ser rei i, evidentment,
ha viscut d'això tota la seva vida, viurà de tot això,
doncs amb totes les conseqüències.
Però això tampoc és bo, eh?, tot barrejar-se entre cosins i tot això,
després surten una mica malament.
Com per exemple?
És millor barrejar.
Com per exemple?
A Europa?
Al nord d'Europa?
No, jo estic d'acord amb el que diu el FEDE en aquest cas.
O sigui, el que no pot ser és que per el que vulguin
i per el que els interessa visquin el segle XVIII
i per les altres coses que els interessa visquin el segle XXI.
Però, bueno, mira, és el que hi ha.
A més, amb aquesta se li permet molt...
A veure, sembla que estigui jo en contra d'aquesta pobra nena.
Jo no n'hi conec ni em dona igual, no?
Però, escolta, se li permet moltes coses, no?
Perquè a totes les candidates anteriors,
sempre si s'ha trobat pegues, que si no sé què...
Aquesta, divorciada, que si...
Perquè el Felipe ja tenia el cul pelat i ha dit,
aquesta, ho dic ja, pum, pum, dit i fet.
Sí, va agafar de sorpresa, no?
Avui en dia és que si no li haguessin tirat a terra,
perquè amb la Eva Sànex aquesta, també...
Sànex.
Que si sortia amb calces per no sé què...
I també que li anava per la pell.
Era model.
Què ha de fer?
Anar amb sotana?
Avui en dia, una dona de 30 anys...
Totes les dones de 30 anys tenen passat.
Què vols dir que tenen passat?
Bueno, què vols dir que tenen passat?
Genar, explica'ns això.
El que no pot ser és que els monàrquics
també s'esperin trobar.
A veure, el príncep té la seva edat.
El que no s'esperin trobar és una dona de 30 anys,
verge, que si no hagi tingut tant...
Clar, vull dir, que hagi...
No, doncs és el que hi ha, vull dir...
Evidentment, la Letizia Artista no ha estat en una illa deserta,
esperant el seu príncep blau, eh?
Però que hi ha gent que, segons la sents parlar,
ha donat la sensació que aquesta noia
hauria de ser la immaculada Concepció.
Però ja està una miqueta fora d'onda, això, eh?
No, no, però que...
Però que molta gent monàrquica,
o sigui, quan es presentaven als futurs candidates,
deien això, que és que aquesta noia
o havia tingut molts novis o coses que tinguessin...
I si no li haguessin tret que era molt petita o molt alta o molt...
I si no en tenia, perquè no en tenia, a veure què li passava.
No la trobeu de caràcter una mica fort?
Que això també...
Ah, però això està bé.
Que l'has comentat o ja va bé.
Sí, jo crec que això és el que es pavil.
Perquè el va fer callar, no?
Li va dir, xd, déjame a mi.
Sí.
Però jo crec que el que s'hauria de dir és
i ell no hauria d'interrompre la seva dona
o la seva parella.
Això seria el que s'hauria de comentar,
no el que ell li digui tu.
Ni aquí ni a la ràdio.
Almenys no li va fotre un mastodó.
Jo crec que, indipendentment de ser dona de qui serà dona,
evidentment que tindrà la seva personalitat
i el seu caràcter.
No li ha de quedar difuminada.
Això perquè és quasi amb el príncep, home.
Jo crec que cadascú ha de mantenir la seva personalitat.
El que passa és que suposo que li serà difícil
si té aquest puntet propi i rebel, no?
Adaptar-se a totes les coses per les que haurà de passar.
Home, hi ha moltes que ja li van fet, fetes.
Perquè un passamans d'aquells has d'estar allà, aguantar.
Sí, home, et pots emprenyar, però bueno.
Tampoc en fan tants.
Per això cobren.
Que seguireu el casament per la tele?
Teniu intenció almenys d'haver-ho entroçat?
Inevitablement.
Inevitablement el seguirem.
El Gerard deia que sí, que ell té dones a casa.
No, jo no, jo no.
Sí, no, perquè tinc dones a casa
i no hi haurà cap més remei que tregar-me el pre.
I això és cosa de dones, no?
Mama truca i a veure qui vol veure a casa la boda.
Ara trucaré i dirà
no, és el Gerard que s'ho vol gravar.
No, però suposo que a veure, tampoc no...
Sí, la veuré, tampoc no...
Però ni com una gran festa ni com en contra.
Tampoc no me tancaré a casa i diré
no, m'aniré a passar la font perquè tothom me vegi
que no estic veient la boda.
No, o sigui...
De fet, ningú et veurà, perquè no hi haurà ningú més
a la boda, ho hauràs de dir.
La veuré, és la notícia del dia.
A veure si hi ha alguna sorpresa.
Però és que jo no crec que sigui cosa de dones.
Jo crec que hi ha molts homes interessants a veure la boda.
Fede va a confesar...
No, no, no, jo no ho veuré, però vull dir,
Gerard, jo com tinc dones a casa,
jo crec que hi ha molts homes també que ho volen veure, això.
Jo personalment crec que amb un resum allò al migdia
tindré prou, eh?
No cal estar des de dos quarts de deu del dematí fins...
Però és que el resum durarà tres mesos.
El problema és que el resum durarà tres mesos.
En el meu cas jo vull, evidentment,
el de senyars de la boda ja sabem quin és, no?
Pots sortir a les anècdotes, aquí hi ha imatges dels nens petits fent gestos,
i mentrestant tots els nens s'avorrien,
saps aquestes coses així amb pastels?
Veig que Gerard parla amb passió,
Gerard parla amb passió,
i talla neguitos.
Pots comptar que després devran editar alguna mena de DVD, no?
Sí.
Bé, vaig veure ahir en un centre comercial
capses de galetes amb la foto.
Posava boda real,
i ara galetes d'aquestes de mantega, no sé què.
De totes formes s'ha de dir que els hi ha un jersei
amb la foto del príncep i de la litiga.
Exacte, exacte.
I una gorra també, amb el logo de Madrid.
No, jo crec que el que diem és que no acabarà aquí això dissabte.
Dissabte tindrem tota una matí de televisió enganxada,
totes les canals, la boda real.
I l'edició especial.
Però és que això durarà tres, quatre mesos.
Tan llarg com la cua del vestit.
Veuràs, i després el nen, el primer embaràs.
Clar, quan s'hauria de quedar embarassada? Ràpid, no?
Sí.
Perquè no es desestabilitzi, perquè la gent vegi que va bé.
Mentre no sigui s'esmasia el nen, perquè ningú s'escandalitzi.
Déu-n'hi-do.
Jo vull veure la moviola de les millors pameles,
que allò serà bestial.
I el pitjor bestial.
Quan vingui la margarita de Luxemburgo, de no sé on.
O la dona de Pedro J.
Sí, l'ágata.
Casa de dones, dèiem.
Ja m'explicaré que te'l va.
Doncs a veure, volíem encetar un altre tema,
però molt més seriós,
i ens queden 13 minutets escassos.
Per tant, si voleu, parlem d'altres coses més lleugeres.
Perquè volíem parlar del tema Israel-Palestina,
però és que amb 13 minuts no arreglem res, no farem res.
Podem dedicar un altre programa.
Sí, jo diria que sí.
Un monogràfic.
Un programa íntegre.
Perquè la setmana que ve ja no parlem de casament, no?
No sé que passi res extraordinari.
Que digui no.
Si t'imagines.
Que ho diguin ells dos.
No, estem fins als trons de la boda.
Volem casar-nos sols.
Som en parella, de fet.
Aquí li qua.
Seria fort, seria fort.
Jo tampoc ho contempla la lliçàl·lic, em sembla.
Però escolta, després de tot el cunyaz que ens han donat a la televisió,
que si es casen, que si no es casen, com no es casin,
és per agafar els dos.
I amb 1.400 convidats.
De fet, he sentit que hi havia boicot a Madrid amb el tema de la boda,
perquè hi havia gent que estava per les nits,
robant les flors i les plantes i unes llums que il·luminaven els monuments.
És a dir, que la gent s'ho estan portant tot.
Com ho paguem de la butxaca, doncs la gent diu...
Clar.
Que nassos, no?
Un souvenir de la boda.
Clar, després el revendran, perquè aquí...
En aquest país som molt picaros.
Hi ha la picaresca aquella, no?
De lo que dèieu abans, els balcons, mira, llogats.
Després, aquí, capses de galetes amb l'excusa, doncs, pim-pam.
Llibres, llibres sobre la Letícia?
Feia una setmana que s'havia anunciat el compromís
i ja hi havia llibres al mercat sobre la Letícia.
Que dius, a veure, qui és el xulo que ha fet aquí una investigació tan ràpida?
Un cortar-pegar.
Un cortar-pegar.
Déu-n'hi-do.
Doncs, a veure, follejant a mitjans de comunicació...
A la més jove, va ser algú del tripartit que va fer un informe.
El vas veure.
No parlem, no?, de l'informe dels mitjans de comunicació.
Vinga, festival de l'humor.
Les multinacionals no etiqueten en català i, en canvi, ho fan en llingües menys parlades.
L'altre dia escoltàvem que, des de la Generalitat, em sembla, es feia com una...
Hi havia la intenció de pagar, que la Generalitat pagaria el que és l'etiquetatge en català
de les empreses multinacionals.
Jo trauria d'impostos.
Qui etiqueti en català paga menys impostos.
Perquè si pagues, que has de pagar...
És complicat el tema.
A veure, és necessari, primer que tot, és necessari etiquetar en català.
Per què no? Si tu vols anar a comprar amb la teva llengua, per què no has de poder?
No, no, però no estem parlant de potser una possibilitat, sinó d'una obligació.
Que totes les empreses que facin productes aquí a Catalunya etiquetin en català.
Què creieu?
Home, jo crec que les imposicions mai són bones.
Home, jo crec que si una determinada empresa vol fer arrels a Catalunya per coherència i lògica,
ho hauríem de fer.
No costa tant fer el disseny amb dues llengües.
Sí, però vull dir que jo estic a favor que ho facin, però no que s'imposi.
Jo no crec que tingués una imposició.
No, no, per això...
També podria ser en totes les llengües de l'Estat.
A tot l'Estat?
No, no, a totes les llengües vull dir.
És a dir, si tu estàs produint a Catalunya per tot l'Estat, com a mínim,
fer un gallec en basc en...
Això hi ha una porció d'una empresa que ho fa.
Però que decideixi l'empresa, i si ho fas, tu el premies.
Doncs dels impostos que et toqui pagar a fi d'any, et desgraves tots els...
Que tinc unes avantatges fiscals.
Però que deus ser una despesa també per l'empresa, eh?
Fer diferents etiquetatges i maquetitzacions.
No, diferents etiquetatges no, la mateixa etiqueta.
Però clar, el Leroski...
Molt bé, sí, és el que em deia, el que deia el Javier abans.
Home, jo crec que també, a veure, evidentment,
aquí pots discutir si imposicions, si imposicions, no.
A veure, si es fa una llei que digui que s'ha d'etiquetar en català,
tampoc no sé fins a quin punt és una imposició.
Jo crec que fins i tot seria una obligació.
Però en aquest cas, com que la llei que tenim no obliga,
sinó que es sugereix, com si diguéssim,
crec que en aquest cas, i a més, la gent el que hauria de fer és
dir, doncs, comprar marques que etiquetin en català,
que vegin que les marques, el fet de no etiquetar en català,
que això li surt per dir...
Ai, Gerard, però la gent compra per la butxaca, jo crec, eh?
Exacte, però clar, i això, o el que deia el Jordi,
de mesures d'incentivació fiscal,
és un tema complicat, clar, perquè si no...
Però és que el sobrecost de l'etiquetatge no pot recaure en el consumidor,
perquè, evidentment, el consumidor, com diu la...
Però l'etiquetat...
Ja, però en aquest cas, per exemple,
hi ha una experiència del govern gallec,
hi ha una experiència, Jordi, del govern gallec,
que era subvencionar, per exemple,
bosses, les bosses de la compra,
amb una inscripció que deia, doncs,
etiquetatge en gallec, per exemple,
i que les pagava la Junta de Galícia,
pagava la bossa, no?
I hi havia també una rebaixa fiscal
per el negoci que posava el ròtol en català, per exemple.
Això ja porta uns anys fèncer,
i va sortir a Galícia bastant bé.
No sé com estem aquí en aquesta matèria,
però a Galícia hi ha molts ròtols en gallec
que res és a aquesta política, no?
A vegades hi ha com una mica...
ve i una mica de por
de ser políticament correctes, saps?
O sigui, aquí els catalans, a vegades,
pequem en segons quines coses,
som molt exagerats,
i de seguida fiquem el crit al cel,
i després amb aquestes coses del dia a dia,
com l'etiquetatge en català i altres coses,
som més suaus.
Jo crec que sí que s'hauria d'intentar
de bones maneres dir-les a les empreses
que etiquetin en català,
però clar, és que si el consumidor tampoc...
L'empresa només entén un llenguatge,
i és quan s'estalvia si ho fa en català i quan no.
Perquè si tu li dius,
no, mira, has de ser molt comprensiu,
però et costarà diners,
et diran, bueno, vine demà.
Sí, perquè fixeu-vos que hi ha molts productes
que van etiquetats.
La mateixa etiqueta inclou la versió castellana
i la versió portuguesa.
Amb la qual cosa ja ho fan expressament, suposo,
ja s'estalvien amb una etiqueta,
ja envien als dos països i ja està.
Clar, suposo que a nivell de consumidor
pesa més la butxaca
i potser no es creu en la necessitat
o la importància que pot arribar a tenir
el fet que hi hagi...
que estiguin els productes etiquetats en català.
Perquè, a veure, això ajuda a la llengua
d'alguna manera,
potser és un petit gra de sorra i tampoc no...
Ajuda al que no és català.
Perquè el que acaba d'arribar o està aprenent,
si va al súper i veu llenties,
ja li reforça l'aprenentatge.
El que és català, doncs potser no.
No ho aprecia, però...
Jo no sé...
Mirant-ho de la visió mercantilista,
jo crec que també una empresa potser
hi haurà gent que se sent molt catalana
que potser comprarà un producte
si està etiquetat en català
i el rebutjarà si no està.
Si jo tinc dos jets
i escolta, m'agrada comprar-me una que l'altra,
però aquesta està etiquetada en català,
potser perquè jo considero
que és una forma de defensar la meva llengua
que faré la llet que està etiquetada en català.
Hi ha empresaris molt catalans
que se senten molt de Catalunya
i posen la fàbrica al Marroc.
Això, quan hi ha la pela,
tu a la gent no li pots dir
escolta'm, et posarem la nòmina en català
però et traurem 30 euros al mes.
Home, no està netejarat.
Qui et diu que sí?
A veure, no es tracta que, per exemple,
una marca d'olives
etiquetada en català
i això li provoqui que perdi un 20%
de la seva facturació.
O sigui, no estem parlant de marges de pèrdues
i de beneficis tampoc tan alts.
Jo veig, simplement, com un fet de normalitat.
O sigui, jo no sé si...
A veure, potser si vaig a comprar jet
i veig un està en català, l'altre està en castellà,
a l'hora de la veritat miro el preu.
Però jo crec que un país normal
ha de tenir coses normals.
I els espanyols poden anar a comprar
i tenen les coses en castellà.
Els franceses ho tenen en francès.
Doncs jo, com a català no parlant,
a mi m'agrada
que la meva llengua estigui normalitzada.
Potser no és una gran cosa
que pugui anar a comprar,
jo què sé, clínex i posi...
mocador.
Mocadors de paper.
En comptes de...
No sé com se diu ara en castellà.
Pañuelos.
Però és un acte de normalitat.
Avui en dia, del com estan les coses,
jo veig això de l'etiquetatge en català
com fins i tot una eina de màrqueting tipus.
Sobretot amb els aliments, no?
Hi ha un tipus de productes,
que són els aliments,
les olives o tal,
que si tu ho veus únicament en català,
tens aquell puntet de
mira, això està fet aquí a casa,
és artesanal, no?
Aquell punt artesanal.
Sí.
Ni que no ho sigui, eh?
Hi ha supermercats que tenen seccions
on hi posa productes de la terra
o tot això
i a vegades, a veure,
potser el cava no l'hi compraràs
o la carn o, bueno, no ho sé,
però hi ha coses que sí que les compraràs allà
i tampoc n'hem d'oblidar
que hi ha un gran sector de la població catalana
que és nacionalista
i que per aquests parametres sí que es pot moure.
Potser, no per perdre clients,
però potser el fet de tancar en català,
potser, a veure, jo no sé,
potser poden perdre un 0,01% els hi costa,
però els beneficis que poden tenir
d'aquesta petita porció de població
que compra seguint aquests paràmetres
el poden tenir de benefici.
Jo crec que sí que és beneficis per a les empreses.
Però jo, per exemple, recordo
que la televisió pública de Catalunya, TV3,
al principi feia anuncis en castellà
i ara és molt estrany veure anuncis en castellà
retransmesos per la televisió pública catalana.
I això se suposa que també
suposa un sobrecos encara més gran
perquè hi ha el doblatge,
és un anunci més específic per Catalunya
i això s'ha fet amb normalitat.
Vull dir que l'electricitat ja...
No sé, jo crec que també serà un procés
i que estem començant.
També és diferent l'empresa gran
que l'empresa petita.
L'empresa petita no li pots fer agafar un traductor
i agafar no sé què,
perquè sí que és un cos que es nota molt.
Però l'empresa petita no fan un sis per televisió.
No, no, però etiquetar productes sí.
El que ven un os de pelús
que el porta de la Xina,
doncs sembla que no,
però hi ha empreses que venen molt
que no tenen una infraestructura
com per traduir etiquetatge.
No sé jo si els beneficis fiscals
haurien d'anar per aquí.
Però, per exemple, jo ara posaré un altre tema
que no és l'etiquetatge,
però és el tema dels restaurants.
Molt bé, els menús, no?
Vas a la Rambla
i el 99% de restaurants
només tenen la carta en castellà,
quan la llei diu
que com a mínim han d'estar escrits en català.
Ah, sí, està legislat, això.
I jo m'he trobat, a més d'un restaurant,
que no diré que el fet
que a mi un camarer va fer veure
que no sabia parlar en català
pel simple fet del plaer de dir
¿cómo? ¿cómo?
A veure, va ser un cas, eh?
Però que també aquestes petites coses,
i els restaurants,
des de moltes organitzacions,
des de la Plataforma per la Llengua
o de coordinadors d'associacions
de la llengua catalana,
des d'aquests llocs,
si els hi portes la carta,
ells te la tradueixen.
Vull dir que a vegades
no és per la falta de mitjans,
sinó per una deixadesa.
Des d'Òmnium Cultural, per exemple,
es tradueixen cartes de restaurants.
Sí, però amb el nivell d'immigració
que hi ha al sector turístic
i al sector de la restauració,
no és difícil que algú et digui
que no t'entén en català.
Sí, però...
Sosos són sudamericans,
però precisament el noi aquest
que m'ho va dir...
No, no ho dic per aquest cas,
però dic que això passa.
Barcelona, per exemple,
està culpat totalment
en el tema...
Però a veure, en dos mesos,
aquesta persona entén
que un cortado és un tallat,
perquè a la plaça de la Font
hi ha molts camarers
que són sudamericans
i al principi no t'entenien
i ara te'ls diriges en català
i t'entenen perfectament.
Però, bueno,
també hi ha aquest dels catalans
de canviar d'idioma.
És de formació professional,
s'ho fas.
Que deixeu d'anar a un restaurant
o a un local
pel simple fet de això
que no tenen la carta en català
o ja us fa mal rotllo
o passeu?
Jo no.
Jo no.
Ni em fixo, la veritat.
Ni em fixo.
No tant...
Si això sí que no...
Com veus que...
A veure,
te poden portar la carta en castellà,
jo tampoc no faig,
no soc un fanàtic.
Però si veus la carta en castellà
i veus que la tenen en català,
no dic que hi deixis d'anar.
Però sí que,
segons com,
hi vas d'una manera diferent
o hi vas menys sovint.
Jo crec que sí,
perquè és una falta de respecte
de mi punt de vista.
I això de l'otípic,
que s'ha dit sempre
que t'adreces a algú en català,
te diu que no t'entén
i què feu?
Parleu més a poc a poc?
Canvieu d'idioma?
Si no t'entén,
canvies d'idioma.
Ara,
jo conec nois
que són sud-americans
i porten...
Els primers mes que portaven aquí
els hi parles en castellà,
però quan portes un temps
ja els hi vas intercalant.
El meu equip
juga un noi uruguai
i la meitat
de les converses que tenim
ja són mitja en català,
mitja en castellà.
Jo crec que això
depèn molt
de les ganes
d'aprendre
el que tingui l'altre.
Si el que dius tu,
hi ha gent que ve aquí
i es vol integrar molt ràpid
i de seguit agafa...
No és complicat
aprendre el català,
home,
que és una llengua
que és molt semblant al castellà,
però el que passa
és que hi ha gent
que s'hi nega de rotund
d'aprendre
i que ve amb una mentalitat
molt més tancada
i aquesta gent
és més difícil.
Jo crec que el tema
dels restaurants aquí,
sobretot esquiar
per la zona de la Rambla,
que són els que més et fixes,
a mi me fa molta vergonya
veure que només estan en castellà.
Doncs demana-los una carta
i l'envies a l'Omnium Cultural
i que els enviïa introduïda.
No és la meva feina.
Però és la seva obligació,
són ells els que estan incomplint la llei.
És més falsa queixar-se que mullar-se.
No, són ells els que estan incomplint la llei.
Ara, off the record,
em diràs quin restaurant és
i ara hi anem.
Ja ho veuràs tot.
Ja ho veuràs tot.
Jordi, Gerard, Fede, Javier,
moltes gràcies,
fins la setmana que ve.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Endéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.
Adéu-ho.