Hola, Sílvia, bona tarda de nou i amb la darrera entrevista en directe del Ja Tardes
des de l'estat de les festes a la Rambla Nova, ara mateix i ràpidament amb els Norton.
Tenim amb nosaltres a dos dels seus components, són el Jordi i el Joan.
Hola, bona tarda, bona tarda.
Que m'han dit, diu, bueno, diu, parlem del que vulguis, del que sigui menys de futbol.
El que faci falta.
Menys de futbol, Jordi.
Menys de futbol.
Sí?
Exacte.
Que segueixes el nàstic.
Bueno, si ha de ser de futbol, de futbol també, eh?
No, que et convingui, eh?
Que segueixes el nàstic.
No segueixes ningú, no t'agrada el futbol?
Estic avorrit.
Amb el Jordi, no, al Jordi no li agrada gaire, no.
Al Joan sí, potser, eh?
A mi sí, a mi m'agraden tots.
Us ha inspirat alguna cançó al futbol?
Home, per ara no.
Bueno, aneu bé, aneu bé.
El camp va per una altra banda.
Qui són els Norton?
Perquè fa poquet relativament que funcioneu, però com passa en molts grups,
abans també estàveu dins del món de la música, em comentàveu amb altres formacions.
Explica'm-nos una mica la història.
Abans érem High Leaf, i amb High Leaf havíem tingut la sort
de tocar bastant per aquí a Tarragona, i la gent ens coneix bastant, o ens coneixia bastant, no?
Vam arribar a guanyar el que era el Canyenrol.
Sí, estem parlant d'anys.
D'anys, molts anys enrere, bueno, molts anys tampoc, eh?
Tenen una edat, aquesta gent.
Home, l'havia de ser, què, el Jordi?
2000, 2001?
2000, 2001, o gaire més.
Bueno, tampoc gaire, és veritat.
Bueno, vam...
Doncs ho diràs, segur que han passat per aquí, eh?
I va passar un temps bastant bé, també després, segons de l'Imaginar Rock,
d'un concurs que es feia també a nivell de comarca.
Sí.
I bueno, i després vam tindre una sèrie de canvis dins de la formació,
ens va marxar el cantant, vam contractar una cantant, ens va marxar la cantant,
i al final vam decidir que deixàvem el nom de High Lift per ser Norton, i seguir els tres.
Clar, perquè tampoc se devia semblar gaire ja, el que era.
Clar, ja no érem el que érem, i bueno, ara som els tres de sempre, i som Norton.
Qui sou, el Jordi, el Joan, i qui ens falta?
El Jordi, el Joan i l'Oriol, que és el que ens falta, que li toca treballar avui.
Una formació de tres, que ja és estrany, és bàsica, bàsica.
Som un trio, un trio de rock.
Que no l'havien estat ja, doncs no, trio de rock.
Sí, un trio de rock. Bueno, som...
El Jordi, ell toca la bateria, l'Oriol és el baixista, i jo canto i toco la guitarra.
Bueno, ja ho teniu tot completet, menys gent, menys problemes.
I veniu d'Altafulla.
Venim d'Altafulla, sí.
Bueno, sí, assegem Altafulla, el local tenim allí.
Sí, som de diversos pobles, al costat, però assegem Altafulla.
Bueno, és una mica el centre d'operació, no?
Sí, exacte.
Quina música fan els Norton?
És molt diferent a High Leaf o a Bessa la continuïtat? Com va?
És un pèl més laboriós, suposo.
Perquè heu crescut.
Sí, hem crescut.
Exacte.
Hem evolucionat, seria la paraula, no?
De fet, abans hem passat per diverses fases, no?
Quan vam començar amb High Leaf, érem un grup que fèiem bastant psicodèlia,
rock psicodèlic.
Després vam canviar el cantant, i quan va vindre una noia cantant,
inevitablement ens vam suavitzar una mica i vam ser més melòdics.
Ai, les dones.
Ai, les dones.
Sí, però això va tindre el seu punt.
Exacte.
Ai, les dones.
Hem tornat una mica al principi, però sense perdre la melodia que la vam agafar
i ara no la sabem deixar als costos.
Molt bé.
Digueu-nos, home, els referents d'influència que pugueu tenir.
És per tenir una idea de per on van els tiros.
Pill Jams, Songard, Nirvana, Audioslave, Dave Matthews Band, Leaf...
Bé, Jordi, que no és la primera vegada que us fan aquesta pregunta.
Ja l'ho tenia pres, eh?
Són els llups que ens acaben els tres.
A nosaltres saps què passa?
Ens passa una cosa que és que no sabríem definir ben bé
el que és la nostra estructura musical.
Exacte, això.
Perquè què passa?
Que ell escolta, el Jordi escolta unes coses, no?
L'Oriol n'escolta unes altres, jo n'escolto unes altres totalment diferents,
però quan convergim al local, el que surt és Norton, no?
I no feu allò de passar-vos els CDs.
Mira, mira què hi ha descobert, escolta't.
Sí, sí, però a vegades no...
No cuaja la idea, eh?
No, no.
Però després quan arribem al local és el que diem,
ens entenem molt bé dins del local d'assaig
i les cançons que surten és l'estil de Norton, no?
Que estem en un rock melòdic, amb potència de guitarres,
i bueno, dins d'aquest rotllo, no?
Doncs mira, teniu més o menys sort, podríem dir,
perquè acaben de passar per aquí els Tombuctú,
que són nou persones dalt de l'escenari.
Dona-n'hi-do.
Vosaltres en sou tres només,
el qual ha de facilitar bastant les coses.
Nosaltres, pels tècnics, som una bendició,
perquè som tres components,
a més som tres instruments, que també és molt important,
i bueno, els canvis d'escenari amb nosaltres són molt ràpids.
Molt ràpids.
Qui composa? Us ho feu tot entre tots tres?
Com va?
Musicalment, sí.
Però no hi ha algú que tingui la idea
que porti una mica la batuta amb això?
Normalment funcionem de que...
Entre ells dos, més aviat.
Algú fa una idea.
Jo ajudo una mica.
Sí, una miqueta.
El Jordi és el que posa la puntilla, no?
Però normalment sempre composem alguna cosa a casa,
i després, quan arriba el local,
és el que et comentava abans,
neix una altra vegada per convertir-se en una cosa
que potser és totalment diferent,
per allò que et comentava,
cada un té el seu estil,
i quan convergim és l'estil de Norton.
Teniu un bon repertori ja?
Home, ara mateix tenim una hora i alguna cosa de concert,
el que passa és que per les bases només podem fer 45 minuts el divendres.
Bueno, això s'adonaran les millors.
Sí, sí.
Bueno, hem triat, hem triat, hem pogut triar.
Que pot agradar a la gent.
Bueno, tindrem 45 minuts que esperem que siguin els suficients
perquè la gent conegui el que som Norton.
I com són els Norton en directe?
Què podrem veure?
Ho diem perquè encara no ho hem dit.
Actuen el divendres, dia 24, a dos quarts de 12.
Estrenen el que seria l'actuació del DIO de divendres.
Com soneu en directe? Com sou?
Com som?
Suposo que deixem, sense voler, deixem treure els sentiments que portem, no?
Sense voler.
No ho sé, perquè és una cosa que ens va natural.
Vull dir, els conec, però...
O sigui, m'agrada molt transmetre a través de la bateria el que no puc fer...
Que fas aquells solos de bateria inacabables, Jordi?
No, o sigui, jo faig tota la cançó fent animal.
Ell és un solo, tota la cançó, no?
Tot el tema.
Home, som un grup que tampoc no som un grup que desprenem energia corporal a l'escenari
perquè no ho som.
El que passa és que transmetem energia musical, no?
I de sentiment, d'acord.
Donem-ho tot, no?
Nosaltres ens obrim molt, perquè per nosaltres la música és molt personal
i quan fem un concert per nosaltres és el tot, no?
Que la gent ho escolti i sàpiga apreciar el que nosaltres hem estat treballant al local
ens és molt important.
Sí, bueno, anava a dir que...
O sigui, no pugem a fer el paper i...
Ara, vull dir, casso que faci el que vulgui, no?
Però, o sigui, pugem a tocar i a expressar, crec que és això.
Expresem i fem el nostre espectacle que és el que fem nosaltres.
Però sense fer el paper, el paperot, no?
Que es diu.
Fa la impressió, sense haver-ho sentit, eh?
Però em fa que ja tinc ganes i ara parlarem de com us podrem sentir.
Però em fa la impressió que sou d'aquells grups que...
Vaja, que no m'ho veu massa a l'hora de ballar,
d'aquella gent que té públic, el típic públic que s'està allà escoltant atentament,
mirant què passa amb el cubat a la mà, però escoltant.
Sí, sí, el que passa que, bueno,
no és ben bé així, però...
Sí, música per escoltar, no tant de ballaruca i festes, sinó per...
De fet, tota la música és per escoltar, no?
El que passa que, si entres dins uns camps,
doncs sempre fan més festes, sempre...
Si fas escà, per exemple, la gent que va a un concert d'escà
sap que hi haurà gresca, la gent podrà ballar, no?
El que va a un concert de rigui, pots...
És una altra història, no?
Nosaltres fem un concert que és un grup rock,
un grup que toca amb contundència a l'escenari,
sense ser un grup heavy.
Què passa? Que fem el nostre espectacle sense ser uns filigranes,
començar a saltar i tot això.
Ensenyem les nostres cançons,
som un grup de rock,
però ens marquem unes pautes a l'hora d'expressar amb el cos,
expressem més amb la música.
Doncs damunt de l'escenari...
Tot un poeta.
Sí, sí, escolta.
Fas tu les lletres, Joan.
De fet, bueno, no, no.
En fem entre tots.
Un 90%
Tot entre tots.
De què parleu?
Bueno, parlem...
Què canteu primer que tot?
Català, castellà, anglès?
Partem amb anglès.
Amb anglès, sí.
Cantem amb anglès.
De fet, tenim lletres de tot tipus,
però el més important del que tenim
és que són coses quotidianes.
Tenim alguna inevitable de la guerra,
i alguna inevitable de les coses que vivim cada dia,
però, bueno, tampoc no som molt filosòfics,
vull dir que tampoc no fem històries poètiques.
No doctrineu, eh, tampoc.
Què va.
Doncs aquests són els Norton,
que els veureu en directe divendres,
ho recordem, divendres 24, dos quarts de 12,
al Parc de les Granotes.
Però a part de veure'ls en directe,
una música que sembla molt adient per escoltar gravada,
però està tranquil·lament a casa
i escoltar-la des d'allà.
De fet, si Déu vol,
estem dins d'un procés de gravació,
estem masteritzant i mesclant
per poder treure un disc d'aquí aviat.
Potser la gent podrà tindre més notícies nostres aviat.
Però aviat, aviat, eh?
Aviat, aviat.
Perquè dèieu que ja esteu...
Sí, sí, de fet, estem ara amb les mescles,
vull dir que pot ser que en dos mesos ja ho tinguem al mercat.
I hi ha bones projeccions, podríem dir, d'aquest disc?
Sí, bueno, de fet, ens ho produeix el Jordi Mena,
que és el guitarrista de Jarabe de Palo
i de fet és un productor bastant important dins el món català.
Teniu contactes, eh?
Bueno, els busquem, els busquem.
Si no, te'ls busques malament.
Ja.
No, i ara estem molt il·lusionats amb això
perquè per ara ens està sortint bastant com nosaltres volíem.
Seria la primera gravació?
Seria el primer disc editat.
Hem gravat en maquetes,
però segurament que seria el primer disc editat.
Dèieu que fa cosa d'un parell d'anys us vau canviar el nom.
Per què Norton? D'on surt?
Norton surt com qualsevol altre nom.
Jo vaig portar un nom, el típic,
que ostres, quin nom posem i tal.
I vam quedar fent un cafè
i jo vaig tenir una idea
i me la van tirar per terra.
I vam dir nom.
Jordi, Jordi és el típic marginat del grup, eh?
Allà preveu la bateria.
Les bateries, és el que anava a dir jo ara.
Però bueno, és com un acudic que diu
que sense les bateries no saben fer res els demés.
També és veritat?
El picapots.
Au, au, pel bateria.
Home, la gent pensa que a dir-nos Norton
som l'antivirus d'alguna cosa, saps?
O jo què sé, o la moto d'algú, no?
Saps què passa?
Que hi ha aquest nom,
estan com noms de gent famosa,
estan en marques de motociclisme,
estan en antivirus d'informàtica.
Nosaltres no ho som, res de tot això.
Som el Norton grup de rock.
No té cap connotació especial
i no hi ha cap història al darrere.
No sonava bé, simplement.
Sí, clar, bueno,
suposo que quan estàs amb un cert nivell
el nom potser és més secundari, no?
Sí.
Que t'hi vas acostumant.
De fet, hi ha uns grups que tenen uns noms horribles
i en canvi, doncs, mira.
I a la llarga, ostres, doncs sí.
Són aquells o hi sonen bé, no?
El nom sona bé.
Sona bé el nom de Norton
i sona bé la formació.
Ho podrem comprovar divendres,
dia 24, a dos quarts de 12,
al Parc de les Granotes.
Jordi, Joan, moltes gràcies.
I això sí, eh, tenim una cita
quan tragueu aquest disc tan esperat
perquè ens el vingueu a presentar els ja tardes.
Molt bé.
Moltes gràcies, eh?
Gràcies.