.
Investigar és veure allò que tothom ha vist
i pensar allò que ningú més ha pensat.
Albert Tsen-Gyorgy, bioquímic hongar estadounidens.
9,8, una mica de ciència per a tothom.
Benvinguts a 9,8, un espai sobre el món que ens envolta,
sense més complicació que les coses tal com són.
I per parlar-ne, com sempre, de totes aquestes coses,
tenim l'inestimable ajuda de l'Anna.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Anna.
I del Xavi.
Bona nit, Abel.
Bona nit, Xavi.
I bé, potser és el moment de començar a parlar de les coses
i què millor que parlar de les coses més recients que podem tenir,
que puguin haver passat durant aquesta setmana.
Algú li agrada la xocolata?
O dormir molt?
És un bon moment per parlar de l'actualitat.
A veure què ens aporta sobre aquestes dues coses tan conegudes.
M'aixecat.
I molt tè.
Començarem parlant dels nens petits, dels nadons.
Hi ha un estudi que demostra que els nadons que s'exposen a la llum natural durant el dia
dormen millor.
Això va molt bé pels pares que acaben de tenir recient nascuts.
A mi no m'hi devien exposar gaire perquè jo sé que donava una tabarra que era massa.
A veure, aquest estudi l'ha fet la Universitat de John Moores a Liverpool.
I han demostrat que els nadons que s'exposen a bastantes hores de llum entre les 12 del migdia
i les 4 de la tarda durant la nit dormen millor.
Els estudis es van fer amb 55 nens d'entre 6, 9 i 12 setmanes.
Per això dic que són nadons, nadons, allò dels que més...
I a més, realment és curiós aquest estudi, els resultats que donar.
Els fregeixes per la tarda i per la nit també s'ha quedat fregit.
Sí. El que ha fet l'estudi és una dona que es diu Yvonne Harrison.
Jo suposo que devia començar dient al meu nen, no para de donar la tabarra, estudiem...
Haig de trobar una solució.
Recopilem 55 nens, fem un estudi durant 3 dies i a veure què passa.
En 3 dies s'han fet l'estudi només?
Durant 3 dies. I han arribat a la conclusió que els nens, que també és una mica lògica,
però bé, no. Els nens que a les 6 setmanes dormen bé,
tenen més probabilitats de a les 12 també dormir bé, a les 12 setmanes.
Una cosa bastant lògica, però bé.
I diu que, sobretot, aquesta explicació està relacionada amb que entre la llum i el sol i la son hi ha una relació,
que és que els nivells importants de llum fan acelerar el rellotge biològic
i el rellotge biològic fa que es desenvolupi més ràpidament algunes funcions corporals,
com poden ser la secreció de melatonina, que la melatonina és un factor important per al sol.
I aquesta cadena de coses és el que fa que els nens dormin millor als que els hi toca el sol.
Amb la tonteria d'una mica de sol, eh?
Sí.
Qui ho havia de dir?
Això sí, aquí l'estudi no ho diu, però suposo que a l'estiu sol han de ficar,
val que vulguin que dormin perquè es fiquin protecció,
perquè de 12 a 12 són hores de bastant...
Sí, sobretot per aquí, a les zones que vivim, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do com cau el sol per aquí.
I passant d'una cosa tan simple com la llum del sol, passem a la xocolata.
També simple.
Molt simple i a més molt bona.
I tant.
Díguem-ho tot.
Però no solament és bona de gust, sinó que a més és bona per altres coses.
Mmm...
Haig-ho estat refredats últimament?
Sí.
Sí?
I heu tingut una mica de tos?
Bastanta.
Doncs la solució era la xocolata.
Un recient estudi indica que la xocolata porta un element que és molt bo per la tos.
Mira, ens farem farts de xocolata.
Bueno, però no s'han de vigiar els quilos, eh?
També.
També.
Però bueno, tens l'excusa.
Sí, clar.
Ara tenim l'excusa.
Fins ara no la teníem.
Ara...
Ai, perdoneu-me la tos.
Sí, xocolata, no?
Sí, xocolata, sisplau.
A mi sempre m'havien dit que...
Però que la xocolata també causava mal de cap.
O sigui que si estàs encostipat i te la prens per la tos...
A mi no m'ha causat mai mal de cap i t'asseguro que n'he menjat.
Bueno, ara penso m'ho devia dir ma mare perquè em controlés.
Segurament, segurament.
Jo crec que té moltes opcions que fos això.
Sí.
Doncs sí, la xocolata té diverses propietats medicinals que s'havien estudiat en altes ocasions,
però no s'havia descobert mai aquest cas, no?
Que fos bona de cara a la tos.
I hi ha un estudi recent on sembla que és el que ens està indicant,
que algun dels ingredients, algun dels components que porta,
resulta ser més eficaç, inclús que la codoïna,
que és la medicina que s'usa actualment de cara a evitar els problemes de tos.
Sembla que volen estudiar-ho més a fons
perquè creuen que pot ser una pas molt important per al desenvolupament d'una nova medicina
que eviti els problemes de tos, de tos persistent i coses així.
En tot cas, com que d'un moment la medicina no hi és, ja ho sabem tots,
ha menjat xocolata.
M'estic imaginant tots els metges de capçalera dient a la gent,
vostè ha menjat xocolata, ha menjat xocolata a tothom.
Sí, jo crec que estaria bé, estaria bé.
Jo m'aprendia les medicines amb més bon gust.
Sí, els nens encantats.
que receptessin això, i tant.
Tot el dia a tothom.
Quin nen no li agrada la xocolata?
Estic sabies contents.
També, també.
No, sí, que és que tothom beneficia, tothom li surt beneficia.
I tant.
Les farmàcies, potser...
Veus, són els únics que...
Ells ja guanyen amb altres coses.
Però ja disfrutaran menjat xocolata.
També, ja està.
Xocolata medicinal.
Tot arreglat.
I bé, doncs podríem parlar d'un altre estudi, això, ja que tot va d'estudis.
Estudiem molt.
Sí, últimament sí, eh?
A veure si es nota amb les notes.
També.
Bé, bueno, deixem-ho estar.
Doncs, segons un estudi, sembla ser que el mal d'esquena redueix la capacitat intel·lectual de les persones.
Mira, parlant d'estudiar.
És curiós, això.
Sí.
Bé, a veure, el mal d'esquena fa de mal estudiar, eh?
Diguem-ho tot.
Sí, això també.
Sí, doncs bé, es veu...
O sigui, van provar amb 26 persones que sofrien mals d'esquena.
I bé, una quarta part d'aquestes persones, aquests mals són crònics.
Llavors, això ho va fer l'investigador de la Facultat de Medicina i de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Northwestern.
I llavors es veu que la pèrdua de densitat cerebral està vinculada a la duració del mal de l'esquena.
Això fa patir, eh? Perquè realment, vull dir, molta gent, jo tinc molt mal d'esquena i a molta gent li passa.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Però també es podia relacionar que si passes moltes hores estudiant, te comença a fer mal l'esquena i llavors perds capacitat.
Exactament.
És com una cadena.
Per tant, estudiar és dolent.
Sí.
Jo fa temps que ho asseguro.
Estudiar és dolent perquè llavors tens mal d'esquena i llavors perds capacitat intel·lectual, llavors ja no pots estudiar més.
I treballar també és dolent.
Perquè també agafa mal d'esquena i és dolent, llavors no anem bé.
No res, menjar xocolata i ja està.
Exactament. I després on era una altra excusa més, eh?
Vale.
Que us sapigueu.
Aquest estudi publicat a la revista Journal of Neurocients, o sigui, indica que els que padeixen de mal d'esquena
corren el perill de sofrir una reducció de massa cerebral i la pèrdua de fins un 11% de la seva matèria gris,
que és la part del cervell que procés la informació i controla la memòria.
Això és molt.
Sona molt malament, eh?
És molt, és molt.
Per tant, a notícia alegre algun dia, sisplau.
Començant a anar a la natació, perquè la meva doctora em va dir que és a natació que et fa mal l'esquena,
i això li passa a tothom a nedar.
Jo també.
Sí, sí, sí.
A veure, la causa exacta encara no l'han trobat, però bé, està en ell.
Està relacionat.
Però és greu, eh?
Ai, sí, sí, no m'agrada, eh? No m'agrada.
Ah, nedar.
Bueno.
Entenarà.
Xocolata, la cosa pinta bé.
Una cosa no l'altra, ja està.
Està perfecte.
Bueno, ara parlem una mica com d'imaginació i coses així per deixar-se això, perquè m'ha donat.
Anem a somiar una estoneta.
A veure, investigadors americans asseguren que han descobert l'Atlàntida prop de Xipre.
A veure, l'Atlàntida diuen que és la mítica ciutat de la qual parlava Plató,
que deia que eren unes ciutats que estaven sota l'aigua.
D'acord?
Llavors, aquest grup de científics asseguren que l'han trobat
i diuen que està al mar Mediterrani entre Xipre i Síria.
Llavors, per trobar-ho, els científics es van passar sis dies escanejant els fons marins
entre aquests dos països amb un radar.
No tenien res més a què fer.
No tenien res més a què fer.
Van dir, anem a buscar l'Atlàntida, ara la trobarem.
Com aquell que busca bolets.
Com aquell que busca bolets.
És a dir, què ha de fer?
Doncs trobem-la.
I llavors van localitzar unes estructures que semblaven estar construïdes per l'ésser humà,
però estaven sota l'aigua i estaven a un quilòmetre i mig de la superfície
i a 80 quilòmetres de la costa de Xipre.
I llavors, aquesta estructura es tracta de dos grans murs
que estan situats sobre d'un turó.
I això els fa pensar que l'investigador d'això es diu Robert Sarmast,
que la gent que segueix aquestes corrents d'investigacions estranyes que es troben,
es veu que el tenen una mica conegut,
i diu que el descobriment coincideix molt amb les descripcions que donava Plató d'aquesta ciutat.
Hauríem de parlar amb l'Àlex García en el seu programa Boira,
a veure què ens en pot dir d'això, realment, eh?
Hauríem de parlar amb ell molt seriosament.
Perquè crec que coneix alguna cosa del Sarmast aquest.
Sí, em sembla que sí. Ja hi parlarem, ja.
Sí.
Doncs bé, diu que coincideix molt o potser s'ho fa veure i que coincideixi,
perquè diu que tot concorda amb precisió.
que ha trobat un turó que seria de l'acròpolis, com en parlava Plató,
i les dimensions de l'espai diu que també compaginen molt.
Però també per contra o perquè fer-ho neutral s'ha de dir que no és l'únic investigador
que ha dit que ha trobat l'Atlàntida,
perquè n'hi ha altres que diuen que està a la costa espanyola,
altres que diuen que està a Cuba i altres que diuen que està a Anglaterra.
I qui té raó doncs no se sap,
però aquest és un descobriment més que s'ha fet dient que han trobat l'Atlàntida.
Ja tenim una altra Atlàntida, ja no ve d'una a tu.
Canviem de tema.
Canviem.
Jo si dic que us donava una altra excusa bona,
doncs us en dono una altra.
Jo últimament diria que m'he angreixat una mica.
I ara ja sé el per què.
De xocolata que tenies dos.
No.
De què?
Jo primer pensava que era això, però no.
De que dormo poc.
Hi ha un estudi que ens diu
que hi ha moltes més probabilitats de tornar-se obert
si es dorm poc.
Mira que bé.
Ah que sí?
Sí.
Molt bé, jo ja us tinc a partir d'ara.
A dormir, a dormir, a dormir molt.
Sembla contradictori?
Doncs no.
Tot això té a veure amb l'home de les cavernes.
O sigui, ja fa uns quants dies.
De manrera.
Sí.
Quan ell agafava, quan venia l'estiu,
dormien poc i s'havien d'engreixar
de cara a tenir reserves de gràcia per l'hivern.
Això ho sabien ells?
Doncs.
No, però ells menjaven més.
Tenien més ganes, senzillament.
Llavors, l'origen ve d'això,
perquè com que el deia ser humà,
doncs no estava.
Reserves de gràcia per passar a l'hivern.
Dormia poc.
Dormia poc durant l'estiu
i menjava més.
Li augmentava la gana de menjar.
I aquest sembla ser que això
s'ha mantingut fins als nostres dies.
i encara avui,
quan dormim poc,
ens augmenta l'hapetit de menjar
i mengem més.
Ah, val.
O sigui, que no és només dormir poc.
No és només dormir poc.
Sí, el dormir poc
porta com a conseqüència això altre.
Però, ja ho sabem,
s'han de dormir les 8 hores reglamentàries.
Si no, ens engrèixarem.
Sí, tant.
És un detall important, eh?
Molt important.
O sigui que jo, senyors,
quan acabem me'n vaig a dormir.
Sí, ja tenim l'excusa perfecta.
I tant.
I no em desperteu demà, eh?
Que demà em toca dormir,
que ets recuperar moltes hores de son
per aprimar-me.
Això no pot ser que no aprima.
Però, senzorment, no t'engrèixes.
Doncs molt bé.
Així, per contrastar una mica
la notícia d'abans,
ara en portem una mica més positiva,
que bé, doncs que, segons l'estudio,
el te podria millorar la memòria.
Mira, la que parlem amb l'esquena
la guanyem amb...
Sí, o sigui, prendre regularment tasses de te
podria ajudar-nos a tindre millor memòria,
segons uns científics
que estan investigant formes alternatives
del tractament a l'enfermetat de l'Alzheimer.
Que era anglès.
Avui tots ens hem pres un té, oi?
Abans de començar el programa.
Sí, sempre és.
Tenim culpa seva.
I culpa d'això.
Perquè ell ho sabia.
Era per això que tu ens has demanat un té, avui.
Clar, clar.
Per això sempre demanes que fer.
Anem a provar-lo, anem a provar-lo.
Molt bé.
Gràcies, gràcies.
Per a mi també em convé, eh?
Doncs bé, o sigui, per al moment no hi ha cura per a l'Alzheimer,
però és possible fer més lenta el seu desenvolupament.
Els fàrmacs actuals, o sigui, es basen en drogues
que tenen efectes secundaris, poc agradables,
i llavors el que són els metges estan buscant alternatives.
Llavors, amb una d'aquestes alternatives que estan buscant,
han trobat el té que conté unes substàncies
que s'usen actualment també en altres fàrmacs, diguéssim,
i llavors aquestes substàncies
inhibeixen l'activitat d'una enzima,
l'acetilco-linterassa,
bueno, alguna cosa semblant.
Coneguda de tota la vida.
Sí, per A-C-A-Q-E,
que és més fàcil de pronunciar,
que bé, doncs, que diguéssim que inhibeixen aquesta enzima
i llavors provoca un retardament
en el que són els efectes d'envelliment.
En resum, tot s'aprendre té, oi?
En resum, podem fer una secció de teràpia natural, aquí.
Xocolata té...
Aquest pas sí, i dormir.
I dormir.
Important.
Teràpia natural.
No ens n'és cuidem.
Bueno, el que estan fent és intentar ja
què és exactament el que fa,
que produeixi llavors poder fer els fàrmacs més potents.
Per cert, Anna,
em sembla que m'està venint una mica de tos.
Vaig a buscar una mica de xocolata
i tu, mentrestant, si et va bé,
parles d'algun descobriment.
Què et sembla?
Molt bé, deixa'm aquí.
Porta xocolata després, eh?
Sí, porto xocolata, no et preocupis.
Un any, un descobriment.
Bé, doncs, ara que hem parlat tant de l'estètica i tot això,
d'engreixar-se o no engreixar-se,
el meu descobriment d'avui és el mirall.
Descobriment bàsic.
Bàsic.
Important.
Important.
A veure, antigament els miralls eren xapes convexes de plata
o coure que es fonia amb estany,
però aquests miralls no duraven gaire
perquè el matall es tornava fosg i opac
amb l'acció de l'aire.
Llavors, els primers miralls de vidre
van ser inventats a Murano, Itàlia,
que a Murano a mi em sona de coses de miralls.
La gent que li agrada sona d'algú així,
el cristal de Murano.
Llavors, el van crear dos artesans
anomenats Domínico i Andrea.
L'invent el van crear al voltant de 1507.
Llavors, els miralls van despertar molt d'interès
encara que, com sempre, els invents al principi
era un cost molt elevat.
Sempre passa igual.
Això sembla que no ha canviat amb els anys.
Sí, i després de 57 anys van constituir un gremi.
Els que creaven miralls, tot un gremi per miralls.
I s'ha de mirar que era com una mena de màfia
pels venecians, perquè això ho van crear els venecians
i durant molts anys van guardar el seu secret de fabricació.
I s'amenaçava amb pena d'amor a qualsevol persona
que volgués explicar a un estranger com fabricaven els miralls.
Perquè...
Mira, Déu-n'hi-do, eh?
Teníem ben guardadet, el secret.
Sí, i tant.
I ara, més endavant, els miralls, a part de la cosa de la bellesa,
han tingut moltes altres aplicacions,
com per exemple l'astronomia,
que sense miralls seria molt difícil
veure que haver creat els telescopis
que es fan servir per mirar l'espai.
A més, ens va bé per allò que ve ara, no?
Sí, molt bé.
Com eren tancars, també,
d'això es deu venir,
el que en trencar l'ho porta mala sort.
Segurament.
Segurament deu venir d'això.
I d'aquestes amenaces de mort.
Si l'havies de pagar una altra, també.
També, també.
A veure si sabeu aquest endavinalla.
Per les estances del cel es passeja una doncella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.
Sabeu què és?
Jo, em sembla que sí.
Sí? Parlem-ne.
Parlem-ne.
Què és, Anna?
La Lluna.
Avui toca parlar de la Lluna, sí, sí.
Per quin motiu toca parlar de la Lluna, Xavi?
Bé, doncs, perquè dilluns 15 de novembre del 2004,
per exemple,
encara que va acabar una mica més tard,
una sonda de l'Agència Espacial Europea,
l'ESA,
va...
Bé, aquestes ondes d'Esmartu,
doncs, va arribar a l'òrbita de la Lluna.
Ah, molt bé.
I llavors...
Sí, fins ara havien estat sondes així,
americanes i això, doncs...
Doncs ara tocava una mica els europeus, no?
Ja era hora, no?
Ja ens socava, sí.
Ja ens socava una mica de fer alguna coseta, també.
I així és com hem decidit parlar de la Lluna
i anem a parlar de la Lluna.
Podríem començar dient que la Lluna té molts noms,
oi que sí?
Sí.
Un grapat.
Tant com l'idioma,
es pot dir luna, lluna,
selene,
moon,
en anglès...
Aquest és conegut.
Aquest és conegut.
I selene també em sona de coses així.
És que el que sí que sembla segur,
té uns quants anys, eh?
Té bastants.
Sí.
Bé, no se sap a qui anem exactitud,
però sí que el cuina allò al voltant de 4.500 milions d'anys.
Què dius?
No són pocs.
És jo, és jo.
4 dies.
No arriba al 100 milions.
No s'arriba al 5.000 milions, no?
No.
És jo, és jo.
Si no s'arriba al 5.000 milions,
és jo.
És molt curiós, no?
Perquè la Lluna,
tota la vida l'hem vista,
és el satèl·lit que hi ha de la Terra
i que a més era molt a prop de...
la podíem observar amb precisió,
sense necessitat de grans sistemes complicats.
Això feia que els somers primitius la veigessin.
I què passava?
Que se'l quedaven mirant
i veien allà unes sombras
i dient, ah, mira, els somers de la Lluna.
D'això ve l'origen de l'expressió aquesta,
l'home de la Lluna,
és resultes d'això.
De què es pensava?
Les seves ombres les pensaven que eren homes...
Es pensaven que eren homes...
Sí.
Jo m'hagués espantat si m'hagués pensat això.
Em diria, mira, no sé,
em venen a seguir i fan el mateix que jo.
Bé, parlant una mica
de les característiques físiques de la Lluna,
podríem dir que la Lluna és el satèl·lit més gran
del sistema solar en relació amb el seu planeta
perquè fa, o sigui,
una mica més d'una quarta part del diàmetre de la Terra.
Això en altres planetes no és així
perquè normalment el que són els satèl·lits
fan 50 vegades menys que...
més o menys, 40-50 vegades menys
que el planeta, el que orbiten.
Llavors, el diàmetre de la Lluna és de 3.476 quilòmetres,
pesa allò...
uns 7,35 elevat a la 22 quilos,
res, poca cosa.
Quasi res.
Tanta xocolata, deu ser això.
Sí, això deu ser, i dormir poc.
I té una gravetat superficial de 0,165 g.
A més, el que jo trobo divertit de la Lluna
és que, oi que sembla un lloc fresquet, Xavi?
Diries, allí sí deu estar fresquet.
Sí, té pinta.
Home, de nit sí.
De nit, que és quan normalment la veiem,
si allí és de nit.
O sigui, estàs a 184 graus Celsius, sota 0.
Ah, sí, és fresquet.
És fresquet.
És fresquet.
Ara de dia ja la cosa...
És tot el contrari, no?
Una mica pitjor, eh?
S'escalfa una mica.
Sí, uns 139 graus, més o menys.
Grau més, grau menys.
Per sobre 0.
Sí, per sobre, per sobre.
Positius.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Són uns quants graus allà.
Més aviat diguem-ne que ja pots fregir un ou
i el que faci falta, eh?
O dos.
Aquestes són...
Sí, o dos, o dos.
Tornant una mica als homes primitius,
ells s'espantaven molt perquè...
Què passa amb la Lluna?
A vegades es posen el Sol i la Terra.
Sí.
I provoca un eclipse solar.
Doncs bé, ells es pensaven que el Sol s'estava morint.
I clar, als homes els agafava un atac.
Feien enterraments del Sol.
Bé, per sort durava poca estona
i no tenien temps de preparar el sarcòfag,
que a més hauria de ser una mica gran
i potser se'l sí que s'ho arrimava una mica.
Però ells ja s'espantaven una mica, ja, la cosa.
també hi ha en els eclipsis de Lluna,
que senzillament és la situació inversa.
Es posa la Terra davant de la Lluna tapant la clara del Sol
que arriba a la Lluna.
Però com tots sabem, la Lluna no té llum pròpia,
sinó que és el reflex de la llum solar.
I tant.
I llavors també és interessant els orígens,
perquè clar, és tan antiga que a l'origen
hi ha diverses hipòtesis.
Com va començar la Lluna?
N'hi ha dues que són les que més sempre es diuen,
que una diu que formava part de la Terra
i amb un meteorit va ser un tros de Terra
que es va apartar de la Terra.
Sí, va haver-hi un impacte.
Va haver-hi un impacte i es va separar,
però es va quedar d'una volta.
L'hauria trobar a faltar i mira que bonic.
Em quedo aquí al costat.
Em quedo al costat de la meva mare, com si diguéssim.
I l'altra teoria que també existeix
és que la Lluna era un planeta més del sistema solar,
però que també una mena de cop o un meteorit o alguna cosa
el va apartar de la seva òrbita
i la gravetat de la Terra la va treure cap a ella.
Ah, mira, es van fer amics també.
I es van fer amics també.
O sigui que sempre es fan amics.
Sí, acaben bé sempre.
Sí.
Tot i que hem de dir una cosa.
Ara s'estan separant.
Sí.
Això sí, molt a poc a poc.
Els hi costa.
Sí, sí, els hi costa.
Són molts anys d'estar junts.
Clar, i els hi costa.
De fet, fa molts, molts, molts anys
la Terra i la Lluna estaven més pròximes.
Els dies eren més curts
sí, eren més curts
i les marees eren més grans.
Resulta que les marees,
que les provoca l'efecte gravitacional
de la gravetat de la Lluna
La crida, la crida al mar.
Exactament.
I ho puja cap aquí.
Exactament.
Més o menys va per aquí la cosa.
Provoca una fricció amb la Terra
i aquesta fricció
fa que es perdi energia rotacional
de la planeta Terra.
Resultat,
la Lluna se separa
i
hi ha menys marees
i a més es gira més a poc a poc
la Terra.
I els dies són una miqueta més llars.
Són una mica més llars.
O sigui, que d'aquí uns anys serà...
Ja que parlem de la rotació de la Lluna,
podríem dir que
la seva rotació sobre l'eix de la Terra
o sigui, dura 27 dies, 7 hores, 43 minuts
i 11 segons i mig.
I una dada important.
Molt important.
Important.
De fet, això explica
perquè els calendaris llunars
cada dos anys
hi havien d'afegir un mes més
i tenien un any de 13 mesos.
Bé, era un mes de vacances.
Jo me'l ficaria només que de vacances.
Jo crec que coincidiria amb l'agost, també.
Sí.
I a més, els musulmans
tenen un calendari llunar
però sense aquest mes més.
Oh, doncs llavors no té gràcia.
No té gràcia.
No té gràcia.
Jo no ho entenc.
Jo anava a reivindicar
el calendari llunar
però si no...
No, doncs ells ho tenen així
i no té gràcia.
I a més, la Pasqua
també funciona
segons el calendari solar
perquè veiem que...
Llunar.
Ai, llunar, perdó.
Perquè veiem que el calendari llunar
ha tingut una gran influència
sobre la societat actual.
I tant.
Del llarg de la història.
De fet, la Lluna
sempre ha vingut marcada
i ha marcat una gran influència
sobretot a la nostra societat.
Però bé, el temps s'acaba.
Avui se'ns acaba el temps.
tot cas, són petits detalls,
petites coses
que hem trobat la mar d'interessants
per comentar.
No sé si voleu afegir
alguna cosa més, vosaltres.
Si voleu anar a la Lluna
doncs no ben estar
a 384.402 quilòmetres
de distància mitja.
Mira.
Mira.
Re, aquí al costat.
Ara ja aniré.
Ara ja anem.
Sí.
Va, deixem estar la Lluna
una estoneta.
Dicem-la.
Canviem de Lluna.
Anem cap a una altra.
Serendèpia
La Lluna de Plutó.
He dit que hi savem una Lluna
anàvem a una altra.
Com va ser descoberta
la Lluna de Plutó?
Doncs va ser descoberta
l'any 1978
per James Christie.
James estava estudiant
les característiques
orbitals de Plutó
i tenia una placa fotogràfica
sobre Plutó.
La va posar
en un explorador estel·lar
i al posar-la
va observar
una petita protuberància
al costat de Plutó
en la placa fotogràfica aquella.
Total, que va agafar
i va descartar
aquella placa.
Va dir, ui,
aquesta placa
sortint malament.
La deixo.
Va tornar a fer servir
l'explorador
en una altra
amb una altra placa
i ui,
s'havia espatllat
l'explorador.
Algo malament.
Truca el tècnic
ve el tècnic
i li diu
escolti, esperis aquí
que així ens pot ser
El tècnic és d'exploradors estel·lars.
Exactament.
De la màquina
per reparar-la.
Això, això, esperis aquí
que si va corrent el temps
li fotrem un plató.
Que valli a esmorzar
i ara torno.
Exactament.
Doncs,
li va dir
esperis aquí
que potser em pot donar
un cop de mà.
Aquesta era l'excusa.
La cosa està
en que
mentre s'esperava
va agafar la placa
i se la va començar a mirar
i ui,
aquesta protuberància
és segona com a interessant
i va començar a buscar arxius
d'altres plaques fotogràfiques
de Plutó
i va anar trobant
en diferents plaques
aquesta mateixa protuberància.
Resultat,
l'home
s'hi va posar a estudiar-ho a fons
i quan havia marxat el tècnic
i ja suposo
que ja li havia pagat
el cop de pala
probablement que li hauria tocat
va estar estudiant-ho
i va acabar descobrint
l'existència
de la lluna de Plutó
gràcies a una tonteria
com que una màquina
s'espatlli
en el moment adequat.
I gràcies a aquest tècnic
se'n devien esmorzar
i dir, ara torno.
Probablement
també devia tenir relació.
I fins aquí
aquesta setmana
això s'acaba.
Moltíssimes gràcies
a tots
per escoltar-nos.
Gràcies
Sílvia García
a Controls.
Gràcies
Anna.
Gràcies
Xavi.
Bona nit.
Bona nit
i fins la setmana que ve.
He passed on worried
and warning
Carried away
by a moonlight shadow
Lost in a riddle
that Saturday night
Far away
on the other side
He was caught
in the middle
of a desperate fight
And she couldn't find
how to push through
The trees
that whispered
near me
Carried away
by a moonlight shadow
Sing a song
of sorrow
and grieving
Carried away
by a moonlight shadow
All she saw
was the silhouette
of a gun
Far away
on the other side
He was shot
six times
by a man
on the run
And she couldn't find
how to push through
I stay
I pray
see you
in heaven
Far away
I stay
I pray
see you
in heaven
One day
4am
in the morning
Carried away
by a moonlight shadow
I watched
your vision
for me
Carried away
by a moonlight shadow
Stars
fly
in a silvery light