Arriba gairebé, gairebé al punt de tres quarts de sis de la tarda.
Donem la benvinguda a la Javi Jossa i a l'Albert Punyet.
Soc la Javi Jossa.
És l'impàs aquell de pensar, eh?
Bona tarda, Núria.
Què tal, com estàs?
Nerviosa, nerviosa, perquè com sempre comenceu la secció dient
ja ho veuràs, tenim sorpreses, ja ho veuràs.
Això és normal.
Em posa molt nerviosa, això de no controlar la situació amb vosaltres.
Bé, primer que tot recordem als nostres oients
que si tenen alguna opinió a fer-nos arribar,
si ens volen fer arribar qualsevol cosa,
poden fer-ho al ja tardespunt i el que vulgueu dir al 7200,
al 7200, o enviant un mail d'aquests supermodernos a Tardradio
amb dos R's arrobatinet.org,
on l'assumpte fiqueu el no tenim criteri,
o trucant-nos en directe i entrant aquí al 977 24 47 67.
Qui truqui se'n portarà un regalitó.
Una pilota de platja, di-lo tot.
Una mica d'espassària.
O una foto dedicada pel Javi i per l'Albert Punyet.
Trieu la pilota de platja, us aconsello, trieu la pilota.
Però si són molt macos.
Un gran valor.
Vinga, anem per feina.
La setmana passada vam anar a la muntanya, recordem-ho, eh?
Això és el que té la majoria de tarragonins, els diumenges.
Sí, els diumenges.
Notícia de la setmana.
Demana un préstec fent-se passar per un altre.
La Guàrdia Civil de Cambrils va tenir dilluns a 3 quarts 11 del matí
un veí de Carte de Huelva, a Saragossa,
Juan Luis Génez, de 47 anys,
com a possible autor d'un delicte d'intent d'estafa i falsificació de document.
El detingut hauria demanat un préstec de 24.000 euros a un banc
fent-se passar per una altra persona amb un DNI falsificat.
Segons els agents, el detingut també hauria presentat al banc
una escritura d'una immoble propietat d'un familiar seu,
sense l'autorització d'aquest.
Els fets van tenir lloc el dia 7 d'octubre.
L'individu passa a disposició del jutjat de Reus.
Ja diuen que s'agafa abans un mentide concoix,
però van voler descobrir-ho in situ a la ciutat de Tarragona.
Sí, que estava el pobre home allà demanant el préstec
i el de la caixa, l'entitat bancària, va dir
Espera, espera, que t'entraràs tu ara.
Se t'ha de veure molt el plomero, no?
Perquè et descobreixin amb una cosa així.
O has d'anar molt mal documentat o alguna cosa.
O molt ben documentat, amb una escritura del teu cunyat
o de qui sigui, no?
Vull dir, perquè t'agafin.
No ho sé, s'ha de ser una mica torroquet.
Ja veiem que la Núria això ho faria perfectament.
Ah, jo sí, jo sí.
Vanqués de Tarragona, quan us vingui la Núria Cartanyà
a demanar-vos qualsevol préstec, compte,
que no es faci passar per algú altre.
Quina és la mentida més important que has dit mai?
Ah, deixa'm pensar.
Deixa'm pensar. Mira que sóc de tota la setmana, eh?
I no m'ho he preparat.
Alguna vegada t'has fet passar per alguna altra persona?
No, això no. Potser sí.
Ara no ho recordo, però qui no ha entrat
en algun partit de futbol amb un carnet que no era seu?
O en algun concert?
Sentim el que diu una mica la gent.
Doncs la veritat és que no.
Sí. Ui.
Per descobrir una infidelitat matrimonial.
O sigui, em vaig fer passar per una persona d'una empresa
per descobrir a qui havia trucat una altra persona.
Hòstia, jo no, però, hòstia, m'embarra quan va anar a Israel,
és que hi havia, com era allò?
Hi havia com una, era com una cosa, una església que no podien entrar els turistes, no?
I llavors, clar, ell va anar amb les companyes de feina i ho volíem veure.
Llavors, el que vam fer, va ser, van agafar com roba d'allí i es van com caracteritzar,
i es van colar allà entre la multitud de la gent d'allí,
i allí, clar, anaven dissimulant, feia, o sigui, tapança la cara, que no se les veies,
i anaven allà a l'estàtua, allà fent veure que ploraven allà,
i a toquen allà...
No, mai.
No, mai.
No.
Sí, alguna vegada.
Per exemple?
Doncs l'o típic a internet.
Internet?
Sí, un personatge que no ets, però bueno.
Baixo dos metres...
Sí, l'o típic, no?
Bueno, és una mica divertit, però bueno, crec que tothom ho fa, o la gran majoria.
No.
No.
No, mai.
No.
No?
Nunca.
Hòstia, esto, no sé,
és un poc metafísico, no?
Ui, a la cosa, digas que no.
Así, así, así, no.
Por internet, ¿qué es un maravilloso?
Ah, bueno, sí.
Por internet, sí.
¿Eso es romio?
No, hace unos años sí, ahora ya no.
No hago estas tonterías.
No hago estas tonterías ya, eh?
Però és veritat, per internet és un sector que no ho hem comentat,
però això passa molt.
Si vosaltres teniu cara de xatejar.
Sí.
Sí.
I sí, i dieu que sou...
Me llamo Lídia.
Tengo 25 años, soy rubia ojos azules.
Això ho fas, Albert.
Sí.
Molt bé.
És molt divertit.
Molt bé.
Sí, a més, quedes allí davant de casa teva,
allí que ho vegis per la finestra i veus allí els païos engalanats,
allí amb un ram de flors, esperant a la Lídia.
Tu has vist moltes pel·lícules.
Sí, eh?
Ja ningú va a buscar algú amb un ram de flors, Albert.
Com que no?
Això és mentida.
T'han vingut a buscar un ram de flors, Lídia.
No, jo ho he fet.
Jo ho he fet.
Tu has anat a buscar una Lídia per chat.
A tu.
Ah, però què era això?
No va ser per chat.
No descobrim aquí coses, Albert, per favor.
Bueno.
Javi.
Passem a les mentides.
Quina mentida m'has dit?
Jo?
Sí.
Quina mentida t'he dit?
Sí.
Ui, jo dic moltes mentides.
Confessa.
Jo no parlo.
De fet, és que vull dir, és part de la meva feina, ja ho saps.
Jo fins i tot tinc un nom de guerra a la meva feina,
per no haver de dir el meu.
L'última mentida que hagis dit.
L'última mentida que hagis dit?
Sí.
Això és per una bona causa.
Com quina?
És que em fotran fort.
Bueno, la sentim que opinen els tarragonins.
Que hagi colat.
Pot ser de progi.
Molt gran tampoc.
La mentida.
No ho sé.
Suposo que de les petitetes.
De pecat banyal.
A una, no?
D'aquestes.
Però, d'aquestes piadosa.
No recordo, però suposo que sí.
No recordo ara mateix, però m'imagino que sí.
Doncs...
Bueno, doncs clar, jo que sé, amb uns pares, suposo, no?
No, rotllo...
On has dormit?
Mentides com?
Amb uns pares o algunes?
Jo que sé, pues mentides.
Que no fan mal, però són mentides.
Doncs d'entasnat i tot això.
No ho sé.
Doncs per poder fer campana, enganyar ma mare,
diguem-li que faltava el professor o tal cosa així.
Però poca cosa.
No, però les típiques xorrades de que cuando, yo que sé,
tienes 14 años, quieres salir,
me voy a dormir a casa de alguien, no vas,
però...
Tampoc jo soy bona.
No me porto mal.
En general.
Sí, sí, es verdad, era un amigo, sí.
La primera vez, que era mi primer novio,
pero no, ara ja no suelo hacerlo, no.
No, no pasó nada,
lo único que quedé con uns chavales
que habíamos conocido,
jo y una colega mía,
y luego me pilló de que había...
de que le había dejado a él por ir a con estos
y claro, yo dije, no, que eran amigos y tal,
pero bueno, era un poco conocer también otra gente, ¿sabes?
Pero bueno, no, no suelo hacerlo.
Ui, se n'han de dir tantes.
No sé, no recordo cap,
però bueno,
al llarg de la vida se'n diuen moltes, eh.
Sí, doncs que no havia begut quatre copes.
Ma mare, amb una boda.
Què, quatre copes portes?
Dic, no, no, no és alcohol.
oi, així, l'última,
però bueno, sempre se'n diuen.
No, no, jo no dic mentides, no.
Soc bona persona.
Soc bona persona.
Ah, sí, amb uns pares,
que anava en un lloc i vaig anar a un altre.
Bueno, vaig anar al fòrum
i vaig anar a una discoteca, a Saragossa.
Que m'anava a cuidar la meva cosina,
a casa de la meva tieta,
i me'n vaig a Girona.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Aquí ja veiem els primers perjudicats
pel que fa a les mentides.
Són sempre pares.
Pares.
Les parelles, pobres.
I profes.
I profes i els jefes no...
Bueno, jefe, profe,
vindria a ser al mateix nivell, eh?
Sí.
Els camps on més es menteix
és sovint a les escoles,
a la feina,
i els currículums.
Els currículums es menteix molt.
Oh, els currículums, sí.
Bueno, no es menteix.
Jo parlo sin idioma.
Sí, clar, home,
tu parles rus a la perfecció, no?
Bueno.
A mi m'ha fet molta gràcia
aquella que diu
jo no dic mentides,
soc bona persona.
Vull dir, a veure,
hauríem de desfer-nos d'això,
d'aquesta mentalitat
que les mentides són naturals,
que les mentides se diuen...
Jo què te sent?
Que te diuen la veritat a la cara?
Que és allò que dic
aquests pantalons
te queden fatal?
Vull dir...
Javi, ets lletgíssim.
Gràcies.
De res.
Carinyo.
Passa que a vegades hi ha gent
amb sensibilitat
una mica especial
que no els hi pots dir
tot el que penses, no?
Per això, per això.
Com naltros et fem això,
tu, Núria, ja veuràs.
Guapíssima.
Hola.
Què més?
Alguna vegada has falsificat
alguna cosa, tu?
És que em feu unes preguntes.
Home.
Jo així d'entrada
et diria que no.
Ara.
Mai.
Continuo.
Ni un justificant del metge.
No, d'entrada diria que no.
Ni les notes.
Al col·le.
D'entrada diria que no,
però segur que ho he fet,
perquè això ho ha fet tothom.
Qui no ho ha fet?
Vinga, la mentidera
Núria Gartanyans.
No, és veritat.
Així d'entrada no,
no devia ser res sonat.
Però segur, segur que sí.
Vosaltres també, no?
Sí.
Home, clar.
I mira els tarragonins
el que diuen.
Tampoc.
I tu?
No, no, no.
Home, no faria res
si no m'agafessin.
Sí.
Algun document oficial,
allò típic de...
a l'hora de fer una fotocòpia
doncs enganxar
la signatura d'algú altre
i fer la fotocòpia
que no es noti.
Jo?
Hòstia, sí.
Bé, no sé si ho puc dir, això.
La crítica d'una obra de teatre
que vam fer.
Sí, perquè...
Perquè, val,
jo estic en un obra de teatre, no?
I havíem de fer una pàgina web
i volia posar la crítica.
I com me l'havien enviat
per mail
vaig treure unes coses
que no m'agradaven
i vaig agafar allí
una icona que tenia
del segell de l'Ajuntament
i ho vaig posar també.
I va quedar més bonic, no?
Com les crítiques no estaven.
Justificar-nos de classe, ja està.
I això, pues...
No, perquè no he pogut anar
i l'he firmat, ja està.
Nunca.
Ui, sí, i tant.
A l'escola,
a l'OTP,
que no he anat a l'escola,
coses així.
Sí, bueno,
l'assignatura de meus pares
per la falta d'assistència.
que recordo, no?
Ah, sí,
les notes alguna vegada
firmales i això.
Sí,
les notes de classe.
Quines notes
entregaves a casa, llavors?
No les entregava.
A veure, no,
per exemple,
si havíem de sortir
a algun lloc,
la sermava jo
en comptes de la meva mare.
Clar,
que una cosa és mentir,
l'altra cosa ja és falsificar documents.
Correcte.
Que aquí hi ha un art al darrere,
una digitalització, eh?
A mi, personalment,
el que m'ha fet més gràcia
ha sigut quan hem sortit a gravar
i hi havia un noi
amb el seu pare.
I llavors hem entrevistat el pare
i li hem preguntat
i el pare,
no, no, jo mai.
I llavors el fill
m'està mirant amb una cara
i dient-me,
no em preguntis,
no em preguntis.
I tu,
has falsificat mai?
Alguna mentida?
No, no, no,
jo no.
Quan amb la mirada
realment m'estava dient que sí.
Bé, i el pare també,
ves que havia de dir,
segur que els dos eren bona peça.
Que ara falsificar les coses
potser és més fàcil
si domines la tècnica
de la digitalització i tal
i poses allò
el segell pel mig i tal.
Però abans,
que havies d'anar fent
corta i pega,
i allò que no es notés...
Allò practicant la firma,
que tenies un full ple de firmes
del teu papa i de la teva mama.
Que els feien molt difícils,
perquè els pares signen
de manera molt difícil,
no ho tenen en compte, això.
És com els metges,
falsificar un justificant mèdic
és impossible.
Bé, o no.
La meva assignatura
no és tan difícil.
Perquè no ets pare ni metge, Albert.
És veritat.
Jo penso,
quan sigui pare
haurà de canviar l'assignatura,
et fan un test,
una classe,
canviar la firma.
Ho has de fer,
perquè si no els crios,
és veritat,
s'aprofitarien.
Ja.
Però vull dir,
els pares sempre han començat
quan érem petits
amb aquella firma?
O és un pas que es fa
quan creixes,
quan te fas adult?
Oi, esto ya es muy metafísico,
com deia aquell,
que hi havia un que s'ha contestat,
esto es muy metafísico.
Per metafísic,
una resposta que hem trobat
molt interessant
a les preguntes
de la mentida
més important que has dit.
Vull dir,
un noi ens ha explicat
una història
d'un bosc
que no sabem
si creure'ns-la.
Sí.
Bueno.
Però és que és un poco fuerte,
esto es un poco
contra la ley y tal.
Explica,
nadie se va enterar.
Pues yo qué sé,
yo,
a ver,
yo cuando era joven,
vale,
bueno,
soy joven,
¿no?
pero antes pues iba al pueblo
mi abuela
con mis primos y tal
y íbamos con una casa abandonada
que había pues por ahí en el bosque,
¿no?
Y pues bueno,
pues típico que fumábamos
y quemábamos cosas y tal
y un día se nos fue la olla
y no sé exactamente qué pasó
pero se empezó a quemar
pues la, digamos,
la hierba que había alrededor de la casa.
Perdón.
Y entonces intentamos
pues intentamos como apagarlo
y no sé qué
y...
pero no podíamos
y cada vez había más fuego,
¿no?
Y al final pues tuvimos que salir corriendo de allí
y llegamos al pueblo por allí
por el cementerio
que estaba
todo el aire lleno de ceniza,
llegamos allí todo colorado
escorriendo a casa
y claro,
y llegamos allí
y dicen mis padres
¿de dónde estabais?
no sé qué
que...
¿de dónde venís?
Y nosotros
no, no,
estábamos jugando a las máquinas por allí
y claro,
resulta que habíamos quemado
medio bosque, ¿sabes?
¿Al final qué pasó con el bosque?
No lo sé,
porque además
era mi primo,
yo y un amigo de mi primo
y...
y entonces pues
estábamos escapando corriendo
y el amigo este
se quedó como enganchado en un árbol,
o sea, en una rama
y no se podía separar
pero como había sido culpa suya
pues dijimos
calla,
vámonos corriendo
y ya está,
ya se apañará.
y entonces
mi primo me engañó
a mí también
porque al año siguiente
o sea,
yo le pregunté
¿qué pasó con este chico?
dice,
ah, no,
que se quemó,
se quemó y...
o sea,
se le quemó la cara
o no sé qué
y yo, claro,
era pequeño
y yo me lo creí,
¿sabes?
pero resulta que no,
que al final
estaba bien y todo
y se había escapado.
I va explicar,
explica
que no
no os enterrará a ningú.
Muy bien.
La gente no está confiando,
¿eh?
Un petit pirómen.
¿Tú crees que esto es verdad?
Sí,
pero este pirómen tarragoní
ha esdevingut
com el nostre personatge
ilustre de la setmana,
¿no?
Una de les seccions
que més li agradarà a la Núria
és el personatge
ilustre de la setmana
perquè el factor sorpreses
és important.
És molt important.
Vam tenir el Carot,
el Mercè Martorell...
És el que a mi no em deixa dormir
durant tota la setmana
quan me diuen.
Tindrem una sorpresa,
veuràs quin personatge.
I aquesta setmana
tenim el senyor
Capità Tarragona.
Bona tarda,
tarragonins i tarragonines.
Qui és el senyor
Capità Tarragona?
El piròmeno?
No, sóc jo.
Ets el piròmeno,
a tu, no?
Té vària personalitat
complexa.
Alguna personalitat múltiple?
Senyor,
podem desvaluar el seu nom?
No, no, no, sisplau.
La meva tasca
és una cosa desinteressada
i una bastant anònima,
vull dir...
Vostè s'ha fet passar
pel Capità Tarragona, no?
No, no, no, no.
O sigui,
jo sóc el Capità Tarragona.
El que passa
és que de vegades
em faig passar
per un ciutadà normal i corrent
allò per mantenir
el de l'anonimat
i aquelles coses, saps?
Que no em feliciti
la gent pel carrer
i aquestes coses.
És una mica heroi
o és com un heroi superman?
Sí, sí, sí.
A més, ja tinc
l'uniforme preparat i tot
i surto al carrer
per ajudar la gent
aquella que està en problemes
o per salvaguardar
les vides dels tarragonins
i, per exemple,
doncs no sé
si algú
ajudo la gent
a creuar el carrer
o si algú...
O és una gran tasca
aquesta ajudar la gent
a creuar el carrer.
Sí, o de vegades
hi ha algú
que està a punt
de cagar-li un colom
o alguna cosa així
doncs jo vaig corrents,
despuixo
i el tiro al terra
per salvar-lo.
Una miqueta aparent
del Capitàn Siam,
pel que dius.
Una miqueta.
A l'alçada del mateix nivell.
És que és el seu cosí.
Sí, sí.
El que ell deia allò
dels petits canvis
són poderosos
doncs jo ho corroboro.
I el seu lema,
senyor Capità?
Doncs jo abans tenia un lema
però ara hem fet
un pas endavant, no?
Diguéssim,
ara tenim...
Tinc un nou himne.
Bueno, però és que
en realitat tinc un ajudant
que no ha pogut venir avui
però he vingut jo
en representació.
Sí que et veiem un ajudant
jo, alguna vegada.
Sí, que anàvem
amb patins i amb el traig
aquell de la bandera
de Tarragona
però aquest home
de tan bo que és
fa una mica de ràbia.
Vull dir,
no dic mai cap mentida
aquest Capità Tarragona
ni a falser fer can mai res.
Al principi no.
No, no.
Jo sóc una bona persona
que veig per la seguretat,
la integritat
i la felicitat
de tots els ciutadans.
Home, jo tinc una curiositat.
Quan m'ha demanat vostè un préstec
què va...
O sigui, a nom de qui va?
Del Capità
o d'aquest individu?
Evidentment va
de nom del meu nom real
que no puc desvalar, evidentment.
I vostè comentava
que té un himne.
Sí, sí, efectivament.
És necessari?
Ho creieu necessari?
Que canti?
Sí, sí.
És el de la nova temporada
perquè a l'altre llastre ja...
Un minut, deu segons.
Val.
Doncs...
Home, dona,
és el Capità Tarragona.
Plàtan, poma,
la seva tasca és molt bona.
Endavant...
Perdó, que és que aquesta part
em costa una mica
i estic una mica fònic avui.
Tornem-hi.
Endavant, endavant,
ara arriba patinant.
Ei, un toc de blues
al començament, eh?
Una cosa elaborada,
m'imagino la guitarra allò, rock.
Doncs aquesta era la nostra sorpresa
d'aquesta setmana, Núria.
El nostre personatge il·lustre.
He trobat poca gent del carrer, no?
Molt bé.
És que era pont,
i clar, la gent marxa.
Albert Javi,
Capità Tarragona.
Bueno, torna quan vulguis, eh?
Vine vestit un altre dia,
Capità Tarragona,
que faràs més petxoca.
Albert Javi.
Ens veiem la setmana que ve.
Tenim tema, tenim tema ràpidament.
Doncs sorpresa, sorpresa.
Parla de 10 segons per les notícies.
Gràcies.
Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Agatha
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!