Hola, bon dia. Estem aquí a la catedral, quan està a punt de començar aquest solemne ofici
que en guany, per primera vegada, presidirà el doctor Jaume Pujol,
el capvisbe metropolità i primat de Tarragona.
Bé, ja tenim l'advocada en els llocs de preferència, veiem la bandera de la ciutat
i en aquest costat, diguem-ne, de la pístola, veiem el senyor alcalde,
acompanyat de la Corporació Municipal en ple.
A l'altra banda, veiem els representants de la ciutat de Germanades, de Clagenfurt,
de l'Alguer, d'Orleans i d'El Salvador.
Aquí ja s'ha creat un ambient d'expectació perquè el senyor arcabisbe ja ha anat a la capella,
allà està pregant uns instants i llavors recollirà la relíquia de Santa Tecla
i s'encaminarà cap a la daltar major, on depositarà aquesta provada relíquia,
el braç de Santa Tecla, a peu d'altar i llavors començarà el solemne ofici.
Els recordem que aquesta transmissió és una col·laboració entre Tarragona Ràdio
i la delegació diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Aquesta transmissió l'oferirem íntegrament fins al moment que les autoritats
i els senyors arquebisbes abandonin el temple.
La catedral presenta una gran entrada, potser evidentment no tan espectacular
com la del diumenge passat, però déu-n'hi-do.
És d'aquelles ocasions en què la catedral s'omple i ara hi ha una gran quantitat de persones
davant de la capella Santa Tecla, és a dir, la popular capella dels marbres,
on estan esperant que surti en processó el braç que portarà el senyor arquebisbe fins a l'altar major.
Ho farà acompanyat dels membres del capítol de la catedral.
Aquesta cerimònia, aquesta solemne eucaristia,
els cants de l'assemblea aniran sostinguts pel cor i l'orquestra dels amics de la catedral
que dirigeix mossèn Miquel Barberà.
El silenci, després de l'enorme tronada que s'ha sentit abans, encara es fa més palpable.
No podem alçar gaire la veu per no molestar les persones que estan disposant-se a seguir
aquesta funció litúrgica a les proximitats a aquest punt de retransmissió.
Van entrant autoritats, en aquest cas les autoritats militars,
que es col·loquen també amb un dels seients reservats a la nau central.
Tant el creuer com tota la nau estan realment plena
i veiem que cada vegada s'està concentrant més gent al voltant de la capella de Santa Tecla.
És una devoció aquesta realment antiga.
Aquesta devoció, com dèiem, es remunta ja a una època molt llunyana.
La tradició ja parla dels temps apostòlics, en temps de Sant Pau,
de la qual era deixeble Santa Tecla.
De fet, la devoció, però, sembla ser que es va arralar fortament
arran de l'arribada dels monjos que fugien de la fúria iconoclàstica
que es va desformar al Imperi Bizantí.
En aquestes circumstàncies, aquests monjos van fugir d'aquelles terres gregues
i van vindre a la nostra ciutat portant el preuat relíquia, el braç,
el primer dels que hem tingut aquí.
I ara, en aquests moments, surt el braç de Santa Tecla
de la seva capella on es van negre tradicionalment.
Sonen les notes del cant d'entrada, propi d'aquesta jornada,
que interpreten els amics a la catedral,
tant el seu cor com la seva orquestra,
acompanyats de l'orga de la catedral.
Dirigeix el conjunt musical
a mossèn Miquel Barberà,
mestre capella del nostre primer temple.
La zona nacional que s'està concentrant al voltant de la capella Santa Tecla
ens impedeix veure ben bé el que passa,
però en aquests moments hem observat com
el senyor arquivisbe està a punt d'iniciar la processó.
que la durà per primera vegada duent aquesta relíquia
que recordem la primera va fer cap a Tarragona l'any 630.
Conem la Mediterràfica a Tarragona l'any 1.
La zona nacional que esava molt important
d'alt tenho a garrafillisbe està a la bidина,
しゅerstam el一下 l'year- fatsca.
Verifica, vi lauarga d'avui d'argié,
el bar춰� worries OVER 209m frequency i deencià,
veTONCo y deencià homicidestam si işte i justifici 꼭
M'envoltaven els llaços de l'amor,
tenia davant meu els seus parants.
Vaig invocar el nom del Senyor.
Ah, Senyor, salveu-me la vida.
Adéu-nos, oh Senyor, el Senyor.
Em salveu-me la presa,
que salveu-me la presa,
a la serena subèmica,
com els altres s'entendem la presa,
com els altres s'entendem la presa.
El Senyor és just i venit.
Ara ja veiem el senyor arquebisbe
com porta el braç
i entra a la nau central.
Tothom d'en peus
mentre mossèn Joan Magí
està cantant aquesta introducció
pròpia de la Diada Santa Tecla.
Ara ja arriba a les immediacions del presbiteri,
la creu alçada,
precedida del turi ferari,
és la persona que porta l'incenser,
i darrere de la creu alçada,
d'aquesta creu arquebisbal,
ve un diaca portant l'Evangeliari.
Darrere inicia la processó de preveres.
Són els preveres de la ciutat
i representants de les diferents comunitats religioses
que tenen la seva seu aquí a Tarragona.
Després també segueixen els membres del capítol de la catedral
i el senyor arquebisba portant la relíquia de la Santa.
De fet, molt poc se sap sobre l'origen de la devoció per Santa Tecla
a la nostra ciutat,
tret del que es diu en els magnífics i acurats treballs
publicats pel gran historiador, doctor Josep Sánchez Real.
La majoria d'autors que han tractat aquest tema
admeten que el seu culte fou introduït en el segle VI
per sacerdots i monjos grecs
que per aquell temps s'establiren a Tarragona.
Ara el senyor arquebisba ha cedit la relíquia
a un dels seus vicais episcopals,
a mossèn Joan Anton Sedó Parelló,
que l'ha depositat amb la peanya
des de la qual presidirà aquesta cerimònia.
La catedral està plena completament
de fidels que segueixen amb devoció
a aquesta solemne Eucaristia.
El cant recordem que és una música de mossèn Miquel Barberà
amb orquestació del mestre Joan Juncà.
el senyor arquebisba està procedint
a la insensacitat de l'altar.
el senyor arquebisba ha acompanyat en aquests moments
el senyor arquebisba ha acompanyat en aquests moments
el canonge doctor Esplugues.
el senyor arquebisba ha acompanyat en aquests moments
el canonge doctor Esplugues.
el senyor arquebisba ha acompanyat en aquests moments
el canonge doctor Esplugues.
dirigeix als canç de l'assemblea el senyor Jordi Guàrdia i ara en aquests moments
en Jaume Roig, membre del capítol, farà una munició d'introducció.
En el nom del Pare, del Fill i de l'Espírit Sant, la pau sigui amb vosaltres.
Germans, preparem-nos a celebrar aquests sants misteris reconeixent els nostres pecats.
Vos, que sou la força dels nostres màrtirs,
Senyor, tingueu pietat.
Aquesta invocació la canta la senyora Núria Salla.
Vos, que amb la vostra sang ens fireu justos,
Cristi, tingueu pietat.
Cristi, tingueu pietat.
Vos, que plagueu els fills de Déu dispersos,
Senyor, tingueu pietat.
Sanyo, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres,
Ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Són les notes del Glòria amb música de mossèn Mital Barberà.
Són les notes del Glòria amb música de mossèn Mital Barberà.
Són les notes del Glòria amb música de mossèn Mital Barberà.
Són les notes del Glòria amb música de mossèn Mital Barberà.
Són les notes del Glòria amb música de mossèn Mital Barberà.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra suplica.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
Vostes que lleveu el pecat del món i veu-li a tractar-nos altres.
avui per celebrar el martiri de Santa Tecla
i feu que tots els que celebrem la memòria
dels primers testimonis de Jesucrist
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arrelats en l'esperança dels béns que ens prepareu
per nostre Senyor Jesucrist, el vostre fill,
que en vos viu i regna en la unitat de l'Espírit Sant.
Déu pels segles dels segles.
Ara comença pràpiment la litúrgia de la paraula.
El lector ja se'n va cap a l'Embó i llegirà la primera lectura.
Tothom escolta assegut.
El llibre de la saviesa
testimonia que posar-se confiat en mans de Déu,
estimar-lo i acceptar-ne la correcció
és manifestació d'una admirable fidelitat.
I l'autor de la carta als Hebreus
i afegeix encara acceptar les persecucions,
les lluites i els sofriments
i la solidaritat amb els perseguits.
Santa Tecla,
feu tot això
per manifestar el seu amor a Crist,
passant per molts sofriments.
l'Evangeli de les Déu verges
que vetllen per acompanyar les pors
parla d'aquest amor de Tecla per Crist,
el retorn gloriós del qual cal que esperem
amb obres lluminoses
mentre anunciem la seva mort
i confessem la seva resurrecció.
Aquest comentari l'ha efectuat mossèn Joan Marroig.
Lectura del llibre de la saviesa.
Les ànimes dels justos
estan en mans de Déu.
Tant el creuer com tota la nau
doncs estan realment plena
i veiem que cada vegada s'està concentrant més gent
al voltant de la capella de Santa Tecla.
És una devoció aquesta realment antiga.
Aquesta devoció, com dèiem,
es remonta ja a una època molt llunyana.
La tradició ja parla dels temps apostòlics,
en temps de Sant Pau,
de la qual era deixeble Santa Tecla.
De fet, la devoció, però,
sembla ser que es va arralar fortament
arran de l'arribada dels monjos
que fugien de la fúria iconoclàstica
que es va desformar al Imperi Bizantí.
En aquestes circumstàncies,
aquests monjos van fugir d'aquelles terres gregues
i van vindre a la nostra ciutat
portant el provat reliqui,
el braç, el primer dels que hem tingut aquí.
I ara, en aquests moments,
surt el braç de Santa Tecla
de la seva capella,
on es vanerà tradicionalment.
Sonen les notes del cant d'entrada
propi d'aquesta jornada
que interpreten els amics a la catedral,
tant el seu cor com la seva orquestra,
acompanyats de l'orga de la catedral.
Dirigeix el conjunt musical
mossèn Miquel Barberà,
mestre de la capella del nostre primer temple.
La jornació que s'està concentrant
al voltant de la capella Santa Tecla
ens impedeix veure ben bé el que passa,
però en aquests moments hem observat
com el senyor arquebisbe
està a punt d'iniciar la processó
que la durà per primera vegada
duent aquesta relíquia
que recordem la primera va fer cap a Tarragona
l'any 630.
M'envoltaven els llaços de l'amor,
tenia davant meu els seus parants,
M'envoltaven els llaços de l'amor,
tenia davant meu els seus parants,
vaig invocar el nom del senyor,
ah, senyor,
salveu-me la vida.
Sí, sí, sí, sí...
Ho deuen,
tu s'ho tan l'han дорог.
Oh!
Bona nit.
Ara ja veiem el senyor arquebisbe com porta el braç i entra a la nau central.
Tothom d'en peus mentre mossèn Joan Magí està cantant aquesta introducció pròpia de la Diada Santa Tecla.
Ara ja arriba a les immediacions del presbiteri, la creu alçada, precedida del turi ferari,
és la persona que porta l'incencer, i darrere de la creu alçada d'aquesta creu arquebisbal ve un diaca portant l'Evangeliari.
Darrere inicia la processó de preveres.
Són els preveres de la ciutat i representants de les diferents comunitats religioses que tenen la seva seu aquí a Tarragona.
Després també segueixen els membres del capítol de la catedral i el senyor arquebisbe portant la relíquia de la Santa.
De fet, molt poc se sap sobre l'origen de la devoció per Santa Tecla a la nostra ciutat,
tret del que es diu en els magnífics i acurats treballs publicats pel gran historiador doctor Josep Sánchez Real.
La majoria d'autors que han tractat aquest tema admeten que el seu culte fou introduït en el segle VI per sacerdots i monjos grecs que per aquell temps s'establiren a Tarragona.
Ara el senyor arquebisbe ha cedit la relíquia a un dels seus vicalls episcopals,
el senyor Joan Anton Sedó Parelló, que l'ha depositat amb la peanya des de la qual presidirà aquesta cerimònia.
La catedral està plena completament de fidels que segueixen amb devoció a aquesta solemne Eucaristia.
El cant recordem que és una música de mossèn Miquel Barberà amb orquestació del mestre Joan Juncà.
El senyor arquebisbe està procedint a la insensació de l'altar.
El senyor arquebisbe va acompanyat en aquests moments pel canonja doctor Esplugues.
Dirigeix els cants de l'assemblea el senyor Jordi Guàrdia i ara en aquests moments el senyor Jaume Roig, membre del capítol, farà una munició d'introducció.
En el nom del Pare, del Fill i de l'Espany Sant, amén.
La pau sigui amb vosaltres.
I amb el vostre.
Germans, preparem-nos a celebrar aquests sants misteris reconeixent els nostres pecats.
Era la veu del senyor arquebisbe.
Vos, que sou la força dels nostres martins,
Senyor tinguéu fietat.
Senyor tinguéu fietat.
Aquesta invocació la canta la senyora Núria Salla.
Vos, que amb la vostra sang ens fireu justos.
Cristi tingueu fietat.
Cristi tingueu fietat.
Vos, que plaguéu els fills de Déu dispersos.
Senyor tinguéu fietat.
Sanyo tinguéu fietat.
Sanyo tinguéu fietat.
Senyor tinguéu fietat.
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres.
Ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Són les notes del Glòria amb música de Marcel Mital Barberà.
Peçat, menys de Déu dispersos a língilà.
Sanyo tinguéu fietat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
es disposa ja a cantar el salm
i el poble atira la resposta.
Entonarà el salm el senyor Jordi Guàrdia.
Beneire el senyor en tot moment
tindré sempre als llavis
la seva lluança.
La meva ànima es gloria en el senyor
se n'alegraran els humils
quan ho sentim.
El senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
El senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
Tots amb mi glorifiqueu el senyor,
exalcem plegats al seu nom.
He demanat al senyor que em lliç,
ell m'ha escoltat,
res no m'espanta.
El senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
al seu vers ell,
la mirada
us omplirà
de llum
i no haureu de baixar els ulls
a vergonyits.
Quan els pobres invoquen el senyor,
els escolta
i el salva del perill.
El senyor m'ha escoltat,
res no m'està,
i el senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
Acampa l'àngel del senyor,
entorn dels seus fideus
per protegir-los.
Testeu i veureu
que n'és de bo el senyor.
feliç l'home que s'hi refugia.
El senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
Bé, ara la segona lectura.
Lectura de la carta
als cristians hebreus.
Germans,
recordeu els vostres primers temps
quan,
acabat de rebre la llum de la fe,
vau sostenir
tantes lluites i sofriments.
Uns,
vau ser insultats
i maltractats públicament.
D'altres,
us vau fer solidaris
dels que sofria tot això.
Vau compartir les penes dels presos
i, quan s'apoderàvem dels vostres béns,
ho veieu amb goig,
sabent que teniu altres béns millors
que duren per sempre.
Ara, doncs,
no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
només sofrint amb constància
podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès.
Paraula de Déu.
Són les notes de l'Halleluia,
amb la versió musicada per Odilo Planes,
monjo de Montserrat i orquestrada pel mestre Joan Juncà.
A l'Halleluia,
aleluia, aleluia, aleluia, aleluia.
A l'Halleluia, aleluia, aleluia.
A l'Halleluia, aleluia.
Al Senyor Blumen, заявic.
A l'Halleluia, aleluia, aleluia.
A les nostres.
Alleluia, alleluia, alleluia.
Alleluia, alleluia, alleluia.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu.
Glòria a vos, Senyor.
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola.
Passarà amb el regne del cel com en Déu noies
que sortiren amb torxes a rebre les pors.
N'hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no s'emportaren oli per les forxes,
però cadascuna de les prudents s'en proveï d'una ampolla.
com que el nuvi trigava, els vingués sol i totes s'adormiren.
ja era mitjanit quan s'a sentit cridar.
Les pors és aquí, sortiu a rebre'l.
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres,
doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen.
Però les prudents els respongueren,
potser no n'hi hauria prou per a totes,
val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren arribava el nuvi
i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.
i la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres
i deien des de fora
senyor, senyor, obriu-nos.
Però ell els respongué,
us dic amb tota veritat que no us coneix.
veieu doncs perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
Paraula del senyor.
En tornat a l'Evangeli al diàque mossèn Raimon Mateu,
que procedeix ara, precedit del turiferari,
el que porta l'incens i els canelobres,
a tornar cap al presbiteri portant en alt l'Evangeliari.
s'arriba ara fins a la seu.
El senyor arquebisbe vés a l'Evangeli i es dispoja a pronunciar la seva primera homilia de Santa Tecla
com a arquebisbe metropolità de Tarragona i primà.
És així les paraules de mossèn Monsenyor Jaume Pujol,
el qual acompanyen mossèn Francesc Gallart en lloc de preferència com a degà del capítol
i mossèn Joan Antón Sedó Parelló com a vicari episcopal de Tarragona.
Escoltem les paraules del nostre pare i pastor,
un senyor Jaume Pujol i Valcells.
El senyor trobar vetllant aquesta verge prudent
i la feu entrar amb ell a les noces.
Benvolguts prevers concelebrants, benvolguts germans i germanes.
Aquestes paraules que amb tanta alegria ressonen avui en aquest temple,
catedral metropolitana i primada de Tarragona,
aquestes paraules de lluança que la litúrgia dedica avui a la nostra patrona Santa Tecla,
verge i màrtir, ens inviten a prendre exemple de la seva vida,
a vetllar amb l'esperit atent i amb les torxes enceses,
tot esperant la vinguda del Senyor per entrar amb ell a les noces celestials.
Com ja sabeu, però és per a mi bonic recordar-ho en la primera festa de Santa Tecla que em toque presidir
i amb molta emoció he portat el seu braç, aquí al peu de l'altar,
perquè presideixi la nostra Eucaristia.
Una antiquíssima tradició, molt estesa entre els primers cristians,
descriu que Sant Pau, en la seva primera missió empès per l'Espírit Sant,
va anar a reure a la ciutat d'Iconi.
Allí es va al·lotjar en el pis alt d'una casa on totes les tardes
anunciava l'Evangeli i eren molts, els jueus i els grecs, que s'hi reunien per escoltar-lo.
Com que era estiu feia calor i les finestres eren obertes,
el carrer era estret i a la casa de davant hi vivia una noia que es deia Tecla.
Les paraules de l'apòstol li arribaven clares i lluminoses, ella escoltava.
Així, dia rere dia, segueix dient la tradició,
el seu cor es va anar amarant de la llum de l'Evangeli.
La fe es va obrir pas en el seu Espírit.
Santa Tecla va descobrir el Senyor, va rebre el baptisme i emprenger el camí
que, passant per la creu del martiri, la portaria a la glòria.
Ara retinguem aquests fets que s'aniran envellint amb altres i aturem-nos a contemplar aquesta donzella
que, recolzada a l'àmpit de la finestra de casa seva, no es cansa d'escoltar la paraula de Déu.
Ella és com Maria, la germana de Látzer, que, bo i asseguda als peus del Senyor, bevia la seva paraula.
Ella és com Maria, la mare de Jesús, que guardava en el seu cor les paraules del seu fill.
Benhaurats, ha dit el Senyor, els que escolten la paraula de Déu i la guarden.
Amb els cristians de tots els temps, també nosaltres la proclament benhaurada.
Què en dona de fruit qui rep la semença en terra bona, qui escolta la paraula i la comprèn?
L'un, com diu l'Evangeli, fa 100, l'altre 60, l'altre 30.
Germans i germanes, una gran missió se'ns ha confiat als fills de l'Església en començar el nou mil·leni.
Encendre un altre cop la fe cristiana d'una Europa que sembla que a poc a poc s'està allunyant de Déu.
Dins nostre, cadascú, sense adonar-nos, ens tornem a poc a poc més materialistes.
Ens fixem només de vegades en el que veiem o toquem.
Enmig de tants valors que contemplem també a la nostra societat, cal augmentar la vida de l'Espírit,
el sentit de la transcendència, el sentit moral de la nostra societat.
Sí, germans, el compliment d'aquesta missió tan sols és possible si sabem escoltar la paraula de Déu.
Hem de meditar l'Evangeli, hem de dedicar temps a la pregària.
tant de bo l'exemple de Santa Tecla, la nostra patrona, ens mogui a prendre'ns seriosament aquesta obligació.
Perquè ha arribat un moment en què el Senyor ens pot retreure allò que un dia retreia a Tomàs de Kempis.
Fins ara no paro de parlar a tothom, però molts endureixen la seva oïda i no volen escoltar la meva veu.
A molts els agrada més escoltar el món que no pas Déu.
Segueixen més fàcilment els gustos de la seva carn que no allò que plau a Déu.
El món promet coses temporals i petites i ha servit amb gran avidesa.
Jo prometo coses grans i eternes, però els cors dels homes s'esmussen.
Fins aquí Tomàs de Kempis.
Germans, són moltes les coses boniques i bones que Déu ha disposat per a nosaltres,
perquè les fruïm amb acció de gràcies, però mai no hem de permetre que aquestes coses
ens privin d'escoltar la seva veu, d'atendre els germans.
És bo viatjar, per exemple, i és bo fer l'esport,
però si per culpa del viatge o de l'esport deixem de complir el precepte dominical,
com volem que això plaguï a Déu?
És bo estar ben informat, però no és bo perdre el temps
d'afanejar en xafarderies davant d'una revista o de la televisió.
Qui fa això, com serà capaç d'escoltar el Senyor
quan parli tot baixet al fons del nostre cor?
És bo que el jovent s'esbargeixi de forma sana, amb bon humor i alegria,
però si això els porta a cercar afanyosament satisfaccions immediates i artificials
que porten a l'egoisme, això no pot agradar a Déu.
És bo el treball, però si no s'acaparà el temps que hem de dedicar a la família i als amics
i a preocupar-nos dels més pobres i desvalguts,
si ens deixem portar d'un materialisme consumístic que anestesia la vida de l'Esprit,
això no és bo.
Fem avui davant del braç de Santa Tecla una mica d'examen, germans i germanes,
menem la nostra vida, perquè és cert que Déu ens parli.
Diu el llibre de l'Apocalipsis,
enverteix-te.
Mira, sóc a la porta i truco.
Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi.
Tecla escoltava Jesús quan escoltava Sant Pau.
Així és l'Església.
Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi, diu Jesús als apòstols.
Escoltar Déu comporta també escoltar el Magisteri de l'Església.
Jesús continua dient
Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi.
I qui no fa cas de mi, no fa cas del que m'ha enviat.
Els cristians tenim la seguretat que escoltant els pastors de l'Església,
el Sant Pare, els bisbes i els preveres,
trobem el missatge de salvació.
És Jesús sempre present a l'Església,
qui guia el seu ramat per mitjà dels seus pastors.
Avui tenim els tarragonins molts més mitjans
que el temps de Sant Pau i Santa Tecla per escoltar la paraula de Déu.
Que l'exemple de Santa Tecla, verge i màrtir,
en el primer segle de l'Església,
es preuni la nostra fe
i ens dugui a escoltar fidelment la paraula de Déu
en la intimitat del nostre cor
i en la proclamació del seu Magisteri.
Escoltar la paraula de Déu
i sembrar-la abundosament en el nostre segle per tot arreu,
començant per als que tenim al nostre costat.
S'està preparant la Convecció per Europa de l'any 2004
que configurarà considerablement el nostre futur.
La nostra ciutat, patrimoni de la humanitat,
té també una vocació europea.
ho fa ben palès la presència en aquesta celebració
dels representants de les ciutats europees
a Germanades en Tarragona.
Emplau saludar ben cordialment
els representants de la ciutat d'Alger,
amb la mateixa llengua que parlem nosaltres
i que encara mantenen viva.
La vostra presència ens fa reviure arrels històriques comunes
i fa créixer la nostra fraternitat.
Verament, siamolieti de la vostra amicizia.
He salit molt cordialment
els representants de la ciutat d'Avignon
i de la ciutat d'Orléans
i he remerciat la vostra presència aquí.
es un és que és el de la vostra visita
i de la vostra fraternitat.
He salit molt cordialment
a la presència d'Avignon d'Avignon d'Avignon.
La vostra presència aquí
és per la expressació de la nostra amicija.
I, grisem, i, früent, li, xax,
i serenom d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon d'Avignon.
I de besuch hier is für uns eins sognis auf ihre Freundschaft.
Com Santa Tecla i com les vergis prudents de l'Evangeli,
acollim Cris les Pots amb la torxa baptismal en César,
la torxa de la fe, de l'esperança i de la caritat.
Fins aquí la homilia de Monsenyor Jaume Pujol dels Cells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat,
en aquesta primera festa de Santa Tecla que presideix.
Són ara les notes del, crec que en un sol 10,
música de Miquel Barberà i orquestació de Joan Juncà.
Fins aquí la homilia de Monsenyor Jaume Pujol dels Cells,
de Monsenyor Jaume Pujol dels Cells,
Fil unigènit de Déu, nascut al Pare abans de tots els segles.
Llega't a Déu, lluna esportada a Déu, lluna esportada a Déu, lluna esportada a Déu, a l'inombre.
Engentrat no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, per ell tota cor se fóu creada.
I per obra de l'Espèrit Sant
s'encarnava la Verge Maria
i a Seu home.
Crucipitar-nos, porta-nos-te
i ressuscitarà el tercer dia.
Com deien ja les escriptures,
i s'empoja el cel,
on seu a la dreta del pan.
I lluny-nos a judicar els fills i els pocs,
i un s'empoja el jovi i l' Snake,
el el cruz deulo i,
l' integritura i sordo.
I lluny-nos a distribució
i l'seeixaven,
com altres jares i sensei,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A.
Comença tot seguit
lo que és la litúrgia de l'eucaristia.
per la benedicció, per la intercessió de la nostra patrona Santa Tecla.
Responeu, escolteu-nos, Senyor.
Pel Papa Joan Pau, per l'arcabisbe Jaume, per tota l'Església,
demanem la força dels màrtirs per confessar l'Evangeli amb la paraula i la vida.
Preguem el Senyor.
Escolteu-nos, Senyor.
Per les parròquies, moviments, estòlics, demanem cercar sempre en l'Eucaristia
la força per renovar com el llevat en la pasta les famílies i la societat.
Preguem el Senyor.
Per la ciutat de Tarragona i per tots els que la eviten,
demanem la convivència en la pau i actituds acollidores amb les dificultats dels qui hi cercen treball.
Preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
Pels qui treballen al servei dels malalts, els immigrats i la gent gran,
per la presó i els col·legis, instituts i universitat,
que la finalitat última de tant treball sigui el bé de les persones.
preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
Pels qui han sortit d'aquest món ferms en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes de la festa del Regne del Cel.
Preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
I pels qui avui celebrem la festa de Santa Tecla,
demanem que per l'Eucaristia el goig d'aquesta diada
ens doni la primícia de la festa del Cel.
Preguem el Senyor.
Escolteu, Pare, al poble que commemora el martiri de Santa Tecla,
i per la seva intercessió veniu a la ciutat talment
que els seus fills obtinguin de vos tot allò que esperen de la vostra mà.
Per Jesucrist, nostre Senyor.
Preguem el Senyor.
Ara, el dia que procedeix a col·locar a l'altar
les ofrenes que en un moment estan portant aquí cap al presbiteria,
d'aquí uns breus instants començarà el que hem dit abans a la litúrgia de l'Eucaristia
d'aquesta diada de Santa Tecla.
La Catedral de Tarragona es troba plena de gom a gom
de persones que estan seguint aquesta cerimònia litúrgica aquí a la Catedral de Tarragona
i que arriba a vostès per una gentilesa i una col·laboració conjunta
de Tarragona Ràdio i la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Recordem que això és possible gràcies al treball dels nostres companys,
Sílvia Gracia, els estudis de Joan Maria Bertran a la unitat mòbil,
que per cert han tingut els problemes amb els micròfons,
però els ha resol ràpida i eficientment,
i a la companya Núria Carpanyà.
S'arcabisba a l'altar agafa la patena amb el pa i la té una mica alçada sobre l'altar
i està dient l'oració anomenada secreta.
Està ara prosseguint també a incensar el calce i la patena,
mentre sonen les notes de l'orga de la Catedral de Tarragona,
aquesta santa església catedral basílica metropolitana i primada.
El senyor Carpivisba se dirigeix acompanyat d'un membre del capítol,
no sé, n'esfluga, escritura més a la cerimònia,
a encensar la creu que presideix aquesta celebració.
El senyor Carpivisba, com és propi en aquestes funcions litúrgiques dirigides a un màrtir,
porta els seus ornaments vermells.
Ara el turiferari es adreça cap als fideus i els incensa els tres moviments de rigor
i saluda a l'Assemblea i aquesta retorna la salutació.
Pregueu, germans i germanes,
perquè aquest sacrifici meu i vostre sigui agradable a Déu Pare Omnipotent.
Que el senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici,
a lluança i glòria del seu nom,
i també pel nostre bé i de tota la seva santa església.
Senyor, accepteu les ofrenes que us presentem
en la commemoració dels sants màrtirs
i concediu-nos de mantenir-nos ferms en la confessió del vostre nom.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara es procedirà a la pregària eucarística.
Els preveres concelebrants es van disposant al voltant de l'altar.
A la pregària eucarística.
just i necessari, oh Pare Sant, que sempre us donem gràcies i que sempre us glorifiquem,
perquè per confessar el vostre nom, la sang de la màrtir Santa Tecla, besada a imitació
del vostre fill Jesucrist, proclama les vostres meravelles. Així feu que en el martiri la
força es manifesti en la feblesa i que el dèbil sigui fort a donar testimoni per Cris
Senyor nostre. Per això, amb tots els àngels i els sants, cantem la vostra glòria tot dient.
Aquest cant del Sant, Sant, Sant és la música del mestre Albert Aulé i l'orquestració del mestre Joan Juncà.
interpreta, sostenint el cant de l'assemblea, el cor i l'orquestra dels amics de la catedral
dirigits per mossèn Miquel Barberà. Diceix el cant de l'assemblea al senyor Jordi Guàrdia.
Vos sou realment sant, Déu i Pare nostre, i amb raó us canta lluances tot l'univers creat
perquè pel vostre fill Jesucrist, nostre senyor, i amb el poder de l'Espírit Sant
doneu vida a totes les coses i les santifiqueu. I no deixeu mai de reunir-vos un poble
que de llevant fins a Ponent presenti al vostre nom una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare, que santifiqueu pel vostre Espírit aquestes oferenes
que hem presentat per a ser consagrades, perquè es converteixin en el cos i en la sang
del vostre fill Jesucrist, nostre senyor, que ens confia a la celebració d'aquest sacrament.
Ell mateix, al vespre en què el van trair, prengué el pa i donant-vos gràcies i beneïm-vos
al partir i al donar als seus deixebles tot dient, preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos
entregat per a vosaltres.
Igualment, havent sopat, prengué el calze i donant-vos gràcies i beneïm-vos al
passar als seus deixebles tot dient, preneu i bebeu-ne tots, que aquest és el calze de la
meva sang, la sang de l'aliança nova i eterna, besada per vosaltres i per tots
els homes amb remissió dels pecats.
Feu això, que és el meu memorial.
Proclamem el misteri de la fe.
Per això, pari, celebrano el memorial de la passió salvadora del vostre figlio.
de la seva admirable resurrecció i de la seva ascensió al cel, mentre esperem el seu retorn
us oferim en aquesta acció de gràcies al sacrifici sant i vivent.
mireu l'ofrena de la vostra església, reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat en vos.
concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill, plens del seu Espírit
sant, siguem en Cris un sol cos i un sol Espírit.
que ell faci de nosaltres una oferina eterna, de fi que obtenguem valència amb els vostres escolits,
en primer lloc amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb els apòstols i els màrtirs,
amb Santa Tegla, en Sant Fructós, Sant Auguri i Sant Eulògim, en Sant Magí i amb tots els sants
que sempre ens adonen amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació dugui a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra església que encara peregrina la terra,
juntament amb el vostre servent, el Papa Joan Paula,
amb el nostre bisbe Jaume que ens presideix,
i amb els altres bisbes, els preveres, els diarques i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súpliques d'aquesta família que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat, Pare Clementíssim, reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Als nostres germans difunts i a tots els que han sortit d'aquest món en la vostra amistat,
admeteu-los al vostre regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre
de la vostra glòria, per cri, Senyor nostre,
pel qual vos concediu al món tots els béns.
Han acompanyat en aquesta pregada meucarística,
mossèn Francesa Gallart i mossèn Joan Anton Sedó.
Pels segles del segle.
Fidels a un malament del Salvador i seguint el seu divinestratge,
i els celebrants donen al Pare Nostre.
el cant és una harmonització de mossèn Miquel Barberà i el mestre Joan Juncà.
Fidels a un malament del Salvador i seguint el seu divinestratge,
i els celebrants donen al Pare Nostre.
Fidels a un malament del Salvador i seguint el seu divinestratge,
i els celebrants donen al Pare Nostre.
de la Shる of Rengü Hopi.
Fideless a un malament del Salvador i seguint el seu divinestratge,
i els celebrants donen al Pare Nostre Yaileach i cadam teles Toubreça,
i els pret عليه ob notch aos travels que viernes �ers
f 大ja qual vos concedit,
i els celebrants donen ale pa saxofbene a dos seus platins.
foldd практиin el seu divinestratge,
ter крàst alleged delMP ,
화 em fenetente,
i els celebrants donen al посмотрés converters توcrevez。
I no pregunteu que tu saps a l'escaliment,
no és la gent que ha sigut,
els anys que llibre'ns de vostra voluntat.
Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals.
Feu que hi hagi pau als nostres dies
i per la vostra misericòrdia guardeu-nos de pecat
i de qualsevol pertorbació.
Mentre esperem l'accompliment de la nostra esperança,
la manifestació de Jesucrist al nostre Salvador.
Senyor nostre i Jesucrist, que diguereu als apòstols,
us deixo la pau, us dono la meva pau,
no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església
i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vos vau demanar.
Vos que viviu i regneu pels segles dels segles,
la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Doneu-vos la pau.
El senyor arcabisbe ha començat donant-la al degà del capítol de la catedral
i llavors ha anat passant amb tots, està passant amb tots els preveres que ho concelebren amb ell.
Ara es canta l'Anhem de Déu,
que és una hormonització també de noixem Michael Brabada i noixem Joan Juncà.
i llavors ha anat passant amb tots, està passant amb tots.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara entrem pròpiament en el que és el cor del rito de la comunió.
Fins demà!
El celebrant que presideix agafar la Sagrada Forma i tinguem l'alçada, ha dit la fórmula pròpia i després està assumint en reverència el cos de Crist.
Fins demà!
El cant de comunió és una música d'udilor Planes Montju de Montserrat.
Fins demà!
El senyor que bisbeu també ha assumit en reverència el cos de Crist i ara ha agafat en calze l'apositat d'un de l'altar.
I ara agafant el copó, acompanyat d'un dià que porta la patena, s'acosta als que volen combrogar.
Mentre sona aquest cant de comunió.
I de ser l'amor res no fa por, els homes que em poden fer.
i de ser l'amor res no fa por.
El fidel s'atancen al rebre de comunió de mans del senyor arquebisbe.
Ara diversos perveres s'atancen també amb cupons per exerir aquesta part de la cerimònia.
Mentrestant recordem que l'esclat millor dit de la devoció per Santa Tecla es va produir tot just fou reconquerida a Tarragona als àrabs.
És un esclat que, sens dubte, seria el ressorgiment d'una antiga tradició.
El que el dia primer de juliol de l'any 1091, el papa Urbà II, atorgués de l'Arquebisbe Tarragoní el dret d'utilitzar el pali durant la festivitat de Santa Tecla,
remarca la importància que la mateixa posseia tan sols un any després del començament de la repoblació afectiva de la ciutat.
Per altra banda, a la carta de donació de la ciutat a l'Arquebisbe Sant Milaguer,
per part del comte Ramon Berenguer III el Gran, l'església de Tarragona figurava com a dedicada a Santa Tecla.
Això no estant, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
La consolidació definitiva de la devoció i el culte a l'excelso profi màrtir va tenir lloc el 13 d'octubre de l'any 1198,
al ser fundat per l'Arquebisbe Ramon de Castellterçol al benefici de Sant Pau i Santa Tecla a la capella del seu palau ja desaparegut.
Anys després, el 10 d'octubre del 1259, el papa Alexandre IV declarava la festivitat de Santa Tecla com la més solemne,
concedint 40 dies d'indulgència a qui visités el seu altar a la catedral.
La culminació d'aquest procés es va produir el 3 de maig de 1279 a l'acordar al concili provincial convocat per l'Arquebisbe Bernat d'Olivella
que el dia de Santa Tecla fos festiu a tota la província eclesiàstica.
El que escolta, com hem dit abans, sembla que estaria ja molt arrelat abans de la invasió dels àrabs.
El referent Andreu Tomàs escriu que només així s'explica totalment l'extraordinària devoció per Santa Tecla des dels primers temps de la reconquesta.
A més, existeix una vella narració inserida en el cronicó de Luit Pran que l'esmenta el doctor Sanchez Real,
que és gran historiador que ha fet tant per record de la vella Tarragona.
Dèiem que, segons aquesta llegenda, la nostra ciutat l'any 633 va rebre l'obsequi de la relíquia del braç de Santa Tecla per part d'un àngel.
Aquest àngel sembla ser que devia ser, en certa manera, algun d'aquells preveres grecs que fugien dels desastres que hi havia a l'imperi vicentí.
Aquelles lluites internes que acabaran aflavlint segles després aquell imperi.
Podem dir també que el costum d'aquesta festa està perfectament consolidada ja a l'any 1369,
en què hi ha referència de seguissis i guarniments de carrers.
A més a més, en aquell temps es disposava que la processó se celebrés al claustre de la catedral
si hi havia algun tipus d'inclemència atmosfètica com ara la pluja.
Aquest braç de Santa Tecla és el segon que hem tingut en aquesta ciutat
perquè el primer es va perdre durant la dominació àrab.
Després, aquest graç que es venera actualment va arribar a Tarragona l'any 1321,
tremès a la nostra ciutat pel rei Òsim d'Armènia a petició d'en Jaume II el Just,
el qual, junt amb les cartes de sol·licitud, va enviar al monarca oriental, com obsequi,
una cadira segellada d'or, pedres precioses, perles, quatre cavalls i dos mil formatges de Mallorca,
a més a més d'altres regals.
De la solemnitat d'aquell primer dia de Santa Tecla amb el nou braç, amb aquesta nova relíquia,
parla amb el seu descrit, el doctor d'Escència Real, i es menta que va ser aleshores
quan es va celebrar la primera de les processons.
En el pas del temps podem dir que la processó va arrelar la nostra ciutat
recorrent els carrers de Tarragona.
En aquests temps hi ha la participació dels ciutadans a forma multitudinària des del primer moment,
formant els gremis amb les seves banderes respectives,
i per altra banda ja consta la intervenció de diverses comparses i jugulars
com a acompanyament d'aquesta processó a finals del segle XIV.
Mentrestant continua repartint-se la comunió als fidels que omplenen aquesta catedral tarragonina,
aquesta santa església catedral basílica metropolitana i primada de Tarragona.
Recordem que aquesta és la primera de les Eucaristies que presideix
Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arquivisbe de Tarragona i primat de les Espanyes.
Mentrestant acompanya aquesta part de la celebració les notes de l'orga de la catedral,
que interpreta Monsenriquel Castillejo.
Tot he.'
Torra Bocellets.
Està entre la feina i primata de Tarragona i primatiu Bí alternatiu,
Aquesta transmissió està arribant fins a les seves llars, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
per la col·laboració entre aquesta emissora i la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Aprofitem la benentesa també per recordar-los que aquesta tarda a les 6, presidides també pel senyor Arcabisba,
hi haurà les solemnes vespres de Santa Tecla i després tot seguit a les 7 aproximadament s'atindrà lloc la processó del Sant Bras.
La presència de fidels enguany potser supera fins i tot la d'anys precedents.
El recolliment presideix aquesta cerimònia al cor dels tarragonins.
Ara ja els darrers fidels estan atensant per rebre la comunió.
i aviat ja entrarem a la part final de l'Eucaristia.
o a la part final de l'Eucaristia.
Hi ha nombroses persones d'empeus en aquesta celebració, tots els bancs i cadires suplementàries, fins i tot l'antic cadirat dels canonges està ocupat per una gran quantitat de fidels que, com dèiem, omplen aquesta seu tarragonina,
aquesta magnífica joia de l'art de transició del romànic al gòtic.
Recordem també que al final d'aquesta celebració es procedirà a la veneració de la santa relíquia de la nostra patrona.
Serà la primera vegada també que el doctor Jaume Pujol doni a vessar aquesta relíquia als fidels tarragonins.
El silenci, com poden comprovar, és absolut a la catedral.
Per aquests sacraments celestials, concediu-nos, Senyor, gràcies abundoses en la festa de Santa Tecla, Verge i Marte.
I feu que pels sofriments d'una mort tan gloriosa, aprenguem a sofrir amb fermesa i arribem a l'alegria de la victòria eterna.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara, el senyor arquebisble, des de la seu, procedirà a impartir la benedicció.
Que Déu, el nostre Pare, que ens ha reunit per celebrar la festa de Santa Tecla, patrona de la nostra ciutat,
us beneixi, us protegeixi i us conformi en la seva pau.
Que Cris que ha manifestat en Santa Tecla la força renovadora del misteri pasqual,
us faci autèntics testimonis del seu Evangeli.
Que l'Espírit Sant, que en Santa Tecla ens ha donat un exemple de solidaritat fraterna,
us faci capaços de crear una veritable comunitat de fe i amor.
i que us beneixi Déu Tot Poderós, Pare, Fill i Espírit Sant.
Germans, aneu-vos-en en pau,
un any les sis de l'ell.
Recordeu que avui a la tarda, les vespres, són a les sis,
i posteriorment sortirà la processó.
Després del comiat es procedirà a la veneració del braç de Santa Tecla.
mossèn Jaume Roig ha agafat el braç de la seva peanya
i l'ha lliurat amb el senyor arquebisbe, que l'ha basat en munció,
mentre sonen les notes dels goig de Santa Tecla.
Recordem que es tracta d'una transcripció d'enric trats
amb una harmonització i orquestració del mestre Joan Juncà,
que arriba fins a vostès amb una interpretació,
sostenint el cant de l'Assemblea,
del cor i aquesta de la Catedral de Tarragona,
dirigits per el mossèn Miquel Barberà.
Ara els preveres assistents a aquesta celebració
estan proseguint a venerar la Sagrada Relíquia.
Aquesta melodia es remunta per allà al segle XVII-XVIII,
està molt arrolada dins del cor de tots els tarragonins.
ara són les autoritats encapçalades per l'alcalde i la seva esposa
les que veneren la relíquia.
I en aquests moments podríem aprofitar ja
per acomiadar la nostra transmissió
des de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada,
que avui ha presenciat un fet històric,
la primera missa de Santa Tecla,
el primer ofici solemne,
presidit pel doctor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragones i Primats.
Recordem aquesta tarda a les sis les vespres solemnes,
també presidides pel senyor arcabisbe.
Veiem ara que les representants de les ciutats
i les germanades de Clagenfurt, Avinyó, Orleans, L'Alguer,
a Stafford, veneren el Sant Ras.
I procedim ara ja a acomiadar aquesta transmissió.
Repetim un cop més,
recordant que a la tarda a les sis
hi ha aquestes solemnes vespres seguides de la processó
i que aquesta transmissió ha estat gentilesa
de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la Delegació Disassana
de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Els ha parlat Didac Bertran des de la catedral,
des dels estudis Sílvia García,
des de l'unitat de mòbil
que està movent-se pels carrers de la nostra ciutat
en aquests dies de festa,
Lúria Gartanyà,
i ha tingut cura de la part tècnica
el nostre company Joan Maria Bertran.
Endavant, companys, els estudis centrals.