Bona nit
Bona nit
Cortem avui un programa bastant interessant
Sí, un programa etapaït
de seccions
Com cada dia que treballo amb molt jo
La veritat és que massa potser
Després no tenim temps ni per a fer
l'última secció que sempre es queda
Quina és l'última secció
que sempre es queda?
Avui sí, avui sí
Tot seguit el nostre sumari
Com sempre comencem amb les efemèrides
i en aquest cas relacionarem
amb un dia com avui el Mark Twain
i el George Harrison
El nostre monogràfic
tan interessant com sempre
el Manel ens ha preparat
un monogràfic d'aquells
que deixen bocabadat a qualsevol
Avui va de bombes
Les bombes de Palomares
Per fer-se ja una petita idea
Després tenim tota una sèrie de notícies
la nostra història
que parlarem sobre la tabacalera
i per finalitzar
una petita ressenya bibliogràfica
sobre una història de Catalunya
acabada de publicar
Què va succeir tal dia com avui?
En aquest cas de l'any 1835
Neixia un escriptor nord-americà
anomenat Mark Twain
Tu, Manel, saps com es deia
la primera obra que va publicar?
Mira, jo de Tom Sauer no passo
No, no, no, no
No era Tom Sauer
No, ja m'ho penso
És curiós
L'any 1865
el senyor Mark Twain
escrivia la seva primera obra
volem dir
i portava per títol
La famosa Rana Salterina de Calaveras
Déu-n'hi-do
Un títol interessant
En 30 anys va com s'escriu
Tom ho ha publicat
Bueno, 30 anys
L'esperança de vida
tampoc potser és que fos
No era molt gran
però vull dir que no va ser molt precoç
almenys en publicar
I després també autor d'altres obres
com podrien ser
Un yanqui a la corte del rei Arturo
el creador del personatge de Tom Sauer
o Les aventures de Huckleberry Finn
per exemple
També tal dia com avui
però en aquest cas
de l'any 2001
ens deixava un dels grans músics
de la història del pop-rock
en aquest cas
moria als 58 anys
George Harrison
ex-guitarrista
dels Beatles
Quin detall el nostre control
o la nostra control
la Sílvia García
sempre està atenta
sempre està atenta
Li hem de portar una caixa
de bonbons
ho mereix
Qualsevol dia
Això és something, no?
Sí
Anava a cantar
però millor no
Doncs bé
tal dia com avui
de l'any 2001
moria als 58 anys
George Harrison
el guitarrista dels Beatles
Els Beatles quedaven partits
reduïts a la meitat
I la veritat
potser
també
sempre s'ha parlat
de Paul McCartney
i John Lennon
com a grans compositors
però el senyor
el Harrison també
Potser va tindre la mala sort
d'estar a l'ombra
a l'ombra
dels grans monstres
de la creació
però ell també
deu-n'hi dos
i té temes molt bons
sobretot
a l'etapa final
dels Beatles
Molt bé
Aquesta seran
les nostres llues
efemèrides
del dia de vosaltres
Doncs bé
avui
l'espai del monogràfic
ens portarà
a parlar
de les famoses
bombes
de Palomares
Ens hem de remuntar
a l'any 1966
en plena Guerra Freda
La Guerra Freda
va ser una època
com se sap
de gran tensió militar
Les dues superpotències
la Unió Soviètica
i els Estats Units
s'apuntaven
amb les seves armes
les 24 hores del dia
i tots els dies de l'any
Ningú baixava la guàrdia
Abans que les bombes nuclears
fossin depositades
en missils
de base intercontinental
que això va passar
a mitjans dels 60
els nordamericans
disposaven
de tota una flota
de superbombarders
B-52
sobrevolant
de forma ininterrompuda
pels límits
del teló de ser
Era la manera
de poder llançar
un atac nuclear
contra els russos
de manera immediata
en cas de guerra
Molt bé
Per qui no ho sàpiga
la Guerra Freda
d'on sorgeix?
Bé, la Guerra Freda
Aquesta divisió de blocs
sorgeix
de la Segona Guerra Mundial
dels blocs
o del bàndol vencedor
de la Segona Guerra Mundial
El bàndol vencedor
se separa en dos
el bloc soviètic
i el bloc americà
anglès
i tota la resta
o després va ser
la OTAN
Tots aquells
que en teoria
havien estat aliats
en contra
de Hitler
dels nazis
doncs van acabar
sent enemics
ja des de pràcticament
el final
de la Segona Guerra Mundial
i això va portar
unes dècades
bueno,
hasta la caiguda del mur
hasta l'any 90
sí,
1989
i va ser una època
que va estar a punt
d'esclatar guerres nuclears
en diverses ocasions
una època de gran tensió
bueno,
en teoria
avui en dia
no estem
avui en dia
ja no hi ha
el contrast de blocs
però tenim un altre enemic
que és el terrorisme
i estem igual
estem igual
ens pensàvem que
al caure del mur
haguessin canviat les coses
però no
es va perdre
una gran oportunitat
doncs sí
però bé,
anem a Palomares
doncs sí,
a Palomares
què va passar a Palomares
aquell 17 de gener
de l'any 1966
doncs bé,
un d'aquests bombarders
estratègics
nord-americans
B-52
havia estat sobrevolant
durant 12 hores
al Mediterrani Oriental
amb una càrrega
de 4 bombes
d'hidrogen
que jo he calculat
que eren
unes 400 vegades
més potents
que la de Hiroshima
Hiroshima
ho he calculat jo
així a ojo
no ho sé
i qual era més
o sigui que
una potència de destrucció
increïble
acabada la seva missió
una missió de rutina
retornaven cap als Estats Units
abans però
havien de repostar
combustible
en ple vol
i la cita
amb l'avió
no drissa
va ser
a les 10 i 20
hora espanyola
del matí
i l'acomplament
entre els dos aparells
havia de tenir lloc
a la vertical
de la costa sud-est
a l'alçada més o menys
de l'Almeria
de Múrcia
espanyola
a bord
del B-52
el capità
va fixar
la posició
a 32 kilòmetres
rere l'avió
no drissa
a uns 10.000 metres
d'alçada
si aquests avions
sobrevolaven
les 24 hores
els limits
del taló de ser
era una acció
rutinària
completament
completament rutinària
es feia cada dia
i moltes vegades
perquè hi havia
molts avions
sobrevolant
o sigui que
en teoria
no havia de passar res
tot va anar sortint
fins al moment
que els dos avions
van estar molt a prop
com havia de sortir
el que passa
és que
l'avió no drissa
pilotat pel major
Emila Xapla
un avió no drissa
K-135
el senyor Xapla
va observar
que el B-52
s'estava apropant
en un angle massa alt
portava també
una velocitat excessiva
i va intentar contactar
amb ràdio
amb el B-52
per informar
que corrigiguessin
aquest error
però just quan acabava
de pronunciar
les seves paraules
els dos avions
van xocar
en ple vol
i el major Xapla
va lluitar
per intentar controlar
el seu aparell
que estava greument danyat
per a tractar
de retornar-lo
a terra
encara que fos incendiat
però el B-52
el capità va saber
enseguida
que l'avió estava perdut
l'estructura
i la cabina
estaven destruïdes
i l'avió
va començar
a desintegrar-se
ràpidament
van saltar
els tripulants
amb paracaigudes
i immediatament
després
una enorme explosió
va fer entrar
el superbombarder
en barrena
que es va anar
desintegrant
en la seva caiguda
i així
a banda
de caure
el B-52
què va caure
amb ell
doncs
el que portava
a les seues
bodegues
i què portava
vino
les 4 bombes
d'hidrogen
4 bombes
d'hidrogen
d'uns 100 metres
de llargada
cadascuna
no res
no res
un pepino
un pepino
considerable
doncs bé
les bombes van caure
a l'atzar
va voler així
doncs
a les rodalies
d'un poblet d'Almeria
anomenat Palomares
sí
perquè imagina
que estaven damunt
d'una gran ciutat
home
tot i que no van explotar
no
però haguéssim pogut fer
un volum
de 7 metres
d'allargada
sí
i potser
unes quantes tonel·lades
de pes
doncs hagués fet
un bon forat
o s'hagués destruït
algun edifici
per sort
van caure al camp
i després
com veurem
un altre
al mar
doncs bé
les bombes
no van
no van esclatar
ja que
no estaven
cebades
no estaven
activades
per poder explotar
ja que s'activen
en el moment
en què
tingués
que haver
un atac
no?
sí
no estan activades
però
contenien plutoni
i urani
no?
contenien plutoni
i urani
i a més
tenien els detonadors
de TNT
que podien esclatar
i si esclataven
podien haver
aquest detonador
podria haver-hi
esclapaments
de plutoni
i urani
radioactius
que contaminessin
la zona
i afectessin
a la població civil
molt bé
quines van ser
les accions preventives
o
preparar-ho?
immediatament
immediatament
reformar un equip
militar d'emergència
que va volar
als Estats Units
a Espanya
mentre tant
els assessors
militars
nord-americans
que hi havia aquí a Espanya
van informar
les autoritats
de Madrid
i molts dels càrrecs
polítics
se van desplaçar
a Palomares
com ara
fer-se la foto
i poca cosa més
però la informació
va ser
completament
veritable
o una mica veritat
a la premsa
se la va informar
a la premsa
se li va donar
una nota
informant
que havia hi hagut
d'un avió
nord-amèrica
que no hi havien hagut
víctimes civils
però no es va fer
cap menció
a la càrrega
que portava l'avió
a les quatre bombes
la qual cosa
hauria pogut
desfermar el pànic
a mig país
doncs bé
els pagesos
de Palomares
no eren
en absolut conscients
del perill
que estaven
esclats
estem parlant
l'any 1966
a un pagès
d'Almeria
parlar-li
d'energia atòmica
d'una bomba
d'hidrogen
sí
del 66
d'avui en dia
tampoc no
avui en dia
jo què sé
però potser
pel cinema
i tot això
et sona
una mica més
però bueno
si en aquella època
allò va ser
com una aparició
mariana
gairebé
doncs bé
van
l'equip nord-americà
se trasllada
immediatament
al poble
d'Almeria
i acaben
comencen
una investigació
a veure
sobretot
on estaven
les bombes
els periodistes
com dic
no se'ls va dir res
però a poc a poc
van anar
ajuntant les peces
del 30
trenca
closques
i
se'n van donar
compte
que
estava passant
una cosa
bastant gorda
a més
a l'exterior
si digués
no
no
perquè
tampoc
és massa
habitual
que
un poblet
d'Almeria
comencen a aparèixer
nord-americans
nord-americans
si en principi
només és un avió
normal i corrent
un desplegament
com no s'havia vist mai
allí
estava passant
alguna cosa
grossa
i a més a més
el món exterior
o sigui
fora d'Espanya
va ser informat
immediatament
amb grans titulars
del que estava
passant a Palomares
una mica
com el que va passar
aquí
l'11
ja estava pensant
en això
però no
no volia fer comparacions
aquestes coses
que no s'apren mai
de la història
mentre tot el món
sabia
que aquí havia passat
una cosa molt grossa
doncs
el petit poble
d'Almeria
no es va informar
els seus habitants
i la gent
ben poca cosa
ben poca cosa
doncs bé
els 2.500 habitants
de la comarca
potser s'hagués
alarmat molt
però
van començar
a sospitar coses
que s'hagués passant
alguna de gorda
però res més
doncs bé
la primera bomba
la van recuperar
a Camobert
gràcies als reconeixements
aïaris
que van fer
van voler el cràter
havia perdut
poc contingut
del contingut
radioactiu
que tenia
una altra bomba
va aparèixer
en una zona muntanyosa
a uns 5 km
de Palomares
també estava trencada
i la tercera
la van trobar
un home del poble
que li havia caigut
a pocs metres
de casa seva
l'home
va sentir el soroll
enorme
va sortir
i va trobar
un cràter
en la bomba
al mig
i no se li va ocurrir
una altra cosa
de que pujar damunt
examinar-lo
i va fotre una patada
i tot
home
justament el que dèiem
un pagès
dels anys i xanta
i va veure
que
estava en un petit cràter
i que treia fum
però aquell fum
era radioactivitat
o sigui
era pol radioactiu
que estava
desprenent la bomba
aquell home
va anar
a calcular
unes explicacions
i quan la notícia
va arribar
als americans
s'hi van presentar
de seguida
i la van recuperar
la bomba
i la quarta
però
exacte
i la quarta
què va passar
la quarta
doncs bé
tornem a les 10 i 20
d'aquell matí
17 de gener
hi havia
mala mar
perquè per la mar
si no m'equivoco
és un poble de costa
sí
crec
o si més no
la costa
té que estar a prop
aquesta geografia
en fi
gairebé totes les barques
d'un poble proper
ja situat a Múrcia
d'Àguiles
s'havien quedat a port
però n'hi havia una
n'hi havia una
que va decidir sortir
era la barca
de Francisco Simó Horts
Francisco
era un veí
que bueno
un home que havia nascut
al Serrallo
mira però
mira però
i què fèiem
un home del Serrallo
a Almeria
a Múrcia
a Àguiles
doncs veu que en un any
molt fluix de pesca
aquí a les costes tarragonines
moltes famílies de pescadors
van emigrar
a altres ports
de l'estat espanyol
i la família
de Francisco Simó
doncs van decidir
provar fortuna
a Àguiles
a Múrcia
i a ell li van arrelar
i aquell dia de gener
de 1966
doncs hauria estat
un dia més
un dia de mala mar
però un dia més
si no hauria estat
perquè
aquell home
va veure
com molt a prop
de la seva barca
gairebé li va caure damunt
va veure
un objecte cilíndric
suspès
per dos paracaigudes
que anava caient
fa poc
fins que va caure
al mar
i es va afonar
i va pensar
benveniu Mr. Marshall
sí
i l'home va dir
què és això
què és això
el pescador molt estranyat
per tanta
tan estranya aparició
va recórrer
amb la barca
l'indret
però
tots els rastres
de l'artefacte
havien desaparegut
se li havia tregat
el mar
així doncs
va continuar pescant
i va tornar a casa
i quan va arribar
evidentment
va explicar
la cosa tan estranya
que havia presenciat
i va donar part
a la policia local
però la policia local
donat
el secretisme
dels americans
tampoc
no se n'entenava
molt bé
del que estava
passant
de tota aquella operació
que no menaven
fletxa trencada
però
quan els nord-americans
van sentir
la història del pescador
quan els va arribar
a les seues orelles
doncs van enviar
experts
a entrevistar-lo
i a interrogar-lo
i efectivament
per la seva narració
els nord-americans
van saber
que realment
el pescador
havia vist
caure
la quarta bomba
d'hidrogen
Francisco Simó
va sortir a la mar
amb la barca
i un grup
d'experts
per mostrar-los
el lloc exacte
però
la zona
que els va indicar
el pescador
sembla que no entraven
en els càlculs
que havien fet
els americans
dient que no podia estar allí
d'aquesta manera
no es va arribar
a determinar
un punt exacte
sinó
una ampla àrea
d'uns 15 km2
situada
a unes 6 milles
de la costa
i el pitjor
era que el fons
era molt escarpat
i que la profunditat
variava entre els 25
i els 1.500 metres
no era una zona
plana
era una zona
que la bomba
podia quedar amagada
o
que seria molt difícil
de trobar-la
un grup de rescat marí
es va concentrar
en front de Palomares
no t'ho perdis
20 vaixells
2.000 mariners
i 125 o més rana
disposaven també
d'un batiscat
i volien enganyar
la premsa
d'aquí
jo suposo
que va arribar
un moment
en què ja
ja era impossible
per això
després
el senyor Fraga
se va
banyar
exacte
doncs bé
les ordres
havien de trobar
la bomba
el més ràpidament
possible
abans que
la sorra
i el fang
del fons
el pogués enterrar
també hi havia
perill
que els dispositius
de seguretat
s'oxidesin
i que
alliberés radioactivitat
al Mediterrani
o fins i tot
que arribés a esclatar
però sobretot
jo crec
algú pot pensar
aquests americans
que amables
no hi ha que va passar
això
es van preocupar
pel poble espanyol
potser els hi feia
una mica de por
l'espionatge
sí
el que realment
els feia por
era que els soviètics
se'n van enterar
de seguida
el que havia passat
segurament
abans que explotes l'avió
estarien d'entrar
igual sí
doncs
que poguessin
fer-se en la bomba
i descobrir els secrets
nuclears
dels americans
per això
es van donar
tanta pressa
però tot i això
la quarta bomba
no apareixia
no va ser
fins al 15 de març
dos mesos
després
sí
dos mesos
després de l'accident
quan se va demostrar
que el pescador
tenia raó
on ell havia dit
que estava la bomba
va aparèixer
els experts
nord-americans
havien menyspreat
la capacitat
d'orientació
que tenen els pescadors
dins del mar
que és molt gran
tu vas al mar
i dius
tot és igual
però els pescadors
s'orienten
una persona que ha viscut
ha treballat
dia
i treballen
i tots s'orienten
per la costa
s'orienten
i gràcies a aquest home
un punt
que potser tu no li donaries
importància
per ells
és un punt de referència
bàsic
i tot això
clar
perquè tu si no és
el mar bàsic
ho veus tot igual
que maco
tot igual
a part de manejar-te
doncs bé
un mini submarí
Alvin
va localitzar
la bomba
a uns 800 metres
i estava just
al llindar
d'un precipici
com les pel·lícules
que quan la intenten
agafar
la bomba
a punt de caure
si hagués estat
una pel·lícula
hauria sonat una música
com de tensió
sí
van tardar
tres setmanes
a pujar-la
imagina't com estava
la bomba
però al final
el 7 d'abril
de l'any 66
la bomba
fou alçada
a la superfície
sense desperfectes
i bé
tot i la contaminació
d'alguns terrenys
propers al poble
els nord-americans
van recollir
moltes tonelades
de terra
i de brossa
i se les van emportar
als Estats Units
s'havia evitat
una tragèdia nuclear
inimaginable
que hagués canviat
el rumb de la història
almenys d'aquest país
i bé
el pescador
Francisco Simó
Horts
conegut des de llavors
com Paco de la Bomba
atenció
19.000 entrades
a internet
del Paco de la Bomba
sí
sí sí sí
es va convertir
en tot un personatge
doncs
aquest home
va rebre
tota mena d'agraïments
per part de les autoritats
tant espanyoles
com nord-americanes
i fins i tot
el va rebre
el president Johnson
a la Casa Blanca
i el va condecorar
sí
home
clar
havia
demostrat
doncs sí
a un del Serrallo
que un pescador
hauria de veure
la cara
la cara que se li fica
d'orgull al Manel
quan diu
un del Serrallo
home escolta
que no que no
però
que va demostrar
que un pescador
podia
molt més
que tota la tecnologia
a punta
dels americans
la tecnologia a punta
d'aquell moment
d'aquell moment
bé
i no m'agradaria acabar
doncs
este monogràfic
sense donar les gràcies
al senyor Manolo Tomàs
que era amic íntim
de Francisco Simó
desaparegut recentment
crec que va morir
aquest estiu
doncs per tota la informació
que ens ha proporcionat
sobre el Paco de la Bomba
Notícies
Notícies
Molt bé
i després de tanta informació
sobre la Bomba de Palomares
els seus protagonistes
anem amb la nostra agenda
amb les nostres notícies
demà
1 de desembre
a les 9.30 hores
a la sala d'actes
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
més conegut com l'ICAC
es presenta el llibre
Les termes públiques
de l'àrea portuària
de Tàrraco
de Josep Maria Macías
amb textos
del mateix Macías
i de Moixès Díaz
Ignacio Fiz
i Montserrat García
entre d'altres
Doncs bé
parlarem també
de Tarragona
Dues Ciutats
que és el nom
d'un col·leccionable
que ha començat
a entregar el Diari Tarragona
format per 20 làmines
en què podem veure
un magnífic muntatge virtual
amb una superposició
dels edificis
més emblemàtics
de la Tàrraco Romana
amb les construccions actuals
L'efecte
és realment sorprenent
i pot ajudar molt
a la comprensió
de la ciutat romana
comprensió
que pot no quedar clara
si visitem
in situ
les ruines
donat
l'estat de destrucció
de les construccions romanes
i també pel fet
que molts cops
estan amagades
per edificacions posteriors
Les làmines
fan una sàvia recreació
dels edificis romans
sense eliminar del tot
els edificis moderns
per orientar
a qui s'humili
És sens dubte
una excel·lent iniciativa
per facilitar
la comprensió
dels nostres monuments romans
al públic en general
També al No en vingués a mi història
et recordem que fins al 23 de gener
del 2005
a la sala d'exposicions
de Caixa Tarragona
podem gaudir de l'exposició
Els il·lustradors d'en Patufet
l'excel·lència del Tràs
en una nova aposta
de la Fundació Caixa de Tarragona
per reivindicar
i recuperar
el bo i millor
dels dibuixants catalans
I una altra exposició
que es va inaugurar
este dijous
La Fundació La Caixa
presenta una interessant exposició
de Maurits Cornelis Escher
un dels dibuixants
més originals
més originals i curiosos del segle XX
Els dibuixos d'Esser
són figures impossibles
que desafien
les lleis de la geografia
i que van anticipar
molts dels descobriments
de l'actual era digital
L'exposició consta
d'un total
de 78 gravats
litografies
i xilografies
que provenen
dels fons
de l'Israel Museu
de Jerusalem
i s'organitza
en quatre apartats
diferenciats
natura
cossos
espais
i geometries
Aquesta mostra
la podreu veure
a la sala d'exposicions
de la Caixa
fins al proper
13 de febrer
I seguim amb més exposicions
també fins al 27 de març
de l'any vinent
al Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
podem gaudir
de l'exposició
Tarraco i l'aigua
per apropar-nos de nou
i des d'una nova perspectiva
com anem diem sempre
a la ciutat romana
a través de la seva relació
amb aquest recurs natural
i ja per últim
per tancar la nostra agenda
o les nostres notícies
comentar-te
que la Reial Societat Arqueològica
Tarraconense
ha organitzat
un cicle de conferències
per aquest mes de desembre
més endavant
us anirem comentant
totes les dates
i simplement
comentar-vos
que per aquest proper dia nou
Montserrat García
i César Pozinha
treballadors
de l'empresa Còdex
Arqueòlegs
presentaran la xerrada
darreres excavacions
en el suburbí oriental
de Tarraco
al Lloc i l'hora
a la seu
en delicac
a plaça Robeyat
sense número
a les 19 hores
no en vinguis
amb històries
la nostra història
Bé, avui a la secció
de la nostra història
ens portarà a parlar
d'un edifici
significatiu de la ciutat
com és la Tabacalera
a inicis
de la dècada
dels anys
dels anys 20
del segle passat
es van iniciar
a les afores
de la ciutat
les obres de construcció
d'una nova fàbrica
de tabacs
a l'estat espanyol
l'arquitecte
Roberto Navarro
va rebre l'incàrrec
adient
i d'acord
amb el moment
arquitectònic vigent
va dissenyar
un edifici
totalment neoclàssic
amb elements
del més pur
revivalisme eclèctic
la construcció
data dels anys
1923-1926
l'entrada principal
disposa d'un cos
amb motius clàssics
en la decoració
hi ha un parell
de pilastres
que marquen
amb els dos cossos laterals
que disposen
de calces
i tres escultures
al cim
d'un mur
tanca
amb tres arcs
de mig punt
que allotja
elements de ferro
i té una balustrada
amb quatre peanyes
i les quatre copes
adients
en cengles costats
els edificis
laterals
de la façana
tenen dues plantes
amb finestrals
d'arc de mig punt
els baixos
i una cornisa
molt correcta
també hi ha
pseudocolumnes
i frontons
encara que s'hi veu
una tendència
a eliminar
aquests elements
a la resta
dels pavellons
en realitat
hi ha un intent
de buscar
simplificació
i sistematització
d'elements ornamentals
molt significatius
en l'arquitectura
monumentalista
hem de citar
que mentre s'estava
realitzant
l'excavació
dels solars
d'aquest edifici
va aparèixer
la necròpoli
romano-cristiana
i quan l'exministre
d'Hisenda
José Calvo Sotelo
va visitar Tarragona
va anar immediatament
a la direcció
de la fàbrica
que construís
un museu
és el Museu
d'Art Paleocristiar
que actualment
està tancat
l'autor
d'aquest projecte
neoclàssic
de l'any 1928
va a les obres públiques
Lorenzo Rossell Sals
que estava
a les ordres
de l'enginyer
José Trulla Planellas
i molt ràpidament
com sempre
la ressenya bibliogràfica
aquesta setmana
ens porta a parlar
d'una història
de Catalunya
ha aparegut fa un mes
apareguda fa un mes
el Catedràtic
d'Història Contemporània
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
Antoni Valcells
dirigeix
aquesta nova història
de Catalunya
en col·laboració
amb Arturo Pérez
doctor en Prehistòria
i Història Antiga
per la Universitat
de Barcelona
amb Florcel Sabaté
Catedràtic
d'Història Medieval
de la Universitat
de Lleida
i amb Antoni Simón
Catedràtic
d'Història Moderna
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
si una cosa
cal destacar
d'esta obra
és una magnífica
capacitat
de condensació
de síntesi
que permet introduir
tota la història
de Catalunya
des dels primers pobladors
fins a les eleccions
al Parlament Català
del passat
del mes de novembre
del 2003
en un sol volum
i trobareu
una bona actualització
dels coneixements històrics
referits al nostre país
una obra imprescindible
tant per a consultes
com per ser llegida sencera
amb una vista ràpida
però sense ombres
dels esdeveniments
Història de Catalunya
està editada
per l'Esfera dels Llibres
i ha estat publicada
aquest passat mes d'octubre
Molt bé
i després d'aquesta
gran obra de cintesi
de la història de Catalunya
és que els llibres pobres
sempre es queden fora
sempre es queden fora
doncs bé
això ha estat tot
no em vinguis a mi història
és Tarragona de Ràdio
fins al proper dimarts
no mentida
el proper dimarts
no n'hi haurà
és pont
perquè és pont
i nosaltres
anem de vacances
i els controls
d'aquesta fantàstica nau
la Sílvia García
i amb tots vosaltres
Jordi Ximeno
Manel Magí
Jordi Ximeno
Molt bé
fins d'aquí dues setmanes
Adéu
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
La rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
a Tarragona Ràdio
la rellotge del temps s'avança
a Tarragona Ràdio
Fins demà!