Fins demà!
I toca parlar de cinema.
Ho anunciàvem al començament del programa, en el nostre sumari,
i és que tornem a parlar de cinema.
És una d'aquelles coses cícliques i que esperem que continuï així.
Torna al Festival Rec, en aquesta ocasió, en la seva quarta edició, Rec 2004.
Un festival que, en fi, ara en parlarem àmpliament amb el seu coordinador general, el Javier García,
però que pretén donar sortida a aquells creadors del món de l'audiovisual,
especialment els de casa nostra.
I un festival, a més, que presenta algunes novetats respecte al seu format
i a les activitats d'aquest any, si tenim en compte, si ho comparem, vaja, amb altres edicions.
Entrem ja en matèria, que tenim moltes preguntes.
Javier García, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Tu sempre estàs aquí, eh?
Sempre que parlem de cinema, el Javi, el telèfon del Javi, corre, corre.
És lo tuyo?
Bueno, si em voleu trucar per parlar d'això, jo encantat, sempre.
Clar que sí, oi, a més, és que estàs ficat en el rovell de l'ou, eh?
Però ja des de la primera edició del Rec, pot ser?
Home, van ser un equip que des del principi vam pensar fer aquesta activitat i, bueno, encara continuem.
I està agafant cos, de fet, perquè, vaja, jo recordo fins i tot, no més a nivell d'imatge, no?,
els tríptics d'altres anys, no?
La primera edició, que semblava allò, hi havia més vol la voluntat que no per recursos, potser.
I ara estic veient aquí un desplegable, veig pel damunt que hem ocupat gairebé tota la ciutat de Tarragona.
Bueno, el tema de la voluntat encara continua per sobre els recursos, perquè de recursos, la veritat, no en sobrats.
Només dir-te que tota la gent que surt al programa, doncs conferenciants, actors que venen, guionistes, directors de pel·lis,
ningú ho cobra per venir, directament.
O sigui que, en aquest sentit, és gent que col·labora altruísticament pel projecte,
que si comentes, doncs, que es fa un festival a Tarragona, que si volen participar, si dius quina filosofia té, etcètera,
i tenim la sort que gairebé tothom vol col·laborar.
També, bueno, estem començant a trobar, que ja ens passava l'any passat,
determinats representants que vols portar amb un actor i tal, i clar, segons quins nivells,
doncs ja si no hi ha pasta, doncs l'actor no pot venir.
Tenim, ara que comentes això, tenim una personatge, figura, estrella, aquest any,
de dir, destaquem tal, sense desmereixer els altres, eh?
No, aquest any no, perquè, mira, per qüestions de dates, de ciutat i tal,
ha coincidit amb el Festival de Màlaga.
Llavors, clar, això hi ha molts que ens tenien gairebé confirmada l'assistència,
fins a que ells s'han confirmat l'assistència a Màlaga.
Ah, i llavors, doncs...
I llavors, clar, t'ho diuen ells, no?
De vegades amb alguns parles amb els representants,
d'altres parles amb ells directament, i te diuen això,
hòstia, és que ara seré jurat de curtmetratges a Màlaga i no puc venir,
o tinc un acte d'una presentació d'una pel·li,
i bueno, millor no dir noms, en aquest sentit, no?
No, no, d'ells és igual.
Bé, però almenys, doncs això, com deies,
podem constatar que la gent del món del cinema, no?,
són prou legals i prou bona gent com per divulgar.
Sí, sí, sí, t'ho diuen, truques per les noves i tal,
i bueno, només que hagués sigut una setmana abans,
doncs no hagués coincidit amb Màlaga i tindríem algun...
Doncs potser no hi ha cap figura d'aquelles estelars superpopulars, no?,
però suposo que la qualitat està garantida.
Fem una mica de repàs del programa,
però si et sembla, parlem en general
de quines són les novetats d'aquest any respecte d'altres anys, Javi.
Mira, com a novetat, la primera i més destacada
és l'inici d'una mostra d'Òperes Primes,
que són les Òperes Primes, és la primera pel·li d'un director.
O sigui, quan...
Però pel·lis, estem parlant de llar-metratges.
Pel·lis, estem parlant de llar-metratges,
perquè el projecte de futur del festival
és continuar creixent,
igual que qualsevol noi que fa un curtmetratge
al seu somni és fer un llar-metratge,
o sigui, que el curtmetratge és una miqueta la formació,
doncs el camí natural d'un festival
que va creixent a mesura que creix la demanda de la ciutat,
com és el nostre, que ho vam plantejar així des del primer any,
doncs també és, quan ja has fet els curtmetratges, fer llermetratges.
Llavors aquest any encara no hi ha premi, encara no hi ha concurs,
però hem fet una mostra com per explicar a la ciutat que pot ser un festival d'òperes primes
i segons les respostes, com un input amb el públic,
depèn de la resposta del públic i de les entitats i de les institucions,
doncs llavors es pot engegar i tirar endavant un festival d'òperes primes.
O sigui, ja estaríem parlant d'un festival gran de llermetratges, no?
I s'ha parlat en diverses institucions i empreses, productores, etcètera,
per fer-ho en els pròxims anys i bé, la resposta ha sigut prou favorable.
I el que fem és passar a tres pel·lícules que representen cadascuna
el model de festival que es podria tenir, no?
Són tres pel·lis molt diferents, però cadascuna mostra aquest nivell.
Dos d'elles són pel·lícules que encara no s'han estrenat.
De fet, una d'elles encara... Bueno, serà la primera vegada...
Encara no està acabada.
No, de fet, no, però serà la primera vegada que es passa a pantalla gran.
Ahà.
Sí, que encara no s'ha vist.
I l'altra, potser la més coneguda, que és Astronautes,
que és, bueno, una pel·lícula que ja s'ha estrenat i tot,
que sortia en l'Anxo Novo, doncs, bueno, forma part d'aquestes pel·lícules
que, tot i ja tenir una distribució pactada, doncs, participa a diversos festivals
i mostra una miqueta les noves formes de creació que tenen els nous directors,
perquè és una pel·lícula bastant original, no?
I aquí a Tarragona no s'ha estrenat, tampoc.
Doncs ja ho veieu, és secció una mica pilot, pla pilot, podríem dir,
de projecció d'òperes primes i a partir d'aquí a veure si s'anem a evolucionar.
És una mena d'embrió, són tres pel·lis que passem allà a l'antiga audiència,
el que és l'espai emblemàtic de cinema independent, diguéssim-me, a la ciutat.
I, bueno, doncs, ja estan, no?
Les tres són molt interessants, cadascuna té les seves coses bones, no?
No abadoneu, però, eh, tampoc, a la secció de curtmetratges hi ha de més en premi inclòs.
Sí, de fet, és una de les novetats, també, que hem pujat una miqueta el nivell del premi,
i, bueno, que tampoc no es gana encara, però que són 1.000 euros per secció,
i també hem encetat dins dels curtmetratges una secció a part per autors de Tarragona,
perquè ens passava que últimament, doncs, rebíem molts curts de Tarragona,
però, clar, estàvem bé, però a nivell estatal, doncs, és molt alt, actualment és molt alt,
nosaltres, en els quatre anys que portem, hem vist un canvi radical,
o sigui, hi ha molta més qualitat ara que el 2001,
o sigui, la majoria de curs que nosaltres vam seleccionar el 2001,
ara no estarien seleccionats per qualitat.
I de quantitat, també?
Sí, la veritat és que t'arriba un allau de curtmetratges.
De Tarragona, per exemple, quants curtmetratges heu rebut?
De curtmetratges, aquest any de Tarragona han rebut 8,
sense comptar un que fiquem a secció estatal, d'acord?
Llavors, clar, hem volgut crear aquesta secció a part,
perquè, si no, aquests treballs no es podien veure,
no podien tenir sortida, no es podien veure mai a un festival,
i així, doncs...
Fer una miqueta de ciutat, no?
Clar, fer una miqueta, i també aquests autors,
que potser és algun dels seus primers treballs de formació,
a nivell d'escola, així, doncs, ja poder veure el que és presentar-ho,
tenir-ho en un festival, i després, doncs, en el cas que es faci més,
o sigui, que es faci un altre treball, doncs, ja saber què és treballar,
què és, que el públic el vegi, i tot això.
O sigui, que això també cal per a la formació d'un director.
I has parlat de diferents premis, segons les categories.
En quines categories ho heu dividit, els curmetratges?
Secció Tarragona, secció videocreació, documental i ficció.
Ficció, doncs, són els curmetratges que tots coneguem, no?,
que surten tant al Plus i tot això,
i, bueno, tots tenen un premi de 1.000 euros per secció.
Déu-n'hi-do, ja els anireu a passar,
no els podrem veure, vaja, pel que veig a l'auditori,
de la Fundació Caixa Tarragona, aquí al davant mateix.
Molt bé, avui, bueno, avui, aquest any, gairebé,
tots els actes estan concentrats a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
i, bueno, fins als curmetratges.
Tots els curmetratges són cada dia,
de dimarts fins a divendres, a les 8,
i dissabte, doncs, per ser cap de setmana,
l'hem passat a les 10 de la nit.
I després ja quan s'acaben els curmetratges ja venen les pel·lícules a l'antiga audiència,
que són cada dia a les 10 i mitja,
dimarts, dimecres i divendres.
I després l'altre acte que no es fa a la Fundació Caixa Tarragona
és el Regla Nui.
El Regla Nui és una altra secció nova
que m'he setat aquest any,
que és com, bueno, l'espai de relax i de...
i de...
De chill-out.
Bé, sí, per dir-ho en un parell de paraules.
Doncs és com al final del dia
poder xerrar amb els convidats que han vingut,
la gent que ha estat allà,
doncs comentar una miqueta com ha anat el dia del festival,
fer una copitxuela, una mica, xerrar, pum,
i, bueno, també hi haurà un disc jockey cada dia
i també hi haurà projeccions diferents cada dia,
de vegades amb videojockey i de vegades donant una porta,
una finestra oberta també a nous creadors.
Per exemple, s'ha fet un intercanvi
amb l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona
i amb la Facultat de Comunicació,
en la qual dimarts i dijous passarem treballs dels alumnes.
Després, el dimecres, projectem amb aquesta pantalla oberta
treballs del Rec Flash,
que és una altra secció nova d'aquest any, que és...
M'estàs desbordant, ja, m'estàs desbordant.
A veure, anem a pams, anem a pams.
Regla Nui, evidentment, al Camp de Mar,
que això no ho havíem dit, però que és un escenari fantàstic.
El bar del Camp de Mar, que, bueno, doncs allà estarà tot decorat...
Ah, i em planta una rodona,
m'imagino a tots els convidats i tal asseguts en una taula
i fent debat, o tothom a peu dret i pim, pim, pim, fent...
No, bueno, allà...
Informal, eh?
Sí, home, clar.
Sí, sí.
És un bar que està oberta a partir de les 11, quarts de 12,
i a aquella hora ja...
I ara les tauletes, perquè estigui més...
Més cansat.
Més cansat, però...
Molt bé.
Regla Nui, per una banda, al Camp de Mar,
i després en parlaves del Rec Flash.
Sí, sí, això és una iniciativa que, bueno,
l'any passat parlant amb un festival de Barcelona,
que toca coses de nova creació digital, d'ordinador i tal,
doncs vam veure que hi havia una nova forma de creació
que estava donant molt que parlar,
que estigui més versat en temes d'internet i macro...
Bueno, diversos programes de creació,
doncs sabrà que el Flash és una de les noves eines
per a la creació, no?, de ficció.
I, bueno, hem volgut fer una petita mostra, també.
Hi ha un total d'uns 15 treballs.
I aquests treballs, doncs, es poden veure a l'exposició
que hi ha a l'antiga audiència,
que hi hagi tres ordinadors que es pot veure en el seu àmbit natural.
I després, el dimecres a la nit, allà a l'espai del Camp de Mar,
doncs també els projectarem, perquè es puguin veure.
Hi ha alguns bastant divertits, la veritat.
I, bueno, si consulteu la web, festivalrec.com,
també aneu a l'apartat de Rec Flash,
i allà hi ha totes les pel·lícules penjades i es poden veure.
A part de tot això, el que és l'aspecte més visual,
també tenim algun aspecte més formatiu, els seminaris, o seminari.
Hi ha un seminari que es dedica aquest any a formes d'expressió audiovisual
que no són pròpiament cinema,
que són el videoclip, la publicitat, l'animació, el documental,
i que han portat gent bastant jove,
però que ja tenen una carrera ben establerta,
perquè puguin parlar els estudiants de Tarragona
de com és furiar-se una miqueta el camí,
que és la creació,
i com potser pensant que començaven a fer cinema
van acabar fent videoclip, documental, etc.
Llavors aquí podríem destacar els autors
de l'últim videoclip d'Ojos de Brujo,
el de Tiempo de Soleà,
que està fet amb dibuixos,
està fet amb 3.500 dibuixos fets a mà,
va tenir el Premi FAT a la jove creativitat
fa poc més d'un mes,
i també podríem destacar la col·laboració
de Canal 33,
que aporta dos treballs,
un de l'Sputnik,
que és el documental història del videoclip,
i per una altra banda el programa Silenci,
que també ve un dels seus guionistes,
i ens parlarà de les diverses seccions del programa,
com parlen de publicitat i tal.
Per part de l'Sputnik ve un dels guionistes també,
i el presentador, el Bruno Sokolovic.
Ai, ja he vist que em fa l'efecte
que esteu tocant,
o sigui, teniu mil braços,
esteu tocant mil coses diferents.
Ja podeu-hi con todo,
o veieu que en el futur
us haureu d'anar especialitzant?
Home, el tema de l'especialització
és les òperes Primes,
estem tocant.
El que passa és que sempre,
el nom del nostre festival
ja es permet una miqueta de llibertat,
a l'hora d'escollir,
perquè tenim un nom molt genèric,
que és el Festival de Creació Audiovisual.
De fet, amb companys d'altres festivals
els diuen
és que teniu un nom
que cada any podeu fer una cosa diferent.
Llavors, s'aprofita una miqueta el seminari
per donar un eix temàtic al festival.
Llavors, l'any passat,
es va versar sobre guió
i sobre com fer una pel·li
i tractava una miqueta tot sobre això.
I aquest any s'ha dedicat
a aquelles formes relativament noves,
però que són les més creatives
actualment en el llenguatge audiovisual.
I bueno, però després hi ha seccions
que sempre són pràcticament igual.
Per exemple, el Míram,
que el fem al matí,
que convidem els instituts de Tarragona
a venir a veure una pel·li
i a parlar amb els autors de la pel·li
sobre temes socials.
Doncs cada any és pràcticament igual, no?
I bueno, en realitat
el cos del festival sempre és el mateix.
El que passa és que tenim
aquesta petita possibilitat
de jugar amb temàtiques
a través del seminari
i bueno, però el que és el Míram,
curs i ara óperes primes i tal,
bàsicament és tot el mateix.
Seria el cos central.
Sí, sí, sí.
Doncs ja ho veieu,
diferents escenaris que de fet
van començar ja divendres
des de la festa de presentació
i s'allargaran, comentaves,
fins diumenge?
Fins diumenge.
Sí, sí, sí.
Divendres vam fer una festa de presentació
al cau,
com està passant allò
vídeos promocionals
i bueno,
va punxar el Miqui Puig,
va fer una festa bastant ambientada,
diguéssim,
i diumenge entreguem els premis
i també, bueno,
volem fer un acte especial
per recordar en quin any som,
no?,
l'any de l'I,
i projectarem un perro andaluz
musicat en directe
per un grup així experimental
que farà una mena de tangos,
tangos electrònics,
per donar-li una miqueta
de surrealisme acústic, no?,
amb aquesta projecció
d'un perro andaluz.
Serà una actuació única
i, bueno,
de fet,
el grup,
seguint amb el surrealisme
de la pel·lícula,
es dissoldrà just després
de...
de musicar la pel·lícula.
De fet,
sí que és...
Era una condició,
clar,
us ha costat trobar un grup
que volgués fer, no?
Sí, sí, sí.
Sí, de fet,
el que diuen ells, no?,
actuen per vegada,
per única i exclusiva vegada,
Tarragona i el món
per la clausura del rec.
Doncs no us ho podeu perdre, eh?
De fet,
això serà ja
la guindilla final
d'aquest Rega 2004
que omplirà diferents escenaris,
diferents espais de la ciutat.
Parlàvem del cau,
de fet,
allà es va estrenar tot, no?,
de l'auditori
de la Fundació de Caixa Tarragona,
del Camp de Mar,
de l'antiga audiència.
Parles de...
Jo crec que hi ha la pregunta
que s'està fent tothom.
El tema econòmic,
quant costa l'entrada?
Que ja veureu,
ja veureu que és no re.
L'únic que s'ha de pagar a entrada
són les tres pel·lícules
d'Òperes Primes,
perquè, bueno,
hi ha la nova secció
i hi ha una forta inversió
en aquesta secció,
que és allà a l'antiga audiència
i costa dos euros i mig.
La resta d'activitats
és gratuïta.
O sigui,
els curtmetratges d'aquest any
són gratuïts.
Gràcies al conveni
que hem arribat
amb Fundació Caixa Tarragona,
doncs la política
de Caixa Tarragona
és la divulgació de la cultura.
Llavors, gràcies al conveni
que hem arribat amb ells,
doncs s'ha arribat
a aquest pacte
de no fer pagar a entrada
per veure els curtmetratges.
O sigui,
que puguem tenir
els curtmetratges
de més qualitat
de tot l'any
de l'estat espanyol
de manera gratuïta,
no?
O sigui,
amb un accés lliure.
Molt bé,
ja ho veieu,
no res,
no res.
I, bueno,
el reglament i pagar-se la copa.
O trobar el Javi
que és molt enrotllat
i...
Escolta, Javi,
ara et posarem un compromís
ja per acabar l'entrevista.
Digue'ns a l'Òpera Prima
o i al curtmetratge
que no ens podem perdre.
Seleccionen un o dos
que tu deus haver ja
previsualitzat la història.
Bé,
a mi Astronautos
m'agrada molt,
però també és una peli comercial
que podem trobar després
al videoclub,
així, no?
Bueno, comercial.
Més o menys
que abarca els circuits, no?
Però curiosa per veure
de peli
és la de Reverend Billy.
Reverend Billy
és una pel·lícula
que va sobre un personatge
bastant curiós
que, de fet,
va estar fa dues setmanes
a Barcelona,
que això la podem veure
el divendres a la nit
a l'antiga audiència,
que és un capellà
de l'església
de Parem el Consum
i es dedica
a predicar
que hem de parar
de comprar compulsivament.
Que és peli documental, dius?
Sí, sí, sí.
Sí, existeix aquest home.
Sí, sí, aquest home existeix.
I aquest documental
no és un documental
d'aquests
feixucs,
sinó que és bastant divertit
perquè l'home
fa algunes accions
com anar a boicotejar
les tendes de Disney
de Manhattan a Nova York
i es presenta dins la tenda
amb un Mickey
i una Minnie Mouse
crucificats
en una creu,
va amb un cor de gospel
cantant allà,
pareu de comprar,
pareu de comprar,
bueno,
i, bueno,
i de vegades
fa exorcismes
quan aconsegueix
convence la gent
que pari de comprar,
no?
Una miqueta de sàtira
i crítica social a l'hora,
no?
Doncs, bueno,
veiem que no tot està
gaire difícil, eh?
Aquesta ja,
la de l'esquietxar
i devies dir
para nosotros,
para nosotros.
La de Astronautas
és maca
perquè també serà
la primera que passarem
i vindrà l'actriu protagonista
que és una d'aquestes
joves actrius
de la Teresa Hurtado
que, bueno,
com l'Aida Folk
l'any passat,
no?,
que ens agrada també
o fa dos anys
que vam portar
el Fernando Ramallo
que ens agrada promocionar,
no?,
que són joves actors
que ja comencen a fer
els no rostres
del cine espanyol,
no?,
i, bueno,
ha tingut bastant
ben rebuda.
Després de curtmetratges,
bueno,
aquest any
ha sigut dificilíssim
fer la selecció,
o sigui,
sona atòpic
però és veritat.
De fet,
cada any
fèiem només
dos dies de ficció
i aquest any
l'hem estirat a tres
perquè era pràcticament impossible.
O sigui,
ja de molt bons
i, bueno,
ja,
doncs,
des de clàssics
ja com el Balancín d'Ivan
o Canciones d'Invierno
fins a algun de nou
com Colors
que, bueno,
que va estar preseleccionat
pels Oscars,
fins i tot.
Déu-n'edó.
Escolta,
i aquest 10
per què hi deu haver
tanta profusió
ara de curtmetratges?
És més fàcil
avui en dia
fer un curt?
Hi ha més gent
que s'hi dedica?
Potser hi ha més festivals
també
i això és un incentiu.
Sí,
hi ha més festivals,
hi ha més escoles,
hi ha més gent
que li agrada.
Algunes institucions
o comunitats autònomes
estan ajudant molt
més que d'altres,
no?
Llavors,
doncs,
es treu molt
i llavors
en moltes escoles
també el que fan
és,
com a treball
de final de carrera,
professionalitzar molt
aquests treballs.
Abans era,
doncs,
treballen vídeo
i ara tots
es fan en 16
o 35,
no?
I què passa?
Doncs que amb la competència
també creix la qualitat.
Abans era poca gent
que els feia
i ara cada vegada
es fan més.
Després hem de pensar
que hi ha aproximadament
uns 150 festivals
de curtmetratges
a Espanya.
Sense parlar del vídeo.
Sí,
curtmetratges
fets en cinema.
Llavors,
clar,
això,
hi ha curtmetratges
que si funcionen
poden anar
fent la ruta
per tota Espanya.
Sí,
perquè de fet,
aquest tipus de festivals
és una de les eines
més pràctiques,
no?,
a nivell de donar difusió
a la teva obra.
Sí, sí.
De fet,
el que passa
és que ara,
aquest any,
tenim un parell
de col·laboradores
que fan pràctiques
des de la Universitat
URB
i ens pregunten,
no?
Sí que no eren
pròpiament de l'equip
des del primer any
i ens pregunten
i d'on venen
aquestes obres
i tal?
I gestionant les còpies
estan veient
que no les han de tornar
a l'autor,
sinó que després
van al festival
de Màlaga,
que després van al festival
de Bajot,
després van a l'altre.
Sí,
no tornen a les mans
de l'autor,
sinó que van rulant,
per dir-ho així,
fan el circuit
i això
li podeu preguntar
al Jesús Molló
o al José Luis Montesinos
quan els porteu
un altre dia
i preguntar,
escolta,
per on ha anat
la mirada
o final,
per on el tens?
Per exemple,
a final,
que estarà
el regt també,
ve aquí
i després se'n va
al festival de Bajot
i això
és un continu.
I suposo que és bo
que hi hagi tot un circuit
per donar
a sortida
i que es pugui moure
ja que ho fas
que ho puguis anar
movent, no?
Sí, sí,
també hi ha una miqueta
de col·lapse,
segons quines ciutats
perquè ara mateix
sembla que sigui molt fàcil
fer un festival
d'aquesta mena
i molts pobles
tenen, no?
i, bueno,
de vegades
es fa d'aquelles maneres
i no sempre són festivals
encara lluïts, no?
I això ho diuen
els propis autors.
I, de fet,
s'està adonant
que molts festivals
que van sortir
fa dos anys
ara han deixat d'existir
perquè
o les entitats
institucionals
els deixen
de donar suport
o perquè no tenien
una base sòlida
o qualsevol.
En aquest sentit
nosaltres
podem felicitar
que portem
quatre anys ja, no?
i, bueno,
tot i que
les institucions
no
no s'hi
han volcat del tot
però, bueno,
nosaltres com a equip
encara
continuem amb força
i, de fet...
I a poc a poc
aneu fent camí.
Sí, sí, sí.
Javi, doncs, en fi,
massa aviat
potser per fer valoracions, no?
Com a molt
ens pots dir
això que ens has dit
ara que la festa
d'inauguració
el cau
va anar
fantàsticament
però, clar,
tot just a tot
el meu ollo
podríem dir
comença demà.
Home,
hi ha algunes coses
que ja sabem
que funcionaran, no?
Per exemple, al seminari
ja sabem que
gairebé
els hem matriculats
i són.
O sigui que
ja és un bon número
que encara
queda dies
per matricular-se
però, bueno,
bueno, dies, hores.
Imagina,
ja al seminari
ja és la part
podríem dir
a nivell popular
menys lúdica, no?
Clar, clar, clar.
Que és allò de seure
i prendre punts.
Vull dir que ja...
Bueno, el que passa
és que es fa també
bastant...
Com que és gent jove
la que es porta
doncs ho fan bastant...
Molt actiu, no?
Molt actiu
i són més classes pràctiques
i t'ensenyen
com fer un muntatge
d'una animació
coses d'així, no?
I clar,
que et passin
per repassar
de com se fa
un videoclip
doncs està divertit.
Ostres, molt bé, no?
Per exemple,
ve l'empresa
que ha fet
l'últim videoclip
d'Espech
o dels videoclips
de Warner Pau
i així
i explica
com se quadra
la música
amb les imatges
i tot això
i és bastant maco, no?
Però, per exemple,
per l'acta del Miram
demà
tenim
unes 250 persones
o sigui
ja sabem segur
que venen
després a part
el públic
de la ciutat
que vulgui anar
que això
són els
la gent dels instituts
que ja
doncs demanen
anar-hi
i demanen
participar al debat
i llavors ja
ara mateix
tenim tancats
més de 250
alumnes, no?
O sigui que
encara no han començat
però hi ha coses
que ja les tenim
més o menys
que sabem que funciona
i clar,
veure
l'auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona
que és dels més grans
que hi ha a Tarragona
tot ple
doncs
fa bastant de goig
no?
Doncs ja, vi,
ja et repescarem
quan s'acabi el rec
de cara a dilluns que ve
si convé
perquè ens facis valoració
et desitgem molta sort
i bé,
no et pregunto
si esteu preparant
ja l'edició
de l'any que ve
però les ganes
i suposo que encara no
però les ganes
hi són
segur que a aquesta audició
ja heu tancat temes
i heu dit
va, i això ja no ens hi cap
però de cara al 2005
Home, clar, és que
una a dissenyar la programació
i una altra a muntar-la
o sigui, el que és ja
producció de
de l'espectacle
m'arrillar-te, suar
que sí, que no
que l'actor diu
que vol venir
però li surt un rodatge
i se li va
aquestes coses
i clar, quan tu ja has acabat
la part de dissenyar
la programació
ja comences a pensar
en la següent
com es fa
i de fet molts actors
o directors
que et diuen
que no poden venir
et diuen
bueno, però l'any que viene
me reservas
que allà a Tarragona
sabem que fa caloreta
i que...
Això és un bon síntoma
Javi
doncs moltes gràcies
que tingueu molta sort
que segur que la teniu
amb aquest a REIC 2004
al Festival de Creació Audiovisual
de Tarragona
Javi García
gràcies
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria
Gràcies a tu, Núria