Música
Tal dia com avui, 12 de febrer, però de l'any 1949, neix a Úbeda Jaén Joaquín Sabina.
Música
El cantautor, a la temprana edat de 14 anys, ja va començar a escriure versos i a tocar amb uns amics.
El 68 va iniciar estudis a la Universitat de Granada, però els deixa poc després d'exiliar-se a Londres, on va viure com ocupa,
i va col·laborar amb altres exiliats en moviments culturals i teatrals.
El 75 va començar a composar cançons i a tocar en locals.
El 78 es va publicar el primer disc, Inventario, aconseguint el número 1 amb el tema Pongamos que hablo de Madrid.
Las niñas ya no quieren ser princesas, y a los niños les da por perseguir.
El mar dentro de un vaso de ginebra, pongamos que hablo de Madrid.
A continuació va editar Males companyies i l'àlbum gravat en directe La Mandrágora,
amb els que va provocar un petit escàndol degut als temes que tocava en les seves cançons.
S'ha de recordar que el context de l'època d'aquest disc era una Espanya acabada de sortir del franquisme,
amb una tradició encara molt arrelada.
El 83 es va publicar Ruleta russa i dos anys més tard Juez Iparte.
Les seves inquietuds polítiques el van portar a participar en la campanya Anti-Hotan.
Va treballar en Viceversa en el disc Joaquín Sabina i Viceversa.
El 87 es va publicar Hotel Dulce Hotel, que va resultar un gran èxit de ventes a Espanya.
Èxit que va repetir l'any següent amb l'Hombre del Traje Gris,
que li va servir per donar una gran gira per Sud-amèrica.
El 1990 va publicar Mentires piadoses i el 1992 Física i Química,
amb el que va obtenir esplèndids resultats i que li va portar de nou a recórrer el continent americà.
Encara aconsegueix dos discos més, Esta boca es mia y yo mime contigo.
Cuando la muerte venga a visitarme,
Que me lleve el aso donde nací.
Aquí no queda sitio para nadie, pongamos que hablo de Madrid.
Amb el seu tema 19 días y 500 noches a passar de notar-se en la veu els excessos comesos amb el tabac,
ens presenta un àlbum ple de moltes bones cançons.
Després de recuperar-se d'una greu enfermetat, va portar un nou disc d'estudi anomenat
Dime lo en la calle, gravat entre octubre del 2001 i setembre del 2002.
La producció va ser realitzada per dos fidels col·laboradors i coneixedors de Sabina,
com són Antonio García Diego i Pancho Barón.
El disc compta amb la col·laboració de Passió en Vega als cors de la cançó
La cançó más hermosa del mundo
i la de Santiago Segura que va cantar a duo amb Sabina en Somos Diferentes.
Finalment, aquest passat 2003 va publicar Diario de un peatón,
un doble CD que inclou el seu últim disc Dime lo en la calle
i un altre CD amb dotze noves cançons i els seus dos últims videoclips,
tot en un format luxós amb un llibret il·lustrat pel propi Sabina.
En la mateixa data d'avui però de l'any 1980 es forma el grup Durant Durant.
Durant Durant que agafa el nom del personatge malvat de la pel·lícula Barbarella
va ser fundat per dos companys de col·lègic, Nicholas Bates i John Taylor.
Més tard s'hi van incorporar altres membres, entre ells el cantant i cap visible del grup Simon Lebon.
L'any 81, amb el seu primer single Planet Earths, ja van arribar el número 3 dins el top 20 de la Gran Bretanya.
El proper pas era promocionar-se als Estats Units, on van estar tocant en diversos clubs de renom
i van fer de taloners en la gira del Blondie.
Una altra eina de promoció que els va fer servei i en la qual es van convertir en pioners
van ser els seus videoclips espectaculars, alguns d'ells rodats a Sri Lanka.
A partir d'aquí la seva carrera va anar arreplegant un èxit rere l'altre.
Alguns moments puntuals a destacar dins la seva trajectòria són, per exemple,
la seva actuació dins el xou especial de cap d'any de la MTV el 83,
l'assetjament d'una multitud de fans mentre signaven discos en una botiga de Times Square,
o la declaració de la princesa Diana que va confessar que Duran Duran era el seu grup preferit.
Durant els anys 90, Duran Duran va perdre força ja que Simon Levin i John Taylor
es van volcar en projectes en solitari.
Tot i així, alguns dels seus temes ja són clàssics de referència als anys 80
i avui en dia encara són versionats.
Can we dance into the fire
That fatal kiss is all we feed
Dance into the fire
To fatal sounds of broken dreams
Dance into the fire
That fatal kiss is all we feed
Dance into the fire
When all we see
Is the view to a kill
I fins aquí les efemèrides d'avui. Fins demà.