I ja hem contactat via telefònica
amb la protagonista musical, podríem dir-ho així,
entre altres coses, d'aquesta setmana.
Una de les moltes, eh?
I és que dissabte, cap a les 10, quarts d'onze de la nit,
se celebra el Passeig de les Palmeres un concert,
un concert benèfic, en què participaran
diferents formacions d'aquí de Tarragona
i que té com a objectiu
regalar-li un altre xelo a la Marta Paul.
A la Marta, pobreta,
li va passar una desgràcia, que és que se li van
emportar el xelo davant dels ulls mateix, eh?
A part de la impotència i de la ràbia,
ara s'ha trobat que sí, que els lladres ja estan localitzats,
però que el xelo no apareix per enlloc.
I els seus amics músics, que els músics ja ho tenen això,
són molt amics dels seus amics i molt solidaris,
li han organitzat un concert al Passeig de les Palmeres.
Amb el que recaptin, esperem que en tinguin prou
per regalar-li un altre xelo a la Marta,
i és que un altre xelo és possible.
Aquest és el nom del concert, en el qual esperem
que tothom hi vagi i deixi el seu granet de sorra.
Si tothom hi poséssim un euro,
la Marta demà mateix té xelo.
Marta Paul, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Quant de temps fa que estàs sense instrument, fill meu?
Doncs ja deu fer un parell de mesos.
El trobes a faltar?
Home, sí, quasi ja no me'n recordo el que és.
Clar, perquè no en tens cap de recanvi,
no és allò que no pogués tenir una amagadeta a casa
amb un armari i n'anant fent amb el de reserva?
Què va?
Com va passar això?
Torna a ens ho explicar, ho hem lligit ja,
ho ens ho han explicat, però explica com va passar això,
perquè és una mica de còmic, eh?
Bé, va ser bastanta casualitat, jo crec.
Doncs no res, era un dia que tornàvem de concert
i estàvem descarregant els instruments
i allò que vas entrant i sortint
i mira, en un moment així de despista,
doncs va ser casualitat que passéssim dos amb una moto
i mira, tal com hi era, doncs ja no hi era.
Amb una moto es van emportar un tros d'instrument
bastant enorme, que també, Déu-n'hi-do.
I bueno, suposo que vau fer la persecució pròpia, no?
Es vau intentar seguir?
Sí, vam estar tota la nit donant voltes
i buscant per aquí, allà, rastrejant la zona,
però que bueno, no vam trobar res.
A més, tampoc no teníem ni idea de qui érem.
I ara ja has abandonat tota esperança, potser, de recuperar-lo, no?
Sí, bueno, al cap d'uns quants dies ja,
perquè si dos o tres dies després no te l'han retornat,
vol dir que ja l'han venut,
l'hauran canviat per qualsevol cosa així mal venut
i oblideu-te'n.
I ja vés a saber on queda.
Exacte.
Quant pot valdre, Marta, més o menys un xelo?
Bueno, el preu dels instruments varia molt,
perquè, no sé, et pots comprar una cosa així,
barateta, per començar a estudiar,
que pot ser unes 100.000 pessetes,
que és el que tenia jo, no?
Però si ja tens idea de comprar-te una cosa més bona,
que ja soni millor i així,
doncs te pots costar...
te pots gastar el que vulguis, és infinit.
Bueno, així diguem que per sortir del pas
amb 100.000 pessetes ja fas.
Home.
Bueno, que es diuen ràpid, també, no?
Sí.
És que, de fet, ja feia temps que tenia la idea
de comprar-me una cosa millor.
i, doncs, bueno, depèn del que es tregui.
A veure si haurem de fer allò,
haurem de dir allò que no hi ha mal
que por bien no venga.
Doncs podria ser.
A veure, escolta, com va sortir, doncs,
la idea de muntar aquest concert?
Tu vas a... no sé, se te va acudir a tu?
Vas a engrescar els amics?
Sí, em va acudir perquè...
perquè d'alguna manera havia de treure el violoncel
d'algun lloc.
No tenia la idea de quedar-me.
Doncs mira, m'han robat el violoncel,
doncs ja no el tocaré mai més.
I com que no tinc altres recursos,
vam dir farem un concert i avanti.
I vas enredar molts amics perquè, de fet,
Marta ens han xivat que tu ets la típica persona.
Clar, gent que a propet toqui el xelo,
ja en general no n'hi ha gaire,
i a la província suposem que encara menys.
I a tu t'enreden sempre per col·laborar amb tot, no?
Has col·laborat amb un munt de gravacions,
de concerts, de col·legues...
Bueno, sí.
Bueno.
És per una bona causa.
Jo crec que sí, que ens han explicat,
bueno, sí, això,
que a la que s'ha necessitat un xelo per una gravació,
allà estava la Marta.
I ara suposo que t'han respost molt bé els col·legues.
Doncs sí.
Qui vindrà?
Tothom ha apollat molt.
Qui vindrà dissabte?
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
Tothom ha apollat molt.
De músics, vols dir?
Sí.
Doncs tocaran els Manolo Trueno,
que són una formació d'aquí de Tarragona.
Vindran els Fisco, que són de Reus.
També vindrà la xaranga, la xaranga grinyolada,
que també són uns amics de Tarragona.
I l'Ariel Santa Maria,
que vindrà ell sola així a fer una mica de xou.
Vindrà al final.
És que havíem sentit l'última hora que potser no podia venir.
Que dient?
Això havíem sentit, eh?
Ara no ens facis cas, tu ho sabràs millor que nosaltres.
I jo no he sentit això.
Te prometo que no t'ho sabria dir.
Corrí en veus per aquí per l'emissora.
Ai, mare.
Ai, mare.
Bueno, tant de bo que...
Jo per això no m'he atrevit a dir res.
Tant de bo que vingui l'Ariel Santa Maria.
Bueno, l'última vegada que vaig parlar amb ella,
dic cap problema.
Sí?
Bueno, doncs mira, ens n'informarem
i abans que acabi el dia ho direm.
Abans de dissabte, almenys.
Vale.
Us informarem.
En fi, que és un punt més
entre totes aquesta gent que participarà
dissabte al Passeig de les Palmeres.
I no només músics,
sinó que em sembla que d'una manera o altra
també participen diferents establiments de la ciutat.
El bar Rufi, l'ambigú, la sala Zero.
Explica'ns una mica.
Doncs, aviam, per poder organitzar aquest concert
jo necessitava una mica de diners de fons
per fer els cartells,
perquè hi ha tot un seguit de gastos.
I aleshores vaig pensar que
potser els agradaria col·laborar
en els bars així de la plaça.
I m'ho van dir que sí.
I doncs vinga, una mica d'aquí, una mica d'allà.
doncs vam anar recaudant diners
i això.
I d'aquí han sortit els diners
per poder fer els cartells
i per tots els gastos que hi hauran
doncs per fer la fideuà.
Això t'anava a dir la fideuà.
Qui la farà, Marta?
La farà el Marc Ferrer,
que és un noi que en sap molt.
Que té la mà trencada amb això.
Serà casolana, doncs, eh?
Sí.
Molt bé.
Una fideuà que començareu a repartir,
a veure què ho teníem per aquí,
entre les 10 i dos quarts d'onze.
Sí, de 10 a la mitja serà gratuïta.
Després no serà gratuïta,
però la vendrem bé de preu.
Encara queda...
De fet, l'entrada,
clar, no hi ha un recinte tancat,
l'entrada serà gratuïta
i els diners els traureu, doncs,
d'això, de la venda de la fideuà
i sobretot del que feu de barra.
Sí, la barra és el principal.
Molt bé.
Doncs tothom cap allà
i com a mínim que facin la seva consumició.
De cervesa, Coca-Cola o el que convingui.
El que sigui.
Marta, no sé si tens constància
que s'hagués fent mai una iniciativa així,
tan personal, tan particular,
a Tarragona.
Doncs no ho sé.
Jo diria que no.
I si s'ha fet mai, fa molt de temps.
Estàs sentant precedent, eh?
Ara ves que a tothom que li falti alguna cosa
que no m'ho entri un concertet.
Això és perillós.
Ja de comprar un cotxe, vinga.
Allò, acordes per la guitarra.
Ala!
Vinga.
Home, això encara que és barato.
Sí, això és rai.
De fet, la iniciativa,
mira, mal que mal està bé,
perquè així per la cara tenim
una zona lúdica,
una zona de música en directe.
Doncs sí, mira, una nit de festa.
Molt bé.
Aquell dia em sembla que no hi ha gaire cosa.
No, diria que no.
És prèvia a Santa Tecla.
Vull dir, encara teniu sort.
És calentament per Santa Tecla.
Doncs Marta, Paul, molta sort.
Jo crec que et trucarem ja de cara dilluns
per saber si tens l'objectiu a complir o no.
Vale.
Vale, ens informaràs?
Sí, sí, i tant.
Doncs que vagi molt bé, Marta,
i moltes felicitats per aquesta iniciativa
que l'hem trobat molt curiosa.
Molt bé, gràcies.
A tu, adeu, adeu.
Vinga, adeu.
Doncs aquesta era la Marta,
i una mica l'artífex de tot aquest muntatge,
que Déu-n'hi-do,
per organitzar aquest concert benèfic.
Us recordem un cop més.
Serà dissabte al Passeig de les Palmeres,
amb Fideuà gratis,
i evidentment gratis entre les 10 i dos quarts d'11.
Després haurà de pagar una miqueta,
un preu simbòlic.
Tots els diners que es treguin de la barra
aniran destinats a comprar-li un nou xelo a la Marta,
que falta l'hi-far.
I hem parlat amb un dels músics que no s'ho volia perdre,
que volia, doncs, col·laborar amb aquesta bona causa.
Ell es diu Coco,
és un dels integrants de la formació Manolo Trueno,
una formació que, recordem,
en directe dissabte al Passeig de les Palmeres.
I tenim amb nosaltres el Coco.
Ell és un dels membres de Manolo Trueno,
una de les formacions que actuarà en aquest dissabte,
per intentar recuperar el xelo de la Marta.
Coco, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com us van enredar amb aquest concert solidari?
Ui, doncs, mira,
una d'aquestes nens que van sortir a fer la ruta,
per Tarragora,
ells van agarrar i no ho van comentar,
ells van dir, bueno,
que el que havia passat en el xelo,
que se l'havien emportat un dia
que estaven descarregant al local,
i van dir, bueno,
doncs,
tindrem d'apoyar la iniciativa,
perquè no sigui que qualsevol dia ens passi alguna cosa
i també ens agradaria que ens l'apoyessin.
Sí, Déu-n'hi-do.
De fet, els músics sempre us esteu queixant
que hi ha molt poca seguretat a les locals d'assaig i tot això, no?
Bueno, suposo que és una cosa de la societat, no?,
en general,
que no hi ha massa...
no només del músic,
sinó de tothom, no?,
que hi ha poca...
en un món d'una tia poca seguretat.
I això que a Tarragona dintre el cap és bastant...
bueno,
se pot anar bastant a totes bandes, no?
Sí, encara.
Mira,
suposo que també que en el cas és estar una mica apartats
i normalment,
perquè dintre la ciutat no és professor,
i ja saps que tot el que sigui,
crec que hi ha molta gent,
és factible que això,
que te robin o que te facin malbé alguna cosa.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
i com a Manolo Truenó,
recorda'ns una mica quin tipus de música feu.
Què podreu...
vaja,
o com serà més aviat el concert d'aquest dissabte?
Doncs naltros fem un rock and roll estripat,
una mica contundent,
amb lletres molt iròniques,
i que intentem resaleixar una mica
a la nostra manera de veure la vida.
I estem preparant un concert petit dissabte,
doncs més ben aviat,
intentarem a veure si podem,
a tota aquesta gent que se dedica a robar,
portar-la pel camí de la llum.
Fareu de guies espirituals?
Sí, fareu de guies espirituals
i a veure si aconseguim que la gent no sigui tan dolenta.
Oi, nena,
això és una pel·lícula de Walt Disney, eh?
Bueno, no sé si és una pel·lícula de Walt Disney,
però bueno,
a la nostra manera, eh?
És que hagi un vist alguna vegada
amb nosaltres en directe
ja podem sapiguer
o podem pensar més o menys,
però anirà dades.
De fet,
anireu tot a la formació sencera
aquest dissabte i sereu tots?
Sí, clar, sí, sí, sí.
Serem tots,
som integrants,
bueno,
bateria,
baix,
les guitarras i veu.
Molt bé.
Estarem tots cinc,
doncs mira,
intentant
apujar en tot el que podem a la Marta.
I quant de temps tocareu?
Tindreu temps de fer tot el repertori?
Sí, suposo que sí,
que estarem, bueno,
no ho sé,
lo de sempre.
Depèn també,
depèn del que es costi
sensibilitzar a la gent.
Perquè ja volia,
ja crec que aquest dissabte
volem fer una creuada
per sensibilitzar la gent
i que coses d'aquesta
no tornin a passar.
ja siguin xelos,
carteres,
mòbils,
rebecaçant els cotxes
o...
Vamos,
intentarem convertir
totes les pistes
al bon camí,
a veure si ve la luz.
O sigui,
Manu,
l'altre no més reivindicatius
que mai,
música amb missatge.
Què us ha passat mai
alguna cosa
d'aquestes a vosaltres?
No,
gràcies a Déu,
tu que em fusta,
no.
Tampoc tenim
alguna cosa de valor,
vull dir...
Oiaia,
però mira,
qui s'ho hagués pensat
perquè a veure,
robar una guitarra elèctrica
dius,
mira,
però un xeló
és molt difícil
d'amagar un xeló
i de vendre després.
Sí,
sí,
sembla que això
ho valen portar
a una motocilla,
o sigui,
imagina't el percà
d'espaios
amb una 49
en el xeló del món,
però bueno,
és una mica,
nosaltres com ens ho van explicar
una mica així
que dius,
hòstia,
però són coses que passen
i dius,
real com la vida misma,
no?
Sí,
és de TV o això,
eh?
Sí,
sí,
una mica,
sí,
de Mortadelo
i Filemon.
Sí,
sí.
Déu-n'hi-do.
Però bueno,
però mira,
ara ho parlem
una mica en conya,
però veritablement
és un palmo,
perquè és un,
pensa que un xeló
suposo jo
que anirà
entre uns 3.000,
6.000 euros
com a mínim.
Déu-n'hi-do.
Vull dir,
clar,
que ja són
unes cantitats
considerables
per dir,
me'n vaig a comprar un altre,
no?
Vaya.
És una inversió forta.
Vaya.
Escolta,
i vosaltres,
que fa molt de temps
que us moveu
en el món de la música,
sabeu que hi ha
un mercadillo
de música així
de segona mà,
perquè, clar,
aquesta gent
ho ven en algun lloc
tot això.
Us han vingut mai
a oferir-vos instruments,
allò,
d'origen dubtors?
No,
veritablement no,
el que passa és que,
vull dir,
no,
de material robat,
no,
el que sé,
no sé,
mira,
ja la guitarra
que tal local
que va vindre un dia
la va deixar
i fa 45 anys
que està per aquí,
mira,
si vos poden portar-te-la,
que no sé què fer en ella.
Això sí,
però, bueno,
normalment és material,
vull dir,
això de guitarra,
i això de 20.000 pesetes,
dic,
a mi,
jo un se la compra
pel que vol tocar
i m'entens,
i ho deixes estar
i quan te dones compte
al nostre local mateix,
vull dir,
hi ha un bai
que no sé ni el temps
que porta allí
i està sense cordes.
Sí?
Bueno,
guardeu-lo,
guardeu-lo.
Fins el dia
que se nos cregui
i ho agarrem
i ho posem a laura
o ho regalem
al primer nano
que vingui
i vull comprar un bai
o no tinc per comprar un bai
i li direm,
bé,
comença a tocar,
que almenys
li trobaràs profit.
Fas la inversió
de les cordes,
te les poses tu,
però ja tens la base.
Una inversió mínima
de cordes
i ja tindré instrument.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
Coco,
quina és la relació
que teniu Manolo Trueno
amb la Marta Paul?
Doncs,
més que res
que és la violoncinista
del Patxo Tafalla,
del Jordete
i tenim relació
d'això
de que a Tarragona
es coneixen tothom,
de sortir per a
i el seu,
dic que el grupet
en el que va
també són conegus
tots n'altres,
són molta gent
de...
uns que fan titella,
uns altres que fan música,
uns altres que...
Bueno,
que estan fiquats
en mogudes socials
i més o menys això.
Ja saps que a Tarragona
és petita
i ara que fa alguna cosa
tothom s'entera
i tothom se'n coneix.
El món de la faràndula, eh?
Sí, sí.
De tots.
Molt bé.
Doncs,
Coco,
us desitgem molta sort
per aquesta nit de dissabte.
Suposo,
us heu marcat
alguna fita
econòmica
a aconseguir,
de dir,
doncs mira,
hem d'arribar
als 3.000 euros
d'elles?
Suposo que...
A veure,
t'estic parlant de...
Que no ho sé,
de cinc a certa,
no?
Però suposo que seran uns...
Entre 3.000 i 6.000 euros
per mil milió
i un milió
de les antigues tacetes.
Diguéssim,
un llad,
un,
un,
diguéssim,
baratet.
Sí.
Ja no parlem de...
de l'Extradivari
o dels violonxers.
Vaja,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí,
no, no.
Vull dir,
això et dic
que és una cosa seriosa
que no sap jo què diguis.
Hòstia,
és que són 500 euros
un de nou o...
Bueno,
l'objectiu de Manolo Trueno
més que recaudar diners
eren que els homes
aquells que se van portar
aquest cel·lo
s'arrepienten
i venguen allí
a palmeres
i diguen,
mira,
no estem arrepentidos,
hem vist per la luz
i extraiem el cel·lo
para que veáis
que no som tan males persones,
com ho pensàveu.
Doncs amb aquests bons desitjos
ens fa molta gràcia
aquesta filosofia que teniu, eh?
Amb aquests bons desitjos
de Manolo Trueno
bona ser a tota la banda
i gràcies, Coco,
no només per participar
en aquest concert,
que ja té un punt entranyable
per això de ser benèfic,
sinó per contestar
que hi ha quatre preguntetes
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per pensar en altres.
Vinga, en petonet.
Adeu, adeu.
Gràcies, adeu.