Fins demà!
Fins demà!
Com a mínim, això és el que intentem.
Si ho aconseguim o no, ja ho veurem.
I tot seguit, el sumari.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Començarem amb el Manel, que ens farà un repàs d'un parell d'efemèrides succeïdes tal dia com avui
i que estan relacionades amb els Reis Catòlics i Napoleó com a protagonistes.
Tot seguit, també, un monogràfic que ens portarà cap al Oceà Pacífic, el melic del món.
Després, curiositats musicals de la mà del compositor Johann Sebastian Bach,
notícies relacionades amb la història i properes a casa nostra
i, per últim, gairebé per tancar el que seria l'espai de la nostra història
on el Manel també ens farà quatre cèntims sobre els bombardejos de la ciutat de Tarragona
per part de les tropes franquistes.
I la primera efemèrida d'avui m'ho es porta al 19 d'octubre de l'any 1469.
Aquell dia van contraure en matrimoni dos personatges molt il·lustres,
Ferran d'Aragó i Isabel de Castella,
que posteriorment serien coneguts com els Reis Catòlics.
Isabel de Castella era germanastre d'Enric IV
i Ferran d'Aragó era fill del rei Joan II d'Aragó.
Se van casar a Valladolid.
I amb aquest matrimoni, el rei d'Aragó, Joan II,
pretenia acabar amb la Guerra Civil Catalana
en la qual Enric IV donava suport als sublevats
que lluitaven en contra seva.
I els nobles castellans pretenien assegurar la successió del Trò d'Isabel.
I un altre de 9 d'octubre,
en aquest cas de l'any 1813,
va acabar la batalla de Leipzig.
Després d'una lluita encarnissada de tres dies,
l'emperador francès Napoleó I
va ser derrotat per una coalició de russos,
prussians i austríacs.
Van morir uns 50.000 soldats d'aquesta coalició antifrancesa
i uns 70.000 francesos.
Les conseqüències polítiques van ser
l'alliberament del territori alemany,
de la dominació francesa
i la desaparició de la Confederació del Rhin,
del Regne de Vesfàlia
i dels grans ducats de Berg i Frankfurt.
Va ser el principi del final de Napoleó.
I avui al monogràfic
ens ocuparem d'una cultura molt peculiar,
una cultura que va néixer al mig de l'oceà pacífic
i que segurament està a la ment de moltes persones,
ja que la seva màxima expressió són unes estàtues
molt famoses anomenades moais,
estem parlant de l'illa de Pasqua,
o Rapanuí, com és coneguda pels seus habitants.
És una petita illa d'uns 170 quilòmetres quadrats
i que, sense cap mena de dubte,
és el territori habitat més aïllat del món.
Esta solitària illa, d'origen volcànic,
s'ubica al Pacífic Sud,
a uns 2.600 quilòmetres de l'arxipèl·leg més proper,
a l'actual Polinèsia francesa
i a uns 3.700 quilòmetres de les costes de Xile.
Aquesta situació d'aïllament extrem
va originar una de les cultures més sorprenents de la història.
La història oral,
que ha mantingut viva els habitants de Rapanuí fins als nostres dies,
ens parla de l'origen del seu poble.
Aquest provindria de la mítica illa de Marà i Arrenga.
Els investigadors actuals no es posen d'acord
sobre a quina illa actual fa referència la llegenda,
però la situen a l'arxipèl·leg de les marqueses.
En aquesta illa de Marà i Arrenga,
un rei anomenat Otu Matua
fou derrotat pel seu germà en una guerra intertribal.
I no li va tocar més remei que emigrar,
però, esclar, estaven rodejats d'aigua
i, per tant,
tenien que buscar una nova illa o un nou lloc on instal·lar-se.
Amb aquesta finalitat,
va enviar sis exploradors
amb la missió de trobar un territori nou
on poder-se exiliar.
Aquells exploradors
van aconseguir arribar a l'illa de Pasqua,
a la que van anomenar
Te Pito Te Enua,
que vol dir el melic del món.
Mesos més tard,
la llegenda explica que va desembarcar l'illa
amb dues grans canoes,
el rei i la seva germana,
la reina Aba Reipua,
acompanyats per un centenar d'homes,
dones i nens.
Portaven tota mena d'estres domèstics
i també plantes i animals
que foren introduïts a l'illa.
I, juntament amb el sèquid real,
també arribaren els sacerdots,
anomenats Ibi Atua,
alguns guerrers, els Matatoa,
i els savis, o Maori,
que eren els encarregats
de guardar la memòria col·lectiva del poble
per mitjà d'un sistema d'escriptura sagrada.
Un cop assentats a la nova terra,
el rei va dividir en diferents parts l'illa
i la va repartir entre els seus diferents fills.
Aquest foi l'origen dels clans territorials
que posteriorment van conformar la societat Rapanuí.
Una pregunta, perdona, Manel.
Digues.
Fins ara ens has estat explicant
el tema de com ha arribat fins a nosaltres
les notícies a partir de la història oral, no?
Sí, això era la història oral,
la llegenda que s'ha conservat
entre els habitants que encara actualment poblen l'illa.
Molt bé.
Però l'arqueologia, què ens diu?
Bé, doncs bé,
s'han fet diferents excavacions a l'illa
i el que confirma l'arqueologia
és que l'illa almenys està habitada
des de l'any 400 de la nostra era.
Les excavacions també indiquen
que durant els més de mil anys d'existència
de la cultura Rapanuí
no va tenir influències externes,
o sigui que es va desenvolupar
d'una manera autoctona,
d'una manera sense cap influència externa.
Recordem que està a 3.700 km de les costes de Xile.
Sí, està molt lluny.
Hi ha algunes teories que diuen
que potser hi va haver algun contacte,
però l'arqueologia fins al dia d'avui
no ho ha demostrat.
Sí, sí.
No ho ha demostrat.
Molt bé.
Doncs bé,
una de les característiques d'esta societat
va ser una estructura social complexa
i molt rígida,
de caràcter patriarcal.
El nucli més reduït era la família,
anomenada paenga.
A la vegada,
diversos grups familiars
formaven un ure,
o llinatge,
que posseïa el seu propi
ahu,
o centre cerimonial de culte
als avantpassats.
I a la vegada,
els llinatges,
o ure,
més relacionats,
formaven el que s'anomenava
un mata,
o clan,
que era el màxim nivell d'organització
de la societat de l'illa.
I van arribar a existir
un total de 12 mata,
o clans,
a l'illa,
que lluitaven
o saliaven entre ells
per controlar
els limitats recursos de l'illa,
perquè estem parlant d'una illa
de 170 km2.
Sí, sí.
A més a més,
d'estar a molts quilòmetres
de les costes de Xile,
parlem d'un territori
d'aproximadament
170 km2,
i a més a més,
amb recursos limitats,
que si hi ha un creixement
de la població exagerat,
els recursos hi van,
i en el futur,
doncs,
arribar a provocar
una crisi demogràfica.
I això,
ja ho veurem després,
que va provocar
greus crisis
i conflictes continuats.
Clar,
no es podien expandir més.
Hi havia un límit,
i quan suposo que els recursos
flaquejaven,
doncs hi havia encarrotades.
Molt bé.
I bé,
en quant a l'estructura social,
el cap suprem era
l'ariquimau,
era una mena de rei.
Se li suposava
un origen diví
i poders sobrenaturals.
Sí,
que això sembla ser comú
a moltes cultures.
Sí,
que ja veurem
que hi ha molts trets
comuns
d'abans
i d'avui en dia.
Sí, d'avui en dia,
per exemple.
Té molts de...
De tres.
Molta semblança
a l'època feudal,
per exemple,
aquesta estructura
que es va desenvolupar
en un mitjà
completament...
Sí,
o a les primeres
civilitzacions,
també.
Sí,
sí,
sembla ser que
totes les civilitzacions
sempre van cap al mateix lloc.
Doncs bé,
a part d'aquest cap,
ariquimau,
amb poders sobrenaturals,
la noblesa
la integraven
la família directa
del cap
i els principals
sacerdots,
també com a l'edat
mitjana aquí a Europa.
A partir de l'anàlisi
de restes humanes
s'ha pogut detectar
la pràctica
d'endogàmia,
o sigui,
unions matrimonials
que es limitaven
al clan.
I això sí que és
una novetat.
Els artesans especialitzats
també pertanyien
a la noblesa,
ja que tenien
un gran prestigi
per portar a terme
tasques de gran
rellevància
dins la societat.
Estaven els pescadors
més experts,
els mestres escultors,
que són els que després
van fer els moais
i els zahu,
els artesans
de la fusta.
I juntament a aquesta noblesa
trobem els guerrers
o matatoa
que també
faren una classe
important
i que al final
se va fer al poder,
com posteriorment
veurem.
I, esclar,
estem parlant
només de la noblesa
i per sota d'aquesta noblesa
estava el poble comú,
anomenat
urumano,
composat de pescadors
i pagesos
que portaven
el seu treball
i els seus fruits
per sustentar
aquest sistema social.
Molt bé.
I també com a característica
semblant
a altres civilitzacions,
si hi havia conflictes
entre les diferents tribus
o entre els diferents clans,
què els hi passava,
els vencedors?
Pues res de bo.
Evidentment,
eren sommetuts
com a esclaus.
Els que no morien,
què passava?
eren sommetuts
com a esclaus,
rebien el nom de Kyo
i Madobra
barata o gratuïta
per als altres clans.
Sí, sí.
Molt bé.
En esta illa tan reduïda,
la base de l'economia
es trobava en l'agricultura.
Entre els cultius comestibles
introduïts
pels primers colonitzadors
estava el camote,
que era el més important
en la dieta,
i prop de 41 varietats
de nyame,
també la canya de sucre
o el plàtan.
Seguim que la illa
era bastant pobra
i ells,
quan van arribar,
van portar plantes
que es van adaptar
molt bé
al clima de l'illa.
Van conrear també
carbasses
que servien com a recipients
i van utilitzar
la fibra del maute
per a fer
prendes de roba.
Com a fertilitzant
van utilitzar
el guano,
o sigui,
els excrements
de les aus migratories
que eren molt abundants
a l'illa,
o les cendres
producte de crema de prats.
I com a única
eina agrícola,
un simple pal de cavà
que anomenaven oca.
Molt bé.
També era important
la pesca.
Sí,
la pesca era important.
Sabeu que eren uns grans navegadors.
A prop de la costa.
El que passa és que era una illa
que no tenia grans recifes de coral
i llavors no era tan rica
com altres.
Sí.
No hi havia tanta riquesa.
Però sí,
també van explotar
els recursos marins.
I ramaderia res.
No, gallines.
Gallines.
Era l'únic que tenien,
eren gallines.
En altres societats
del Pacífic
hi ha porcs,
hi ha gossos també,
però aquí
l'únic animal
una mica gran
que tenien
per poder menjar
eren gallines
que van arribar a ser
un bé realment
molt preuat.
Cairebé com l'or
aquí
o el petroli.
Molt bé.
Doncs bé,
aquesta societat
que es van anar desenvolupant
aïllada
al mig del Pacífic
era tremendament religiosa.
El cicle vital
dels individus
venia marcat
per tota una sèrie
de ritus
i cerimònies.
El primer
d'estos rituals
s'iniciava
atenció
amb el tall
del cordó umbilical
i continuava
amb el primer tall
de pèl
amb el gravat
d'un tatuatge
a les cames
als vuit anys
i quan arribava
la pubertat
els ritus
i les cerimònies
per ingressar
al món dels adults
devien ser també
molt importants
ja que se recluïa
els nois i noies
amb el cos pintat
de blanc i vermell
i per espai
d'uns quants mesos
a una petiteta illa
anomenada
Motonui
a tocar
de l'illa de Pasqua
i on
els mestres i savis
els ensenyaven
diferents aspectes
de la seva cultura
tradicions
oficis
coneixements sagrats
l'art de la guerra
etc.
I els alumnes
més avantatjats
eren seleccionats
per dedicar-se
a l'art de l'escriptura
de l'escultura
etc.
Era una espècie
de
cooperación triunfo
en busca de talents
exagerat
més o menys
també per altra banda
recordem
que tot el que eren
els mestres especialitzats
en l'art
en l'escriptura
i tot això
estaven molt ben vistos
dins de la societat
i que tenien
Sí, perquè eren molt pocs
eren
els que
l'escriptura
sobretot
eren qui mantenien
tota la tradició
històrica
del seu poble
la memòria històrica
Parlem d'una societat
molt religiosa
una societat
en aquest cas
de fort caràcter ritual
també
això ho demostren
les obres arquitectòniques
escultòriques
que han arribat
fins als nostres dies
i que també dona
molta importància
a la mort
Sí, la mort
tenia
sobretot
quan una persona moria
se feien
una sèrie de rituals
molt importants
el cos del difunt
era embolicat
en una tela
i es deixava
descomposar
a l'aire lliure
al costat
dels altes sagrats
els Ahu
i al cap de dos anys
els ossos dels morts
es netejaven
i eren depositats
en una cambra funerària
construïda
al mateix Ahu
on l'ànima del difunt
ja
abandonava este món
definitivament
per trobar-se
amb els seus avantpassats
i bé
fins aquí
hem parlat
en diferents ocasions
dels Ahu
i dels Moais
que en definitiva
serien les màximes
expressions artístiques
del Rapanui
i també
relacionades
amb la religió
amb la religió
evidentment
en un període
de 500 anys
la societat
Rapanui
va edificar
300 d'aquests
altars monumentals
anomenats Ahu
i va tallar
més de 600 escultures
humanes
de grans proporcions
els Moais
que és la cara
més coneguda
de l'illa de Pasqua
recordem
crec que són xifres
que s'han de remarcar
300 saltars
monumentals
i 600 escultures
600 caps
600 caps
aquells enormes
i bé
els Ahu
eren
uns grans centres
cerimonials
on es desenvolupava
tota la vida religiosa
social
i política
de la comunitat
els primers
van ser construïts
cap a l'any
entre els 700
i els 800
de la nostra era
i
van arribar
a una gran complexitat
el més gran de tots
l'Ahu Tongariki
té 160 metres de llarg
i sosté
15 enormes
Moais
amb els seus respectius
barrets
el que passa és que
els canvis que van haver
a la societat
va provocar
que fossin destruïts
a partir de l'any
aproximadament
1600 de la nostra era
i pel que fa als Moais
els Moais
eren grans
estàtues
que s'aixecaven
sobre les plataformes
dels Ahu
a diferència de Polinèsia
on les imatges
dels avantpassats
eren esculpides
en fusta
a Rapanoïles
van tallar
en enormes blocs
de roca volcànica
normalment
fan uns 4 metres
d'alçada
però
n'hi ha un
anomenat
Paro
que medeix
10 metres
i pesa
85 tones
que és la
culminació
de l'expressió
artística
de l'illa
i bé
estos Moais
eren esculpits
directament a la roca
amb eines de basalt
ja que no coneixien
l'home tall
i un cop
separats
de la roca mare
eren baixats
al peu del volcà
on estava la cantera
se'ls acabaven
de polir
els detalls
i d'allí
amb cordes
o amb unes armadures
de fusta
eren arrastrats
fins a l'altar
o aju
corresponent
on eren
aixecals
així en un principi
per cada Moai
o per cada Aju
corresponia
o per cada Aju
corresponia
una sèrie de Moais
una sèrie de Moais
depenia de la gran d'àrea
en aquest cas
del més gran
en tenia 15
i era cada clan
que tenia
els seus altars
ja per acabar
perquè anem justos
de temps
què ha succeï
perquè
aquesta civilització
acabés desapareixent
doncs bé
sembla ser
que va arribar
un moment
de
de col·lapse
que la
el que dèiem fa
se van agotar
els recursos
els conflictes bèl·lics
entre diferents clans
van començar a lluitar
entre diferents clans
i
la classe dels guerres
van acabar imposant
se van acabar desplaçant
els antics
a l'antica noblesa
inclús se va establir
una
els canvis van ser tan profuns
que es va establir
una nova religió
basada en
adorar un nou deu
i els Moais
i els Aju
que eren símbols
de l'antic
de l'antic
poder
van ser destruïts
van ser tombats
avui en dia
els que queden
de peu
és que han estat
reconstruïts
una
una civilització
molt curiosa
i a partir
de l'any 1600
mai més va remuntar
va tornar
a un nivell
d'esplendor
igual
i el 5
d'abril
de l'any 1722
un mariner
holandès
la va descobrir
aquell dia
era el dia
de Pasqua
de resurrecció
i per això
es diu
l'illa de Pasqua
i aquí
ja va vindre
el període
de màxim
de decadència
però
això ja
és una altra història

Johannes Sebastian Bach
que va viure
entre l'any 1685
i el 1750
va ser
un compositor
com moltes vegades
s'arriba a succeir
mal valorat
pels seus contemporanis
l'any 1722
mira curiosament
el mateix any
que es va descobrir
l'illa de Pasqua
casualitats
va ser contractat
pel Consell Municipal
de la ciutat
alemana
de Leipzig
després
que aquest mateix Consell
rebutgeix
el càrrec
diferents compositors
que en un principi
eren més importants
que Johannes Sebastian Bach
aquesta situació
va provocar
que un conseller
de la ciutat
dins
o com a mostra
també
de les
metedures de pata
que arriben a fer
els polítics
fes en les següents
declaracions
referint-se
al músic
alemany
a Johannes Sebastian Bach
va dir el següent
com que no fau possible
tenir el millor
vam haver d'acceptar
els mediocres
imagineu
una gran foto
de pota
aquesta és la nostra
curiositat
d'aquesta setmana
relacionada amb la música
i en aquest cas
amb Johannes Sebastian Bach
notícies
i comencem la secció
de notícies
amb un homenatge
que es farà
el proper dijous
dia 21 d'octubre
a la Diputació
de Tarragona
es farà un homenatge
al recentment
desaparegut historiador
i periodista
Lluís Maria Mesquida
serà també
presentat en aquest acte
la reedició
de la seva obra
La Batalla del Segre
en aquest acte
intervindran
l'historiador
Josep Maria Soler Sabater
catedràtic d'Història
de l'Autònoma
i el periodista
Antoni Colls
i l'Abert
I si obriu l'agenda
pel 6 de novembre
d'aquest mateix any
us podeu desplaçar
fins a Marçà
a Tarragona
a Priorat
a prop de Falset
on l'associació
No jubilem la memòria
celebrarà una jornada
sobre el tema
nens, guerra i exili
no només en relacionada
amb tots aquells infants
refugiats
republicans
que van haver de marxar
després de la Guerra Civil
Espanyola
sinó
també
en relació
amb tots aquells infants
que avui en dia
pateixen
situacions de guerra
i exili
el proper 6 de novembre
a Marçà
I també la setmana passada
va haver-hi una inauguració
podríem dir una mica simbòlica
però que és important
a Tortosa
ja que es va restaurar
un tram d'un acueducte
del segle XV
es tracta d'un acueducte
documentat
des d'aquest segle
des del segle XV
però que segurament
funcionava d'èpoques
bastant anteriors
està situat
al peu del sector
de les muralles
al barri del Rastre
i dic que és simbòlic
perquè la part antiga
de Tortosa
realment
està molt deteriorada
i és una bona notícia
que a poc a poc
es comença
a recuperar
tot el patrimoni
històric
i artístic
tortosí
També cal fer-vos memòria
que fins al 27 de març
de l'any vinent
teniu l'oportunitat
d'apropar-vos
al Museu Nacional Arqueològic
d'aquesta ciutat
de Tarragona
per observar
o per obrir
la vostra curiositat
a les relacions
de la capital
de la Hispana Siterior
és a dir
Tàrraco
amb l'aigua
amb tota una sèrie
amb l'exposició
amb tallers
amb activitats
amb itineraris
o conferències
o conferències
no envinguis
amb històries
la nostra història
història
I al tram
final del
No envinguissem
històries
dediquem
l'espai
de la nostra història
a una notícia
sobre els bombardejos
que va rebre
la ciutat de Tarragona
per part
de les trupes
franquistes
Sí, bé
que van ser molt greus
van ser més de 200
bombardejos
si no ho recordo malament
però avui
ens centrarem
en descriure
lo del 30 de desembre
de l'any 1937
mentre
en el context
de la guerra civil
a Terol
s'estava lluitant
en la batalla
de Terol
que va permetre
als republicans
reconquerir
la ciutat
a Tarragona
a les 9.35 del matí
d'aquell fatídic dia
van aparèixer
sobre el cel
set bombarders italians
del tipus
Saboia S79
procedien del mar
i a una alçada
d'uns 1.800 metres
van arribar
a la vertical
de la ciutat
seguint
la línia
de la carretera
de Barcelona
just abans
de sobrevolar
la ciutat
dos aparells
es van separar
dels 5 restants
i van prendre
direcció a Reus
els altres 5
van començar
a ensoltar
les seves bombes
sobre la ciutat
van llençar
40 bombes
de 100 kg
i 20
de 20 kg
incendiàries
els impactes
van malmetre
una casa
a prop de la catedral
l'acadèmia Roig
la plaça
de Braus
i els horts
que rodejaven
la fàbrica
tabacalera
però seria
la factoria
Camsa
situada
a l'altra riba
del Francolí
la que va rebre
bona part
dels impactes
els dipòsits
del combustible
d'aquesta factoria
que estaven
plens a vessar
van esclatar
a conseqüència
del bombardeig
arrasant
tot el complex
9 persones
van morir
i 45
van resultar ferides
l'any acabava
per Tarragona
amb unes dades
esfereïdores
83 morts
i aproximadament
uns 168 ferits
pels 19
atacs aèris
que havia sofert
la ciutat
en total
50 avions
havien llançat
sobre la vella
Tàrraco
unes 400 bombes
i l'any
que va començar
dos dies després
fou encara molt pitjor
però això també
és una altra història
Anel
durant la primera quincena
del mes de maig del 37
a la rereguarda
republicana de Catalunya
Escolta Jordi
Jordi
Jordi
Jordi
no em vinguis amb històries
Cada dimarts
a les 8.30 del vespre
que no em vinguis amb històries
i si no en tens prou
els diumenges
a les 10 de la nit
Doncs avui sembla ser
que sí que tenim temps per tot
tenim temps també
per la nostra petita
ressenya
doncs
d'una novetat editorial
que aquesta setmana
per primer cop
a l'on vinguis amb històries
ens porta el llibre
doncs
titulat
Mujeres en el mundo
historia
retos y movimientos
publicat per la
per l'editorial
Alianza
i escrit per la Merinès
professora
de
universitària
de la
UB
si no m'equivoco
i publicat
fa un parell de més
aproximadament
Merinès presenta
en aquest llibre
un estudi innovador i global
sobre els moviments de les dones
durant els segles XIX i XX
en la lluita per la conquesta
dels seus drets
i llibertats fonamentals
ho fa
amb una àmplia visió comparativa
al voltant de tot el món
no deixa cap racó del món
entre cometes
per investigar
per observar
per analitzar
ja sigui
els països europeus
Amèrica i Atina
els països àrabs
Àfrica
Àsia
el Carip
Amèrica del Nord
o Austràlia
i explora
totes les dinàmiques
de les lluites col·lectives
per la ciutadania
el sufragisme
el feminisme
el pacifisme
tota
en definitiva
tot el que van ser
els moviments
que van obrir
a les dones
doncs
les portes
de
de
de la llibertat
no?
aquest llibre
bon assaig
no?
sí, sí
és un
un bon llibre
el recomanem des d'aquí
des del
No en vingués
semistòries
i tampoc
s'oblida
del cas
del feminisme
històric
a Espanya
i el moviment
de les dones
durant la transició
democràtica
tampoc
s'oblida
de les minories
ètniques
i
ni de
les respostes
col·lectives
de les dones
dels països
colonitzats
i postcolonials
en les seves lluites
contra el
colonialisme
i a favor
dels seus propis
drets
el recorregut
d'aquests moviments
posa en evidència
que la capacitat
com a agents històrics
la diversitat
de la seva lluita
contra la superalteritat
i del seu aprenentatge històric
en moviments socials
d'una amplia envergadura
com hem anat dient
i Merinès
amb aquest llibre
Mujeres en el Mundo
Història, Retos y Movimientos
Alianza Editorial
com hem dit al principi
ens presenta
un gran estudi
innovador
i global
i de fàcil lectura
això és important
això és important
que no sigui
un tostom
també
doncs bé
quasi és hora
de despedir-nos ja
per cert
has llegit
Els Pilars de la Terra
Jordi?
sí
ja fa temps
és un llibre
també recomanable
apassionant
algun dia
podríem parlar
de novel·la històrica
un dia parlarem
de novel·la històrica
i dels Pilars de la Terra
en concret
dels Pilars de la Terra
sí
és que em va agradar molt
perfecte
em va agradar molt
Tornem la propera setmana
a Tarragona Ràdio
a partir de dos quarts de nou del vespre
i tindrem el nostre monogràfic
dedicat a la grip
en uns dies que estem
que tots hem d'anar al seguro
però no la grip d'esta temporada
no, no la grip d'aquesta temporada
una revisió històrica
històrica de la grip
que té molta història la grip
i tant
vinga, adeu
el riotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Fins demà!