En aquesta tercera hora de programa tornem a tenir convidats relacionats amb el teatre.
Són els que li toca aquesta setmana, al grup de teatre, que els toca interpretar la seva obra.
Dimecres, aquest dimecres a les 10 de la nit, al grup de teatre L'Estonac,
que ens arriba des del col·legi a l'Ensenyança de Tarragona.
Una nova mostra d'aquest teatre jove, que representa cada setmana el Teatre Metropol.
I tenim amb nosaltres un munt de gent, però moltíssima.
Jo no sé si ha vingut la companyia en ple, i ens farà una mica d'introductor l'Enric Prats,
que em sembla que és també una mica l'artífex de tot això.
Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Tens feina, eh, tu amb tanta gent, no?
Sí, sí, perquè, clar, vull dir, és que cada any són diferents.
Com que ho fan el curs de primer de batxillerat, doncs són diferents cada any.
i aleshores a convoyar-los a tots perquè d'alguna manera participin en tot, doncs és complicat.
El que passa és que no ho faig jo sol, sinó que tinc el recolzament de l'Assumpció i el Jesús
i tot l'equip de mestres que d'alguna manera també hi posa el seu granet d'arena amb això.
Quant de temps fa que l'Ensenyança us dediqueu al teatre?
Des de què va començar aquesta mostra de teatre jove, suposo que fa uns 11 o 12 anys,
que nosaltres no hi hem fallat cap any.
Qualcosa vol dir que som dels primers que també hi van participar en aquesta mostra.
Déu-n'hi-do.
I noteu que, a mesura que van passant les generacions i els alumnes hi ha més nivells,
suposo que els d'aquest any són ja al tope, eh?
Sempre.
Això sempre se'ls diu que són els millors, eh?
Però sí, jo suposo que cada cop la gent es consciencia més que el teatre és una bona eina per aprendre
i no solament per aprendre, sinó inclús per perdre una mica la por,
que alguns tenen por de parlar davant del públic i això a ells els hi va molt bé.
Treure els complexos de damunt.
Sí, s'inhibeixen moltíssim.
Per exemple, després quan parles amb un dels protagonistes,
doncs és el que més se li ha notat perquè ell estava molt inhibit amb això.
i, bueno, s'ha destapat a base de bé.
Qui de vosaltres?
El David, que fa d'Àlex.
David?
Hola.
Ara que ho dieu, tens una mica cara de Woody Allen, tu, eh?
Gràcies.
Ai, que se'ns talla. Ara li traurem, li tornarà tota la timidez.
Aneu-ho veure i ho veureu.
És que no és la primera vegada que m'ho diuen.
Sí? Ostres, i com ho portes, això?
Bé, gràcies.
David, i així què et passava a tu? Que eres molt tímid?
Sí, bastant.
I com et vas apuntar amb això, amb això del teatre?
T'hi van empeny o vas dir, vinga, va, que ho provarem?
Sí, ho provarem, perquè érem uns amics, érem una colla d'amics,
llavors ens van apuntar tots.
I t'ha anat bé al teatre, com a teràpia, per treure't les manies de debò.
Sí, sí, sí, bastant bé.
Molt bé.
En fi, presenteu-vos els altres.
Tenim cinc dels personatges de l'obra.
Qui sou?
No tots són personatges, no?
Digues, digues, no?
Bé, jo també faig d'actriu, i soc la...
Bé, em dic Maria, i faig de Mercè, que també és un personatge força important,
sobretot amb l'Àlex.
Bé, si veniu a veure-ho, doncs ja ho veureu.
Ara en parlarem una miqueta de cadascun dels personatges.
Em dic Josep i faig d'ajudant de direcció.
Ajudant de direcció, tu tens càrrec, doncs, eh?
Tots els que cobres.
Bueno, cobrar no cobrem ningú, però bé, ja agradaria.
Per aquí es comença.
Josep, ajudant de direcció, més gent.
Jo soc la Maria del Mar, del grup d'Escenografia,
i ens preocupem que estiguin els decorats perfectes,
i els mobles i tot el que apareix a l'obra.
Molt bé.
Doncs jo soc el Javi, i jo soc el tècnic d'emissor,
bé, amb altres companys,
i la nostra feina és, doncs, la llum, la...
com... la llum i el so que es necessita, no?
Tot ho diure.
Ja ho diu el càrrec.
Déu-n'hi-do, i falta gent?
Quanta gent sou participant en aquesta obra?
Quants seríem, en total?
Els dos, les dos classes.
Més de 50 persones.
Participa tothom.
Sí.
Més de 50 persones.
De participar-hi, sigui en un grup de treball determinat,
i participen tots.
L'actors en surten uns 10 o 12.
I la majoria noies, pel que veiem, no? Pot ser?
Sí, només hi ha 3 nois, entre tots els actors.
Això també depèn del que feia falta,
perquè potser sí que haguéssim volgut més...
i a més, se van presentar més noies,
van fer com una espècie de càstings, no?
Ens van presentar més gent,
el que passa és que no hi havia pròs papers.
Tota manera, és una obra...
Ara, parlem de l'obra ja directament, si us sembla.
Es diu Torna-la a tocar Sam,
i està basada en un guió del Woody Allen,
un guió que fins i tot abans em sembla que va ser un llibre, no?
Un obra de teatre, un llibre...
S'ha fet una pel·lícula, també.
La pel·lícula, sí.
Sí, que et diu Sueños d'un seductor.
Molt bé, molt bé.
Em sembla que no acaba igual, no?
No acaba igual, però bueno, molt semblant.
Qui la va triar, aquesta obra de Woody Allen, com va anar?
Els directors.
Els directors, ja li passen la pilota a l'Andrés.
A tu, no?
Sí, bueno, una mica intentem seguir una línia
en el sentit que sigui una obra un tant divertida,
però que només, no solament, sigui de riure,
sinó que, a més a més, tingui una mica de contingut.
Aleshores, tenir una mica de contingut
també hem de buscar obres que surtin
al màxim de personatges possibles
perquè s'hi doni possibilitats a la majoria d'ells.
I aquesta ens va semblar que aquest any
ens podia sortir bé,
tot i que és bastant complicada
en quant a la il·luminació,
perquè hi ha molts canvis de llum contínuament,
en el sentit que hi ha moltes coses
que l'Àlex les pensa,
surt en Bogart,
omnipresent, allí,
clar, quan surten totes aquestes coses,
el que fa referència a aquest muntatge
de llum i sol costa molt.
Però esperem que ens en sortim.
Déu-n'hi-do, us agradava...
Sí, que ens en sortiríeu.
Us agradava poder-hi anar abans?
Havíeu vist ja pel·lícules?
Alguna.
Alguna.
I us agradava, us feia gràcia?
Sí, estava bé.
Vaja, que vau estar tots d'acord,
no?, amb aquesta obra,
no hi va haver problema.
Sí, sí.
Al principi, quan la veus,
potser penses que potser serà una mica avorrida,
però després, quan ja t'hi fiques...
bé, a mi m'agrada molt això de que s'imagini coses,
pensi el que faran uns personatges
i pensi per una banda una cosa
i després al contrari
i després que no passi res d'això.
Vull dir, aquests canvis de caràcter dels personatges
també m'agraden molt.
Jo crec que al Javi no li deu fer tanta gràcia
perquè, clar, és el que pringa, no?,
amb la il·luminació i el so.
És bastant difícil perquè
quan, per exemple, quan entra el Bogar
o quan imagina,
s'haurien de canviar els llums,
abaixar el to, la claror i tal,
i serà una mica complicadet,
però això entre el grup espero que ens sortim bé.
I a nivell de so?
A nivell de so,
són el...
o sigui, algunes cançons que surten per allí,
al guió,
i ja està, més o menys...
és més complicat a nivell d'il·luminació.
d'il·luminació.
Bé, i tenies experiència amb això del so i la llum, no?
Tot de nou, eh?
Sí, sí.
I ja has anat a provar les taules de so i de llum del metropol?
Bé, prepara't.
Tot demà.
Prepara't.
A nivell de escenografia,
que veig que també, Déu-n'hi-do,
com us heu treballat, eh?
Sí, sí.
Molta complicació per fer els decorats.
Home, hem tingut algun problemet,
però els hem solucionat i estaven tots perfectes.
Que són decorats, eh?
Tipo pòster al darrere, pintat...
Sí, són uns plafons que els hem tingut que pintar,
i res.
Perquè en quantes escenaris diferents passa?
No, tot és el mateix escenari.
Tot és un interior, una sala, una habitació amb una casa?
Sí.
Que allà, bueno, van aparèixer les diferents imaginacions,
que és més o menys tot igual.
Se'n canvia la il·luminació, sobretot,
però ja està, l'habitació és la mateixa tot el ràpid.
I a nivell de mobles?
Els vam anar a triar l'altra dia, vam tenir...
Sí?
Sí.
On va anar?
Vaig anar a morar d'un sofà,
però no el vam poder triar perquè era massa petit.
Però on va anar?
Els mobles, la fàbrica, molt gentilment col·labora amb nosaltres
amb aquesta tasca,
i aleshores ens cedeix tot el mobiliari que necessitem.
Que això és un dels hàndicaps, no?,
dels que feu teatre així una miqueta amateur, per hobby,
que clar, tot això és una despesa si no teniu un...
Sí, sí, que veritablement és d'agrair que mobles de fàbrica
ens hagi posat totes aquestes facilitants.
Vull dir, això és d'agrair.
Té alguna peculiaritat els mobles?
Són d'un estil així una mica retro?
Jo volia que fossin...
És que la casa de l'Àlex,
que hauria de ser...
Bé, jo me l'imaginava com un desastre de casa.
O sigui, un sofà de color potser verd
i mobles de color que no paguessin res,
però, a veure...
Us ha quedat cuca?
Us ha quedat mona?
Per mi, massa, massa.
Massa mona.
Me l'imaginava pitjor, però bueno.
Com t'hi trobes, tu, Àlex o David?
David o Àlex?
No, és igual.
És igual, ja.
És igual.
No, bé, està bé, està bé.
Home, no sé, jo me l'imaginava normal,
una mica desendreçada, però...
Ja la desendreçarem.
Sí, ja, ja.
Però no tan malament com deia.
Has vist la pel·lícula?
David, per...
Mitja pel·lícula, no l'he vist acabar encara.
Però no acaba igual, no?
No, però semblava divertida.
Sí, i vaja, ja et va bé això de fer el paper de Woody Allen,
li has pillat els tics, aquest tartamudeig i tot això.
Sí, a Rats.
Clar, pensa que Woody Allen és molt conegut,
llavors la gent sempre t'associarà.
No, però el David t'ho fa bé, eh, la Woody Allen?
És ell.
Sí?
Posa-ho les ulleres, posa-ho les ulleres.
El tens que veure amb les ulleres, és que és clavar.
Escolteu i comenteu que al final l'heu canviat.
És l'únic tros que heu canviat del guió original?
Sí, no, vull dir, és que nosaltres ens hem basat bàsicament
en l'obra de teatre que estava ja escrita, no?
I aleshores hem seguit aquell guió que hi havia d'aquella manera i els feix.
Pel·lícula còmica, hem de sortir rient, reflexionant, com anirà això?
És difícil, eh, aquesta...
Bé, les bromes sempre es diuen en to sèrio, però és que són frases que són absurdes,
que ja per si ja fan gràcia.
Però el que fa més gràcia és que les diuen en to sèrio com si no tinguessin importància.
Però és un morbo diàl·lena. Jo tinc por que no rigui la gent, també.
És veritat, perquè potser no... no sé.
Bé, potser tots no les referan, però hi ha molts que són molt clars, que són xurrades divertides.
Maria, que tu ets un dels personatges que apareixen a l'obra,
ets una de les moltes noies que sedueix l'Àlex, el David, no?
Com va, ixe?
una mica diferent, perquè la meva intenció
no és seduir-ho, sinó
fer que ell sedueixi altres noies.
Però al final, sí.
Com és això? Fas de Celestines?
Perquè jo sóc la dona del seu millor amic.
I llavors jo l'ajudo.
Li busques les cites a cegues.
Sí, al final, mira.
Dixem-ho.
Al final, mira, diu.
Escolti, vosaltres
que no sortiu a l'obra,
els que esteu al darrere, diguéssim, ajudant en la direcció,
amb els oils, amb l'escenografia,
com és que no us va? Us hagués picat
el coquet? Volíeu també sortir?
O ja us va haver aquesta feina? Ho dic perquè, clar,
algú ha de fer de Humphrey Bogart.
No ho sé, jo ja vaig triar
perquè amb els amics,
amb el grupet, ja vam triar tot el...
La part tècnica.
Sí, i ens feia gràcia.
I el càsting, ells els vam deixar amb ells,
els altres, que nosaltres, bueno,
més atrevits d'ells, no?
Sí, bueno, jo també hi volia participar
però sense haver de sortir a fora del taló.
Si vosaltres ja no heu passat per la prova de foc aquella
de dir, va a veure si em trec la timidesa.
Ja està bé que cadascú
faci el que més...
que hi hagi gent que li agradi més això del llum i sol,
si no ho farien a les gana, no?
Sí.
Jo cadascú.
Mar.
Jo, doncs, em vaig presentar al càsting,
però hi ha de millors i res.
I em vaig interessar per la sonografia,
que és un treball bo.
Molt bé.
Mare, escolta, explica'ns una miqueta tu mateixa,
que es parla poquet,
com són les altres, o una mica la trama de...
que ja s'ha vislombrat aquí una mica,
però la trama de l'obra.
De l'obra.
De què va?
És un noi que té problemes
amb les noies,
i llavors, al final,
aconsegueix la noia.
A més, tot no es pot explicar.
No, no, no.
Al final no es pot explicar.
No sé.
Bueno, passa per mi l'aventura femenina, no?
Sí, sí.
És molt divertida i l'hauríeu d'anar a veure.
I quin tipus de personatges surten?
Quin tipus de noies?
Suposo que una mica desastres, totes.
De tot tipus.
Hi ha molt variat, hi ha des d'una tigresa,
una monja,
una que es vol suïcidar,
de tot.
I qui fa el personatge del Humphrey Bogart?
Jo estic intrigada,
perquè no és fàcil tampoc fer de Humphrey Bogart.
Un altre company.
I què, va amb la cabardina típica, el barret?
Això també ho ha de coordinar la mar, el vestuari?
No, no, això és un altre grup,
que és de vestuari i maquillatge.
I maquillatge.
Escolta, teniu un muntatge increïble, eh?
Sí, i després tenim un altre grup,
que és el de relacions públiques,
que és el que d'alguna manera
es preocupa de fer el tríptic,
de fer propaganda i de fer-ne difusió.
Tenim tot planificat.
I això ha passat cada any.
Cadàvem, hi heu tingut aquesta infraestructura,
aquest muntatge?
Sí, és que, clar,
si són 60 alumnes,
doncs se'ls ha de donar cabuda
perquè puguin fer de tot.
I cadascú s'apunta allí on creu
que pot desenvolupar millor la feina.
Molt bé.
A nivell de vestuari,
tampoc no deu comportar gaires problemes,
no?
Perquè, Maria, tu deus anar vestida
més o menys normal.
Sí, aquest any, sí,
bueno, hem fet això.
Jo tinc un munt de vestuari
perquè, com que surt diferents dies,
però, bueno,
el vestuari l'he triat jo
i és roba que jo tinc.
Vull dir que no hi ha cap problema.
No hi ha hagut cap problema.
I el David sí que
has d'anar vestit a l'Obuddy,
Alan, no té més.
Sí, amb camisa, pantalons,
l'únic que no em puc canviar molt de roba
perquè sempre estic a escena
i no tinc temps per canviar-me.
Molt bé.
Aquestes ulleres ja les tenies per casa,
les has hagut d'anar a buscar
per tot arreu.
Porta unes ulleres de pasta enormes.
És que el propietari
em va dir que no expliqués
de qui eren...
Per vergonya.
Clar, clar.
El propietari.
El propietari.
Són enormes sense vidres, això sí.
Sí, és que buscàvem unes de mostra
que tinguessin vidre normal,
però no vam poder trobar
perquè, a veure,
sempre hi havia alguna
que tenia una mica de graduació
i, clar, no...
I al final vam trobar aquestes
i li vam treure el...
Bueno, però això és com si portessin vidres
i ja...
Sí, ningú ho sap i ja està.
Sí, sí, queda aconseguit, el David.
Doncs els hem demanat
que ens interpretin un trosset de l'obra.
No ho sé, vosaltres mateixos aneu fent.
Ai, que es preparen.
Sí, ja s'ho saben, eh, per això.
Sí, vam portar el guió per si cas.
Tothom ho fa, això, eh,
però sembla que amb el paper esteu més segurs.
Doncs la Maria i el David, quan vulgueu.
Mira, Àlex, tens moltes coses al teu favor.
Ets jove, divertit i fins i tot romàntic,
però te n'has de convèncer a tu mateix.
Quan et presenten a una dona,
prens una actitud que no és la teva,
una actitud falsa.
Bé, amb tu és diferent,
perquè tu ets la dona d'un amic
i no tinc per què impressionar-te.
T'ho torno a repetir.
Si et comportes tal com ets,
les dones s'enamoraran de tu.
Ha estat molt amable per part teva
el dedicar-me tota la setmana.
T'he de dir la veritat.
Jo també m'ho he passat molt bé.
Té, vull que acceptis això
com a present del teu aniversari.
Com saps que és el meu aniversari?
Una vegada ens ho vas dir
i em va quedar gravada la data
perquè és la magistia que em van treure les...
amic de les.
És molt maco,
un porquet de peluix.
Que tovet.
Sabia que eren els teus animals preferits.
Aquest no és de veritat,
però ho sembla, eh?
Estic tan contenta,
no sé què dir.
Bé, bé, bé,
heu donat pistes, eh?
Aquí hi ha alguna cosa
més que un porquet de peluix.
Bé, no dèiem res més,
no dèiem res més.
Que hi vagin, no?
Serà dimecres,
a les 10 de la nit.
Per vosaltres, clar,
l'Enric ja, bueno,
ja tu deus anar pel metropol
com per casa teva.
Però per ells...
Sí, clar,
vull dir,
és que ja porto 5 o 6 anys fent-ho.
Anteriorment ho portava un company meu
i des que ell no ho va poder fer,
doncs ho vaig començar a fer jo
i ja porto 5 o 6 anys fent-ho.
I bé,
els tècnics d'allà sí que ja em coneixen.
Ja saben una miqueta
que van més o menys les obres,
perquè generalment
ja intentem buscar tipus d'obres
que són molt paregudes,
però per ells...
Per ells és la primera vegada.
La primera vegada.
Fa il·lusió això de la Metropol?
Sí.
Impressiona.
Bueno, no hem anat.
Encara.
Tenim que anar de mams el primer dia,
a les 9 del matí.
A veure...
Jo crec que tenen molt de mèrit també,
bueno,
tindran molt de mèrit
els que no han fet mai teatre tampoc,
perquè...
Bueno,
jo ja n'havia fet abans
i a veure si estic nerviosa i sé,
però...
sé que quan surti allà se'n passarà tot i ja està,
però els altres jo crec que tenen molt de mèrit.
A l'hora de fer-ho després...
Què?
No ho sé.
Ens heu interpretat un trosset de l'obra,
d'aquest Torna-la a tocar Sam,
del Woody Allen,
i ara m'agradaria que em diguéssiu,
ni que cadascú pensi en moments diferents,
eh?
Un moment puntual de l'obra
perquè la gent s'hi fixi,
o de dir,
mira, no ho sé,
el David que digui,
per exemple,
doncs jo un moment en què em trec les ulleres,
o una frase que dieu,
més que rep a la gent que ens estigui escoltant,
que després vagi a veure l'obra i digui,
mira, això és el que van dir per la ràdio.
Vosaltres també, eh?
Ajudants de direcció...
Sí, bueno,
és quan hi ha una part en què es posa un perfum
anomenat Abrota no macho,
que, no sé,
és com si volgués anar d'home per la vida,
però que no ho serà mai.
Molt bé.
Que no hi ha possibilitat.
El moment en què el David, l'Àlex,
vaja, es posa un perfum.
Sí.
A mi m'agrada molt un tross,
bueno, és que queda com a de culebron,
que l'Àlex imagina que ell ho ha de deixar amb mi,
llavors jo em fico a plorar-li
i a dir-li que ho és tot per mi,
que no el podré oblidar mai,
i això.
Però això passa en la imaginació de l'Àlex.
Sí.
Javi, un moment gloriós d'aquell que puges un fader i baixes l'altre i canvies els llums,
a nivell d'il·luminació de so.
No ho sé, això dels llums,
els moments quan la imaginació és molt difícil.
Hi ha un moment que el seu marit, diguem, de la Maria,
a l'Àlex, imagina que li explica tot.
Un detall de l'escenografia o dels mobles,
un moble que t'agradi especialment,
o un d'aquests plafons, un detallet.
No sé, suposo que els mobles
no estan bé, massa bé.
I jo crec que la complicació serà a l'hora de canviar d'escena,
anar-los traient i posant,
depèn del moment.
I ens falta el Josep,
que ens hauria de dir la dificultat, potser,
d'aquesta tasca d'ajudant de direcció que has hagut de fer
per coordinar tants personatges, tanta gent.
Bueno, al principi una mica sí que hi ha de feina,
però després, com que ja quasi tots estaven al paper,
no has d'intervenir massa,
perquè ja saben quan han d'entrar i quan han de sortir.
Molt bé.
Us han quedat ganes, amb aquesta primera experiència,
o, bueno, per alguns, més que la primera, no?,
de continuar fent teatre?
Sí.
A mi m'encanta.
Jo ho faria, si trobés, sempre.
Ho faria, sempre.
Els demés també, sí?
Sí, sí.
Està molt bé.
Sí?
Compte, David, que no t'encasillin, eh?,
amb el paper del Woody Allen.
I us han agafat ganes de veure més pel·lícules del Woody Allen?
Sí, alguna veurem.
Més que res, de veure més obres de teatre.
També.
Doncs, en fi, avui hem estat parlant amb el grup de teatre a l'Estonac,
de l'Ensenyança de Tarragona,
que recordem, aquest dimecres passaran pel Teatre Metropola a les 10 de la nit,
presentant aquesta adaptació,
bé, adaptació, tal qual.
Heu agafat l'obra de teatre,
torna-la a tocar-s'am del Woody Allen.
Nois, moltes gràcies,
molta merda, com s'acostuma a dir.
I Enric, endavant amb aquesta tasca que feu,
amb què involucreu, vaja,
moltíssima gent.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.