El Vipriorat torna a estar de moda, en aquest cas no per veure, sinó per llegir i sobretot per mirar.
Ens fem ressò, ja ens en vam fer en el seu dia, d'un llibre que fa poquet que ha sortit al mercat.
Es diu Les 12 Cossetxes del Fraile.
I per ser que és això, que fa poquet que està a la venda, doncs hi ha rebut més d'un premi.
Premis prou importants com el de l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya,
el Premi Lux d'Or 2004 per les fotografies que il·lustren aquest treball.
El responsable, el Pep Escoda. Pep, bona tarda.
Bona tarda.
Però, a part també de la responsabilitat, la té l'autor del llibre, el Carles Pastrana.
Carles, bona tarda.
Com estàs? Bona tarda.
Vam parlar ja amb ells en motiu d'aquest premi, però ara els tornem a tenir amb nosaltres
per convidar-vos a que aneu a la presentació a Tarragona d'aquest llibre,
Les 12 Cossetxes del Fraile, una presentació que es farà el dia 16 de desembre,
per tant aquest dijous, al Pretori, a la plaça Verdaguer, a les 8 del vespre.
Però a vosaltres us sonarà poc, ja aquesta presentació, perquè veniu de presentar-la a Nova York.
Sí, si em permets una rectificació, és a la plaça del rei i no a la plaça Verdaguer,
perquè el Pretori Romà està a la plaça del rei.
Vinga, ja està.
Feta la rectificació.
Per mi que serà la primera de moltes rectificacions que em faran aquest parell,
perquè quan s'hi posen no paren.
Escolteu que deia jo com us va anar a Nova York.
presentaven el llibre a Nova York, això és molt fashion.
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Home, va ser fantàstic.
A més, va venir molta gent i molt important.
Va vindre molta gent d'aquí?
No, d'aquí no.
D'aquí vam anar uns quals, vam anar una comitiva,
però allà va haver molta gent, com unes 400 persones.
Sí, sí, sí, més o menys.
Home, la presentació va ser, per nosaltres, fotògica,
en el sentit que hi van venir molts amics,
va haver part institucional, si voleu,
de l'Anbaixada Espanyola i de l'Institut d'Exportació d'Espanya.
Casualment, devia ser una casualitat,
no hi havia ningú, malgrat estar convidats de la Generalitat de Catalunya
o d'aquest país.
Gent d'aquí s'hi va venir, va venir gent del món de les arts d'allà,
molta gent del món financer,
i, per exemple, la Didi Allen,
Sí, és un interiorista de les més famoses de...
interiorista i arquitecte de les més famoses de Nova York,
va assistir a l'acte també.
Però, escolta, com és això?
A veure, què és el que tira Nova York?
El vi priorat, els llibres així amb fotografies prou artístiques,
els textos punyents, com ens deia abans, del Carles,
què és el que va fer?
Home, jo crec que...
Els contactes que teniu?
Jo crec que, a part, lògicament va haver vingut gent per part del Carles
i gent per part meva,
i crec que part de l'èxit va ser el tàndent,
a part del priorat i el Carles Passana,
que has conegut allà i que tinc entès
que ha fet diferents verticals allà a Nova York,
doncs jo, com també t'ho saps,
tinc clientela a Nova York i treballo bastant per allà.
Per tant, no era la primera vegada que hi anàveu?
Estàveu més o menys acostumats ja a aquestes coses?
No, habitualment, vaja, tant el Pep pel seu camí
com nosaltres pel nostre,
i anem sovint.
Nosaltres, concretament,
ens dediquem a una cosa veritablement artística,
quasi bé, en certa manera,
més arriscada i més artística
que el fet d'escriure un llibre,
parlo per part meva,
que és fer vi,
nosaltres tenim contacte amb 45 països arreu del món,
per tant,
ens passem tot l'any viatjant bastant,
a Estats Units és un dels punts,
i realment,
amb el món del vi,
es fan moltíssims amics.
En el món literari,
també, una de les justificacions d'aquestes relacions,
potser és el mateix pròleg del llibre,
la persona que l'ha fet,
doncs, bueno,
que no és per un tema de vi,
encara que coneix i sap i veu els nostres vins,
sinó per un tema absolutament diferent.
El Carles,
això d'escriure el llibre sobre el vi,
no l'hi veixi per inspiració divina,
sinó que tu ja has treballat,
ja has posat la mà d'obra, diguéssim,
d'això d'elaborar vi, no?
Tu tens bodega.
Sí, sí, bé,
evidentment,
el llibre és una conseqüència del treball que nosaltres estem fent,
nosaltres fem un vi,
un parell de vins,
que és el Clos Lovac al Miserere,
el Clos Lovac és un vi,
potser el que es coneix més,
internacionalment conegut,
i arrel d'aquí se'n va acudir una mica,
per la farladera aquesta d'escriptor i de periodista,
doncs, fer un llibre que seguís una vertical de vi,
una vertical de vi,
simplement és un mateix vi de diferents assenyades,
en aquest cas,
de les 12 collites del Frara,
perquè el llibre també ha estat traduït,
de moment en català i en anglès,
doncs, són 3 històries,
una per cada una de les anyades,
i es diu 12 collites del Frara,
i són 3 històries perquè una mica és el joc de paraules
que es fa servir amb l'expressió catalana,
que és la dotzena del Frara,
o en espanyol es diu la dotzena del Frara,
o els anglaes ne'n diuen The Baker's 12,
és a dir, un conjunt de 13 coses.
Ah, moltíssim.
D'aquí ve que les 12 collites del Frara són 13.
Com vas enredar el Pep perquè et fes les fotografies?
No, a veure, això va ser una casualitat,
i a més a més ha sigut una experiència absolutament gratificant,
en el sentit que, a més a més,
comentàvem fora de micròfon,
ara a fer uns moments,
que el Pep, que és del Serrallo,
jo soc de la plaça del Peix de Tarragona,
i ens hem hagut de retrobar a través d'aquest llibre.
Va ser a través de l'editor,
a través d'ArtiPixel,
d'en Jaume Andreu,
que ens va posar en contacte,
l'editor va estar interessat en editar aquest llibre,
jo li vaig expressar la meva inquietud,
en el sentit que jo crec que aquest llibre
havia d'estar enriquit,
sobretot en fotografies del Priorat.
Ells, l'editor,
em va presentar un projecte amb fotos del Pep Escoda,
i jo vaig quedar absolutament anorreat.
No us coneixeu abans, eh?
Dos referències, sí,
però personalment...
No, personalment,
però jo personalment en vege sí que el coneixia,
com feia de cantautor.
Ai, tots tenim un passat, eh?
Tots tenim un passat.
El seguia una miqueta, sí.
Com diu un amic meu, en Jordi Grifoll,
que és el president de l'editorial Hermes,
diu Pecats de Joventut, són això.
Sí, i tant, i tant.
I tenim molts de Pecats de Joventut, eh?
Sí, sí, sí.
Ara parlem del llibre,
que és un llibre poc usual, eh?
Una mica diferent,
vaja, bastant diferent,
de tots els llibres que hi ha al Mercat sobre vins,
i n'hi ha molts.
No seria una guia de vins,
allò de dir us recomanem aquesta anyada?
Seria, comentàveu abans,
un viatge pel Priorat?
Sí, jo diria que seria un viatge pel Priorat.
Bé, el llibre en si,
és a dir, l'estructura literària del llibre,
no té res a veure amb qualsevol dels llibres
que s'han escrit sobre vi.
És a dir, el llibre parla 100% de vi,
però necessàriament t'ha d'interessar el vi
per llegir el llibre.
I fins i tot cada anyada
té un seguit de dades tècniques,
que no recordo quin crític literari comentava l'altre dia,
que fins i tot les dades tècniques queden integrades
dins del text del llibre.
Per tant, és un llibre on parla molt del Priorat,
parla molt de la vi,
però parla molt del Priorat,
i un llibre que, a més a més,
està absolutament, d'una manera extraordinària,
enriquit amb les fotos del Pep.
S'ha de veure, s'ha de veure.
El Pep que ens va explicar ja en l'entrevista que vam fer
que vas quedar prendrat del Priorat,
de la llum que té.
Sí, perquè és allò que passa,
ho tens aquí a mitja hora,
i, home, lògicament,
n'hi havia passat alguna vegada,
perquè li havia fet alguna foto.
Però, clar, el treball aquest pensi que ha sigut
el treball de tot un any,
i estàs amb la gent del Priorat,
els coneixes, estàs allà mentre es baremen,
mentre es fan la poda.
Doncs el Priorat té alguna cosa que t'atrapa.
No sé el que és, però t'atrapa.
Carles, tu, de fet,
et deus haver criat allà al Priorat.
Bé, no exactament, no exactament,
però nosaltres vam començar
amb la Mariona, amb la meva dona,
aquesta història dels nous Priorats,
l'any 79.
De fet, vam ser els que vam iniciar
tota aquesta història,
després, juntament amb altra gent
que va anar arribant,
i, evidentment,
des que vam posar els peus allà
en el sentit de fer alguna cosa,
doncs fa avui 25 anys ja, no?
Per tant, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Des d'aquests inicis que dieu,
en què fèieu vi,
fins ara,
estaries d'acord en que les coses
s'han desbordat una miqueta,
o no?
Vull dir que aquest creixement
que hi ha ara del Priorat,
potser és una mica desfermat?
No, a veure,
jo em deia l'altre dia
un amic meu,
que també fa vi allà al Priorat,
deia, esclar,
i això ho sabem tots,
una cosa són les coses
i l'altra la percepció
que tens de les coses.
Per tant,
del Priorat hi ha una realitat,
hi ha una percepció.
En aquests moments,
el Priorat,
ja històricament,
de fa segles,
ha tingut sempre una fama
en el tema del vi,
però nosaltres vam ser capaços
de col·locar el Priorat
en un dels nivells
més alt que hi ha avui
internacionalment.
Internacionalment,
avui el Priorat
és un vi absolutament considerat.
Aquesta fama
que ha tingut el Priorat
ha fet que hi hagi
molt moviment
en aquesta zona,
dins de la comarca del Priorat
i el Priorat del vi,
diguéssim,
aquests nou pobles,
que hi hagi molta gent
bellugant-se,
molta gent invertint,
però la gran cosa
que ha passat al Priorat
ha estat la descoberta
per part de tot el món,
i quan dic tot el món
vull dir els cinc continents,
la gent interessada en vi
i no tan interessada,
en que en aquesta zona
es fa un dels millors,
es pot fer
i es fa un dels millors vins del món.
Una altra cosa és
que es lliguin els gossos
en llangonissa,
que és una mica
la percepció que ha tingut la gent
i que no té res a veure en la realitat.
Amb quina anyada et quedes
des del 89 fins ara?
Aquesta és aquesta típica
pregunta punyetera
que et fa tothom
i que és molt difícil de contestar.
Depèn del moment,
jo em quedo amb totes
i quan hagis llegit el llibre
te n'adonaràs
exactament per què
em quedo amb totes.
Les anyades tenen moments,
en aquest moment teu
i en aquest moment del vi
què és el que et quedaries?
Segurament
per una nit calmada
i de xerrera llarga
amb amics
amb un 90
i per sopar amb tu, Núria,
amb un 91.
Ostres,
mira,
ara ja ho sé,
m'apunto,
m'apunto.
Un Clos de l'Ovac 91
o un Clos de l'Ovac 90.
Sí,
quedaríem bé.
Escolta,
què en penseu vosaltres,
Carles,
potser tu que ja estàs més ficat,
ara vinc amb tu, Pepe,
perquè tu de sobte estàs molts vins
amb l'excusa que t'ha de fer fotre.
Déu-n'hi-do,
ens ha costat bastant car.
Doncs explica, explica,
com ha sigut l'àmbit de treball,
Pep, per tu?
Molt bé.
Jo us imagino,
tots dos en una bodega
i pim, pim, pam, pim, pam.
No, no,
per aquí no hem anat,
no m'han fet algun dinaret,
però l'àmbit de treball
és el que t'he de abans,
ha sigut fantàstic,
he trobat una sèrie de gent encantadora,
treballar en total llibertat,
és a dir,
en cap moment se m'ha marcat cap pauta
de com havia de fer la Fenya,
i jo el que sí que vaig fer,
no sé quantes vegades
em vaig llegir,
recordo que va ser en un viatge
que anava a Arco,
a Madrid,
no sé quantes vegades
em vaig llegir
els textos del Pastrana,
i la veritat és que em vaig sentir
totalment identificat.
Llavors jo vaig seguir unes pautes
i ells les anaven,
lògicament anaven ensenyant
el meu treball
i les anaven acceptant,
i aquí tens,
jo heu vist
algunes fotos
amb les frases que han posat
que lliguen perfectament,
no?
Em vaig sentir molt bé,
és a dir,
com treballar en família,
no?
Quantes fotografies hi ha al llibre?
No ho sé,
no les he contat.
Se'm van fer milers,
se'm van fer milers.
La selecció de l'Isa dura,
no?
Sí,
la selecció
crec que n'hi ha
per fer sis llibres.
Doncs vinga,
us hi poseu,
que n'hem fet moltes, moltes coses.
Què en penseu, Carles,
potser tu sobretot
del col·leccionisme de vins?
M'agrada que em facis aquesta pregunta,
m'agrada que em facis aquesta pregunta.
Abans t'he fet una típica
que ja m'he tirat per terra.
No, però a veure,
jo,
mireu,
jo,
i això és una anècdota
que em penso val la ben explicar-la.
En el moment que vam estar
aquests dies a Nova York,
vaig tenir un compromís especial,
i vam estar a casa
d'uns amics financers
d'un poder econòmic extraordinari,
perquè tingueu la idea,
afeccionats en vi,
d'aquí a aquesta gent,
aquesta persona,
la seva empresa,
mou més diners
que tot el pressupost espanyol,
no de Catalunya espanyola.
Per tant,
estem parlant de gent...
Tenen fills?
Perquè no me'ls presenten, Carles.
Sí,
te'ls presentaré,
te'ls presentaré.
No,
saps per què t'ho dic, això?
Perquè dius,
bueno,
la gent financera,
la gent que mou els temes financers
i que mou moltíssims diners,
que mou,
pot tenir més o menys,
però que mou i en té,
quantitats veritablement astronòmiques
i són afeccionats al vi,
habitualment col·leccionen,
poden col·leccionar,
però no es dediquen als vins cars.
És a veure,
no hi ha vi en el món
que valgui més de 40 o 50 euros.
A partir d'aquí,
això és una opinió molt personal,
el que fa el mercat és especular.
Hi ha dos tipus d'especulacions.
L'especulació,
diguéssim,
d'alguna manera,
lògica i la il·lògica.
La il·lògica és aquella especulació
que fa el mateix consumidor.
D'un consumidor a l'altre,
es va passant el vi,
mira, jo tinc tres ampolls i això,
doncs mira,
si me'n vendries una,
si me'n pagues tant.
L'altra especulació,
que potser és la que s'ha fet
darrerament aquests anys
i que se n'està pagant un preu car,
és la que hi ha cellers
que han volgut especular des del principi.
Mireu,
les ampolles cares
o les ampolles en preu,
o tot, etcètera,
doncs si no és aquesta especulació,
aquest preu no puja entre consumidors,
el que passa és que se'n venen 250.
O sigui, a veure,
feia aquest comentari
de gent de molts diners,
de gent que li agrada el vi,
en què, bueno,
vins de 50 euros,
de 30, de 40,
pots trobar els millors vins del món.
Després n'hi ha de cars
i de més cars
i de més barats,
però això és absolutament anecdòtic
i entra dins del camp
que he dit abans
de la percepció
i no de la realitat.
És a dir,
el col·leccionisme de vi
no és un tema cart,
en principi,
en absolut,
i sobretot el col·leccionisme de vi
es basa en els vins de guarda,
que és el que fem nosaltres
i el que es fa al periodat habitualment,
que s'aguanten
i milloren en ampolla
durant molts anys.
Però el col·leccionisme de vi
no passa
per haver de comprar vins
de 50.000
o de 100.000
de les antigues pessetes
o de 300.000
o de 600.000
que també n'hi ha.
Això és absolutament anecdòtic
i no està basat
en cap mena de realitat.
Estaríeu d'acord
en què una ampolla de vi
ni que sigui d'aquests de guarda
que milloren en el temps
s'ha d'acabar bevent?
El que d'acabes
va començar a bevent,
sí, sí, sí.
Parella,
destaqueu-me
una fotografia,
Pep,
de tot aquest llibre
i n'hi ha moltíssimes
que ara l'hem estat fideixant.
És molt difícil
destacar una fotografia
d'aquest llibre.
O bé per tal com t'ha quedat
o bé perquè et porta
un record especial.
Un record especial?
Home,
totes me porten
un record especial
perquè han estat fetes
en diferents etapes de l'any.
O bé perquè va ser
molt difícil de fer
que això també deu passar, no?
Alguna foto d'aquelles
difícils de fer?
Sí, bueno,
totes les fotos
són difícils de fer
però potser em cabria
amb la que tinc aquí ara
que és l'any del 1992
que és una foto
una miqueta difícil
d'explicar per a la ràdio
però és una foto d'una mà.
Jo crec que la gent
quan veia aquesta foto
del 92
que és la cobra l'any
si no ho equivoco,
sí,
crec que se'n pot fer
una idea
de la...
de lo que és el priorat.
El títol és
La Rodeza Obliga.
És aquesta...
Exacte,
és aquesta foto
que estàs mirant tu ara mateix.
És una mà
perquè això la idea,
un primer simplà d'una mà
en què es veu
doncs a totes les...
les senyals pròpies
que ja té una mà
que ja són benes garrifusses
ara que m'hi fixo amb la meva.
De pas del temps
però part a totes les marques
que deixa el treball de la Terra.
Les escletxes.
És una mà escletxada
que més o menys
val de dir
que és molt important
comparar aquesta foto
amb una altra
és a dir,
aquesta mà
és la mà
del nostre cap de camp.
És una persona
del priorat
la que es dirigeix
que curiosament es diu Escoda
i que a més a més
si la compares
amb l'altra fotografia
que nosaltres ara ensenyàvem
a la Núria
és una gàstima
que no veieu
és la mateixa persona
amb un gest absolutament delicat
arreglant el brot d'un cep
i per tant
aquesta comparació
entre la rudesa de la mà
i la delicadesa
d'arreglar un brot del cep
és una mica
el pont aquest
la fotografia
aquest pont
que uneix
les coses delicades
del priorat
i les coses rudes.
El llibre
a nivell de fotografia
si em permets Pep
és espectacular.
Gràcies Carles.
És que t'ho mereixes.
És que al final
crec que soc bo.
T'ho mereixes.
Però espera
us he de dir una cosa
que anirà en contra vostre
i és que el tema
i l'escenografia
i l'escenari
i vaja
s'hi presta.
I tant que sí.
I tant que sí.
El treball ja s'hi presta
perquè jo m'imagino
que hi ha un puntet romàntic
en tot això.
Hi ha molt de romàntic
amb aquestes imatges
però molt...
A veure
mira
hi ha un tema important
és a dir
en el priorat
per exemple
nosaltres
el vi que fem
el fem
en uns costers
on
treballem
amb terrasses
amb terrasses
bàsicament
necessitem dues hectàrees
per plantar-ne una
i cada cep
ens dona
una mitjana
de 800-900
un quilo
cent per cep
de producció.
És a dir
aquesta producció
aquesta poca producció
del priorat
de gran qualitat
representa
un esforç
increïble
increïble
perquè per allà
no hi passen màquines
hi passen tractors
pels bancals
però bàsicament
es fa tot manualment
llevat doncs
de tracturar
i d'allò
es fa molta
bramà
tot això es fa manualment
vol dir
hi ha d'haver
hi ha un component
romàntic
al priorat
increïble
és a dir
una persona
que sacrifiqui
i n'hi ha bastantes
al priorat
la seva vida
10, 15
o com nosaltres
25 anys
de la seva vida
per acabar fent
un quilo
de raïm per cep
doncs això
hi ha d'haver
un component
absolutament romàntic
si no
no hi ha
qui ho aguante
no hi ha qui ho aguante
Pep et va tocar
fer totes aquestes feines
vas treballar
una miqueta
vas col·laborar
en la brema
enxafar
et van deixar
aixafar raïm
no no no
vaig col·laborar
lògicament fent fotos
perquè el que estaves
fent un seguiment
d'ells
i fent un seguiment
introduït-me molt
en el treball
llest
encara que no
participés
a la brema
però d'alguna manera
hi participava
fent les fotos
perquè el cas
quan estàs fent fotografies
estàs fent fotografies
has d'intentar
aconseguir
allò
que estàs i no estàs
perquè ells
se sentin còmodes
que no en miren
a la càmera rient
exacte
en cap moment
hi ha cap fotografia preparada
lògicament
i la de la mà
que quan vaig veure
la mà aquesta
li vaig dir
pots obrir la mà
sisplau
i li vaig fer la foto
però
ja veureu amb el llibre
que vingueu a la presentació
el dijous
és a dir
de les fotografies
que hi ha aquí
no n'hi ha cap
absolutament preparada
és a dir
jo era un mes
de
costes de Ciurana
és a dir
això és important
perquè
si tu et planteis
aquell llibre
en què no hi ha cap foto preparada
cap fotografia preparada
vol dir fins a quin punt
és a dir
el priorat
és profund
el vi que es fa
doncs és profund
i que realment
hi ha tot un text
i un context
en el priorat
en realitat
el llibre està basat
en dos conceptes
en text i context
és a dir
per nosaltres
el text és el vi
i el context
és tot el que passa
al voltant del vi
la història
les tres històries
que s'expliquen
a la introducció
parla precisament
d'això
del context del vi
és a dir
què passa
al voltant
d'una ampolla
fins que aquesta ampolla
està
d'alguna manera
acabada
tot i tenint en compte
una de les frases
en què dic en el llibre
en què del vi
la veritat
no s'explica
del vi
la veritat
és a dir
has d'obrir una ampolla
i sentir les sensacions
que dona un vi
d'aquest tipus
i a la vegada
llegir el llibre
i veure què passa
al voltant d'aquest vi
doncs Carles
t'anava a preguntar
doncs això
pel text precisament
que deies
que té un puntet àcid
un puntet punyent
i té frases
tan lapidàries
com aquesta que ens acabes de dir
o com la que llegeixo
ara mateix
mira
o simplement
obri una pàgina
i trobes una frase
com viure el priorat
significa acceptar
els fantasmes del passat
que curiós
que tenim la mateixa pàgina
oberta
bé
el priorat
és una terra de fantasmes
en el sentit positiu
de la paraula
el priorat té una història
tan profunda
que
quan la descobreixes
no s'acaba mai
i és difícil
descobrir-la
és a dir
quan nosaltres
vam arribar al priorat
l'any 79
fins que vam començar
a conèixer-lo
doncs vam passar
anys
el priorat
és una de les terres
més riques
amb fantasmes
de Catalunya
i no parlo dels fantasmes
de fer por
o d'allò que es diu
habitualment
tu ets un fantasma
no
simplement
de records històrics
del priorat
de la manera de ser
de la gent del priorat
i de totes les coses
que de tota la càrrega
o càrrega social
moral
cultural
que té
aquesta terra
per tant
reivindico
aquesta frase
que és
viure en el priorat
significa acceptar
els fantasmes
del passat
si no acceptes
aquests fantasmes
difícilment tu pots
estar vivint
en el priorat
2, 5, 10, 15
o 20 anys
com aquestes frases
en trobeu
al llarg de tot el llibre
bé acompanyin les fotos
o bé estiguin incloses
dins d'aquestes històries
t'anava dit
destaca amb una frase
n'hem cometet un parell
ni alguna
o alguna de les històries
bé
és que el llibre
és a dir
cada text
és un llibre
que com has pogut veure
es llegeix en mitja hora
o tres quarts
una hora màxim
està molt concentrat
és a dir
cada any
cada anyada
haguéssim pogut fer aquí
20 o 30 fulls
i de fet es van fer
i es van acabar resumint
en 30 línies
jo destacaria
potser
en podria descar
moltes
però estic buscant
el 97
que el 97
diu
en el priorat
de l'opulència
perdre respecte
a una petita anyada
és perdre-se'l
a un mateix
és a dir
el priorat
és una zona opulenta
el 97
es va fer el que es diu
una petita anyada
que avui està espectacular
de veure
es diu
tu obres un Clos de Llovac 97
i està absolutament espectacular
és un vi
que es morirà
abans que els altres
és habitualment
Clos de Llovac
són uns vins
que poden estar
en bones condicions
de conservació
25-30 anys
en ampolla
millorant
posar-lo a vent
aquest vi
no aguanti més
de 15 anys
però durant aquests
15 anys
ens haurà donat
moltíssimes coses
amb molta senzillesa
i molt agradables
per tant
el priorat
és com una mena
d'arc
dona una mena
d'arc de Sant Matí
de sensacions
molt poderosos
les sensacions
les sensacions
que no l'havia
del priorat
però fins i tot
una petita anyada
pot arribar a ser
espectacular
és a dir
dit d'una altra manera
fins i tot
les petites coses
en el priorat
són extraordinàries
em fa l'efecte
pel que deies
d'aquesta síntesi
aquesta concentració
doncs que el llibre
podria ser ben bé
un simil
un paral·lelisme
amb els vins
priorat
per aquest cos
aquesta concentració
també
possiblement
possiblement
anem per feina
i tornem a convidar tothom
a que vagin
el dia 16
aquest dijous
al pretori
plaça del rei
a les 8 del mes
però com serà
la presentació
aquí a Tarragona
d'aquest llibre
les 12 colletes
del frara
bueno
se farà una exposició
a la part baixa
on hi ha
perquè si et veus
on hi ha la tecleta
de 20 imatges
i llavors
la presentació
si no m'equivoco
és a la sala
del sarcògraf
d'Hipòlit
correcte
correcte
sí
hi haurà una miqueta
sorpreses
hi haurà sorpreses
es treballa amb dues plates
això ho he preparat
l'editor
em penso prou bé
podeu avançar
alguna cosa
de les sorpreses
no
sorpreses
la millor sorpresa
crec que ser amb molts amics
això està molt bé
per la meva banda
el Pep viu a Tarragona
jo no
he vist que el priorat
una cama al priorat
i l'altra cama
a la resta del món
però doncs
és retrobar amb els amics
i molta gent
que això fa moltíssima il·lusió
la sorpresa per mi
més important
és la mateixa exposició
de les fotografies
suposo que
no és segur
doncs que hi haurà
hi haurà la possibilitat
de tastar el vi
de l'última anyada
el 2001
el Clos de Lubac
el Clos de Lubac 2001
i bueno
suposo que està ben organitzat
em penso que hi ha
algun tema musical
pel mig
em penso que està ben organitzat
el que està de jazz
bueno
no música barroca
tu t'encarregues
molt bé
el Pep s'encarrega
de la part musical
que sabem que és un
megalòmen
es diu això
no?
no
megalòmen
megalòmen
però això de megalòmen
m'ho apunto
no no perdona
això és molt despectiu
escolteu
com que
vaja
m'he quedat amb la sensació
que és un llibre molt físic
que es pot tocar
més enllà de lo físic
acabem
tanquem l'ampolla
el que seria aquesta entrevista
acabem
ho fem un rodó
que sempre queda bonic
destaqueu-me alguna cosa física
el Pep a nivell de fotos
tipo
les ampolles
la gent
aquell
aquell brot de cep
les pedres
que veiem una fotografia
jo destacaria
és que és molt difícil
però jo
reafirmo
destacaria la gent
la gent
la gent
la gent que
ha estat envoltat
fent aquesta feina
indiscutiblement
Carles
jo crec que
que el priorat
pel text i per les fotos
aquí ha estat una mica
aquesta gran sort
que hem tingut
és a dir
perdó
el llibre
pel text i per les fotos
defineixen
molt bé el priorat
el priorat
és tan intens
que jo el que destacaria
que em deies tu
és
aquest paral·lelisme
entre aquesta obra
i el mateix priorat
que és
el que destacaria físic
és allò del priorat
que no es pot tocar
però que la fita
clapara
i el llibre
crec que ho reflecteix
moltíssim
fins i tot el fet
de les fotos en blanc i negre
ens preguntava un periodista
l'altre dia
per què en blanc i negre
i li vam dir
home perquè el priorat
és en blanc i negre
i en blanc i negre
es poden explicar
tantes coses
però quan un veu aquest llibre
i veu aquestes fotografies
i coneix el priorat
un se n'adona
que el priorat
és en blanc i negre
què vol dir
que no hi ha color
és clar que hi ha color
però el priorat
s'ha d'explicar
en blanc i negre
perquè veig realment
el contrast del color
llavors
si hagués de destacar
alguna cosa física
i és una contradicció
ja ho sé
és precisament
el que del priorat
no es pot tocar
però en canvi
que t'aclapara
visita obligada
ja ho veieu
escolteu com es presenta
la propera anyada
seria l'anyada 2005
ja?
a nivell de vi
2004
és a dir
hi ha una diferència
entre la propera anyada
des del punt de vista físic
i la propera anyada
que ja existeix
els vins de guarda
que fem
és a dir
en aquest moment
nosaltres
vam embotellar
fa uns mesos
el Clos de l'UVAC 2002
ok
llavors
penso que aquesta setmana
estan traient de vot
el 2003
que sortirà
al mercat
el 2004
i si parlem
de l'última anyada física
és el 2004
és el que hem fet
Carles
jo volia dir
la vostra anyada personal
la propera anyada
del Carles i del Pep
els plans que teniu
ah pel 2005
perdona
perdona
però ja m'ha anat bé
jo estaves amb el viell
ara està amb el viell
ja m'ha anat bé
que m'ho he apuntat
ja
home el 2005
no ho sé
suposo el Pep
té bastantes més coses que jo
no
també tindràs moltes coses
jo tinc presentacions
arreu del món del llibre
s'han programades
o sigui ell se'n va de viatge
el Carles se'n va de viatge
el Pep vindrà algun dia
el llibre té diferents presentacions
no sé quant
sí
Estats Units per exemple
al mes de març
n'hi ha una altra
Dinamarca
a Suècia
a Bèlgica
a Alemanya
a Japó
això serà dur
ai que és dur
això de treure un llibre
potser sortiran dos idiomes més
segurament
ho treurean en japonès
amb algun idioma més
te duran llibres
està mirant
en principi
per tant
encara al 2005
pel que és això
jo crec que em toquen presentacions
hi ha coses
abans es deia
que hi havia coses
al calaix
ara dic
hi ha coses a l'ordinador
que s'estan fent
però que no sabem exactament
quan sortiran
es fan mica
a mica
Pepi tu no pots marxar de viatge
tu tens cosetes per aquí
sempre marxar
aquí no
i ara estic preparant un viatge
als Estats Units
també tinc
tinc un llibre
que fer per allí
a Los Miami
que dic jo
però encara no tinc clar
quan marxaré
se serà el gener
o febrer
i procuraré anar també
amb alguna presentació
amb el Carles
del llibre
properes col·laboracions
entre vosaltres dos
s'està fent alguna cosa
però bueno
alguna cosa està en ment
però s'ha de
de moment
realment el que preocupa més
és el tema de preocupacions
per cert que avui
s'ha concretat
pel mes de febrer
ara no hi pensava
una presentació
cap a Pulco
per tant
jo crec que serà un any dur
especialment per mi
perquè el Pep vindrà
quan li convini
perquè realment
quan tens certa edat
i has fet
un cert camí
amb avions
i tot això
és molt agradable
fer tot això
però també és pesat
vull dir
que la gent
no volem donar la sensació
amb aquesta mena d'ironia
que has fet
que això és fantàstic
que dues escriure un llibre
no, no és dur
el que passa és que esclar
vull dir
aquestes coses
arriba un moment
que també
sents una mica
l'esgotament
però hi ha una obligació
de fer-ho
i això ho farem
impetit
ja que pateixes
doncs escolta
que us vagi molt bé
aquesta ruta
que heu de fer
i sobretot
convidem a tothom
recordem
el dia 16
aquest dijous
al Pretori
la plaça del Rei
a les 8 del vespre
la presentació tarragonada
a les 12 colletes del Frara
Pep Carles
gràcies
gràcies a tu
gràcies Núlia