Bona nit
Bona nit
Bona nit
I no en teníeu prou amb Discípulos d'Otilia, que algun sou d'allà, ni amb la Fundació Toni Manero. Us heu hagut de fer un remesclat?

I si vols fer mal, també has de sortir una miqueta d'aquests noms que a vegades estan casellant una miqueta.
Per què Xocadèlia Internacional?
És una bona pregunta, per què no?
Xocadèlia Internacional...
Té dues respostes. La resposta etimològica, de per què el nom en si, i després per què ho hem... per què, no?
Per què el vam escollir?
Etimològicament surt d'un còmic de Robert Crump, una de les nostres influències, del còmic Underground americà, i per allò de més...
Per allò de més, doncs...
Per necessitat.
Per necessitat, per fer el que no podíem fer amb les altres bandes i fer el que ens demana.
I expressar un microcosmos, perquè realment Xocadèlia, quan diem que som una família, és que som una família, perquè hem viscut en el mateix lloc, en el rancho de Marjorie, que és d'on sortim nosaltres.
Llavors tenim necessitat d'explicar una miqueta i demostrar el que ens passa pel cap, no?
Tot aquest sense sentit, tot aquest... derivacions de drogues, derivacions de política, de relacions sentimentals malenteses, de relacions monoparentals, de tot això.
Esteu fets pols tots, eh?
És caram de psicòleg, això.
Fem dels nostres defectes i les nostres malalties, les nostres virtuts, que és el que hauria de fer la majoria de la vida.
I a més, una bona font d'inspiració per fer tema, és que això...
Totalment.
El rancho de Marjorie, ho hauríeu dit.
Sí, sí.
Què és això?
Què és això?
Bueno, nosaltres tres, els tres que tens avui aquí, vam anar a viure junts, bueno, de fet, en Dani i el Manera encara continuen junts, i vam pillar un pis entre els tres, i vam decidir que estaria molt bé tenir un animal.
Una mascota.
Una mascota.
Les recomanem a tot el món que ha tingut una mascota.
Perquè és maco, és maco, saps? Et donen un altre punt de vista.
I seguretat, perquè a més no parlen, amb la qual cosa tot va molt bé.
Total, vam decidir, pillem un poni enano de Wisconsin.
Un poni.
Sí, sí, un poni, un poni.
Cabell petit, eh?
Sí, sí, encantador.
En un pis.
Sí, amb un pis, amb un pis.
Però és que és molt maco.
On estava el pis, aquest?
A l'Eixample.
Un pis molt gran, d'aquests de l'Eixample, típic, antic.
Sí, però gran ho havia de ser.
Una quadra, la vam fer.
Una quadra, la va guapíssima.
I total, va coincidir amb l'anyaguei que van anar a veure les crisis aquelles tan grans de l'aeroport de Barajas, saps?
I ens l'enviaven de Wisconsin.
I es va perdre.
És que és surrealist, de Wisconsin.
Sí, sí, sí.
I es va perdre, llavors va morir d'anissió i...
I el vam haver de deixar de casa.
Nosaltres el tenim taxidermitzat a casa en aquests moments.
Sí, a més a més, és perfecte perquè els animals d'acompanyada són un cunyàs, no?
I després els has de tenir un seguiment.
És com les plantes, no?
En aquest només li has de trobar pols.
Ja hi veus que us miràveu la peixera que tenim aquí fora, amb uns ulls de...
Sí, sí, sí.
Aquí una tiranya no iria mal.
Encara estem buscant el pau amb el mando que els està fent funcionar els peixos, saps?
Però saps d'una banda a l'altra, però nosaltres estem veient que són de cera, saps?
Què saps què passa?
Que ens vam aficionar un cop mort a Marjoric,
com el nostre ponen a Wisconsin.
Ens vam aficionar a tot el que és l'animal mort, però animat, saps?
A la vegada.
Per això no ens creiem que no...
És una mica una metàfora de la societat.
La gent està morta i taxidermitzada, però en el fons segueix sent naturalesa, no?
Sí, sí.
Com si diu amb Marjorie.
Ajudeu-me.
Absolutament.
Marjorie, a més a més, ens ajuda a netejar els carmes i a posar-los en ordre.
Ens l'enduem als concerts.
La gent que vingui al concert a la sala zero...
Podrà conèixer Marjorie.
Podrà conèixer Marjorie, perquè el portem, el portem.
Podrà tocar i tal.
Allò...
Bueno...
Tocar-lo no.
Ara estem en Setmana Santa, allò, aquella devoció d'anar a tocar coses, no?
Podríem vendre relíquies, un trozo de crin, 3 euros, d'una manera financiada.
Coses d'aquestes, sí.
Com això que ara venen claus de crits per internet, aprofitant la pel·li del Mel Gibson.
Però és, tenen molta sexualitat negativa, saps?
Les dones i la gent homosexual, doncs, focalitzen en aquestes energies sesexuals, saps?
Nosaltres som atrosexuals no practicants, que se sol dir, no?
Llavors, no busquem...
Per devoció, per convicció...
Exacte, parlem de sexe, però el practiquem poc, saps?
Perquè nosaltres, bàsicament, som, com es diu, som tàntrics.
Bé, però el sexe tàntric també és sexe, no pensis?
Sí, és sexe, però és sexe, no practicant, ni tan siquera toques, penses i ejacules.
Us teniu etiquetats, us coneixeu, sabeu qui sou, com sou, us teniu etiquetadíssims.
Hem viscut junts.
D'on venim i on anem.
I d'aquí surt del Rancho Marjorie?
Surt Rancho.
Surt Rancho, que és el nom del treball de Xocadèlia Internacional, perquè fan música, eh?
Per pensar en tot això, ells fan música.
Sí, sí.
Home, nosaltres creiem que hem començat fent música, però com, jo què sé, avui en dia,
l'Andreu Buenafonte treu un llibre sense ser escriptor,
doncs en un moment donat nosaltres podrem treure una enciclopèdia d'aquí uns anys.
Vinga.
Enciclopèdia de Xocadèlia per gent que no té absolutament cap mena d'anaral·la.
No, a més a més...
Enciclopèdies aquestes d'usos domèstics.
No, a més a més el que passa és que hi ha gent que diu, no, millor fer això que no sou jonqui.
Nosaltres no seríem ni jonquis ni delinqüents, simplement estaríem a casa donant per cul tot el dia.
Amb la qual cosa anem al local d'assaig i fem temes i gravem discos i fem concerts,
com el del dijous a les Ales Zero.
Ara, ahí vamos, ahí vamos.
A la 23.30 per un mòdic preu, bueno, absolutament irrisori.
De 5 euros que és per donar-li menjar al Marjorie Pobret, no?
Bàsicament, bàsicament.
Bueno, i no menja perquè està taxat per nosaltres, sí.
A mi m'agradaria que m'expliquessi una mica què significa el tema funk and roll, no?
Perquè surt aquí el tema recurrent al discum.
Hèctor, Manel?
Bueno, el funk and roll és 90% funk.
No, no, no.
Bueno, és la més que funk i rock and roll.
Sí, sí.
Bàsicament és funk i rock and roll.
És la nostra visió bastarda del ritme en blus, del esforç.
Nosaltres som els grans admiradors de la música negra del 70
i de tots els temps, també.
I llavors, el que hem fet és una interpretació, no?
És com, som una mena de catalitzadors.
Intentem agafar-ho jo i portar-ho a el que seria la Barcelona del segle XXI, no?
I amb persones tan absolutament desestructurades com nosaltres,
i llavors el resultat és el funk and roll.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sab litres!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com són els directes de Xocadèlia?
Igual d'esquizofrènics que nosaltres
ara aquí parlant amb la gent.
Sí, del mateix...
Però a l'obestia ho fem cridant tot,
aquí estem bastant tranquils i asseguts,
allà ho fem tot cridant i de peu.
Estic totalment d'acord amb tu, tio.
És la diferència.
I quants directes porteu ja?
Perquè quant de temps fa que funcioneu com a Xocadèlia?
Fa que funcionem uns temps.
Un temps, un temps.
Som un grup molt intermitent, saps?
Som una miqueta com el Grapo, saps?
Ara us activen, ara us desactiven.
Cada temps anem sortint.
Sembla que haguem desaparegut, saps?
Però estem allà.
Fotem un cop en una estafeta de correus
que a ningú li interessa, no?
Doncs nosaltres apareixem i un dia toquem
a un poble, jo què sé, a Morai, no?
El diumenge toquem a Mollerussa, per exemple.
D'aquí a l'agost toquem a l'Arbós, saps?
Cosas d'així, no?
Bueno, ara...
Ultramorn.
Tenint en compte la nostra intermitència,
aprofito per introduir la nostra pàgina web
on podreu trobar tots els concerts que fem,
que és xocadèliainternacional.com.
Super fàcil.
Xocadèliainternacional.com.
I també podreu veure articles de diversió sexual
que nosaltres promocionem i verem.
I les vostres cares, que les podrem veure?
També, també.
Jo crec que més d'una persona s'estarà preguntant
quin aspecte teniu, eh?
Som gent amb bigot i una mica gordetes, calvetes.
Sí.
Lo típic.
Per qui tingui el CD, a veure,
trobaran un directe molt diferent?
Suposo que amb més força, fins i tot, si cap, no?
Sí, trobaran...
Perquè us heu desfermar.
La veritat és que sí, perquè a més,
encara que hem fotut 14 temes,
en realitat el CD només en té 8,
o l'altre són coses de pegolete.
Amb la qual cosa es trobaran amb 15 temes,
movient de temes nous,
es trobaran amb gent que els insultarà bastant
i que demanarà que a sobre ens insultin a nosaltres, no?
És una bona teràpia, de fet.
És el millor que pot passar-li a una persona
tota la seva vida al nostre concert.
De fet...
anar a Porta Aventura
i anar a veure un concert de xerrer internacional.
Sí, anar a Porta Aventura,
absolutament empastillat i...
Sí, a més, sempre és molt, molt,
anar a un concert on no en tinguis absolutament res
i hi hagi 20 persones.
Sí, exactament, perquè et sents com...
I vegis a 6 energúmenus fent a l'energúmenu...
A més, penseu que ara vindreu i sereu 20,
però és que l'any que ve quan tornem
potser no hi cabeu, saps?
I a lo millor es fan pagar 30 euros, saps?
Perquè toquem anar al festival de...
Igual la primera edició del disco ja no existeix,
i us heu de fer una còpia d'aquell disco
que només tenen una poca gent.
I l'ús, us aneu al concert,
compreu el disco, les xapes i les camisetes...
Teniu xapes i camisetes?
Tenim xapes i camisetes.
A veure, i com és que jo no tinc cap camiseta
ara mateix a les meves mans?
És que saps què passa?
Que les hem de pagar i no podem fer regalos, saps?
Què vull dir, o no?
Escolta, escolta, i el disc el teniu distribuït per tot arreu?
És fàcil de trobar o han d'anar al concert?
Mira, ara que no està aquí el nostre oner de la discogràfica
podem dir que en realitat
s'estan corant de puta pena,
però potser ho trobo al cor d'inglès.
Al cor d'inglès de les Jefnacs i tot això,
i alguna tenda d'aquest...
Jo suposo, el que passa és que la gent
té molt de mala costum d'anar a la tenda de discos
a buscar coses, saps?
Això s'ha acabat.
Senyor, senyores,
el que heu d'anar és al tender-ho
i dir-li, vull aquest disco,
i que te'l porti especialment.
I que l'encarregui.
I que l'encarregui.
I si a més portes 15 col·legues teus,
saps?
Llavors segur que el porten al disco.
Sí, sí.
Si tot i així també en el dia del bolo
també el podreu trobar.
També el podreu trobar, ja.
El venem a més nosaltres en persona.
Sí, sí.
El signeu i tot ara em signereu el meu, eh?
Per suposar.
Perquè això ha de quedar,
ha de quedar pel futur.
Les firmes són falses,
o sigui que no...
Cap problema.
Escolta, parlant del futur,
veig que teniu corda per estona, no?
I esteu acòmodes.
Ja tenim el títol del segon disco
i tres o quatre temes fets, ja.
I els Hitzlers, també.
Sí, tenim el nostre recopilatori
diu Hitzlers.
The Hitzlers.
Una recopilació fantasmàstica, saps?
Aquest és el nostre...
Els nostres plats a curt...
El problema és que no ens deixen fer més coses
perquè si ens deixessin ja estaríem donant la vara.
Sí.
Donant la vara.
Saps què passa?
Surs de marxa, et fots alguna cosa
i arribes a casa i no pots dormir.
No pots dormir.
I has de fer temes.
Has de fer temes i acabar-lo.
Què has de fer?
O començar a apagar velles o fer temes, saps?
I és...
Més de fer temes.
Més de fer temes.
Recordeu dijous a dos quarts de dotze
a la sala zero
dins els actes del Tarragona Cultura Contemporània
allà estaran Xocadelià Internacional
presentant aquest treball al Ranchorí i més.
I fins i tot els propèsia.
Estem dins d'un cicle de cultura contemporània?
Sí.
Ei, que guai.
Que guai.
Es diu així.
Tarragona Cultura Contemporània.
Mare de Déu, quina enganya a les institucions.
Sí, calla, calla.
No, però encara que nosaltres haguem dit
el Hitler, nosaltres no som nazis.
Nosaltres som més aviat comunistes.
Aquesta cançó que havies ficat ara
era sobre Mao Zedong.
Després també dintre tens fotos de Lenin.
Alguna foto de dones i eugeres de roba.
Vull dir que també som contemporanis, no?
També, en el fons.
Ens ho enroi o fetichista, en realitat.
Bueno, sou ahistòrics,
perquè política i sexe,
vull dir que això, tota la vida.
Som absolutament ahistòrics
i analfabèsties.
Sí, ens flipen a més les imatges.
O sigui, som gent que no llegim pràcticament,
només hem llegit un llibre
i ens flipa la tele i tot el que s'incompte.
L'únic llibre que hem llegit
és el resumen anual
de l'estat de les Fuerzas Armadas en Albània.
Sí, sí.
Saps?
Que és boníssim,
un llibre que recordo tota la gent,
segurament no el trobareu enlloc.
i és un general que es dedica a dir
un ejército de l'aire interesante
hauria de tenir 416 cazas.
Nosotros solo tenemos tres,
pero bueno, vamos haciendo, ¿no?
Es una mica la nostra filosofía.
Sí, però Albània és el país
que té més búnquers per habitant,
hi ha més búnquers que habitants d'Albània.
És cert.
Lo cual no sé per què carai serveix.
Per assajar,
com a local d'assaig està bé,
perquè no vols estar a ningú, no?
Sí, els hippies d'Albània,
que ara el moment hippie ha arribat a Albània.
Els que van fotre fora de Menorca,
de les coves,
s'han anat cap a Albània.
però bueno, parlem del concert,
el que tu deies,
si toquem a la sala zero...
No hi ha bastant mai?
Bueno...
No, no hi ha tothom de l'Albús.
No, no hi ha tothom de l'Albús.
N'hem tingut aquest privilegi,
d'anar al Bolfús, però...
A zero no.
És maca?
Està maca?
Sí, sí, sí.
Llena tancau.
Sí, home, maca, maca.
És una cova, també,
és així com a tot tancat,
però sí, sí.
Està a la muralla?
Hi haurà ambientillo.
Està a la muralla?
No, està més cap a la part baixa.
Molt bé.
Ja us ho trobareu ja,
però hi ha penya, eh?
Tindreu molta gent.
Què és el pitjor que us pot passar
en un concert?
Que la gent no es mogui,
que els tinguin cara rara...
Que a ell li fein els pedals.
Sí, de fet,
el que passi al públic
és el de menys, saps?
El que ens pot passar
és que trenquem alguna corda,
se'ns fallin els pedals...
Som un dels grups
que més cordes trenca.
Sí.
Sí, jo com a baixista
en un concert he arribat
a trencar dues cordes.
I li surt sang dels dits, també.
I a més,
ara que estem a Setmana Santa
i un rotllo estigmàtic i tal,
li va molt bé.
Sí, em va el rotllo.
Per això cremar la guitarra
i cremar el baix...
No, això no ho fem per això.
A mi em molaria fer-ho.
Mira, com hem dit
en alguna altra entrevista,
la llibertat és paga.
I nosaltres estem pagant a crèdits
la llibertat,
amb la qual cosa
no tenim pasta per baixos
ni per guitarras.
Clar.
Perquè els fans no se'ns desesperin.
A veure,
tot i que xocadèlia internacional...
És que costa dir-ho tot,
al final se us quedarà xocadèlia,
ja ho sabeu, no?
Sí, ho teníem brengt.
O xoca o xx.
o parlant així com els mòbils.
Doncs perquè la gent
no se'ns desesperin
ni que a xocadèlia
sou gent de Fundació
i de Discípulos d'Otilia,
continueu paral·lelament amb tot,
no?
Podeix con todo.
Sí, sí, sí.
La veritat,
el que estem comentant,
tenim un vol a l'Arbós
aquest estiu,
en un moment indeterminat
de l'estiu,
que va des del juny
fins al setembre.
Toquem a l'Arbós.
Sortissi.
Jo li recomano
a la gent de l'Arbós
que vagi,
perquè realment
és la millor experiència
que els hi pot passar
en tota la seva vida,
com he dit abans.
No sols a l'Arbós,
jo ho dic també a Barcelona.
A Barcelona hi poden haver
molts grups,
però realment
com nosaltres,
només nosaltres sabem
fer el que sabem fer nosaltres.
És el que sempre has dit
que els xavals
a la nostra sortida de tocar.
Sí.
Perquè sentim el que fem,
fem el que sentim
i no sabem fer res més.
És que de fet
no sabem fer res més.
Exacte.
Bueno,
veure la tele,
però t'això no ho sap fer.
No, però
jugar a la play.
Que serveixi,
perquè no crec que la gent
pagui perquè ens ho hagi
mira la tele.
Sí.
Vamos, digo,
jo ho sé.
Ja està.
Com s'ha d'anar vestit
en un concert de xocadèlia?
Ah, normal.
Ja ho sé de roba.
Ja ho sé de roba.
O d'espullat,
també.
Sí.
Com vulguis.
Sí, sí.
Ja ho sé de roba.
Si venen de cuir
molt millor.
No,
no m'agradaria
que vinguessin
un rotllo
com el estatge
de Batman
a la pel·lícula.
Saps,
supersenyits,
tothom marcat
un moment de música.
Potser hi ha un porter
i no els deixen
a l'entrada.
Anar amb un ferro polar
amb un bolo
és bastant tonto
perquè acostumen
a ser en condicions
i hi ha molt de fum.
Normalment
les sales
no tenen els permisos
en condicions.
A més,
aprofitant
que estem en primavera
i han dit
que potser plouria.
És veritat,
han dit que dijous
i divendres
plouria.
Si ha de ploure,
plourà.
Si plou,
no vingueu despullats,
tapeu-vos
perquè farà una mica
de fred
i ja està.
Més que com
el rotllo del Batman,
em trage este buzo.
Vinga,
però amb l'escafandra i tot,
o rebutirà més el so
i encara ho farà més mal.
El rotllo tintim,
no?
Sí, sí,
el rotllo tintim,
molt bé.
Un buzo decimonónico.
Exacte.
Exacte.
I bueno,
i si voleu portar,
jo què sé,
saps?
Roba interior
pues també podeu botar-ne.
També, també.
Sexy.
I llançar-la, no?
Bueno, bé.
Però si la llanceu
que estigui fet a servir
perquè,
o sigui,
lo de tirar bragas,
la comprar...
Amb la etiqueta,
amb la etiqueta i tot.
O que les acabo de treure.
Bragas,
dos euros.
Sí, no de quedar bé,
no de quedar bé.
I que no ens espantem
que hi hagi taquetes d'orina
o de sang.
No, frenazos i coses.
No passa res,
no passa res.
Mola, mola.
No hi ha pas problema.
Sí, no.
Mola.
De fet,
regalarem una xapa.
Una promoció.
Farem concurs
al mejor frenazo.
No, home,
no, frenazo no.
Regalem una xapa
a la noia que tingui.
És una xapa amb un poni,
li diem xapa poni.
El xapa poni.
Nunca,
basta ja.
Nunca más.
No queremos más xapa ponis.
Basta.
Basta ja.
Acabem amb el vuitè tema,
us ho recordem,
extret de Ranchory,
el treball de Xocadelià Internacional.
Un tema que es diu,
aquest que heu comentat abans,
la revolució mai serà televisada,
que és un dels singles.
Ja teniu...
Tenim singles, no?
Sí, sí, sí.
I videoclis.
Videoclis es porta molt,
a veure.
Estem en elló,
estem en elló.
Sí, sí, estem per fer-lo.
És una funda a fer el millor videoclip
que hi ha hagut a l'escena.
És que estem buscant un director
que sense pressuport...
Des d'aquí,
si algun director
t'arra con Ili enrolla el tema,
que ens vengui al nostre concert
i ens el faig.
Ah, doncs n'hi ha, eh?
I en tenim de bons, eh?
Sí.
Home,
i si hagués aquell vídeo,
us en recordeu,
el vídeo aquell del Rebeldes,
que el Dani no lo teníem desencant amorós,
bajo el calor de la luna.
Sí.
Aquell era molt bonic,
que no hi agrada.
Vale,
oblideu-vos d'aquest comentari últim
i recordeu res millor
que Xocadre Internacional
per passar una fabulosa nit
de Funk and Roll.
A veure,
acabo com sempre preguntant-vos,
a tothom li pregunto el mateix,
i suposo que estareu bastant d'acord
quina música escolteu,
recomaneu-nos alguna cosa?
O què teniu ara obsessionat al cap?
Allò,
allò típic que escolteu fins que es balla.
Un cadascun,
un cadascun.
Jo diré el que no heu d'escoltar.
Val.
Que el...
No donis,
no facis promoció,
no donis.
Ai, sí, és veritat,
és veritat.
A més,
tampoc sé el que no heu d'escoltar.
Jo us recomanaria el nou disc
que ha tret l'Elvis,
que és l'últim que ha tret ara.
Des de la tomba.
Elvis Ankur Covain,
eh?
Songs from the grave.
La bateria tocada
por el brazo derecho
de bateria de Defle.
No, en sèrio,
jo no us imagino tot el dia
escoltant funky
i música així.
Escoltem,
ja et dic,
escoltem...
Vela Lugosi.
Ai,
perquè no canta,
home.
És veritat.
No,
escoltem els outcasts,
ens estan agradant molt.
Sí,
el cast de The Roots,
els Neptuns,
aquesta nova música negra
que mescla
Rima amb Blue Rap
i que és molt continuista
i a la vegada
tot molt nou.
Ens flipen.
I l'últim d'Elvis,
també.
També.
I gravacions...
Héctor, va, va.
Va, digues alguna cosa, tio.
Hòstia,
és que ho estava pensant, eh?
Digue'm alguna cosa.
No diguis,
el típic bandes sonores
de gens,
de Xes Franco,
no ho diguis.
És que fija-ho
que després sortim d'aquí
i dic,
hòstia,
per què no vaig dir
aquell disco,
saps,
tan de puta mare?
És que no ho sé.
Bueno,
pfff.
Digue'm el dia del balo,
home,
el dia dijous.
Sí, sí.
Dijous puges a l'escenari
quan hagi d'acord.
És que estic molt cursi,
saps?
Si t'anava a dir
el 3 más 3
d'Islay Brothers,
saps?
Sí.
La veritat és que
nou o nou
de les últimes novetats,
mira,
l'altre dia
vam estar cremant
el disco
L'Oreja de Van Gogh
i cremava molt bé.
Sí.
Amb la qual cosa
és benig que podem dir.
Fa puto.
Doncs ja per acabar,
Daniel,
aló,
Héctor,
en quin animal
serà el vostre
proper de companyia?
Ho sabeu ja?
Ho teniu pensat
on encara esteu?
No, escupi.
Sí?
Si ja teniu superada
la mort de Toni.
No, no, no,
és complementari,
és el Ging i el Llan.
Clar.
Sí,
el poni representa
la part més càndida.
I estem preparant
una pel·lícula,
no tenim videoclip,
però estem preparant
una pel·lícula
que es dirà
Poni Blanco,
t'escaguer i clar,
o sigui que és una d'unitat social.
A més, està basat en un,
de fet,
és un remake
de Perlo Blanco,
que és el que tenim a prop.
Daniel,
aló,
Héctor,
Xocadèlia Internacional,
gràcies.
Gràcies a tu.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Us ho recordem un cop més,
Xocadèlia Internacional
estarà en dijous,
aquest dijous a dos quarts de dotze
a la sala zero
dins els actes del Tarragona
Cultura Contemporània.
Ja està,
ja està,
ja està,
ja està,
ja està,
ja està,
ja està.
Xocadèlia Internacional
invadiendo vuestro canal,
regulando la vertical
para decir al mundo
que la revolución
no va a ser
perenzada.
I ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està.
La revolució la vas a fer tu,
i tu,
i tu,
i tu,
i tu,
la revolució la va a ser,
va a ser,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
i ja està,
Fins demà!
Fins demà!