I amb la música dels incars ens acompanyaran,
ens anem ràpidament cap a la plaça del rei.
Allà es troba la nostra companya, Núria Cartanyà.
Núria, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia. Em sents bé o què?
Perfectament, perfectament, des de la plaça del rei.
I tenim que fer Copa i Puro, Parun Duro i l'Orquestra Cimarron.
I una gran expectació, perquè hi ha unes cues de gent,
però unes cues enormes, que fan el tom a la plaça, no t'ho pots imaginar.
Mira, per la gent que no ho està veient, tenim una part central
amb tauletes, cadiretes i els toldos que van molt bé
perquè cau un bat de sol considerable a la plaça del rei.
I al voltant d'aquesta zona de descans central,
hi ha unes cues que arriben ben bé, jo diria, fins a la plaça del fòrum,
perquè us feu una idea del llarg què és això.
I està tothom esperant, contra unes balles de seguretat,
amb els tiquets, dos tiquets per persona a la mà,
perquè recordem que es podien demanar un màxim de dos tiquets per persona
i la gent ja va de 10 pessetes en 10 pessetes.
Agafen els tiquets directament.
I estan esperant que oficialment donin el tret de sortida,
que deu estar a punt a punt ja de donar-se,
per abalançar-se contra la barra, saltar aquestes tanques de seguretat
i recollir el seu cafè, les seves copes i els seus purets.
I parlant de cafè, hi ha molt bona organització,
perquè hi ha aquí com a 3 o 4 termos plens de cafè,
i un pobre noi aquí esclavitzat anant omplint gotets amb cafè
perquè ja estiguin preparats i sigui pim-pam, donar-los ràpid.
Bona tarda, com et dius?
Bona tarda, em dic Òscar.
És que val a dir que no ho hem dit,
que he aconseguit situar-me darrere de la barra,
on d'aquí a un moment estarà tan ple de gent que hauré de marxar corrent.
Òscar, quant de temps fa, des d'aquí,
a quina hora que estàs aquí apretant el botonet del termo?
Bé, fa 20 minuts, apretant el botonet del termo, 20 minuts.
He vingut aquí a les 3 i mitja,
però apretant el botonet del termo, 20 minuts.
Però és que ja fa una cara una mica de goviat.
Quants gots diries que heu omplert així mirant-los?
Què diries?
No sé.
Tu què diria?
Jo és que sóc molt mala comptadora, però molts, eh?
Hi ha unes fileres i això és enorme.
Òscar, que l'has fet tu el cafè?
No, no, no.
D'on el traieu?
El traiem d'aquest bar d'aquí, de cal Òscar.
de cal Òscar, vulguem dir, són els pringats,
que han estat ben cafeteres.
I escoltem en aquests moments que comença la música
de l'orquestra Cimarrón.
Per tant, serà bastant difícil parlar des d'aquí.
En una banda d'aquestes taules hi ha els gots de cafè,
en l'altra hi ha els puros situats
i en una altra banda hi ha els gots de xartrés.
Intentem sortir d'aquesta barra
i la veritat és que per sortir ens hem d'apropar
a l'escenari de l'orquestra Cimarrón.
Escolteu, escolteu com sona.
Que beca sona, eh?
Déu-n'hi-do.
No sé, Sílvia, si has pogut escoltar la música
de l'orquestra Cimarrón.
Perfectament, i a més que sonen molt,
però que molt rebé, eh?
Jo no sé a quanta distància et trobes de l'escenari,
però se sentia perfecta.
A mi el que se me fa difícil ara és escoltar-te tu
perquè l'orquestra aquesta, amb el seu so,
omple tot el que és la sonoritat de la plaça del rei
i fins i tot la plaça del fòrum.
I anem a veure aquesta gent que s'està esperant aquí a les cues
i que fins i tot arriben fins a la plaça del fòrum.
Tenim aquí unes persones.
Bona tarda per Tarragona Ràdio en directe.
Vostè.
Jo, Andreu.
Vingui, Andreu, vingui.
Núria, t'estem perdent una miqueta, eh?
Una miqueta.
T'estem perdent una miqueta.
El senyor Andreu no vol parlar.
A veure si tenim una mica més de sort amb aquest senyor.
Com es diu vostè?
Jo me dic Fermín.
Fermín, que és de Tarragona?
Jo sí, jo soc de Tarragona.
I cada any venim aquí a fer el cafè Coupa i Purú?
Cada any.
L'any passat potser no vaig vindre, però cada any.
Però jo me'n recordo que el primer any,
el primer any jo no tenia cafè Coupa ni res
i m'adonaven allí i ara això no sé com està, això.
Des de quina hora que està vostè aquí?
Jo no, de fa 10 minuts, sí.
Això li passa per venir d'entard?
Quasi que està a la plaça El Fòrum, més que a la del Rei.
També és veritat, sí.
Escolti, Fermín, i jo una curiositat que tinc.
Vostè encara guarda duros d'aquells antics per poder aquí...
Sí, aquí a la butxaca.
Quants n'ha portat aquest any?
Quatre.
Quatre, quatre.
I encara n'hi queden per l'any que ve?
Sí, me'n queden dos, perquè en dic dos, veus.
Perquè vostè que és veterà de cada any, què passa aquí?
Els euros no serveixen, no els accepten?
Ah, no, no, no, ha de ser el duro d'abans.
Pensant que l'any que ve diu que ja faran el cèntim o no sé què faran.
Sí, ho vaig sentir per la ràdio.
Clar, perquè els duros ja vulguis que no, ja són difícils de trobar.
Ja no n'hi haurà, però tothom ne té per això, jo no sé què passa.
I hi ha pessetes, que es pot pagar allò, cinc pessetes?
No, no, diguéssim, sí, cafè Copa i puro per un duro.
Ha de ser un duro d'abans, diu.
El duro rodó.
I no ho sap, si hi ha gent que canvia duros, imagines que vostè té 50 duros.
Canviar-los, imagines, potser hi hauria qui li compraria un duro per un euro.
Sí, no ho sé si els canvien, jo què sé.
Però això seria bastant interessant, tindre duros i els canvies 50 duros i els fas pagar més cars.
Seria un negoci, eh?
Un negoci, sí, sí.
Vostè per què ve? Pel cafè, per la Copa o pel puro?
Ah, bé, per les tres coses.
Bé, pel puro no, potser no me'l fumo.
Però el cafè sí, una miqueta de conyac o el que sigui, me'l mesclo i ja està.
És el primer cafè de la tarda, allò per pair el dinar, o ja n'ha fet vostè?
Sí, no és dolent ara, en aquestes hores.
En general, Fermí, que vostè sembla dels que viu bastant la festa major,
què tal Santa Tecla aquest any? De moment, per el que portem, què li sembla?
Ah, molt bé, sí, sí.
Cada any ho fan millor, però això està bé.
A mi m'agraden aquestes festes.
Jo vaig a tots els actes, quasi tots els actes, i vaig molt, sí, sí.
Doncs per molts anys, Fermí, que pugui gaudir d'aquesta iniciativa. Gràcies.
Molt bé, adeu.
Doncs sí, Núria, és una cosa que acabes de comentar ara mateix,
que clar, estem amoïnats, de cara a l'any vinent hauran de continuar els duros,
ens serviran els cèntims, els cinc cèntims, d'euro, com ho farem?
El Fermí, de fet, ens comentava això,
que potser de cara a l'any que ve ja es plantejaran d'utilitzar els cèntims.
Exacte.
Clar, perquè no tothom ja té reserva de duros.
Jo, Sílvia, he hagut d'arrascar butxaques antigues i moneders antics que tenia per trobar algun duro.
I segurament, com jo vaig sentir, segur que més d'una persona darrere d'algun moble
encara li ha quedat algun duro per allà, eh?
I si no, algun altre cotxe que fa temps que no es neteja, segur que li ha quedat un duro.
Segur, segur, segur.
I la reserva, la reserva.
És això, si no, el que passarà és que haurem de començar a fer un mercadillo,
un mercat negre de venda de duros.
No, home, trobaria els diumenges al matí, allà a la part alta,
que ja saps que hi ha els col·leccionistes que, clar, tenen duros.
El que passa, aquells duros no en sortirien per duros.
No, no.
Si en sortirien una miqueta més cars.
Sortiria el cafè i el xartrés i el poro a preu d'hora, eh?
Sí, exacte.
Sí, sí.
Una altra pregunta que podria fer si arribés un altre cop a la barra,
cosa ja difícil, ja t'ho dic ara,
seria saber què fan després la gent de l'organització amb aquests duros.
Home, amb el Banc d'Espanya, no?
I a canviar-los.
Sí, tu creus?
El que passa, aquí el Banc d'Espanya a Tarragona no hi és, ja que es va tancar.
Però em sembla que ho pots enviar al Banc d'Espanya a Madrid.
Exacte, exacte, a Madrid.
A Madrid, sí, sí, sí.
I segurament que allà ho canviaran per euros.
A veure, escolta, si et sembla, Sílvia,
ve que aquí un grupet de gent que em serà una mica difícil de parlar amb ells.
Bona tarda, en directe per Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Us estàveu barallant o no?
No, no, no, no.
Però ve a pegar, al final.
M'està dient que ha començat a fer dieta abans de les festes.
Ha començat què?
A fer dieta ara abans de les festes.
Ja és mala sort, eh?
Es lo que tenemos las mujeres.
Així que faràs tu, avui només et beuràs el cafè.
El xar 3 no, que és molt calòric.
El cafè i el puro, nada más.
I con el xar 3, què hacemos?
Pues bueno, también me lo beberé yo, va.
Va, por un día.
Esforç, esforç.
Un día es un día.
Així que no beuràs mamadetes en totes les festes, tu?
Alguna, pero no me lo digas aquí delante de mi mujer,
porque de hecho que iba a hacer dieta.
Pero sí que me beberé alguna, sí.
Sí, claro.
Quants vals teniu?
Tres?
Tres, sí.
Eren dos per persona.
Eren dos per persona.
Tu tens enxufes?
Dos i dos.
Vale, vale, vale.
És la segona.
No, que no tinc temps, me n'he d'anar ja.
Estic treballant.
Com et dius?
Luis.
És el primer...
Muchos años aquí.
I què tal la música de la Cimarrón?
Bien, bien.
Muy bien.
Es ameniza el ambiente, no?
Lo que pasa es que de moment no es pot ballar
perquè esteu fent cua, a veure quan os toca.
Lo que pasa es que me ha extrañado que lo hagan
entre días de semana, no?
Esto del Café Copa y Puro.
I tan prontito, no?
A estas horas.
Tan pronto.
Yo estoy trabajando, bueno, yo empiezo a las 7 otra vez.
No es que t'hagis escapat del curro per venir, eh?
No, no, no.
Tenía fiesta, bueno, esta tarde un ratito,
pero es que es un rollico, no?
venir hasta ahora aquí a...
Es que es el café de después de la comida.
Pero siempre se ha hecho el día de Santa Tecla, no?
No, més o menys per aquests dies, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, llevo aquí toda la vida de Dios.
Bueno, pero tú te lo combines y vienes igualmente.
Sí, sí.
Pero tenía que hacer más cosas, eh?
Tenía que hacer más cosas.
Más cosas!
Uuuh!
Uy, no, más cosas no, eh?
Sí, hermano, claro.
Pues, per l'amor de Déu.
Núria, enllunyat, aquesta persona, enllunyat.
Me'n vaig, me'n vaig.
Que vagi bé a la dieta i sobretot a les festes.
Vinga, gracias.
Mala influència, aquesta persona, dir que hem de fer més coses, eh?
Ui!
Tal com està el programa d'actes, per l'amor de Déu, que no passin més, eh?
Sí, home, després en vez d'un fulletó, haurem de portar, en vez de sapigué, tot un troc, un dossier.
Una enciclopèdia.
Doncs, Sílvia, si et sembla, ho deixaríem aquí.
Molt bé.
L'ambient ara mateix a la plaça del rei, espera't que m'allunyo dels bafles.
Amb la música de polis i marrón de fons, no?
Sí, sí, sí.
Doncs l'ambient a la plaça del rei, tal com ho veiem nosaltres,
és de l'orquestra tocant i la gent que encara no pot ballar, perquè estan fent cua,
esperant que els arribi, doncs, el moment de tocar barra per demanar-se el cafè, la copa i el puro.
Però ja et dic que ni que els duros vagin malament i escassos,
qui més, qui menys té els seus dos vals a la mà, eh?
Núria, i no és una pregunta d'examen, però abans teníem amb nosaltres el 5,
i és que crec que no ha quedat aclarit del tot quan tocaran i com tocaran i tot això.
I, perdona'm, però, és que els he de preguntar.
Javi i Jordi, bona tarda del 5.
Bona tarda.
Quant tocareu?
És que no hem acabat aclarir, eh?
Volíem matitzar-ho, perquè abans de marxar ens ha semblat que no havia quedat tot clar.
No, no ha quedat clar, eh?
I, a veure, toquem aquest dissabte, aquí a Tarragona,
a la plaça, no, al Parc de les Granotes, les Granotes, a les 12.30,
dins del marc del Déu Tarragona, per un públic que ens estimem molt,
tarragonins i tarragonines, disfruteu les festes de Santa Tegla i també el concert.
Ja sa, eh?
Ai, com s'enrotlla el Jordi, no?
Hola, Núria!
Ai, hola!
Hola!
Has dit?
Hola!
No, para, eh?
Ai!
I tot això per explicar que toquen!
Imagina si fessin d'altres coses!
Pot ser, aquests músics!
Que té gent, eh?
Que té gent, eh?
Bueno, bueno.
El dissabte, no?
Dissabte, 25, 12.30, Parc de les Granotes.
Ara començo a prendre la moda memòria.
Si vols, fem una falca.
I ja està, i ja està.
No, bueno.
Jo crec que, o sigui, no teniu gent malament, eh?
No serà per la nostra intenció, eh?
No, no, no.
Sempre queda la família.
La família.
Ai, què faríem?
Si està el club de fans familiar.
Jordi, ja, vida, no, gràcies, de veritat, de tot cor.
Gràcies.
Adéu, Núria.
Adéu, adéu, guapo.
Sílvia, que puc marxar jo.
I tant, i tant.
Hem d'anar cap a la plaça de la Font ràpidament, eh?
Doncs sí, jo de moment em quedo dos minutets mirant el mar,
que estic aquí al capdamunt de les escales,
que hi ha a la plaça del Rei.
Ui, passa una aireta.
Jo vull el cafè, eh?
Vols el cafè?
La copa, no, perquè no pugui el promenys, o sigui que...
Doncs quasi que te'n faré un de la base, eh?
Ah, doncs mira, que sí.
Perquè jo no faig cua ara, Sílvia, que hi ha unes cues enormes.
Ho deixem córrer, no?
Sí, sí.
Fins ara.
Gràcies, adéu.