Us volem fer una proposta molt interessant,
l'exposició de pintura monumental i turística
de Tarragona i el Tarragonès.
Si no recordem benament, anem cap a la 17a.
Ramon Martí, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
On podem veure aquesta exposició?
Aquesta exposició, després d'una gran trajectòria,
perquè té molta història,
aquesta exposició va començar fa 17 anys,
que una vegada el que era llavors president
de la Patronat de Turisme,
o...
Detall.
I escolta, em diu, aquí al sindicat no podies fer alguna cosa
a Tarragona, que d'això...
Llavors a mi se'm va acudir
això d'una exposició, doncs, tema Tarragona.
Sí, perquè vostè hem de dir que l'avi Ramon Martí,
és que l'avi ja no sé com dir-li, eh?
Jo l'hi he dit, l'avi, així que vam abans,
doncs és el vicepresident, precisament,
del Sindicat d'Iniciativa i Turisme, de Tarragona.
Llavors no era un directiu que me'n cuidava de...
Ah, molt bé.
Va ser quan vaig començar.
Un treballador, no?
Llavors se'm va acudir, perquè a Tarragona,
el tema Tarragona només ho feia.
El Planes, Bordeus...
Hi havia només 3 o 4 pintors que ho feia.
Algú ho potser feia per un encarque, però bé.
Llavors vaig agafar i vaig aprovar de fer una cosa,
de fer una exposició, buscar alguns pintors
per fer una exposició de tema Tarragona,
tema monumental, tema...
No es van posar les mans al cap als pintors?
No, i llavors vaig parlar amb alguns pintors,
oh, s'hi va agafar la idea.
S'hi va agradar?
Però vaig agafar uns quants pintors,
doncs, que llavors no eren encara consagrats,
però alguns de consagrats.
La Devis, hi havia diferents Bordeus, tots aquests,
i s'hi va agradar la idea.
I, bueno, vaig agafar la idea i vaig aconseguir,
doncs, uns 36 participants.
36, Déu-n'hi-do, en aquell moment, eh?
36, en aquell moment.
Per ser una iniciativa.
Jo vaig quedar una mica de parat,
i llavors resulta que fem l'exposició,
inaugurem, i llavors va ser un èxit rotund.
Un èxit que, doncs, molta participació,
inclús haig de recordar que l'Arimany
va portar tot un vernissatge d'aquests,
però a base de bé, voluntàriament.
El Brasília, les hosteses van portar fruits secs.
En fi, va ser com si fos una gran festa,
un espectacle, com una gran de sort.
I això a mi em va emocionar i tot.
I que això és molt interessant,
i que això val la pena pensar-ho.
Però llavors va haver uns altres pintors
i diuen, escolta, més que no fem tema a Tarragona,
perquè llavors normalment se feia bodegons,
figures, pensatges...
Per això li comentava,
perquè, clar, normalment el món dels pintors
és de pell fina.
Sí, llavors feien això.
I com ha dit la solució, saps quines és?
Doncs fer-ne una, també, de tema artístic.
Molt bé.
I en aquests moments va fer tanta eufòria
el sindicat d'iniciativa,
i llavors ja va vindre el Bernabé,
que era dibuixant, la Junta i tots,
i llavors van fer inclús
algunes exposicions internacionals.
van fer una de cine antic,
que llavors hi havia l'Agapito,
que volcrogava,
l'Arellana de Barcelona,
i va ser, bueno,
una exposició, doncs,
tot de temes i material tot antic de cine.
Van fer algunes d'esmalsies cultures,
còmics,
que van participar bastants països,
amb baixades,
inclús Rússia en aquell temps.
O sigui, va ser...
Va fer una època a Tarragona
no es feia gaire coses d'això,
saps?
Va ser una força...
D'alguna manera va esclatar el boom,
no?
Es van donar a coreixer a potser pintors
que estaven mig amagats.
Sí, inclús van fer una exposició
aquesta de cine,
que la van fer...
Llavors,
primer van fer-ho al carrer Major,
però jo va quedar petit,
ja per la gent que venia.
Llavors,
vaig aconseguir
i vam poder arreglar
les voltes del Pallol,
i allà podíem fer més coses.
Però crec que allà es van trobar
amb un problema
que es deia humitat, potser?
Després va vindre això.
Ah, d'acord.
Llavors, aquí a les voltes del Pallol,
l'Ajuntament,
amb un espulci que vam fer de cine,
vam deixar a la plaça del Pallol
Cadires i l'Andrés d'Andrés
vam venir a fer unes pel·lícules mudes.
Ah, molt bé.
Sí.
I era una festa
que a la plaça de la Font
fèiem folclore.
I la gent anava
del folclore del plaça de Font
a veure pel·lícules mudes.
A la plaça del Pallol.
I quan no entraven...
Per llavors ve que fa un gran cistell
amb cacaus,
i quan la gent entrava
s'anava d'allò de cacaus,
com quan anàvem al cint abans
que compràvem que cacaus...
Per poder entretenir una mica...
Això va ser el principi d'aquestes coses.
Clar, llavors ho fa tant de renom
en aquell temps,
i llavors vam dir,
doncs, bueno, això la farem cada any.
I resulta que després d'allí
vam anar al plaça del Ajuntament,
al plaça del Pallol,
però va anar al plaça del Pallol
un moment en què,
per circumstàncies que no fa el comentari,
per no posar-te en contra d'algú.
No, no, no,
ens posem en contra, no,
avi, no,
que no sigui això, eh?
Va bé a Gutérez.
Per això li deia
que teníem problemes d'humitat,
no?
I llavors va bé a Gutérez,
allí van tindre
que tancar la plaça del Pallol,
i jo dic malament,
el barco s'enfonsarà,
però no.
Va a rellifar, no?
Sí, llavors hi ha la sort
d'entrar en contacte
amb el Port de Tarragona.
I el Port de Tarragona,
de moment,
com una cosa,
pensant-se que d'aixòs,
van fer aquella exposició
al Tinc Lado.
Com fa aquesta anya el Tinc Lado?
perquè el Tinc Lado ja fa algun temps,
d'això.
Sí, a dir,
que llavors ja fa...
Un 5 o 6 anys, ja, no?
Un 6 anys.
I llavors el Tinc Lado,
clar,
llavors un Tinc Lado gran,
aquests quadros que podies portar,
que abans havien de ser petits,
quadros de dos metres
i quatre metres,
el que sigui,
allò encara va ser un èxit,
un més gran.
I llavors cada any
s'hem trobat
que han anat fent-se més socis,
més participants,
perquè clar,
aquí en aquesta exposició
molta gent
ho desconeixen,
però té molta acceptació,
bé,
molta gent inclús
de fora de Tarragona,
de Barcelona,
o el que sigui,
perquè és com si fos
una espècie de fi de curs
o una mostra
de pintors,
no com ara
l'Ajuntament
que fan els vanguardistes,
els vanguardistes,
els contemporanis,
aquí no,
aquí hi ha de tot.
Aquí amb aquesta
la monumental
igual hi ha contemporani,
més hi ha clàssic,
en fi,
realista,
i llavors
molta gent
doncs clar,
s'exposa allà
i molts venen
per a veure,
com que hi ha pintors
que ja porten 17 anys
i molts ja estan consagrats,
molts tenen obres
per a Europa
i part d'Amèrica.
Déu-n'hi-do.
Sí,
i clar,
de totes formes
hi ha una cosa
que a Tarragona
jo critico
a més d'un
de no donar
estirar d'orella,
s'avi,
que també va bé.
de no donar més importància
en aquesta exposició.
Ara se m'han donat
en compte
perquè penses
que són 17 anys
que estem fent
patrimoni
i de la humanitat.
Aquests quadros
que han pintat de Tarragona
han anat
arreu del món.
I clar,
i llavors
quan encara no es parlava
de patrimoni
i de la humanitat,
nosaltres ja ho fèiem.
Ja fèiem tarragonisme,
pugilur, no?
Són 17 anys
que estem fent
Tarragona,
Tarragona
i Tarragona.
I llavors,
clar,
llavors aquí al port
doncs
hi ha
de 36,
ja després
a les voltes
del Pallau
potser vam ser
40,
vam ser 50.
I ara crec que
si no recordo malament
estem arribant
almenys en un any
a gairebé 72 pintors
i hem passat del 100.
A un passat del 100, ja?
Sí, la que vam fer
últimament
de treballs artístics
va passar de 100 participants.
Déu nió.
O sigui que això
a Tarragona
imagina tu
el que representa.
Ara,
el que jo he de dir també
perquè les coses
s'han de dir
jo he de donar
les gràcies
a l'autoritat portuària
perquè clar,
nosaltres quan el barc
anava mig a la deriva
el port
ens va acollir
però a més hem donat
tota la classe de facilitats
i el port
jo considero
avui en dia
a Tarragona
potser el lloc cultural
de Tarragona.
O sigui que estem parlant
del patrimoni
o de fer ciutat cultural
volem fer molta cosa
però sí que si
al Jartrés
farem això
que si allà
farem allò altre
Però falten coses
o llocs per poder exposar
i per poder fer.
O sigui, Tarragona
per mi és la ciutat
dels projectes
Home, ja va bé
ja va bé
però a veure si es duen a terme
clar, a veure si acabem
a veure si acabem
i els que fem coses
doncs no tenim l'ajuda
que hem de tindre
no diré encara d'això
sinó
doncs donar a conèixer
perquè llavors
clar, hi ha molts pintors
que comencen
ara n'hi ha d'altres
el que dic jo ara
la presentació
dic això és com si fos
un fill de curs
dic n'hi ha alguns
que són
un aprovat
comencen
com un aprovat
ara n'hi ha
que ja tenen
un notable
i n'hi ha que són
sobresalients
i matrícula d'honor
perquè estan
per tot arreu
ja buscats
avi, parlem d'algun dels pintors
que podem veure
alguna de les pintures
que potser
personalment
jo el que he de dir
per exemple
jo no puc nomenar cap pintor
per no buscar
ara el que puc dir
que si són 100
per nomenar-los tots
no, no, no
perquè llavors
un es pot
no el recordes un
i el deixes
i hi ha diferències
d'estil
saps com ho dic
però puc dir-te
que el 60%
de pintors
d'aquí
ja són coneguts
bastant
bastant coneguts
fora de Tarragona
han guanyat concursos
han fet presentacions
ja et dic
a l'estranger
inclús han fet exposicions
a l'estranger
inclús n'hi ha
que han participat
ja a Amèrica
una vegada
va participar al Japó
vull dir que
la gent
a mi em sap greu
és com allò
que vas pel carrer
i amunt
pregunta
escolta
d'aquí
el museu arqueològic
que has estat
no, sé que hi ha un
me refereixo
sí, sí, sí
que aquí
és una exposició
que val la pena
anar-la a veure
perquè m'has quedat
una sorpresa
diu
ah, no ho sabia
aquest pintor
ah, aquest pintava
escolta'm
i el dia de l'inauguració
bueno, descobreixes
moltes coses
si et mou
i el dia de l'inauguració
que som més de 200
aquell dia
jo somple
i em quedava curta
i he dit 72
no, el dia de l'inauguració
no presentat
sinó
a la presentació
de públic
entre pintors
i públic
passem de 200
quasi 300 persones
i jo
hola sorpresa
ah, doncs no sabia
que pintaves
escolta aquest quadro
és una meravella
sí, sí
jo crec que
és una exposició
que són 17 anys
dues exposicions
jo començo ja
ja començo a estar
una miqueta
a veure
avi
avi, eh
no, no
però saps què passa
que llavors veus
que els mateixos pintors
i pintores
tots els mateixos artistes
i això
doncs
tenim
què?
què d'això?
i llavors
encara que ho vulguis
com que ja són tants anys
que dels 14 anys
que estic en aquest món
que saps tu
doncs em toquen aquell botonet
ja t'engresques
podríem fer
posem l'energia
posem l'energia
i ara també
no, ja també
he de reconèixer
que hi ha
el muntany que m'ajuda
els altres
també s'hi col·laboren

que ja és una cosa
d'interès
d'interès per ells
però és que el port
no, no
el contrari
el port

quan va començar

no va pescar el dia
que vol menjar
peix
va cada dia
o sempre que pot
va cada dia
i t'anar a posar
una estoneta
perquè és la seva afició
i el pintor
no ha d'esperar
que hi hagi
un motiu
per fer un quadre
el mateix corcó
el pateixen equip
a mi que el corcó
no me'l deixen
i em fan jugar
ells també han de fer
i superars
i veus que sí
veus que hi ha pintors
que et quedes sorprès
jo recordo
l'any passat
quan va haver
una mica
que hi havia algun quadre
que no es podia posar
perquè la temàtica
si, problemes
sempre entens
hi ha hagut enguanya
és que és això
hem estat tranquils
home, com que l'any passat
vaig posar una miqueta
sempre em queda sèrio
perquè
és que clar
és que llavors passa una cosa
llavors és tu el que respons
de banda
és obvi
de tothom
i hi ha vegades
ah mira, he fet això
pensant-se que mira
home, no
hi ha coses que a vegades
tindràs un límit
i s'ha de fer una tria
també segurament
de molts dels quadres
no, normalment
els que porten ja
ja porten els temes
més o menys
més bons
més dolents
algun diràs
oi, això també ho sé fer jo
d'acord
sempre passa
perquè vas veure una exposició
aquest quadre
els meus xiquets
els hauríem fet
això també passa al futbol
i passa a tot arreu
però treu en compte una cosa
tenen en compte que
el que entén de pintura
veus un quadro
i el que no hi entén
diu
el que és això
però si entens una miqueta
veus que les pinzellades
i els colors
són els corresponents
per a la idea que té
o sigui, no és el que fa barrejar
colors per barrejar
no, perquè avui dia
saps què passa?
que molta gent
doncs ja pinten
ja com siguéssim
ja hi ha teles
que ja el dibuix fet
i posa el post
que has de posar el color
això clar
això
ara vaig a pintar
un d'això
agafen
pinta allò
ai mira que bonic
se m'ha passat
amb una senyora
fa molts anys
que aquella senyora
doncs no hi havia manera
de fer-li entendre
que allò
que ja no es podia exposar
que pintés menys
menys
però que si mirés
has treballat
escolti'm
i volia que fes un paper
com forn
portava aquell quadre
perquè si es perdia
dic senyora
no pateixi
que no es perdrà
no es que emmoini
si em fuma una multa
per menjar el seu quadre
la pagarà vostè
no i jo
diu
què ha de fer
vostè el que ha de fer
és aquestes amigues
que diu vostè
que ho fa tan bé
a casa seva
els ensenya
els posa
els regala directament
i d'això
no
i llavors sí
però hi ha molts que
de moment
doncs
els hi vas dient coses
i ho van assimilant
i altres
jo reconec
que per exemple
doncs
que hi ha bons artistes
i molts
molts més reconeguts
fora d'aquí
que aquí
perquè aquí saps
què passa
el problema
és que es coneixes
clar
és saber-ho
es coneixes
i hi ha aquelles coses
que
que
que sempre hi ha
dintre el món de l'art
que no ens queda més temps
que hem de deixar aquí
recordem fins a final
d'aquest mes
fins a dia 31
d'octubre
tenim l'oportunitat
de veure el tinglado
número 1
del moll de costa
del port de Tarragona
aquesta 17ena
i els horaris
per exemple
endavant
els horaris
són de dimarts
a dissabte
de 10 a 1
i a la tarda
de 5 a 8
de 10 a 1
i de 5 a 8
i els festius
d'11 a 2
molt bé
al matí
ja que dones un tomet
per la platja
i et desvies cap al tinglado
això més d'octubre
més d'octubre
perquè llavors el moment
ja serà una altra cosa
que són nosaltres
doncs ja parlarem
doncs fins al final
d'aquest mes
recordem aquesta 17ena
exposició
perdoneu que no digui
noms de pintors
perquè a vegades
doncs
dius el d'un
i l'altre
com és que a mi no m'ho has dit
i llavors
ja tinc prou problemes
i tant
ja surten prou coses
perquè a més a més
jo li afegeixi
encara més
i ells veuran
els pintors que hi ha
i es quedaran sorpresos
inclús de molts quadres
perquè hi ha hagut gent
i ho han dit
ai doncs no s'esperava
i després aquella sala
que és grandiosa
doncs
fa un impacte
i vas veient un quadre
mira aquest
mira
i la gent
els hi va impactar
no digui més
quan ha de descobrir ells
no digui més
quan ha de descobrir ells
perquè no es trobin la sorpresa
que després
digui
oh perquè ho veig
o abans
per vindre més visites
Ramon Martí
avi Ramon
moltíssimes gràcies
adeus i bona tarda
hasta la pròxima