.
Dilluns s'endé 22 de novembre
i aquesta és la sintonia que ens porta i ens dona pas
a saludar Andrés i Andrés. Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
No passen per nosaltres les setmanes, eh?
Què va, passen els dies.
Però ràpids, eh?
Les setmanes no són els dies que es passen ràpids.
És veritat, perquè jo recordo que la setmana passada
van començar el documental d'Antonio Matxín
i que res, que ja de seguida ens vam trobar amb divendres.
Ai, mira, estic de dilluns avui, eh?
Em notes, no?
Sí, sí, ja estàs estressada.
Ja estàs estressada.
Me está estressando, Andrés, me está estressando.
Bé, farem una petita, en fi, un recorregut del que estem fent
i el que estem fent és el següent.
Una retransmissió d'un documental que es va preparar,
filmar i muntar l'any 2002
sobre la vida d'Antonio Matxín.
El documental es diu Matxín, toda una vida.
Llavors, ja estic dient els altres dies
que Matxín no era cap actor de cinema,
però sí va tindre relació amb el cinema
ja que bastantes pel·lícules porten cançons d'ell.
I no va sortir, perdó, Andrés, una pregunta de personal,
i no va sortir en alguna d'aquestes pel·lícules?
No com a protagonista per si, com a cantant...
Ella ha sortit amb alguna pel·lícula com component d'una sala de festes,
cantant entre mitjans de les sales del públic, exacte.
Però com a actor no havia sortit mai.
Però bé, llavors vam pensar que si ja estava la cosa cançons amb pel·lícules,
i a més a més ara ja s'havia fet una pel·lícula exclusivament per ell,
i aquí estem fent personatges cinematogràfics del cinema clàssic,
que per què no aprofitàvem per fer-li també nosaltres el nostre petit i merescut homenatge
a aquest gran cantant,
aprofitant l'excusa que ja tenim una pel·lícula que parla d'ell.
Llavors aquesta pel·lícula l'hem anat passant durant aquests dies,
i és a base de fragments de la seva vida explicada per personatges
que han viscut amb ell o que han tingut una relació directa o indirecta
amb el que va ser el gran cantant Antonio Matxín.
A mi el que m'ha agradat molt és la veu de la seva germana i també la forma que s'expressa.
Exacte, sí, xiquitita Matxín.
La xiquitita Matxín, perquè té, clar, té aquell tancat de Cuba.
Bé, esclar, és el clàssic parlar de Cuba.
I tant.
Vam acabar la passada setmana que Àngel Casas explicava,
en fi, l'escritor, periodista i presentador de televisió explicava les seves vivències d'Antonio Matxín.
Ara seguim amb aquest documental i a l'engegar el projector i mirar la pantalla
veurem què és Joaquín Sabina el que ens parla d'Antonio Matxín.
En altres llocs no sé què era, però en Espanya el camp era machín, absolutament machín.
I sí, tenia que haver, perquè nosaltres, per exemple, en Londres,
que estàbamos unos cuantos exiliats i pintores i cantantes i tal,
latinoamericanos i espanyoles,
los españoles queríamos que pareciera que lo nuestro eran los Rowling y los Hu y los Beatles y tal,
pero lo nuestro en realidad era machín.
Y cuando nos emborrachamos acabábamos cantando angelitos negros o dos garderias para ti.
Tornem una altra vegada amb el Parlament d'Àngel Casas,
que segueix recordant coses d'Antonio Matxín.
Matxín queda una història como bolerista, fundamentalmente,
pero claro, son cubanos más amplios,
y entonces ha interpretado cosas con más sabor,
con más salsas, con más rumbitas, con más ritmo, ¿no?
Pero donde él se recreaba y las canciones emblemáticas,
Dos carlenias, Toda una vida, Madrecita, Angelitos Negros, son boleros.
Tornem una altra vegada amb Joaquín Sabina.
Uno de pronto se encuentra llorando en una película mala
y uno se avergüenza de llorar.
Eso es el bolero, el bolero te pone ese hombro
que no quieres que exista pero que te ayuda a llorar.
Es una música para llorar maravillosa y para abrazarse maravillosa.
Es lo más tierno y lo más cochambrosamente tierno que uno tiene dentro,
dejarlo salir. A mí me encanta.
Cuanto más cursi, mejor.
Bé, hem sentit a Joaquín Sabina.
Será ahora quien nos hablará Sara Montiel.
Bésame mucho es uno de los boleros más conocidos del mundo.
Bésame, bésame mucho como si fuera esta noche la última vez.
La pantalla ens mostra ara, mentre viatgem amb un cotxe,
algunes vistes del lloc de Vigo.
Estem al nord d'Espanya.
Entrem en un estudi de gravació.
i hi ha cinc jovenets de l'actualitat i és un grup que es diu Los Pirates.
Ells fan la seva música a la seva manera.
Canten el bolero Bésame mucho, com és lògic, amb el seu estil particular.
Particular.
Particular.
Cámbane.
Particular.
Particular.
Particular.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit